Fem Salut, un programa realitzat amb la col·laboració de l'Hospital de Mollet.
Benvingudes i benvinguts al programa Fem Salut, espai que en el dia d'avui compartirem amb un dels professionals de la Fundació Sanitària Mollet, concretament de l'Hospital Universitari de la nostra ciutat i que, més enllà de l'Hospital d'Aguts, disposa d'un altre centre que tots coneixem com a Hospital Sociosanitari. Precisament de la funció d'aquests centres, per què són?
En tenim amb nosaltres en el dia d'avui el director de l'àrea sociosanitària i dependència de l'Hospital de la Fundació Sanitària Mollet, el doctor Joan Solà. Bona tarda, molt bon dia, benvingut. Bona tarda, bon dia.
Anem a parlar precisament d'això de... És a dir, el Servei Sanitari de Catalunya disposa de diferents centres, no? Allò, centre d'atenció primària, consultoris, hospitals d'aguts... I un dels centres, que és a l'abast en tot el territori, són els centres sociosanitaris.
Expliquem què és això, que crec que la terminologia s'està modificant. S'està modificant en aquests moments. De fet, tenim jo crec que tres grans pilars, que seria l'atenció primària, sobre el que ha de pivotar tot el sistema.
Després tenim la xarxa d'atenció especialitzada amb els hospitals deguts, amb els seus diferents nivells. I després tenim una altra tercera xarxa que cada cop va agafant més protagonisme, que és el que fins ara hem dit atenció sociosanitària i en aquests moments estem parlant d'atenció intermèdia.
La terminologia actual, aquí Mollet, hi ha molts llocs es coneix com el socio, però en realitat és un hospital d'atenció intermèdia. Recentment, l'any passat, es va actualitzar la cartera de serveis d'atenció intermèdia
i precisament amb l'objectiu de dotar-lo de més presència i donar-li més importància perquè realment en aquests moments, en la situació d'envelliment poblacional i cronicitat, aquests hospitals d'atenció intermèdia estan cridats a tenir una importància capdalt els propers anys.
No sé si diuen que les paraules no fa la cosa, però no sé si en aquest cas sí. El fet de canviar la terminologia té a veure amb el fet que quan fèiem referència al sociosanitari, la ciutadania interpreta que aquests centres tenen una finalitat. I no sé si amb la terminologia de dir hospital d'atenció intermèdia volem dir alguna cosa diferent. Sí.
D'entrada, posar en valor aquests centres i entendre que són serveis dintre de la cartera de serveis d'hospitalització. No són serveis de caire bàsicament social, sinó que són serveis especialment sanitaris.
I aquests serveis sanitaris, precisament, són l'objectiu d'ingrés d'aquestes persones. Tenim una quarta branca, que seria l'àmbit residencial. Està clar que les persones, quan ens fem grans,
o quan tenim a vegades, malgrat ser joves, tenim una malaltia crònica i entrem en una situació de dependència, moltes vegades hem d'acabar ingressant en un centre de l'àmbit social, de l'àmbit residencial. I precisament per això s'ha tret una mica la paraula social,
indicant que és un lloc sanitari d'hospitalització amb uns objectius sanitaris amb temporalitat, que vol dir la cura d'una infecció, la cura d'un anafra, una rehabilitació després d'una fractura de fèmur... O sigui, té uns objectius fonamentalment sanitaris.
Ara, està clar també que l'atenció intermèdia no abandona per res el seu caire d'integralitat i d'atenció sociofamiliar. Per tant, treballen al centre d'atenció intermèdia professionals, psicòlegs, treballadors socials, que tenen en compte també les necessitats
de caire sociofamiliar d'aquestes persones i intenten, sobretot durant el període d'estada d'aquestes persones, orientar-los perquè el seu retorn a l'àmbit comunitari sigui en millors condicions. Però no són centres residencials.
Està bé això que indica el doctor, allò que diu el seu retorn a l'àmbit comunitari, perquè moltes persones segur que s'ha trobat, no?, allò amb algun usuari o usuària que quan li ha dit, potser el derivem allò a l'hospital intermedi, allò entès, allò entre tots sociosanitari, li han dit, no, llavors què vol dir? Que ja no sortiré?
A veure, l'Hospital d'Atenció Intermèdia, si vols us faré algunes dades. Mireu, durant l'any 25 vam atendre aproximadament 1.300 persones en l'àmbit d'hospitalització, a banda del que seria la part ambulatòria.
I sí que és veritat que la majoria d'aquestes persones han retornat o al seu domicili, entès domicili, casa seva o una residència. Això et diria que més del 85% de persones retornen al seu entorn habitual després de seguir un període de rehabilitació, de cura de les seves malalties.
i està de promig d'aproximadament 3-4 setmanes, no més. Si hi ha el que està una setmana i el que està un mes i mig, però estaríem parlant aproximadament de 3-4 setmanes. Però això és intermig, és entre l'hospital d'aguts, on s'ha fet el diagnòstic i s'ha valorat que aquesta persona té una necessitat de cures de mitja durada i tornar al seu entorn.
Perquè hi ha un termini màxim d'estada en un centre d'aquestes característiques? No és que hi hagi un termini exacte. I nosaltres, sempre aquí el soci, hem tingut una especial sensibilitat atenent a situacions sociofamiliars complexes. Però sí que és veritat que nosaltres tenim 82 llits...
i donem atenció a 1.300 persones. Si no hi hagués una rotació d'aquests llits, podríem donar servei a molt menys població.
Aleshores, i per tant, nosaltres el que procurem és que hi hagi una rotació en base a unes recomanacions que fa el CAT Salut en funció de les diverses unitats d'hospitalització. La unitat de convalescència, que tindria un estat de mitja d'un mes, un mes i alguna cosa, la unitat de sopeguts, que tindria un estat de mitja...
Doncs entre 10-12 dies, com a molt, i després tenim la unitat de pal·liatius, que aquesta també tindria un estat de mitja relativament curta.
però són recomanacions. Hi ha persones que si hi ha una necessitat purament sanitària i veiem que hi ha un benefici en continuar ingressats, doncs som els mateixos professionals els que continuem la seva estada o la perllonguem una mica.
Però sí que és veritat que a nosaltres el que també ens mana aquestes recomanacions del CatSalut i sobretot donar servei al màxim de persones del nostre entorn.
Perquè si només atenguéssim 80 persones o 100 o 200, n'estem atenent a 1.300. I, tornant a la pregunta que em feies abans, que si quan entren ja és al final... La unitat de pal·liatius, lògicament les persones que ingressen, que és on tenim associada la màxima mortalitat...
perquè la majoria dels altres recursos retornen al seu entorn habitual, lògicament les unitats de cures palliatives ingressen persones en situació de final de vida i el que nosaltres procurem és que aquest final, aquests dies, aquestes setmanes,
dintre de les dificultats que sempre comporta atendre una situació de final de vida, siguin el més confortables possibles i també intentem acompanyar amb el que es pot al seu entorn, a la seva família.
Ha deixat clar el doctor que es tracta d'un centre de salut en el que hi ha diferents professionals. Hi ha professionals de tota mena, de caràcter interdisciplinari, entenem, no? Sí. A l'equip de l'Hospital d'Atenció Intermèdia tenim des de...
TECAIS, auxiliars de clínica, infermeria, metges, psicòlegs, treballadors socials... És un grup de professionals, a més que comptem amb el suport de totes les especialitats de l'Hospital d'Aguts, de la Fundació Sanitària Mollet, nosaltres...
a diferència d'altres entorns, tenim una continuïtat assistencial en aquest sentit i si nosaltres, no sé, hi ha una persona que té una descompensació diabètica, només és contactar amb l'endocrí que compartim el mateix sistema informàtic i veiem les proves, és una història clínica unificada, ens fa una recomanació o si hem de parlar...
Doncs amb un dermatòleg o amb qualsevol altre especialista de l'hospital, doncs això ho podem fer, diguem-ne, de manera immediata amb els circuits que tenim establerts. Quin és el paper de les famílies en un hospital intermedi? És a dir, en qualsevol procés de salut, tenir una xarxa que et doni suport és molt important. No sé si en aquest tipus de centres en què estàvem parlant es tracta de...
recuperar-se, de retornar, de superar aquest període de convalescència, el paper dels cuidadors, de les famílies, pren allò potser una importància capital? No ho sé. Bé, evidentment, una persona gran i una persona amb una malaltia crònica que ha tingut una descompensació o que ha tingut una fractura, escolta, tot l'abordatge, tot el suport que puguem donar,
En primer lloc, des del punt de vista professional, amb tot aquest equip interdisciplinari que abans comentava, doncs és imprescindible. I evidentment, tot el suport de la família és benvingut.
Vull dir, tot el recolzament, l'acompanyament, sobretot des del punt de vista emocional, des del punt de vista d'estar al costat de la persona, és important. També és veritat que estem en una societat cada cop més complexa i que probablement estem en uns moments de transició. Fa molts anys que parlem, i ens sembla que he tingut ocasió més d'una vegada de parlar aquí, diguem-ne, de l'envelliment, de la població, aquest tsunami, no?
aquest tsunami ja està arribant. I, per sort o per desgràcia, els propers anys cada vegada les onades seran més intenses. I això, evidentment, requereix una reflexió des del punt de vista professional, per això l'evolució, l'atenció intermèdia, definir una nova cartera de serveis, dotar-la de més recursos, però més enllà d'això, també ha d'haver-hi una reflexió social
de com volen ser atesos, tots plegats a la nostra bellesa. Perquè sí que és veritat que vivim més anys, ha augmentat l'estat de mitja, però també és veritat que en molts casos els últims anys de la nostra vida no són tot lo satisfactoris que voldríem. I per tant necessitem de recursos, que a vegades són sanitaris,
però que a vegades són de gaire més sociofamiliar. Una vegada amb aquesta taula hem parlat, i això també és una cosa que ens hi trobem cada dia més a l'Hospital d'Atenció Intermèdia, persones que viuen soles, persones que no tenen família. El retorn a domicili és molt complicat.
De fet, crec que també en els darrers temps es parla molt en l'àmbit sanitari i en d'altres, que en els centres hi ha la persona i per això s'ha de tenir una escolta activa. Jo m'imagino que precisament aquests professionals de l'hospital intermedi fan aquesta escolta per saber què és el que vol la persona. Fins i tot, jo abans li comentava al doctor, potser hi ha persones que li diuen...
Escolti'm, el soci, no? Que diem, no m'enviï perquè això és mal senyal. I d'altres que potser fins i tot li demanen perquè diu, no, no, és que no tinc ningú o no vull molestar a la família. Mira, l'habitual és que les persones vulguin anar al soci.
a l'Hospital d'Atenció Intermèdia. I fins i tot gent que a vegades no té els criteris des del punt de vista sanitari, que abans li esmentava. Sempre hi ha alguna persona que pel que sigui no està prou satisfeta o pensa que no reuneix les característiques per anar-hi. Però jo li diria que a vegades les coses petites són les que més sonen, però...
És anecdòtic. Més aviat tenim dificultats perquè la majoria de gent vol anar al sociosanitari perquè, repeteixo, més d'un 85% de les persones que tenim retornen a casa seva amb millors condicions de les que han entrat.
evidentment hi ha situacions de malaltia avançada, de fragilitat, de malaltia crònica, que tu vas posant una mica de pedaços. Però la gent, fem tots els possibles perquè retornin i jo voldria també posar en valor el servei de rehabilitació. No som conscients que fem una rehabilitació d'alta intensitat.
Evidentment, hi ha vegades que les coses són irrecuperables. Però jo insistiria que majoritàriament la gent vol anar al centre d'atenció intermèdia i, de fet,
a l'Hospital d'Aguts, que és la transició més natural. Alguns ingressen directament des de domicili, però la transició més habitual és de l'Hospital al centre d'atenció intermèdia, l'Hospital d'atenció intermèdia, i se'ls dona tota la informació dels objectius terapèutics, temporabilitat, tot el que se'ls farà llegir, la majoria de gent, ja et dic que...
Jo, amb el dia a dia, més aviat el que tenim és molta gent que hi vol anar i que tens curt d'anar, perquè al final, escolteu, tenim només 82 places, fent, a més, un gran esforç a càrrec de la Fundació, en el sentit que hem posat en marxa, fins fa dos anys, comptàvem amb 60 llits i posàvem només el període hivernal
posava en marxa la tercera planta, que és l'ampliació de 20 llits més, i ara, des de fa dos anys, aquesta tercera planta no la tanquem mai. Això és un reflex també de les necessitats d'envelliment que tenim al nostre territori.
Ens ha respost a una pregunta que teníem allò pensada, que és precisament allò, la forma d'ingrés en un centre d'atenció intermèdia, perquè ens deia el més natural és, no ho sé, atès a l'Hospital d'Aguts,
I una vegada s'ha fet la intervenció, que ha calgut, en funció de la situació d'aquella persona, potser se li ofereix aquesta possibilitat. Però vostè ha comentat, també pot ser que vingui directament de domicili. Sí. I llavors, qui decideix cap a on s'ha de derivar aquesta persona? Mira, el Departament de Salut de cada regió,
Una de les directrius que hi ha dintre de l'àmbit de l'atenció a les persones d'un territori i l'atenció a la cronicitat defineix el que diem la ruta de la cronicitat. I ara jo diria la ruta inclús de la complexitat.
perquè les persones ara arribem a edats més avançades, amb situacions clíniques cada cop més complexes, i que requereix moltes vegades de decisions molt difícils d'aprendre, molt més del que des de fora sembla. Aleshores, aquesta ruta de la cronicitat, hi participen normalment, això a tota Catalunya, a tot el territori, en aquest cas la nostra regió, els equips d'atenció primària.
que hi ha uns referents que són normalment les infermeres gestores que té cada ambulatori, cada CAP, cada centre d'atenció primària. Els centres d'atenció intermèdia i l'hospital d'aguts amb tots els seus diferents recursos. Això ja fa anys que ho fem, definim una ruta de la cronicitat amb diferents circuits d'accés.
Vull dir que queda molt identificat amb un document que l'any passat vam actualitzar. Una de les maneres d'ingrés de les persones a nivell de l'Hospital d'Atenció Intermèdia és a través dels equips d'atenció primària, a través de les infermeres gestores de casos complexes, que...
fan una petició als equips de l'hospital, en aquest cas l'UFIS, o ara actualment també hem canviat la terminologia i li diem EIX, i es diu Equip de Suport Hospitalari, ens fan arribar aquesta demanda i nosaltres fem l'ingrés directe de domicili
en funció de la situació clínica, directe des del domicili a l'Hospital d'Atenció Intermèdia. I fins i tot tenim un circuit dissenyat que fa festius i caps de setmana. És a dir, si una persona s'ha descompensat, potser amb el tractament que està rebent, igual va directament a l'Hospital d'Atenció Intermèdia.
Si ha caigut i s'ha trencat i requereix d'una intervenció quirúrgica, aniria al degut? Sí. És per posar exemples, eh? És a dir, una persona cau a casa, sospita d'una fractura, lògicament ha d'anar a urgències.
I aleshores, si per exemple ha tingut la mala sort, la mala fortuna de trencar-se el fèmur, aquesta persona ingressa a l'hospital, supera i tal, i aleshores aquest mateix equip que li anomenava, aquesta UFIS, aquest eix, valora aquesta persona i fa la seva transició cap a l'hospital d'atenció intermèdia per fer convalescència.
Per fer rehabilitació. Si hi ha una persona que té una descompensació a casa seva, no sé, d'una infecció respiratòria, infecció urinària, o a casa seva també incloca les residències. Sí, sí. És l'equip d'atenció... Si parles en un resident et dirà això, és casa meva. Clar, això mateix. Sí.
És l'equip d'atenció primària el que decideix cap a on deriva aquesta persona, si cap urgències o cap a l'hospital d'atenció intermèdia. L'usuari no pot ingressar des de casa directament si no és que hi hagi una valoració prèvia dels professionals de l'atenció primària i comunitària.
Estem esgotant el temps. No sé quin missatge jo com a director de l'Àrea Sociosanitària i Dependència de la Fundació Sanitària de Mollet voldria acabar per traslladar allò a les persones respecte a veure si anem actualitzant la nomenclatura i diem hospital d'atenció intermèdia que potser no.
Jo crec que aquesta nomenclatura, entre altres coses, ens ajuda. És a dir, s'ha d'entendre que l'Hospital d'Atenció Intermèdia és temporal. És una estada, mig estada, que li diem,
que té dues finalitats, la cura o la rehabilitació de la persona i que al mateix temps, i això ho expliquem des de l'UFIS, que aquesta família, que tenia un familiar que ha tingut una fractura i que fins a aquell moment era autònom i deixa i perd la seva autonomia del tot o en part, també tingui unes setmanes per començar a gestionar recursos
per poder fer aquest retorn a l'entorn comunitari. I això és important tenir-ho en compte que, no per altra cosa, sinó per donar atenció al màxim de persones de Mollet i del territori del Baix Vallès, que l'estada a l'Hospital d'Atenció Intermèdia és limitada.
Clar, de fet, allò vostè ho ha dit, cada vegada estem en una societat més complexa, ens trobem allò amb persones que viuen soles, viuen soles i són grans o no, o no tan grans, però també viuen soles i no tenen potser aquesta xarxa social de suport i requereixen per, després d'una intervenció, un període de recuperació, no?,
I de convalescència. Clar. Però, clar, el que nosaltres també intentem explicar, que una persona, encara que tingui una certa dependència, no pot viure en un hospital. Digue-li deguts o d'atenció intermèdia, perquè l'hospital...
Evidentment que fem algunes activitats de caire, de vegades un festiu o alguna celebració, però fonamentalment és una atenció sanitària. I les persones, una vegada estan no curades, perquè lamentablement a vegades no podem curar, però estables, sí que han d'entrar en un entorn, diguem-ne, de vida, com pot ser un domicili existit o una residència on, a part de cura de la seva salut...
doncs tenen una sèrie d'activitats que, lamentablement, en un hospital, sigui aguts o d'atenció intermèdia, no es poden oferir. A part que, lògicament, estar molt de temps en un entorn hospitalari comporta una sèrie de riscos, des del punt de vista d'infeccions, d'altres complicacions, doncs que hem d'estar als hospitals el mínim imprescindible.
Jo crec, doctor, que coincidirà amb mi que la majoria de persones, quan els diuen vols marxar a casa, també li diuen que sí. Per molt ben entesos que estiguin. Jo crec que sí, que la gran majoria volem tornar a casa. Volem tornar a casa, i ho dic per experiència pròpia. Evidentment, sí que, com li deia fa uns instants, tenim un gran repte social.
d'aquest envelliment de la nostra societat. I no només envelliment, abans hi havia malalties que tenien una expectativa de vida curta, amb gent jove, i que ara les hem convertit en cròniques i que necessiten unes atencions de llarg temps que al final acaben generant dependència i com a societat hem de fer una reflexió de com volem ser tesos. Jo ara vinc d'una reunió on estàvem una mica reflexionant
sobre les residències del futur. Com han de ser? Doncs ens quedem amb aquesta reflexió que hem de fer també tots plegats. Moltíssimes gràcies, doctor Sola. Gràcies a vostès. Fins la propera.