Dos quarts, l'avance.
Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos i això és l'abans de l'informatiu. Mollet al dia. Avui i demà el Mercat Vell acull la quarta edició de la fira Mollet Orienta. Es tracta d'una fira d'orientació formativa i professional adreçada a joves i famílies per ajudar en la tria de les diferents opcions de futur.
I en educació també us informem que avui comença la preinscripció a infantil i primària i divendres s'iniciarà a l'educació secundària obligatòria. En dos casos, aquest procés finalitzarà el pròxim 18 de març. I de gaire més cultural, els cofundadors de CRAP aquest dissabte presenten el treball escènic 30 anys, un acte poètic de resistència al Teatre Municipal de Can Gomà.
Es tracta de la segona peça treballada per amb dos creadors, fruit d'un procés d'investigació iniciat fa 17 anys a un poble petit d'Itàlia. I per acabar, la comunitat islàmica, el Huda de Mollet ha organitzat per aquest dissabte, 7 de març, un iftar popular. La jornada pretén ser un moment de trobada per trencar pensaments racistes i d'odi cap a la comunitat musulmana. Això i més d'aquí mitja hora a l'informatiu Mollet al dia. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Un espai de contingut científic de divulgació que posa en valor la recerca i el coneixement.
La que divierte... Si te gusta recordar las cosas de tu tierra, sintoniza el 96.3 de la FM en Radio Moyet. Y escucha el programa Así es Andalucía, que se emite cada miércoles de 7 a 8 de la tarde, en el que podrás sentir algo diferente. No te lo pierdas. Andalucía...
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els set dijous a dos quarts d'una a deu mig dia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller.
Hola, molt bon dia a tothom. Un altre dimecres més tornem a estar amb tots vosaltres, amb el programa La Nostra Gent Gran. Avui us acompanyem en Josep del Pino. Hola, bon dia. Bon dia. I jo mateix, en Joan Albertí.
Som aquí per parlar-vos de temes que esperem que us resultin del vostre interès. I si teniu interès pel nostre programa us podeu adreçar a l'Espai Sant Jordi i la Sílvia Tàvios us atendrà i us informarà molt amablement. Com de costum, abans de començar amb els temes triats, donem pas a l'agenda d'aquesta setmana. Som-hi, Josep. Molt bé. Avui dia 4...
A les 19 hores, club de lectura entre línies. Heartland, de Benedict Wells. Biblioteca Can Molar, Jordi Soleturà. Gratuït, cal inscripció prèvia. Dia 6, consulteu horaris. Policia municipal als barris. Barri de la Riera Seca, davant el pavelló esportiu.
La carpa de la policia municipal, servei de proximitat. A dia 6, a les 9.15, posa les piles. Magatzin matinal radiofònic especial 8 de març. Ràdio Mollet 96.3 FM. Gratuït. Lectura del manifest institucional amb motiu del 8M...
plaça major davant de l'Ajuntament gratuït. Dia 6, 21 a 30, directe al Cívic. Edició especial del 8 de març amb les bandes a dos passos i run out.
formades integralment per dones, centres civils de Camp Antiquet. Anem gratuït. Dia 7, de 9 a 14 hores, mercat de segona mà, a la Rambla de la Unió, associació social del rastrillo d'aturats de Mollet. Dia 7 a les 12, concentració i lectura de manifest 8M organitzada per l'associació de dones Àgora.
Entrada del mercat municipal. Avenida Llibertat, 12. Associació de Dones, Àgora, gratuït. Dia 7, a les 20 hores, 30 anys, un acte poètic de resistència. Teatre municipal, Can Gomà. Entrades anticipades, 12 euros. A taquilla, 15. Abonament per a grups, 8 euros. Les entrades les podeu trobar a la web mulletvellescubing.com.
I al Centre Cultural, la Marineta, la plaça de l'Església, de dilluns a divendres, de 15 hores a 21 hores. Bé, el dia 8, a les 10.30, petjades de dones que han fet història, a la plaça Plat de la Riba. És gratuït i és un recorregut per recuperar la memòria femenina de Mollet. Benvinguda a la plaça Plat de la Riba amb l'actuació dels espiadimonis i castellers de Mollet.
passejada, guiada a càrrec del Centre d'Estudis Molletans. També el dia 8, a les 17.30, Vall de la Gent Gran, a l'Espai Sant Jordi, per l'Associació de la Gent Gran de l'Espai Sant Jordi. També el dia 8, a les 6 de la tarda, Mollet Fem, concert Mercat Vell gratuït. Joves artistes femenines d'escoles musicals de la ciutat pujaran a l'escenari per mostrar i compartir el seu talent.
Después hi ha el dia 9, també a les 6 de la tarda, una exposició, textures cremades, l'art del pirograbat, obres de Benito Ortega i Sílvia Sánchez, al Lledoner, gratuït. A l'edifici del Lledoner, el pirograbat és una tècnica artística i artesana que consisteix en decorar superfícies com fusta, cuir o paper, caramant-nos amb un pirograf. El dia 9, també a les 6 de la tarda, hi ha una xerrada,
El futur del català Mollet, cap on avança la llengua, a l'Ateneu Gran, espai de formació per a la gent gran i col·labora al Centre d'Estudis Molletans. És gratuït. I el dia 10, de 9 del matí a 1 del migdia, punt lila quotidià. Punt de sensibilització i informació sobre la prevenció de violències masclistes. Difusió de recursos dels municipis i altres materials. Entrada del Mercat Vell, que està a l'Avinguda de Llibertat 12.
també és gratuït. I bé, ara en Sergi, que per cert m'he descuidat de presentar-lo a l'entrar, bon dia, Sergi, ens posarà una mica de música. Nosaltres, les dones, som molt a prop de la terra. Demanam als ocells que esperen de la primavera acollir
Descullet dins els nostres braços, cercant-me la posta de sol, senyals i consells. Vaig estimar un cop a un amor, ell no creia en res.
Hola, avui us volem parlar de dones pioneres. Bé, en l'antic Egipte, però també a Grècia i a l'imperi romà, les dones practicaven oficialment la medicina. Però malgrat això, el cert és que durant molts segles el seu saber en aquest camp va ser menys tingut i menys preat. Se sap que a la Baixa d'Armitjana hi havia dones exercint tasques sanitàries a la Corona d'Aragó, majoritàriament en el cas de les llevadores.
Les que tenien més prestigi foren les jueves. Almenys cinc d'elles ho foren de la Casa Reial. Els països europeus fins al segle XIII no es van instituir els estudis oficials de medicina, als quals només podien accedir els homes. Estaven prohibits a les dones. I en aquest temps els que més sabien de medicina eren els jueus i els àrabs. I els àrabs en general, sí, sí. En aquella època era una cultura molt superior a la nostra. Sí, sí, amb aquestes coses, sí.
Bé, i amb regadius, i amb arquitectura, i amb matemàtica... Sí, sí, tot el que era... Tot això, sí, sí, sí. A veure, se sap també el nom de cirugianes reials, que entre el 1332 hasta el 1407 hi va haver un grapant de cirugianes reials, però exercien en l'alta noblesa i les cases reials, perquè a nivell de poble...
Es considerava que no en sabien. Els nobles i els poderous tenien molt clar que qui era bo era bo, fos home o fos dona. Sí, i la gent del poble, la curandera de turno i ja està. A veure, jo recordo, la meva àvia havia treballat fent dona de neteja d'un metge important aquí a Mollet, de neteja, i la seva filla va agafar...
era una malaltia que la gent la curaven amb aigua de ceba i fregues i descans i la meitat es morien i la va agafar la seva filla i li va donar
va d'ella i una bona alimentació, que li diu, escolti, senyor doctor, és que això, si jo vaig a algun que tingui i li dic que mengi, em diran que estic boig i no vindran a veure'm. Ells hi dius el que volen sentir, però la meva filla jo sé el que li convé, i es va curar, evidentment. Bueno, entrar una mica, realment, ara voldria parlar una mica de les primeres metgeses dels temps moderns.
Hi ha tres que són especialment importants, d'on es diu Helena Maceres i Rivera, va néixer en el 1853 i va morir en el 1909, que va fer la primera dona, alumna matriculada a la universitat. Va matricular en el 1872 i va acabar la carrera en el 1878. Tot i que no va arribar a poder exercir, perquè els prejudicis d'aquella època, tot i tenir la carrera acabada,
la burocràcia per el dret a exercir, li van estar tontejant anys i anys, fins que al final es va cansar, es va presentar a les oposicions de mestre i es va anar a fer de mestre. Sí, bé, és el que fan. Sempre s'ha fet això, igual que feien, si era una persona pobra o tal, fora. Traves burocràtics, aquest ho van aconseguir. Després hi va haver la segona, Martina Castells Vallespí,
va néixer en el 1852 i va morir en el 84, era filla d'una nissaga de metges. Va ser la primera doctora en medicina de Catalunya i d'Espanya. Va exercir la medicina com a tal durant molt poc,
perquè va morir en el parc dels seus primers fills quan tenia 31 anys. Imagina, acabar la carrera, va exercir 4 o 6 anys, però va ser la primera dona doctora en medicina i que va exercir com a tal, perquè estava en una família on pares, germans, cosins... Hi havia molts metges que...
Aquí ja no podies fer-li coses perquè, clar... Hi havia molta gent de l'ofici que l'apoyava. Va estudiar a casa seva perquè no podia anar a la universitat. Es va presentar només als exàmens. Però bé, com que tenia tota la família... Bé, no podia anar a la universitat perquè en allà època, aquestes primeres dones, quan anaven a la universitat...
Les apadregaven. Collons, tu. Les apadregaven els alumnes i, el més greu, els mestres. Els mestres també. Tots les paraven a fora i les apadregaven. Sí, així anava la cultura. I aquesta dona, com que tenia una família de metges, va poder colar-se. Menos mal que això s'ha anat acabant. Sí. I després hi ha una altra, que aquesta és la més famosa i la que coneix més gent, que són les Dolors Alue i Riera.
va néixer en el 1857 i va morir en el 1913, aquesta sí que va poder exercir la medicina durant força anys. Aquesta no tenia cap metge a la família. Sí, però ja era una època una miqueta més arreglada. Sí, sis mesos més tard que l'altre. Sí.
Aquesta és el que passa que el seu pare, allò, tenia mano dintre la comissaria de policia a Barcelona. Ah, clar. El primer dia va anar i la van apedregar. Collons. Quan es va reposar, no sé si va passar 3 o 4 dies o 5, i va tornar a anar.
Però els amics del seu pare van anar, dos amics del seu pare, a tamany o pivot de bàsquet. Sí, sí, tres o quatre armaris d'aquest. Sí, sí, i que van deixar molt clar per on els hi fotrien les pedres a tots els que en tinguessin i que després els atonyinarien. I al cap d'uns quants dies van entendre que la tenien que deixar entrar. Aquesta manera... Aquesta manera sempre s'arreglaven les coses aquell temps. Sí, malauradament. Aquesta dona va ser... Va ser-hi durant molts anys, va ser molt reconeguda,
I, bé, una de les anecdotes gracioses que explica aquesta dona és que, evidentment, aquesta dona va poder fer carrera com a mitja perquè el seu marit es va dedicar a cuidar de la casa i els nens. Ah, molt bé, molt bé, sí. I si a ella la patregaven i de lo de la mujer i la sartén i la pata quebrant, totes aquestes coses, imagina't què li deien a ell. Clar. De calzonazos en amunt cap amunt. I coses pitjors. I coses pitjors, sí, sí. Pobre home, eh? Al final... Es va sacrificar.
Al final patia més ell que ella. Patien els dos? Sí, sí, tots dos, clar. La dona se la va jugar, però ell també se la va jugar apujant-la. Bueno, i encara sort que va tenir un home que era com... És que si l'home no ajudava no podia fer res. Clar, no podia fer res, sí. A més de pedres a l'universitat, quan arribava a casa bronca perquè no està al dinar... Clar, no pot ser, sí, sí. No pot ser.
Bé, tot i que durant tant el segle XIX com el XX van haver-hi moltes més dones, aquí tinc una llista llarguíssima que no us llegiré perquè si no, no acabaríem mai, van destacar dos, la Dolors Leonard, la Cinésia Pujalte i la Montserrat Bové i la Trinitat Sainz.
totes elles van acabar els estudis de medicina on eren majoritàriament masculinitzades. Per exemple, en aquella època, no en aquella època, i inclús durant el segle XX, a Catalunya, en els últims 50 anys, en els últims 50 anys s'ha passat d'un 85% d'homes i només un 15% de dones a la facultat de medicina de l'Universitat de Barcelona, que era l'única que hi havia impartint estudis,
Avui en dia, que aquests estudis de medicina els fan quasi totes les universitats, el 70% són dones i només el 30% són homes. Fixa't, ha canviat el termini. En definitiva, tot i que la feminització dels estudis de la medicina està molt rellevant en aquests darrers temps, no ens enganyem, els càrrecs importants dintre el món de la medicina
segueixen tenint aquest 15% d'homes. Encara són... Els directors de departament, els caps de projectes d'investigació... Aquest 15% té els càrrecs d'importància dins de la carrera de la medicina. Encara es veu que la masculinitat va per sobre... I tant, sí. Qui mana mana. Qui mana mana, sí. Però a poc a poc ja aniran agafant puestos.
No hem de desesperar. A veure, no sé, tots ja hem hagut de passar algun cop pel metge. Clar, sí. Quasi tot són dones. Sí, sí. Especialitat en cirurgia i en moltes més dones que homes. Ara, el cap del departament és un home, eh? Cuidado que no hay clases. Sí, sí. Algú em pagarà al final. Sí, algú em pagarà, sí. Bé, jo aquí també he fet una llista de dones
en el món de les ciències, perquè és on han tingut més dificultats. Per exemple, Maria Sibila Merian, del 1647 al 1717, va ser una exploradora, etomòloga, pintora alemanya, reconeguda i il·lustradora naturalista. Una tal Wang Zegying, xinesa, va estudiar astronomia, matemàtiques, geografia i medicina. Va aconseguir descobrir el funcionament dels eclipses lunars.
Sí, mira, els xinos també n'estaven molt avançat en l'antigüetat amb la medicina natural i tot això. Els homes. Sí, clar. Els xinos, no les xineses. Sí, perquè tampoc les desiaven fer gairebé res. A cuidar-se dels nens i... Sí, sí. Bueno, en fi. Hi ha una tal Anna Mauricio, biòloga suïssa, que...
Va inventar methods per analitzar el polen. Raquel Carson, biòloga marina nord-americana, va ser una pionera en els moviments ecologistes contemporanis. La Rosalind Franklin...
del 1920 al 1958, ja ha plogut una mica d'això, va descobrir l'estructura de l'ADN. Tot el que sabem amb ADN és un descobriment d'una dona. Aquesta va ser la primera que va descobrir. L'Edith Elizabeth, matemàtica, física, meteoròlica, es va especialitzar a mesurar el control de l'ozó.
La majoria dels estudis que hi ha estan basats en els seus estudis. L'ozó ara és molt important perquè la capa d'ozó és la que s'està destruint. L'ozó, concretament, quan està a l'estratosfera, és un escut que ens protegeix dels rajos còsmics, però quan està arran de terra és un contaminant com el CO2.
Collons. O sigui que s'ha de cuidar bé. Jo quan veig, no, aquesta màquina fa usor per... Escolta, estàs llençant un contaminant. Podries matar els bitxos amb els microbis amb CO2. S'ha de controlar ben bé, sí. Bueno, en aquest punt jo crec que hem de parlar de Jean Godal, aquesta primatòloga que es va fer famosa,
estudiant primats i antropòlegs, que és tot allò dels goril·les, aquesta que han sortit reportatge. La dona aquesta que es va fer amiga dels goril·les. I ha fet uns estudis sobre els primats que han ajudat molt a desenvolupar les ciències. Les ciències i el que cuidin d'aquests goril·les. I dic que som parents nostres, i no tan llunyants. Són una mica més lletjos, però en fi... Una mica més peluts. Però poca cosa. Però fan servir eines...
Han escobert que fan servir eines, quan volen agafar termites, busquen una branqueta, la posen dintre per menjar-se, fan una espècie d'esponges amb fulles, perquè quan volen beure...
i hi ha unes basses que no poden posar el morro dintre, fan esponges, agafen l'aigua... I la filtren amb les fulles. I l'agafen i se la poden portar a la boca, o sigui, això és fer eines. Sí, sí, sí, i tant. Bueno, és una bona invenció per filtrar-la. Nosaltres no ho sabem fer. No, no, si ens perdem a la muntanya, segur que no ho sabem fer. A la nostra estructura podem veure aigua de sals molt més petits que ells, però...
A veure, també haurem de parlar de la Josefina Castellbí, va néixer en el 1935 i ha mort ara fa un mes, és la primera oceanògrafa catalana, primera dona de l'estat catalana, i la primera dona de l'estat a tenir presència a l'Antàrtida, va iniciar els seus estudis en biologia i va marxar a París per especialitzar-se en oceanografia. Mira, després diuen que les dones són molt freduliques, eh? Mira, aquesta no tenia fred mai. Mantides. Són freduliques perquè porten menys roba. Ah...
Tu i jo portem la samarreta, la camisa i un jersei de llana. Elles venen amb un jersei molt mono. Si podem criticar la coqueteria, però clar, dius, escolta, és que has de tenir fred. Per cert, científicament, hi ha un estudi que...
que les dones tenen a sota la pell una capa de greix que els homes no tenim que en teoria a pelo estan més protegides contra els freds que nosaltres per això porten poca roba després es queixen de fred perquè es passen però bueno, és per queixar-se només és que els agrada queixar-se aquestes ens peguen, Josep hi ha moltes dones aquí fora jo corro molt una altra cosa, si em permeteu
Evidentment, avui hem de parlar de Marie Curie. Clar, aquesta és imprescindible. Home, és la gran científica de referència. Va néixer en el 1867, va morir en el 1934. A veure, va ser una de les primeres dones... No sé si la primera o la segona, si a tenir un Premi Nobel, però va ser la primera dona i l'única...
dona i home, inclouïts homes, que té dos premis Nobel amb especialitats diferents. És el que deia, a veure, hi ha molts homes que han fet un premi Nobel en física i han seguit investigant i al cap d'uns anys n'hi han donat un altre en física. Va fer un premi Nobel en física...
I al cap d'uns anys, el segon premi Nobel amb química. És l'única persona al món que té dos premis Nobel amb especialitats diferents. Ja tenia un bon cap, ja. Sí, i tant. I, a més, una de les seves va tenir dues filles, una va ser periodista i l'altra...
que es va dedicar a la química, també té un premi Nobel amb química. Tota la família va agradar i va crear aquest interès per estudiar ciències a les seves filles. L'altre va ser periodista.
Que en aquella època... Tots no han de sortir iguals. Estem parlant de finals del segle XIX i començaments del XX, no era massa normal dones periodistes. I més estan entre guerres. Sí, entre guerres, evidentment. La filla va néixer en el 1897 i va morir en el 1956. O sigui que la periodista...
Jo estic dient aquí els nombres de la filla química. La periodista, un o dos anys més, un o dos anys menys, aquesta es va menjar a les dos guerres mundials de periodista. Sí, sí, sí. I bé... Bueno, pues... No voldria monopolitzar-ho. No, no, ara diré alguna cosa d'allò, però bueno...
A Catalunya hi ha cada vegada més dones que fora del focus mediàtic lideren projectes tecnològics i científics capdavanters mundialment. Crític ha parlat amb 10 d'elles que tenen molt a dir en el camp de la robòtica.
la neurobiologia, la ecologia, la connexió o la lluita contra el càncer. Mara Diersen és neurobiòloga, professora universitària i divulgadora nascuda a Santander.
Desenvolupa la seva carrera al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Raquel Ros, informàtica investigadora, es dedica a la relació entre robots i humans. O sigui que d'aquí res, ens casem amb un robot. Almenys no protestarà, li modifiquem el programa. Això també tindrà unes avantatges, sí.
No serà més forta que nosaltres, és un robot. Sí, tindrem de d'anar amb cuidado. La Mònica Pérez, temprano, estrella emergent de la química mundialment. Isabel Cacho és doctora en geologia, treballa amb la reconstrucció del clima del passat i a partir de l'anàlisi de sediments dels fons del mar.
Olga Isabel Cacho és doctora en geologia, treballa en la reconstrució del clima del passat a partir de l'anàlisi de sediments del fons del mar. Això s'ha d'estar repetit. Maria Lluch, Senar, es va graduar en biotecnologia...
I es va doctorar en biotecnologia a la Universitat Biotecnologia i Biomèdicina de Barcelona. Treballa des de la biologia de sistemes amb l'objectiu de tenir un coneixement global de la cèl·lula.
Sònia Fernández Vidal, directora d'Innovació i Estratègia, a Clàssia, no sé on serà això, Núria López Vigas, intenta descifrar la biologia bàsica del càncer.
Fa xerrades a escoles i instituts per tal d'encoratjar les nenes i estudiar ciències en espai encara molt masculí. Núria Montserrat, doctora en Biologia. Montserrat s'ha focalitzat en la regeneració d'òrgans en mamífers.
Bueno, i ara... Continuem amb més dones. Sí, continuem amb més dones. Perdona, aquí, aquí. A veure, voldria fer un petit incís i parlar-vos una mica de l'ada Lovelas, que va néixer en el 1815 al 1852, estem parlant del segle XIX, matemàtica, escriptora, i va ser la primera programadora d'ordinadors de la història. Ordinadors mecànics, aquells de les fitxes perforades. Sí, sí, sí.
Ojo, els homes no programaven. A partir d'aquí ja van haver-hi homes programats i després es van fer els amos de la programació. Va ser aquesta dona. Bé, aquí tenim moltes dades. A veure, segons que tinc aquí una informació de dades de l'UNESCO, que les dones només representen el 28% de tots els investigadors científics a escala mundial.
Pese que hi ha molts plans d'igualtat a les universitats, aquests plans són paper mullat, perquè el que els han d'aplicar són masclistes. Un minut.
A veure, hi ha dones en totes les carreres, en totes les especialitats, però els càrrecs importants en totes les ciències... Sempre segueixen sent... D'homes. Però, bueno, a poc a poc aniran agafant també una mica i tal. I veig que se'ns ha acabat el temps, perquè ara volíem començar a parlar de dones escriptores... Sí, però, bueno, no dona temps, eh? I tampoc tenim temps de criticar-les ni de res. Així que ens despedim. No tenim temps, però tenim por, perquè hi ha moltes dones aquí fora, a la ràdio, que ens peguen...
Bé, doncs ja hem arribat a la fi del nostre programa i us volem recordar que ens podeu escoltar cada dimecres des de dos quarts d'una fins a la una en directe i el dissabte a les 11 en radifusió i per internet a la web radiomollet.com ens trobaràs
El podcast del programa. Moltes gràcies per estar amb nosaltres. Moltes gràcies i fins al proper programa.
Surt de la rutina amb calidoscopia.
Cada setmana et portem un viatge sonor pels àlbums pop més icònics i t'expliquem les curiositats i històries que s'amaguen darrere de cada cançó. Escolta'l cada dilluns a partir de les 6 de la tarda i sempre que ho vulguis al web radiomollet.com Esteu escoltant Ràdio Mollet.