logo

Fil directe amb l'alcaldessa

L’alcaldessa respon en directe les consultes dels oients des de l’estudi de ràdio. La ciutadania pot ser protagonista adreçant la seva pregunta en directe al telèfon 93 570 68 66, en horari d'emissió (dll.14:00h). L’alcaldessa respon en directe les consultes dels oients des de l’estudi de ràdio. La ciutadania pot ser protagonista adreçant la seva pregunta en directe al telèfon 93 570 68 66, en horari d'emissió (dll.14:00h).

Transcribed podcasts: 2
Time transcribed: 55m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

directe amb l'alcaldessa.
Molt bona tarda, si jo benvingudes i benvinguts a l'espai fil directe amb l'alcaldessa, un espai que es du a terme periòdicament en coincidència amb el ple municipal. L'espai fil directe amb l'alcaldessa és aquest espai de trobada entre alcaldessa i ciutadania, però avui ens acompanya via telefònica el primer tinent d'alcaldessa, Mollet, Raül Broto, a qui saludem. Molt bona tarda, Raül. Hola, molt bona tarda.
Gràcies per ser amb nosaltres a un dilluns més de ple. I abans de comentar tota l'actualitat de la ciutat, recordar que aquest és un programa participatiu en què ens podeu fer arribar preguntes trucant directament al telèfon de la ràdio, que és el 93 570 68 66.
Després d'aquest apunt, i com dèiem prèviament, són diversos temes els que volem comentar amb el primer tinent d'alcaldessa, temes com sempre de caire local, i precisament comencem parlant del ple municipal que té lloc aquesta tarda.
i un dels punts més destacats és el ple d'accessibilitat universal, centrat en el que és l'espai públic. Els mitjans locals aquest matí l'hem pogut conèixer de primera mà amb una roda de premsa, però aquesta tarda, si més no, passarà a debat i per aprovació en aquest ple municipal. Raül, comentem aquest ple d'accessibilitat universal. Bé, doncs estem molt satisfets de passar a aprovació aquesta tarda del ple,
que no és encara el pla universal, és el pla d'accessibilitat de la via pública i precisament em va molt bé aquest tema per poder explicar com ens ho hem plantejat. Nosaltres ja des de l'inici del mandat amb aquesta regidoria de nova creació d'accessibilitat universal volíem caminar cap a aquest objectiu que la ciutat comptés amb un pla universal d'accessibilitat tal com marca el nou Codi d'Accessibilitat i per tant fem aquesta primera passa amb aquest pla d'accessibilitat de la via pública que al final
és l'àmbit que vam prioritzar per tenir primer, i ho vam estar desenvolupant l'any passat per poder fer l'aprovació ara. Aquest any el que tenim previst és desenvolupar la resta de potes d'aquest pla d'accessibilitat universal, i per tant farem un pla d'accessibilitat focalitzat en els equipaments municipals, un altre focalitzat en el que seria l'àmbit del transport, i un quart, tercer en aquest cas, però quart comptant tot, l'accessibilitat universal.
en l'àmbit de la comunicació. Per tant, un cop tinguem aquestes quatre potes, sí que ja tindrem aquest pla d'accessibilitat universal. Aquest any, el pressupost, hem pressupostat 60.000 euros per desenvolupar aquestes tres potes que fan falta. Però centrant-nos en la que passem aprovació avui, aquest pla d'accessibilitat de la via pública, crec que s'ha fet una molt bona tasca per part d'una professional externa
que vam contractar. Primer es va fer una diagnosi de tota la ciutat i crec que el resultat d'aquesta diagnosi marca una situació que evidentment hi ha marge de millora, però també cal dir que no comencem des de zero i el que marca és que hi ha un 70%
dels carrers actualment són accessibles o practicables i per tant compleixen amb el que marca el Codi d'Accessibilitat. De la resta del 30% hi ha un 5% que difícilment podran ser accessibles perquè hi ha massa pendent o per alguns altres obstacles o problemes i per tant ens hem de centrar en aquest 25%
que aquí sí que tenim marge de millora i el que fa el pla no només es queda aquí en aquesta diagnosi, sinó que proposa accions concretes. I aquest pla el que ens ha de servir és com a base, com a guia, perquè a partir d'ara totes les accions que fem, ja sigui en l'àmbit de les voreres, de reurbanització de carrers, d'asfalt...
o altres vagin enfocats cap a aquesta millora de l'accessibilitat. També, per exemple, si surten noves línies de subvenció, ja sigui en l'àmbit català, espanyol o europeu, ja tenim tota aquesta feina avançada per poder-la presentar. Per tant, crec que avui, si s'aprova, sens dubte serà un pas molt important per millorar l'accessibilitat en el futur proper de la nostra ciutat.
En la roda de premsa celebrada aquest matí, es comentava aquesta radiografia que s'ha fet a l'hora de determinar quines actuacions s'han de dur a terme, però que també aquesta feina s'ha dut a terme a partir de l'escolta de les entitats d'aquí de Mollet. Precisament aquest matí, des dels mitjans locals, hem rebut una nota de premsa per part de Dimo, que tenen torn de paraula...
en aquest punt, aquesta tarda en el ple, afirmant que, tot i que hi havia hagut aquell treball conjunt, no estaven d'acord amb el que era aquest preu d'accessibilitat centrat en la via pública que hauria pogut passar, Raül.
Bé, doncs jo, en primer lloc, defensar la feina que s'ha fet des de la regidoria, perquè jo crec que s'ha donat peu i lloc a la participació, tant de la resta de grups municipals com també de les entitats, com pot ser ONCE a DIMO, però també té acords, o l'associació de sorts de Mollet, i per tant, doncs, han tingut temps i la possibilitat al fòrum on poder aportar les seves propostes. Jo el que...
No acabo d'entendre, per dir-ho així, és en aquest cas que no es critica, penso, en aquest pla, sinó que es critica que no s'ha fet un pla d'accessibilitat universal. Jo crec que això ja s'havia explicat, però si no, ho expliquem ara de nou, que realment el pla d'accessibilitat universal, bàsicament el tindrem més cap a final d'any. Dintre de tota la priorització, hem prioritzat la via pública, perquè al final jo crec que...
primer, que és on tenim més marge de millora, segon, que la via pública al final és l'espai comú que tots utilitzem i on aquestes barreres poden ser més comunes, i això no vol dir que la resta de punts, el transport, la comunicació, els equipaments, no siguin importants i no hi hagi marge de millora, sinó que simplement a vegades governar el que vol dir és prioritzar, i per això vam prioritzar la via pública. A partir d'aquí, ja entomarem i ho entomarem aquest any, i com deia abans, també està pressupostat
amb 60.000 euros del pressupost municipal poder desenvolupar aquests tres estudis que en definitiva ens donaran el pla d'accessibilitat universal. Però en tot cas, una mica això, defensar la feina feta, que crec que ha estat una feina positiva, una feina professional, i que ens encara cap al futur accessible 100% de la ciutat que volem.
Doncs com apuntàvem a l'inici, un dels punts que es portarà a debat avui dilluns en el ple municipal, però no serà l'únic. També hi ha un dels altres apunts destacats de l'ordre del dia, que és el nomenament de la síndica personera de l'Ajuntament, que en aquest cas no seria la primera síndica amb la qual compta la ciutat de Mollet del Vallès.
Doncs sí, crec que és una molt bona notícia, com ja vam fer fa unes setmanes agrair al síndic sortint, en Salvador Rovirosa, per tota la feina feita, des de la professionalitat, la rigorositat i la proximitat, i en tot cas avui fem l'elecció de la nova síndica, que com deies és molt rellevant, que per primer cop serà una dona, i crec que és un element molt destacable i positiu, però també per la persona que és, que és la Rosa Matas, ens coneixem.
Des de fa molts anys havia estat directora d'una escola i a més molt implicada en diferents àmbits de la ciutat. Sense només lluny aquest cap de setmana l'hem tingut ben enfeinada perquè també era una de les impulsores del grup de treball del centre d'estudis molletans de les jornades de l'antifranquisme.
i per tant, doncs, això crec que una persona molt, molt adient pel càrrec, aquesta tarda haurà de fer l'acceptació, però en principi també tot està consensuat amb la resta de grups municipals i tot hauria d'anar res, i per part nostra, doncs, desitjar-li molta sort i encerts, perquè la seva sort, encerts i èxit, doncs, crec que, com sempre diem, la figura del síndic contribueix a donar un millor servei públic a aquells casos que des de l'Ajuntament, doncs,
Potser no fem el servei adient, anem més lents o a vegades persones que no troben la resposta que els ha agradat ens ajuda a poder acabar de fer el millor servei en aquests casos i crec que és un guany per la ciutadania i per l'Ajuntament.
I aprofitant que parlem del ple municipal, fem un darrer apunt, i és que un altre dels punts de l'ordre del dia és l'aprovació de la creació del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet. Raül, què ens pot explicar aquest Consell Sectorial? Doncs mira, aquest també és un punt, un tema que teníem ja de fa molts anys, ja sobre la taula tenim el Consell dels Infants, que ja funciona des de fa molt temps, està més enfocat a uns alumnes
més joves, més petits, més a un projecte educatiu i pedagògic. Fa un any i escaig vam fer el Consell de la Gent Gran, que crec que també és molt positiu poder veure a nivell sectorial la gent gran què no opina d'algun tema i que també puguin posar propostes sobre la taula. I crec que era important posar sobre la taula aquest sector de la població, també l'adolescència,
amb unes problemàtiques concretes, amb uns temes que jo crec molt interessants que ens poden aportar a la ciutat i al govern de la ciutat. I, per tant, crec que molt positiu que ja posem fil a l'agulla això i amb ganes d'això, de veure com funciona aquest espai participatiu, quines persones hi participen, i de ben segur crec que també tots hi guanyarem, d'aquesta visió dels adolescents, que a vegades...
doncs sí que focalitzem molt els serveis a la gent gran, perquè té unes necessitats molt específiques, o potser a la infància i a l'etapa educativa, però realment aquest sector de l'adolescència crec que hi ha marge per millorar, per fer coses que realment rebateixin en una millor qualitat de la seva vida aquí a la ciutat.
Doncs aquests punts, juntament amb d'altres, es portaran a debat aquesta tarda en el ple municipal i aprofitant que parlem de plens i també que ho introduïm ara en aquesta darrera qüestió amb el Consell Sectorial de l'Adolescència. Ahir diumenge, des del Consistori Molletà, tenia lloc un any més el que és el ple del Consell dels Infants, que enguany estava centrat en fer propostes sobre la cultura popular molletana per conèixer-la i també, doncs,
per donar-la a conèixer. De fet, en total es van fer 13 propostes. Raül, comentem l'encàrrec d'enguany i també el ple del Consell dels Infants. Doncs bé, crec que primer el projecte del Consell dels Infants, que funciona des de, jo diria que fàcilment 15 anys, i que jo com a regidor d'educació vaig estar molts anys liderant-lo, crec que és molt interessant. El que ens ajuda és apropar
la democràcia als joves de la ciutat, als infants, i a més d'això, el que els permet és, d'una banda, conèixer millor la ciutat i quin és el paper de l'Ajuntament. A partir d'aquí, cada any es fa un encàrrec, aquest any concretament, aquest de donar a conèixer i potenciar la cultura popular de la ciutat, i per tant, segur que els ha permès conèixer millor la cultura
de la ciutat, que és aquesta ànima cultural que tenim a Mollet i que a més està en tan bona forma. I a partir d'aquí treballar aquestes propostes concretes de millora. I com bé dius, aquest any han sortit propostes molt interessants, que sempre el compromís del govern i concretament de l'alcaldessa és portar-les a terme. I per tant, això, un projecte que uneix participació amb coneixement democràtic
i de la ciutat i que per tant crec que és aquests dies macos on tothom valora molt positivament aquesta feina. De fet, en les intervencions dels regidors del Consistori Molletà s'apuntava sobretot a aquesta capacitat de treball conjuntament amb altres nens i nenes que potser no es coneixien prèviament.
Exacte, aquesta també és una potencialitat. Un cop cadascun dels grups classe escolla el seu representant, el seu regidor, treballen entre ells, entre diferents centres, i crec que això és molt positiu, encara que al final cada alumne sigui d'una escola diferent, tots són moietans i moietanes i tenen molt a dir.
i aportar a la ciutat, i més en aquest tema, que és la cultura popular, que de ben segur que en el si de les entitats coincideixen també alumnes de cadascuna i de totes les escoles. I per tant, el que deia, un projecte molt potent, un projecte que portem desenvolupant a la ciutat des de fa molts anys i que crec que és molt positiu.
Queda comentat aquest punt i també amb la mirada posada aquest cap de setmana. També abans s'apuntava en una de les qüestions quan parlàvem de la síndica personera i és que aquest cap de setmana han tingut lloc i també la cluenda del que han estat les 26es jornades del SEM que en aquest any han anat
centrades en el que és la memòria històrica i també totes aquestes vivències i testimonis de la lluita antifranquista. Unes jornades que començaven el dijous de la setmana passada i que tot just acabaven ahir diumenge al Museu Abelló. Raül, comentem aquestes jornades d'enguany. Doncs crec que les jornades van ser tot un èxit, sempre.
Ho són, però és cert que depenent del tema, a vegades hi ha un tema record d'unes jornades que es va tractar de documents, papers, fotografies, que era potser un tema més de nínxols d'un sector molt concret de la població, des d'arxivers o estudiants i això, però després hi ha temes...
que realment involucren i impacten en gran part de la ciutadania mulletana. Jo crec que la lluita antifranquista clarament era un d'aquests temes. De fet, cadascuna de les jornades ha estat un èxit de participació.
S'ha tocat temes molt variats. El primer dia va començar més amb un context general de quina era la situació a Espanya, Catalunya i Mollet en aquest final del franquisme. Posteriorment es van anar marcant aquests elements referencials en aquesta lluita antifranquista, com pot ser el centre parroquial, com pot ser també els diferents partits polítics que en la clandestinitat o la semiclandestinitat...
van anar lluitant i, per últim, ahir es va fer aquesta passejada tan interessant des de la sala de Friolli fins al Museu de Vallió, que era la seu de la caserna de la Guàrdia Civil, i un lloc de repressió, de tortures, i per això les jornades van acabar amb aquesta descoberta d'una placa en record d'aquest fet. Al final, la tasca del Centre Suís Molletans és clau, és importantíssima per recordar aquesta memòria.
Molt recent, de fet, perquè han passat 50 anys, però penso que acaba sent recent, de fet, els testimonis que teníem eren testimonis personals de persones.
que havien patit repressió, que havien lluitat en primera persona i, per tant, crec que això és el que fa tan important, no?, que mentre encara aquestes persones són vives i poden explicar, doncs aconseguim recordar i anar sumant aquest coneixement col·lectiu perquè just ahir, al final de tot, en l'últim acte, l'última intervenció, una jove va preguntar quina reflexió podeu transmetre als joves, no?, un cop han passat les jornades i un dels ponents
va respondre que precisament hem de recordar, hem de documentar perquè no torni a passar, no? I ara que a vegades intenten posar aquest missatge de com Franco si via mejor, doncs clarament això és una fal·làcia, és fals, i explicaven que la llibertat, quan la tens, no la valores, però realment quan no la tens,
es torna el més preuat. I jo em vull quedar amb això, de totes aquestes persones mulletanes que van lluitar, que en alguns casos inclús van deixar la seva vida perquè avui puguem gaudir la llibertat que tenim.
Doncs recollint aquestes paraules, unes jornades que, tot i que han posat la mirada en el que és la història, també tracten temes que al final són d'actualitat en aquest context social. Marcat per parlar-ho ja d'aquests discursos d'extrema DT i tota l'exaltació dels règims dictatorials comentades.
Aquestes jornades parlem també d'altres temes i és que fa just unes setmanes s'iniciaven obres en el que és la coberta de Canarimón per evitar aquestes goteres que a vegades es produeixen amb aquests episodis d'altes pluges. Raül, què ens pots comentar d'aquestes obres de millora de la coberta? Quines són les actuacions que s'estan fent concretament? Sí, doncs aquesta era una obra llargament demandada i molt necessària perquè
Com bé dius, quan hi ha plujes fortes es produïen goteres que impossibilitaven poder desenvolupar l'activitat al pavelló de Canimón, on hi ha la Unió de Futbol Sala de Mollet, i per tant ara es farà seguiment de com evoluciona l'obra, sobretot que les properes pluges no es produeixin aquestes...
i per tant la veritat que no tinc ara informació recent de com va l'execució de l'obra, vaig quedar a l'inici i per tant content que s'hagi iniciat aquesta obra tan necessària.
I ja que parlem també de millores, comentem també que s'instal·larà una coberta d'ombres del que és la zona de jocs de la plaça de l'Estatut per millorar el confort i també la protecció solar dels infants i també de les famílies. Exacte, aquest també és un projecte que venim treballant des de fa temps. Tot això parteix d'una reflexió i és que, donat el canvi climàtic que tenim, doncs,
cada cop hi ha més onades de calor, cada cop la calor comença abans i acaba més tard, i això fa que espais que són de trobada lleure, com són els jocs infantils, doncs moltes vegades no puguin ser utilitzats de la calor que fa i que inclús arribin a cremar algun dels elements de joc, a cremar entre comences. I per tant,
doncs això és una evolució que estem tots els municipis, que és intentar posar aquests tendalls d'espais d'ombra per intentar fer que siguin unes zones amb més confort tècnic. En certa manera és una mena de prova, és el primer cop que ho fem en un espai de joc infantil de la ciutat. Sí que fins ara havíem apostat per fer-ho amb verd urbà, amb arbres i això, però és una actuació que a vegades necessites més anys fins que els arbres.
et fan l'ombra suficient. Ja estic pensant, per exemple, a fons en juguem fer a la plaça d'Andalusia i en alguns altres punts. I, per tant, volíem provar amb aquest endall a veure com funcionava i, per tant, satisfets que aquest estiu tindrem aquest endall que segur que millora el confort tèrmic a la plaça d'Estatut i, si funciona bé, que estem convençuts que així serà. Doncs la idea és això, poder-ho replicar a altres parcs i zones de joc infantil de la ciutat.
Doncs queda comentat aquest punt i parlem d'altres. Parlem concretament de dades. I és que fa unes setmanes es presentava al parc de les Pruneres que Mollet ha consolidat la millora de la qualitat de l'aire amb els nivells més baixos dels darrers anys. Més enllà de presentar aquesta memòria de la qualitat de l'aire, també es presentaven aquests nous sensors, el qual està instal·lat en el mateix parc de les Pruneres d'aquí de Mollet per continuar mesurant
el que és aquesta qualitat de l'aire. Raül, entenc que valoreu aquestes dades positivament. Sí, de fet, una mica volíem fer aquest exercici que ens vam comprometre, un exercici de transparència, de pedagogia i de rigorositat, que és seguir convertint aquesta memòria bianual amb la ciutadania molletana, perquè és un tema que ens prenem positiu
molt seriosament i que creiem que la ciutadania mereix aquest treball detallat i professional que es fa des de l'Ajuntament i, com bé deies, les dades ens mostren una tendència positiva. Això vol dir que no hem arribat al final, sinó que tot es tracta d'un procés, d'un camí de millora en el qual, com deia, aquesta tendència és positiva. Si mirem la sèrie històrica,
són les dades més baixes, tant de diòxid de nitrogen com de partícules, des que es tenen registres l'any 2017. De fet, des del 2007 hem reduït un 40% el diòxid de nitrogen i aproximadament sobre el 30% el nivell de partícules i, per tant, com deia, és una tendència positiva cap a la reducció. Actualment,
Complim tots els nivells que marca la legislació actual i el que ens encara, aquesta tendència positiva, és a complir les fites que tindrem l'any 2027, l'any 2030 amb la nova directiva europea i en aquest objectiu final, que és complir amb els valors guia que marca l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. Per tant, una mica com a ajuntament, com a ciutat,
És cert que a vegades tenim poques eines per millorar aquesta qualitat de l'aire, perquè l'aire no té fronteres i moltes vegades la qualitat de l'aire està molt influenciada per aquestes vies d'alta capacitat que envolten la ciutat, però sí que nosaltres com a Ajuntament tenim molt clar tres eixos, tres línies. La primera és seguir potenciant la mobilitat sostenible. Amb les dades, la informació que tenim és...
que més trànsit, pitjor qualitat de l'aire, i que allà on hi ha menys cotxes o aquells carrers on no passen cotxes, doncs la qualitat de l'aire és millor, i per tant hem de potenciar la mobilitat sostenible en l'àmbit dels carrers de vianants, en l'àmbit de potenciar la bicicleta, també reclamen altres administracions la millora del transport interurbà, que crec que és la gran assignatura pendent i on hi ha molt marge de millora. En segon lloc, el segon eix és potenciar el verd urbà,
Albert Urbà actua com a captador d'aquesta contaminació i per tant és molt necessari que anem fent carrer naturalit i la ciutat perquè això ens ajudarà a captar aquests contaminants. I en tercer lloc, el que necessitem és tenir millors dades. És cert que tenim l'estació de referència de la Generalitat, que són les dades més puristes, més rigoroses,
de la P7, perquè realment és una estació de mesura de trànsit de la P7, però Mollet, al final, és una ciutat diversa i cal que coneguem com és la qualitat de l'aire en aquests altres punts, perquè això ens ajudarà a prendre millors decisions i per això, a part de la unitat mòbil de la Diputació,
que tenim a Pruneres, tenim una xarxa d'ascensors propis, també fent campanyes específiques amb captadors passius, el que es coneix com dosímetres, perquè això ens permet conèixer com és aquesta situació de la qualitat de l'aire amb més...
I al final, una mica el que sempre veiem és això que deia, més trànsit, més contaminació, pitjor qualitat de l'aire, i per tant, a poc a poc hem d'anar avançant cap a aquesta pacificació del trànsit, a més de les altres mesures.
Doncs queda comentat i ja que parlem d'aquest tema, aprofitem per saber si hi ha noves dades pel que fa al que és el nou sistema de recollida de residus que tot just es posava en funcionament l'any passat. Raül, no sé si hi ha noves dades pel que fa al reciclatge o, si més no, quina és la sensació que hi ha des de l'Ajuntament pel que fa a l'adaptació de la ciutadania a aquest nou sistema?
Bé, nosaltres sempre, des que ho vam posar en funcionament, sempre hem parlat d'aquest moderadament positiu, perquè creiem que el sistema funciona, i és una evidència, des que es va posar la fase 2 en funcionament, i per tant tot Mollet ja tenia els contenidors intel·ligents en funcionament, hem fet un salt al 70%, veníem del 38%, i per tant una mica hem assolit l'objectiu esperat, i per tant sobretot agrair a la ciutadania molletana
l'esforç de reciclatge i d'adaptació, però tot i que el sistema funciona, doncs és cert que a vegades hi ha punts on es produeix incivisme, que també sempre m'agrada dir-ho, són els mateixos punts on ja teníem incivisme abans, i per tant aquí treballem amb inspecció de bosses que estan fora dels contenidors, també amb dispositius
de policia i també amb unes millores de gestió. Els veïns i veïnes de Molletor han vist que algunes àrees les hem mogut, hem reforçat algun contenidor perquè realment estem reciclant el doble del que reciclaven fa tot just sis mesos. I per tant, les últimes vegades no recordo de quan eren, si ja arribaven fins a finals de febrer, però aquest 70% es manté i un tema que estem treballant, que també esperem comunicar aviat, segurament aquesta setmana, és que comencem a tenir
les primeres dades de caracteritzacions impropis, això vol dir investigació del que realment hi ha dintre dels contenidors, i són unes primeres dades positives. Per exemple, en el contenidor orgànic hem reduït molt els impropis, vol dir que abans hi havia...
coses que no era orgànica i ara n'hi ha menys, i també en el blau i el groc sembla que hi ha aquesta tendència de reducció. El que passa, aquestes dades encara no les tenim, que les gestiona el Consorci de Residus del Vallès Oriental. I per tant, com deia, una valoració moderadament positiva, però crec que sobretot això d'agrair i valorar l'esforç de la ciutadania.
Doncs en tot cas, com des que es va anunciar aquest nou sistema, ho anirem seguint també des de Ràdio Mollet. Amb aquest punt posem punt i final aquest espai de fil directe. Raül, agrair-te que ens has acompanyat una setmana més per comentar tota aquesta actualitat local i ens trobem a la propera. Adéu-siau i que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Fil directe amb l'alcaldessa.
El món és digital. Cada setmana ens apropem a aquesta nova realitat a través d'entrevistes i tertúlies amb destacats especialistes, directius, emprenedors i usuaris de les noves tecnologies. Cada dimecres a les 6 de la tarda i en remissió divendres a dos quarts de 5. Quina és la millor cançó de la història? We only know.
Descobreixo a Rock and Classics. A Rock and Classics podràs fer un autèntic viatge en el temps i redescobrir els grans èxits de cada dècada. Tots els estils més punxats s'uneixen a Rock and Classics. T'espero el dimecres a les 10 de la nit a Ràdio Mollet. Rock and Classics amb Esteve Alló.
Bon dia, són dos quarts de tres.