I'm picking out this dress, trying on these shoes, because I'll be single soon, I'll be single soon. Well, who's next? Dos quarts, la Vans.
Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos i això és l'Abans de l'Informatiu. Mollet al dia. Avui ha començat la tercera edició del programa L'Alcaldessa amb tu. Al llarg del 2025 s'han apropat unes 800 persones a la carpa i s'han fet 600 peticions. I en política ara Mollet Esquerra denuncia que el govern de Mollet...
no hagi deixat dur a terme l'iftar popular en el local del Huda. Des del partit insisteixen en que la decisió respon a una persecució i asseguren que els arguments utilitzats pel govern municipal s'apropen a discursos de l'extrema dreta. I també us informem que Mollet del Vallès és un dels municipis que més dones té a la policia local. Per primera vegada des del 2024 el municipi ha superat el 20% de dones
dins la seva plantilla de policia local, arribant al 22,06%. I per acabar, la Coral Alclavell prendrà part en el Festival de Can Coral Internacional, que tindrà lloc del 12 al 15 de març a París. En totes seran sis corals, dues italianes, una Alemanya, una francesa i una vietnamita amb seu a París, que juntament amb la Coral Molletana participaran en aquest festival. Això i més d'aquí mitja hora a l'informatiu Mollet al dia.
Esteu escoltant Ràdio Mollet. De dilluns a divendres, entre les 9 i dos quarts d'11 del matí, posa't les piles. El magazín de Ràdio Mollet on tu ets el protagonista. Posa't les piles. Remissió de 3 a dos quarts de 5 de la tarda.
Barreres fora, un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu amb Badimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca. Barreres fora, cada dimecres a les 5 de la tarda a Ràdio Mollet. I si vols escoltar-ho una altra vegada, t'esperem el diumenge a la 1 de la tarda.
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els set dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiqui de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rídomen Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller.
Hola, molt bon dia a tothom. Avui, un dimecres més, tornem a ser amb vosaltres amb el programa de la gent gran. Avui estem aquí a la taula, la Vicent Rodríguez. Hola, bon dia. Vicent Rodríguez, sí. No, Rodríguez o Fernández. No, Rodríguez, Rodríguez. Bon dia, i com sempre, i que us parla Dolors. I al control tenim el Sergi Guardenyo. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia.
També sabeu que si voleu formar part del nostre equip podeu trucar a l'Espai Sant Jordi i allà parlar amb la Sílvia Tavíos i ella us atendrà amablement. Aquest dimecres som aquí per parlar-nos. Continuarem amb el tema del Dia de la Dona. Espero que us agradi.
Fins aquí. A veure, i ara entrem en l'agenda? Sí, sí, comencem amb l'agenda. Avui dimecres, 11 de març, us atendrem en la carpa instal·lada en la plaça Cinco Pinos, de 11 a 13 hores, i en la carpa instal·lada en l'avenida Caldes, esquina Ferrocarril, de 16 a 17.30. També dimecres, d'11 de març,
el 6 de maig, dimecres, horari de 15.30, 17.30, també, Més Digitals, Taller, la teva salut en el món digital, Centre Cívic de Camp Borrell, Ajuntament de Mollet, inscripcions, trucant al 012, el 93, 120, 24, 36, o el Centre Cívic de Camp Borrell. També, 11 de març, el 20-26,
18 hores col·loqui taller al cos primer territori de pau a càrrec de la col·lectiva de dones refugiades, exiliades, immigrades, Biblioteca de Camp Molar. Jordi Soler Tura, Ajuntament de Mollet del Vallès. És gratuït.
El 12 de març, Jonas Forchini, 1992, Girona, Catalunya, Espanya, era fotògraf i artista visual. La seva obra, com a autor, es centra principalment en qüestions ambientals, en el mitjà marí. Sense horari, exteriors, museu, ajuntament de Mollet del Vallès. És gratuït, també.
Ara ja et toca a tu. Em toca a mi ja. Espera, espera, que queda divendres, sí, que l'havíem teixat, però no. Divendres, 13, en el Vallès Oriental, ressonàncies femenines, actuació de Mimi Robin, a Mollet del Vallès, es fa en el Lledoner.
Ara sí, ara toca a tu. A les 7 de la tarda. Sí, a les 7 de la tarda. Seguim amb el 14 de març al Mercadillo de Segona Mà, a la Rambla de la Unió, ho fa l'Associació Social del Restreig de Parats de Mollet. També aquest mateix dissabte els fa el Fora d'Estoc, a les 10 del matí, Rambla Fiballer i Blaumis, plaça Catalunya i el carrer Barcelona. Això ho fa l'Ajuntament de Mollet i l'ADDEC.
Diumenge 15, Festa de l'Arbre i la Biodiversitat. A les 11, el Parc dels Pinatons. Ho fa l'Ajuntament i el Casal Cultural. També diumenge 15, a la tarda, Ball per a la gent gran a l'Espai Sant Jordi, associació de persones grans de l'Espai Sant Jordi.
I també diumenge, 15 de març, fan cine, seis triple, diu, no sé, deu fer el títol. Sí, és el títol, és el títol. El títol de la pel·lícula. 18 hores al Lledoner, Ajuntament de Mollet del Vallès, gratuït. Per a reserves, per a reservar l'entrada, és necessari trucar al 93 579 09 66 o enviar un correu electrònic al Lledoner arroba Mollet Vallès punt cat.
El dilluns 16 de març, presentació del llibre Juntar Lletres, a càrrec de l'Audina Alcalà, escriptora, les 18 hores, a l'Ateneu Gran, espai de formació.
Per a persones grans, l'Ajuntament de Mollet del Vallès. És gratuït. Dimarts 17 de març, el 2026, a les 19 hores, Biblioteca Camulà, Jordi Soletura, Ajuntament de Mollet del Vallès. Gratuït, també. Un club de lectura, plan 9. En el bote pequeño está la buena literatura. La senyorita d'Else d'Artur Schneifer.
I seguim amb el dimecres, 18, Brian Film Fest, a les 9, a l'auditori del campus de la Fundació Sanitària, pel matí. I el Lledoner, a la tarda, diu el Lledoner, i això ho patrocina l'Ajuntament de Mollet. També dimecres, 18 de març, experiències compartides. Hi ha una xerrada, el bon ús de les pantalles a l'àmbit familiar.
Això ho fan a l'Institut Aigua Viva, Ajuntament de Mollet del Vallès. També dimecres, 18 de març, taller de cuina i crítica i de colonial amb Ana Lluïsa. Isles. A les 6 de la tarda, la Biblioteca Cap Molal Jordi Soletura. Patrocina la Generalitat de Catalunya. Es requereix, per això, inscripció prèvia. Ara parlarem de... Una miqueta de música, no? Potser sí. Una mica de música.
Nosaltres, les dones, som molt a prop de la terra. Demanam als ocells que esperen de la primavera. Acollim el pi despullat dins dels nostres braços.
Cercar-me a la posta de sol, senyals i consells. Vaig estimar un cop a un amor, ell no creia en res.
Bé, seguint amb la celebració del dia 8 de la dona, aquest diumenge passat l'Ajuntament, amb el suport del Centre d'Estudis Molletans, ens va preparar una ruta per Mollet per conèixer més d'on venim i com va néixer la nostra ciutat.
El dia era plujós i com que ens havíem d'acompanyar els piadimonis i els castells, vam haver d'entrar al Mercat Vell i allà van fer elles el seu manifest. I després, veient que no plovia, ens vam sortir a la plaça Prat de la Riba. Ens diu que aquesta plaça es va fer als anys 1900s.
I allà es feien tots els adonaments importants i les festes principals es feien en aquest indret. Els castellers diu que són un grup que sempre fa els seus castells aquí davant de l'Ajuntament. Normalment quasi sempre els fa aquí.
I l'any 2000 diu que va ser l'any en què les dones es van incorporar, perquè abans tot eren homes... És veritat, és que és important, eh? Sí, sí, sí. I es van incorporar l'any 2000. I ara són una bona colla de noies i les enxanetes també són nenes, són nens. Vull dir que ja són bastant familiar. L'edifici de l'Ajuntament Vell diu que es va fer l'any 1890...
i hi havia molt d'escampats i es van fer quatre cases al voltant de l'Ajuntament. I diu que en el cantó on ara hi ha la iglesia hi havia un turonet i per això hi ha la pujadeta que hi ha i que la iglesia aquesta que hi ha ara no és d'anys passats. Es va fer l'any 1942. Tothom es creia que l'havíem desrocat
la guerra, i no. Diu que estava vella i que la van tirar a terra. La van tirar a terra, sí. I llavors diu que la van fer l'any 1942. Bueno, ens va explicar una miqueta, perquè vam donar la volta per darrere, a la rectoria, perquè diu que abans la petita església era només el que ara és...
la rectoria és ara, abans era la petiteta iglésia que hi havia, o sigui que del que és ara és una quinta o sexta part. Clar, si mires, vas a l'arxiu, i mires les fotos antigues, ja es veu que era petita. Clar, era molt petitona. I després la van fer més gran. L'artidora de cultura, l'Estela Mas, ens va explicar que a més de Sant Vicenç tenim una altra patrona.
Teníem, teníem una altra patrona, Santa Leda, però que malauradament no tenim masses escrits d'ella i hi ha poca documentació. Se suposa que era el temps més antic. Després vam anar a caminar cap a la Marineta, que ja l'any 1567 va ser una senyora que tenia un mas, era la senyora Humbert, diu ella.
I com que l'Avinguda Jaume I era la via de pas de Barcelona cap a la Catalunya i més endins, cap a França, per això la marineta va posar-se i es va ser un hostal. Perquè, clar, molta gent pujava. I era també on es posava l'autobús. Sí, bueno, espera, ja arribo aquí.
És que com no vaig poder anar, m'he desagradat, però no vaig poder anar. I per això la Marineta va passar a ser un hostal. Primer va ser un hostal del senyor Calderó, al nord. I després diu que en van fer un altre, que és el Can Prat, el que encara està a l'altra banda. I era de... Això sobre l'any 1916, vull dir que ja fa cent i escaig d'anys. El Miguel Vassora es va casar amb la senyoreta Marineta Damm.
Marit, per això. Dam, eh? Escolteu bé el cognom. Ell era un gran terratenent i no tenia massa peles, però ella era el saciana, havia vingut amb el seu tio i els pares i era de boda dels famosos cervesers, que són ara de la cervesa. Dam, imagina't. Tenia peles. Imagina't. Durant uns anys, diu que...
Van emportar l'hostal de la Marineta. Ell, com que era criador d'aus de taula, ell diu que traficava amb aus de taula. Ah, mira. Sí, sí, es dedicava a comprar i vendre. Molt interessant. Sí, sí, això no ho sabia jo. Jo tampoc no ho sabia. I ell es va posar al front dels fogons.
Suposo que directora. No sabria. I no era com ara, que pots estudiar. Abans, per tu ho saps, més de veure-ho vist. I que, bueno, i practicat, havies d'anar també a fer-ho.
Perquè diu que com que era de Barcelona, i entre Barcelona i Girona, i ve Catalunya Nord, com que hi havia tant de trànsit a la carretera Jaume I, després ve que jo, com que vaig vindre a viure aquí l'any 62, l'autobús me'n recordo que feia la parada a la plaça Tetuán de Barcelona, feia el començament, i arribava finalment al davant de la marineta. Això era l'any 62, quan jo vaig vindre. Jo l'hi he viscut, també. Això ho he viscut per anar a Barcelona, sí.
Després la senyora Maria Rosa Sacorum, que va ser mestre d'aquí de Mollet, ens va explicar com era l'escolarització a Mollet entre el final del segle XIX i segle XX. Molts col·legis eren petits i privats, sobretot eren a l'Avinguda Jaume I, però nois i noies anaven separats. Sí, sempre. Llavors, sí. En l'any 1854, diu que la senyora del Vicenç Plantada, que era mestra, també va abrir una escola i que es deia que es feia en castellà.
Ja en aquell temps, suposo que era degut a que teníem ja dictadures. Sí, segur, segur. Va acabar l'Isabel II i també va haver una dictadura. Sí, suposo que va ser així, esclar, perquè si no... Fins a l'any 1925, que diu que es van construir els col·legis nous, que eren nacionals, amb nens i nenes, però separats, eh? També, sempre. Sí, sí, sí. Després el senyor Federic Ross va vindre de Barcelona i com que estava benestant,
va veure que a les afores havia una comunitat de monges i amb diferents personalitats van construir l'Histonac. Es veu que va fer una recollecta, dic jo, o va anar parlant, i es va fer on està ubicada ara, que és a la Rambla Balmes. Diu que uns metres més amunt...
També teníem, uns metres més amunt, a l'Ateneu, que jo el vaig veure, però no el vaig conèixer perquè no vaig entrar mai. A l'Ateneu era el cinema, era un bar, era el club, havia vidars, cinema... I jugaven a cartes els homes. Sí, de molts treballadors. Malauradament va desaparèixer als anys 70, hi ha algú? Entre 70 i 80.
Jo tenia els nens petits, anava a comprar, anava a casa, vull dir, no baixava gaire, no vaig arribar a conèixer. Era guapíssim. Sí, ja ho diuen, he vist alguna foto i dic, re noi. També tenien, per lleure dels mulletans, el tabaran a l'Avinguda Llibertat. Sí, deuria ser el mateix arquitecte perquè s'assemblava molt. S'assemblava molt.
A dalt havia el ball, a baix havia la cooperativa de la Teneria, on era pels treballadors que anaven amb una targeta. Jo recordo que tenia una veïna que el seu marit treballava i em deia... La meva mare també. Vaig a comprar, anem. Ah, doncs anem. I la meva mare també treballava a Can Fàbregas i tenia una targeta, sí.
Després vam caminar fins a la plaça de Catalunya i allà vam veure una nena a dalt de la plaça, que hi ha, una nena disfressadeta i com a turca, i jo dic, ai mare meva, què serà això? I ens va representar un personatge de Quimollet que es deia Enriqueta Torres, una triu jove que va néixer a principis del segle XX i va morir a l'any 74.
I degut que la Guerra Civil pel mig va destrutar-ho tot, no va tindre una carrera com ella volia, ni es va parlar d'ella, no se sap res. Vull dir que ara es busquen papers, però no se sap res d'ella. Moltes d'aquestes dones... I després, vull dir que... Ella deuria triomfar, però com a triu.
Però en aquell temps... Es va troncar. En la guerra es va troncar molta cosa. Fins aquí, aquell diumenge al dematí, que vam estar dues o tres hores per allà caminant, però ens ho vam passar bé. Malauradament, no és cap novetat que la rellevància d'una dona en la nostra societat quedi eclipsada per temes superficials, com la seva imatge o l'home que l'acompanya.
En qualsevol dels àmbits socials, la mirada que predomina és la masculina, i en el passat això encara era més evident. No obstant, vam tindre la primera dona alcaldessa, Mollet, després de la dictadura, fou l'Anna Bosch.
que va ser alcaldessa de 1979 fins 1983. Tu saps alguna cosa, no? Sí, jo he trec alguna coseta més. Mira, als 14 anys va començar a treballar, que era l'establepte en aquell temps. Va entrar en una fàbrica d'estil i es va vincular amb el comitè del PSAN. I de l'any 1970 al 72 es va casar.
Sí. No ho sabia. I va vindre a viure a Mollet, diu. I allà es va afiliar al PSUC, del qual va ser representant del comitè central del Mollès Oriental l'any 77. El 79 va encapçalar la llista del PSUC d'aquí de Mollet. Sí, és això el que havia dit. I va obtenir nou consejals. I el 19 d'abril la van proclamar la primera alcaldessa de Mollet...
I va fer moltes millores, entre elles l'escola del barri de Lourdes, també va fer els rètols dels carrers català, la inauguració del centre civil de Camp Antiquet, diversos parcs per als ciutadans, i va celebrar la primera boda civil, el primer casament civil, l'any 82. Mare meva, sí.
Desenganyada de la política, va renunciar a presentar-se a les properes eleccions. Era el 1983. Sí, després d'una malaltia que tenia, va morir, diu, el dia de Reis de l'any 2009. Com a homenatge públic, el Figueró li va fer una plaça. I aquí Mollet, malauradament, per motius de burocràcia, no s'ha volgut...
Inaugurar el dia aquest, perquè s'havia d'haver inaugurat el dia de les dones. Allà baix, anant cap a l'estació de Sant Fost, hi ha la plaça que serà la plaça de l'estació. De moment, un altre dia que fem la inauguració ja vindrem a parlar. Però mira, va fer un llibre.
Bueno, va fer diversos llibres. Però un dels llibres era Dones que alimenten la vida. Ens diu que l'empoderament femení és una actitud, una manera d'estar en el món i de relacionar-se amb el món que trenca tots els rols presentablers.
Jo m'empodero com a dona quan deixo de mirar-me amb els ulls patriarcals que ens desverulitzen, decideixo quin és el meu lloc i des d'aquí em relaciono amb el món.
Perquè si no, les dones tancades a casa, netejant i cuinant. Després, també del passuc, la va sosseir Carme Coll. El passuc va ser fins de 1983 a 1987. Saps alguna cosa, de veritat, d'ella? Va néixer a Ferreries, Menorca, l'any 50. Sí.
Després va arreglar a Mollet i es va afiliar al PSUC. I va estar també a Barcelona, al barri de Sant Andreu de Palomar. Però després diu que va pujar aquí a Mollet. I com a alcaldessa de Mollet, filla de... era de família numerosa, diu que tenien... eren 9 germans, 5 nois...
Noies, 5 noies i 4 noies. Però la seva joventut va ser molt dura. Perquè als 7 o 8 anys, a casa seva, tots tenien ja el seu càrrec. En aquell temps, sí, perquè jo també vaig... Jo vaig anar a viure de portera a Barcelona i la meva mare havia de fregar i netejar tota l'escala.
i era malaltissa, que no tenia molta salut, ho feia amb la nena, jo i ma germana. Unes altres dues, clar. Tenia 9 anys i l'altre tenia 10. Fregant l'escala... Tu tenies 9, i la teva germana era més gran que tu. Fregant lleutons... Clar, les dones, des de molt petitones... És el que has de fer, és el que has de fer. Clar. Ella diu que, com que era la...
Va ser la més... Va sortir, diu, el cigronet negre, diu, de la família. Pobreta. Perquè diu que era més rebelde, era més... Bueno, perquè ja... Era protestona, era protestona i progressista. I als 14 anys ja va plantar cara al seu pare i li va dir que volia estudiar. I el seu pare, clar, no en aquella... No tenia manera. No tenia manera.
Al final diu que va trobar una falangista que la va ajudar, però tampoc no va arribar a estudiar. I va haver d'anar a treballar en una peluqueria. Les coses normals en aquell moment. Perquè les dones no podien tindre feina d'homes. Perquè estava destinada a estar a casa cuidant dels germanets. I estudiar molt poc. I si tenies ganes d'estudiar, et fastidiaves. Al final es va casar.
també es va casar jove, va tindre una nena, se'n va anar a Madrid, no sé què, a fer alguna cosa allà, i diu que va tornar cap aquí, es va separar ja del seu home, en aquell temps, que devia ser... Sí, 1983, que va entrar, el 80 i alguna cosa. Sí.
Però va estar d'alcaldessa 3 anys només. 4, als 4 anys. Sí, als 4 anys. Després es deuria també... A vegades et canses o tens feina. Clar, perquè és molt dur, perquè tens que lluitar molt. I en aquell temps encara havien de lluitar més.
Després, posteriorment, va ser alcaldessa a la Montserrat Tura, del Partit Socialista. 1987, veus, ella va ser més, fins al 2003. Sí, sí, ella va fer dos mandats.
Sí, saps alguna cosa de la Montserrat Tura? Sí, la Montserrat Tura va néixer amb ullet de pares pagesos, però tot i amb això va poder estudiar a la universitat. Ella va anar i es va licenciar en Medicina i Cirurgia, que després va ser... A Palamós, penso que estava a Palamós. Primer em sembla que aquí diu... Jo he trobat, això de Palamós no ho he trobat, però que va treballar a l'Hospital Clínic
l'any 87 i va ser anomenada directora general d'aquest hospital. En aquell moment també va ser alcaldessa, eh? 1987. Sí, el primer mandat, sí, noia. Ara jo he mirat a baix i he vist el 2003 i m'he saltat.
I va estar del 1987 a 2003. Després va ser consellera d'Interior del 2003 al 2006. I també consellera de Justícia del 2006 al 2010. Després va plegar i va anar una altra vegada a Palamós, que dius tu. Sí, a Palamós, sí. Això ho sé d'orella, eh? Però a ella sempre li ha encantat viure i ser aquí a Mollet. Li encanta. Jo ja la veig ara molt pel mercat, amb el que vas. A vegades la veig fins en bici,
I et saluda, i si com bé et parla... És una senyora molt senzilla, molt propera al poble. Ha escrit molts llibres, va tornar a vestir la bata blanca, diu, en els seus últims anys. Ara ja està jubilada. Sí, veus, clar. Jovint la veiem amb el cistell de la compra, caminant per Mollet. Sí, sí, sí. Bueno, els primers 24 anys de democràcia...
Vam tindre totes aquestes alcaldesses. Però també altres persones que van fer moltes coses a les associacions de veïns. Sí, sí, sí. Van fer voluntariat. Sí, que són anònimes. Van ajudar molt. Jo tinc un llibre que un altre dia, o l'any que ve, ja el portaré. Clar que sí, s'ha de parlar de totes aquestes coses. Expliquen de totes aquestes dones que...
Han fet alguna cosa, han fet pel poble. Sí, actualment tenim una altra dona alcaldessa, la Mireia Dionísio, des del 10 de juny del 2022, i també fa moltes coses. També fa moltes coses, sí. Com que aquesta ja està d'actual i la veus i d'allò, és molt maca. La podem descuidar. No està malament, però trobem dones que destaquen en molts altres àmbits. Àmbits, genial. Un altre dia ens en parlarem.
Arribem ja al final del programa? Sí, bo... Et despedeixes? Sí, bueno, a veure... On t'ho tens? Sí, ja hem arribat al final del programa i us volem recordar que ens podeu escoltar cada dimecres de dos quarts, d'una fins la una, en directe, i els dissabtes a les onze en difusió, en difusió i també per internet...
Bueno, ara no ho trobo. www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www www
Fins ara!
Andalucía
La que divierte... Si te gusta recordar las cosas de tu tierra, sintoniza el 96.3 de la FM en Radio Moyet. Y escucha el programa Así es Andalucía, que se emite cada miércoles de 7 a 8 de la tarde, en el que podrás sentir algo diferente. No te lo pierdas. Andalucía...
El racó dels animals, un programa de rei solidària pro-animal. Posem veu a qui no la té. Els dijous a dos quarts de sis de la tarda i els dissabtes a dos quarts de dotze del migdia. RACÓ ANIMAL, a Ràdio Mollet.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.