Hola, molt bon dia, senyores i senyors. Un dimecres més estem amb tots vosaltres... amb el programa de la gent gran. Avui us acompanyem... Perdó, la Magda Perramont...
I un servidor, el José del Pino. Molt bon dia a tothom. I el control, com sempre, el Sergi Guardenyo. Molt bon dia. Dir-vos que si voleu formar part del nostre equip podeu parlar amb la Sílvia Tàvios del Centre Cívic Sant Jordi o trucant al telèfon 935706066. Ella us informarà.
I ara, com sempre, passem a l'agenda. Dia 25, o sigui, avui mateix, a les 19 hores, Club de Lectura, Mirada Lila. Després de muchos inventos de Marian Izaguirre, Biblioteca Can Mular. Jordi Soleturà, gratuït.
Dia 26, a les 19 hores, també, l'aparador. Natosfera, improbabilitats de Jonas Forcini. Dins del cicle, el que no m'ensenyes, a cura de Mercè Vila, Rigat, Museu Abelló, gratuït.
Dia 26, 9 hores, mollet en ruta, ruta circular a Gallecs, punt de trobada davant de la pista municipal d'atletisme, la Pedra Salvadora, davant l'Institut Gallecs. Gratuït. La ruta pot variar o canviar de dia i hora en funció del temps d'imprevistos, d'assegurança inclosa, samarreta de regal per a cada participant. Dia 26, 18-30 hores,
La tertuliana, com perdre greix corporal amb resultats i sense perdre salut. Centre cívic de Can Borrell, gratuït. Més informació i reserves al telèfon 93544-5961. O a la...
web camborrell arroba molletballesc.cat Cal inscripció prèvia. Dia 26, 19.30 hores, cinema, mood i piano. Arts, escenes. Centre cultural La Marineta, gratuït. Cal reservar entrada trucant al 9-3-570-49-37 o enviar un correu electrònic a web...
Marineta Mollet Vallès.cat. Gaudeix de la màxia del cinema mut musical amb piano de la mà de la pianista, arrenjadora i compositora Melody Gimard. Dia 27. Policia Municipal als barris. Barri de la Plana Lledó. Plaça Cinc Pinós. Carpa de la Policia Municipal.
Servei de proximitat, a les 13 hores, a les 17 i a les 19 hores, diversos dies del mes. Dia 28, de 9 a 14, Mercat de Segona Mà, Rambla de la Unió, Associació Social del Rastrillo. Dia 28, 18-30, Processó de Setmana Santa, el Centre Cultural Andaluz de Mollet.
Recorregut, Castelau, Comte d'Urgell, Gaietà Víncia, Jaume I, Espanya, Baixada de Can Rota, Portugal, Roger de Llúria, Castelau i final a Can Gubà. Dia 29, 12 hores, Benedicció de la Palma, Diumenge de Rams, plaça Prat de la Riba, parròquia de Sant Vicenç. I dia 29, a les 17.30, Vall de la Gent Gran, Mercat Vell, Associació de Persones Grans de l'Espai Sant Jordi.
I ara començarem parlant una miqueta d'on està el major risc d'incendi a les nostres cases. Algunes claus per prevenir-ho. Els pisos moderns cada vegada compten amb millors materials i proteccions, però...
Convé tenir clares quines són les circumstàncies que propicien el major risc d'incendi. Moren 5 joves d'entre 14 i 18 anys en l'incendi d'un traster a Manlleu, Barcelona. Tu t'imagines... Sí...
Quatre nanos que segur que estaven jugant o fent l'índio. Van encendre alguna estufeta o alguna cosa. No van poder sortir, però això ha de ser terrible. Per ells, pels pares i per tothom. A més, un lloc que no té ni finestres ni res, no pot sortir per arreu. Sí, senyor. De tant en tant, passen per la nostra ciutat els camions de bombers i seguim amb la vista al seu camí. Cap a un edifici del qual...
surti una columna de fum i llavors és quan sorgeix una preocupació per la nostra pròpia casa. Segons dades de la Fundació MAFRE i l'Associació Professional de Tècnics de Bombers, es van produir prop de 20.000 incendis en edificis d'habitatges,
al nostre país, amb un total de 172 morts. Això el 2024. Encara que la tendència és estable respecte a altres anys i a la incidència, la incidència continua sent preocupant, i molt preocupant, eh? Sí, i tant, perquè sobretot a l'hivern que posen aquestes estufes antigues, braceros...
Tot, la gent gran cada vegada som una miqueta més, com diria jo, més... Tradicionals, també. No, més tradicionals no diria la cosa així, però de vegades ens despreocupem una miqueta massa, i tindríem que mirar molt més de tots els riscos que podem córrer a dintre de la casa, que són molts, encara que no us ho sembli.
I quan fan reformes a la façana, que es mirin bé les coses que posen a la façana. Vas més lent, et costa més aprendre les coses, i llavors a l'hora de la veritat ets incapaç de fugir. Exacte.
Si abans els incendis s'originaven per estufes o brasers, en l'actualitat l'origen més comú dels incendis en habitatges amb víctimes mortals són els sistemes elèctrics, amb un 41,9% de les disfuncions. Suposo que deu ser recalentaments. Sí, perquè... Veus, el sobrescalfament...
carreguen massa les... Exacte, d'electrodomèstics, les regletes sobrecarregades, que fem massa ús d'aquestes regletes, els carregadors de bateries, de liti, també, que els deixem tota la nit enxufant el telèfon, que no hauríem de fer. I molta gent té l'acostum de posar el telèfon a la massita de nit i li pot esclatar a l'orella, com qui diu. I els cables en mal estat.
Cada vegada veus un cable amb mal estat i penses ja l'arreglaré i allà es queda el cable. O l'enxufe que està ballant i l'endoll. Són els principals causants d'aquests incendis. Li segueixen els aparells o sistemes productors de calor, és a dir, radiadors i cuines responsables del 20,4 de les víctimes i l'hàbit de fumar
un altre hàbit molt dolent que hauríem de deixar per sempre, que està darrere del 14% dels morts en incendis, segons l'informe esmentat. Sí, no només s'hauria de deixar de fumar a casa perquè és per il·licitat d'incendi, sinó també per la salut. I quedar-se adormit a sobre un sofà o a sobre un silló amb la colilla a la mà. Això és terrible, d'acord?
Què crem en un pis? Si volem protegir-nos, el primer pas és fer una inspecció del nostre espai i saber on estan els riscos. Els habitatges actuals, especialment les reformades en les últimes dècades, poden estar plenes que els experts denominen càrrega de combustible.
Això no es refereix a la majoria dels materials de construcció estructurals, el formigó, el maó, el guix, així com les finestres de vidre actuals i l'alumini. Són materials ignífogos. Els panells de cartó guix, el famós pla dur usat en abans interiors, és molt resistent al foc.
No obstant això, altres materials utilitzats en recobriments no ofereixen la mateixa seguretat. Un exemple. Va ser l'incendi de la façana d'un edifici a València, oi, sí, va ser horrorós, eh? Sí, sí, sí. El 2024, en el qual l'alliment de la façana amb alumini i una capa...
Sí, una capa aïllant que va cremar ràpidament, va trencar les finestres i es va propagar a l'interior de les cases. I com que les finestres són d'alumini, que a l'alumini li costa molt d'encendre's, però quan s'escalfa molt i prenc fot, és quasi impossible d'apagar, eh? Sí. Sí, sí.
Ja dins de la casa la qualitat de combustible és encara major. Podria semblar que els sols de parquet representen un gran risc, però encara que la fusta és un material combustible, el parquet modern té bona resistència al foc.
per la seva densitat i els tractaments aplicats. Els mobles de tauler de partícules, la majoria avui dia, els sofàs d'escuma sintètica, els matalassers, la roba de polièster i, per descomptat, els plàstics de les televisions, ordinadors i patís electrodomèstic.
Són els que creguin un entorn en el foc. Una vegada iniciat pot propagar-se ràpidament. S'assumen a això productes de neteja, eurosols, pintures i esmalts i altres productes domèstics que són molt combustibles.
Com podríem prevenir aquestes coses? Guardant cada cosa al seu lloc, que no estiguin a prop d'aparatos que donin calor, o enxufos, de regletes i tot això, que no estiguin al costat.
Com prevenir incendis a casa? L'estratègia més efectiva per protegir-se del foc és la detecció instal·lar detectors de fum en passadissos, salons i, molt important, en els dormitoris. Sembla una mesura lògica. Jo vull dir que m'encantaria que algú em posés... Ho dic per si hi ha algú que s'ofereix...
que en tinc a casa 4 o 5 i no hi ha manera que ningú me'ls posi. I jo soc una inútil. No tenen per enganxar? Sí, però no sé posar-los. Els intento posar, no sé per què, no se m'enganxen. Jo soc una nul·litat en qüestió d'aquestes coses. Tindré que comprar pega i algú que em vingui a pagar.
Però, bueno... Els detectors... S'han de fer sonar cada mes, segons diu aquí. No, però, bueno, si li poses... Jo els he tingut a casa, no? I si li poses les piles et duren dos o tres anys, eh? El problema, llavors, és on els tens posats, perquè si tens que pujar-te en una escala, i jo, que tinc els teixos molt alts, doncs què passa? Que...
et fa una por caure per intentar enganxar perquè no arribes al aparell aquest, als detectors, i penses, si caig, que em sortirà més cara el detector que l'altre, no? Si algú s'ho farà, jo encantada. Ja ho arreglaré.
No obstant això, l'informe de MAFRE indica que només un de cada quatre llars a Espanya té instal·lats aquests dispositius. La gent no pensa que pot incendiar-se la casa. Jo els he tingut molts anys, vull dir, a casa meva, però un cop se'n van...
acabar les piles, no sabia com agafar-les, ni com tirar-les, ni com tornar-les a posar, o sigui que és un problema. Això tindria, potser, que ha de ser... Com que no tinc un home al meu costat. ...obligatori, encara que fos només a la cuina.
A la cuina hi ha el menjador a prop de les habitacions, que va molt bé perquè t'avisen si hi ha fum o si hi ha alguna cosa i a seguida piten i el soroll se sent. Vull dir que tu identifiques de seguida que ha passat alguna cosa.
molt valuosos, eh? Jo us recomano a tota la gent, vull dir, fer aquesta espècie de detector, o no aquesta espècie, sinó aquest detector de fum, és molt important per tindre la casa, eh? Sí, sobretot si hi ha gent que fuma o... Bé, jo no tinc a ningú que fumi, però simplement cuinant, que saps que surt fum i tal, se't detecta de seguida a la cuina i tens que parar-lo com sigui. Sí, sí.
Segons el Codi Tècnic de l'edificació, a Espanya els detectors de fum no són obligatoris amb caràcter general en tots els habitatges particulars, encara que sí que s'hi exigen en construccions noves i en algunes localitats com a Valladolid. Segons l'Observatori de la Prevenció de Riscos i Accidents, la instal·lació de detectors podria reduir un 25% les morts per incendi.
O sigui que aniria bé, com hem dit ara, posar-los, eh? Sí, sí, jo ho aconsello a tothom, eh? I aquí aconsellen, una vegada instal·lats, els detectors requereixen manteniment. Cal provar-los mensualment i canviar les bateries cada any o cada dos anys, seguint les recomanacions dels fabricants i agències governatives. A més, de reemplaçar-los cada 10 anys, segons això. Bé, això serà barat, també. No, són baratos, eh? No sé si valen...
30 o 40 euros i després les bateries, vull dir, no són cars, eh?
i sobretot de la cuina, que és el cor de la casa, però també el lloc amb major risc d'incendi. Així que la prevenció passa per la supervisió constant. Mai s'ha de deixar una paella amb oli bullint sense vigilància. És recomanable tenir sempre a prop una tapa metàl·lica per ofegar les flames d'una paella. Mai utilitzarem aigua.
un extintor també petit de pols polivalent, o millor encara una manta ignífuga que és més neta i fàcil de fer servir. Bé, us posem una miqueta de música i de seguida tornem amb vosaltres. Sentireu pura vitamina del Mique Muñoz, amb tots vosaltres.
T'he escrit una cançó per curant les perides. Tu que sempre has estat en la meva vitamina. Vas ensenyar-me com fugir de tot malson caminant sense por. Crida. Quan vulguis escapar de la rutina. Quan no trobis el sentit d'aquesta vida.
Quan no surti el sol i els dies no cantin i les nits ens classifarem que tot el que sempre ens ha fet ens faci més forts. Quan estem junts som pura vitamina.
Fins demà! Fins demà!
Perdoneu que he dit malament el nom del cantant. Miqui Núñez, per tots vosaltres. I ara, com que la setmana que ve tenim la Setmana Santa, parlarem una miqueta de la Setmana Santa.
i pensem que a la Setmana Santa hi ha molta gent pertot arreu, sobretot tingueu cuidat amb els cotxes, eh, Josep? Sí, sí. Amb els cotxes, amb les estades a alguns puestos, i pensar que es té que tornar i començar una altra vegada. Sí, anar amb tranquil·litat per la carretera... Sí, sí, jo recordo les nostres Setmanes Santes, tu no has tingut uns 600...
Vaig tenir un 850. Com sortíem amb els 600? Sí, sí, a tope. A tope. Com es diu el de sobre dels cotxes? La vaca. La vaca. La vaca sortia que anava a rebentar. Era digne de fer una fotografia. I tots a dintre. Amb fiembreres, neveres... Tot preparat per passar-nos a la Setmana Santa...
Un xup de guai, d'acord? I la passàvem perquè, bueno, a la nostra manera ens ho passàvem bé, no? Sí, jo tenia dos cavalls. Em pensava que anaves de dir, jo tenia un xorro de bomba. No, no, dos cavalls que jo no tirava gaire, però bueno...
Quan sortíem por ahí tots els amics, com que hi havia poca gent que tenia cotxe, anàvem 5 o 6 sempre. Tenia aquell mandú, no? Era aquell mandú que... Sí, el canvi al davant. Era molt eficient, però era una mica raro perquè el tenia al davant.
I costava d'encaixar, perquè me'n recordo jo alguna vegada d'haver pujat un dos cavalls i allò d'encaixar costava una barbaritat. Perquè no tenies costum. No. Però quan t'acostumes va molt bé. Ja està, no? Va molt bé, sí, sí, sí.
I, bueno, sempre ple de gent, corria poc, però arribàvem, eh? Sí, sí. Anàvem a la platja, eh? No gaudíem d'hotels perquè no hi havia peles per gaudir d'hotels, no? Bueno, al càmping, jo hi he anat molt a... Ah, al càmping, sí, al càmping. Jo m'ho he passat molt bé, al càmping. Jo he anat molts anys amb el meu fill petit... Sí, sí.
I ens ho passàvem molt bé, al canvi, perquè allà deixaves anar els nanos i com que no hi havia res que es poguessin fer mal, hi havia barreres, llavors ens ho passàvem pipa, perquè no teníem que estar vigilant-nos.
constantment, no? A més que abans la gent tampoc no vigilava tant els nens, eh? És ara que tenen molta por que es facin mal i tal, però abans no. Abans venien empalades als genolls i deies, va, ho curem una miqueta i queda solucionat. Era més dur. Ara els hi tenen que donar punts. Era més dur, sí.
Però bueno. Però bueno. I les platges estaven molt plenes. Bueno, i el càmping... Sí, però no estaven plenes com ara, eh? Estaven plenes, però no era l'udara, eh? No era l'udara que no tens puesto per moda. No, no, no. Podies estirar la tovallola. Sí. Eh? No... I ara has de tenir cuidado de no trepitjar algú que estigui per allà. Exacte, o que no trepitgin a tu, que també pot ser possible, eh? Sí, sí, sí. Que també trepitgen, sí, sí, sí, sí. Sí.
I bé, feies amics al càmping i podies afegir-te a una costellada que fes al veí o tal. Exacte. El càmping molt. Era molt familiar. Nosaltres anàvem a Platja d'Aro, molt al càmping al Vall d'Aro, me'n recordo, i cada estiu coneixíem algú estranger que millor estava al nostre costat o a davant o a l'altre cantó.
I quan fèiem els menjars al sopar, sempre s'apuntava algú. I t'ho passaves bé, després jugant a cartes amb ells, prenent una mica de bebercio, de beure alguna cosa, i t'ho passaves bé, coneixíes gent nova, i era una manera de... Mira, que parles de la costa, jo em recordo un any...
quan era jove, que vam anar a Sant Pol. Vam estar a la platja i després vam pujar a la muntanya a fer la costellada i tal. I, bueno, és una anècdota molt simpàtica. Jo vaig riure aquell dia tota la família...
perquè un dels meus cunyars, quan vam pujar a la muntanya, va tenir una mica de pressa perquè el cos no li aguantava massa, i va anar a una vaguadeta que hi havia més enllà a fer les seves coses.
I quan va acabar, va relliscar i va caure a sobre de la pastifa. No m'ho diguis. Sí, sí, sí. I no li vau fer una foto? No, no. Va caure a sobre i des de lluny va dir el que li va passar i que s'anava a la platja. Cridant, a més. Sí, sí. Ah, molt bé, no? Sí, perquè sapiguessin que s'anava a la platja... A rentar-se. A rentar-se, sí, sí. I nosaltres rient i mirant com anava cap avall...
Anava cap avall tot embrutat de marró. Sí, sí, sí. Vam riure... Quines coses! Sí, anant a la família sempre sortia alguna anècdota simpàtica que reia molt. Bueno, si començéssim no acabaríem, perquè hi ha anècdotes per morir, eh? Sí, sí, per donar i regalar. Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé. Hem arribat al final del nostre programa i us volem recordar que ens podeu escoltar cada dimecres des de dos quarts d'una fins a la una en directe i el dissabte a les 11 en redifusió.
o per internet, o a www.radiomollet.com, on trobareu el postcat del programa. Moltes gràcies per ser amb tots nosaltres i, sobretot, aquesta setmana, vigileu que hem de tornar tots, eh? Tots us esperem aquí. Que vagin molt bé les festes i fins l'altre dimecres, la setmana següent. Vinga, bona setmana santa. Que vagin molt bé.
Bona nit.
Bona nit.
Hola, sóc en Pelé Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música dels anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en revisió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès.
Surt de la rutina amb calidoscòpia. Cada setmana et portem un viatge sonor pels àlbums pop més icònics i t'expliquem les curiositats i històries que s'amaguen darrere de cada cançó. Escolta'l cada dilluns a partir de les 6 de la tarda i sempre que ho vulguis al web radiomollet.com.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.