Música
Hola, molt bon dia a tothom. Un altre dimecres més tornem a estar amb vosaltres en el programa de la nostra gent gran. Avui us acompanyem...
la Magda, per Ramon, i la Conxita Moix, una servidora. Bon dia a tothom. Bon dia. Som aquí per parlar-vos de temes que ja sempre esperem que us resultin del vostre interès. Ja sabeu que si vulgueu trucar per alguna cosa al programa us podeu trucar... Ah, no, ara el telèfon, no. Està aquí. No.
Aviam, deixa'm. Perdoneu, eh? Sí. Ha sigut un lapsus. No, no. Aviam. Quin fallo. Bueno, avui el telèfon no el direm.
No, perquè no el tenim en el programa. Bueno, ho sento. Si voleu, us podeu adreçar a l'Ateneu de la gent gran i... No, perdó, a l'Ateneu Sant Jordi i la Sílvia, molt amablement, us informarà. Això també. No us podem dir el telèfon perquè avui hem fet una fulla que falta el telèfon. Perdoneu, disculpeu. Vinga, endavant, Conxita. Ja podem començar el programa, ja que som aquí, ja està.
Començarem per l'agenda, com sempre. El dia d'avui, 18 de febrer, l'alcaldessa amb tu als barris, consulteu horaris. Això es farà davant del CAP, a l'Avinguda Gaudí, al carrer Enric Borera, que és l'Ajuntament de Mollet.
Continuem amb el 18 de febrer. Curs de cuina saludable. Centre cívic de Camp Borrell. 52 euros. Carai. Ingredients inclosos. Més informació a la web de Camp Borrell. CCC. Camp Borrell. No. U-P-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-B-D-O-
Aviam. Cal portar un davantal i una carmanyola.
a cada sessió. Els horaris seran els dimecres de 18.45 a les 20.15. El preu que us hem dit és 52 euros tot el curs. El 8 de febrer a les 18 hores, Carnaval 2026, processó i enterrament de la sardina, sortida des de la marineta.
20 de febrer, a les 18.30, al Casal Cultural de la Rambla Balmes, Cineforum, Un amor, d'Isabel Cotxet. 20 de febrer i els divendres, Teatre amb Impro Barcelona, Mercat Vell, a les 21.30.
espectacle d'improvisació i gratuït. El 21 de febrer, Centre Cultural La Marineta, Baby, xarxa. Elmer, l'elefant de colors, a càrrec de Pampallugues, teatre, arts i escenes, la xarxa. Val 7 euros. El 21 de febrer, a partir de les 9 del matí,
Mercadillo fins a les 21 hores. Mercadillo de segona A, Mà a la Rambla. El 21 de febrer a les 10 hores, sortida cultural, Museu d'Història de Catalunya. Pot ser una bona sortida, eh? Jo l'aconsello, eh?
21 de febrer a les 17.30, a les 18 hores, no, de 17.30, o 18, cicle de cine cubà. La pel·lícula es diu Esbec 37, Mollet amb Cuba. El 21 de febrer a les 18.30, Teatre Municipal de Can Gomà contra el càncer.
Cada nota és una esperança. Hi haurà un concert solidari a càrrec de l'associació musical Pau Casals. Venta d'entrades en el concert i fila zero.
en banda amb ullet pel càncer 22 de febrer a les 12 Teatre Municipal de Can Gomà la xarxa Arts i Escenes Teatre Infantil Papirus a càrrec de Xirriquitaula Teatre 22 de febrer a les 17.30 Vall de la Gent Gran Mercat Vell Associació de les Persones Grans Espai Sant Jordi
22 de febrer, perdó, el Lledoner, veurem la pel·lícula del 47, aquesta pel·lícula que ha sent molt premiada i crec que és una bona ocasió per veure-la, perquè explica molt el que ens passava a la nostra edat, d'acord?
és gratuït i per reservar teniu que trucar al 935790966 o un missatge a ellodoner arroba molletdelvallès.cat i després 23 de febrer a les 18 hores a l'Ateneu Gran xerrada mollet 1854
la llegenda del ferrocarril, el naixement d'un barri i la transformació d'un poble. Bé, us posarem una miqueta de música i de seguida tornem amb vosaltres.
Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Hèctor i la Clara, porten la nena adormida en el cotxer. I obro la porta a la Judit, avui ben sola, m'encanta el teu.
I va arribant tota la colla. Quan sona taula, trec al sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè? Hi ha gintònics també. I juguem el joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm.
I l'Hèctor diu, jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afegeix, jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Bé, després de sentir el Joan Daussà amb el mai mai, que a mi m'encanta, us vull parlar amb un homenatge que hi ha a la Rosalía de Castro.
El proper diumenge 22 de febrer, a partir de les 12 hores, a la plaça Padrón de la nostra ciutat, la Irmandale a Nosa Galícia, celebrarà el tradicional homenatge i ofrena floral a l'escultura de Rosalia de Castro, instal·lada en aquesta plaça. L'acte comptarà amb la presència de les autoritats, representants d'altres entitats,
representants d'altres entitats i consistirà en una ofrena de flors a l'escultura Mirant a Galícia, de la poetesa Rosalia de Castro. Lectura d'alguns dels seus poemes i una petita actuació municipal.
L'escultura de bronze, instal·lada sobre un cup de marbre rosa de Porrinyo, va ser inaugurada el 16 d'octubre del 2005 i representa el bus de la poetesa. La figura té la mirada fixa en direcció a la seva vila natal i va ser una donació de la Junta de Galícia a la Irmandale a Nossa Galícia.
I ara us vull llegir un petit poema que a mi m'agrada molt, que diu, que és d'ella, de Rosalia de Castro, «Si el mar tingués veranes i el tomb del cel mullons, prou sabria on cercar-te, més no hi vindria no».
Si pogués posar una gàbia al plomatge del foc, si el vent tingués andanes, brides i estreps el cor. Si pogués alçar tanques al jardí de l'amor, prou sabria com cercar-te, més no i vindria no.
No ho sents, s'obren les portes, portes i porticons. La pluja trenca ribes, finestres i balcons. I és aquí on jo et cerco, no sé per què ni com. Dins la nit esmolada com la tempesta al torp. Pel mar sense baranes, pel cel sense mollons.
Era una gran poeta i una gran escritora. Ara passem a un altre tema una mica més seriós i avui us parlarem de la salut dels peus a l'envellir, que són temes que els necessitem. Sí, sobretot ja nosaltres, no? Exacte.
Doncs sí, ens diu el doctor de la Rosa, que és un referent en podologia, que la salut d'aquesta part del cos és decisiva en l'autonomia i el pronòstic vital en la bellesa. Aquest doctor ja fa més de 40 anys que està tractant peus i té milers d'històries. És un podòleg amb amable formació.
I llavors ell ens diu...
que per ell la salut podològica és decisiva amb l'autonomia i el pronòstic, que és el començament que ens diu en la bellesa. Quan algú deixa de caminar, diu, comença una caiguda en cadena, des d'un ungle maltratllada fins a una sabata inadequada. I tant, Conxita, perquè els peus ens aguanten tota l'estructura del cos. Si els peus estan malament...
Doncs... Cagada pastoret, no? Dia, dia, dia, dia, allò està fent més gros, no? També ens diu una sabata inadequada o uns peus humits. Qualsevol descuit pot acabar amb dolor, caigudes o infeccions. I al revés, recuperar la terapitxada pot retornar esperança i ganes de viure.
O sigui, imagina't, amb una humitat que el peu, que de vegades, quan sortim de la dutxa, no ens assequem bé. Moltes vegades, no? No hi pensem. No hi pensem mentre més dels dits, no? I s'hauria d'assecar ben sec.
perquè no tinguessis després problemes. Perquè, a més, la pell, a mesura que ens fem grans, cada vegada és més delicada, no? Sí, i tant. Vull dir, te'n dones compte que, a mesura que els anys, la pell va perdent el seu ritme, no? I no és el mateix que eres.
Per això ell diu això, que tenir-los ben cuidats també ens donen més vida. Els problemes podològics més habituals són els sènials i també els obstacles a la salut podològica més comuns, també en la gent gran, perquè sempre parla majoritàriament en la gent gran, segons aquest doctor,
Són derivats del pas del temps. Tot es desgasta, el que tu estaves dient. Un cotxe, un aparell locomotor, i nosaltres també. Tot es fa vell. Això provoca alteracions, sobretot els peus, que són els més distants del cor. I per desgràcia solen estar pitjor atesos.
Doncs sí, perquè no els cuidem. No els veiem. No, perquè com que estan a baix de tot, vull dir, per veure el peu és complicat. Tu no t'has mirat mai un mirall i mirar la planta del peu a veure com la tens, perquè si no, no te la veus. O per darrere a focar per veure, de vegades, que veus que tinc una durícia que em fa mal, no? Sí, sí, sí. És que de vegades surten durícies tontes al peu, allò...
una enganxadeta, petits tallets... I per mirar-lo és complicadíssim. Perquè tens que anar a buscar, tens que aixupir-te, que ja costa. Com tallar-te les ungles, ja costa. Mira que és complicat, cada vegada més. Aixupir-se, posar-se de cantó, que ja no saps a quin cantó fer-ho. Per això ens diu que els peus, sobretot els peus que són els més distants del cos, és veritat.
I per desgràcia solen estar pitjor atesos. A més, també apunta aquest especialista, la circulació de la sang és més deficitària en ells. Els prestem menys atenció i a vegades ni tan sols els veiem, el que també dèiem.
Amb l'edat apareixen pèrdua d'elasticitat, amb lligaments i tendons, atròfia del seu greix plantar. Tot això és el que està vestint amb tu. Imagina't, jo, per exemple, que vaig a fer exercici al Centre Cultural de les Rambles, tenim el professor que ens fa obrir i tancar
Els dits. Perquè diu que no els movem. I doplar-los per tindre elasticitat. Tots aquests exercicis, si jo no els fes amb ell, no els faria. Perquè o t'aixeques del llit i et poses un mitjó o una sabata...
i automàticament el tanques. Llavors aquest pell, aquest peu no respira, ni té moviment, perquè queda encapsulat a dintre la sabata. La sabata, sí, sí. O sigui que és real, vull dir, tindríem que fer uns exercicis especials per poder calçar-nos... I a més, quan te fas gran, no sé si a tu et passa, però...
els ossos i les cames no són les mateixes. Ui, no, no, no. Perden elasticitat, perden... Vull dir, ens fem grans. És una pena, però és així. Els ossos també es deformen una mica més. Exacte. Ja no caminem de la mateixa manera. Exacte. Suposo que la carn també deu ser diferent. Sí. No podem menjar... És més tova. Exacte.
Sí. Però això diu que tot això està molt relacionat amb el dolor de formidats, pèrdua de mobilitat i una major vulnerabilitat a les lesions. És clar, és més fàcil que torcis un pèl perquè ja el tens mig així. O que caiguis, perquè les especialitats de les caigudes són nostres a partir d'una certa edat. Quan ets jove no caus tant, o sí.
De vegades sí, eh? Sí, torçar-te un peu, però abans direm pels talons. Sí, però a partir d'ara les caigudes són especials. Que no saps com, però ja has caigut. Per tant, ens diu que la salut podològica és clau per al benestar de les persones majors. Diu, per què és important la salut podològica? Perquè la importància dels peus en la salut, ens diu, és total. Si ho pensem així i ho tenim al cap, anirem bé.
Caminem amb els peus. Quan una persona major comença a tenir problemes que li impedeixen caminar, és l'inici d'un mal pronòstic. Aquesta incapacitat provoca sedestació i això porta problemes circulatoris, cardíacs, pèrdua de... Carai, quantes coses! Pèrdua de qualitat de vida. Quan una persona major deixa de caminar, comença...
El principi de la fi. Si ho posa gros, eh? La incapacitat per caminar porta problemes circulatoris, cardíacs, que ja ens ho ha dit més amunt, pèrdua de qualitat de vida. I això ens torna a repetir. Comença el principi de la fi, que més endavant ja ho deia.
Àngel de la Rosa, aquest senyor podòleg o doctor, diu que el principal error ens diu ara a casa. Uns consells. Encara que sembli un tema menor, l'humitat en els peus pot generar molts problemes, que també tu comentaves, en la salut de les persones majors. Per això, segons aquest doctor, aquest és un dels principals errors que cometem amb la llar en aquest aspecte.
Un excés d'humitat entre els dits, que tu també ho has comentat. O sabatilles amb taló solt, que això tot hi va. Els jovents ja hi van des d'un començament, i diu que ja se'ls deformen els peus. I també tenen caigudes, perquè sense taló que aguanti a darrere, sense un contrafort, què fas? Si caus, ja no t'aguantes.
sobretot l'abús de llit i butaca. Això deu anar més aviat per nosaltres. El jovent també s'estira i porta en el sillón, en una exposició... Qui no fa una siesta? Aquí no hi ha edats, tu. I això és el que cal evitar. És normal que facin mal els peus amb l'edat, això sí, però mai és normal que facin un mal molt dolorós. Cal arribar al diagnòstic.
pot venir de la columna d'un nervi atrapat del propi peu. Amb un bon diagnòstic s'estableix tractament, ja sigui amb medicació, fisioteràpia o cirurgia. Això és el que ens diu el de la Rosa. Sobretot penseu-hi i feu-ho. Imagina't les coses que poden passar per no tindre una...
Una humitat o una... En fi, no cuidar-te els peus. No cuidar-te'ls bé. A pesar que són al final del nostre cos, crec que és important que els cuidem i que els vigilem. Podríem dir...
No ens mirem tant la cara presumint i mirem-se més els peus. Podríem venir a dir això, no? Que és el que ell no ho diu, però és el que veia a dir, no? No mirar cap amunt, sinó mirar cap avall. I mirar cap avall, perquè imagina la quantitat de coses. De vegades et compres unes sabates i a mi m'ha passat moltes vegades. Vas a la sabateria, te les proves...
I et dona la sensació que t'estan bé, però llavors resulta que arribes a casa, te les tornes a ficar al peu, pots sortir al carrer i al cap de 10 minuts que les portes a sobre et fan un mal que agafaries les sabates i les tiraries. A mi almenys m'ha passat, no una, no, moltes vegades, eh?
Ara pensa que ja no m'enamoro de sabates. Jo ara m'agradaven bolsos i sabates. O sigui, era una cosa que m'encantava, perquè és un complement, no? Però ara me les miro. Però primerament perquè ja no m'agraden com són. Jo les trobo que són totes molt grosses, amb uns talons, que per darrere surt aquell taló tan gros. No sé, trobo que no... Per mi, deuen ser cómodos. No t'agraden. No m'agrada. I quan es agafa sembla que tinguin de pesar, no?
I llavors ja ha arribat un moment que agafo el model que sé que em va bé, ni molt ample ni molt estret, però haig de voltar més per mirar-ho i entrar i provar. I a la primera vegada penso no. I li dic, perdona, tinc els peus molt ara en aquest moment que he caminat o de vegades els tens més...
que et fan més mal, i llavors dic, ara me'ls he provat, m'agraden, però puc venir un altre dia, descansada del dematí, sempre et diuen, sí, sí, volen vendre, i llavors hi torno o no hi torno, o hi torno a provar, el dematí quan t'aixeques, que els pots tenir més reposats, hi ha vegades que no, que també em fan mal.
I fins que he caminat, no he reaccionat. Hi ha moments de tot. Però ho faig així. I tantes sabates que m'agradaven, perquè m'agradaven i me les comprava i tal. No, ara ja no. No, no. Vull dir, es té que reconèixer que a la medida que ens fem gran, els peus són més delicats i encara tu tens un número petit, perquè suposo que deus tindre un número petit. Sí. Però amb un número gran, nena... Però quan et fas gran també tens el número més llarg.
També. Clar. Sí, sí, sí. Tens el número més llarg. Clar. I també se't fan els peus més amples. I d'estar per casa, d'anar amb sabatilles, que diu que hauríem d'anar no amb sabatilles, hauríem d'anar amb sabata per tenir el peu, i anem amb sabatilles, que esclar, anem més còmodes, però diu que estan dolent, perquè és com que també els peus es defomen. I quan ja... Les has de renovar diverses vegades. Sí.
I coses que no fem. La vida ens porta a tantes coses que no podem fer-les totes. Ben fetes totes no les podem fer. No, però tenim que intentar fer-les. Ja et dic, tu encara tens un número petit, però jo que tinc un número gran, problemes a doixo, perquè o no trobes el número...
o s'han agotat, primer s'agoten, són els números grans o els números molt petits. Sí, entre mig no n'hi ha. Exacte, entre mig... Vas a les rebaixes i això no existeix. I no et trobes. Llavors és un problema, eh? És un problema.
Vull dir que, bueno, és el que hi ha i no hi ha volta de fulla. Ja t'ho dic jo, com que tampoc ja no s'acostuma a sortir tant o és diferent, doncs... No, les sabates et duren més. Et duren més. El cas és anar ben cansat amb comoditat. I llavors s'aprofites les que són còmodes. Jo també de vegades tinc plantilletes suaus, que de vegades ja dia que tinc el peu com més prim, no sé per què, que les tinc a dir, em les poso...
I després, potser, si vaig a Barcelona, que faig trajectes i no estic a casa, no puc tornar, l'agafo amb una bosseta, me l'estrec, entro a un quart en un lavabo, me l'estrec, perquè llavors en aquell moment el peu s'ha inflat i aquella plantilleta ja no em val. O sigui que, suposo que com nosaltres, molta gent ens podria dir el mateix. Ho arreglem i ja està. I anem fent per la vida que fem. I és el que ens hem d'acomodar.
Bé, doncs ja hem arribat al final del nostre programa i us volem recordar que ens podeu escoltar cada dimecres des de dos quarts d'una del migdia i fins a la una en directe i els dissabtes a les 11 en redifusió o per internet a www.radiomollet.com on trobareu el postcat del programa. Moltes gràcies per ser amb tots nosaltres i fins el proper dimecres. Bona setmana. Que ho passeu molt bé.
Música Música
Fins demà!
L'hora del conte és un programa setmanal en el que us oferim un conte per als més menuts i un altre pels més grans. També us recomanem un llibre, una plana BEP i, com no podia ser d'una altra manera, tot acompanyat amb bona música del nostre país. L'hora del conte, dijous a les 7 de la tarda i en redifusió dissabte a les 9 del matí.
¿Estáis cansados de que vuestra pareja se duerma en el cine? ¿Habéis ido al cine y habéis tenido que salir corriendo a los 10 minutos? Este es vuestro programa Cinesótano, tu espacio de cine subterráneo. Todos los jueves de 9 a 10 de la noche y si te lo has perdido los sábados de 7 a 8. Que no te lo cuenten.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.