Dos quarts, l'abans. Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos i just l'abans de l'informatiu, Molleta al dia.
L'Ajuntament de Molleta ha contractat 12 persones que es trobaven a l'atur a través del programa Treball als Barris. Les persones contractades desenvoluparan tasques de neteja a l'espai públic i d'integració social als equipaments municipals.
I en política us informem que Mollet en Comú pretén impulsar un bloc democràtic a la ciutat per remar a favor dels valors de la democràcia. Davant de les notícies falses, la desinformació i la glorificació dels temps anteriors, Mollet en Comú aposta per teixir una ciutat que esdevingui un espai de convivència. I també us informarem que la Junta de Vall de Diables ha estat guardonada amb el vuitè premi Mari Àngela Palau.
Es tracta d'un reconeixement que ara Mollet Esquerra concedeix anualment en el marc del 8 de març al Dia Internacional de la Dona. I per acabar, l'Ajuntament de Mollet ha donat llum verd a diversos projectes de millora en centres educatius de la ciutat. Entre les actuacions aprovades destaca la instal·lació d'un grup de pressió contra incendis a l'Escola d'Educació Especial Can Vila i a l'Escola Joan a Balló. Això i més d'aquí mitja hora a l'informatiu Mollet al dia. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
De dilluns a divendres, entre les 9 i dos quarts d'11 del matí, posa't les piles.
El magazín de Ràdio Mollet on tu ets el protagonista. L'acció formativa de mobilitat continua i té molt èxit perquè treballa ahí molt bé, no? Hola a tots i a totes. Nosaltres som els alumnes d'inversió de l'ESO de l'Escola Sant Gervasi i estem avui aquí per explicar totes les festes que celebrem a l'escola. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Remissió de 3 a dos quarts de 5 de la tarda.
El món és digital. Cada setmana ens apropem a aquesta nova realitat a través d'entrevistes i tertúlies amb destacats especialistes, directius, emprenedors i usuaris de les noves tecnologies. Cada dimecres a les 6 de la tarda i en remissió divendres a dos quarts de 5. Un espai de contingut científic de divulgació que posa en valor la recerca i el coneixement.
Tot un recorregut que va des de les interioritats a la sala d'operacions, la tria dels estudis que definiran el nostre futur, els avenços científics més punters o com ens marca la intel·ligència emocional.
Aureca, un programa on parlem des de cultura, història fins a tecnologia i ciència. Aureca cobrim una gama àmplia de temes per mantenir-t'informat sobre la ciutat de Mollet i comarca. Parlem del món actual a través d'entrevistes exclusives i reportatges. Aureca, sintonitza cada dimecres a dos quarts de set de la tarda al 96.3 de la FM, Ràdio Mollet.
Remissió els diumenges a dos quarts d'11 del matí. També trobaràs el podcast del programa al web radiomollet.com.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller.
Hola, molt bon dia a tothom. Avui un altre dimecres, més tornem a ser amb vosaltres amb el programa de la gent gran. Avui us acompanyem la Conxita Moix, bon dia Conxita, i qui us parla Carme Canaleta. I com sempre els controls tenim en Sergio Guardenyo. Bon dia Sergio.
També si voleu formar part del nostre equip podeu dirigir-vos o trucar a l'Espai Sant Jordi al telèfon 93 570 60 66 i parlar amb la Sílvia Tavíos i ella molt amablement us atendrà.
Aquest dimecres el nostre tema és entrevistar Joaquín Martos, director del grup de teatre Camp Antiquet i a dues actrius del grup, la Rosa i la Nina, per l'obra que s'estrena aquest dissabte dia 21 a Can Gomà. Bon dia a tothom. Bon dia. Però abans us hem d'informar de l'agenda d'aquesta setmana que la Conxita seguirà.
Molt bé, avui 18 i també el dia 25 de març, experiències compartides, xerrada el bon ús de les pantalles dins de l'àmbit familiar, a càrrec de l'Aia Gassa i Iris Sevillano, a dos quarts de sis de la tarda a l'Institut Aigua Viva.
També continuem amb el dia d'avui a la Biblioteca Can Molà, taller de cuina crítica i de colonial amb Anna Luisa, Isles, a les 6 de la tarda.
També hi ha el dia 19, passem ja a demà, que és dijous. Xerrada. Conversa amb els fills de la pintora Aurora Gasó per conèixer la part més personal de la seva obra. Això serà a les 7 de la tarda al Museu Avelló. El divendres, 20. Club de lectura en francès. Memoir de fill d'Anny Hernó, a càrrec de Carles Estrada de l'Escola Oficial d'Idiomes de Mollet del Vallès. Això serà a les 5 de la tarda.
I més per divendres, dia 20, show, cinefòrum, One Million Years, al centre cívic Camp Antiquet a les 9.45, el dissabte 21, Mercadet de Segona Mà, de 9 a les 2 del migdia, a la Rambla de la Unió, a l'Associació Social del Rastrillo de Turats de Mollet.
I també dissabte 21, itinerari, visita el poble nou entre la modernitat i la història. Això al Lledoner. És una transformació que continua encara avui. Al poble nou veu arribar les noves tecnologies i els apartaments, o sigui, tot el que s'està fent de nou.
Simplement coneixereu tota la història del passat i el que fan al present. S'ha de pagar 7 euros amb targeta al servei d'autoguia per evitar aglomeracions. I 3 euros, això és un pagament en efectiu. I més per dissabte. Homenatge a Albert Vilà i presentació del llibre Lo mejor de l'universo de Constant Calvo a les 5 de la tarda a la sala Fiballé.
Seguim amb dissabte 21, ballada de sardanes amb l'arribada de la primavera. El càrrec de la Copla, ciutat de Girona, a dos quarts de sis, al Parc de les Ploneres. Més temes per dissabte 21, 18è cicle de cinema, Cuba. Cubanes, guardianes de la revolució, a dos quarts de sis, a la Marineta.
I com no, també aquest dissabte, dia 21, Teatre a Can Gomà, a dos quarts de set de la tarda, a les sis i mitja. Estrena de l'obra Jo soy de barrio i tu, a càrrec de la companyia del grup de teatre Campantiquet, que són una part que estan aquí, el director i dues companyes. I el preu és de set euros.
Diumenge 22, setzena jornada del Centre d'Estudis Molletans. Lluita per dofranquista a Mollet del Vallès. Jornada centrada sobretot en la recuperació de testimonis i vivències. Això serà a les 11 del matí al Museu Avelló. L'entrada és gratuïta i per més informació truqueu al telèfon 93 544 5099. Més per diumenge 22, Vall de la Gent Gran.
A dos quarts de sis, a l'Espai Sant Jordi. I per últim, d'aquesta agenda, xerrada, la protestante, ojos azules, corazón rojo. A les sis de la tarda, l'Ateneo Gran, a l'Espai de formació per a la gent gran. En Paco Niebla es presenta el resultat de dues dècades d'investigació. Es farà la biografia de la seva àvia, una senyora...
gallega, molt valenta, comunista, sufragista i feminista, que li van tocar viure a èpoques molt convulses a l'història d'Espanya. I bé, una vegada finalitzada aquesta agenda, donem pas al nostre programa. I com hem dit, aquí tenim el senyor Joaquín Martos, director del grup de Teatre Campantiquet. Hola, bon dia. I a la Rosa Maimó. Bon dia, Rosa. Maimó.
Maynou. Maynou. Bueno, bueno, ya estamos corrigiendo. Bueno, ¿a quién has traído hoy? Y a la Nina Linares. Bon dia, Nina. Bon dia. Bueno, pues... Maynou, ¿eh? Yo siempre había posado Maynou. Muy mal. Muy mal.
Ja l'havies batejat. Ja l'havia batejat. Mira que fa anys que ens coneixem, eh? Bueno, Joaquín, explica'ns una mica aquest dia 21, que és a l'estrena de l'obra, aquest dissabte vinent, no? Que com cada any ens sorprèn, sorprèn el públic de Mollet amb aquesta obra d'Escenes. Són escenes, igualment? Sí, com sempre. I com t'inspires a escriure aquestes històries? Pues mirando...
Miro por la calle, miro cuando voy a un restaurante, miro cuando voy en el metro, mirando, mirando se ven las historias o también viendo mucho teatro. Siempre es inspirador y siempre quedan muchas cosas por aprender. Es un poco mirar, simplemente...
Mirar. Ya, pero copias de alguna escena que veus y lo enfocas a... Sí, sí, a vegades veo alguna escena en el teatre, bueno, la adapto para nos altres, lógicamente, porque una obra de dos horas no la puedes poner en diez, quince minutos. Claro. Sí, entonces la adapto. Haces tus adaptaciones. Sí, otras las invento, otras son de las cosas que veo, de las cosas que he vivido, que me cuentan, que me dicen. Bueno, sí. Sí.
Ja, ja. Sembla fàcil, eh? Sembla fàcil, no? Sembla molt fàcil, no? És que dius, mira, escric, ja, ja, però fer tot unes escenes diferents que tots els companys, que són 12, 12, no? Sí. Que són 12, i clar, tens que posar un treball a cada persona específic.
Tú vas repartint els treballs. Sí, que hago el repartiment. Depèn de qui sigui, com estigui, si està millor, pichó... Bueno, depèn. La memoria, trafereixas. No de físic. No, de físic també. O més, de físic també. Si tuviéramos actrizes o actores de 20 anys, les podies fer tirar-se al suelo en una pelea i se levanten i se vuelven a tirar. Nosaltres ja per això no estem. O sigui, ens podríem tirar al suelo, però no tenien que levantar.
Home, la primera obra, Princeses, jo recordo que s'estiraven per terra tots, però clar, eren més joves, no? Sí, eren tots més joves, bastant més joves que ara, sí. Sí, és veritat, sí. Ara aquesta pregunta és per tu, Rosa. Quant temps fa que hi ets a la companyia? Doncs aquest any és la cinquena temporada que estic en el grup actuant a...
l'estrena de Can Gomà i tots els altres llocs que anem a fer l'obra. I a cinc anys ja són canys. I de què tracten les escenes? Per exemple... Per exemple, a les meves, n'hi ha una que soc una iaia que va passejant pel carrer i un palet em diu una floreta, un piropo. I jo li contesto el que el jefe ha escrit.
Ah, molt bé. Sí, i normalment tu, quan fas el teatre, el dia a dia que tu penses, haig d'anar avui a ensaig, haig de ser això, tu què fas? Agafes el paper i te'l tornes a mirar? Estàs més tranquil·la o estàs més inquieta? Què et fa només els ensajos? Ja no et dic el dia de sortir. Els ensajos estic tranquil·la. Sempre procuro, abans d'anar, de fer un repàs, perquè a certes edats la memòria ja no és com quan era jove,
I llavors, doncs, repasso un parell de vegades, perquè faig dues escenes, quasi bé tots fem dues escenes, i els hi faig una bona repassada. Això no vol dir que a vegades ens perdem una mica. També fas algun de còmic o no?
Sí, aquesta és còmica. A mi és que m'agraden els papers còmics. Ah, d'acord. Jo agapo el que el director em dona. Jo no li dic vull això, vull allò. Jo em dic tu aquesta i aquesta. Ja he tingut prou de drames.
I tant, i tant. Bueno, Nina, toca a tu. Creus... Crec que tu ets de les últimes, encara que sé que fa ja bastant temps, però ets de les últimes que han entrat a la companyia. Quins reptes t'has trobat o quin pla t'has trobat d'estar amb aquesta companyia o reptes importants que t'han fet pensar si has entrat o...
Bé, jo feia molt de temps que volia entrar en aquesta companyia i estava tancada, per tant, no podia entrar en el moment que he entrat. Doncs, bé, estic encantada. Reptes, bé, els personatges, els diferents personatges que queda plasmant a l'escenari, no?
N'hi ha alguns que són molt fàcils, no? I n'hi ha d'altres que potser sí que és un repte. El d'aquest any tinc un repte que és una figura una mica més masculina i llavors, perquè represento amb una lesbiana...
i tinc el paper aquest que és una mica més masculí, no? Bueno, doncs si jo d'ací ja soc més femenina, doncs aquest personatge és una miqueta més. T'ha costat més. De moment crec que ho porto bé. El senyor director està aquí, potser pot dir alguna cosa. No, no, perfecte. Todos, todos, perfecte. Por eso cuando dice que sorprendo cada año, no sorprendo yo. Sorprende a los compañeros y compañeras que suben al escenario.
Ellos son al final los artífices de que el público se lleve la sorpresa. Yo no estoy ahí en ese momento. Sí, pero tú eres el genio que escribe la obra. Los otros la interpretan. Sí, escribirlo es difícil, pero luego hay que representarlo. Eso tiene mucho mérito. Para eso estás tú, para dirigir, para decir cómo se hacen los gestos. Primero es memorizar, porque supongo que con las edades cuesta...
Cuesta, cuesta un poquito, ¿no? Cada vez más. Pero bueno, hay gente que es más mayor y tiene más memoria que otros que son más jóvenes. Eso tampoco a veces no siempre es la regla correcta, ¿no? Joaquín, ¿cuándo empezaste a tener esta necesidad de escribir teatro y transmitir risas? Vas porque cuando vas a la compañía eran Sindonas y yo...
I van fer un parell d'obres escrites, però la companyia va anar creixent i creixent, i em vaig trobar que trobar una obra de teatre per repartir a tothom més o menys el mateix era molt complicat.
I no volia una companya donde hubiese más altos, más ricos, más pobres, más rubios. Quería una companya donde todo el mundo tuviera alguna escena en la que fuera protagonista. No secundario toda la obra, sino que en algún momento tuviera su momento. Y entonces para eso me tuve que poner las pilas y empezar a hacer yo los guiones.
Si no es imposible encontrar una obra de teatro que satisfaga a 12 persones, o a 10, o a 13, o a 8. És molt difícil. Per això vull dir, la teva proposta és sempre fer escenes que més o menys tothom pugui compartir, encara que sigui més o menys, però més o menys equitativament. Que cadascú tenga el seu moment de...
De gloria. Exactament. O que algú vulgui fer un drama o una comedia o que vulgui fer un monólogo, ¿no? Pues bueno, con este teatro se puede ir también satisfaciendo un poco las necesidades de los compañeros y compañeras. Con una obra escrita es imposible. Ya, ya, ya.
Bueno, tens alguna cosa per preguntar? Sí, bueno, mira, també amb la Rosa. Amb la Rosa, sí. Ai, perdona, m'equivoca. No digas el apellido y ya está, dile Rosa. Sí, perquè aquesta no me la perdona.
Sí. Jo tinc entès que també feu diversos bolos. I per on us bellugueu? Més o menys cap on aneu? Que ens tots aneu? Us criden? O vosaltres també feu alguna cosa? Hem de buscar també el lloc que ens vulguin i que d'això anem a bastants llocs. Anem a Santa Perpètua, Martorelles, Santa Coloma, Parets, Terrassa...
Sant Joan d'Espí. Sant Joan d'Espí vam anar l'altre dia, a fer com una mica de preestrena, que feien una gala especial, i va anar força bé. Parets? Sí, parets. Sí, parets. Sí, parets que t'he comentat. Sí, sí, sí. Estava dedicat al dia de la dona. Al dia de la dona. Ara jo sé que un ocellet m'ho ha dit això.
Ens ha comentat que la passada setmana va haver-ho fet un preestreno per un tema del Dia de la Dona. Ens podreu explicar una miqueta com va anar això? Perquè això ja hi ha algú que ho ha vist, no?, els que han tingut aquesta ocasió de fer-ho.
Sí, vam anar a Sant Joan d'Espí, amb un teatre molt maco, la Margarita de Girgo era? No, no. La Mercè Rodoleda. La Mercè Rodoleda. I per ser un dia entre setmana, Déu n'hi do, la gent que hi va haver, van quedar contents. Nosaltres ens hi vam esforçar tot el que vam poder, com fem sempre.
I va anar força bé, a que sí? Sí, sí, sí, no, no, força bé. Però va ser un preestrena a missa perquè ho van canviar per posar-lo més a lo que era la dona, no? Lo que son entre escena y escena. O sea, que no será lo mateix que se verá este sábado. Sí, sí, sí. Dissabte serán, doncs, totes les escenes que ja portem preparant. Ja teniu vosaltres ja en el...
Ja escrit. Anologista, tenim la llista feta. Això mateix. Molt bé, estupendo. Quantes persones actueu? Tu m'has dit que tens dues escenes, també, o tres, no? Tinc tres escenes, sí. Llavors, quantes persones actueu més o menys en cada escena? Sou dos o sou més? No, en dues escenes som quatre persones i després en una escena som tres.
I bueno, cap problema, són encantadores. I la veritat és que és el que he dit abans, que em va costar molt entrar, però per el tema que estava tancada, però que hi ha una gent impressionant i estic encantada. Perquè està el director aquí? No, no perquè està el director ni perquè estan dues companyes fantàstiques. Perquè el que no és bona persona té la porta abierta per sortir. Ja, ja, per sortir, no per entrar. Per entrar, no.
Bueno, esperem que no hi hagi ningú que tingui que sortir, no? I també, doncs, això, em busca... Abans m'has preguntat per als reptes, no? Sí, per als reptes, i tu... Un repte meu és això, que el senyor director em tregui de la meva àrea de confort. No fer el paper sempre que ets tu, no? Còmode. Un paper còmode, si no.
Treure't d'allà, de la teva àrea de confort i esforçar-te. És que, de fet, aquest repte que has explicat de fer d'altre personatge de gènere, no? Sí. Deu ser complicat, perquè tu ets una persona bastant femenina, que la tindríeu que a veure... Bueno, a veure...
sortirà bé perquè el senyor director i no és fer-li la pilota però és perquè dona les directrius que ha de donar i així es fa i perquè tothom s'hi posa també i fa cas i posen de la seva part i posen el seu esforç i jo sé que ho dan tot i és el que demano que ho donin tot
Que de Raim i jo, pitjor, però si s'ha donat tot, és el que n'hi ha, jo estic conforme. El que no em quedo amb algú que s'hi queda a medias. I tu com ho llevas, Carme, el del grup? Perquè llevas molts anys també, eres de les veteranes, eres de les persones... Llama d'escuber, llama d'escuber. Jo estava en una altra fase ara. Ara tu, mira, amb el micròfon no t'amagaves. Ja m'amagaves sota el micròfon i ara llama d'escuber.
Són muy queridas también dentro del grupo por el tiempo que lleva, por lo que aporta a las personas que entran nuevas. Això fa molts anys que estic. Vaig entrar, em sembla, que el 2013 vaig començar. El 2013. Per tant, ja porto 12 o 13 anys. No sé, ben bé. Vaig començar el taller també, però després vaig passar al teatre i estic encantada. Voldria fer-ho millor del que ho faig? Segur que sí, però...
intento fer el màxim possible. Ara, que sempre hi ha equivocacions, que sempre hi ha fallos de memòria, que sempre hi ha punts que et quedes en blanc i tens que dir una paraula i no et surt, i el cervell fa un removino d'aquells... Però, bueno, intentem que el dia de la presentació de l'estrena sorti tot bé. Sí, sortirà i tant.
Vuit escenes, no? Són nou escenes, no? Nou escenes. Si vols queden la teva. No, no, la meva, no, per favor. No, que si li treus una amb ella, me la treus a mi, que estic amb elles. No, no, no. Llavors seran nou. Joaquín, el públic de Mollet et coneix, sobretot la gent que segueix el teatre nostre o el vostre.
Les expectatives que ells ja coneixen de la forma de treballar. Això què et fa a tu? Et pressiona o et motiva? Et pressiona el fet de fer una estrena, a part de la il·lusió que et faci, perquè això fa il·lusió, no? Però et pressiona de dir als companys, als actors o actrius, ho faran bé o no fan el que jo voldria, no transmeten el que jo voldria...
Home, arribar on hem arribat ha sigut complicat. Com vas dir abans, quan van començar a Can Goma eren quatre fileres que omplien i ara omplim el teatre. Això vol dir que, bueno...
El público viene ya a ver algo y tienes que darle como mínimo eso, menos no, porque coger público es muy difícil, soltarlo es relativamente fácil. Parece que sea más fácil cada año, pero en realidad es más difícil mantener, mantener y mantener y mantener.
Ara, la motivación es la mía que tengo con los compañeros, de trabajar con ellos, de ver cómo crecen, de ver cómo se esfuerzan, de hacer teatro. Mi motivación es el teatro puro y duro. Ir a una sala en Gangomá, que es cada año, cada año, cada año, es una presión, porque el público ya viene esperando algo. No es cuando vas a una sala nueva. Y dices, bueno, lo van a ver por primera vez. Bueno, no, aquí no. Y eso sí que a veces me quita un poquito el sueño.
Alguna pregunta? Vols recordar també una altra vegada els oients? Jo recordaré als oients que aquesta representació del Teatre Campantiquet serà aquest proper dissabte, dia 21, a dos quarts de set de la tarda a Can Gomà. Les entrades es poden comprar a la mateixa guixeta, oi? I el preu és de set euros.
Doncs bé, donem les gràcies a tots vosaltres, a vosaltres tres, per venir i us desitgem molta sort i, com es diu vulgarment, molta merda. Jo també m'hi fico. A ti també, ja. I perquè ens escolti, aneu a veure aquesta obra on passareu una bona estona rient d'escenes absurdes, còmiques, divertides i picaresques. Sempre hi ha aquest motiu de la xispa del Joaquín, però que sempre reflexa en alguns moments de la nostra vida.
Gaudireu de cada escena on tots posaran el seu esforç i treball. Bé, companys i Joaquim, gaudiu de l'estrena, que estarà plena d'emocions i adrenalina. Molta sort. I recordeu, dissabte...
Dissabte, quin dia? Dia 21 a les 6 i mitja. No falteu, us ho passareu molt, molt bé. Alguna cosa a dir? Joaquim? Bueno, que us esperamos y allí estaremos. Esperemos que os guste. Y si no os gusta, la recomendáis a quien no le guste. Hombre, no. A quien no le guste, pues que no vaya, que no vuelva. Como siempre digo...
No, siempre cuando vamos a salas que son nuevas siempre digo, al que le ha gustado bien y al que no que la recomiende, a alguien para joder lo que diga, se la voy a recomendar.
Sí, és que tengo un poquito de torrente. Ya lo sé, ya lo sé. Molt bé, ja hem arribat al final del programa, que volem que els hagi escoltat molt bé i que us hagi agradat, i recordeu ja el que us han dit abans. I també penseu que es podeu escoltar cada dimecres, des de dos quarts d'una fins a la una en directe, i els dissabtes a les 11 en redifusió i també per internet.
a www.radiomollet.com, on trobareu el postcat del programa. Moltes gràcies per ser amb nosaltres i fins el proper dimecres. Molta salut i, sobretot, penseu, divertiu-vos a força, que són dos dies. El dia 21, dissabte, a les sis i mitja de la tarda, a Can Gomà. Us esperem a tots. Molt bé, bona tarda, salut. Bona tarda.
Fins demà!
Les nenes masques al dematí, se'n s'anireguen, se'n s'anireguen, les nenes masques.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Núvol de fum, un programa de música ambient i electrònica minimalista amb Jaume Monsant. Directes a les 11 de la nit i repetició dissabte a la mateixa hora a Ràdio Mollet. Núvol de fum, a Ràdio Mollet.
Esteu escoltant Radio Mollet.