Bona nit.
Hola, molt bon dia a tothom. Avui, un dimecres més, tornem a ser amb vosaltres amb el programa de la gent gran. Avui us acompanyem la Magda Parramont. Bon dia, Magda. Molt bon dia, Carme i a tothom. Qui us parla? Carme Canaleta. I, com sempre, els controls tècnics tenim en Sergio Guardiño.
També, si voleu formar part del nostre equip, podeu trucar o dirigir-vos a l'Espai Sant Jordi, al telèfon 93 570 60 66, i parlar amb la Sílvia Taviós. Doncs ella, molt amablement, us atendrà. Aquest dimecres parlarem del tema que hem escollit, que és l'eutanàsia, un tema molt polèmic, o el testament vital. Un tema que està actualment molt en...
Bé, molt polèmic. Però abans de seguir, com sempre, us informarem de la gent d'aquesta setmana.
Demà, dijous 9 d'abril, exposició, reconstruïm les galeries del Mau, al Museu de Belló, a les 7 de la tarda. També, demà, dijous 19, formació, intel·ligència artificial per a emprenedors. Com començar sense ser expert? A Mollet Hub, Avinguda Jaume I, 32, això serà a les 10 del matí. Divendres, dia 10, vine a donar sang al Mercat Vell, des de les 9.30 a les 2 i de les 4 a les 9 de la nit.
També divendres, dia 10, directe al Civic Rock a Campantiquet, a les 9.30 de la nit. Això és gratuït. Dissabte 11, Mercat de Segona Mà, a les 9 del matí. Sempre és a la Rambla de la Unió de l'Associació Social del Rastrillo d'aturats de Mollet.
I més per dissabte, quarantena setè, aniversari del Centre Cultural Andalús de Mollet al Teatre de Can Goma, a les 6.30 de la tarda. Diumenge dia 12, concert a dos bandes, associació musical Pau Casals. Perdó.
I banda belga, Koniglik, Harmonia, sin Laurentiis de Osmale. Ui, això és molt complicat. El Teatre de Can Gomà, a les 12 del migdia. També diumenge, 12, Barbacoa Solidària, Polseres Candela, al Parc de Can Molà, a les 2 del migdia, Colla Morada i Colla de Torrats. I més per diumenge, 12, Ball de la Gent Gran, a l'Espai Sant Jordi, a les 5.30 de la tarda.
Dilluns 13, curs, creació d'imatges com IA al Centre Cívic de Can Borrell, des de les 7 a les 9 de la nit. El preu és de 40 euros al curs. I per últim, dimarts 14, formació, aspectes bàsics,
en ciberseguretat al Hub Mollet, avinguda Jaume I, 32 d'horada, dues hores. Única sessió, modalitat presencial, horari de 10 a 12 hores. Llavors, hem acabat l'agenda de la setmana. Sí, fins aquí l'agenda de la setmana, però abans de continuar, en Sergi ens posarà una mica de música. Suposo que serà el Lluís Llach. Sí, algú dolç.
Com tu podria dir perquè em fos senzill i et fos veritat que sovint em sé tan a prop teu si canto que sovint et sé tan a prop meu
T'escoltes i penso que no he gosat mai ni dir-te que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo. Que juntament
Bé, fins aquí un trosset del Lluís Llach.
Com l'esdevenir és imprevisible, perdó, com ho ha dit abans la Carme, avui parlarem de l'eutanàsia i del testament vital en el nostre país. Com l'esdevenir és imprevisible, no sé quan o si en algun moment hauré d'escollir-me a la llei de l'eutanàsia. Si els tribunals experts previstos
La norma han d'avaluar-me. Els demanaré que entenguin que demano una mort digna, només en el moment en el qual estic persuadit que una vida digna és enviable. Això és el que diu un article del diari.es.
I és un comentari d'un periodista que ha escrit l'article. Tinc 73 anys, molt ben portats, i com la pràctica totalitat de la gent de la meva edat no tinc àpia. Hi ha ningú que la tinguem. No, ningú.
Exacte. Ni avi, ni pare, ni mare. No pares, potser hi ha algú que pot tenir pare als 73, 93. Sí, sí, sí. Però avia difícilment. Sí, sí. Tots han mort. Uns quants els tocava, uns altres ens van deixar bastant abans.
Pel viscut cada dia sóc més conscient que a mi em va tocant. I a nosaltres també ens tocarà algun dia, no, Carme? Sí, deixem-ho córrer. Sí, exacte. Deixem que sigui lluny. Bueno, sempre i quan hi hagi una salut i no siguis depenent. Si no, escolta'm... Per això parlem d'aquest tema. Exacte.
És un assumpte que no té remei i, a més, he perdut tot interès a buscar-li. Quan era molt jove vaig sentir una dita que em va quedar gravada. Mira, que és dolenta la mort que sempre la deixem per l'últim. I tant, com que és l'últim que fem, no? Sí, i tant. Doncs ho deixem pel final. No té color. Exacte.
Vam passar anys en la inconsciència perquè no em tocava, fins que una cunyada amb la qual tenia una relació estreta va emmalaltir d'un càncer fulminant. Em vaig revelar davant la mort imminent. La meva metgesa, en comprovar...
que la meva baixada s'acostava a la depressió, va sentenciar enfadada. Antonio, és que som mortals, i tant que som mortals, tard o d'hora, a tots ens arriba.
Amb el temps i el comiat, a diversos certs estimats i pròxims, la mort ha deixat de ser tabú. La desaparició de la meva mare, als 96 anys, m'ha ensenyat moltes coses. Dona catòlica, a la vella usança, amb una capacitat per adaptar-se a les múltiples vicissituds que li va tocar en sort, va saber i va poder gaudir d'una vida plena.
Fins que als 90 anys les xacres van començar a complicar-li el dia a dia. Els seus 3 o 4 últims anys van ser els d'una dona completament dependent, i això sí, molt ben cuidada, per l'atenció dels seus múltiples fills. Els concurs...
el concurs bondadors i constant de diverses cuidadores llatinoamericanes, unes amb papers i d'altres sense ells, i un esforç econòmic que no tots es poden permetre. Suposo que això és el que anem a parar quasi tots, no? Vull dir...
En comptes d'anar, jo almenys que soc antiresidències, amb tots els meus respectes per les residències i per la gent que està treballant amb elles i que atén a la gent, que hi ha de tot, com en botica, d'acord?
Però anem una miqueta tots a el mateix, a tindre cuidadores que ens puguin permetre ser independents a casa, no? Bé, independents en aquest cas, potser. Bé, no independents, sinó que siguem dependents d'una persona, però que puguem tindre una vida el més...
A prop de la normalitat possible. Està a casa teva i... Exacte. Però jo el que entenc, Magda, d'aquest tema que has trobat tu, has trobat al diari, és que aquest senyor, vist que la seva mare els últims anys ha viscut, o va viure fins als 96 anys, amb unes condicions fins tres anys abans de morir, bastant normals, però els tres anys últims van estar cuidant-la, cuidadors, els fills...
I que va patir. I ell el que vol després amb aquest escrit és que ell, després que s'ha aprovat l'eutanàsia i moltes més coses, no vol que la seva vida o que la seva bellesa...
El dia que ell no pugui ser independent, sigui el mateix. Llavors, ell el que vol demostrar o vol expressar és que el dia que ell vegi, o que ha fet ja un testament, o ha demanat la sol·licitud perquè el dia que ell no pugui ser conscient, no?,
no és conscient, estigui patint per malalties, les que siguin, les que siguin i no sigui capaç de suportar el dolor ni donar-se compte de no conèixer els fills, la seva vida s'acabi amb la paraula aquesta que hem parlat, l'abtenació. Suposo que amb tot això vol dir això.
I, bueno, jo també penso com tu, Magda, penso que la persona, o jo personalment, sempre preferiria estar a casa meva, que em cuidessin, o que tingués una ajuda, no que em cuidessin, perquè pots estar depenent, però més o menys depenent, en el sentit que pots dutxar-te tu sola, o encara que algú t'ajudi...
Una petita ajuda per entrar i sortir de la dutxa, no? Que t'ajudi o que et portin a passejar o a comprar, però coneixes la teva família, els teus fills, si tens fills et venen a veure... Està al seu costat... Sí, que puguis veure la televisió o discutir d'un tema i que tinguis el cap perfectament lúcid per decidir coses, no? El fumut és quan hi ha la teva capacitat intel·lectual...
per malalties com Alzheimer o malalties degeneratives, que ja vas veient que no... Que no ets capaç d'enfrontar-te ni de sentir moltes coses. No, i que no ets conscient del que t'espera, no? Llavors sí que jo penso que la gent tindria, no tothom, perquè hi ha controvèrsies, hi ha gent que està d'acord
Sempre hi ha interesses creats en famílies que, per una cosa o per una altra, voldrien que la persona gran se n'anés ràpid, perquè és així, per desgràcia. Jo penso sempre que si tu poguessis escollir...
decidir, quan tu vols morir, que et venguessin la pastilla, que et venguessin la pastilla aquesta de dir, ara me l'aprenc, me'n vaig a l'altre barri i, escolta, vosaltres quedeus amb tot el que hi hagi i ja està. I jo me'n vaig i perdo
Ja, ja. Aloremos. Bueno, sí, jo penso que quan estem relativament bé, vull dir, és decidir el que tu vols fer amb la teva vida quan siguis més gran o que estiguis malalt i decidir... Per això hi ha una sol·licitud amb els caps, no? Sí. I tu pots anar a demanar allà... El testament vital. El testament vital que no és tan agressiu com... Jo aparentment crec que no és tan agressiu com l'eutanàsia. Com l'eutanàsia.
I tu pots decidir el que vols o el que no vols que et donin quan estiguis patint els tractaments. I llavors suposo que hi haurà una persona que serà un professional que t'anirà informant del que tu pots decidir o no. I en funció d'això, doncs ara...
Clar, és un tema que quan estem bé pensem, ostres, que lluny que estan aquestes coses, no? Però els anys passen, les malalties, evidentment... Per desgràcia, sí. Ens penen, no? Sí. I la polèmica hi és, no? Perquè hi ha els detractors que no volen acceptar l'eutanàsia, ni l'eutanàsia ni... La majoria de les vegades és l'extrema dreta.
que no creu en aquestes coses i no vol fer-les. Ja, ja. I ja està. Bé, és la polèmica que ha hagut amb aquesta noia, no sé com es diu, Sofia, o no, com es diu Noelia, Noelia, que ha hagut una polèmica, tampoc no he aprofundit tant massa, però suposo que hi haurien molts conflictes personals, també,
Segur, i tema de peles, segur també, jo tampoc, perquè no he profunditzat en el tema. Ja, però no sé, penso que era una noia que havia patit una enfermedad, no? Sí, una enfermedad greu que no hi havia solució. Ja.
Però jo veia que, no sé, he vist un petit vídeo que es veia que ella, d'alguna forma, podia valdre's una mica. Caminava malament, però caminava. Però bé, jo penso que les persones, cada família o cada persona és un món, i potser aquesta noia tenia uns dolors terribles que no volia afrontar la seva vida així. I és molt digne que tu puguis decidir
Penso que cada qual ha de decidir per la seva pròpia vida. Jo penso que sí. Jo penso, Magda, que ha de ser dolorós que tu cuidis amb un fill o amb una filla, com a mare, i que et presenti aquest problema. Ja no parlo d'aquesta noia. Home, ha de ser molt dur. No parlo d'aquesta noia en concret, sinó en general. Que una filla estigui malalta i molt greu, clar, però tu...
l'estiguis cuidant des de fa molts anys i el digui no, jo no vull viure i vull demanar aquesta... Però jo penso que es té que respectar. Sí, sí. Es té que respectar moltíssim, a pesar de... encara que sigui la teva filla i que sàpigues que se n'anirà o que et deixarà, perquè normalment quan patim més és quan les famílies directes amb nosaltres...
Es moren, no? Però patim perquè deixem de tindre aquella persona i de vegades, moltes vegades, és egoisme mateix de la teva persona. I això penso que, no sé, que seria un tema de...
De discutir i de parlar-ne molt, perquè de vegades hauríem de ser capaços de deixar anar a les persones que no vulguin estar aquí. No, no, això està claríssim, està claríssim, Magda, però que emocionalment té que ser un cop molt fort. Oh, clar, no.
I si és una persona gran que són els pares, que te'ls pots estimar moltíssim, però ja veus que no vols que pateixin i que la vida arriba un moment que s'acaba. Serà un any abans, un any després. Encara ho pots acceptar més, no? Però el fet que una persona jove sigui la...
un fill. És igual l'ada que tingui, no? Que t'ho demani. Té que ser un cop molt fort. I tens que rumiar-ho molt per acceptar-ho. Clar, que és egoisme el que tu dius. És egoisme perquè tu no vols perdre. Perquè et deixa una persona que t'ho estimes molt. Exacte. I tu pots entendre que aquella persona...
Mira, és com la gent que se suïcida. Si se suïcida, moltes vegades és perquè la vida no els dona res i estan patint. Sigui per un problema psicològic, sigui per un problema físic, però hi ha molta gent que no demana això. Perquè a vegades això, estic parlant de la sol·licitud de l'eutanàsia o d'un testament vital i tal, impliques a la família.
I d'alguna forma la família a vegades, com estem parlant ara, no vol acceptar. I ja s'ha vist, no?, per les polèmiques que ha hagut amb aquesta noia que el pare no volia, pel motiu que sigui, sigui per interessos o sigui per dolor o per sentiment. Però és complicat, és complicat. Clar que sí, sempre. És un tema...
Per parlar-ne molt, vull dir... Sí, però no sé, jo penso que... No sé, és el que parlàvem, no?, que et cuidin també en comptes d'anar a una residència i tal...
Però el testament vital, segons tinc entès, Magda, no he profunditzat perquè no he demanat i potser tu sí, no sé, o altra gent sí. Però no és tan... Taxatiu. Tan taxatiu. Perquè tu pots dir... Bé, jo vull que... Sí, estic allà en un moment que no puc...
que veieu que la meva vida s'està acabant, no vull que em feu patir, no vull que em doneu medicació, només vull un sedant perquè no pateixi, però no em feu patir, no em doneu medicació ni tractaments. I sempre i quan tu tinguis les idees clares, no quan ja no les tinguis clares, sinó això es té que fer en el moment en què el teu pensament sigui molt clar i sàpigues el que fas.
quan ja tens el principi d'Alzheimer o ja estàs dintre de l'Alzheimer o de la demència senil, no. Això s'ha de fer abans. Que tu, verdaderament, sàpigues el que vas fer i acceptis el que et diu la declaració, diguéssim. Clar, si no, no. Jo, sí, jo el tinc fet. Vull dir...
Jo m'estimo més que si un dia, pel que sigui... Puc donar feina. Sí, no puc. És que no vull que ningú em tingui que cuidar, ni em tingui que netejar, ni donar-me medicació. Vull dir, penso que no. Si ens fem ballets o balletes, i més o menys portem una vida digna,
Diguéssim, encara que és el que parlàvem abans, que vingui algú a ajudar-te o que els fills et vinguin a veure. I si no estàs patint, per què no viure fins al final? Perquè a lo millor... Si estàs bé, fantàstic. A lo millor t'agafa un infart de cop, que hi ha molta gent... Ah, lo millor.
Sí, clar que sí. I no tenim per què arribar fins a aquests punts. Però, en el cas que, com no ho sabem, cap sap el final que tindrà, excepte algú que tingui alguna malaltia molt greu, que ja sap que no té més remei, no? I que no vol viure així, clar que sí. Però també ha de ser...
no, com dir, amorós, o digue-li el que vulguis, fer-te gran, que no m'agrada. No, però bueno, vull dir, jo tinc una amiga, em sembla que ja ho saps, que t'ho he explicat moltes vegades, tinc una amiga amb 96 anys, i està perfectament del cap, vull dir, té aixaques, perquè són 96 anys, jo me l'estimo moltíssim,
I no fa masses dies he parlat amb ella i li vaig demanar com es troba. Em va dir, estic bé, i és tan clara la seva ment. És com si en tingués, jo què sé, 70. Llavors, jo sempre li dic, si he de firmar
Per estar com tu. A davant del dimoni. I tinc que estar com tu, Mercè. Firmo, firmo. Jo firmo, d'acord? Sí, sí, per tant. Per què? Perquè viure d'aquesta manera, encara que tinguis cops, perquè ella quan s'encostipa és molt delicadeta, és molt primeta... Com una nina, una mica molt. Una poqueta cosa, no?
I penses, bueno, ja sé que quan et poses malalta li entra la depre i diu, jo ja estic farta d'estar aquí, jo me'n vull anar i li dic, no, no, tens que quedar-te, tens que quedar-te, Mercè. Per què? Perquè penso que encara que tingui 96 i si té el cap clar, vull dir, és una meravella, pots reunir amb ella, pots tindre conversacions. Això és important, eh?
I l'experiència que té adquirida en aquesta edat, vull dir... El que passa és que jo també penso, Magda, que quan et fas gran i ja no sé si té fills aquesta senyora o no... Sí, en té sis. Ostres, sis.
I 14 nets. I té ja també bisnets. Però et deu arribar un moment que quan veus que encara... Estàs cansada. Sí, que encara que tinguis el capell i tinguis una ment molt clara en tots els aspectes i entenguis tot i tal, però també, clar, físicament no pots tenir la força ni res. No, no.
Llavors suposo que també se't deuen acabar les ganes de lluitar. Sí, clar que sí. I ella ho diu de vegades, no? Jo estic cansada. Però és igual, vull dir, jo què sé. Després es posa a parlar i em diu, bueno, ja m'ha passat, ja. Ja tinc una altra vegada, gràcies. Pregeix.
Vull dir, és una persona que... Però això ens passa a tots, Magda. Ser més joves, bastant més joves de 96 anys, ens passa que hi ha moments que dius, ostres, tu com ha passat la vida... Vull dir que és un tema delicat i molt polèmic, però cadascú que decideixi el seu... Jo penso que cada qual té que decidir d'entrar al marge de la seva vida el que vol fer, el que vol...
Decidir el seu final, que pugui fer dintre de la seva vida. Decidir, decidir. Jo penso que això es té que fer, com t'he dit abans, amb el cap molt fred, molt tranquil, i que sàpigues verdaderament el que vols fer. I també hi ha fills, que encara que sempre no volem donar feina als fills, però hi ha fills que volen ajudar els pares i els volen cuidar fins al final...
Poquets n'hi ha, però... Poquets, però n'hi ha, que volen cuidar-los fins al final. I ja no és un tema religiós o que siguis creient o no, és un tema que potser s'han vist que els pares els han ajudat moltíssim, no tots, evidentment, però alguns deuen haver de dir jo cuidaré els meus pares fins que la seva vida s'acabi.
Bé, la decisió és per tot, és àmplia, com un vano, no? Sí, però n'hi ha pocs, eh? Vull dir, pensem que la vida avui en dia fas moltes coses i llavors saps... Perquè treballen, perquè no pot ser. I la decisió aquesta que hem parlat, el tema aquest, és important, clar que sí.
Bé, esperem que us hagi agradat. Arribem a la sortida del programa. Ja hem arribat al final del programa i us volem recordar que ens podeu escoltar cada dimecres des de dos quarts d'una fins a la una en directe.
i els dissabtes a les 11 en redifusió i també per internet a www.radiomollet.com on trobareu el podcast del programa. Moltes gràcies per ser amb nosaltres i fins el proper dimecres. Bona setmana. Moltes gràcies.
Bona nit.
Fins ara!
Us convidem a fer un veure al Bar Tiki de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock, soul, rhythm and blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les set del vespre i els diumenges en redifusió a les nou de la nit.
Surt de la rutina amb calidoscòpia. Cada setmana et portem un viatge sonor pels àlbums pop més icònics i t'expliquem les curiositats i històries que s'amaguen darrere de cada cançó. Escolta'l cada dilluns a partir de les 6 de la tarda i sempre que ho vulguis al web radiomollet.com.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.