Fem Salut, un programa realitzat amb la col·laboració de l'Hospital de Mollet.
Benvingudes i benvinguts al programa Fem Salut. En el dia d'avui volem parlar de l'envelliment, però de forma satisfactòria. De fet, estem en una societat cada vegada més envellida, això ens ho diuen les dades, i evidentment tothom el que vol arribar és amb una qualitat de vida el millor.
És per això que en aquesta jornada sostenim conversa amb la cap de rehabilitació de la Fundació Sanitària Mollet, la Marta Pascacio. Benvinguda, Marta.
Hola, bon dia. Bon dia. La Marta la tenim avui via telefònica, però tot i això, doncs, us tindrem aquesta conversa. Precisament, doncs, per donar a conèixer això, no? Quines són les accions que podem fer en el nostre dia a dia per vellir amb una millor qualitat de vida?
Sí, sí. Quan parlem d'envelliment, moltes vegades ens venen al cap paraules com negatives, no? Dius, ostres, l'envelliment ho relaciono amb perdre la joventut, amb la malaltia, amb la fragilitat, amb el dolor... Però en si l'envelliment és un procés natural...
i pot ser saludable i es pot gaudir d'un bon envelliment. El que es tracta és que les persones emprenguin un paper molt actiu en la seva vida per viure millor. És com si tinguéssim la clau màgica que ens permet viure bé o viure malament aquest envelliment.
Ho ha dit perfectament la Marta, el tema que sembla que l'envelliment sigui negatiu, però ho podem fer amb una qualitat de vida que sigui satisfactòria per nosaltres, i això és el que fa que sigui necessari, allò que fer aquest envelliment saludable.
Sí, sí. De fet, segur que tots ens ve a la imatge, no?, alguna persona, no?, que quan la coneixes i veus com viu tant de bé el seu envelliment, no?, penses, ostres, jo quan sigui gran voldria ser, no?, com aquesta persona. I, bueno, hi ha un secret, no? I és que...
Des que nosaltres naixem, comencem a envellir i per tant ens hem de començar a cuidar al llarg de tota la nostra vida i això farà que visquem millor aquests darrers anys. Quines serien aquestes quatre potes, allò que en un seu hi ha una cadira, que té quatre potes que ens dona aquesta seguretat, quines serien aquestes que hauríem de contemplar?
Bé, o sigui, no es poden separar. Han donat totes a la vegada, és aquesta mirada global de la persona i tenir en compte la dimensió física, la dimensió emocional, la dimensió espiritual i la dimensió cognitiva o social, no? A vegades hi ha gent que pensa que fent exercicis ja té la garantia per viure bé tota la vida.
Però una persona que, per exemple, fa molts exercicis però té una dieta poc equilibrada, el seu múscul no es desenvoluparà de la mateixa manera que una persona que menja bé. Per tant, no només l'exercici físic, sinó les altres dimensions. Per exemple, la dimensió emocional juga molt mal a les passades. Depèn de com nosaltres ens sentim...
Pensem i actuem, no? Si, per exemple, anem aquí a Vallecs, que el tenim aquí al costat, i anem pensant, uf, quina calor, uf, el terra és irregular, uf, ara no tinc gaire a caminar, em fa mal tot, probablement quan portem poca estona tornarem enrere. En canvi,
Si nosaltres anem a gallecs i anem pensant que veurem uns camps verds, que la temperatura ara és adequada, doncs gaudirem d'aquesta sortida, no? Seria allò que es diu sempre de veure el got mig ple i no mig buit, no? Sí, sí, sí. Després, pel que fa a les persones grans, jo crec que la dimensió espiritual és també molt, molt important, no? La persona arriba a gran amb molta feriesa perquè és una suma d'experiències al llarg de tota la vida, no?,
però al mateix temps són persones vulnerables per l'edat. I això fa que les persones es plantegin moltes coses que no havien pensat abans per poder afrontar tots aquests canvis que venen i que generen moltes incerteses en un moment que han de prendre les decisions més importants de la seva vida.
Jo penso que la dimensió espiritual també, els valors, les creences que té aquella persona, l'ajudaran o no a tenir un bon envelliment. Marta, hem dit allò que l'envelliment és un procés natural, però t'hem presentat allò com a cap de rehabilitació de la Fundació Sanitària Mollet. Entenem que des d'aquest servei us adreseu a un col·lectiu o uns col·lectius concrets?
Bé, actualment, si un mira els cens de l'hospital, les persones que hi han ingressades, el 96% dels cens són persones de més de 70-75 anys.
amb la qual cosa ens hem vist obligats a reciclar-nos, a coordinar-nos entre professionals per fer front a aquesta nova etapa que ens ve, que és el tsunami de la fragilitat. En el nostre dia a dia hem desenvolupat un programa,
de fragilitat, que el que fem és una valoració de les diferents dimensions de la persona i a partir d'aquestes escales i aquestes proves que els hi fem, els hi fem un pla d'actuació o un altre.
Entenem allò que jo parlava al començament de qualitat de vida, sobretot és mantenir, una de les coses que sempre diem, jo crec que les persones és, jo no vull dependre de ningú, és a dir, que garantir o mantenir al màxim l'autonomia de la persona, deu ser, no?
Sí, es tracta que la persona arribi en la millor situació possible, però al mateix temps hem de cuidar molt, molt a les famílies, no? Perquè és una part essencial del procés, és cuidar el cuidador, perquè són persones que...
De sobte es veuen que no estan preparades per fer front a aquesta nova etapa, una etapa en què han de cuidar, i potser els professionals els hem de donar molt suport emocional i molt suport pràctic perquè puguin fer front a aquestes noves situacions. O sigui, no només...
Són les persones, són les famílies i també les amistats, tot l'entorn social de les persones i, evidentment, tots els dispositius sanitaris hem d'ajudar que aquest envelliment sigui millor.
Comentàvem, anem a pams. Dèiem, és important el que és l'activitat física, no? Ara, de fet, jo fins i tot quan hi ha una intervenció en traumatologia, abans t'havies d'estar molt de temps enllitat i ara, doncs, el mateix dia o a l'endemà ja t'aixequen del llit, no? Perquè t'has de moure. Evidentment, amb l'edat hi ha persones que diuen clar, és que jo hi ha activitats que no puc fer, amb la qual cosa suposo...
Amb aquesta intervenció global que feu, valoreu evidentment que siguin activitats adaptades a aquesta persona.
Sí, totalment. Això ens ha obligat que tots els professionals que estem atenent aquestes persones tinguem aquesta visió global i no fragmentada i que ens coordinem per donar resposta a les particularitats de cada una d'aquestes persones, sempre basant-nos en una valoració cognitiva, una valoració física, una valoració emocional i adaptar cada activitat
a les necessitats de les persones. S'ha de tenir en compte també que amb el pas del temps també tots anem tenint allò, patologies associades, no?, amb l'envelliment. Això també s'ha de tenir controlat, no?, aquest equilibri. Sí.
Sí, això seria ja una mica responsabilitat del sistema sanitari, però l'envelliment va més enllà del que és la malaltia. Cada persona té una història, té unes habilitats, té unes dificultats que la fan única en aquest món. Llavors, costa molt, però és molt important escoltar les persones grans, tenir-los respecte i que puguin tenir una vida digna.
Comentaves el fet del benestar emocional i aquesta vida social, has nomenat no només les famílies sinó també les amistats. Quina mena d'accions es fan en aquests àmbits?
Mira, aquí a l'hospital tenim el nostre projecte transversal, que el tenim a les residències, tenim a l'hospital d'aguts, a l'atenció intermèdia. El que fem és que tenim un pla d'accions que no només té en compte aquesta part física, per exemple, fem teràpia amb animals perquè puguin, bueno, pentinen els animals...
si hi ha una persona que està ingressada a un hospital pugui fer coses que li agraden. Per exemple, també tenim la realitat virtual. Amb les ulleres de la realitat virtual, una persona que li agrada veure la muntanya, que li agrada veure el mar, puguin, des d'una habitació d'un hospital, poder veure aquestes coses que tan li agraden. O, per exemple, amb la musicoterapia, que és una de les activitats que té un efecte sobre les persones grans,
persones que no caminen, caminen amb la música, persones que no parlen, parlen amb la música i fins i tot canten i passen un bon moment. Per tant, es tracta de fer activitats que facin sentir que les persones es trobin a si mateixes i si ho fan de forma grupal, això és més fàcil, és millor.
Per tant, el que fem és intentar que una persona que està ingressada no estigui tancada i aïllada a la seva habitació, sinó que surti a espais on pugui estar amb altres persones. I la reacció? Quin acostuma a ser? Ho dic allò perquè és veritat que amb el pas del temps un també acostuma a tancar-se més, precisament perquè també vas partent les amistats, el teu entorn també canvia.
I no sé si aquestes propostes, la rebuda que tenen, són de bon grat, si costa molt. Sí, hi ha persones que els agrada fer exercici i hi ha persones que no els agrada fer exercici, però a vegades podem arribar a una cosa que no els agrada per una via diferent. Per exemple, amb la música, allò que deia, una persona que tu entres en una sala i...
No puc anar, no puc fer això, em fa mal això o altre... I que poses música i sense donar-se'n compte acaba ballant, no? No ha caminat, no ha aixecat peses, però acaba ballant, que també és una activitat física, no? O, per exemple, una persona que té una alteració cognitiva, a través de la música et parla, et conta, fa ritmes... Que amb un paper no et seguiria, no? El que fem...
El que intentem fer des de la Fundació Sanitària Mollet és tenir un seguit d'activitats, de manera que si a una persona veiem que no arribem a aquesta persona amb una activitat determinada, puguem arribar a una altra. Ara, per exemple...
Estem fent una activitat que es diu Teixin Històries, que la realitza una voluntària, una persona que per nosaltres té molt valor, la Marta Busquets, i aquesta persona et ve amb uns llibres il·lustrats que parla sobre, els protagonistes són persones grans, i parla sobre temàtiques de la vida.
I això fa que un grup de persones que escolten aquest conte puguin parlar de coses que per ells són importants, com pugui ser una persona temàtica, una persona que té Alzheimer, que no té memòria, i veus que les persones es vinculen i ella les escolta, les deixa parlar i la veritat és que tenen experiències molt positives.
Has dit una cosa que per mi és molt important, que és allò de dir, hem de saber escoltar la gent gran. M'imagino que precisament allò quan us trobeu una persona ingressada o que després haurà de fer servir, precisament aquests serveis que ofereu des del servei de rehabilitació, el primer que feu és parlar amb aquesta persona, saber-ne de les seves aficions, d'allò que li agrada.
Sí, sí, sí. La seva història de vida, les seves habilitats, el que li agrada, el que se li dóna bé. Què passa? Moltes vegades les famílies, no?, a vegades ja se les coneixen, aquestes històries, i com ja se les coneixen, doncs no paren tanta atenció perquè ja saben el final de la història, no?
Però en canvi nosaltres ens agrada molt escoltar-los i ens ve molt de nou tot el que ens expliquen i ens ajuda a fer una intervenció més personalitzada. En les persones grans l'atenció és centrada a la persona. Si això és normal amb totes les persones que vénen a la Fundació, amb les persones grans encara és més important. Cada persona enveieix d'una forma, una forma diferent.
I per envellir millor s'ha de sentir reconegut com a persona, no? Això va molt més enllà d'estar malalt. Llavors, a nosaltres el que ens és molt important és entendre la història d'aquesta persona, què li agradava fer, i a partir d'aquí respectar les seves decisions i acompanyar-la en el camí.
Has comentat que és molt important el paper de la família, també d'aquestes persones cuidadores, també les amistats. Ara que en parlàvem, potser aquestes històries ells o elles les han sentit sovint i no paren tanta atenció. Quan vosaltres les escolteu, els feu propostes, també ens agradaria saber quin feedback obteniu per part de les famílies.
Bé, les famílies, penso que quan venen ja, per exemple, jo que estic aquí a atenció intermèdia, ja porten, han passat per urgències, han passat per l'hospital d'aguts, estan molt pensats, estan adaptant-se al canvi, no?, de ser una persona gran que ha...
ha estat ingressada, que segurament funcionalment això té una repercussió, i a vegades aquestes persones estan tan cansades que no cauen en petits detalls que nosaltres els podem aconsellar. Per exemple, no sé, a vegades hi ha persones que tenen trastorns cognitius, que el fet de pensar que t'ho estan fent a costa, m'està posant a prova, no és que t'està posant a prova, és que ell...
No era així, ell ara està malalt, no? I per això, no sé, està fent una cosa que a tu d'entrada t'està molestant, però és que no ho està fent de forma intencionada, no? Llavors, la família quan està tan cansat, a vegades, bueno, és pensant que les persones d'anys ho estan fent a posta o, bueno, és que no entenen, no?, que el que està passant és que hi ha un deteriorament cognitiu, no?
Amb això nosaltres estem malauradament més acostumats i podem ajudar-los a entendre millor, a que relacioni millor la família amb les persones grans. Marta, des de quan esteu posant en pràctica aquest programa? No sé si també teniu ja primeres dades allò de dir, doncs, escolta'm, hem vist allò una millora, ni que sigui petita, no?
Sí, aviam, atenció a la fragilitat l'estem fent des de fa molts anys. El que ha canviat ara és que mesurem. El que fem és passem una escala, per exemple, que es diu SPPB, que és una escala que consisteix en valorar l'equilibri, la força de les cames i la velocitat de la marxa. La velocitat de la marxa és el primer que es perd quan una persona és fràgil.
Llavors, a partir dels resultats es determina que aquella persona està en una situació de discapacitat, si és prefràgil, si és fràgil o si és autònom. Llavors, depenent del valor numèric que et dona, li fas una actuació o una altra.
I al final de l'ingrés tornem a passar aquestes escales i el que estem veient és que aconseguim passar, per exemple, una persona que està en discapacitat a prefragilitat o una que està en prefragilitat a autonomia. O sigui, aconseguim fer una millora del seu nivell de fragilitat. Molt bé, no? És a dir, no només allò es frena sinó que fins i tot es reverteix ni que sigui mínimament la situació d'aquella persona.
Sí, sí. O sigui, no hem de tirar mai, no?, tirar la toalla, mai, perquè la fragilitat és un estat, no és una cosa fixa que et ve donada. La tendència, evidentment, d'una persona gran, és a perdre la seva funcionalitat, però si treballa, ho pot revertir.
Estem arribant a la fi de la conversa. Ens agradaria aquests missatges claus que hem de tenir. Sempre diem l'envelliment actiu i sembla que l'envelliment actiu i per trobar-se millor sigui sobretot fer activitat física i és molt important. Ho hem deixat clar, que és important estar actiu. Però també voldríem fer recordatori això que ens has comentat, Marta, com ara l'alimentació, que també és molt important, no?
O sigui, és tenir en compte les diferents dimensions de la persona i no deixar-se cap. Seria la dimensió emocional, la dimensió física, la dimensió espiritual i la cognitiva o social. Hem de menjar bé, hem de tenir una vida social activa, hem de cuidar les nostres emocions, hem de mantenir el cap actiu i tenir present que la soledat, l'activitat, està desanimat, afecta la salut...
i que un envelliment saludable necessita temps, suport i sobretot una mirada humana. I també hem de poder descansar bé. Sí. I per tenir-ne aquest descans sense medicació, ho dic jo perquè és veritat que molta gent gran els hi pregunta si diuen és que jo necessito medicació per dormir.
No sé si també des de rehabilitació treballeu allò d'anar reduint aquestes dosis, aquesta medicació...
La medicació va molt més relacionada amb la part més mèdica, però sí que és cert que hi ha moltes persones que, tot i prendre la medicació, no dormen. I, al final, si, per exemple, a l'hora d'anar a dormir ens avancem, no mirem pantalles, no tenim sopars molt copiosos,
no beure tant cafè, fer exercici no a últimes hores al dia, un set de consells que se'ls dona, sobretot el tema de llegir o de veure coses que activen just abans d'anar a dormir, doncs pot ser que aquelles persones després tinguin un descans més superficial. D'altra banda, també dir que les persones grans, si es mouen menys, també necessiten menys hores de descans.
i a vegades ens angoixem perquè volem que dormin moltes hores i en realitat potser en menys hores en tenen prou. I l'altra cosa que també és important en relació amb el descans, amb les persones grans, és que si tenen dificultats per dormir durant la nit, és molt important que respectin els ritmes, que no dormin durant el dia. A vegades diuen...
És que jo, per a nit, miro la tele fins a les 2 de la matinada, però després en llevo a les 12. No és que tinguis un problema d'insomni, és que tens un ritme alterat. Llavors, és molt important marcar uns horaris de descans, uns horaris d'activitat, i fer-los en relació a la llum solar. Moltes persones que tenen deteriorament cognitiu, quan baixa el sol, és quan comencen a tenir més trastors de conducta.
Si aquestes persones les deixem dormir durant el dia, aquestes hores que tenen més alteracions de la conducta estan més despès i per tant hi ha més problemes. És molt important respectar les hores de descans i els ritmes del sol.
I Marta, ja per finalitzar, imagino que en aquesta avaluació que feu de la persona, evidentment, teniu molt en compte el grau de dependència i allà on resideix, si viu sola, si viu amb la família o si resideix en un centre sanitari.
Sí, sí. Totes les persones que estan ingressades se'ls realitza una valoració social en la qual es valora si viuen sols, si estan ja en una residència i es dona un pla d'activitat, un pla d'acció a partir de la seva realitat. No és el mateix una persona que viu sola en un quart pis que una persona que ja viu en una residència o persones que comencen
Està en una fase inicial del deteriorament cognitiu-físic que han de tramitar i se'ls ha d'assessorar per fer tots els tràmits de la dependència, de la discapacitat, i això ho fan les nostres treballadores socials d'aquí, de la Fundació Sanitària Mollet.
Doncs Marta Pascacio, com deia, en cap de rehabilitació de la Fundació Sanitària Mollet, ens quedem no només allò amb tot el missatge d'aquesta conversa, sinó sobretot amb aquest que ens comentaves, que gràcies a aquest programa heu aconseguit no només frenar, sinó fins i tot en alguns casos millorar la situació d'aquestes persones més vulnerables pel que fa al seu estat de salut. Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Fins una propera. Adéu-siau.
Sí? Ei, què fas? Hem quedat a les 5 al parc. Vens? Ho sento, però ja tinc pla. Ui, és una cita? Has quedat amb algun noi guapo? Però què dius? És una cosa més important. Doncs ha explicat. D'acord. És un programa de ràdio. Un programa de ràdio? No, no. No és un programa de ràdio qualsevol. És el programa. I quin és aquest programa? Un programa de ràdio.
L'edat del pavo, el programa on els adolescents podem parlar de tot. Doncs sembla divertit, però els divendres m'agrada sortir amb els meus amics. No ho fan cap altre dia? A mi m'agrada escoltar-lo els divendres a les 5, però també el repeteixen els dissabtes a les 6 o el podcast de Ràdio Mollet.
El racó dels animals, un programa de rei solidària pro-animal. Us hem veu a qui no la té. Els dijous a dos quarts de sis de la tarda i els dissabtes a dos quarts de dotze del migdia. RACÓ ANIMAL, a Ràdio Mollet.
¿Estáis cansados de que vuestra pareja se duerma en el cine? ¿Habéis ido al cine y habéis tenido que salir corriendo a los 10 minutos? Este es vuestro programa Cinesótano, tu espacio de cine subterráneo. Todos los jueves de 9 a 10 de la noche y si te lo has perdido, los sábados de 7 a 8. Que no te lo cuenten.