Hola, sóc l'Albert Puig i us he de dir que sóc un fidel oient i seguidor del programa Camps de Cotó de l'Andreu Fàbregas i us recomano que vosaltres també us sigueu. I al igual que l'Albert jo t'espero aquí a Ràdio Mollet i quan tots els dijous de 10 a 12 de la nit.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller.
Fem Salut, un programa realitzat amb la col·laboració de l'Institut Català de la Salut.
Benvingudes i benvinguts al programa del Fem Salut. En el dia d'avui anem a parlar de fertilitat i per fer-ho ens acompanya la ginecòloga de l'equip d'atenció a la salut sexual i reproductiva del Baix Vallès de l'Institut Català de la Salut, la ginecòloga Cristina Molina. Benvinguda, Cristina.
Moltes gràcies. Hem dit allò totes les lletres, tothom allò coneixerà la CIR, la CIR de Mollet, però de vegades està bé explicar què és l'equip d'atenció a la salut sexual i reproductiva, en aquest cas del Baix Vallès. Anem a parlar de fertilitat i estàvem dient allò amb la Cristina que de vegades donem per fet que tothom és fèrtil i no sé si és així.
No, no és així. Primer de tot, aclarir-ho. La fertilitat com a tal és la capacitat de procrear, de reproduir-se. Però sí que és veritat que hi ha dos grans grups de conjunts de persones que es troben amb problemes de fertilitat que val la pena...
Gastar un minutet en definir quina cosa és cadascuna. Els problemes de fertilitat, que es catalaben com a esterilitat, un problema d'esterilitat, és aquell escenari on una parella ha mantingut relacions dirigides, que vol dir una certa periodicitat, sobretot en el període de major fertilitat,
durant almenys 12 mesos en persones que ovulen ovuladores de menys de 35 anys o més de 6 mesos en persones de més de 35 anys. Mentre que la infertilitat, que és un altre tema,
És aquell escenari on les parelles sí aconsegueixen aquesta fecundació, però s'aturen a etapes molt tempranes. O bé la implantació de l'embryonet no tira endavant. Aleshores, la gran diferència d'aquests dos grans conceptes és que la dificultat en l'estralitat és a l'inici d'aquesta fecundació...
I en el cas de la infertilitat és la finalització d'aquesta fecundació. És a dir, una persona que és infertil té capacitat de procreació, però no acaba duent-se a bon terme aquesta fecundació. Mentre que l'esterilitat és que ja no tens aquesta capacitat. No s'arriba a la fecundació. La infertilitat als anglosaxons l'anomenen avortaments de repetició, que normalment es donen en etapes força tempranes de la gestació.
I que és el que fa una cosa i l'altra. Les causes són múltiples, perquè la veritat és que l'estudi general sí que la base és la mateixa, el que passa és que quan hi ha una infertilitat hi haurà determinats estudis específics que farem, sobretot a nivell d'autoimmunitat, estudis genètics, estudis del que se'n diu la receptivitat endometrial.
anem a mirar que no hi hagi un àmbit inflamatori dintre d'aquella cavitat uterina. Sí, sí, ja difereix una miqueta, però la base és força similar. Abans, quan ha arribat la Cristina Molina aquí als estudis, comentàvem això, la pressió social que hi ha en aquest tema que avui abordem, perquè sembla jo que una parella estigui destinada a procrear
vulgui o no vulgui, perquè això també hauria de ser una decisió pensada, meditada i presa per la parella. Sí, l'impacte i la pressió social a nivell del rol reproductiu de la persona o de la parella és molt, molt gran.
i de fet un dels factors que poden afectar aquesta fecundació moltes vegades és que ens hi trobem en unes etapes on les edats normalment superen aquests 30-35 anys i això va en detriment a la qualitat tant de la reserva ovàrica com de la producció espermàtica, perquè no és fàcil escollir un moment
on conciliar i formar una família, per desgràcia. Hi ha molts components socioeconòmics que avui en dia ens ho dificulten. Però paral·lelament també, el que deies tu, que moltes persones jutgen, emetren judicis gratuïts
pressuposant que una persona ha de tenir un desig reproductiu i això no té per què ser així. La Cristina ens ha dit allò, clar, l'edat, que sempre, sobretot a les dones, s'hi ha fet aquesta pressió que se't passarà per una qüestió biològica.
Has nomenat, però, tant la qualitat dels òvuls com de l'esperma. I també volem obrir aquest tema, perquè sembla que fins ara la fertilitat era una cosa únicament femenina, la infertilitat, en aquest cas, i evidentment s'està evidenciant que també la qualitat dels espermes ja en els darrers anys es parla, que s'ha reduït allò de forma també important, no?
I tant. De fet, és el primer que hem d'intentar insistir. Quan una parella ve a fer un estudi de fertilitat, la idea és iniciar l'estudi de manera simultània als dos membres de la parella, no delegar l'estudi masculí a posteriori. A veure si la reserva està bé, doncs ja veurem que això moltes vegades hi ha condicionants, sobretot religiosos o culturals, que no ho permeten.
Però sí que és veritat que si miréssim a grosso modo a nivell de percentatges de causes de problemes de fertilitat, podríem dividir-ho quasi per igual a les causes masculines com femenines, en menys d'un 30% potser la causalitat masculina i una mica més d'un 30% la femenina, però la causa mixta també és com un 30%, és una tercera part.
mentre que hi ha menys d'un 10% de causes no conegudes. Però, per tant, és molt, molt, molt important sempre impulsar l'estudi bilateral dels dos membres, sempre. En què consisteix un estudi de fertilitat?
Depèn per cada membre de la parella. Primer de tot, hauríem de fer un estudi general dels factors de risc. Depenen moltíssimes coses. Tenim el condicionant de l'edat, que hem dit, que això sabem que està biològicament molt lligat.
poden haver-hi components genètics, poden haver-hi, a nivell cultural, tenim molt normalitzat el consum de tòxics, com el tabac o l'alcohol, poden haver-hi cirurgies que hagin hagut greujat aquesta reserva o aquesta producció espermàtica, exposicions a quimio, radioteràpies, també, no? I després, a l'estudi, un cop fas aquesta anamnesi bàsica, molt important, és proporcionar proves complementàries. En el cas de l'home,
A part d'una analítica fos exhaustiva, es demana un seminograma. El seminograma és una prova que en el fons aporta moltíssima informació perquè analitza en poquet volum d'esperma la quantitat, la mobilitat, les formes d'aquests espermatosous i cadascun d'aquests paràmetres t'aportarà moltíssima informació.
Una vegada tenim allò feta aquesta anàlisi, si una parella això de forma responsable diu que nosaltres volem procrear, volem tenir una criatura, quins són els mecanismes, processos que s'hi obren? Quin és aquest ventall?
Primer assegurar que s'han dut a terme les relacions d'una manera, com dèiem, dirigida, si el que busquem és en un període de plaç relativament curt. Si no hi ha pressing, això és millor perquè sempre concilia més i genera menys pressió. Però sempre adequant això, perquè moltes vegades això ja no es fa bé.
Aleshores, tenint en compte els tempos de fertilitat del cicle menstrual, si això s'ha dut a terme en un marge mínim, que és el que dèiem abans, 6 mesos, si la persona ovuladora té més de 35 anys o 12 mesos, si no, aleshores aquí és quan comences a fer proves complementàries per intentar aportar una mica d'informació, com serien les analítiques, el seminograma o l'ecografia pèlvica en la persona que ovula.
Abans també sortia el tema de dir com aquest tempos també genera una pressió i que tots coneixem allò per elles que quan ja no hi ha aquesta pressió doncs igual han fet una altra opció com és l'adopció i al cap d'un temps tots de forma totalment espontània i natural sí que s'ha produït aquesta fecundació.
Això és per un tema també emocional, aquest estrès? Segurament hi hagi una associació quant a l'estrès, quant a aquesta inflamació metabòlica, que pot condicionar bastant. El que passa és que m'agrada poc generalitzar, perquè en l'àmbit mèdic sempre has d'individualitzar molt i més quan hi ha més d'un membre dins la parella.
És força curiós que això succeeix i s'hauria de mirar una mica en detall la història clínica de cada persona, però sí, sí, sí. Evidentment no podem generalitzar i menys dir no us preocupeu perquè quan un allò es relaxa sí que no té per què ser d'aquesta manera.
Cristina, explica'ns allò quins mètodes de reproducció assistida, suposo que una vegada d'elles es mira que s'hagi fet de forma dirigida correctament, si no l'opció és la reproducció assistida? Sí, sempre dependrà sobretot, com dèiem abans, de les edats d'aquestes parelles i dels resultats de les proves, perquè això ens determinarà quina eficàcia tindrà cadascuna d'elles.
Això és el que determinaran també els hospitals de referència que rebran aquestes parelles ja cribades amb un estudi de base força complet. Les dues grans tècniques de reproducció assistida, per resumir-ho a grosso modo una mica, és la inseminació artificial.
on el que es fa és fer com un acompanyament o preparació o dirigir una mica aquesta ovulació de manera que es pugui col·locar aquesta mostra espermàtica intrauterina en un període, com et dic, postovulatori concret.
I l'altra és la fecundació in vitro, on es processa en diferit el que és els uòcids amb l'esperma i després es fa una fecundació fora de l'úter i es col·loca de forma interna amb una preparació mèdica prèvia.
Un procés, s'aplica primer a un procés i si no funciona a l'altre o en funció de tot aquest estudi previ es determina quina és la millor opció? Exacte, depèn de l'estudi previ, sempre proposaran i individualitzaran en funció de la parella. Hi ha uns marcs de criteris d'inclusió i exclusió que estan molt ben descrits a la web de la onegincat.cat
on aquí ja t'explica i t'orienta bastant quines seran les parelles que molt probablement podran accedir a una tècnica o a l'altra, però de totes maneres això es consensuarà amb l'equip mèdic específic de l'hospital que realitzarà la tècnica. I es fa un acompanyament força correcte. Sí que és veritat que no només...
tenen accés a un cicle de reproducció cistina, sinó que se'n poden oferir més d'un, i en funció de l'èxit d'un es pot valorar el canvi a l'altre o no. Però això serà molt, molt depenent de la causalitat i de com responguin les parelles a aquests tractaments. Hem començat parlant allò. El dia d'avui ens acompanya la Cristina Molina, que ja hem dit que és ginecòloga de la CIR d'aquí del Baix Vallès, de l'Institut Català de la Salut,
I hem començat diferenciant allò que seria esterilitat i infertilitat. Si una parella és estèril, també pot rebre una reproducció assistida?
Sí, exacte. És a dir, les tècniques de reproducció assistida segurament es poden oferir en els dos àmbits. Una cosa no és excloent de l'altra. El que passa és que, com et deia, és molt, molt important esbrinar quina és la causa, perquè la gran majoria de escenaris que ens trobem és més aviat el tema d'esterilitat, de manca de gestació.
i en funció d'això es decidirà quina tècnica, però no són excloents, els dos poden ser candidats a realitzar aquest estudi, sí, sí. Llavors, en funció de l'estudi es determinarà quin és el més adequat i llavors volem també explicar, perquè hi ha moltes parelles que diuen portem temps passant per un procés o l'altre i no ens hi quedem.
És a dir, trencar una miqueta també de vegades el mite allò de dir, igual que hem començat dient, sembla que tots hem de tenir aquesta capacitat reproductiva i doncs igual no hi és, o no la volem exercir, que també és un altre tema que hem apuntat, doncs també és veritat que entrar en un procés de reproducció assistida no sempre també conclou amb èxit.
Exactament. Sí, sí, sí. Això no vol dir que no es garanteix al 100% aconseguir una gestació al final, però sí que és veritat que et trobes en mans d'un equip molt preparat, que té molta experiència al darrere i que t'oferirà aquella tècnica, aquella estimulació, aquella pauta.
que cregui més convenient o que te proporcioni una taxa d'èxit major. També és veritat que ens trobem força sovint a les consultes per a elles que el tema de plantejar-se una reproducció assistida no entra dintre dels seus objectius per un tema molt ètic o personal o religiós.
I això també és important tenir-ho en compte a l'hora de planificar ara quin escenari tenim. Sempre, segons l'estudi que haguem fet, proporcionar eines per millorar aquesta fertilitat de la manera que puguem. També és veritat que ara parles amb moltes joves que dèiem que ara moltes dones es plantegen la maternitat amb una edat que supera aquests 30-35 anys
I que hi ha moltes joves que diuen, escolta'm, jo el que faré serà congelar els òvols perquè tindran una qualitat millor que no pas potser en el moment que m'ho plantegi. Això és una opció, no? Això és una molt bona opció, que de fet s'anima una miqueta a anar-ho, no proposant, perquè no volem generar cap mena de pressió, el que parlàvem en un principi. No hem d'assumir que una persona hagi de gestar. Aleshores,
sutilment entrevistant aquesta persona, veure si sí hi ha un desig futur, doncs sí que és una molt bona eina per preservar fertilitat en una etapa molt òptima, que sobretot són la vintena d'edat, dels 20 als 30, on aquesta fertilitat és millor.
També hem comentat així que també es pot veure afectada la nostra fertilitat si hem estat sumesos a un tractament de químio o de ràdio. Si una persona abans de
També pot optar, no?, al tema de... Sí, sí, sí. De fet, aquí sí que es pot oferir des del servei públic fer una preservació. Molt probablement hi ha el mateix hospital que hagi de plantejar a nivell d'oncologia aquest tipus de tractaments i assessorarà a nivell reproductiu aquesta persona.
Tant a la dona com a l'home, no? Exactament. És a dir, també en una qüestió d'esperma també es pot, no? Sí, sí. I si a una persona també li han detectat una malaltia d'aquestes immunes que pot afectar, que pot tenir repercussió en el fetus, això també es pot contemplar o fer un...
Exacte, sí. Una manipulació prèvia, entenc, no? Genètic. Clar, si tu ets portador o portadora d'una mutació genètica que tens el risc de transmetre la teva descendència i aquesta adquisició d'aquesta mutació pot comportar un agreujament de la salut de la criatura,
Òbviament el que cal fer és un estudi, o sigui, el que es proporcionarà serà segurament fer una fecundació in vitro amb un diagnòstic genètic preimplantacional, que és quan ja s'esdevingui el procés de fecundació in vitro, és com seleccionar aquell embrionet que no sigui portador d'aquesta mutació.
Cristina, tota aquesta informació la rep una parella, jo a la CIR, després es deriva en un centre hospitalari de referència perquè es faci tot aquest seguiment. Com funciona el procés? Sí, en principi la gran majoria de CIRs tenen una persona que és referent d'estudis de fertilitat, que en aquest cas és la Cristina,
La Cristina Molina. I en principi des d'allà sí que s'ofereix una primera visita per fer aquest examen, aquesta entrevista conjunta i fer les proves complementàries. I a partir d'aquí la segona visita ja és habitualment amb resultats i assessorament i plantejament d'aquestes opcions. I també des d'allà es formalitza la derivació als hospitals de referència. No sé si cada vegada més us trobeu en situacions de parelles amb tema d'infertilitat o...
O dic en el sentit que abans segurament això es vivia de forma molt més silent i no es manifestava tan públicament perquè era com vergonyós, fins i tot. Exacte, sí. Sí, jo crec que des de l'última dècada, que és quan més almenys jo des d'experiència pròpia m'he dedicat, sí que es va veient una major consulta
Perquè n'hem d'oblidar que, clar, les problemes de fertilitat afecten més de un 15 o 20% de la població en edat reproductiva i aleshores, com dèiem, també ens trobem amb aquest petit handicap que ens ho plantegem, perquè no podem d'una altra manera, ens ho plantegem en etapes més tardanes i, per tant, sorgeixen també més problemes de fertilitat. Això fa que augmenti el nombre de visites, òbviament, sí, sí.
En moltes malalties, un dels paràmetres que s'estan contemplant és l'estil de vida i també, fins i tot, el tema mediambiental. No sé si en aquesta qüestió de la fertilitat també són paràmetres que s'estan estudiant.
Clar, sí, sí. Són factors que sempre s'han de valorar en aquesta anamnesi amb la persona, no?, tenint en compte, doncs, aquesta nutrició, aquesta exposició a possibles tòxics, ja siguin, com els que dèiem, eh?, tabac, alcohol i de més...
Com també, per exemple, tenir en compte quina ocupació té, quin treball té, per si està exposada a temperatures més altes, a determinants productes... Sí, sí, s'ha de tenir tot en compte sempre. Ara que ha fet comentari del tema nutricional, és també un dels factors capdalts?
Bé, clar, la nutrició és molt important, no? És a dir, no només per categoritzar-ho com el que se'n diu l'índex de massa corporal, que també quan és alt ens aportarà o moltes vegades anirà associat a una mica de diferències en el funcionament metabòlic,
sinó que a vegades també obre una mica les portes a aquestes patologies com són la diabetes, com són alteracions en el tiroides, que a vegades estan de manera subclínic i si no s'acompanyen d'un exercici regular, una nutrició òptima i de més, poden acabar marmant una miqueta també parcialment aquesta fertilitat. Sí, sí.
De fet, hem començat dient allò, les causes són diverses, no? Hi ha genètiques, hi ha, doncs, hàbits, no? S'ha de fer tot aquest estudi previ que hem comentat tant en un membre com l'altre de la parella. Sí, sí, ho recomano moltíssim. I sobretot tenir bons referents, és a dir, no...
no interioritzar que la gent es queda ràpidament embarassada, sinó tenir referents de la realitat que veiem a consulta, que és precisament aquesta dificultat d'aconseguir aquesta gestació. I una darrera qüestió, Cristina, estem parlant allò de parelles heterosexuals, però m'imagino que també a la CIR es poden dirigir a parelles homosexuals i també es pot oferir aquest servei de actualització.
Tota persona que vulgui és apta per fer l'assessorament reproductiu que calgui, sí, sí. Des de la unitat de Fundació Puig Verge amb l'Hospital de Sant Pau hi ha el servei de banc de semen a les persones que...
requereixen perquè potser cap dels seus membres de la parella és productor d'esperma i aquesta és una molt bona opció perquè òbviament obre la porta a un accés públic a una tècnica de reproducció assistida. Sí, sí, òbviament, totes les persones.
L'altre versant és el tema de fer-se donant, no? Clar, aquest és un altre tema, òbviament. Un altre tema que és molt important, precisament, en aquests processos de reproducció assistida, no? Sí, sí, sí, absolutament. Molt personal, però és una opció sempre, clar.
Quin seria el missatge que donaries a aquelles parelles que estiguin en aquesta situació, que vegin que tenen ganes però que no s'acaben de quedar? Sí, jo sempre aconsello acudir a centres com la CIR, que tenim uns equips multidisciplinars, des de l'equip de Llevadores com a l'equip de Ginecòlogues,
que poden ajudar a treure pors, a donar informació i a donar eines per començar a preparar aquest escenari reproductiu, perquè moltes vegades ens espantem quan potser encara no hem donat el temps suficient i a vegades només donant una mica d'informació tot sorgeix i no hi ha cap problema, però si ens hi trobem que no aconseguim aquest objectiu, doncs comencem a fer l'estudi que calgui i fem l'acompanyament. I fora vergonyes i culpabilitats. Totalment, fora tot.
Res de culpabilitzar ningú. Doncs, Cristina Molina, com dèiem, ginecòloga de la CIR de l'Institut Català de la Salut, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat en el dia d'avui al Fem Salut. Igualment, moltes gràcies per tot. Fins una altra. Adéu-siau. Adéu-siau.
A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet. Tots els dijous a les 5 de la tarda. Redifusió el diumenge a les 4. Escolta el podcast a radiumollet.com.
Sendes. Coneix el territori. Trepitja la terra. Volta pel món. 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar a filparranda rutes de senderisme i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
Sendes dijous a dos quarts de cinc de la tarda i remissió divendres a dos quarts d'una del migdia. Todos los jueves, desde las 19.30 a 20 horas. Les invitamos a acompañarnos en el espacio cultural de la Asociación de Paraguayos Unidos Molletense. Fermín Cabral y Aldo Ruiz conducen Es Paraguayos.
Aquell any. El programa on fem un repàs als èxits i números 1 dels darrers 40 anys. La música que t'ha marcat. Aquells èxits que vas escoltar aquell any. Dimarts a les 5 de la tarda i redifusió diumenge a les 9 del matí al 96.3 de l'AFM.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.