L'edat del pavo
Programa magazín de l'alumnat del Centre d'Estudis Mollet amb informació d'interès per al jovent Programa magazín de l'alumnat del Centre d'Estudis Mollet amb informació d'interès per al jovent
Transcribed podcasts: 7
Time transcribed: 6h 31m 35s
Time transcribed: 6h 31m 35s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Els pobles d'aquest món tenen que unir-se, del contrari moriran. Robert Oppenheimer
Bona tarda a tothom, això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Bona tarda, noies, com esteu? Molt bé, molt bé, m'agrada aquesta frase d'últim moment.
Per guions! Per guions! Per guions! Perquè hem començat el programa sense guions. Posem una mica de context aquí als oients. Hem tingut un problema amb la impressora, s'ha tornat una mica boja... S'han fet com 300 pàgines del mateix guió, ningú tenia guió... Bueno, han arribat per fi, però estan fora. Bueno, el fet que jo estic farta, no pot ser que sempre estiguem així.
Així com? A veure, Asir, potser sí que és cert que últimament l'estem liant una mica, eh? Per qui parla estudi. Amb qui? Nosaltres? Però què dius, va? Estimats oients, a continuació, escoltareu una petita representació del que succeeix minuts abans d'entrar en emissió. Crec jo...
Doncs una mena de contacontes. Està empantant! No, no, no, està ben fet. Doncs, bueno, era un dia com qualsevol altre quan... No et confonguis, que això no és de secció dels contacontes, eh? Vale, vale, bé, d'acord. Doncs era un divendres més quan la Joana es disposava a pujar les escales direcció a l'estudi.
Ella va saludar els treballadors que es va creuar per l'edifici i va arribar fins a la porta que donava l'estudi radiofònic amb accent a la O obert. Va respirar i la va creuar. Tot i que ella ja sabia el que es trobaria. Un complet caos. Joana, ja hi ets. Vols saber què ha passat aquesta setmana a la Superlliga de Futbol del CEM?
Ei, no tornis amb això un altre cop, eh? Ja t'he dit que... La Joana ja estava acostumada a que hi ha menys situacions, per tant, va deixar la seva jaqueta sobre la muntanya de motxilles que hi havia a les cadires i va agafar el seu guió. Però, sorpresa! No hi havia subratlladors. Perdoneu, noies, alguna té per aquí un subratllador que em pugui deixar? Eh... Com que no? No. Fes com jo, que no subratllo. Bueno.
Doncs tothom aquí anava una mica a la seva. Així, doncs, la Joana va entrar a la cabina de locució, però... Déu meu senyor, però què és aquesta olor? Si fa olor, por sanglabor i ha pudregut. Doncs sí, és que ja saps que no funciona l'aire. Pipi, pipi, pipi. Sí, no hi ha pipi. Ara, ara, arriba una mica. Bueno, doncs... Hola, Nahuela, endavant.
Doncs sí, definitivament. Aquesta merda no xula. No xuta. No xuta. Està molt petit. Sisplau, s'ha espatllat definitivament. La Joana va aconseguir superar la pudor i entrar dins de l'estudi. Va enganyar la Laitz, dient-li que el Pere la cridava i així va aconseguir una cadira on seure sense haver de fotres de cops de punys amb ningú. Però seguia faltant una cosa, el maleït subratllador. Així va demanar ajuda al seu supercompany Asier. Asier, què em podries deixar un subratllador?
A Cier? Però la Cier estava molt ocupat fent... Atenció, mira, mira, mira. Sacrifici del fil de les blancs. Ah, no, que no hi ha el fil a la partida. Bueno, el que anava dient. La reina i el cavall entren amb tot. El rei negre queda esposat, els peones no ho van defensar. I escaguimat! El rei negre cau. No hi ha escapada. Un altre cop la Cier guanya. Quina simposa.
Bueno, és que estava ara fent la partida, per fer-ho més realista. No toca ara. Mentre passava tot això, s'anava esgotant el temps. Així doncs, quan la Joana se'n va adonar, el Pere estava preparat per cridar... Anna Loire! Doncs res, una altra idea que no soc ratllo. Què t'ha semblat, Asir? Creus que tenim raó o no? Molt realista la part dels escacs. Però jo el que crec és que millor passem a les accions.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Benvinguts i llingudes a la secció Tria la teva història. I de qui ens parlaràs avui, Genís? Doncs avui us parlaré de l'àlvar. Dit això, comencem. Ens situem en un divendres, però no era un divendres normal. Aquell divendres donaven les notes del segon trimestre. Tots estaven molt nerviosos perquè volien saber resultats com més aviat millor.
Por Álvaro era, sense dubte, la persona més nerviosa de tot l'institut. El trimestre l'havia anat molt bé. Menja una assignatura. Les matemàtiques. Ell sabia que si suspenia els seus pares s'enfadarien molt, perquè els havia dit que li anava de conya. Ara es troben un carreró sense sortida. Què fas? A part dels meus professors perquè et posin un 5? Bé, intentes convèncer les... intentes canviar les notes pel teu compte. Uh...
Canviar les notes. Hi ha un truc, eh? Per fer que et surtin en verd si estan en vermell, eh? Ah, sí, el que li quedo. El que li quedo. L'Alvaro, després d'haver-s'ho pensat fredament, decideix que l'únic opció és passar a l'acció i intentar canviar les notes d'amagat.
L'Alvaro aprofita una distracció del professor, s'escapa de classe i s'embala a la sala de professors per trobar el seu informe. Quan hi arriba, intenta obrir el calaix, on estan els papers, però sorpresa, el calaix està tancat amb clau. Comença a buscar per tot arreu com un boig i miraculosament troba la clau sobre el teclat. Obre el calaix, busca el seu nom i amb el bolígraf canvia el 4 per un 6. Però quan està a punt de marxar, apareix el director. El director li mira fixament a l'Alvaro i li pregunta...
Álvaro, què fots aquí? Què fas ara? Li dius la veritat i l'intenta subornar o li dius una mentida? Li dius una mentida. Sí, sí, sí. L'Álvaro intenta inventar-se una excusa, però el director no el creu, perquè ho ha vist tot a través de les càmeres de seguretat. No. Davant d'això, l'Álvaro acaba confessant-ho tot.
Després de parlar amb el director, l'àlvaro no s'enfia gens i deixés espiar-lo des del passadís. Llavors, escolta, parla pel telèfon amb el professor de matemàtiques sobre els informes de les notes. S'ha de moure ràpid. Última decisió. Què fas? Canvies el teu nom de l'informe per a una altra persona? Bé, intentes tornar-ho posat tot com estava. Canvia el teu nom. Sí, canvia el nom. Espera, espera. Tot o res. Canvia el nom, sí. L'àlvaro torna a entrar a ser de professors per canviar el seu nom de l'informe.
Quan finalment el troba i està a punt de fer el canvi, el professor de mates entra per la porta i l'enxapa. El professor es posa fet una fúria, el reganya i evidentment el suspèn. Però no només de mates, la resta de les professors, en assabentar-se de la jugada, també la suspenen perquè aprengui la lliçó de no fer trampes. Què us ha semblat aquesta història? Us hauria sortit millor vosaltres?
No. Genís, et veig atabalat. Heu perdut la final. No, ni siquiera l'hem fet. Jolín. Què ha passat? Fiquem en context els nostres oients. Informeu-vos dels darrers resultats de futbol. No ho sé, perquè ens hem quedat a la fase de grup. S'ha acabat. Ja està. S'ha acabat.
Quin raó, eh? Ja, ja, ja. I qui ha guanyat la lligueta? Suposo que els de 4, però és que la lligueta en teoria era per decidir partits, saps? Ja, ja. Però bueno. Fins aquí aquesta secció i el retornem després de Setmana Santa. Adeu.
Ei, ei, hola a tots i a totes. Nosaltres som el Germán Bumbum i ja som aquí amb un programa de Recordem Història. Avui parlem de com un americà va decidir pel seu compte apoderar-se de la lluna. El gru. També, el gru. Bueno, tal com sentiu, és Dennis Hope.
Aquesta persona s'ha fet milionària, venent terrenys l'onassa la gent. Però aquesta història es pot veure des de dues perspectives. La primera, Califòrnia 1980. Un home de 34 anys surt a la finestra, mira la lluna i es pregunta, la lluna té amo?
Anderis, apassionat per la galàxia, decideix investigar el tema i s'adona que ningú l'havia reclamat mai legalment. Així que es posa mans a l'obra i crea una empresa anomenada Lunar Envasi. No sabem si era el seu somni o què, però es posa a vendre parcel·les de la Luna per un preu de 54,99 dòlars.
Perspectiva 2 és que als 1980 Dennis Hope presenta una declaració de propietat a l'ONU declarant-se amunt de la lluna. Com que no rep cap resposta decideix que per silenci administratiu ell és l'amunt del satèl·lit.
Calleu que aquesta història és real o és una bola? És real. Real, perquè hi ha gent tan tonta que és capaç de fer això. No, és que en realitat no és tonta. Hi ha un silenci administratiu, com bé han dit, i si ningú reclama la Terra, o sigui, si ningú reclama la Terra, bueno, en aquest cas, però si en aquest cas ningú... Diu això és meu. Diu, doncs exacte. De fet, Estats Units ara fa poc ho va reclamar, però no va funcionar.
Bueno, sembla absurd, però el que és totalment surrealista és que a la seva web Lunar Embassy també pots comprar terrenys de Mart, Mercuri i Venus per preus que van des dels 35 al 250.000 dòlars. Quan entres a la web, et surt benvinguts a l'embaixada Lunar, fundada el 1980 per Danny Hope, conegut com l'home amo de la lluna i a dos dels altres casos celestes del nostre sistema solar.
diguen que durant més de quatre dècades han estat leaders mundials en vens immòbils espacials. Afirmen ser l'única organització al món amb base legal per la venda de propietats planetàries. Joli. Ara mateix vull comprar-me una mica d'IO, ¿vale? Sí. Vaig a comprar. Però pots. Però, o sigui, ho trobo com... Ostres, mira, em compraré un volcà aIO per 35 euros. Si algú em dona la targeta, la compro.
A la web fins i tot hi venen els del llunatge de l'Apolo 15 i passaports lunars. I per comprovar-ho, el Pablo ens comprarà un terreny lunar per a tots nosaltres. Oi, Pablo?
No. Bueno, pausa dramàtica i no. Bueno, pausa dramàtica. Què em penseu de tot això? Creieu que ha estat una bona idea de negoci o que és una ximpleria? Ho faríeu vosaltres? És una ximpleria, però és una bona idea de negoci. És una ximpleria, però segur que està al pic tonto que es compra un tros de llum. Mira, Munts and Larger Properties. Toma.
Tu vols un tros de la lluna? Sí, és que... Li posen el nom, l'edat del pavo. Soltaut, és que s'han acabat, tothom els vol, Nahuel. Però també està Venus, eh? Se'ns escapen... Sí, sí, sí. Tothom va per al lot de l'oratge de l'Apola XV, vinga, va. Vinga. Que ens el treuen les mans. Ah, Pablo. També ens diuen que hi ha una pel·lícula documental sobre ell, que es titula Lunarcy. Va sortir el 2012 i es pot veure a plataformes com Netflix. I si no teniu plans per aquest cap de setmana, ara ja ho teniu.
Actualment, en Dennis té 78 anys i, com no podia ser d'una altra manera, segueix fent terrenes lunars com si res. Doncs, bueno, tornem la setmana vinent amb més, però no millor perquè és impossible. Doncs, adeu!
Molt bona tarda a tothom. Ja som aquí un altre cop a... Qui té raó? I com que fa temps que vam discutir estiu contra hivern, aquest cop ho farem al contrari. Exacte. Jo defenso la primavera i tu no cal que defensis res, perquè jo ja he guanyat. Què dius? És millor la tardor. Comencem. Per començar, la primavera és molt millor, perquè pensa que s'acaba l'hivern, haver d'anar amb 30 capes de roba, anar amb pantaló i samarreta curta, et sents més jaue i lliure.
Sí, sí, però jo crec que els dies que faci fred o plogui, trobaràs a faltar la roba llarga. I a sobre, pels al·lèrgics com diu el polen. El polen és una merda temporada d'any. Va, home, però la primavera també té dies de sol increïbles. Pots sortir al parc, fer esport, quedar amb els amics... A la tardor tot és més trist. Trist? Però si la tardor té uns colors brutals, les fulles taronges, vesmelles... És molt més bonic que tot ple de polen allà per l'aire.
Però a la primavera tot torna a la vida. Flors, arbres verds... Sembla que tot estigui més viu. Sí, viu. I jo esternudan cada dos segons. A la tardor, en canvi, s'està tranquil, sense al·lèrgies i amb una temperatura perfecta. Perfecta? Si comença a fer fred i ja has de tornar a portar la jaqueta.
Millor que suar perquè fa calor de cop. A la tardor pots portar les suadores i estar còmoda. Però a la primavera hi ha més hores de llum. Pots fer moltes més coses. Això sí, però a la tardor tens coses millors com Halloween, la castanyada i manta al sofà. Això sí que sona bé. Però igualment, primavera guanya. Ni de broma, a la tardor sempre. Bueno, presentadors, en aquest cas, necessitem la vostra ajuda, sisplau. Sí, sí, voteu ja.
Jo... O sigui, ara mateix voto primavera. Jo vaig deixar la tardor, o sigui que no passa res tampoc. El Pere em pica un, quatre... No, visco la tardor. No, jo crec que faré primavera també. Crec que el problema és que a vegades, sobretot ara amb el canvi climàtic i tot, la primavera és molt calorosa i fa massa calor, però en veritat... És que també es depèn de... En aquest estudi...
Sí, exacte, es fa molta calor aquí dins. Digue'ls-hi que facin la tardor, què? Però... És veritat que sí que la tardor, és una temperatura agradable, ho recordaré per sempre. Però ara és com que jo també ja tinc ganes com de solet. Sí, sí, sí. Que paria de ploure. Que... Estic d'acord. Ho veus com era millor?
Sí, sí, que ja m'ha quedat clar. Doncs això ha estat Qui té raó? Ens veiem la setmana que ve amb un nou debat. Adeu!
Hola, benvinguts i benvinguts a la secció. Més peliguta de la edad del pavú. La llengua en llengua. L'oculta de avui només per mi. Sí, avui estic solitària. Que arribat la sustituta de la Chey. Aquí soc jo, la Meri. Que aquí posa malla, però. Però, així que, reijana, avui no estàs sola. Ole, que vei!
Ara sí que podem continuar amb la secció. Avui esportem un nou idioma superultramega i persònicament impressionant. Ja vas avançant amb... Sí, sí. M'encanta. Ha escollit per la mateixa Meri, jo, la nostra companya de la secció de Qui té raó. Així que ja sabeu, si teniu alguna queixa, amb ella no parleu, parleu amb mi, amb la frase de Setmanal.
Doncs ara la diem. Toma ja. Però hi on està el traductor de Google? És que en el Google no deixava posar la veu. Això significa que poca gent el parla. Ostres.
és que hi ha una cosa que està en mayúscula que és Mosantu, Mosantu, esto està en mayúscula és un nom o algo, no? Sí. Ostres, no tinc ni idea. Mosantu i Nusankuka semblen noms. Nusankuka. Nusankansuka. Nusankansuka. Nusankansuka. Nusankansuka semblen un nom nombrament. Jo diria que hi ha dos connectors i dos noms principals.
Mosanto, que és un nom propi. Però què vol dir? Mosanto podria ser Mollet, que ho han traduit raro. No sé què vol dir. Ens agrada l'edat del pavo. Quina frase és? Significava, finalment, ha arribat Setmana Santa. Hòstia. Ara que jo sé amb el significat, quin idioma creieu que estàvem parlant?
Suposiciones. Simo santo es setmana santa. Aixo de pozo es parfir. Vale, litigmo. Vale, ya mucho análisis. Ah, vale, porque ecomi es arribat. Ecomi es arribat. Sí, pero traduida para hola no vol dir quién idioma es. Bueno, sí, pero me ayuda a mí. Yo no sé quién idioma es, la veritat. Tico una mica parduda. Sueco. Yo qué sé.
No. Suec? No, no l'hem matat. No tinc una idea. Jo tampoc. Doncs a mi aquest em... S'ha quedat en blanco. La veritat és que se m'ha quedat una mica travessat. Sí, eh? Va, digueu un. Espera, dic un, va. Vinga.
Txec, txec. Txec. E-A. Txec. Ok. Doncs parla Vandal... Lingala. Què, què? No sé Lingala. No sé. L'he dit el traductor i ja passaron coses. I la primera que va sortir. Lingala. Lingala. I per fi us podem preguntar on es parla, perquè per fi no és tan obvi. Així que on creieu que es parla aquest idioma? Lingala. Lingala. Lingala. El poble de les d'Angales.
No tinc ni idea. Sincerament, em sembla que... Índia? No ho sé. No ho sé. Dubai. Dubai. Bueno, lo digo o no? Sí. Doncs es parla principalment a República Democrática del Congo. Oh, en el Congo. Pero también es parla Angola.
El parlant entre 20 i 30 milions de persones, molt més del que m'esperava la veritat. Òbviament, en aquesta xifra comptem les persones natives i les que la parlant com segona llengua. És de la família Niger-Congo i utilitzen el mateix alfabet que nosaltres, el llatí.
Al segle XIX, al riu Congo, la gent utilitzava un idioma anomenat l'obangui, que era una llengua franca, és a dir, una llengua que utilitzaven persones amb diferents llengües natives per comunicar-se, com fem aquí, amb l'anglès. Quan els europeus van portar treballadors africans d'altres llocs, tot es va barrejar, que si un parla una cosa, que si l'altre un altre, l'obangui va anar canviant. Els europeus també van haver d'aprendre'l per poder anar a comunicar-se o comerciar.
Aquest idioma, cap al 1880, es va passar a enumerar Bengala. Per després, el 1900, començar-se a conèixer com Lingala. Toma, ja. El fos de les Bengales! Les Bengales. El primer llibre escrit en aquest idioma va aparèixer el 1163. I es deia...
Egide de Boec. Des d'aleshores es va començar a utilitzar oficialment. Doncs aquí acaba aquesta secció. Recordeu que cada llengua és una finestra oberta a una nova manera de veure el món i que cada llengua que es perd és una finestra que es tanca per sempre. Que andem a l'amor!
Què era eso? Adéu. Adéu.
Som l'Ari i l'Helena i us portem una nova Unpopular Opinion. La Unpopular Opinion d'avui és... Els diners no donen la felicitat. A veure, Sara, si et soc sincera, a mi em donen 1.000 euros i soc la persona més feliç del món. Però hi ha coses més importants, com l'amor o l'amistat. El que tu diguis.
No està la Emma, però jo faig d'Emma. Noies, sento interrompre, però hem d'avançar amb el programa. És cert, perdó, és que ens hem entretingut. Exacte, perdó, és que l'Ari no sap de diners. I què tal si comencem el debat? D'acord.
Doncs, nois i noies, què us sembla a vosaltres? Els diners donen la felicitat o no? Sí, és que és molt relatiu. Sí, és molt relatiu. Però és que a quina felicitat et refereixes? O sigui, tu m'estàs dient la felicitat en plan de... Felicitat. Tens diners, pots fer el que surti d'allà. Ja, però què prefereixes? Tenir diners i no tenir ningú al teu voltant estar tu sola en una mención? Sí. O... M'encantaria. Ah...
M'encantaria... No, no, t'ho juro, a mi també. Estàs sola. Llavors et revirem com una persona materialista. Sí, sí. Bueno, depèn. Si és un regal, no. No m'agraden la gent, m'agraden els llibres. Ja està. Si és un regal, no em considero materialista. Si tinc diners, tinc un milió d'euros, però millor estar sola. Em compro regals. No te'n pots comprar a persones. Deixem-ho una cosa.
Els diners atreuen a la gent. Mira, jo s'haig de dir una cançó, una part d'una cançó de l'Ariana Grande que diu... Qui va dir que els diners no donaran la felicitat clarament no tenia suficients diners per aconseguir-ho. I jo estic d'acord.
Toma, ja. Però és veritat que si tens més diners et pots comprar més coses, però el que passa és que hem donat per fet que tenir coses és felicitat. I no és veritat. Jo els utilitzaria per comprar-me una casa, encara que fos una casa petita, tan lluny com fos de la gent. Però doncs no et calen tants diners. Sí, i encara que tinguis una casa... Per això t'he construït una barraca. Clar. Una casa, un pop...
Són molt calorosa. Però aleshores, si els diners no els necessitem, per què no el comunisme? Això, això. És que aquestes cosetes no s'han de tenir clares. A mi els diners em donen la felicitat perquè em permeten comprar llibres i jo sé que la Maia estaria d'acord amb mi. Els llibres donen la felicitat. Doncs mira, una persona capitalista ja ho té clar. Sí, sí, ella ho té molt clar. Sí, sí.
Bueno, jo estic entre d'acord i no d'acord, però... Però sí, jo crec que també estic una mica... Però és que, sincerament, no crec que necessitis una casa aïllada del món o una casa dins del món enorme per ser faris. No sé. I a vegades la felicitat no es mesura en quantes coses tens. No, a vegades no. És que sempre. I sí, el que es necessita és un país ric, una nació rica, per tenir un estat comunista, on tothom pugui viure bé.
Jo segueixo dient la meva hipòtesi d'inflació, que faré aquí més diners. Sí, sí, sí, molt bona idea. Molt bona idea, Joana. I que ens paguin per la idea. Les seves és una barra de pa, no, Joana. És que seria inútil. Però igualment, això, és que seria inútil igual que... Però qui voleu que faci més diners? Doncs jo.
Tu, Helena... Doncs, nois, com era d'esperar, els diners sí que donen la felicitat. Doncs no, no, no hem guanyat ningú un debat, així que a nosaltres... Bueno, bueno, bueno.
Salutacions dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. El diumenge 12 d'abril, Mollet del Vallès acollirà la barbacoa solidària que promou l'associació Polseres Candela amb el suport de les colles de morats i torrats i diferents entitats locals de la ciutat. L'Ajuntament va acollir ahir tarda la presentació d'aquest esdeveniment que enguany arriba la seva desena edició.
La Barbacoa, així com altres iniciatives de polseres Candela, té per objectiu recaptar fons per la investigació del càncer infantil. L'alcaldessa Mireia Dionisio ha posat en valor el fet que una diada festiva ajudi a fer visible el càncer infantil.
que durant aquell dia cada gest, cada plat, cada donació que es fa, ens interpel·la en una realitat molt concreta, com és els nens i nenes que estan lluitant contra el càncer i les seves famílies, i per tant, podem dir que més enllà de la festivitat, aquesta visibilització que també l'hem de fer, aquesta barbacoa solidària ens parla de...
de solidaritat i jo crec que a banda de l'orgull que deia al principi que sento com a Molletana és també un acte de responsabilitat.
L'associació polseres Candela Mollet ha aconseguit en aquests nou anys recaptar a través de la barbacoa 29.000 euros que s'han destinat íntegrament al laboratori d'investigació de l'Hospital de Sant Joan de Déu. I recordar que l'Ajuntament de Mollet s'ha adherit un any més a la campanya de l'Hora del Planeta que se celebrarà demà dissabte.
Així s'apagaran els llums d'alguns edificis i monuments més emblemàtics entre dos quarts de nou i dos quarts de deu del vespre. En concret, els edificis que quedaran a les fosques seran el campanar de l'església de Sant Vicenç, la font modernista de Prat de la Riba i les rotondes del Calderí i la Vinyota. Ràdio Mollet, la informació local als dos quarts.
A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet. Tots els dissous a les 5 de la tarda. Redifusió el diumenge a les 4. Escolta el podcast a radiomollet.com Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ràdio Mollet els dilluns al vespre de 9 a 11 i els diumenges a la tarda de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. A Ràdio Mollet 96.3 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
L'Angla de Miramar, el programa de motor de Ràdio Mollet. Conduït i presentat per... Àlvaro Rodríguez, Eva Otrero i Àlex Bermuda. En directe, dilluns, de 7 a 8 de la tarda. I en remissió, tots els dimarts, de 6 a 7 de la tarda. L'Angla de Miramar, a Ràdio Mollet.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Bé, doncs, ja tornem a ser aquí de nou amb la nit de la música, la secció temporal on cada dia mana una banda diferent. Què tenim aquí? Qui mana avui en aquesta secció, Acier? Amb nosaltres, Bats Religion, la banda californana de punk rock que diu no a la religió i a les injustícies socials. Formada als anys 80 pels joves estudiants Graffin, Bentley, Ziscrut i Gurevitz, inicien aviat una carrera a la regió com a taloners de social distortion.
No trigarien gaire a gravar els seus propis EP's amb Epitaph Records. Generalment ha citat We're Only Gonna Die, però el cantant Zac de la Roixa diu que li va marcar profundament Fuck Armageddon, this is hell.
Això, però, són els edificis de la banda, oi, és cert? Efectivament. Els anys següents en serien al mercat discos com Angel the Unown, Against the Crane, Suffer or No Control. 21th Century Digital Boy és possiblement un dels temes més destacats.
Sembla que les lletres són bastant reflexives, només cal llegir el títol de la darrera cançó. Home, 21st century, ara ho dic bé, i així és, i és que el legat de la religió no és només musical. Evidentment, bandes com The Offspring o Noves es veuen inspirades per ells. No obstant, el que més crida l'atenció és la seva ràbia contra el capitalisme, l'injustícia, l'església corrupta i la dreta.
Ah, per tant, fer alguna cosa per decantar i drogar-se. A veure, Bad Religion no és una banda punk corrent. Dediquen els seus àlbums a George Bush com a crítica. Toquen a concerts per l'esquerra liberal, estan a favor de l'abort i són escèptics de la religió. El seu logo és la creu llatina tatxada, la crossbuster. Vaja, per tant, és una banda de bon criteri. Doncs sí, irònics. Així que us deixo amb Hero for Me.
I ara no sé per què, però et veig més teu, més clar, més tu, més sincer. Hola nois, com esteu? Avui portem un cas que fa especialment mal rotllo, perquè combina una intel·ligència superior amb una violència extrema. Parlem d'Edmund Kemper, conegut mundialment com el coet killer, l'assessor d'universitàries.
És un dels casos més estudiats de la història pels psicòlegs criminalistes. En Kemper va néixer el 1948, a Califòrnia. I ja des de ben jove es veia que alguna cosa no anava bé. Torturava i matava animals. A part de trencar les oïnes de les seves germanes i decapitar-les,
Les seves nines, per venjar-se d'elles. La seva mare el maltractava psicològicament i l'obligava a dormir al soterrani, tancat, perquè deia que no es fiava del que podria fer a les seves germanes mentre dormien. I no anava desencaminada, perquè ja tenia fantasies molt violentos i molts problemes per relacionar-se amb els altres. Amb només 15 anys comet el seu primer doble assassinat. A veure, presentadores, a qui creieu que va assassinar amb només 15 anys? Les seves germanes. Sí, si són doble assassinat, doncs...
Doncs va tirotejar els seus dos avis. Hola, vinga. Segons ell, va matar la seva avia només per veure què se sentia. I després, pensant que el seu avi s'enfadaria molt amb ell, també el va matar ell.
I aquí ve una cosa sorprenent. Ell mateix es va lliure a la policia. El van enviar a un hospital psiquiatric criminal. Allà va cooperar tant amb els psicòlegs que semblava un pacient model. Fins al punt que el van considerar totalment rehabilitat i el van deixar en llibertat. Una decisió que avui dia seria impensable.
Ja d'ull, en Kemper aparentava ser una persona normal. Feia dos metres d'alçada, era intel·ligent, educat... Fins i tot es feia amic dels policies dels barcs locals. Però en secret seguia cometent assassinats.
Moltes de les seves víctimes eren estudiants universitàries que pujaven al seu cotxe fent autostop. En Kemper és un cas únic perquè tenia un coeficient intel·lectual molt alt, de 145, i era capaç d'explicar amb tot luxe de detalls què feia i, sobretot, per què ho feia.
De fet, si heu vist la sèrie Mindhunter a Netflix, el personatge que surt és ell. L'actor ho fa tan bé que fa por perquè és clavatal real. Gràcies a ell, l'Efa Bahí va poder començar a crear el que avui coneixem com a perfils criminals per atrapar els altres assassins en sèrie. Finalment, després de molts crims, en Kemper decideix matar la seva mare perquè era l'arrel de tot el seu odi. Ell deia que semblava apropiat per algú que m'havia amaleït i cridat durant tants anys...
Aquell mateix dia també va matar la millor amiga de la seva mare. Va agafar el cotxe i va fugir. Però en veure que la notícia no sortia enlloc es va cansar d'esperar. Va trucar a la policia i ho va confessar tot, on eren els cossos i fins i tot detalls macabres de canibalisme.
El judici va ser declarat culpable de 8 assassinats i condemnat a cadena perpètua. Actualment encara es viu i es troba a la presó estatal de Bacabell. I aquí s'acaba la nostra secció. Esperant que us hagi agradat dins del que cap. Ens veiem a la pròxima. Adeu.
Bona tarda, presentadores. Ja tornem a ser aquí una setmana més.
Hola, hola. Doncs estic una mica... Que el Pere m'ha donat un full i no sé on he ficat aquest full i aquest full... Aquí, aquí. El full que no tinc. Vale. Gràcies. Jo tampoc tinc full d'inici. No passa res. Doncs hem de fer alguna cosa ràpida. Així... Què fas? Ah, no, no. Crec que aquest no és el full. Aquest full tampoc. La Lucía me la cava ja. I no. Ara toca la millor secció del programa. Vinga, va. O sigui que, per començar, us farem una pregunta, vale?
Quin ha estat el millor moment de la vostra setmana a classe? D'aquesta setmana? A classe? A classe, a classe. Bueno, avui m'he ficat a fer papelioflexia i a fer come cocos i a totes a dins he ficat que me devien un huevo kinder. Ah, que esqueletes! Molt bé, així era el teu millor moment. Avui? No, de la setmana. Ah, avui he jugat a escars al col·le.
Molt top, molt top, Lucía. A classe? Va anar a excursió. Però a classe no va ser... Ah, no, tinc un millor moment. Tinc un millor moment. Van acceptar-te en un batxillerat internacional a Barcelona.
Jo no en tinc. Bé, segurament us esteu preguntant per què us fem aquesta qüestió, no? Sí. I la resposta és molt fàcil. A nosaltres ens agrada venir aquells divendres, queixar-nos tota la setmana a l'escola, de tot el que portem a sobre... Ens queixem dels professors, de les matèries, dels examens... Bé, definitiva, en tot. Però la veritat és que no sempre estan donant com sembla. O sigui, això d'anar a classe, a vegades també està bé, no? Exacte.
I avui us volem parlar precisament d'això, d'aquells moments en què tu passes tan bé que t'ho veus d'aquestes a l'escola. Què us sembla? Bé, guai, guai. Doncs començarem amb el més típic, que és anar a l'excursió. Des de petita, per mi, els millors dies de col·le són els que anem d'excursió. Normalment, doncs anem amb tren, no? I aquí ja poden començar els riures, perquè com us podeu imaginar...
Posar a tot el curs, dins d'un tren, a les 8 del matí, que va petar, doncs ja no és feina fàcil. I ara us explicaré el que em va passar primer. Storytime. Storytime. Vale, doncs vam anar a l'excursió a una exposició de Mercè Rodorella. Pujem al tren, a les 8 del matí, el tren que va a Barcelona està a rebentar. Entrem, no érem tants, érem com vino així. Sí, sí.
Entrem i jo em quedo al mig, és que no vaig poder ni anar a un saliet. No, no, eren com sardines. Ostres. I vaig a un grup de cinc àvies, per almenys, però jo no els hi vaig fer cas. Em vaig girar i quan em vaig fer una gira vaig veure que una d'aquelles cinc àvies era la tieta del meu pare. Llavors em vaig girar corrents un altre cop i vaig dir, ostres, ostres, què faig? La saludo? No la saludo? En un cop...
però al final em vaig girar, ella com que em va veure i em va dir, eh, hola Joana, no sé què, i hola, hola, de cop surt una altra veu que diu, Joana, hola, era la germana d'aquesta dona, sí? I llavors, al tren tothom callat, els meus professors mirant-me en plan, què fa aquesta tia, els meus companys flipant també. I la seva avia en plan, hola guapa, què fas aquí, com està la teva germana, no sé què. I ja està.
Bueno, les últimes excursions que nosaltres hem fet han estat molt diferents de les que fèiem a l'ESO. Jo us podeu oblidar d'anar a pescar paixets al Reuter. Heu anat? Vam anar a buscar llagostes. Era el mateix. Era, bueno, sí, però va ser fastigós. I, per últim, és que normalment el que vas a fer a l'excursió són una o dues hores o així. Però com vas tot el dia...
tens molt temps lliure. I no és com abans que anàvem tots junts allà, esmorzar a un parc, ens cagàvem allà i després tornarem cap a casa. No. Ara et deixa marxar on vulguis. I llavors et diuen, una hora aquí. Llavors tu estàs a Barcelona i llavors te'n pots anar al corte inglès. Te'n pots anar a comprar. O pitjor, és que et donen molt temps lliure. És que jo no ho entenc. Sí, sí. O l'altre dia, per exemple, el dimecres, li vam dir a la professora, li vam dir, bueno, vam tenir el temps lliure, no? I li vam dir, oi...
Després de veure l'exposició, doncs teníem gana. Tots teníem gana. I vam sortir d'hora. Tot estàvem jugant com un McDonald's. Va, podríem anar al McDonald's, no sé què, fem una parada ràpida, no sé què, i diu, bueno, bueno, una paradeta tècnica sí que podríem fer, oi? I vam veure un McDonald's i vam entrar els 20 al McDonald's i tots menjant McDonald's.
Bé, ara camiem totalment de tema per parlar del meu moment preferit de la vida escolar. I és quan un professor entra a classe i et diu que avui podràs marxar abans a casa perquè a l'última hora tens guàrdia. Tot a la raó del món. Però perquè no ho sàpiga, tenir guàrdia vol dir que els professors de la matèria no hi és i ve un substitut.
Però si és primera hora, a última, o just abans o després del pati, doncs no cal que deixes de classe. No som tan fortuna. I és una bosseria, a mi m'encanta. A més, si ve un mestre a guàrdia, embranyat que has de classe a una hora normal, o a no ser que et fiquin feina, però igualment pots ser el que vulguis, llavors és com una hora lliure que tens allà... És guai, és guai. Per descansar. Que guai.
Ara parlem d'una cosa que nosaltres, desgraciadament, ja no fem tant. Però la veritat és que quan la fèiem anàvem a l'institut amb ganes. Sí, moltes ganes. Són els llocs especials, tipus quan fem les miniolimpiades, les hores de teatre, el musical... Ah, que guai. Una d'aquí poc és la milla, eh?
A més, a nosaltres ens agrada rematar-ho aquests dies, anant totes juntes a dinar i així. Era increïble, bàsicament. Jo crec que al final tothom acaba fent això, també. Les mil·limpíades i després te'n vas adent amb el teu grup d'amics. Sí, té amics.
Què? Buf. Qui té amics? Qui no? O si no, amb la teva família. Amb la teva família. També te'n pots anar amb la teva germana a dinar. Això també em conta como amigo. Mi hermano y mi amigo.
Doncs ja està. Bueno, també volem fer menció a les últimes setmanes o dies de trimestre, les que són just abans de vacances. Sí, perquè són setmanes on els professors estan molt més tranquils, ja no posen tants deures, no tens exàmens, i a classe no fas coi, quasi res. Tot i que aquesta setmana, bueno... Això no va dir, o sigui... No està gaire bé així, no? A baixi això no passa, però bueno...
Ara vaig i doncs ja no és ben bé així, però bé, a vosaltres sí, no, presentadores? Sí. No. Bueno, depèn. Com que no? Ahir vam fer tecnologia 25, una barbaritat d'exercici. Però avui no has tingut un exàmen, saps? L'últim dia. No hem fet exàmens. Després de Setmana Santa tenim un DJL.
Un només, volant res. Hem començat tamari d'algunes assignatures, però, en plan... Tranquil. Però, tipo, els dies... La setmana... Ui, t'he pintat. La setmana abans d'estiu és com que no es fa res. No. No, a part que es fa el treball de síntesi. Treball de síntesi està de locos.
I ara, bueno, és el moment en què si us ha vingut algun moment d'aquests al cap, així, que us ho passeu molt bé a classe, doncs, d'explicar-lo. Les pelis. Oh, pelis moltes. Bé, jo haig de dir que jo m'adormo en totes. La d'avui ha sigut un tostó. Eren dues hores i quart de peli, a sobre tothom, a les fosques, molta gent s'estava dormint, i jo estava al costat del Toni i jo, Toni, vete, por favor, que dormi.
Nosaltres avui hem vist... La calculadora hi ha la pel·li. Una de Camboya. Gritos del silencio. Posades de mis Hércules. Jo què sé, el partit... Queda dels informatius del periodista que va allà i tot això. A mi m'ha agradat. A mi, pel meu gust, massa lenta. És molt lenta, és com... Que s'encuentren ja, por favor!
pel meu gust, molt lenta. O sigui, un avorrit. Bueno, doncs esperem que us hagi agradat la nostra secció d'avui i que heu vist que es pot estudiar i tenir moments de felicitat, alhora. Adeu. I si no, i si no, i si no m'estima a cagar la via, a cagar la via... Ronyo, nenes amunt! Don Chugorri, cantem aquí a la fresca! Oh!
Bona tarda a tothom. Tornem a ser aquí després d'aquesta setmana tan emocionant. Plena d'als i baixos i avui tornem amb la nostra secció d'endevinar la cançó només escoltant la intro. Però abans de tot... Notícia estrella. Golden de les guerrillas. K-pop ha guanyat els Òscars.
A veure, és un temazo, eh? Però la pel·li té una pinta de ser una. No, és molt chula. Jo la he vist... Cirema la fresca amb Joana. Viu a casa meva per veure aquesta pel·li. Està molt chula. Tot els de la ràdio a casa de la Joana. Me la lian.
El Pablo. Gireu el guió, que si no veuràs cançons. Sense res més que comentar que tinguem molta sort i comencem amb el primer tema. Aviam.
No escoltes res. Jo tinc vantatge perquè aquesta l'he tocat. Jonny Bigot. Jonny va a la cuina. Molt bé. Jonny va a la cuina. No, no, no. Aquesta és la cassot Jonny Bigot, feta per Chuck Berry. És un...
Total himne del rock and roll pur, que, com a acusitat, està dedicada al pianista del grup Johnny Johnson. Aquí sempre li deia, Johnny, vingut, Johnny, sigues bo. I d'aquí surt el títol de la cançó. Aquesta cançó era una mena d'autobiografia dissimulada, ja que Chuck Berry es va bastant al pianista, però en realitat estava narrant la seva pròpia història. A part d'això, es va fer tan famosa que va sortir en pel·lícules mítiques com Retorn al futur. Seguim la segona.
Ah, quina és? La C. Mecena de TikTok. Jo és que no he escoltat. Ah, Striller. Striller de Michael Jackson. Correcte, correcte. Striller de Michael Jackson. Va guanyar premis innumerables, com el rècord del Billboard del 1983 o un rècord Guinness l'any 2009. La cançó va revolucionar la música amb un videoclip de 14 minuts dirigit per John Landis.
Inicialment s'anava a dir Starlight, però Rod Temperton va convèncer en Michael Jackson d'anomenar-la Thriller. Una curiositat és que per fer l'àlbum d'aquesta cançó es van gastar més de mig milió de dòlars convertint-se així en un dels al·lums més cars de l'època. I també l'icònica jaqueta vermella que porta en Michael Jackson al videoclip va ser dissenyada per veure-la Naddleman. Va ser una peça tan mítica que tothom la va intentar imitar.
Continuem amb la tercera cançó, passant a un regista més actual. Hola. La perla. La perla. La gossa de la meva veïna es diu Perla. Com aia. Doncs és correcte. La perla de Rosalía, del seu nou àlbum Lux...
Aquest àlbum es va llençar el febrer del 2025 convertir-se en un dels més venuts del món. Prioritza instruments acústics per sobre dels digitals i li dona un àrea més humanitzat. A més, aquest famós àlbum conté més de 13 idiomes, entre ells el sicilià, l'ucraniès, l'abreu, el xinès mandarí, el japonès, l'àrab i l'alemany. La cantant es va passar més de 3 anys estudiant sobre santes, monges i místiques, i cada cançó està inspirada en una dona diferent.
Seguim la quarta. Tengo el ansia de la juventud Tengo miedo Tengo el ansia de la juventud
Doncs tens tota la raó. Aquesta és Sobreviviré, de Mònica Naranjo, encara que realment no és seva, sinó de la cantant italiana Mina. Inicialment es deia Fiume Azzurro. Quasi no es publica, perquè els productors diuen que el tema era un horror i que no arribaria enlloc.
Però la cantant va insistir i va gravar la cançó, que poc després es va compartir en un éxit total. Inicialment era una balada melòdica, però la Mònica n'arracó i va afegir un toc bloc a l'actònic i uns aguts increïbles que la vam fer eterna. Acabem amb l'última.
Solucions i no problemes de figaflauues. Molt bé. Un dels meus grups favorits. Solucions i no problemes de figaflauues és un dels clans sexis de la música catalana actual. És de l'àlbum La Calçotada, publicat al Mil... Al Mil...
El 2024. I s'ha convertit en un tema que dona vida a les festes bellos amb un missatge per afrontar la vida amb optimisme. S'ha acumulat més de 3 milions de visualitzacions tant a Spotify com a YouTube. La lletra destaca per la necessitat de passar pàgina i el canvi d'actitud davant l'amor. Ha ajudat a molta gent a tirar endavant sense frenar-se d'anar als problemes. Bravo! Vinga, seguim, seguim!
Vaig preguntar a la meva família, el meu cosí i em va dir que estàs. Sí, però és que no em vaig a la corba. Vaig cantar a la Arli. Arli, inventa-te algo.
Pobre Ari. Pobre Ari. Pobre Ari, tio, pobre Ari. Què? Pareig que tu ets la gran. Ja hem acabat. Teniu un altre tema com tant preferit per a la pròxima o voleu tornar al format de la setmana passada? Home, estava guai. Sí. Sí? Sí. Que una altra persona escollir sis cançons i que l'adivinem. Sí, està guai. Vale, doncs me l'apunto. Em fico una alarma com el junkie. Molt bé. Sense res més a dir, ens veiem la setmana vinent amb més música. Adeu. Adeu.
Hoy en mi ventana brilla el sol y el corazón se pone triste contemplando la ciudad. ¿Por qué te vas? Como cada noche desperté. Doncs ja arribem a la recta final del programa i, com sempre, anem sense temps. Ara sí. Hem de fer alguna cosa ràpida, així que sense pensar baix. Ah, ja ho sé, ja ho sé, Lucia. Lucia. Lucia. Lucia. Lucia.
És que és italiana. Anem a jugar a un Sirius Pers. És impossible que enganyeu, tinc sempre cara de pòquer. Jo us explico uns acudits, no mireu el guió. Jo tinc un acudit! La consola favorita del porc, la Wii!
No ho entenc. Si guanyo, si us rieu, em cobreu un au kinder. No en riu, no en riu. Escolta, animal donor? Que va, no tinc un duro. No, no, no, no.
No, no, aquest era molt lent. Una parella, i on li diu? Recordes que feliços eren fa 5 anys i l'altre li contesta? Però si només en fa 4 que estem junts i diu, exacte. No, no. Vale, vale, vale. Una altra. De què es creixen sempre els astronautes? De què? De la gravetat. De falta d'espai.
No, també és molt dolent. No, em falten els altres. On estan? Els he perdut. Puc explicar jo un? Sí, explica. Són tres persones, ¿vale? I un li diu... O sigui, i li pregunten el seu nom. El primer, ¿cómo te llamas? I diu, Marco Pinto. ¿Y de qué te lo hagas? Pinto Marco. A un li pregunten, ¿cómo et dius? I diu, me llamo Armando...
Armando, cadenas. Cadenas, Armando. Cadenas, Armando. I diu, ¿y de qué trabajas? Armando, cadenas. I al tercer li pregunten, ¿cómo atius? I diu, Johnny. ¿Y de qué trabajas? Johnny, trabajo. Vale, vale, un altre. Què fa un paio cridant com un boig de bon matí al mig del camp? Què fa? Un paio. Sembra el pànic.
No. Això era més tot. Va, va, un altre, un altre. L'últim. Què fas demà? L'altre diu he d'anar a graduar-me la vista i a comprar-me unes ulleres. I l'altre li diu i després ja veuré.
Per què el ganivet i els altres estris de cuina van a l'hospital? Perquè cuinada s'opera. És molt típic. Per què el Jordà mateix es va suïcidar?
Perquè tenia molts problemes. Bé, però ara sí, nosaltres ens queda dir-vos que esperem que Gaudiu donar magnífica setmana de descans. Doncs sí! I recordeu que ens veiem d'aquí a dues setmanes, al mateix lloc i a la mateixa hora. Adeu! Adeu!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa
Notícies en xarxa.
Bona tarda a tothom, això és Ràdio Mollet i nosaltres som l'edat del pavo. Bona tarda, noies, com esteu? Molt bé, molt bé, m'agrada aquesta frase d'últim moment.
Per guions! Per guions! Per guions! Perquè hem començat el programa sense guions. Posem una mica de context aquí als oients. Hem tingut un problema amb la impressora, s'ha tornat una mica boja... S'han fet com 300 pàgines del mateix guió, ningú tenia guió... Bueno, han arribat per fi, però estan fora. Bueno, el fet que jo estic farta, no pot ser que sempre estiguem així.
Així com? A veure, Asir, potser sí que és cert que últimament l'estem liant una mica, eh? Per qui parla estudi. Amb qui? Nosaltres? Però què dius, va? Estimats oients, a continuació, escoltareu una petita representació del que succeeix minuts abans d'entrar en emissió. Crec jo...
Doncs una mena de contacontes. Està empantant! No, no, no, està ben fet. Doncs, bueno, era un dia com qualsevol altre quan... No et confonguis, que això no és de secció dels contacontes, eh? Vale, vale, bé, d'acord. Doncs era un divendres més quan la Joana es disposava a pujar les escales direcció a l'estudi.
Ella va saludar els treballadors que es va creuar per l'edifici i va arribar fins a la porta que donava l'estudi radiofònic amb accent a la O obert. Va respirar i la va creuar. Tot i que ella ja sabia el que es trobaria. Un complet caos. Joana, ja hi ets. Vols saber què ha passat aquesta setmana a la Superlliga de Futbol del CEM?
Ei, no tornis amb això un altre cop, eh? Ja t'he dit que... La Joana ja estava acostumada a que hi ha menys situacions, per tant, va deixar la seva jaqueta sobre la muntanya de motxilles que hi havia a les cadires i va agafar el seu guió. Però, sorpresa! No hi havia subratlladors. Perdoneu, noies, alguna té per aquí un subratllador que em pugui deixar? Eh... Com que no? No. Fes com jo, que no subratllo. Bueno.
Doncs tothom aquí anava una mica a la seva. Així, doncs, la Joana va entrar a la cabina de locució, però... Déu meu senyor, però què és aquesta olor? Si fa olor, por sanglabor i ha pudregut. Doncs sí, és que ja saps que no funciona l'aire. Pipi, pipi, pipi. Sí, no hi ha pipi. Ara, ara, arriba una mica. Bueno, doncs... Hola, Nahuela, endavant.
Doncs sí, definitivament. Aquesta merda no xula. No xuta. No xuta. Està molt petit. Sisplau, s'ha espatllat definitivament. La Joana va aconseguir superar la pudor i entrar dins de l'estudi. Va enganyar la Laitz, dient-li que el Pere la cridava i així va aconseguir una cadira on seure sense haver de fotres de cops de punys amb ningú. Però seguia faltant una cosa, el maleït subratllador. Així va demanar ajuda al seu supercompany Asier. Asier, què em podries deixar un subratllador?
A Cier? Però la Cier estava molt ocupat fent... Atenció, mira, mira, mira. Sacrifici del fil de les blancs. Ah, no, que no hi ha el fil a la partida. Bueno, el que anava dient. La reina i el cavall entren amb tot. El rei negre queda esposat, els peones no ho van defensar. I escaguimat! El rei negre cau. No hi ha escapada. Un altre cop la Cier guanya. Quina simposa.
Bueno, és que estava ara fent la partida, per fer-ho més realista. No toca ara. Mentre passava tot això, s'anava esgotant el temps. Així doncs, quan la Joana se'n va adonar, el Pere estava preparat per cridar... Anna Loire! Doncs res, una altra idea que no soc ratllo. Què t'ha semblat, Asir? Creus que tenim raó o no? Molt realista la part dels escacs. Però jo el que crec és que millor passem a les accions.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Benvinguts i llingudes a la secció Tria la teva història. I de qui ens parlaràs avui, Genís? Doncs avui us parlaré de l'àlvar. Dit això, comencem. Ens situem en un divendres, però no era un divendres normal. Aquell divendres donaven les notes del segon trimestre. Tots estaven molt nerviosos perquè volien saber resultats com més aviat millor.
Por Álvaro era, sense dubte, la persona més nerviosa de tot l'institut. El trimestre l'havia anat molt bé. Menja una assignatura. Les matemàtiques. Ell sabia que si suspenia els seus pares s'enfadarien molt, perquè els havia dit que li anava de conya. Ara es troben un carreró sense sortida. Què fas? A part dels meus professors perquè et posin un 5? Bé, intentes convèncer les... intentes canviar les notes pel teu compte. Uh...
Canviar les notes. Hi ha un truc, eh? Per fer que et surtin en verd si estan en vermell, eh? Ah, sí, el que li quedo. El que li quedo. L'Alvaro, després d'haver-s'ho pensat fredament, decideix que l'únic opció és passar a l'acció i intentar canviar les notes d'amagat.
L'Alvaro aprofita una distracció del professor, s'escapa de classe i s'embala a la sala de professors per trobar el seu informe. Quan hi arriba, intenta obrir el calaix, on estan els papers, però sorpresa, el calaix està tancat amb clau. Comença a buscar per tot arreu com un boig i miraculosament troba la clau sobre el teclat. Obre el calaix, busca el seu nom i amb el bolígraf canvia el 4 per un 6. Però quan està a punt de marxar, apareix el director. El director li mira fixament a l'Alvaro i li pregunta...
Álvaro, què fots aquí? Què fas ara? Li dius la veritat i l'intenta subornar o li dius una mentida? Li dius una mentida. Sí, sí, sí. L'Álvaro intenta inventar-se una excusa, però el director no el creu, perquè ho ha vist tot a través de les càmeres de seguretat. No. Davant d'això, l'Álvaro acaba confessant-ho tot.
Després de parlar amb el director, l'àlvaro no s'enfia gens i deixés espiar-lo des del passadís. Llavors, escolta, parla pel telèfon amb el professor de matemàtiques sobre els informes de les notes. S'ha de moure ràpid. Última decisió. Què fas? Canvies el teu nom de l'informe per a una altra persona? Bé, intentes tornar-ho posat tot com estava. Canvia el teu nom. Sí, canvia el nom. Espera, espera. Tot o res. Canvia el nom, sí. L'àlvaro torna a entrar a ser de professors per canviar el seu nom de l'informe.
Quan finalment el troba i està a punt de fer el canvi, el professor de mates entra per la porta i l'enxapa. El professor es posa fet una fúria, el reganya i evidentment el suspèn. Però no només de mates, la resta de les professors, en assabentar-se de la jugada, també la suspenen perquè aprengui la lliçó de no fer trampes. Què us ha semblat aquesta història? Us hauria sortit millor vosaltres?
No. Genís, et veig atabalat. Heu perdut la final. No, ni siquiera l'hem fet. Jolín. Què ha passat? Fiquem en context els nostres oients. Informeu-vos dels darrers resultats de futbol. No ho sé, perquè ens hem quedat a la fase de grup. S'ha acabat. Ja està. S'ha acabat.
Quin raó, eh? Ja, ja, ja. I qui ha guanyat la lligueta? Suposo que els de 4, però és que la lligueta en teoria era per decidir partits, saps? Ja, ja. Però bueno. Fins aquí aquesta secció i el retornem després de Setmana Santa. Adeu.
Ei, ei, hola a tots i a totes. Nosaltres som el Germán Bumbum i ja som aquí amb un programa de Recordem Història. Avui parlem de com un americà va decidir pel seu compte apoderar-se de la lluna. El gru. També, el gru. Bueno, tal com sentiu, és Dennis Hope.
Aquesta persona s'ha fet milionària, venent terrenys l'onassa la gent. Però aquesta història es pot veure des de dues perspectives. La primera, Califòrnia 1980. Un home de 34 anys surt a la finestra, mira la lluna i es pregunta, la lluna té amo?
Anderis, apassionat per la galàxia, decideix investigar el tema i s'adona que ningú l'havia reclamat mai legalment. Així que es posa mans a l'obra i crea una empresa anomenada Lunar Envasi. No sabem si era el seu somni o què, però es posa a vendre parcel·les de la Luna per un preu de 54,99 dòlars.
Perspectiva 2 és que als 1980 Dennis Hope presenta una declaració de propietat a l'ONU declarant-se amunt de la lluna. Com que no rep cap resposta decideix que per silenci administratiu ell és l'amunt del satèl·lit.
Calleu que aquesta història és real o és una bola? És real. Real, perquè hi ha gent tan tonta que és capaç de fer això. No, és que en realitat no és tonta. Hi ha un silenci administratiu, com bé han dit, i si ningú reclama la Terra, o sigui, si ningú reclama la Terra, bueno, en aquest cas, però si en aquest cas ningú... Diu això és meu. Diu, doncs exacte. De fet, Estats Units ara fa poc ho va reclamar, però no va funcionar.
Bueno, sembla absurd, però el que és totalment surrealista és que a la seva web Lunar Embassy també pots comprar terrenys de Mart, Mercuri i Venus per preus que van des dels 35 al 250.000 dòlars. Quan entres a la web, et surt benvinguts a l'embaixada Lunar, fundada el 1980 per Danny Hope, conegut com l'home amo de la lluna i a dos dels altres casos celestes del nostre sistema solar.
diguen que durant més de quatre dècades han estat leaders mundials en vens immòbils espacials. Afirmen ser l'única organització al món amb base legal per la venda de propietats planetàries. Joli. Ara mateix vull comprar-me una mica d'IO, ¿vale? Sí. Vaig a comprar. Però pots. Però, o sigui, ho trobo com... Ostres, mira, em compraré un volcà aIO per 35 euros. Si algú em dona la targeta, la compro.
A la web fins i tot hi venen els del llunatge de l'Apolo 15 i passaports lunars. I per comprovar-ho, el Pablo ens comprarà un terreny lunar per a tots nosaltres. Oi, Pablo?
No. Bueno, pausa dramàtica i no. Bueno, pausa dramàtica. Què em penseu de tot això? Creieu que ha estat una bona idea de negoci o que és una ximpleria? Ho faríeu vosaltres? És una ximpleria, però és una bona idea de negoci. És una ximpleria, però segur que està al pic tonto que es compra un tros de llum. Mira, Munts and Larger Properties. Toma.
Tu vols un tros de la lluna? Sí, és que... Li posen el nom, l'edat del pavo. Soltaut, és que s'han acabat, tothom els vol, Nahuel. Però també està Venus, eh? Se'ns escapen... Sí, sí, sí. Tothom va per al lot de l'oratge de l'Apola XV, vinga, va. Vinga. Que ens el treuen les mans. Ah, Pablo. També ens diuen que hi ha una pel·lícula documental sobre ell, que es titula Lunarcy. Va sortir el 2012 i es pot veure a plataformes com Netflix. I si no teniu plans per aquest cap de setmana, ara ja ho teniu.
Actualment, en Dennis té 78 anys i, com no podia ser d'una altra manera, segueix fent terrenes lunars com si res. Doncs, bueno, tornem la setmana vinent amb més, però no millor perquè és impossible. Doncs, adeu!
Molt bona tarda a tothom. Ja som aquí un altre cop a... Qui té raó? I com que fa temps que vam discutir estiu contra hivern, aquest cop ho farem al contrari. Exacte. Jo defenso la primavera i tu no cal que defensis res, perquè jo ja he guanyat. Què dius? És millor la tardor. Comencem. Per començar, la primavera és molt millor, perquè pensa que s'acaba l'hivern, haver d'anar amb 30 capes de roba, anar amb pantaló i samarreta curta, et sents més jaue i lliure.
Sí, sí, però jo crec que els dies que faci fred o plogui, trobaràs a faltar la roba llarga. I a sobre, pels al·lèrgics com diu el polen. El polen és una merda temporada d'any. Va, home, però la primavera també té dies de sol increïbles. Pots sortir al parc, fer esport, quedar amb els amics... A la tardor tot és més trist. Trist? Però si la tardor té uns colors brutals, les fulles taronges, vesmelles... És molt més bonic que tot ple de polen allà per l'aire.
Però a la primavera tot torna a la vida. Flors, arbres verds... Sembla que tot estigui més viu. Sí, viu. I jo esternudan cada dos segons. A la tardor, en canvi, s'està tranquil, sense al·lèrgies i amb una temperatura perfecta. Perfecta? Si comença a fer fred i ja has de tornar a portar la jaqueta.
Millor que suar perquè fa calor de cop. A la tardor pots portar les suadores i estar còmoda. Però a la primavera hi ha més hores de llum. Pots fer moltes més coses. Això sí, però a la tardor tens coses millors com Halloween, la castanyada i manta al sofà. Això sí que sona bé. Però igualment, primavera guanya. Ni de broma, a la tardor sempre. Bueno, presentadors, en aquest cas, necessitem la vostra ajuda, sisplau. Sí, sí, voteu ja.
Jo... O sigui, ara mateix voto primavera. Jo vaig deixar la tardor, o sigui que no passa res tampoc. El Pere em pica un, quatre... No, visco la tardor. No, jo crec que faré primavera també. Crec que el problema és que a vegades, sobretot ara amb el canvi climàtic i tot, la primavera és molt calorosa i fa massa calor, però en veritat... És que també es depèn de... En aquest estudi...
Sí, exacte, es fa molta calor aquí dins. Digue'ls-hi que facin la tardor, què? Però... És veritat que sí que la tardor, és una temperatura agradable, ho recordaré per sempre. Però ara és com que jo també ja tinc ganes com de solet. Sí, sí, sí. Que paria de ploure. Que... Estic d'acord. Ho veus com era millor?
Sí, sí, que ja m'ha quedat clar. Doncs això ha estat Qui té raó? Ens veiem la setmana que ve amb un nou debat. Adeu!
Hola, benvinguts i benvinguts a la secció. Més peliguta de la edad del pavú. La llengua en llengua. L'oculta de avui només per mi. Sí, avui estic solitària. Que arribat la sustituta de la Chey. Aquí soc jo, la Meri. Que aquí posa malla, però. Però, així que, reijana, avui no estàs sola. Ole, que vei!
Ara sí que podem continuar amb la secció. Avui esportem un nou idioma superultramega i persònicament impressionant. Ja vas avançant amb... Sí, sí. M'encanta. Ha escollit per la mateixa Meri, jo, la nostra companya de la secció de Qui té raó. Així que ja sabeu, si teniu alguna queixa, amb ella no parleu, parleu amb mi, amb la frase de Setmanal.
Doncs ara la diem. Toma ja. Però hi on està el traductor de Google? És que en el Google no deixava posar la veu. Això significa que poca gent el parla. Ostres.
és que hi ha una cosa que està en mayúscula que és Mosantu, Mosantu, esto està en mayúscula és un nom o algo, no? Sí. Ostres, no tinc ni idea. Mosantu i Nusankuka semblen noms. Nusankuka. Nusankansuka. Nusankansuka. Nusankansuka. Nusankansuka semblen un nom nombrament. Jo diria que hi ha dos connectors i dos noms principals.
Mosanto, que és un nom propi. Però què vol dir? Mosanto podria ser Mollet, que ho han traduit raro. No sé què vol dir. Ens agrada l'edat del pavo. Quina frase és? Significava, finalment, ha arribat Setmana Santa. Hòstia. Ara que jo sé amb el significat, quin idioma creieu que estàvem parlant?
Suposiciones. Simo santo es setmana santa. Aixo de pozo es parfir. Vale, litigmo. Vale, ya mucho análisis. Ah, vale, porque ecomi es arribat. Ecomi es arribat. Sí, pero traduida para hola no vol dir quién idioma es. Bueno, sí, pero me ayuda a mí. Yo no sé quién idioma es, la veritat. Tico una mica parduda. Sueco. Yo qué sé.
No. Suec? No, no l'hem matat. No tinc una idea. Jo tampoc. Doncs a mi aquest em... S'ha quedat en blanco. La veritat és que se m'ha quedat una mica travessat. Sí, eh? Va, digueu un. Espera, dic un, va. Vinga.
Txec, txec. Txec. E-A. Txec. Ok. Doncs parla Vandal... Lingala. Què, què? No sé Lingala. No sé. L'he dit el traductor i ja passaron coses. I la primera que va sortir. Lingala. Lingala. I per fi us podem preguntar on es parla, perquè per fi no és tan obvi. Així que on creieu que es parla aquest idioma? Lingala. Lingala. Lingala. El poble de les d'Angales.
No tinc ni idea. Sincerament, em sembla que... Índia? No ho sé. No ho sé. Dubai. Dubai. Bueno, lo digo o no? Sí. Doncs es parla principalment a República Democrática del Congo. Oh, en el Congo. Pero también es parla Angola.
El parlant entre 20 i 30 milions de persones, molt més del que m'esperava la veritat. Òbviament, en aquesta xifra comptem les persones natives i les que la parlant com segona llengua. És de la família Niger-Congo i utilitzen el mateix alfabet que nosaltres, el llatí.
Al segle XIX, al riu Congo, la gent utilitzava un idioma anomenat l'obangui, que era una llengua franca, és a dir, una llengua que utilitzaven persones amb diferents llengües natives per comunicar-se, com fem aquí, amb l'anglès. Quan els europeus van portar treballadors africans d'altres llocs, tot es va barrejar, que si un parla una cosa, que si l'altre un altre, l'obangui va anar canviant. Els europeus també van haver d'aprendre'l per poder anar a comunicar-se o comerciar.
Aquest idioma, cap al 1880, es va passar a enumerar Bengala. Per després, el 1900, començar-se a conèixer com Lingala. Toma, ja. El fos de les Bengales! Les Bengales. El primer llibre escrit en aquest idioma va aparèixer el 1163. I es deia...
Egide de Boec. Des d'aleshores es va començar a utilitzar oficialment. Doncs aquí acaba aquesta secció. Recordeu que cada llengua és una finestra oberta a una nova manera de veure el món i que cada llengua que es perd és una finestra que es tanca per sempre. Que andem a l'amor!
Què era eso? Adéu. Adéu.
Som l'Ari i l'Helena i us portem una nova Unpopular Opinion. La Unpopular Opinion d'avui és... Els diners no donen la felicitat. A veure, Sara, si et soc sincera, a mi em donen 1.000 euros i soc la persona més feliç del món. Però hi ha coses més importants, com l'amor o l'amistat. El que tu diguis.
No està la Emma, però jo faig d'Emma. Noies, sento interrompre, però hem d'avançar amb el programa. És cert, perdó, és que ens hem entretingut. Exacte, perdó, és que l'Ari no sap de diners. I què tal si comencem el debat? D'acord.
Doncs, nois i noies, què us sembla a vosaltres? Els diners donen la felicitat o no? Sí, és que és molt relatiu. Sí, és molt relatiu. Però és que a quina felicitat et refereixes? O sigui, tu m'estàs dient la felicitat en plan de... Felicitat. Tens diners, pots fer el que surti d'allà. Ja, però què prefereixes? Tenir diners i no tenir ningú al teu voltant estar tu sola en una mención? Sí. O... M'encantaria. Ah...
M'encantaria... No, no, t'ho juro, a mi també. Estàs sola. Llavors et revirem com una persona materialista. Sí, sí. Bueno, depèn. Si és un regal, no. No m'agraden la gent, m'agraden els llibres. Ja està. Si és un regal, no em considero materialista. Si tinc diners, tinc un milió d'euros, però millor estar sola. Em compro regals. No te'n pots comprar a persones. Deixem-ho una cosa.
Els diners atreuen a la gent. Mira, jo s'haig de dir una cançó, una part d'una cançó de l'Ariana Grande que diu... Qui va dir que els diners no donaran la felicitat clarament no tenia suficients diners per aconseguir-ho. I jo estic d'acord.
Toma, ja. Però és veritat que si tens més diners et pots comprar més coses, però el que passa és que hem donat per fet que tenir coses és felicitat. I no és veritat. Jo els utilitzaria per comprar-me una casa, encara que fos una casa petita, tan lluny com fos de la gent. Però doncs no et calen tants diners. Sí, i encara que tinguis una casa... Per això t'he construït una barraca. Clar. Una casa, un pop...
Són molt calorosa. Però aleshores, si els diners no els necessitem, per què no el comunisme? Això, això. És que aquestes cosetes no s'han de tenir clares. A mi els diners em donen la felicitat perquè em permeten comprar llibres i jo sé que la Maia estaria d'acord amb mi. Els llibres donen la felicitat. Doncs mira, una persona capitalista ja ho té clar. Sí, sí, ella ho té molt clar. Sí, sí.
Bueno, jo estic entre d'acord i no d'acord, però... Però sí, jo crec que també estic una mica... Però és que, sincerament, no crec que necessitis una casa aïllada del món o una casa dins del món enorme per ser faris. No sé. I a vegades la felicitat no es mesura en quantes coses tens. No, a vegades no. És que sempre. I sí, el que es necessita és un país ric, una nació rica, per tenir un estat comunista, on tothom pugui viure bé.
Jo segueixo dient la meva hipòtesi d'inflació, que faré aquí més diners. Sí, sí, sí, molt bona idea. Molt bona idea, Joana. I que ens paguin per la idea. Les seves és una barra de pa, no, Joana. És que seria inútil. Però igualment, això, és que seria inútil igual que... Però qui voleu que faci més diners? Doncs jo.
Tu, Helena... Doncs, nois, com era d'esperar, els diners sí que donen la felicitat. Doncs no, no, no hem guanyat ningú un debat, així que a nosaltres... Bueno, bueno, bueno.
Salutacions dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. El diumenge 12 d'abril, Mollet del Vallès acollirà la barbacoa solidària que promou l'associació Polseres Candela amb el suport de les colles de morats i torrats i diferents entitats locals de la ciutat. L'Ajuntament va acollir ahir tarda la presentació d'aquest esdeveniment que enguany arriba la seva desena edició.
La Barbacoa, així com altres iniciatives de polseres Candela, té per objectiu recaptar fons per la investigació del càncer infantil. L'alcaldessa Mireia Dionisio ha posat en valor el fet que una diada festiva ajudi a fer visible el càncer infantil.
que durant aquell dia cada gest, cada plat, cada donació que es fa, ens interpel·la en una realitat molt concreta, com és els nens i nenes que estan lluitant contra el càncer i les seves famílies, i per tant, podem dir que més enllà de la festivitat, aquesta visibilització que també l'hem de fer, aquesta barbacoa solidària ens parla de...
de solidaritat i jo crec que a banda de l'orgull que deia al principi que sento com a Molletana és també un acte de responsabilitat.
L'associació polseres Candela Mollet ha aconseguit en aquests nou anys recaptar a través de la barbacoa 29.000 euros que s'han destinat íntegrament al laboratori d'investigació de l'Hospital de Sant Joan de Déu. I recordar que l'Ajuntament de Mollet s'ha adherit un any més a la campanya de l'Hora del Planeta que se celebrarà demà dissabte.
Així s'apagaran els llums d'alguns edificis i monuments més emblemàtics entre dos quarts de nou i dos quarts de deu del vespre. En concret, els edificis que quedaran a les fosques seran el campanar de l'església de Sant Vicenç, la font modernista de Prat de la Riba i les rotondes del Calderí i la Vinyota. Ràdio Mollet, la informació local als dos quarts.
A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet. Tots els dissous a les 5 de la tarda. Redifusió el diumenge a les 4. Escolta el podcast a radiomollet.com Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Ràdio Mollet els dilluns al vespre de 9 a 11 i els diumenges a la tarda de 5 a 7. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. A Ràdio Mollet 96.3 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
L'Angla de Miramar, el programa de motor de Ràdio Mollet. Conduït i presentat per... Àlvaro Rodríguez, Eva Otrero i Àlex Bermuda. En directe, dilluns, de 7 a 8 de la tarda. I en remissió, tots els dimarts, de 6 a 7 de la tarda. L'Angla de Miramar, a Ràdio Mollet.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Bé, doncs, ja tornem a ser aquí de nou amb la nit de la música, la secció temporal on cada dia mana una banda diferent. Què tenim aquí? Qui mana avui en aquesta secció, Acier? Amb nosaltres, Bats Religion, la banda californana de punk rock que diu no a la religió i a les injustícies socials. Formada als anys 80 pels joves estudiants Graffin, Bentley, Ziscrut i Gurevitz, inicien aviat una carrera a la regió com a taloners de social distortion.
No trigarien gaire a gravar els seus propis EP's amb Epitaph Records. Generalment ha citat We're Only Gonna Die, però el cantant Zac de la Roixa diu que li va marcar profundament Fuck Armageddon, this is hell.
Això, però, són els edificis de la banda, oi, és cert? Efectivament. Els anys següents en serien al mercat discos com Angel the Unown, Against the Crane, Suffer or No Control. 21th Century Digital Boy és possiblement un dels temes més destacats.
Sembla que les lletres són bastant reflexives, només cal llegir el títol de la darrera cançó. Home, 21st century, ara ho dic bé, i així és, i és que el legat de la religió no és només musical. Evidentment, bandes com The Offspring o Noves es veuen inspirades per ells. No obstant, el que més crida l'atenció és la seva ràbia contra el capitalisme, l'injustícia, l'església corrupta i la dreta.
Ah, per tant, fer alguna cosa per decantar i drogar-se. A veure, Bad Religion no és una banda punk corrent. Dediquen els seus àlbums a George Bush com a crítica. Toquen a concerts per l'esquerra liberal, estan a favor de l'abort i són escèptics de la religió. El seu logo és la creu llatina tatxada, la crossbuster. Vaja, per tant, és una banda de bon criteri. Doncs sí, irònics. Així que us deixo amb Hero for Me.
I ara no sé per què, però et veig més teu, més clar, més tu, més sincer. Hola nois, com esteu? Avui portem un cas que fa especialment mal rotllo, perquè combina una intel·ligència superior amb una violència extrema. Parlem d'Edmund Kemper, conegut mundialment com el coet killer, l'assessor d'universitàries.
És un dels casos més estudiats de la història pels psicòlegs criminalistes. En Kemper va néixer el 1948, a Califòrnia. I ja des de ben jove es veia que alguna cosa no anava bé. Torturava i matava animals. A part de trencar les oïnes de les seves germanes i decapitar-les,
Les seves nines, per venjar-se d'elles. La seva mare el maltractava psicològicament i l'obligava a dormir al soterrani, tancat, perquè deia que no es fiava del que podria fer a les seves germanes mentre dormien. I no anava desencaminada, perquè ja tenia fantasies molt violentos i molts problemes per relacionar-se amb els altres. Amb només 15 anys comet el seu primer doble assassinat. A veure, presentadores, a qui creieu que va assassinar amb només 15 anys? Les seves germanes. Sí, si són doble assassinat, doncs...
Doncs va tirotejar els seus dos avis. Hola, vinga. Segons ell, va matar la seva avia només per veure què se sentia. I després, pensant que el seu avi s'enfadaria molt amb ell, també el va matar ell.
I aquí ve una cosa sorprenent. Ell mateix es va lliure a la policia. El van enviar a un hospital psiquiatric criminal. Allà va cooperar tant amb els psicòlegs que semblava un pacient model. Fins al punt que el van considerar totalment rehabilitat i el van deixar en llibertat. Una decisió que avui dia seria impensable.
Ja d'ull, en Kemper aparentava ser una persona normal. Feia dos metres d'alçada, era intel·ligent, educat... Fins i tot es feia amic dels policies dels barcs locals. Però en secret seguia cometent assassinats.
Moltes de les seves víctimes eren estudiants universitàries que pujaven al seu cotxe fent autostop. En Kemper és un cas únic perquè tenia un coeficient intel·lectual molt alt, de 145, i era capaç d'explicar amb tot luxe de detalls què feia i, sobretot, per què ho feia.
De fet, si heu vist la sèrie Mindhunter a Netflix, el personatge que surt és ell. L'actor ho fa tan bé que fa por perquè és clavatal real. Gràcies a ell, l'Efa Bahí va poder començar a crear el que avui coneixem com a perfils criminals per atrapar els altres assassins en sèrie. Finalment, després de molts crims, en Kemper decideix matar la seva mare perquè era l'arrel de tot el seu odi. Ell deia que semblava apropiat per algú que m'havia amaleït i cridat durant tants anys...
Aquell mateix dia també va matar la millor amiga de la seva mare. Va agafar el cotxe i va fugir. Però en veure que la notícia no sortia enlloc es va cansar d'esperar. Va trucar a la policia i ho va confessar tot, on eren els cossos i fins i tot detalls macabres de canibalisme.
El judici va ser declarat culpable de 8 assassinats i condemnat a cadena perpètua. Actualment encara es viu i es troba a la presó estatal de Bacabell. I aquí s'acaba la nostra secció. Esperant que us hagi agradat dins del que cap. Ens veiem a la pròxima. Adeu.
Bona tarda, presentadores. Ja tornem a ser aquí una setmana més.
Hola, hola. Doncs estic una mica... Que el Pere m'ha donat un full i no sé on he ficat aquest full i aquest full... Aquí, aquí. El full que no tinc. Vale. Gràcies. Jo tampoc tinc full d'inici. No passa res. Doncs hem de fer alguna cosa ràpida. Així... Què fas? Ah, no, no. Crec que aquest no és el full. Aquest full tampoc. La Lucía me la cava ja. I no. Ara toca la millor secció del programa. Vinga, va. O sigui que, per començar, us farem una pregunta, vale?
Quin ha estat el millor moment de la vostra setmana a classe? D'aquesta setmana? A classe? A classe, a classe. Bueno, avui m'he ficat a fer papelioflexia i a fer come cocos i a totes a dins he ficat que me devien un huevo kinder. Ah, que esqueletes! Molt bé, així era el teu millor moment. Avui? No, de la setmana. Ah, avui he jugat a escars al col·le.
Molt top, molt top, Lucía. A classe? Va anar a excursió. Però a classe no va ser... Ah, no, tinc un millor moment. Tinc un millor moment. Van acceptar-te en un batxillerat internacional a Barcelona.
Jo no en tinc. Bé, segurament us esteu preguntant per què us fem aquesta qüestió, no? Sí. I la resposta és molt fàcil. A nosaltres ens agrada venir aquells divendres, queixar-nos tota la setmana a l'escola, de tot el que portem a sobre... Ens queixem dels professors, de les matèries, dels examens... Bé, definitiva, en tot. Però la veritat és que no sempre estan donant com sembla. O sigui, això d'anar a classe, a vegades també està bé, no? Exacte.
I avui us volem parlar precisament d'això, d'aquells moments en què tu passes tan bé que t'ho veus d'aquestes a l'escola. Què us sembla? Bé, guai, guai. Doncs començarem amb el més típic, que és anar a l'excursió. Des de petita, per mi, els millors dies de col·le són els que anem d'excursió. Normalment, doncs anem amb tren, no? I aquí ja poden començar els riures, perquè com us podeu imaginar...
Posar a tot el curs, dins d'un tren, a les 8 del matí, que va petar, doncs ja no és feina fàcil. I ara us explicaré el que em va passar primer. Storytime. Storytime. Vale, doncs vam anar a l'excursió a una exposició de Mercè Rodorella. Pujem al tren, a les 8 del matí, el tren que va a Barcelona està a rebentar. Entrem, no érem tants, érem com vino així. Sí, sí.
Entrem i jo em quedo al mig, és que no vaig poder ni anar a un saliet. No, no, eren com sardines. Ostres. I vaig a un grup de cinc àvies, per almenys, però jo no els hi vaig fer cas. Em vaig girar i quan em vaig fer una gira vaig veure que una d'aquelles cinc àvies era la tieta del meu pare. Llavors em vaig girar corrents un altre cop i vaig dir, ostres, ostres, què faig? La saludo? No la saludo? En un cop...
però al final em vaig girar, ella com que em va veure i em va dir, eh, hola Joana, no sé què, i hola, hola, de cop surt una altra veu que diu, Joana, hola, era la germana d'aquesta dona, sí? I llavors, al tren tothom callat, els meus professors mirant-me en plan, què fa aquesta tia, els meus companys flipant també. I la seva avia en plan, hola guapa, què fas aquí, com està la teva germana, no sé què. I ja està.
Bueno, les últimes excursions que nosaltres hem fet han estat molt diferents de les que fèiem a l'ESO. Jo us podeu oblidar d'anar a pescar paixets al Reuter. Heu anat? Vam anar a buscar llagostes. Era el mateix. Era, bueno, sí, però va ser fastigós. I, per últim, és que normalment el que vas a fer a l'excursió són una o dues hores o així. Però com vas tot el dia...
tens molt temps lliure. I no és com abans que anàvem tots junts allà, esmorzar a un parc, ens cagàvem allà i després tornarem cap a casa. No. Ara et deixa marxar on vulguis. I llavors et diuen, una hora aquí. Llavors tu estàs a Barcelona i llavors te'n pots anar al corte inglès. Te'n pots anar a comprar. O pitjor, és que et donen molt temps lliure. És que jo no ho entenc. Sí, sí. O l'altre dia, per exemple, el dimecres, li vam dir a la professora, li vam dir, bueno, vam tenir el temps lliure, no? I li vam dir, oi...
Després de veure l'exposició, doncs teníem gana. Tots teníem gana. I vam sortir d'hora. Tot estàvem jugant com un McDonald's. Va, podríem anar al McDonald's, no sé què, fem una parada ràpida, no sé què, i diu, bueno, bueno, una paradeta tècnica sí que podríem fer, oi? I vam veure un McDonald's i vam entrar els 20 al McDonald's i tots menjant McDonald's.
Bé, ara camiem totalment de tema per parlar del meu moment preferit de la vida escolar. I és quan un professor entra a classe i et diu que avui podràs marxar abans a casa perquè a l'última hora tens guàrdia. Tot a la raó del món. Però perquè no ho sàpiga, tenir guàrdia vol dir que els professors de la matèria no hi és i ve un substitut.
Però si és primera hora, a última, o just abans o després del pati, doncs no cal que deixes de classe. No som tan fortuna. I és una bosseria, a mi m'encanta. A més, si ve un mestre a guàrdia, embranyat que has de classe a una hora normal, o a no ser que et fiquin feina, però igualment pots ser el que vulguis, llavors és com una hora lliure que tens allà... És guai, és guai. Per descansar. Que guai.
Ara parlem d'una cosa que nosaltres, desgraciadament, ja no fem tant. Però la veritat és que quan la fèiem anàvem a l'institut amb ganes. Sí, moltes ganes. Són els llocs especials, tipus quan fem les miniolimpiades, les hores de teatre, el musical... Ah, que guai. Una d'aquí poc és la milla, eh?
A més, a nosaltres ens agrada rematar-ho aquests dies, anant totes juntes a dinar i així. Era increïble, bàsicament. Jo crec que al final tothom acaba fent això, també. Les mil·limpíades i després te'n vas adent amb el teu grup d'amics. Sí, té amics.
Què? Buf. Qui té amics? Qui no? O si no, amb la teva família. Amb la teva família. També te'n pots anar amb la teva germana a dinar. Això també em conta como amigo. Mi hermano y mi amigo.
Doncs ja està. Bueno, també volem fer menció a les últimes setmanes o dies de trimestre, les que són just abans de vacances. Sí, perquè són setmanes on els professors estan molt més tranquils, ja no posen tants deures, no tens exàmens, i a classe no fas coi, quasi res. Tot i que aquesta setmana, bueno... Això no va dir, o sigui... No està gaire bé així, no? A baixi això no passa, però bueno...
Ara vaig i doncs ja no és ben bé així, però bé, a vosaltres sí, no, presentadores? Sí. No. Bueno, depèn. Com que no? Ahir vam fer tecnologia 25, una barbaritat d'exercici. Però avui no has tingut un exàmen, saps? L'últim dia. No hem fet exàmens. Després de Setmana Santa tenim un DJL.
Un només, volant res. Hem començat tamari d'algunes assignatures, però, en plan... Tranquil. Però, tipo, els dies... La setmana... Ui, t'he pintat. La setmana abans d'estiu és com que no es fa res. No. No, a part que es fa el treball de síntesi. Treball de síntesi està de locos.
I ara, bueno, és el moment en què si us ha vingut algun moment d'aquests al cap, així, que us ho passeu molt bé a classe, doncs, d'explicar-lo. Les pelis. Oh, pelis moltes. Bé, jo haig de dir que jo m'adormo en totes. La d'avui ha sigut un tostó. Eren dues hores i quart de peli, a sobre tothom, a les fosques, molta gent s'estava dormint, i jo estava al costat del Toni i jo, Toni, vete, por favor, que dormi.
Nosaltres avui hem vist... La calculadora hi ha la pel·li. Una de Camboya. Gritos del silencio. Posades de mis Hércules. Jo què sé, el partit... Queda dels informatius del periodista que va allà i tot això. A mi m'ha agradat. A mi, pel meu gust, massa lenta. És molt lenta, és com... Que s'encuentren ja, por favor!
pel meu gust, molt lenta. O sigui, un avorrit. Bueno, doncs esperem que us hagi agradat la nostra secció d'avui i que heu vist que es pot estudiar i tenir moments de felicitat, alhora. Adeu. I si no, i si no, i si no m'estima a cagar la via, a cagar la via... Ronyo, nenes amunt! Don Chugorri, cantem aquí a la fresca! Oh!
Bona tarda a tothom. Tornem a ser aquí després d'aquesta setmana tan emocionant. Plena d'als i baixos i avui tornem amb la nostra secció d'endevinar la cançó només escoltant la intro. Però abans de tot... Notícia estrella. Golden de les guerrillas. K-pop ha guanyat els Òscars.
A veure, és un temazo, eh? Però la pel·li té una pinta de ser una. No, és molt chula. Jo la he vist... Cirema la fresca amb Joana. Viu a casa meva per veure aquesta pel·li. Està molt chula. Tot els de la ràdio a casa de la Joana. Me la lian.
El Pablo. Gireu el guió, que si no veuràs cançons. Sense res més que comentar que tinguem molta sort i comencem amb el primer tema. Aviam.
No escoltes res. Jo tinc vantatge perquè aquesta l'he tocat. Jonny Bigot. Jonny va a la cuina. Molt bé. Jonny va a la cuina. No, no, no. Aquesta és la cassot Jonny Bigot, feta per Chuck Berry. És un...
Total himne del rock and roll pur, que, com a acusitat, està dedicada al pianista del grup Johnny Johnson. Aquí sempre li deia, Johnny, vingut, Johnny, sigues bo. I d'aquí surt el títol de la cançó. Aquesta cançó era una mena d'autobiografia dissimulada, ja que Chuck Berry es va bastant al pianista, però en realitat estava narrant la seva pròpia història. A part d'això, es va fer tan famosa que va sortir en pel·lícules mítiques com Retorn al futur. Seguim la segona.
Ah, quina és? La C. Mecena de TikTok. Jo és que no he escoltat. Ah, Striller. Striller de Michael Jackson. Correcte, correcte. Striller de Michael Jackson. Va guanyar premis innumerables, com el rècord del Billboard del 1983 o un rècord Guinness l'any 2009. La cançó va revolucionar la música amb un videoclip de 14 minuts dirigit per John Landis.
Inicialment s'anava a dir Starlight, però Rod Temperton va convèncer en Michael Jackson d'anomenar-la Thriller. Una curiositat és que per fer l'àlbum d'aquesta cançó es van gastar més de mig milió de dòlars convertint-se així en un dels al·lums més cars de l'època. I també l'icònica jaqueta vermella que porta en Michael Jackson al videoclip va ser dissenyada per veure-la Naddleman. Va ser una peça tan mítica que tothom la va intentar imitar.
Continuem amb la tercera cançó, passant a un regista més actual. Hola. La perla. La perla. La gossa de la meva veïna es diu Perla. Com aia. Doncs és correcte. La perla de Rosalía, del seu nou àlbum Lux...
Aquest àlbum es va llençar el febrer del 2025 convertir-se en un dels més venuts del món. Prioritza instruments acústics per sobre dels digitals i li dona un àrea més humanitzat. A més, aquest famós àlbum conté més de 13 idiomes, entre ells el sicilià, l'ucraniès, l'abreu, el xinès mandarí, el japonès, l'àrab i l'alemany. La cantant es va passar més de 3 anys estudiant sobre santes, monges i místiques, i cada cançó està inspirada en una dona diferent.
Seguim la quarta. Tengo el ansia de la juventud Tengo miedo Tengo el ansia de la juventud
Doncs tens tota la raó. Aquesta és Sobreviviré, de Mònica Naranjo, encara que realment no és seva, sinó de la cantant italiana Mina. Inicialment es deia Fiume Azzurro. Quasi no es publica, perquè els productors diuen que el tema era un horror i que no arribaria enlloc.
Però la cantant va insistir i va gravar la cançó, que poc després es va compartir en un éxit total. Inicialment era una balada melòdica, però la Mònica n'arracó i va afegir un toc bloc a l'actònic i uns aguts increïbles que la vam fer eterna. Acabem amb l'última.
Solucions i no problemes de figaflauues. Molt bé. Un dels meus grups favorits. Solucions i no problemes de figaflauues és un dels clans sexis de la música catalana actual. És de l'àlbum La Calçotada, publicat al Mil... Al Mil...
El 2024. I s'ha convertit en un tema que dona vida a les festes bellos amb un missatge per afrontar la vida amb optimisme. S'ha acumulat més de 3 milions de visualitzacions tant a Spotify com a YouTube. La lletra destaca per la necessitat de passar pàgina i el canvi d'actitud davant l'amor. Ha ajudat a molta gent a tirar endavant sense frenar-se d'anar als problemes. Bravo! Vinga, seguim, seguim!
Vaig preguntar a la meva família, el meu cosí i em va dir que estàs. Sí, però és que no em vaig a la corba. Vaig cantar a la Arli. Arli, inventa-te algo.
Pobre Ari. Pobre Ari. Pobre Ari, tio, pobre Ari. Què? Pareig que tu ets la gran. Ja hem acabat. Teniu un altre tema com tant preferit per a la pròxima o voleu tornar al format de la setmana passada? Home, estava guai. Sí. Sí? Sí. Que una altra persona escollir sis cançons i que l'adivinem. Sí, està guai. Vale, doncs me l'apunto. Em fico una alarma com el junkie. Molt bé. Sense res més a dir, ens veiem la setmana vinent amb més música. Adeu. Adeu.
Hoy en mi ventana brilla el sol y el corazón se pone triste contemplando la ciudad. ¿Por qué te vas? Como cada noche desperté. Doncs ja arribem a la recta final del programa i, com sempre, anem sense temps. Ara sí. Hem de fer alguna cosa ràpida, així que sense pensar baix. Ah, ja ho sé, ja ho sé, Lucia. Lucia. Lucia. Lucia. Lucia.
És que és italiana. Anem a jugar a un Sirius Pers. És impossible que enganyeu, tinc sempre cara de pòquer. Jo us explico uns acudits, no mireu el guió. Jo tinc un acudit! La consola favorita del porc, la Wii!
No ho entenc. Si guanyo, si us rieu, em cobreu un au kinder. No en riu, no en riu. Escolta, animal donor? Que va, no tinc un duro. No, no, no, no.
No, no, aquest era molt lent. Una parella, i on li diu? Recordes que feliços eren fa 5 anys i l'altre li contesta? Però si només en fa 4 que estem junts i diu, exacte. No, no. Vale, vale, vale. Una altra. De què es creixen sempre els astronautes? De què? De la gravetat. De falta d'espai.
No, també és molt dolent. No, em falten els altres. On estan? Els he perdut. Puc explicar jo un? Sí, explica. Són tres persones, ¿vale? I un li diu... O sigui, i li pregunten el seu nom. El primer, ¿cómo te llamas? I diu, Marco Pinto. ¿Y de qué te lo hagas? Pinto Marco. A un li pregunten, ¿cómo et dius? I diu, me llamo Armando...
Armando, cadenas. Cadenas, Armando. Cadenas, Armando. I diu, ¿y de qué trabajas? Armando, cadenas. I al tercer li pregunten, ¿cómo atius? I diu, Johnny. ¿Y de qué trabajas? Johnny, trabajo. Vale, vale, un altre. Què fa un paio cridant com un boig de bon matí al mig del camp? Què fa? Un paio. Sembra el pànic.
No. Això era més tot. Va, va, un altre, un altre. L'últim. Què fas demà? L'altre diu he d'anar a graduar-me la vista i a comprar-me unes ulleres. I l'altre li diu i després ja veuré.
Per què el ganivet i els altres estris de cuina van a l'hospital? Perquè cuinada s'opera. És molt típic. Per què el Jordà mateix es va suïcidar?
Perquè tenia molts problemes. Bé, però ara sí, nosaltres ens queda dir-vos que esperem que Gaudiu donar magnífica setmana de descans. Doncs sí! I recordeu que ens veiem d'aquí a dues setmanes, al mateix lloc i a la mateixa hora. Adeu! Adeu!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa
Notícies en xarxa.