Ràdio Mollet us ofereix la retransmissió del ple municipal.
Ràdio Mollet us ofereix la retransmissió del ple municipal.
A tothom ja són passades les 6 de la tarda i per tant donem inici al ple extraordinari del mes de març, que com sabeu aquest mes l'hem avançat una setmana per la festivitat de la setmana que ve de la Setmana Santa. I comencem, com no podia ser d'una altra manera, pel primer punt, que és l'aprovació de les actes de la sessió ordinària de data 23 de febrer del 2026.
i de la sessió extraordinària de data 2 de març del 2026 de presentació de l'informe del síndic personer corresponent a l'any passat, el 2025. No sé si es demana alguna paraula sobre les actes. Les podem donar aprovades per unanimitat. Faig compta de la secretària que el regidor no ha escrit, el mateix no hi és, el seu seient, per si ho ha de contemplar. Perfecte.
I donem pas al segon punt de l'ordre del dia, que és el nomenament de la síndica personera de l'Ajuntament de Mollet del Vallès i, si s'escau, la seva pressa de possessió. Senyora secretària. Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actua d'acords. Nomenar a la senyora Rosa Matascai com a síndica personera de Municipi Unit del Vallès. Notificar aquest acord a la senyora Rosa Matascai.
Doncs tal com hem comentat, aquest punt es tracta d'anomenar, i si s'escau la presa de possessió de la nova síndica personera de la ciutat, tots els grups municipals són coneixedors.
Avui es fa el ple, ha sigut, com no podia ser d'una altra manera, escoltat a tots els grups municipals i, per tant, parlat a la Junta de Portaveus i, posteriorment, aprovat a la Junta de Govern local. Sense desmereixer a ningú, perquè segurament hi ha moltíssima gent a Mollet que podria ser un bon síndic i una bona síndica personera. De fet, aquí ja tenim uns quants, que diem síndics emèrits de la ciutat, que van ser uns grans síndics
de la ciutat. No teníem cap dubte que aquesta vegada la nostra veïna Rosa Matascoll seria una molt bona opció a posar sobre la taula perquè fos la nova síndica personera de la ciutat pels propers cinc anys. Són moltes les coses que ens va portar a prendre aquesta informació.
Jo ho vaig explicar molt resumidament a la Junta de Portaveus i per tant ensenyaré aquell esquema que llavors vaig intentar resumir. La Rosa tots la coneixem com veïns i veïnes de Mollet. El primer element que jo crec que hem de destacar és que és una Molletana al 100%.
de la ciutat i això no em refereixo només al seu lloc de naixement, que va néixer a Mollet del Vallès, sinó que sobretot em refereixo a que la seva vida sempre ha estat vinculada al món educatiu, al món comunitari i també al món institucional de la nostra ciutat. Jo crec que tots sabem que la Rosa ha sigut una Molletana i és una Molletana molt activa, forma part...
del Consell Municipal de la Gent Gran, és molt activa amb el Centre d'Estudis Molletans. Ha fet aquesta setmana passada una de les protagonistes d'aquestes jornades que vàrem celebrar. També ha format part del Consell Escolar Municipal, també va ser membre per la creació, membre de...
per la creació de l'Associació de Veïns del Centre, també membre d'Omnicultural, i per tant jo crec que està més que demostrat que la seva manera de ser i la seva manera de fer ciutat és una persona activa i compromesa amb la nostra ciutat en Mollet del Vallès. La segona cosa, jo també molt important i que vaig poder voler posar en valor, és que com deia...
La gran part de la vida professional de la Rosa està lligada al món educatiu. Ella va ser professora i durant més de 20 anys va dirigir un centre educatiu de la nostra ciutat i creiem que aquesta vessant educativa...
de la Rosa era un perfil fantàstic per poder impregnar també la institució del síndic personer. I jo crec que aquests valors que s'ensenyen les escoles també, també les escoles, com és el respecte a la responsabilitat, la col·laboració, l'honestadat, l'empatia, la perseverança, la igualtat, que jo crec que són valors que s'ensenyen també a les escoles, doncs és un bon bagatge que la Rosa sigui capaç d'impregnar
aquests valors que ha après i que segurament fa partícip de la seva vida a diari i que va utilitzar en el món educatiu també a la institució del síndic personer. La tercera cosa important, que jo crec que també va ser un element, com deia, molt important a posar sobre la taula, és que, com sabem, la Rosa ha format part de manera activa en el conseller assessor del síndic personer. I, per tant, la sindicatura...
És un nens alies, sinó que ella ha participat i coneix una miqueta el funcionament de la sindicatura i per tant ens agrada que la Rosa hagi participat i formi part d'aquesta sindicatura perquè també ens agrada la manera com els diferents síndics que ja han passat com a síndics personers de la ciutat impregnin aquesta institució tan important per Mollet del Vallès.
I el quart element que també ens va animar a posar el nom de la Rosa sobre la taula és que és una dona. Jo crec que després de quatre síndics personers era una molt bona oportunitat buscar una dona per demostrar que també hi ha dones a Mollet del Vallès que compleixen tots els requisits
per ser síndica personera de la nostra ciutat. Per tant, davant d'aquests elements, i tal com deia al principi, teníem clar que la Rosa Mata genera una bona candidata a ser síndica personera de la nostra ciutat, i així ho vam parlar amb els grups municipals, i finalment va ser aprovada per la Junta de Govern. Per tant, fet aquesta presentació, ara passaré el torn als grups municipals, i això ho demanen perquè facin valer la seva opinió.
Comencem per vostè, Calma Olària, sí. Portaveu de Junts per Catalunya, Mollet, endavant. Gràcies, alcaldessa, regidors, regidores, públic assistent, síndics, síndica. Avui celebrem un moment molt important. De fet, és un moment d'anomenament d'una nova síndica personera i la primera com a dona. Assumir aquesta responsabilitat és una tasca menor.
La figura de síndica és essencial per garantir que la veu de la ciutadania sigui escoltada, per defensar els drets de tots els mulletans i mulletanes i per reforçar, evidentment, els valors de transparència, justícia i de bon govern. La capacitat, el compromís i una clara vocació de servei així ha de ser. Estic convençuda que sabrà, certutejo, exercir aquesta funció amb rigor, sensibilitat i proximitat.
La tasca que avui inicies és clau per enfortir els vincles entre l'administració i la ciutadania, bé ho sabeu, per garantir la convivència basada en el respecte. I no podem dir res més, que ens volem aviat, que et volem buscar, que ens claudarem, que parlarem de moltes altres coses. Enhorabona, molts encerts en aquesta nova etapa. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Olaria. Ara és el tor de la senyora Santiago, portaveu del grup municipal de Vox. Endavant. Gràcies. Buenas tardes a tots. Des d'aquest grup municipal li deseem acierto, firmeza i sensibilitat en l'exercici de les seves funcions, convencits que el seu treball contribuirà a una ciutat més justa, més cercana i millor governada. Benvenida i molta sort.
Gràcies, senyora Santiago. És el torn de la senyora Calvo del grup municipal del Partit Popular. Endavant. Bon vespre. Avui, com ja ho han dit les persones que m'han precedit, és un moment molt important pel bon funcionament de la nostra vida democràtica local, com és la presa de possessió de la nova síndica personer, un cop que ha finalitzat el mandat del seu predecessor.
Permeteu-me un momentet, ja que jo no vaig poder assistir al comiat del nostre síndic i li volia agrair personalment la feina realitzada que ha fet fins al moment que ha tingut que ja plegar per la seva dedicació al servei públic i la defensa dels drets dels nostres veïns i veïnes i, sincerament, per estar sempre quan un el necessitava, perquè mai ha tingut un desperat truc o no, sempre ha estat a la disposició i això és d'agrair.
Així mateix volem donar la benvinguda a la que en breu assumirà el càrrec de síndica personera, encara em costa una mica això de síndic personera, i desitjar-li sincerament molts encerts en aquesta nova etapa.
La seva tasca, com sap, serà clau per garantir la protecció dels drets de la ciutadania, vetllar per la bona administració i actuar com a pont entre la ciutadania i l'Ajuntament. I ja, tal com li vaig comentar a la reunió que vam tenir prèvia, jo m'alegro, ens alegrem molt especialment, que el seu nomenament hagi sigut proposat també per mútu acord de tots els síndics, dels seus predecessors.
ja que considerem que qui millor que ells per veure quin és el perfil més idònic per accedir a aquest càrrec. I especialment tenint en compte que ella ja portava molt temps col·laborant amb ells i jo crec que ha sigut totalment un encert. També vull destacar, com no, que per primera vegada aquesta responsabilitat cau en una dona, un fet que valorem positivament i que suposa un pas més a la normalització de la presència femenina
en espais institucionals de responsabilitat. És una responsabilitat exigent que requereix criteri, dedicació i capacitat d'escolta i estem superconvençuts que estarà a l'alçada de la seva tasca.
...no tinc cap dubte. Dit això, ja que no m'agradaria allargar-me gaire, l'animem a allarcir el seu càrrec amb independència, rigor i proximitat, sempre pensant en l'interès general dels veïns i veïnes de Mollet. I tal com ja també li vaig avançar a la reunió que vam tenir, tant la meva companya com jo ens posem a la seva disposició per tot allò que pugui necessitar.
Enhorabona i li desitgem, en definitiva, molt encert i èxit en aquesta important tasca. Gràcies. Gràcies, senyora Calvo. Ara és el torn de la senyora Vilaret, portaveu del grup municipal d'Anna Molleta Esquerra avui dia. Endavant. Moltes gràcies, alcaldessa. Bon vespre a tothom. Bon vespre especialment als síndics, que últimament els tenim aquí cada ple, i molt especialment a la que serà a partir d'avui la nova síndica, la Rosa Mates.
En el nostre grup estem molt contents, estem molt contentes que finalment, després de quatre síndics, sigui una dona la que ostenti aquesta responsabilitat. No perquè els altres síndics no ho hagin fet bé, o sigui un problema ser un home, però creiem que ja tocava, som la meitat de la societat, i per tant ja tocava que tinguéssim una síndica. En aquest ple són moltes dones, són moltes portaveus, però en aquesta figura ens faltava també aquesta visió femenina. De fet, ja ho vam comentar al nostre grup quan parlàvem de reformar el ROM, precisament per reformar aquesta figura del síndic
perquè fos més senzill que hi accedissin dones, perquè també les condicions actuals de ser síndic i aquest voluntariat segurament dificulta que les dones que sovint estem molt més lligades amb responsabilitats de cura dels altres, sigui més difícil trobar una dona per aquest càrrec. Per tant, que hi hagi una dona, com deia, no és anecdòtic. Nosaltres estem convençuts que, evidentment, totes les dones som diferents, però sí que hi ha uns valors que s'associen a la feminitat o a les dones.
que creiem que són molt importants per aquesta sindicatura i que segur estem convençudes que la Rosa les aportarà. Per una banda, ja ho hem vist, és la primera síndica que ja té experiència prèvia perquè ja ha treballat amb els síndics. Segurament això, els que hem hagut de buscar dones per omplir algun càrrec o per anar a alguna llista, sabem que sovint les dones...
I això no passa tant amb els homes, mai ens veiem prou preparades o sempre volem un extra de preparació i per tant crec que això diu molt en positiu de la Rosa, que ja assumeixi el càrrec sabent part de la feina com anirà.
I també aquest esperit més de treball col·laboratiu, que estem molt contents que amb aquest Consell ja no sigui tampoc, evidentment la síndica serà ella, però el fet de poder tenir un Consell per consultar o decidir les coses segur que entre molts, les decisions sempre són millors. Per tant, com deia, és per nosaltres avui un dia important, no només perquè triem una nova persona per ostentar aquest càrrec, sinó que...
que sigui una dona per primera vegada, una dona que, com deia l'alcaldessa, ha participat molt activament en la vida civil a Molletana, en tots els àmbits, i que, com també destacava ella, creiem que és fonamental que hagi participat o que la seva vida hagi girat al voltant del món educatiu i de l'ensenyament, perquè ens cal molta pedagogia a dia d'avui sobre què significa la democràcia, sobre els drets dels ciutadans i les ciutadanes, sobre la relació que hem de tenir amb l'administració, en un temps en què segurament no valorem prou
les institucions i aquests mecanismes democràtics, la pedagogia serà fonamental. Per tant, no m'allargo més, el nostre grup està a la seva disposició, pel que calgui, com sempre, i també, sobretot, per seguir reivindicant aquesta figura, per seguir ampliant-li recursos, si pot ser, i com deia ella en la seva carta de presentació, estem segurs que exigirà el càrrec amb independència, que ho farà amb vocació, i només ens queda a desitjar-li molta sort i molts encensos.
Moltes gràcies, senyora Vilaret. Ara és el tour de la senyora Escribano, portaveu del grup municipal d'en Mollet en Comú. Moltes gràcies. Bona tarda a tot el públic present, als síndics emèrits i a Rosa Mates, que ja queda poc perquè avui prengui possessió com a la nova síndica.
I en primer lloc al nostre grup donar la benvinguda i l'enhorabona a la Rosa Matas per aquesta nova tasca i responsabilitat que ha agafat, segurament amb molts més adjectius o amb molt més elements, però jo en destacaré tres, amb compromís, valentia...
i convicció demostra així una estima per Mollet i per la seva gent. Al nostre grup també volem posar-nos a disposició per tot allò que sigui necessari i en allò que puguem ajudar i a partir d'avui, que oficialment serà fet el nomenament, ens puguem trobar per parlar
i conèixer-nos millor i treballar en tot allò que calgui. Com la resta de portaveus que m'han precedit, evidentment, desitjar un bon mandat, sorts i encerts, i que esperem també que sigui una feina gratificant, que ompli perquè queda ben segur que hi haurà dificultats en el dia a dia, com és probable. Però hi ha una cosa positiva que s'ha dit també, i és que no acaba d'aterrar en això de la sindicatura
sinó que, per sort, compta amb aquesta experiència d'haver estat treballant en el Consell Assessor de Síndics. I crec que això és molt positiu, no només per la feina que ara comença, sinó pel global de la ciutat.
Volem mostrar també, no seré gaire original, però jo crec que avui tocava dir-ho, i cal dir-ho perquè a més ens ho creiem, l'alegria i remarcar el fet que sigui la primera síndica i és que era una tasca pendent o un deure pendent després de 20 anys de figura del síndic. I que a més a més pot aportar aquesta mirada i aquest fer diferent que a més a més complementi amb tota la resta de l'equip.
Hi ha una sèrie d'elements importants que nosaltres sempre hem vingut destacant en el ple del síndic, ja fos en la memòria o fos en la presa de possessió d'un nou càrrec, que creem necessaris i que destaquem per al càrrec i perquè funcioni bé aquesta relació Ajuntament-Ciutadania-Síndic.
Creiem que, a més a més, en els que fa referència a qui ostentarà el càrrec, n'estem convençuts que així és i serà. D'una banda, el compromís, que creiem que és innegable, ja només pel sol fet d'acceptar aquest càrrec, i com s'ha dit, amb aquesta implicació amb la nostra ciutat, una mulletana activa, vinculada a l'àmbit de l'educació i amb molts d'altres,
com ja s'ha dit, però també la voluntat de millora i la proposició, allò que diem de la iniciativa. També un element clar, que jo crec que hi és també com a concepte, que és la informació i la transparència que ha de tenir aquesta administració pública, la proximitat, la mediació, el diàleg.
L'objectivitat, l'element de la participació ciutadana als afers públics i a la pròpia figura que existeixi aquest espai n'és una mostra. La pedagogia i també l'equitat, que la Rosa ens ho comentava quan ens reuníem en aquella junta de portaveus i parlava no només d'igualtat sinó d'equitat, que moltes vegades no hi pensem i és tan o més important.
I també en parlem quan fem la presentació de l'informe anual, no la fem nosaltres, la feu vosaltres, que és aquella cosa que va més enllà del funcionament dels serveis municipals de l'Ajuntament i la resposta a la ciutadania, que és la reflexió i acció en qüestions que són més globals en la societat. La cohesió, els drets humans, l'accés a serveis bàsics o els creixents discursos d'odi, coses que ens preocupen i que també apareixen en la feina del síndic.
En definitiva, amb aquesta intervenció volem mostrar que creiem fermament en la figura de la síndica i l'animem a poder desenvolupar la tasca el millor possible i més ara, que és una figura, creiem, consolidada i que té un equip enfortit. De nou i acabo el nostre agraïment per entomar el repte, per acceptar el càrrec i et desitgem molta sort i molta empenta. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Escribano. Ara és el torn del senyor Broto, portaveu del grup municipal socialista. Endavant. Molt bona tarda a tothom. I a risc de repetir, m'ha adonat que sóc l'últim de la ronda, però sí que dues coses que volia remarcar per part del nostre grup municipal. La primera, evidentment, Rosa, desitjar-te tota la sort i encerts, perquè la teva sort i encerts
és al final el que farà que siguem un millor ajuntament, una millor administració pública, que això és el que sempre intentem posar en valor quan parlem de la figura del síndic personer, en aquest cas síndica personera, a la nostra ciutat. I en segon lloc, expressar-te el nostre convenciment que faràs un molt bon paper, perquè en el nostre cas personal ens coneixem de fa molts anys, del Consell d'Esquerra Municipal, quan dirigies el centre de
d'estudis mulletans, però crec que la Mireia ho ha explicat molt bé, amb aquests quatre punts, mulletana, dona, que també coincideixo amb la resta en la importància, amb la teva implicació en el Consell de la Gent Gran i en molts altres àmbits de la ciutat, encara recordo el dia que vam fer el cafè
que et vaig proposar formar-ne part, però sobretot jo destacaria això, la teva implicació, aquest cap de setmana també, amb les jornades de la lluita antifranquista del Centre d'Estudis Molletans, perquè això demostra que ets una persona totalment adient pel càrrec. Així que, per part meva, deixar-te descansar alguns dies, que has tingut una setmana intensa, però en tot cas crec que ens hem de posar a treballar ja, doncs ja sigui amb la implicació del síndic en l'agenda
que és un tema que ens va quedar pendent amb el Salvador i també amb aquest repàs de les coses pendents que també ens ha funcionat en aquest darrer mandat del síndic Salvador Roviros. Així que molts ànims i estem en contacte.
Moltes gràcies, senyor Broto. Havent escoltat tots els grups municipals, és l'hora de la votació, i per tant passaríem al punt de votació del nomenament de la síndica personera, la senyora Rosa Matàs Call. Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? No n'hi ha. Doncs nomenem a la síndica per unanimitat. Gràcies.
I ara demano a la Rosa que pugi, que ha de prendre possessió, pel seu nomenament sigui completament oficial i legal.
Doncs, secretària, si vol procedir a la lectura. Molt bé, doncs procedirem a la lectura de la fórmula de jurament o prometença que regula el Real Decret 707 de 1979, de 5 d'abril, i per tant, us pregunto, judeu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de síndica personera del municipi de Mollet del Vallès en realitat al rei guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?
La senyora Matas. Perdó. Prometo. Sí.
Doncs ara sí, haver promès el seu càrrec, donem per nomenat oficialment a la nova síndica personera de la ciutat, Rosa Matascall. Ara, com és habitual, li fem l'entrega del pin institucional de la ciutat. Gràcies.
Ara sí. Doncs ara ja com a síndica personera de la nostra ciutat li passo la paraula a Rosa Mates. Endavant, Rosa.
Bona tarda o bon vespre, bona nit, no sé, em sembla que bon vespre. Senyora alcaldessa, senyores regidores, senyors regidors, Consell Assessor de la Síndica Personera, ja li hem canviat el nom. Primer de tot, agrair
Aquesta confiança que heu depositat en la meva persona sobre... Sóc adient per desenvolupar la tasca aquesta de síndica personera. No se sent? Sí, oi? Per tant, espero estar a l'alçada. En segon lloc, agrair al consell assessor de la síndica de Mollet...
que a mi posés la confiança fa tres anys de demanar-me si volia formar part d'aquest Consell quan s'estava formant. Realment jo he après molt al costat de quatre persones que sumen 20 anys d'experiència de la sindicatura. Això...
El poble de Mollet ha de tenir clar, la ciutat de Mollet ha de tenir clar que això no passa a tots els llocs de Catalunya, que nosaltres vam ser els primers en tenir aquest Consell Assessor, que ara n'hi ha en alguns més, però nosaltres vam ser els primers. I això ha estat molt important, perquè comptar amb tota l'experiència de tots els síndics que hi ha hagut al llarg, des que es va constituir aquesta institució,
Això no passa de forma habitual. Per tant, els hi agraeixo la confiança, els hi agraeixo que pensessin en mi a l'hora del relleu del senyor Rovirosa i realment que, a més a més, fessin la presentació a les autoritats de la meva candidatura.
És un honor representar aquesta institució. Jo entenc la sindicatura com una institució, quasi tots ho heu dit, tot el que ara diré jo, l'entenc com una institució independent,
com una institució propera, com una institució útil al servei del ciutadà, com una eina de millora del funcionament de tot el que és l'administració municipal, no com un espai de confrontació, sinó com un espai de garantia dels drets i d'equitat, perquè sense equitat no hi ha garantia dels drets, amb un espai de mediació i amb un espai de pedagogia cívica.
El municipi és l'espai on els drets es concreten en el dia a dia i, per tant, la figura de la síndica ha de ser una figura accessible, ha de ser una figura imparcial, ha de ser rigorosa i capaç d'escoltar, capaç d'orientar i, quan caldi, capaç de formular recomanacions que, fonamentades en el respecte a la institució, siguin sempre amb una independència de criteri.
i amb la voluntat de fer allò millor per a la ciutadania.
Jo he assistit a tres lectures de memòries anuals i en les tres lectures, la intervenció dels grups municipals han tingut un tema recurrent, que és la falta de difusió, que no tothom sap que hi ha aquesta institució, que no tothom l'aprofita perquè no saben que existeix. I això ha sigut un any darrere l'altre i pràcticament per unanimitat.
A la fulrepta. Jo de fulrepta.
aconseguiré o no més difusió. Però sí que penso que aquesta necessitat d'eixamplar el coneixement d'aquesta institució es pot fer a través d'associacions. Tenim un poble, un municipi, una ciutat amb una xarxa associativa molt important. Per tant, associacions de veïns, entitats...
de diferents tipus, poder parlar amb ells, poder anar a explicar en el seu lloc, anar a explicar als seus associats, anar a explicar a la gent que està al seu voltant, quina és la tasca que coneguin la institució i que la puguin utilitzar, que és l'utilització d'un servei gratuït.
Però realment, aconseguir això, aconseguir aquesta difusió, ja que agafo el repte, començo a fer la feina ja. La primera feina que faig és reivindicativa. Amb dos punts. La necessitat que el suport administratiu que tingui i que necessiti la sindicatura sigui suficient per poder fer totes aquestes coses, perquè si no, no es podran fer bé.
i que comporti una ampliació, per això comportarà una ampliació de la dedicació. O sigui, es fa tota aquesta difusió. Per tant, farà falta un suport administratiu que tingui temps suficient per poder recolzar aquesta feina i que es faci bé. I el segon punt d'aquesta reivindicació és que aquest suport administratiu tingui certa continuïtat.
i tots sabem que si hi ha uns protocols molt ben fets, que si hi ha unes programacions molt ben fetes, si hi ha unes guies que estableixen molt bé com funciona cada cosa, tot i així, cada vegada que hi ha una persona nova que entra a formar part del que sigui, l'adaptació a lo nou, a lo que no coneixia, representa un fred.
I jo recordo que els cinc últims anys del senyor Salvador Rovirosa ha tingut cinc suports diferents administratius. Per tant, crec que aconseguir una certa continuïtat és important.
Jo entenc que la persona que fa aquest servei administratiu pot necessitar o pot voler o pot desitjar una promoció professional, evidentment, o pot necessitar un trasllat perquè vol treballar més a prop de casa. Cap problema.
Ara, tot allò que depengui de l'administració, que no sigui una necessitat personal de la persona en concret que està fent aquest suport administratiu, doncs que estigui una mica en compte aquesta possible continuïtat. Perquè si no és molt més difícil, es fan arrencades i frenades. Jo tinc la sort que comptaré amb una experiència impressionant de 20 anys de síndics i sé que m'ajudaran molt.
i que sé que podrem fer moltes coses, però el suport administratiu és molt important. Per tant, aquí deixo el meu repte i la meva reivindicació. I no tinc res més a dir a tots. Moltes gràcies i bona nit.
Moltes gràcies, Cindy, que ara fèiem broma i dèiem que aquestes reivindicacions ja demà es va fer el dia que va acceptar presentar-se com a... El primer dia me les va dir. Molt bé, doncs finalitzat el punt 2 de l'ordre del dia. Bona tarda. Adeu. Adeu.
Adéu. Doncs donem pas al tercer punt de l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació de la creació del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet del Vallès i l'aprovació inicial del seu reglament. Senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actura dels acords. Primer, aprovar la creació del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet del Vallès com a òrgan de participació de conformitat amb el que disposa l'article 32 del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Mollet del Vallès. Segon, aprovar inicialment el Reglament del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet del Vallès de conformitat amb el que disposa l'article 81.
del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Mollet. Tercer, sotmetre el reglament del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet a exposició pública mitjançant la publicació de l'anunci del budget oficial de la província de Barcelona en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler denuncis de la corporació pel termini de 30 dies hàbils. Quart, establir que en cas que no es presentin al·legacions dins el termini d'informació pública atorgat a tal efecte,
El present acord s'alabarà definitiu prèvia a certificació administrativa de la Secretaria Municipal sense més tràmit que van aprovat definitivament el reglament del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet de Vallès. Cinquè, publicar el billet oficial de la província de Barcelona i el tauler i denúncies de la Corporació i anunciar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència al billet oficial de la província on s'ha publicat íntegrament el text del reglament del Consell Sectorial de l'Adolescència de Mollet de Vallès.
aprovat definitivament amb la corresponent instrucció de recursos. Sisè, publicar el portal de transparència de l'Ajuntament de Mollet als anteriors acords en aplicació del principi de transparència de l'activitat pública de conformitat amb el que estableix la normativa vigent.
Moltes gràcies, senyora secretària. Li passo la paraula a la senyora Escribano, regidora de joventut. Endavant. Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Em fa especial il·lusió passar aquest punt aquí, avui al ple. Des de l'equip de joventut i jo com a regidora estem molt contents d'estar aprovant aquest Consell de l'Adolescència a la nostra ciutat. Era un objectiu, un repte que no acaba avui, però avui sí en aprovem la seva creació i el seu reglament.
Us he de dir per això que ens posem a treballar. Demà mateix ja tenim la primera trobada amb instituts per començar a treballar en l'elecció del que seran les persones representants. Para un moment, no? Qui era?
Com deia, demà mateix tenim la primera trobada, en tenim prevista fer-ne amb tots els instituts per començar a treballar en com fer l'elecció de les persones que seran representants. I qui seran representants? Doncs aquest òrgan de participació es constitueix en una presidència, una vicepresidència,
un vocal de cada grup municipal en el que serà el plenari del Consell, després dos persones de cada institut de secundària de la ciutat, dos persones també de l'Escola d'Educació Espacial Can Vila, dos persones de cada una de les associacions juvenils de la ciutat i quatre persones del Punt Jove, que com sabeu és un programa del Servei de Joventut, i un tècnic.
Aquests constituiran, traient als vocals de cada grup municipal, el que és la permanent i el que és on es treballarà en el dia a dia d'aquest Consell.
Tenim i tinc la ferma voluntat que aquest Consell sigui un espai on la veu dels i les adolescents sigui escoltada i on siguin aquests qui liderin el Consell. I això vol dir escollir i prioritzar ells mateixos els temes i els assumptes que volen parlar, tractar i treballar.
Un òrgan que ha d'impulsar, que ha d'acompanyar accions dins de les polítiques de joventut amb una mirada molt més concreta i molt més ajustada als interessos, necessitats, reflexions i preocupacions de l'adolescència de Mollet. L'adolescència és una etapa de la vida que jo crec que de vegades passa una mica inadvertida o que en coneixem poc o que ho acabem coneixent
per treballar-hi o per família. És una etapa que es caracteritza perquè els joves estan formant la seva identitat, s'estan trobant, i on els iguals com ells els aporten aquest sentit de pertinença, aquest sentit de grup, on experimentar, on compartir experiències, on viure.
D'altra banda, també hi ha una necessitat de major autonomia, de tenir veu pròpia en les decisions i les accions, de tenir menys control dels altres i tenir més llibertat, perquè s'estan formant en tots els aspectes. És una etapa de qüestionament que és necessària i és fonamental, i des de l'Ajuntament la volem acompanyar i li volem donar eines, més enllà de tots els altres espais. Aquesta adolescència, que, si em permetu la broma, pot durar molt...
Però l'emmarquem dels 12 als 17 anys i per això les persones que en formaran part, un dels requisits és estar en aquesta franja d'edat. Actualment no existeix un espai com aquest i crec que tenim el deure de crear-lo. Estem il·lusionats de fer-lo i fer-lo no de qualsevol manera, sinó pensadament, molt pensat, en formació, en un acompanyament per tot el procés d'elecció i per formar aquest grup que serà permanent però canviant.
I també en ajudar i contribuir a formar els i les joves en la participació organitzada, que la diferencien bé de la participació dirigida, perquè tenen una edat en camp de poder ser capaços de dirigir i prioritzar i liderar.
però a la vegada portant aquest reglament i en el dia a dia una certa flexibilitat perquè funcioni bé, perquè funcioni com esperem, perquè sigui útil i compleixi els seus objectius, que els anomeno breument. D'una banda, fomentar la cultura democràtica, la ciutadania activa,
incorporar la mirada adolescent com parlàvem abans en l'elaboració de les polítiques públiques, afavorir un diàleg estable entre l'adolescència i l'Ajuntament i després com a objectius específics recollir propostes, inquietuds i necessitats del col·lectiu, elaborar propostes i recomanacions, impulsar iniciatives, desenvolupar competències personals i col·lectives vinculades a la participació
i emetre informes sobre elements que en algun moment es puguin sotmetre a consideració del Consell. En definitiva, escoltar, escoltar, garantir l'exercici del dret de participació de les persones adolescents de la nostra ciutat en els assumptes públics del seu municipi, que els tingui en compte. I sobretot, un element fonamental per a tota la ciutadania, que és aquesta cultura democràtica
d'una ciutadania que és activa, crítica, dialogant i que és responsable i actora també de la presa de decisions. Per tant, contenta, com deia, de portar això avui a aprovació i esperant que ben aviat pugui ser una realitat que ja treballa i que té vida pròpia. Gràcies. Moltes gràcies, senyora Escribano. Ara és el torn del submunicipal, si ho demanen.
Doncs senyora Eulària, comencem per vostè, portaveu de Junts per Catalunya, Mollet, endavant.
Gràcies de nou, alcaldessa. De fet, és un tema que vam treballar i de manera, jo crec que, amb els tècnics de l'Ajuntament. Aquí agraïm la feina que van fer i els altres grups municipals que volem poder debatre de com es podia muntar aquesta manera adolescent de veure un Consell com pot ser aquest. El dret de les persones adolescents, evidentment, el fet de participar activament en decisions que al final poden ser públiques però que ens poden afectar a tots.
Jo faig un matis amb allò que hem escoltat d'escoltarem. Jo crec que els hem d'escoltar i els hem d'entendre, perquè en l'adolescència també de vegades cal aquesta reflexió personal de poder entendre cap a on volen anar. Jo crec que és una oportunitat important per nosaltres, com a Ajuntament, per...
L'altre dia teníem el Consell dels Infants, parlem de la joventut, i quedava aquesta base d'edat aquí al mig, que crec que és un bon moment per poder-hi treballar conjuntament. Per la cohesió social, perquè hi haurà una interactuació personal entre ells, i per un altre tema que jo crec molt interessant, que és el creixement personal de cadascú d'ells.
Com bé ha dit la regidora Ponent, que les adolescències una vegada són molt llargues. Jo crec que el creixement personal de qualsevol persona que s'estigui desenvolupant i a la nostra ciutat mereix aquest Consell, que pot ser atractiu, que pot ser divertit, que els pot donar eines també de cara al seu futur, perquè el temps passa molt ràpid i evidentment el nostre vot serà a favor. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Olaria. Ara és el tour de la senyora Santiago. Endavant. Sí, moltes gràcies. Entendem que és positiu obrir espacis de participació als joves de la nostra ciutat. La seva creació suposa dotar al municipi d'un canal estructurat per a que els adolescents puguin traslladar les seves inquietudes, opinions i propostes i contribuir així a millorar les polítiques que els afecten.
No sustituye la responsabilidad de este ayuntamiento, pero que puede aportar una visión necesaria y complementaria. Por tanto, consideramos adecuada su puesta en marcha y veremos en la práctica su funcionamiento y utilidad real. Nosotros votaremos a favor. Gracias, señora Santiago. Ahora es el autor de la señora Calvo.
Nosaltres, com vam dir ja també a la comissió corresponent, el nostre vot serà afirmatiu i, a més, esperem que sigui un espai útil, plural i constructiu per tots els nostres adolescents. Volia aprofitar també per donar les gràcies al servei, a tots els tècnics de l'Ajuntament, perquè fer un reglament, s'imagina un, que no és fàcil. I, sobretot, per recollir moltes propostes que es van donar.
Creiem que és positiu que els joves de la nostra ciutat tinguin espais per participar, per expressar les seves opinions i per implicar-se a la vida pública del municipi, tenint en compte que la participació és una...
És una part important de qualsevol societat democràtica i és especialment rellevant fomentar-la entre les noves generacions. Ara bé, també volem aprofitar aquest tema per recordar que la participació sempre ha d'anar acompanyada de la responsabilitat, respecte i pluralitat.
ja que els espais de participació juvenil han de servir perquè els adolescents aprenguin què significa formar part d'una comunitat, escoltar opinions diferents i construir propostes pensant sempre pel bé comú de la nostra ciutat. Per això considerem important que aquest Consell sigui un espai realment obert a tots els joves de Mollet, sense exclusions i sobretot sense convertir-se en un instrument d'adoctrinament ideològic per part de ningú.
Els joves no necessiten que ningú els digui què han de pensar, sinó que necessiten espais per pensar per ells mateixos, debatre amb llibertat i formar-se com a ciutadans responsables.
Creiem també que aquest tipus d'òrgans han de servir perquè els adolescents entenguin millor com funciona la democràcia local, com es prenen les decisions i quina és la importància del compromís amb la ciutat, ja que la participació no és només opinar, també és implicar-se, assumir responsabilitats i contribuir en propostes constructives per millorar sempre la nostra ciutat.
Si aquest Consell aconsegueix això, i estem segurs que sí, que és donar veu als joves, fomentar el respecte entre opinions diferents i reforçar el compromís amb Mollet, estem convençuts que pot ser molt bona eina pel futur de la nostra ciutat. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Calvo. Ara és el torn del senyor Suárez, endavant. Gràcies, alcaldessa, també al públic que ens segueix aquí al Saló de Plens i també des de casa. Sense afany de repetir-me, perquè lògicament també tenim la mateixa opinió que els nostres companys i companyes, també volíem aprofitar per agrair a tot l'equip de joventut que ens va poder explicar a la comissió d'estudi el resultat d'aquest reglament, que ara es posa...
en funcionament. Nosaltres també votarem a favor perquè ho hem dit també quan es va crear el Consell de Gent Gran l'any passat i d'altres consells. Ens agrada la participació ciutadana, creiem que cal més participació ciutadana de manera sectorial, els diferents àmbits.
de treball de la ciutat i, per tant, aquest és un i és, per tant, una oportunitat que tenim per tal que, en aquest cas, l'adolescència de Mollet, ja sigui a nivell educatiu, a nivell associatiu, etc., hi pugui dir la seva.
Nosaltres estem satisfets amb el resultat final, com ha dit les meves companyes, després que entre tots poguéssim estudiar alguns petits canvis per tal de millorar la proposta inicial que es va fer, com és, per exemple, ja s'ha comentat, la periodicitat de l'Assemblea General, que és l'òrgan, el màxim òrgan, per dir-ho d'alguna manera, que estava estipulat una vegada a l'any i creiem que amb dos...
Un a principis de curs i un altre a finals, seria més productiva la feina i aquí són els grups municipals, també podríem participar. També en segon lloc la diversitat d'edat, també vam incidir que era molt necessari pel que fa als centres educatius de secundària.
cicles formatius, etc., es tingués en compte aquest criteri d'edat per tal que no hi hagués dues persones de primer de l'ESO, dues persones de batxillerat, sinó que hi hagués aquesta diversitat d'edat dins de l'adolescència, precisament perquè també fos més plural i ric el debat que es pogués tenir, i també que l'opinió d'aquest Consell de l'Adolescència en temes, ho ha dit la regidora,
que tingui caràcter preceptiu quan s'estigui parlant d'algun tema relacionat amb la joventut i que s'hagi de sotmetre a ple aquí, en aquest ple municipal, com pot ser, per exemple, el pla de joventut o d'altres mesures.
Per tant, contents i satisfets que immediatament es recollissin i, per tant, res a dir. El que esperem, també ho ha dit alguna de les meves companyes, és que sigui un òrgan de participació que serveixi de veritat i que s'ho facin seu i que no sigui un pur tràmit, perquè...
Si no, passarà com va passar en el passat a molts òrgans de Consells Sectorials, o el propi Consell de Ciutat, que es crea i queda allà, i després la gent va baixant la intensitat de participació. Creiem que això no hauria de passar i confiem que no ho passi. I també no quedar-nos aquí, perquè hem aprovat el Consell de la Gent Gran, que es va reunir just també la setmana passada, i aquest Consell de l'Adolescència, però crec que hem d'anar més enllà i hem de pensar...
en nous òrgans que crec que Mollet tindria també presència i participació i un interès també de millorar diferents polítiques com poden ser les polítiques de salut, les polítiques feministes, la cooperació, la solidaritat, etcètera. Perquè tenim entitats i persones que per sort en aquests àmbits també s'involucren i treballen propostes a la ciutat. En tot cas, votarem a favor. Gràcies.
Moltes gràcies, senyor Suárez. Li passo el torn al senyor Describano per donar resposta a aquest primer torn. En primer lloc, moltíssimes gràcies a tots per els vots afirmatius. Dona gust aprovar el reglament i el Consell per unanimitat. Sí que vull respondre, crec, algunes coses o comentar. Efectivament, per la gent del públic, previ a fer un reglament, una ordenança, es fa una comissió d'estudi on formen part els tècnics de l'àrea i també un representant de cada grup
És fonamental que si creem un Consell de Participació i ho fem sense la participació dels grups, ja comencem malament. I per tant, evidentment, vam fer sessions, igual que amb altres reglaments, per incorporar aquelles visions o aquelles millores que fossin necessàries. Evidentment, escoltar i entendre, tot i que de vegades no els entenem als adolescents, ho dic, jo en tinc una a casa, i a vegades és molt difícil, però...
És una escolta activa, no és una escolta que queda allà sobre la taula, és una escolta activa que pretén, evidentment, incorporar aquesta mirada que és impossible, que per molt que coneguem, que sapiguem, que teoritzem sobre els adolescents o les adolescents, són ells i elles qui poden aportar la mirada important.
més genuïna absolutament. Molt d'acord amb què és un element de creixement personal i un element que parlava d'adolescències en plural. Aquí teníem una mica de reflexió en l'equip. Li diem Consell d'Adolescència o Consell de les Adolescències? Aquí ja el món es divideix.
en diferents opcions, perquè està clar, al final li hem dit Consell de l'Adolescència, però jo vull deixar molt clar, i crec que ho hem de saber tots, que cada adolescència és un món, igual que cada persona és un món, i això ho tenim molt, molt present i molt clar en tot el treball que fem transversal, en el pla local de joventut, perquè és claríssim que s'ha d'atendre aquesta...
I efectivament, tenia el Consell dels Infants, i després què passa? Que a les escoles, a les cases, es treballen tota una sèrie de valors, tot unes temes de treball, i llavors arribem als instituts, arribem a secundària, quan els joves i les joves tenen aquella capacitat, tenen aquell ímpetu, aquell esperit de rebeldia, que a vegades és de denúncia d'injustícies, a vegades és d'això que dèiem, a vegades no, de formació de la identitat, i allà...
desapareixen molts treballs i per tant aquest espai és per recollir aquesta etapa vital tan important i on tenen tant a dir. Respecte a la diversitat, totalment d'acord i de fet el reglament parla en l'article 17 deures dels membres respectar la diversitat i on diuen el procés de selecció es vetllarà especialment
Hi parla l'equilibri de gènere, la diversitat d'orígens culturals i socials, la representació territorial dels diferents barris, la inclusió de perfils amb diferents nivells d'experiència participativa i la diversitat d'edats, perquè volem que sigui un Consell divers, no una fotocòpia de nens i nenes, de nois i noies iguals. Està clar, i per descomptat, no hi haurà doctrinament, no és cap...
Voluntat, tot el contrari, a mi m'ha sorprès aquesta paraula, però l'havia de respondre. De fet, tampoc serà un lloc on la representant del Partit Popular parlava perquè entenguin, perquè sàpiguen, perquè aprenguin. Sí, aprendran, sí, hi haurà formació, però no anem a aquest Consell a explicar-los la vida. Anem a que...
Puguem tenir un diàleg quasi d'igual a igual, si m'enteneu. Un espai de trobada que, a més a més, la gran majoria de les vegades no hi serem, els adults. Hi seran només els adolescents i les adolescents parlant i acompanyats dels professionals de joventut.
I per acabar, evidentment, jo també vull agrair tot l'equip de joventut, tot l'equip de joventut, i també per les converses mantingudes abans de crear aquest Consell, per les reflexions, per les anades vingudes, això així, d'aquesta manera o d'una altra, i evidentment per tot el suport jurídic que el que ha fet ha sigut col·locar-ho tot en un reglament que respongui al que la norma ens diu i que doni aquest espai que volem crear. Per tant, doncs moltes gràcies per aquesta implicació total.
Moltes gràcies, senyora Escribano. Sembla que passarem al punt a votació. Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? No n'hi ha. Doncs aprova per unanimitat. I passem al punt número 4 de l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació inicial del pla d'accessibilitat de la via pública de Mollet del Vallès.
Senyor secretari, endavant. Gràcies, alcaldessa. Va ser amb la lectura dels acords. Aprovar inicialment el pla d'accessibilitat de la via pública de Mollet del Vallès, que s'adjunta com anex a aquest acord, com a instrument de planificació administrativa de caràcter programàtic i no normatiu, fent constar que el present document constitueix la primera fase o perquè ha d'integrar el primer pla municipal d'accessibilitat de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, el qual quedarà complet amb l'aprovació dels plans de la resta d'àmbits competencials municipals de conformitat amb què disposa l'article 25.
42.3 de la llei 13 barra 2014 de 30 d'octubre d'accessibilitat. Segons, sotmetre el pla d'accessibilitat de la via pública de Mollet del Vallès a un període d'informació pública i participació ciutadana per termini de 20 dies hàbils, mitjançant la publicació d'anunci en el bollet oficial de la província de Barcelona i el tauler d'anunci de la corporació. Els efectes que les persones interessades i entitats associatives de representació dels col·lectius de persones amb discapacitats puguin formular les al·legacions, sugeriments
o aportacions que consideren oportunes en complement de la obligació continguda a l'article 42.5 de la llei 13 de 2014 de 30 d'octubre d'accessibilitat. Tercer, disposar que finalitzat el termini d'informació pública i participació ciutadana, les delegacions i aportacions que s'hagin pogut presentar
siguin informades pels serveis tècnics competents i, si s'escau, elevades al ple de la corporació per la seva resolució i per l'aprovació definitiva del Pla d'Accessibilitat de la Via Pública de Mollet del Vallès. Quart, tenir per aprovat definitivament el Pla d'Accessibilitat de la Via Pública de Mollet del Vallès en el supòsit que no es presentin al·legacions prèvies a certificació de tal circumstància per part de la Secretaria Municipal. Cinquè, publicar el Pla d'Accessibilitat de la Via Pública de Mollet del Vallès un cop aprovat definitivament, mitjançant la publicació d'anúncia al bollet oficial de la província de Barcelona
i el taulí d'anuncis de la Corporació, així per qualsevol altre mitjà de comunicació que s'estimi oportú. Si s'ha de comunicar l'aprovació del pla d'accessibilitat de la via pública de Mollet del Vallès, un cop esdevingui definitiva el Departament competent en matèria de promoció de l'accessibilitat de conformitat amb el que preveu l'article 44.2 de la llei 13-2014 de 30 d'octubre d'accessibilitat.
Moltes gràcies, senyora secretària. En aquest punt de l'ordre del dia s'ha demanat una paraula, s'ha demanat una intervenció per part de l'Associació de Disminuïts Físics i Sensorials de Mollet i Comarca i, per tant, en primer lloc li dono la paraula al senyor Jaume Girbau perquè faci la seva exposició. Endavant.
Acaldessa, regidors, regidores, síndic que no hi és, que ens hauria agradat que ens coneixés avui. Els parlo en representació d'una associació, a Dimo, que fa gairebé 30 anys que treballa per l'accessibilitat de Mollet. 30 anys. Avui, per alguns de vostès, això segurament serà un punt més de l'ordre del dia.
Un document més, una votació més. Per nosaltres no. Per nosaltres això ja és una qüestió vital. És poder sortir de casa o quedar-se tancat. És poder accedir a una feina o no. És poder sentir-nos segurs sortint al carrer i no caient per un mural mal arreglat. És poder viure amb dignitat.
Des de Dibu ens veiem amb l'obligació de manifestar la nostra profunda decepció i preocupació per aquest document que avui es presenta. No estem davant d'una simple qüestió de matisos, estem davant d'un pla que ja neix coix, tant en la forma com en el fons.
El que se'ns presenta avui com un pla de via pública és un pla de via pública aïllat. La llei exigeix un pla d'accessibilitat universal. L'administració no hauria de trossejar la realitat. La via pública és només una peça del trencaclosques. On són la resta d'apartats? Qui se n'encarrega? En quin calendari ens movem?
Presentar-ho així no només és confús, és potser jurídicament fins i tot qüestionable. És un diagnosi parcial, on només s'analitza la via pública, però ni tan sols s'inclouen parcs, zones verdes ni espais d'interès natural.
com si les persones amb discapacitat no tinguéssim dret a gaudir d'aquests espais. Tampoc inclou els polígons industrials, com si les persones amb discapacitat no tinguéssim dret a treballar. Aquest pla tampoc no inclou cap itinerari que connecti els principals equipaments.
No recull situacions que fa anys que des de Dimo ja denunciem, trams insegurs, on ja s'han registrat accidents, o per exemple l'anàlisi de l'ubicació de les places públiques d'aparcament de mobilitat reduïda, les conegudes PMR. Però un dels punts més crítics és que la participació de les entitats en l'elaboració del pla ha estat merament simbòlica.
No s'ha fet un procés de participació ciutadana homologable, per exemple, al pla de mobilitat urbana sostenible. Això, entre altres coses, es tradueix per nosaltres en un incompliment de la llei de manera greu i clara.
Llavors, volem recordar-vos que la llei no és una cosa opcional, la normativa no és orientativa, l'accessibilitat no és caritat. Nosaltres no som inspectors ni som auditors. El fet que les administracions hagin de complir les lleis que les pròpies administracions aproven és una cosa que s'hauria de donar per sentada i evitar forçar a la ciutadania a fiscalitzar
a denunciar incompliments de manera sistemàtica per part de l'administració.
No estem parlant només de garantir drets de les persones amb discapacitat, estem parlant de forats greus, i de vegades són forats literals, de seguretat, que afecten a tothom, a tothom, no només a les persones amb discapacitat. Forats de seguretat deguts a falta de manteniment o incompliments en l'aplicació de la normativa, que provoquen accidents que podrien ser evitables o conseqüències greus que afecten a la vida de les persones.
Voldria recordar des d'aquí, ara, a persones que ja no estan entre nosaltres, com la nostra incansable lluitadora i estimada Anna Mendoza, que el cel sigui, que va morir sense la possibilitat de veure un mullet accessible tal i com ella desitjava. Estem parlant en definitiva d'un patiment d'afectats i de les seves famílies, que no ho podem plasmar en xifres. Això és el que hi ha darrere de cada decisió, que es prenen des dels plens.
o que es deixen d'aprendre. I nosaltres els hem dit una cosa, estem cansats, que estem cansats de bones paraules, estem cansats de bones intencions, estem cansats de promeses que finalment no es materialitzen. I estem indignats, sí, molt indignats. Indignats amb aquest pla i amb la manera en com s'ha fet. Però sobretot estem indignats en una cosa que ve de lluny, molt lluny, la passivitat.
Perquè aquí no estem parlant d'opinions ni de drets, estem parlant de llei. I aquesta administració durant molts anys no ha estat a l'alçada d'aquesta obligació. I en canvi, una petita associació com la nostra, amb pocs recursos i sense cobrar ni un cèntim, estem obligats a fiscalitzar la feina dels tècnics i dels polítics que s'hi cobren per fer aquesta feina. En moltes ocasions hem hagut d'indicar quin punt exacte de quina normativa s'havia d'aplicar en cada cas.
Aprofitant la vinentesa, m'agradaria, i acabo aviat, no us espantin, volia fer una crida als grups de l'oposició. Els encoratgem a concretar una cita amb els propietaris dels taxis suposadament accessibles que hi ha en Mollet del Vallès, per tal de poder revisar
els vehicles, ja que el govern actual no és sin capacitat per poder-ho fer. És admissible que encara funcionin aquests taxis amb raïls o amb guies individuals en comptes de rampes contínues. Això no és només una incomoditat, és una il·legalitat flagrant.
És una realitat segons el nou Codi d'Accessibilitat de Catalunya i la normativa UNE de Seguretat, Decret 209 barra 2023. Estableixen que els vehicles han de disposar d'una rampa o elevador que garanteixi una superfície de suport contínua i segura.
Un taxi amb raïls és un perill per l'usuari i una barrera a la seva autonomia. Com pot un ajuntament parlar de plans d'accessibilitat si ni tan sols garanteix que el transport públic, que depèn d'una llicència municipal, compleix els estàndards de seguretat? Estem en el segle XXI. I ara sí, parlem clar. Aquest pla no és mínimament acceptable. Si decideixem portar-lo a votació en aquestes condicions, nosaltres votarem en contundència en contra de la seva aprovació.
i iniciem el procés legal que sigui necessari. Hem anat marge, hem volgut confiar, però això s'ha acabat. A partir d'avui, com a col·lectiu, ens proposem simple cap. No volem deixar passar cap incompliment més, ni cap vulneració de drets.
El que volem és que es redacti un pla d'accessibilitat universal, tal com marca la llei, on s'inclogui tot, la via pública, transports i comunicació. No volem una porció del pastís, volem el pastís sencer. La llei us dona 3 anys per dissenyar-lo i 8 anys per executar-lo. Ens hi tindreu al costat.
per treballar-lo en la seva totalitat. Els drets no es discuteixen, es garanteixen. El que decideixin aquí avui pot marcar el futur de la ciutat i dels seus habitants. S'asseguraran de no deixar ningú enrere? Moltes gràcies per la seva atenció.
Gràcies, senyor Girbau. Ara passem a l'explicació del punt i per fer tal cosa li passo la paraula a la regidora d'Accessibilitat Universal, a la regidora Maricarmen Moll, endavant. Sí, buenas tardes, buenas a Dimo, gracias por tu intervención.
Hay una parte de tu intervención que estaría totalmente de acuerdo, pero sí que voy a exponer, voy a explicar en este punto, poner en contexto y hacer una cronología desde que hemos hecho, desde que hemos creado esta relliduría desde el 24 de noviembre, desde el año 24.
Creamos un grupo motor, en este caso, con técnicos como Lola y Ana y yo misma como regidora, y en primer lugar lo que hicimos es mirar a otras poblaciones cómo lo estaban trabajando y cómo hacerlo de la mejor manera posible, más ágil y haciendo las actuaciones de mejora y cumplir sobre todo la ley. En febrero se creó la comisión técnica, ya que esta regiduría es transversal de todas las áreas del Ayuntamiento.
Se creó la comisión política, ya que desde esta reyeduría creemos que todos los partidos políticos estamos interesados en tener un plan de accesibilidad universal.
El 24 de marzo se creó la comisión de entidades ADIMO, AFA de Canvila, ONCE, Sordostea, como grupos de interés, como grupos de interés, Molletopina, personas afectadas que no pertenecen a ninguna entidad. El 24 de marzo se creó dicha comisión en la cual se asistió ADIMO.
En dichas reuniones explicamos cómo íbamos a trabajar con las líneas estratégicas de vía pública, dependencias municipales, transporte, mecanismos de información y comunicación, acceso libre y cultura. En estos puntos, a todas las entidades le pareció correcto, ya que las comisiones se reunirían por proyectos a realizar.
Teniendo ya las comisiones creadas y las líneas estratégicas, nos marcamos una serie de objetivos ante la solicitud de entidades y, sobre todo, de ADIMO. Se hicieron formaciones a los técnicos de todas las áreas en materia de accesibilidad y sensibilización, a pesar de todo que los técnicos están especialmente ya cualificados.
Otro objetivo de esta reyeduría que se marcó es toda persona que no esté en ninguna entidad, que sea de movilidad reducida, ciega o con cualquier discapacidad, hacer recorridos con dichas personas para hacerles la vida más accesible y sean las medidas como paso de cebra, barandilla, por la inclinación de la calle, containers, etc.
...para hacer el plan de vía pública, sin descartar de ningún otro plan, en la cual se presentaron varias empresas y se adjudicó una empresa de arquitectura accesible, en la que se hace la memoria de este plan, hay 12 puntos, la introducción, objetivos, beneficiarios, marco normativo...
Descripción del municipio, ámbito de actuación, metodología, análisis general, análisis de estado actual y propuesta, el plan de etapas de realización e indicadores. Este plan se basa sobre todo en cinco ejes principales. La primera, la normativa de obligado cumplimiento, ya que este ayuntamiento a ser mayor de 50.000 habitantes tiene que estar en el 2032.
La convicción del Gobierno, como de esta relliduría, que la accesibilidad mejora la calidad de vida de todos los ciudadanos y ciudadanas. La necesidad que la accesibilidad se integre de manera transversal en todos los procesos de intervención, transformación del espacio público. La importancia de una gestión adecuada que asegure el mantenimiento de los elementos que condicione la accesibilidad, aparcamientos, pavimentos, señalización y mobiliario.
La importancia de garantizar soluciones accesibles en situaciones temporales, como las obras de manimientos o traslados, sobre todo de servicios públicos, asegurando itinerarios e información alternativos.
Parámetros analizados. Se han analizado 539 calles, aquellas calles donde han habido más incidencia, sobre todo donde están las instancias de ADIMO, de 11. Y cuando se analizan esas calles, se extrapolan las calles que tienen menos problema, se extrapolan a otras calles idénticas.
También como el polígono de la Farinera, ya que en dicho polígono hay urbanización. El restante de polígonos no entra, ya que hay un plan de polígonos realizado en el 2024 que se ajuntará al final del plan. También se han analizado secciones de calles con aceras, plataformas únicas, sin urbanizar, etc.,
Pendientes de longitud de tramo, amplio de aceras, amplio de libre de aceras, walls de vianants, pavimento, mobiliario, aparcamiento de PMR, que se están analizando por petición de adimo.
En definitiva, los objetivos es detectar los déficits en materia de vía pública, proponer actuaciones para corregirlos, establecer un orden de magnitud, definir prioridades para conseguir autonomía y seguridad y confort. Dicho plan se presentó el día 3 de febrero. Al grupo político se le envió a todas entidades el día 4 de febrero.
Reuniones con Adimo desde el 24 de marzo del 25, el 17 de junio, el 14 de octubre, el 10 de noviembre del año 25. El 24 de febrero del 26 para hablar del plan de vía pública. Propuestas de Adimo. Bancos en la Rambla Unión, que están ya solicitadas para realizarlas. Revisión de las plazas.
PNR, ya que se están revisando todas y cada una si en el plan de vía pública también están. Mejora de señalización de calles en obra, incluido en el plan de vía pública. Asfaltar fuentes en las proneras, también está en plan de vía pública.
Asfaltar todo el último tramo del cementerio exterior paralelo a la vía. Se está estudiando este tema, ya que es la calle última que está paralela a lo que es el cementerio, que va paralelamente a la vía pública, y es una parte que es más bien de...
De paso de correr y tal. Y esa es la que se está estudiando. Containers de la calle Zaragoza, en la cual hay un problema específico en esos containers, que también se está estudiando el tema para ver cómo solventamos el tema del container.
Y aparcamiento exclusivo para el día de las votaciones también lo estamos trabajando. Nos solicitasteis un aparcamiento exclusivo para el día de las votaciones en colegios y estamos trabajando este tema para cumplir lo máximo posible, como las votaciones para personas ciegas.
Para ir acabando, lo importante es que tenemos un diagnóstico del estado de vía pública, donde puede ser accesible o practicable o inaccesible. Y nos dice por dónde debemos empezar y las propuestas alternativas a realizar.
Estoy totalmente convencida de este trabajo. Es un salto cualificativo y cuantitativo que no es un todo, no es un todo, es un inicio, es un principio que estamos preparando los siguientes planes para llegar al plan de accesibilidad universal. Podríamos hacer, es verdad, podríamos hacer el plan de accesibilidad universal y no hacer ninguna actuación y tener un plan muy bonito pero sin hacer ninguna actuación.
Agradecer sobre todo a los técnicos por su implicación en las áreas diferentes.
Agradecer también a las entidades, porque gracias a vosotros, tanto sea con la DIMO, como cualquier, como ONCE, como TEA, nos habéis ayudado un montón y nos habéis abierto los ojos. También agradecer a aquella persona que no está en ninguna entidad, pero sí que nos ha solicitado el hecho de que vayamos con ellos a recorrer esos sitios donde ellos no podían acceder.
que eso es importante porque las personas que quizás a lo mejor vamos andando o tenemos diferentes capacidades no vemos el restante de diferentes personas y sobre todo por lo pesada que soy agradecer tanto a Lola Gallego como a Ana que me tenéis ahí insistiendo y que gracias a ellas han estado ahí colaborando con el tema del plan de accesibilidad sobre todo de vía pública
Y alguno de los reyedores, agradecer también de aquí que he sido muy pesada y que me habéis tenido ahí insistiendo, pero creemos, y soy de las personas convencidas, no solamente por mí misma por haberlo vivido, sino por el tema de Ana, para mí es súper importante el plan de accesibilidad universal, pero creo que deberíamos de haber empezado, o eso es nuestra opinión, que hemos empezado desde un plan, creo que tenemos un plan de accesibilidad universal,
de vía pública en la cual podemos hacer actuaciones y no estar retrasándolas pero aparte estamos preparando los siguientes planes tanto todos los que he enumerado y al día de hoy me sabe súper mal quiero seguir trabajando con vosotros creo que me ayudáis un montón en este caso a Dimo que estáis ahí pero me sabe súper mal porque hemos tenido una serie de reuniones con vosotros que al día de hoy
lo que he expuesto. De todas maneras, mano abierta con cualquier partido, con cualquier entidad, sobre todo con vosotros, porque creo que lleváis años y que tenéis toda la parte de razón, pero creo que hay que iniciar desde un primer paso y hacer los pasos para al final finalizar haciendo en el 2032 tengamos el plan de accesibilidad universal, pero también con unas actuaciones y ser mejor molle. Gracias.
Moltes gràcies, senyora Moya. Ara és el torn dels grups municipals, si ho demanen. Doncs comencem pel regidor on ho ha escrit. Senyor Soto, endavant. Buenas tardes a todo el mundo. Estoy de acuerdo en todo.
Però complirà l'Ajuntament? L'únic que ho vull dir, ja no dic més. Gràcies. Gràcies, senyor Soto. Passem el torn a la senyora Olària, portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya, Mollet. Endavant. Gràcies de nou, senyora alcaldessa. Gràcies per la vostra intervenció.
Gràcies, senyora Moia, també per la presentació del punt. Com sabeu, Just per Catalunya, sempre ho hem dit, el tema de l'accessitat universal és un tema que ens preocupa i que ens l'hem fet nostre, també d'alguna manera o altra, des de l'oposició, per poder sumar a tot allò que es pugui dur a terme per arribar a aquest mullet accessible per a tothom. Que el Pla d'Accessitat Universal és un conjunt d'estratègies, ho sabem, que hi ha normes, que hi ha accions, que tenen com un objectiu garantir que totes les persones puguin accedir i participar en igualtat de condicions en la societat.
Fins aquí és més que res una definició. En què es basa? Que en el principi els entorns, productes i serveis han de ser utilitzables per a qualsevol persona. Un concepte de disseny per a tothom. Crec que tots hi estem d'acord. Que s'ha treballat, que es treballa i que es continua treballant en una diagnosi...
inicial, i també faig infàcia amb l'inicial, perquè des del primer dia que vam picar la porta de la regidoria de la senyora Moya, li vam dir al tanto que hem de fer aquest pla, doncs vam començar un inici, un inici per treballar, que no és gens fàcil. L'avaluació de barreres físiques, digitals, sensorials, com a exemple, ramples, webs, senyalitzacions poc clares o inaccessibles. Amb quin objectiu? Eliminar i reduir barreres. Garantir l'igualtat d'oportunitats. Complir la normativa. Molt important.
Com s'ha actuat a la via pública? En aquest cas, des de la regidoria Ponent, i també ho assumeixo, la via pública entenem que és un dels espais on més dificultats podem tenir perquè la ciutat té la dacatè, perquè hi ha hagut diferents fases que s'ha anat construint la nostra ciutat i hem anat veient les coses que no estaven bé i que es podien haver fet millor de ben segur. Però aquesta aprovació inicial del pla d'accessibilitat de la via pública, que evidentment quan diem això vol dir que queda molta feina per fer,
I que el més important de tot això és que falta una planificació per fases, una assignació de recursos, molta feina per fer. El nou Codi d'Accessibilitat Universal, com comentau, ha aprovat el novembre del 23, concreta les formes de fer els espais públics accessibles, fixa terminis per fer-ho i estableix sancions en el cas d'incompliment de la normativa dins del termini. L'Ajuntament sap que hi ha sancions, sap que s'ha de complir. Si no complim, ens sancionen.
De fet, a l'1 de març del 32 crec que és la data límit perquè tots els ajuntaments han de tenir aprovat el Pla d'Activitat Universal Municipal que ha de fer possible que les persones amb discapacitat puguin fer ús del territori, dels edificis públics, dels serveis en igual de condicions.
Ara bé, que l'abast del pla que avui es planteja està limitat a la via pública? Cert. Que hauríem volgut que fos més extens? També. Sobre el rigor del mètode, una manca de dades, en podíem parlar molt, tot i que constato la bona feina dels tècnics i de l'Ajuntament que li han estat treballant. Del model també estem oberts a discutir tot el que calgui, perquè amb la varietat també és suma. Aquest pla inicial permet al·legacions, consultes, propostes,
És el tret de sortida a un dels plans més importants que crec que hi ha a sobre la taula. Afegeixo una cosa que no s'ha dit i no menys important, és que mentre no es redacta o s'executa aquest pla, cal que es prengui accions que redueixin al màxim les situacions de manca d'accessibilitat de la nostra ciutat.
als edificis públics, als serveis, a través de mesures que permetin garantir la igualtat de drets, la no discriminació i, per tant, la plenitud de ciutadania a les persones amb discapacitat. La nostra proposta, i ens hem reunit amb Adimo perquè hi hem pogut parlar, perquè ens ho hem fet nostra, perquè hi creiem,
va ser d'aprovar aquest pla inicial, de poder presentar unes al·legacions, unes esmenes, unes propostes, uns comentaris per continuar treballant, perquè com ha dit la regidora és molt important treballar conjuntament perquè vosaltres ens ensenyeu allò que realment necessitem saber quan nosaltres no tenim aquesta capacitat de fer.
Aprovar-lo, presentar al·legacions, continuar treballant, continuar treballant, i és per això que avui, després de rebre el vostre document, que ens va a tots deixar una mica sorpresos, perquè quan vàrem llegir, i ho dic així, que no aniríem tots en contra i no presentarem al·legacions, sumar, treballar,
i construir plegats. L'Ajuntament necessita associacions com la vostra, nosaltres necessitem del govern, el govern necessita de l'oposició perquè els hi posem una mica més difícil, però al final tots hem de sumar cap a aquesta universalitat de l'accessibilitat a casa nostra. Farem abstenció, tot i que volem continuar treballant amb tothom.
perquè sense la vostra ajuda, els vostres pares, els vostres comentaris, les explicacions, com hauria fet en Jaume, qui millor que vosaltres i altres entitats, evidentment, també puguin sumar perquè volem que el 2032 ja sigui una cosa feta, efectiva, a la nostra ciutat. Gràcies. Gràcies, senyora Olària. És el torn de senyora Santiago, portava del grup municipal de Vox. Endavant. Moltes gràcies, senyora alcaldessa.
Este grupo votará a favor de la aprobación de este plan de accesibilidad. Por algún sitio hay que empezar.
Lo hacemos porque no hablamos de una cuestión secundaria, sino de garantizar algo básico, que cualquier vecino tenga las condiciones que tenga, pueda moverse por su ciudad con normalidad, seguridad y autonomía. Es evidente que la accesibilidad no es solo una obligación legal, que lo es, sino una cuestión de sentido común y justicia. Las ciudades bien pensadas son aquellas que sirven a todos, no solo a quienes no tienen dificultades.
Ahora bien, conviene dejar claro que hoy aprobamos un instrumento de planificación. El verdadero reto vendrá después, ejecutar ese plan, priorizar bien las actuaciones y dotarlo de presupuesto suficiente. Ahí es donde se verá el compromiso real. Por nuestra parte, apoyamos este paso inicial y estaremos atentos a que no se quede en un documento más, sino que se traduzca en mejoras reales en las calles.
Esto es un comienzo y esperamos que cuenten con la voz de Adimo y de otras entidades para que esto sea una realidad. Muchas gracias.
Gràcies, senyora Santiago. Ara és el torn de la senyora Révola, regidora del grup municipal del Partit Popular. Endavant. Sí, gràcies, alcaldessa. Bona tarda a tothom. Bé, nosaltres volem començar reconeixent també la importància d'aquest pla d'accessibilitat. És evident que Mollet necessita avançar en l'eliminació de barreres i garantir aquesta ciutat més inclusiva per tothom. També volem posar en valor la feina dels tècnics realitzada. Aquest document ens aporta, ja ho hem dit, una diagnosi, identificar problemes i plantejar actuacions.
I en aquest sentit pot ser un bon punt de partida. També vull recordar que va ser el nostre grup que va presentar el febrer del 2024 una moció per promoure que aquestes mesures que facilitin l'accessibilitat universal. Per tant, és un tema que considerem prioritari i en el qual també fa temps que hi treballem.
Ara bé, sí que creiem, i ho han dit els portaveus que m'han precedit i també el portaveu del senyor Girbao de l'Associació d'IMO, que aquest pla neix amb mancances importants i que no podem obviar. És cert que no és un pla d'accessibilitat universal, sinó un document limitat a la via pública i l'accessibilitat no es limita només als carrers i les voreres, també són els edificis, el transport, la comunicació i sobretot la vida quotidiana de les persones.
I en segon lloc, i també ho ha esmentat abans el senyor Girbau, aquest document presenta una cobertura parcial del municipi i deixa fora espais claus com els parcs, les places, els polígons industrials, les connexions entre barris o altres àmbits que formen part de la vida diària dels veïns. Ha posat un exemple que és el tema dels taxis.
I finalment coincidim també en bona part amb aquestes preocupacions expressades per l'associació de DIMO, a qui volem també reconèixer la seva tasca i el seu compromís constant amb la millora de l'accessibilitat al nostre municipi.
Per tant, i pels motius exposats, el nostre grup s'abstindrà. Creiem que és necessari començar a avançar, però no podem donar suport a un pla que considerem per ara incomplert. És una abstenció constructiva i amb un objectiu clar que aquest sigui només el primer pas cap a un veritable pla d'accessibilitat universal amb una participació real amb visió i compromís. Gràcies.
Gràcies, senyora Arrèbola. Ara és el torn del senyor López, regidor del grup de la Molleta Esquerra. Endavant. Bé, bona tarda a tothom. Recordo a la associació de DIMO que van estar lluitant junts a l'estació de Molleta Sant Fos i van aconseguir que sigui més accessible. Per tant, felicito per l'altra mentida també
Però l'estació Mollet de Sant Fos en aquest moment és més accessible a part que hi ha una part que no és accessible. I això no és d'aquell ajuntament, sinó que aquest ajuntament...
ja suposo que estarà fent el treball de dir-li a Renfe que han fet unes quantes aparcaments i no poden aquesta gent que va en cadira de rodes accedir a l'estació. I després també, que suposo que la regidora el té també present, és les escales que hi ha per passar a Sant Fosso.
Després, aquest pla d'accessibilitat que nosaltres hem participat i em semblava bé, però és insuficient. Sembla que és un pla, en principi, universal, però no és universal, sinó que és un pla per la vea pública que ja està bé, que ja es fa falta, a part dels carrers i tot això. No és un pla, com diria, en principi, el pla que ho tinc aquí, universal,
i no és universal. Hi ha la voluntà de que sigui universal.
Tenim present, però per nosaltres és insuficient el que es presenta. S'han fet algunes aceres, l'aplonellador i tot això, que està bé, però que és un pla sobre la via pública, no és un pla universal.
Per què? Perquè hi ha encara moltes escales, moltes entitats o moltes equipaments municipals que no estan i sobretot hi ha espais del comerç que han obert, que m'ha dit l'altre dia la regidora que l'han fet una multa perquè no és accessible.
fa poc, sembla que és la Rambla Nova. I, per tant, això s'ha de tenir molt present, suposo que ho té la regidora en aquest tema, perquè no podem prometre a la gent
que el muller serà accessible encara, no és accessible tot, ja l'ha reconegut la regidora. Per tant, el transport, també que l'ha dit la Dimo, tampoc, ja tenim 5 taxis i no hi ha ningú adaptat. Sembla que el transport públic urbà sí que està adaptat, per tant, això està bé,
Per tant, és un pla que nosaltres no podem recolzar perquè falta la part d'universalitat. Per tant, és un pas endavant, això està bé, però no podem donar-li suport a tot el pla que nosaltres s'ha de fer universal perquè hi ha moltes coses que l'accessibilitat és molt important. El tema de les barreres, jo recordo fa...
15 o 20 anys, que es va fer un pla i es va quedar allà. Jo recordo, en 10 anys ja tindrem un pla, però va passar 30 anys. Jo suposo que aquesta vegada, almenys, es començarà a fer coses interessants per a l'accessibilitat per a aquesta gent que no poden anar als comerços o a les botigues, que sigui. I per tant, nosaltres...
les mesures no són suficients i, per tant, no les tindrem en aquest tema. És un pas, que això ho reconeixem, que és un pas important, ja s'ha posat a fer les coses, però no és suficient. Per tant, ho sento, però les tindrem perquè es vagi més en tema. Gràcies. Gràcies, senyor López. Li passo el torn de paraula al senyor Broto, del grup municipal socialista. Endavant.
Sí, en aquest cas, habitualment no intervenim quan som punts de govern, però crec que sí que, donada la conversa i la importància també del tema, era important agafar la paraula molt breument, simplement començar emmarcant que ja des de l'inici de Magnat vam crear per primera vegada la regidoria d'accessibilitat universal. Havia existit regidoria d'accessibilitat, però no d'accessibilitat universal, i per tant, a part de posar
recursos per desenvolupar el pla que avui portem a aprovació de la via pública, que va ser en el pressupost del 25. En aquest pressupost del 2026 vam posar 60.000 euros per desenvolupar durant aquest any el pla d'accessibilitat universal, que això sembla ser que no ha quedat entès del tot per algunes persones que han assistit a reunions.
de grups municipals aquí a l'Ajuntament. I per tant, una mica dic que el compromís és ferm d'assolir aquest pla d'accessibilitat universal, però en tot cas el que avui es porta a aprovació, i així ho diu el títol del punt i el propi document, és el pla d'accessibilitat a la via pública. I crec que és important dir que per primera vegada comptarem amb un pla en aquest àmbit. Aquest pla, com ja s'ha dit, i crec que la regidora ho ha explicat molt bé, però és una guia que ha de marcar
totes les actuacions que es facin des del govern i així ho farem perquè, com deia, el compromís és ferm, no només d'això, sinó de seguir desenvolupant la resta de potes en l'àmbit de la comunicació, de la mobilitat i el transport i també dels equipaments municipals per acabar assolint, abans que acabi el mandat, aquest pla d'accessibilitat universal.
Però, sobretot, he agafat la paraula perquè crec que és de justícia. Penso posar en valor la tasca de la regidora. Crec que, òbviament, compartim govern, però som de diferents partits i crec que avui és molt necessari posar en valor la seva rigorositat, la seva implicació, no només de la Mari Carmen, que crec que està fent una feina...
sinó també de l'equip tècnic, que jo sempre dic que la Mari Carmen que té la gran sort de comptar amb un equip tècnic espectacular. Jo també afegiria de l'equip professional que ha fet la redacció d'aquest pla perquè ens va fer una xerrada, una presentació aquí a la sala de govern.
I crec que tots vam sortir encantats de tot el que ens va explicar, de les actuacions i tot. I, per tant, certament una mica sorprenents alguns canvis de posició. En tot cas, nosaltres ho tenim molt clar. Penso que s'ha fet molt bona feina. És una feina definitiva? No. És una feina inicial en la qual iniciem aquest camí. És un pas positiu, com deia, és la primera vegada. I, sobretot, agrair la feina i felicitar l'equip tècnic i la regidora
perquè penso, doncs, això, que és un exemple de vocació de servei públic i de millora de la ciutat. Moltes gràcies, senyor Bruto. Li passo la paraula a la senyora Moya com a regidora d'Accessibilitat perquè doni resposta a aquest primer torn endavant. Sí. Bueno, en primer lloc, agradecer aquells votos afirmativos. Y quizás, a lo mejor, no me he sabido yo explicar bien...
Y, además, el título, como bien decía Broto, era que es el plan de accesibilidad de vía pública. O sea, en ningún concepto yo he dicho que fuese el plan de accesibilidad universal. Es más, he numerado en todo momento...
Las líneas estratégicas, que era vía pública en primer lugar, que es lo que estamos haciendo, dependencias municipales en segundo lugar, transporte en tercer lugar, mecanismo de información y comunicación, acceso libre a la cultura…
En todos esos puntos hay un presupuesto en el cual se va a realizar durante este año y el año que viene. Ya sabemos que no es el plan de accesibilidad universal. Ya dijimos que hacer el plan de accesibilidad universal, eso significaría que haríamos el plan de accesibilidad universal, pero no haríamos actuaciones.
que hemos creído, y en ese caso así se expuso a todas las entidades, como a los grupos políticos, cómo trabajar en partes y así poder hacer las actuaciones que tenemos. Tenemos presupuesto para hacer esas actuaciones y eso sí que lo vamos a hacer, iremos informando normalmente, bueno, conforme se vayan haciendo.
Entonces, lo que me extraña mucho es cuando insistís tanto y yo un día, el otro día que hablé con Andreu, dije, oye, recordad que es el plan de accesibilidad de vía pública. Me dijisteis lo de los polígonos, la farinera sí que está dentro porque hay el tema de...
de calles y hay gente que vive viviendas que viven allí sí que no es verdad que no están los restantes polígonos porque para eso hay un plan de polígonos y en el tema taxi aquí sí que quiero decir sobre todo porque creo que Ana Mendoza siempre nos decía oye sobre todo el tema taxi os lo he dicho millones de veces estamos intentando a ver cómo arreglamos el tema
Pero si la ITV les da a los taxis, le dan una ITV como que es accesible, el ayuntamiento no le puede quitar la licencia. Es un problema, y es cierto, y tenéis toda la razón, que no son para mí, para mí y como para Ana Mendoza no eran accesibles, pero si le dan la ITV como que son accesibles, por lo mínimo de accesibilidad, no podemos hacer nada.
desde el ayuntamiento. Ahora sí, estamos estudiando de qué manera podemos tanto convencer como ir a otras poblaciones de poder obtener esos taxis, que tengan esas rampas que vosotros necesitáis. Sí que en el plan de transporte para nosotros es más interesante, sobre todo el bus y el transporte y Renfe, que sean...
lo más accesible posible que ahí estamos trabajando y seguramente dentro de poco tiempo podemos daros información súper importante y entendemos que el taxi es importante pero que creemos que en este caso el transporte público es más importante para todo el mundo y el taxi ya os lo digo que lo estamos trabajando me sabe muy mal sigo insistiendo con cualquier grupo municipal
que seguimos trabajando que os presentamos en plan hace dos meses y que podéis apostar y hacer cualquier aportación de mejora y como siempre lo sabéis hemos tenido infinidades de reuniones con vosotros como con otras entidades la mano abierta y a trabajar que creo que no solamente es importante el plan sino hacer las actuaciones para que todo el mundo pueda libremente poder acceder
Gràcies. Moltes gràcies, senyora Mollet. Si us sembla, passem el punt a votació. Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? Junts per Catalunya s'absté, el Partit Popular s'absté i el grup d'àremeta-esquerra EUA s'absté. La resta són vots afirmatius i per tant queda aprovat inicialment el pla d'accessibilitat de la via pública de Mollet.
I passem al punt 5 de l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació inicial de la modificació de la base número 11 de les bases d'execució del pressupost de l'any 2026 i rectificació de l'error material a la classificació orgànica de l'aneix d'inversions del pressupost. Senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actura d'acords. Primer, aprova inicialment la modificació de la base numerosa de les bases d'execució del pressupost 2026 que quedarà redactada en els següents termes. A continuació s'incorpora un quadre on s'identifiquen les partides de despeses que generen vincle amb partides d'ingressos i no ho reprodueixo perquè és molt llarg. D'acord.
Acord segon, rectificar l'error material detectat en la classificació orgànica de l'aplicació pressupostària següent, on diu G3342063203, instal·lacions esportives, inversions, reposició en edificis. Ha de dir G234206323, instal·lacions esportives, inversions, reposició en edificis. Tercer, sotmetre l'expedient a informació pública per termini de 15 dies hàbils, mitjançant en un seu objecte oficial de la província de Barcelona,
Gràcies, senyora secretària. Senyor Broto, si vol una explicació del punt. Sí, en aquest cas la secretària realment ja ho ha explicat. Es tracta d'una correcció d'errors materials a les bases d'execució del pressupost, concretament en un quadre de la base número 11 i en una orgànica de l'anex d'inversions.
Gràcies, senyor Broto. Es demana intervenir per algun grup municipal? No? Doncs passem al punt de votació. Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? Junts per Catalunya, Mollet. El regidor no ha escrit. Vox, el Partit Popular i ara Mollet Esquerra s'abstenen. La senyora Vilaret no està al plenari. La resta són vots afirmatius i per tant queda aprovat el punt.
I passem al punt 6 de l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació inicial de la modificació de crèdit del pressupost 4-2026 en la modalitat de crèdit extraordinari. Senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actura d'acord. Primer, aprovar inicialment la modificació de crèdit de pressupost 2026 en la modalitat de crèdit extraordinari i finançada amb baixes de crèdit per anul·lacions i transferències de crèdit entre aplicacions pressupostàries de diferents àrees de despesa, amb el següent detall. A continuació, s'incorpora un quadre, que també no llegeixo perquè és extens. En tot cas, la modificació que es proposa és de 124.873,24 euros en diferents partides.
Segon, sotmetre l'expedient de modificació pressupostària i informació pública en els termes i termins legalment previstos, mitjançant anunci en el budillot oficial de la província de Barcelona i en el taulí de dictes de l'Ajuntament durant els 15 dies següents de la publicació perquè els interessats puguin examinar l'expedient i formular reclamacions que estiguin pertinents. El present acord de modificació de pressupost s'entrenen elevat automàticament a definitiu en cas que no es presentin reclamacions durant el tramit d'exposició pública. Gràcies, senyora secretària. Senyor Bruto.
Sí, en aquest cas és una modificació de pressupost com les que anem passant de tant en tant i concretament en aquest cas correspon a tres canvis. Un a un canvi de capítol d'un tema de rèntings, en segon lloc per adaptar la despesa al programa de la Diputació GESA i també per adaptar en partides correctes els préstecs i beques que es fan els treballadors de l'Ajuntament.
Gràcies, senyor Broto. Es demana intervenir per algun grup municipal. Passem al punt de votació. Vots en contra. El regió no ha escrit vota en contra. Abstencions. Junts per Catalunya, Mollet, Vox, Partit Popular i ara Mollet Esquerra avui ja s'abstenen. La resta són vots afirmatius. Per tant, queda aprovat el punt.
Passem al punt 7 de l'hora del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació de les bases reguladores específiques que regulen les activitats subvencionals i ajuts de l'Ajuntament de Mollet del Vallès per a aquest exercici de l'any 2026. Senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a la lectura dels acords. Primer, aprovar les bases reguladores específiques que regulen les activitats submencionals i ajuts de l'Ajuntament de Mollet de Vallès per a l'exercici 2026 i que figuren a l'ànex 1 de la present proposta. A continuació, passo a la lectura de l'ànex 1, que és bases per l'atorgament d'ajuts a la participació en activitats extraescolars per al curs 2026-2027, bases per l'atorgament d'ajuts per a l'adquisició de llibres de text material i sortides escolars per al curs 2026-2027,
bases per l'atorgament d'un complement per l'ajut a menjadors escolars pel curs 26-27, bases per l'atorgament d'ajuts a la participació en activitats d'estiu 2026, bases reguladores per la subvenció de l'impuls de l'activitat empresarial al municipi de Mollet del Vallès, bases reguladores per l'atorgament de subvencions per la emancipació de persones joves de Mollet del Vallès,
Bases a especificar reguladores de subvencions per al foment de la rehabilitació, la millora de l'accessibilitat i de l'eficiència energètica en edificis d'habitatges. Bases a especificar reguladores de subvencions en espècies per al foment de la realització d'inspeccions tècniques de l'edifici. Bases a especificar reguladores de subvencions per a la millora de l'accessibilitat i foment de la electrificació d'habitatges. Bases a especificar reguladores per a la concessió de premis als esportistes locals que hagin participat en competicions esportives oficials.
Bases reguladores per la concessió de subvencions en matèria de benestar animal. Bases reguladores per la concessió de subvencions en matèria de cooperació al desenvolupament. Bases reguladores per la concessió de subvencions en matèria d'activitat cultural. Bases reguladores per la concessió de subvencions per la promoció de l'esport. Bases reguladores per la concessió de subvencions en matèria de promoció de la gent gran. Bases reguladores per la concessió de subvencions per promoure, defensar i garantir la igualtat i la diversitat sexual i de gènere. Bases reguladores per la concessió de subvencions en matèria d'activitats juvenils.
bàsies reguladores per la concessió de subvencions en matèria de promoció de la salut, bàsies reguladores per la concessió de subvencions en matèria de sensibilització de la pau i la solidaritat, bàsies reguladores per la concessió de subvencions en matèria de serveis socials, bàsies reguladores per la concessió de subvencions en matèria d'associacionisme veïnal,
Bases reguladores per a l'atorgament de beques jugues cooperants, bases reguladores per a la concessió de subvencions per a donar visibilitat al treball de dones artistes i bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria d'accessibilitat. Acord segon, prorrogar la vigència de les bases reguladores de la beca de recerca Vicenç Plantada,
i les bases reguladores del Premi Juvenil Vincels Plantada aprovades per l'acord de ple de l'Ajuntament de Mollet del Vallès el 31 de març del 2025 d'aprovació de les bases reguladores específiques que regulaven l'activitat suspensional i ajuts de l'Ajuntament i publicar el budget oficial de la província de Barcelona de debil de 2025 al codi de verificació electrònica 25 100 47 00 i establir que les presents bases continuaran vigents i plenament aplicables fins que siguin expressament modificades o derogades mitjançant l'aprovació d'unes noves bases reguladores.
Tercer, procedir a la publicació oficial de la província de Barcelona i al taulí d'anunces de la corporació de les anteriors bases. Moltes gràcies, senyora secretària. El regidor d'Economia vol explicar el punt. Endavant.
Sí, en aquest cas es tracta de l'aprovació de les bases reguladores específiques i no ho tenia previst, però crec que com que la secretària les ha anat llegint totes, crec que això una mica posa de relleu les múltiples bases que tenim a la nostra...
i moltes vegades quan parlem d'aquesta ànima social i solidària o també d'aquest potencial de les entitats de la nostra ciutat, precisament això també es dona per aquest esforç que fa l'Ajuntament i per tant la ciutat de Mollet perquè això sigui possible, sobretot
La majoria tenen aquest focus posat en l'equitat i en la igualtat d'oportunitats. I per tant, tot i que a vegades és un punt que el passem una mica com un punt administratiu, sí que ja que la secretària ho ha llegit he pensat que era rellevant posar aquest tema sobre la taula. Al final les bases certament tenen molta continuïtat respecte a anys anteriors, per tant és una aposta ja que ve...
de lluny, però sí que hi ha tres novetats que volia destacar. La primera és l'augment de consignació pressupostària en alguna de les subvencions, concretament en destaco tres, les subvencions de l'Oficina de Rehabilitació Energètica, les subvencions de foment de lloguer i les entitats de salut pública.
En segon lloc, la segona novetat és que abans hi havia unes bases d'escolarització a les escoles bressol i hem canviat el sistema. Estem treballant el sistema per poder fer dins de la tarifació social un tram zero, que substitueix aquestes bases. És un tema que passarem a aprovació...
el proper ple i que penso que també és una millora respecte al sistema actual que certament ja va millorar molt en la seva equitat amb la tarifació social i en tercer lloc una novetat que és la nova línia d'ajuts a joves cooperants que en tot cas ara sí que com que agafarà la paraula el regidor de solidaritat segur que ho explica molt millor
Gràcies, senyor Broto. Abans de passar la paraula als grups municipals, passo la paraula al regidor Moreno, regidor de Cooperació i Solidaritat, perquè expliqui aquesta nova línia d'ajuts. Endavant. Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a tots i a totes. Aquestes beques, aquests ajuts de cooperació, van molt més enllà d'una simple línia d'ajuts. El que estem fent és una aposta clara per un model de ciutat.
una Mollet solidària, compromesa i amb una joventut activa i implicada. Aquestes bases tenen un objectiu molt clar, facilitar que els i les joves de Mollet puguin participar en projectes de cooperació internacional, reduint les barreres econòmiques que sovint ho dificulten, perquè sabem que hi ha joves amb ganes, amb compromís i amb consciència, però que necessiten eines per poder fer el pas.
I aquí és on entra la importància política d'aquesta proposta. Invertir en solidaritat. És invertir en ciutat. No és una despesa, és una inversió en valors, en cohesió i en futur. Estem educant i promovent una joventut que entén el món des dels drets humans, la igualtat, la sostenibilitat i la justícia global. I això té un retorn directe al nostre municipi. Vull destacar tres elements claus que hem incorporat per primera vegada en aquestes bases.
Primer, el reforç del teixit associatiu de Mollet. Aquestes bases puntuen positivament la vinculació amb entitats del municipi. No és casual, ho fem perquè creiem a les nostres ONGs, a les entitats locals i perquè volem que el jovent s'impliqui. Així enfortim la comunitat i així fem Mollet.
Segon element, prioritzem els projectes en contextos amb més dificultats, donant més valor a estades fora d'Europa. Per tant, no només promovem la participació, sinó que també orientem aquesta participació cap allà on més es necessita.
I tercer, el retorn. Aquestes beques no acaben quan el jove torna. Al contrari, es demana un compromís de sensibilització a Mollet, amb activitats dirigides a centres educatius, entitats i col·lectius. El pagament final de la beca està condicionat a la justificació d'aquest retorn. Per tant, assegurem que l'experiència viscuda es comparteixi, que generi impacte i que contribueixi a estendre els valors de la solidaritat al conjunt del municipi.
En definitiva, aquestes bases connecten tres idees molt potents. Joventut, solidaritat i comunitat. Donem oportunitats als joves, reforcem les entitats de Mollet i fem que tot plegat reverteixi la ciutat. Per tot això creiem que són unes bases sòlides, coherents i necessàries i demanem el suport del ple. Gràcies. Moltes gràcies, senyor Moreno. Ara sí, havent donat l'explicació del punt, és el torn dels grups municipals, de la resta de grups municipals, si això ho demanen.
Doncs senyora Olari, endavant. Gràcies de nou. Bé, un cop enumerades totes les subvencions i l'explicació final, evidentment el nostre vol serà afirmatiu. Al final la solidaritat i el compromís i el fet que hi hagi retorn de tot allò que fem ens fa ser una ciutat una mica més oberta, per dir-ho així, a fronteres enllà i que a la vegada ens fa créixer també com a ciutat. Votarem afirmativament. Gràcies.
Gràcies, senyora Eulària. També em va donar la paraula la senyora Oliva. Endavant. Hola, bona tarda. Bon vespre. Nosaltres és el nostre grup municipal. Com no podia ser d'una altra manera, també votarem a favor. Tot i que pensem que aquestes subvencions o ajuts s'haurien de poder pagar amb la major brevetat possible, un cop s'hagin executat, com és el cas dels menjadors escolars o de les extraescolars, que a vegades estan portades per empreses o entitats petites. Gràcies.
Gràcies, senyora Oliva. Si us sembla bé, passem al punt a votació. Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? El grup municipal de Vox i el grup municipal del Partit Popular s'abstenen. De resta són vots afirmatius. Per tant, queda aprovat. I passem al punt 8.
De l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació de l'adenda per l'any 2026 de les condicions tècniques i econòmiques del servei regulades pel conveni en matèria de residus municipals i comercials entre l'Ajuntament de Mollets i el Consorci per la gestió de residus del Vallès Oriental. Senyora secretària.
Gràcies, alcaldessa. Basant-me l'actual dels acords, primer aprovar per part de l'Ajuntament amb efectes retroactius a 1 de gener de 2026 l'adenda per l'any 2026 del conveni per al desplegament de la cooperació per gestionar de forma compartida les activitats i serveis en matèria de residus municipals i dels residus comercials de l'Ajuntament de Mollet de Vallès, on es proposen les condicions tècniques i econòmiques
del servei de recollida, gestió i transport de residus municipals. Segon, autoritzar les despeses per a l'exercici 2026, que es detallen a continuació, a favor del Consorci per a la gestió de residus del Vallès Oriental, amb número d'identificació fiscal al que correspon, i en tot cas es fan aplicacions pressupostàries de despesa l'any 2026 per valor d'1.055.911,53%,
pel que fa a servei de xerreria, ordenança 1, tarifa 1, i 56.293,97 pel que fa a servei de xerreria, ordenança 1, tarifa 3, preus unitaris. A càrrec de la partida pressupostària també de despeses del 2026...
d'1.205.324.020 del servei de recollida selectiva i després a càrrec de diferents partides pressupostàries, 1.493.153,98 pel que fa al tractament de fraccions urbàniques, valoritzada de resta i transferències.
Després també, a les despeses 2016 de 4 de Consorci, 394.289,40. I pel que fa a la recollida d'apicardor comercial, 177.623,60. Finalment, pel que fa a l'arrentament de sistemes i tancament del software municipal, 95.130,50. Tercer, comunicar al president Acol, al Consorci de la Gestió de Registres de Vallès Oriental, per al seu coneixement i efectes oportuns.
Gràcies, senyora secretària. Senyor Bruto, si vol donar una explicació del punt.
Sí, aquest també és un punt clàssic que passem periòdicament pel ple. La relació i l'acord que tenim amb el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Oriental es regeix per un conveni plurianual, però cada any hem de fer i portar aprovació aquesta denda anual de serveis, que a més dels serveis habituals, que són el servei de recollida selectiva i el servei de xeria, també comporta altres petits serveis i altres costos associats, com per exemple...
Gràcies, senyor Broto.
I passem al punt nou de l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'aprovació del conveni de col·laboració entre el nostre ajuntament, l'Ajuntament de Mollet i la Comissió Central de Subministrament, en què s'estableixen les condicions de participació en el sistema central d'adquisicions de béns i serveis de la Generalitat de Catalunya. Senyora secretària.
Gràcies, senyor Alcaldessa. Passem a l'actura d'acords. Primer, manifestar la voluntat de l'Ajuntament de Mollet del Vallès d'incorporar-se al sistema central d'adquisició de béns i serveis de la Comissió Central de Subministraments de la Generalitat de Catalunya en totes les seves categories de subministraments i serveis. Segon, aprovar l'assignatura del corresponent conveni de col·laboració per a l'utilització del catàleg de béns i productes homologats d'adquisició centralitzada del sistema central d'adquisicions.
Tercer, fer extensible al citat conveni als ents dependents de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, prèvia ratificació en posterior comunicació d'aquesta a la Comissió Central de Subministraments, materialitzant-se amb l'assignatura de les corresponents adendes del conveni. Quart, tramitar les ulteriors adhesions als acords marx sistemes dinàmics d'adquisició i a la contratació dels derivats.
de béns i serveis que la central de subministraments posi a disposició dels engegnerits de conformitat amb el règim jurídic que estableix a la llei de contrats del sector públic, sinó que expedir certificació d'aquest acord a la Generalitat de Catalunya a través de la plataforma d'EACAT, mitjançant l'enviament del formulari degudament complementat i per tal que produeixi els efectes oportuns. Gràcies, secretària. Senyor Bruto, endavant.
Sí, en aquest cas es tracta de renovar l'acord per poder utilitzar la central de compres de la Generalitat, que es va iniciar aquest acord el 2018, però certament a finals d'any des de la Generalitat es va demanar que féssim aquesta renovació, una central de compres que s'utilitza per serveis diversos, des d'energia, mobiliari, vigilància, seguretat, entre d'altres.
Gràcies, senyor Bruto. Es demana intervenir en aquest punt. Doncs passem al punt de votació. Vots en contra. El regidor no ha escrit. Vota en contra. Abstencions. La regidora de Vox s'absté. La resta són vots afirmatius i, per tant, queda aprovat el punt. Passem al punt 10 de l'ordre del dia, que és el dictamen sobre l'atorgament d'un préstec participatiu amb ullet impulsa. Senyora secretària, endavant.
Gràcies, senyora Alcaldessa. Passem a l'actual d'acords. Primer, autoritzem un lloc d'impulsa de SELA amb NIF, el que correspon, la concertació d'una operació de presta gaire termini per import de 2.840.342,03 euros. Segon, aprovar la formalització d'un presta participatiu de l'Ajuntament a favor de la societat municipal per import de 2.840.342,03 euros.
amb un venciment de finals de 31 de desembre de 2030, amb les condicions que consten del contracte de presta participatiu incorporat a l'expedient administratiu que substitueix per innovació les obligacions recollides a l'anterior conveni signat entre les parts el 28 de desembre de 2023. Tercer, acordar que els efectes del presta participatiu es retrotraiguin el 31 de desembre de 2025. Quart, facultar l'alcaldessa de l'Ajuntament per l'assignatura dels documents necessaris per a l'execució del present acord. Cinquè, notificar aquest acord a Molletín.cl i a la intervenció municipal.
Senyor Broto, si vol explicar aquest punt, endavant. Sí, en aquest cas voldria començar fent una prèvia de context a aquest punt i és que Mollet Impulsa, que abans s'anomenava Promosol, és una empresa municipal que té per objecte social precisament promocionar el sol i l'habitatge municipal i en aquest sentit és una empresa que històricament ha desenvolupat sectors importants de la ciutat com la Riera Seca o la Vinyota.
Certa és que és de la sentència d'expropiació de la vinyota, que ja n'hem parlat molt en aquest ple i que per part nostra la considerem injusta. L'empresa ha passat per moments complicats que han impedit certament que pugui exercir plenament l'objectiu principal de ser el seu objecte social, com deia. Sumat també al fet que des de fa més de 10 anys o 10 anys
farà aviat que la ciutat no compta amb un pla urbanístic vigent que li permeti desenvolupar les finques que l'empresa actualment té en cartera. I per tant, després d'aquest context, vull també fer esment a tres punts que voldria destacar sobre la situació actual de l'empresa.
El primer és que actualment, lligo amb el que deia, estem en espera d'aprovació definitiva del POUM. Al proper ple del mes d'abril tornarem a passar un tecle fosc que esmeni les dues indicacions tècniques que ens va indicar la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat el mes de febrer i, per tant, esperem...
que ja sigui la definitiva, així ho hauria de ser i així ho hem acordat amb la Generalitat i per tant ja disposar en pocs mesos d'un poum definitiu. Això ens permetrà desenvolupar les finques actuals de Mollet Impulsa i d'alguna manera no malvendre-les, que és el que passaria si ens veiéssim obligats a fer-ho actualment. En segon lloc, un segon punt que voldria destacar i és un punt que n'hem parlat molt en el Consell d'Administració i és que
L'empresa, fruit d'aquests dos fets rellevants, es troba en un impàs. I és que fins que el POM s'aprovi i pugui desenvolupar el seu objectiu, certament es troba en aquest punt que li costa d'alguna manera avançar en el seu objectiu. I per tant, la situació actual és que l'empresa té més...
Despesa que ingressos i això ha provocat que tant el 2024 com el 2025 tingués un tancament negatiu. Com a novetat, aquest 2026 el pressupost van preveure una aportació ordinària de la mateixa manera que fem a Mercamollet, Mollet Comunicació, Enfo o també els organismes autònoms com la Fundació Balló, l'Institut Municipal d'Educació, l'Institut Municipal de Serveis als Discapacitats. Fins ara no ho havíem fet
perquè no li feia faltar a l'empresa, però sí que, certament, veient la situació actual, així ho vam preveure. En tercer lloc, el tercer punt a destacar de la situació actual és que, fruit de la sentència del TSJ de 2022, on es declarava la impossibilitat d'execució de sentència i es reconeixia el dret d'Eurocarat a obtenir una indemnització pel que es coneix com lucro cesante, que és el que havia deixat de guanyar l'operació, que l'operació és...
L'adjudicació que va obtenir de Catlón, el novembre de 2025, el jutge va sentenciar l'Ajuntament a pagar 1,2 milions d'euros per aquest concepte. En aquest sentit, l'altra part ha recorregut la sentència i, per tant, actualment no és una obligació, però sí que cal fer una provisió. Aprofito també per dir que dins de la pòlissa de responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament intentarem que se'n faci càrrec la companyia
Però tot i això Mollet Impulsa ho ha de comptabilitzar. I per tant aquests tres punts de la situació actual a nivell econòmic comptable de l'empresa ens fan prendre decisions. En certa manera estem obligats a prendre decisions però voldria afegir que no només a nivell legal i jurídic perquè per nosaltres des del govern està clar que Mollet Impulsa és l'eina adequada pel seu objecte social que recordo que és promocionar
el sol i l'habitatge municipal. I, per tant, volem que l'empresa torni a ser una empresa plenament capacitada per poder-ho fer en el futur proper. I aquest és el motiu, després de tot aquest relat, que ens porta avui a portar aprovació a aquest préstec participatiu, que, de fet, l'empresa el demana a l'Ajuntament, avui l'aprovem i després...
Aquesta setmana tenim Consell d'Administració de l'Empresa i també l'haurem d'aprovar en el sí del Consell. El préstec correspon a 2,8 milions d'euros que corresponen a la quantitat que l'Ajuntament va avançar via fons d'impuls econòmic per fer front al que quedava del conveni de creditors de l'expropiació de la vinyota. Aquí aquest import...
És un moviment comptable que es fa perquè d'aquesta manera està previst amortitzar-lo en cinc anys i és l'eina que ens permet poder mantenir la societat però sobretot posar la base per desenvolupar-la en els propers anys. Com que és un préstec, la societat haurà de tornar-lo a l'Ajuntament, evidentment amb els interessos que correspongui, que s'acorden en el contracte del préstec i per tant això serà una obligació de mullet impulsa cap a l'Ajuntament i sobretot
tornant a l'inici. Aquesta voluntat que Mollet Impulse sigui l'eina que promocioni el sol i l'habitatge municipal i estem segurs que amb el nou pla urbanístic s'obriran moltes possibilitats importants, il·lusionants de desenvolupament d'habitatge a la ciutat. Gràcies, senyor Broto. Ens demana intervenir en aquest punt. Senyora Vilaret, endavant.
Gràcies, alcaldessa, bona tarda. Aquest punt d'avui sembla un punt més, que passa una mica, ho intenta passar sense pena de glòria, però pel meu grup municipal i per mi especialment és un punt molt rellevant, com segur que es pot imaginar, el senyor Broto i la senyora alcaldessa, la senyora Dionisió.
perquè aquest punt d'avui reflecteix les conseqüències d'unes decisions preses fa 17 anys, exactament al març del 2008, quan es va adjudicar la parcel·la on actualment hi ha el Decathlon. Unes decisions fetes conscientment en el seu moment dels riscos que es prenien, perquè el regidor Brot ha volgut posar el context, jo vull posar un context més ampli encara,
i després explicaré per què, però que encara porten Q a dia d'avui i que porten, com ha dit ell, llestrant l'empresa Mollet Impulsa des de fa molts anys, des de fa gairebé 10 anys. Aquestes decisions es van prendre en aquell moment d'una manera poc transparent, però és que quan això es va fer públic el 2016, també la poca transparència i la gestió de la informació per part d'aquest govern municipal socialista
que no era el d'ara, era un altre, però també era socialista, va ser també marca de la casa. Jo esperava, perquè realment des que ja l'alcaldessa Dionísio han canviat unes quantes coses pel que fa a la comunicació amb els grups municipals de l'oposició i la transparència, que això no continuï sent així. Però quan veiem que ens assabentem d'una nova sentència perquè passen un punt del ple...
que segurament si això no hagués calgut passar-ho per ple, ni ens n'assabentaríem. Ja sabem que hi ha un Consell d'Administració de Mollet Impulsa, que estava convocat per la setmana passada i que s'ha posposat a la setmana vinent, i suposo que allà s'explicarà millor.
Jo crec que això hauria d'haver sigut objecte d'una reunió dels portaveus, d'una convocatòria de l'alcaldessa, perquè crec que és prou rellevant i té efectes prou notoris, encara que no siguin immediats, i és una informació que esperàvem de fa molts anys. I poso el context. El 2008, al març, aquest Ajuntament, a través de l'empresa que llavors es deia Promossol, com bé ha dit el senyor Broto, va adjudicar aquella parcel·la de Caldón per un import de 2,3 milions d'euros inferior a l'altra oferta, que era una empresa immobiliària que es deia Eurocarat,
que va presentar un recurs.
En aquell moment, el gerent de l'empresa municipal, la secretària de la corporació, va haver-hi diverses objeccions que van ser públiques i notòries a aquesta adjudicació, no perquè alguns preferissin més una empresa sobre l'altra, sinó perquè ja van advertir que això tindria conseqüències legals i que segur que recorreria i que hi havia possibilitat de perdre. I això ho recull la premsa de l'època i va ser públic. En aquell moment, l'alcalde, el senyor Monràs i el senyor Garzón van dir que ells assumirien la responsabilitat.
No sé si la van assumir, però el que és clar és que ho estem pagant entre tots, les conseqüències greus que va tenir aquella decisió en aquell moment, que no es pot dir que no estigués advertida. Perquè la vinyota i totes les sentències que hi ha hagut, la dels preus de l'expropiació, doncs mira, no es podia saber, és injusta, ha anat com ha anat, però aquesta sí que es podia saber i de fet es va advertir.
Quan el 2016 vam conèixer aquesta sentència, perquè jo mateixa la vaig trobar en un buscador de sentències que hi ha a internet, perquè com a membre del Consell d'Administració no se m'havia informat, va haver-hi una hora en polèmica, no sé si molts dels que són aquí avui se'n recordaran, quan el grup de llavors, ara Mollet Esquerra,
i el grup de llavors es deia que havia mullat, vam fer una roda de premsa explicant que hi havia hagut aquesta sentència. I explicant que la sentència anul·lava l'adjudicació del Decathlon i que segurament ens comportaria haver d'indemnitzar a la llarga l'altra empresa. En aquell moment se'ns va dir que mai a la vida hi hauria indemnització, que això era mentida, etcètera, etcètera, però a part el senyor Monràs va decidir, sufregat per tots els mulletans i mulletanes, perquè també ho va pagar l'Ajuntament, de fer una denúncia per injúries i calúmnies
en aquell moment el portaveu del grup d'Esquerra, que era l'Oriol López, el president d'Esquerra Republicana, l'Albert Viesques, a mi mateixa i el Manel Sostres, que vam acabar caient de la querella. Tres anys més tard ens van absolve d'aquestes acusacions, però amb un patiment que realment no calia. Tot això per què ho explico? Perquè tot això era per explicar, això ens va comportar voler explicar a la ciutadania que hi havia hagut aquesta sentència que tindria efectes greus.
I sempre, sempre es va negar per part del senyor Monràs que aquests efectes fossin així i per part dels serveis jurídics. Quan l'abril del 2018 aquella sentència va esdevenir ferma perquè no es va acceptar el recurs de cassació al Suprem, vam tornar a advertir d'aquest risc d'indemnització i l'Ajuntament ho va tornar a negar en aquell moment també perquè deien que no és el que havien demanat a l'empresa. Després també, quan ens van dir que com que Eurocaratge no era les mateixes persones i havien perdut el dret...
de cobrar-la, etcètera, etcètera. I no n'hem sabut mai més res. Ho hem preguntat alguna altra vegada, però esclar, no preguntarem a tots els plens el mateix. Jo em contava que si hi havia alguna novetat, doncs ens ho dirien. I ara ens assabentem que l'octubre de l'any passat va haver-hi aquesta novetat d'aquesta sentència que fixa en 1.200.000 euros més interessos aquesta indemnització. Que no és ferma, ja ho sabem, perquè segons el que hem llegit en aquesta documentació...
Doncs l'empresa Eurocarat, la que va iniciar tot aquest procediment, l'ha recorregut. No hem vist que l'haguessin recorregut com a Ajuntament, però ja ens ho explicaran. I, per tant, encara podria ser més alta o menys.
També hem sabut amb aquesta documentació, que ara ho ha explicat també el senyor Broto, que el 3 de febrer la Comissió d'Urbanisme va tornar a suspendre el POUM i no es va aprovar definitivament, que ja ens ha explicat, ho va explicar la Comissió Informativa, ho ha explicat avui, que el proper abril tornarà a passar, però també estaria bé assabentar-nos en d'altres maneres de les coses.
En tot cas, vostè deia Mollet Impulsa és l'eina adequada, no en tenim cap dubte, jo sempre he defensat que ens cal una empresa per fer moltes més coses de les que fa, però és una empresa que ha estat llestada per decisions polítiques, en algun cas molt irresponsables, perquè era assabiendes del que podria comportar, i no podem passar, i a més que quan s'ha volgut dir això públicament s'ha castigat a qui ho ha dit, i ara no podem passar sense pena ni clar, com si no passi res...
aquest punt com un punt més en aquest ple, perquè de veritat em sembla molt injust, perquè se'ns va acusar moltes vegades que era mentida que haguéssim d'assumir mai una indemnització per això. Per tant, avui això ho havia de dir, el nostre vot serà abstenció, perquè entenem que això que ha plantejat, i així ho ha plantejat el portaveu, i és així, és una fórmula...
és una fórmula comptable perquè no s'hagi de dissoldre l'empresa, perquè estem en el punt que si això es fes aquesta provisió de fons de més d'un milió d'euros, l'empresa, per raons objectives, hauria de dissoldre's. Nosaltres no volem que es dissolgui l'empresa, per tant, no votarem en contra, ens abstindrem, però...
però no podíem deixar de posar sobre la taula que això no resol el problema. Això salva, de moment, que no es dissolgui l'empresa, però aquest 1.200.000 o el que sigui que acabi determinant al jutjat contenciós número 12 o a qui resolgui el recurs, l'haurà de pagar algú. I al final, Mollet impulsa a l'Ajuntament, tots els diners surten del mateix lloc, dels Molletans i Molletanes, i uns diners que gastem amb una cosa que no podrem gastar amb una altra.
Per tant, avui jo crec que calia posar èmfasi a això, en explicar que les coses no passen perquè sí, i que compta amb les decisions que prenem avui, perquè d'aquí 17 anys algú les pagarà. Gràcies. Gràcies, senyora Vilaret. Senyora Escribano, endavant.
Sí, gràcies. També és un punt de govern, però també per motius, jo crec que evidents, també intervindrem des de Mollet en Comú i molt d'acord amb la línia del que la regidora Vilaret ha explicat. Ja fa anys, en concret el 2017, mirava la Maroteca aquests dies,
En una roda de premsa compartida amb els companys d'Esquerra Republicana vam denunciar irregularitats i poca transparència en l'adjudicació d'aquest solar i la sentència ens va donar la raó. A més, el 2018 el Tribunal Superior de Justícia anul·lava de manera ferma l'adjudicació del solar a Decathlon. La manera com es va tractar aquest tema va ser del tot
desencertada, podríem dir molts més qualificatius, es va fer malament, es va sostenir com a bona una pèssima gestió, fins i tot amb una sentència en contra. Ens vam haver de sentir dir per l'alcalde Monràs que érem uns oportunistes i fins i tot, com ja ha explicat la regidora que m'ha precedit, es va impulsar un judici contra dos representants d'un altre partit.
Fent servir, per tant, la justícia per limitar el debat polític. Així ho vam viure. Per limitar el debat polític hi avisona vegantes el grup que represento. O també comentaris del regidor Garzón que ens deia que no passaria res i que ens podíem haver estalviat l'espectacle.
una etapa de vergonya que per nosaltres va regnar la mala política, i en especial en aquest cas. Aquesta mala gestió va costar diners a la nostra ciutat i li costarà. Per una banda, el que es va deixar d'ingressar, perquè recordem que la diferència entre un licitador i l'altre era de 2,3 milions, i d'altra banda el que caldrà pagar ara per indemnització, si serà 1.200.000 o ja veurem el que s'acabi determinant.
Com s'ha dit, el gerent de l'empresa en aquell moment, però no sol, senyor Serra Solsas, en aquell moment va emetre un vot contrari a la mesa de contractació. També va advertir la intervenció o la secretaria, no sé si els dos, i poc després també el gerent va dimitir. Tot un cúmul de despropòsits en una època on la política va ser molt tensa i hi havia tot de darts anant d'una banda cap a l'altra.
I vull deixar clar, pels que ens escoltin i pels que van al Decathlon i pels que puguin recordar una cosa o l'altra, que en cap cas es plantejaven i ens plantegem què ens agradava més, si una botiga d'electrodomèstics o una botiga d'esports.
no anava d'això ni va d'això. Parlàvem i parlem d'una bona gestió dels recursos públics. Ens interessava i ens segueix interessant, i sempre ho farem, de defensar una gestió transparent, d'acord a llei i correcta en la seva tramitació. I de tots aquells fets, avui ens trobem a una situació
Doncs com s'ha explicat, que faria tancant negatiu l'empresa Mollet Impulsa i, en conseqüència, la seva dissolució. Vam ser i seguim sent molt crítics i rebutgem com es va tramitar aquella adjudicació del Solar i rebutgem com es va defensar capa i espasa amb un acoso i derribo dels que discrepàvem en aquell moment. La situació ara...
Com s'ha dit, és que tenim una empresa municipal que hauria de poder fer tota una feina important al municipi al voltant de la promoció del sol i de l'habitatge i que creiem tot fermament que cal mantenir.
I ironies de la vida, no? Ara som a govern. I avui nosaltres sí que serem responsables, sí que serem conscients de les conseqüències, perquè no volem que es dissolgui aquesta empresa. I per això, únicament, votarem afirmativament aquest préstec participatiu. Gràcies. Moltes gràcies, senyora Escribano. No sé si el senyor Broto vol donar resposta a aquest primer turn. Endavant.
Sí, jo volia començar abans d'entrar en el detall, només remarcant dues coses. La primera és que la sentència no és ferma, però tot i això la portem a donar compte al Consell d'Administració de Mollet Impulsa, perquè així ho vam demanar i jo crec que és el més lògic ser al màxim de transparent en un tema...
que estic segur que en parlarem bastament. I la segona és que a la comissió informativa, que és on vam entrar en el detall del punt, igual que amb el tema del text reforç del POM, doncs certament vam anar molt justos de temps, molt, molt justos, i per tant aquí sí que entoma personalment la meva culpa de l'ajust...
que va anar tot, però en tot cas el Teigrafós sí que ha puntualitzat que són dues coses molt de l'àmbit tècnic relacionat amb les ordenances aquestes que vam accedir al POM, concretament l'ordenança d'edificació que ens demanen incorporar sis paràmetres i d'altra banda l'altra que realment aquests informes que ens feien alguna observació i que hem canviat al POM ens demanen que tornem
a demanar-los. I, per tant, no són canvis estructurals. De fet, el primer Tecrafós ja no ho era i ara encara menys. I sí que hem estat reunits en l'àmbit d'urbanisme de la Generalitat perquè això vagi el més aviat possible. I d'aquí una mica del no haver-li donat més bombo, concretament el tema del Tecrafós, i l'altre certament un tema de temps. Entrant una mica en les vostres intervencions, estic d'acord una mica en el que heu comentat
les dues regidores una cosa és la sentència que concretament a nosaltres no ens agrada la sentència però certament a vegades es guanya i a vegades no perquè no hem recorregut nosaltres perquè certament l'empresa demanava 9 milions d'euros nosaltres demanàvem al voltant de 100.000 i per tant aquest 1,2 en certa manera sentim que ha estat favorable als interessos de l'Ajuntament tenim present aquesta sentència prèvia del TSJ del 2022
que ja apuntava que cap a aquest lucro cesante, i per tant crec que si es manté aquí, dintre de tota la situació desafortunada, haurà estat una resolució el més positiva possible, sent molt conscients que evidentment 0 euros hagués sigut molt millor que aquest 1,2 milions, però encara pitjor hagués sigut els 9 milions d'euros
que demanava l'altra part, o el que demanen ara, que evidentment és més de 1,2 milions d'euros. I com deia aquesta sentència, no ens agrada perquè al final, per una part sí que deixa clar que no hi ha dolo, no hi ha ningú que s'enriquis...
amb aquest tema, que es tracta d'una mala tramitació, perquè sí que és veritat que van haver-hi objeccions, però no va haver-hi cap informe desfavorable. Però, en tot cas, la sentència, com totes, és opinable i això està clar que és un tema que, històricament, ha estat molt polèmic i, per tant, entenc perfectament les vostres postures i les vostres intervencions. Però sí que centrar-me...
en l'altra part, que és en el futur de Mollet Impulsa. Nosaltres creiem que davant d'aquesta situació calia prendre aquesta decisió i, per tant, ens volem centrar en aquest tema, que és aquest préstec participatiu que ens semblava la millor opció per poder sortir d'aquesta situació certament complicada i, com deia, posar la base cap al que ha de ser el Mollet Impulsa dels propers anys.
Gràcies, senyor Bruto. No sé si has demanat... Senyora Vilaret, endavant. Molt breument, perquè ja m'he extès molt abans, però... O sigui, quan li demanava més informació, i li poso un exemple, jo m'acabo de sabantar ara, i crec que he anat a tots els Consells d'Administració, i m'he llegit tots els informes anuals, a tots els comptes, es fa un a l'any, tampoc és que tingui molt mèrit, però m'acabo de sabantar ara en la seva intervenció que ells demanaven 9 milions i nosaltres en demanàvem 100.000, per exemple.
i que hi havia una sentència a l'octubre. Per tant, quan li dic que no ens ha informat, no vull dir que l'última setmana hagin decidit fer aquest préstec i no hagi pogut dir-me quin tipus de préstec, que això no és tan rellevant. Informar vol dir estar al corrent, com a mínim els membres del Consell d'Administració, els grups municipals de l'oposició, d'en quin punt està aquest
tema judicial que té força d'interès. I saber que uns demanen nou, que nosaltres demanem cent, quan es preveu... Perquè cada vegada que anem parlat ningú ens ha explicat això. Per tant, ho dic perquè potser així se m'entén més. Jo crec que això no hauria de ser així i que hauríem d'estar al corrent. Gràcies.
Gràcies, senyora Vilaret. No sé si podem passar el punt a votació, senyor Bruto. Perfecte, doncs passem el punt a votació. Vots en contra. El regidor no ha escrit, vota en contra. Abstencions. Junts per Catalunya, Mollet, Vox, Partit Popular i la Molleta Esquerra avui ja s'abstenen i la resta són vots afirmatius i per tant queda aprovat.
I passem a la part de mocions del ple i comencem pel punt 11, que és la lectura del manifest del dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, consensuat per diverses administracions supramunicipals. Com és un donar compte perquè va ser un manifest que es va aprovar també per Junta de Portaveus, li passo la paraula a la regidora Mas perquè faci explicació d'aquest punt. Endavant.
Molt bona tarda. El passat 6 de març vam fer la lectura de Manifest Unitari al voltant de la jornada 8 de març i avui ens volíem adonar per què és tan important aquesta jornada perquè el 8 de març commemora la lluita històrica de les dones per la igualtat. És un acte de memòria i de reconeixement a totes les dones que han contribuït al progrés social amb el feminisme com a motor de transformació.
Perquè la igualtat entre dones i homes és un requisit imprescindible per a una democràcia plena i s'ha d'abordar com una política transversal a totes les accions públiques. Però no és només un dia de commemoració, sinó també de lluita per l'erradicació de les desigualtats estructurals entre homes i dones, contra l'augment dels discursos no masclistes, de lluita contra la banalització de la violència masclista que ens desagna dia rere dia,
de lluitar contra l'impacte de la pornografia en la construcció de relacions desiguals i de lluitar per totes les dones i nenes del món en aquest context internacional de regressió. És per això que cal seguir avançant per reforçar la lluita contra totes les violències masclistes, promoure i apostar realment per la coeducació, garantir els drets reproductius, fomentar la corresponsabilitat per tenir igualtat d'oportunitats i desenvolupar accions de sensibilització cap a la ciutadania.
perquè el compromís amb el feminisme és el compromís amb la democràcia i els seus valors de llibertat, dignitat i igualtat real d'oportunitats. Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyora Mas. Passem el torn als urns municipals, si ho demaneu. Bona nit. Un moment, un moment. Ah, perdó. Aquí.
Doncs senyor Soto, endavant. Buenas noches. Estoy a favor de las mujeres, pero estoy en contra del 8 de mayo. Gracias. Senyora Olaria, endavant. Gràcies de nou. Bé, el benefacte és del 8 de març.
Ens recorda que la igualtat real entre dones i homes encara no és una realitat plena. Malauradament és així. Ens parla de la necessitat de continuar lluitant contra les desigualtats, les discriminacions i qualsevol forma de violència que encara avui pateixen moltes dones arreu del món i també del nostre entorn més proper. La igualtat no és un privilegi, és un dret. Cap pas enrere en drets i llibertats.
Gracias, señora Aularia. Señora Santiago, endavant. Gracias. En el marco del 8 de marzo es importante recordar algo esencial, el reconocimiento a todas las mujeres que con su esfuerzo diario sostienen familias, nuestras ciudades y, en definitiva, nuestra sociedad. Mujeres anónimas, en su mayoría, que no salen en titulares, pero que son el verdadero motor de nuestro país.
Defender a la mujer no debería ser una cuestión ideológica, sino de sentido común. Hablamos de garantizar seguridad en las calles, acceso a un empleo digno, posibilidades reales de conciliación y libertad para elegir su propio proyecto de vida.
Eso es lo que realmente preocupa a muchas mujeres hoy. Sin embargo, durante años se ha impuesto un enfoque que ha priorizado el discurso sobre los resultados, generando división y dejando de lado problemas reales como la precariedad, la dificultad para acceder a la vivienda o la inseguridad creciente.
Creemos que es momento de recuperar una visión más sensata, centrada en la igualdad real entre hombres y mujeres, sin enfrentamientos artificiales, poniendo el foco en soluciones concretas. Porque la igualdad no se construye desde la confrontación, sino desde el respeto a la estabilidad y las oportunidades. Por todo ello, defendemos una política útil que deje de un lado debates estériles y se centre en mejorar las vidas de las mujeres de verdad.
Gràcies, senyora Santiago. Senyora Rebol, endavant. Sí, gràcies, alcaldessa. Bé, nosaltres volem reiterar el compromís del Partit Popular amb la igualtat real i efectiva entre dones i homes, així com l'erradicació de qualsevol forma de violència contra les dones. És cert, i compartim molts dels objectius que inspira aquest manifest, com avançar en drets, millorar les oportunitats de les dones...
i continuar combatent les desigualtats on persisteixen i aquí sempre ens hi trobaran. És cert i vull explicar que ens vam abstenir perquè considerem que el text adopta un enfocament ideològic concret que no acabem de compartir.
I nosaltres el que defensem també és una igualtat que assumi, que integri i que no enfronti. Creiem en polítiques eficaces, centrades en la conciliació, el suport a les famílies, la corresponsabilitat, la promoció de l'ocupació femenina i la garantia de la seguretat i la llibertat de totes les dones, sense etiquetes ni plantejaments excloents. Considerem que, sent un manifest institucional com aquest, hauria de buscar el màxim consens possible,
I aquest va ser el motiu de la nostra abstenció des del respecte a la importància d'aquesta jornada i als objectius generals que compartim. Gràcies.
Des de la senyora Arrèbola, ara és el torn de la senyora Planillas, endavant. Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a tothom. Bé, nosaltres des del nostre grup municipal també ens adherim en aquest suport, en aquesta visibilització del dia 8 de març, que per molt que per algunes pugui semblar que és una lluita, la lluita feminista, que ja està molt avançada, que tenim molt endavant, doncs,
Després passen actes vergonyosos com el que acaba de passar fa escassos minuts en què un representant públic electe que ens està traient espai d'altres persones que podrien estar aquí representant-nos i treballant per Mollet no sap ni la data en què commemorem el dia de la dona treballadora.
I és que a vegades això ens passa, que la gent que està mobilitzada, la gent que formem part dels col·lectius i que treballem en el dia a dia per als valors de la societat i del col·lectiu, pensem que realment...
Anem avançant, anem construint i el feminisme no deixa de ser un moviment que realment ha avançat molt, que realment ha aportat, malgrat el que s'hagi comentat, molta llibertat, molt apoderament a totes les dones i al final a totes les persones de la nostra societat.
Perquè el feminisme no és tan sols una reivindicació, sinó que és una eina de transformació rotunda, profunda de la societat que interpel·la a tots nivells i a totes estructures. Perquè encara a dia d'avui hem de seguir patint, les dones continuen patint desigualtats en àmbits laborals, amb bretges salarials que es mantenen, amb precarietat, amb dificultat per accedir a espais de participació, de representació política, de poder o de decisió.
També continuem assumint majoritàriament les tasques de la cura, de l'allar, de la responsabilitat dels fills, que són tasques invisibilitzades i poc reconegudes.
No podem deixar de banda tampoc les violències masclistes, les dades són esfraïdores. Enguany som a tercer mes i la veritat és que sembla que no hi ha aturador, sembla que no hi ha cap mena de consciència i cal que nosaltres com a representants d'aquesta societat posem el focus no només en l'atenció de les víctimes sinó que posem també en aquesta prevenció, en aquesta cultura i pedagogia
feminista per arribar una mica a aquesta transformació cultural que necessitem, perquè el sistema patriarcal al final és un sistema que ens està perpetuant aquestes desigualtats. I en aquest context actual veiem amb aquesta preocupació, com estava comentant, aquests discursos que anem banalitzant o aquesta gràcia que ens ha fet a tothom que això que un representant electe no sàpiga quin dia és el dia de la dona,
Aquests discursos van permeabilitzant i al final el que fan és que cada vegada anem normalitzant situacions més que no haurien de ser normals i que aleshores drets o qüestions que ja teníem adquirides i que pensàvem que ja eren nostres es trenquin i els perdem d'una manera massa fràgil. Per tant, encoratjar-nos a totes a seguir treballant, a seguir reivindicant.
i no volia perdre l'oportunitat, ara que estava aprofitant per parlar sobre aquest tema que ja havia comentat des de fa un parell d'anys a la regidora, que és que a Mollet tenim la sort o la desgràcia que el nomenclator, enclau feminista, ens ha quedat una mica excloent de la zona cèntrica perquè ha sigut, doncs,
a mesura que s'ha anat ampliant la ciutat hem anat posant més nomenclàtors de dones o de representants i en aquest cas la plaça Vuit de Mars és una plaça que ens queda molt desengelada, una plaça que no té cap mena de gràcia i per tant des del nostre grup des de fa un parell d'anys que al Vuit de Mars li demanem
que faci alguna mena de reconeixement o que es pensi des d'alguna òptica que es repensi més aviat a aquesta plaça. Doncs això, tal com celebrem el 8 de març, tal com es fa una diada envers el 8 de març amb la lectura del manifest i amb uns actes, també perquè quedi de manera fixa els 365 dies a l'any la visibilització d'aquesta jornada de la lluita feminista també a la nostra ciutat. Moltes gràcies.
Gràcies, senyora Planeja. Senyora Moya, endavant.
Sí, buenas tardes. Bueno, como bien sabéis, desde Mollet en Común Poder también nos adherimos al manifiesto. El 8 de marzo es una jornada de lucha, una jornada de memoria y de combate. El 8 de marzo es una expresión de la lucha feminista. Es la voz de las mujeres trabajadoras que sostienen el mundo mientras el sistema las explota, precariza e invisibiliza.
El capitalismo se alimenta de desigualdades y esa desigualdad tiene rostro de mujer. Tiene rostro de mujer cuando hablamos de pobreza, precariedad, de jornadas parciales impuestas, de contratos temporales y de salarios más bajos. Tiene rostro de mujer cuando los cuidados recaen sobre ellas, cuando el techo de cristal limita las oportunidades o cuando la vejez llega con pensiones insuficientes.
No es una casualidad ni una disfunción del sistema, sino que es el suyo funcionamiento normal. La desigualdad no es un error, es una estructura, y esa estructura tiene género y tiene clase. Las mujeres trabajadoras somos la columna vertebral de la sociedad. Lo hemos demostrado en cada crisis económica, en cada reconversión industrial, en cada barrio obrero...
al que las mujeres van a organizar redes desde soporte mutuo para garantizar comida y dignidad. Lo hemos demostrado en los centros de trabajo, en los sindicatos, en las calles, defendiendo los derechos laborales y servicios públicos. Y lo seguimos demostrando cada día, sosteniendo la vida ante un sistema que pone el beneficio por delante del bienestar.
Pero este 8 de marzo también miramos al mundo. Miremos a Palestina, donde las mujeres sufren la violencia de la ocupación, el desplazamiento forzado y la guerra. Pero siguen organizándose, resistiendo y cuidando la vida en medio de la destrucción.
Miremos a Cuba también, donde las mujeres han estado protagonistas desde la revolución social defendiendo derechos, educación y salud pública, a pesar del bloqueo y las agresiones externas. El feminismo que defendemos es internacionalista, porque sabemos que la opresión no entiende de fronteras.
Cuando una trabajadora migrante es invisibilizada o cuando una madre sostiene sola a una familia con un salario de miseria, el problema no es individual, es sistémico. Y la respuesta debe ser colectiva. Queremos que el feminismo transforme la estructura que redistribuya la riqueza que garantice los derechos laborales, que sitúe los cuidados en el centro y que ponga fin a la precariedad que condena tantas mujeres a la dependencia económica.
Reivindicamos la reducción de la jornada laboral, la igualdad salarial real, la regularización de las trabajadoras migrantes, la dignificación del trabajo de cuidados y servicios públicos fuertes que liberen a las mujeres de la carga estructural que el sistema les impone.
Reivindicamos la sociedad donde el trabajo no sea explotación y donde ser mujer no significa cobrar menos ni vivir con más miedo. Somos herederas de las obreras textiles, de las sindicalistas perseguidas de las mujeres que van a llenar la fábrica y las calles reclamando pan, trabajo y libertad. Somos herederas de un feminismo que nos separa la lucha, la lucha de género de la lucha de clase, porque sabemos que sin justicia social no existe igualdad real.
Este 8 de marzo gritaremos alto y claro el futuro será feminista o no será y será feminista de clase popular e internacionalista. Porque mientras haya una sola mujer explotada, precarizada o oprimida, nuestra lucha seguirá continuando. Viva un 8 de marzo. Gracias.
Gràcies, senyora Moya. Com he dit al principi, aquest és un manifest que va ser debatut i aprovat per la Junta de Portaveus i que vam donar lectura, en aquest cas, el 7 de març a la nostra ciutat, el 6 de març a la nostra ciutat. I, per tant, passem, havent escoltat a tots els grups municipals, avui també donem...
que és el punt 12, que en aquest cas és una moció conjunta que presenten els grups municipals de Mollet en Comú, del Partit dels Socialistes i ara Mollet, Esquerra o IA, a favor de l'aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer per part dels Estats Units d'Amèrica contra Cuba. Senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actura dels acords. Primer, expressar la nostra solidaritat amb el poble de Cuba i mostrar el rebuig a les mesures de coerció econòmica adoptades pel govern dels Estats Units mitjançant l'ordre executiva de 29 de gener de 2026 per constituir una vulneració del dret internacional, un atac a la sobirania de Cuba i una amenaça per a la pau i l'estabilitat internacional.
Segon, exigir l'aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer que el govern dels Estats Units d'Amèrica manté contra Cuba i sol·licitar als Estats Units d'Amèrica la retirada immediata de Cuba de la llista dels països que patrocinan el terrorisme. Tercer, donar suport a les resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides que exigeixen l'aixecament immediat i incondicional d'aquest bloqueig. Quart, instar al govern de l'Estat espanyol i les institucions europees a defensar el respecte
al dret internacional i a oposar-se activament a les mesures coercitives unilaterals amb efectes extraterritorials com la llei Helm-Burton, que prejudiquen també els interessos europeus. Cinquè dretes ha d'aquest acord al Ministeri d'Afers Exteriors, del Govern de l'Estat espanyol, a les institucions de la Unió Europea, al Consulat dels Estats Units i a l'Ambaixada de Cuba a Espanya com a mostra de solidaritat amb el poble cubà i la defensa de la seva sobirania.
Gràcies, senyora secretària, per l'actura dels acords. Com deia, és una moció presentada conjuntament per Molleta en Comú, PSC i ara Molleta Esquerra. Si us sembla bé, li dono en primer lloc la paraula al senyor Moreno. Perfecte, ponent del punt, endavant. Gràcies, alcaldessa. La política dels Estats Units d'Amèrica cap a Cuba ha estat des de fa més d'un segle un exemple paradigmàtic d'imperialisme i ingerència.
des de l'ús de la mentida com a instrument de dominació, com quan va succeir amb l'incident del USS Maine l'any 1898, on Estats Units va acusar falsament Espanya d'explotar un vaixell de guerra nord-americà i va servir d'excusa per la declaració de guerra que Estats Units va fer contra Espanya i la guerra que va fer per expulsar el domini espanyol i quedar-se amb la illa.
Per tant, Estats Units des de sempre ha intentat subordinar Cuba mitjançant actes terroristes, la pressió econòmica i la coerció política.
Aquest bloqueig de Trump no és només un instrument de política exterior. Ja vam veure que Biden va treure Cuba de la llista de països promotors del terrorisme. Una setmana després Trump va tornar a ficar Cuba. Per tant, utilitzen això com una eina de pressió política. No té una realitat darrere, sinó és un element instrumental.
És un mecanisme de càstig col·lectiu contra la població que ha provocat un col·lapse de serveis bàsics sobre la sanitat, dificultant l'accés a intervencions mèdiques essencials per a nadons, infants, persones grans, agreujant la vulnerabilitat de les capes més indefenses de la societat cubana.
El president Trump, en paraules taxuals, va afirmar que aspirava a «having the honor of taking Cuba», és a dir, tenir l'honor de «prendre Cuba», mostrant sense embuts l'objectiu expansionista i el menyspreu per la sobirania cubana, parlant com un agressor i un conqueridor de l'època medieval.
Aquestes pràctiques han estat àmpliament condemnades per la comunitat internacional. L'Assemblea General de les Nacions Unides porta més de 30 anys votant en contra de l'embargament a Cuba, amb votacions com la dels darrers mesos, que va ser amb 165 països a favor i només 7 en contra.
Una demostració inequívoca de l'oposició global a aquestes polítiques coercitives i terroristes. A més, el poble cubà ha mostrat històricament una capacitat exemplar de resistència i mobilització. Així com hem vist en els darrers dies per moltes ciutats d'Espanya i del món manifestacions i campanyes contra el bloqueig que evidencien la força de la solidaritat internacional i la legitimitat de la lluita per la sobirania i els drets socials.
Com a demòcrates internacionalistes denunciem aquestes pràctiques imperials que utilitzen la pobresa i la manca de recursos com a arma contra la població civil. I reafirmem el compromís amb la justícia social, la legalitat internacional i el respecte a la sobirania dels pobles. No es tracta d'abonisme, es tracta de reconèixer que les majories socials innocents sempre pateixen quan l'imperialisme decideix imposar-se per la força.
Cuba, al seu torn, ha estat un referent mundial en projectes de cooperació i solidaritat internacional, compartint recursos i coneixement en països de tot el món. Alguns exemples destacables inclouen l'enviament de brigades mèdiques a països com Venezuela, Ití, Nicaragua, Pakistan...
la col·laboració amb projectes educatius a l'Àfrica, a Amèrica Llatina, la formació de professionals de la salut a través de programes com Barrio Adentro, o intervencions com Missió Milagro o l'Escola Latinoamericana de Medicina. O també cal recordar el programa d'alfabetització Jo si Puedo, que va venir a Espanya i va ajudar la zona de la ciutat de Sevilla a alfabetitzar més de 300 joves a la ciutat.
Aquest compromís reafirma la vocació internacionalista de Cuba i mostra que la solidaritat no és només un gest, sinó un projecte sostenible que contribueix al desenvolupament humà i al respecte pels drets de les persones arreu del món.
Amb moltes dificultats, també errors i problemàtiques que cal superar i millorar en molts aspectes, Cuba ha desenvolupat també al seu país índex que cal remarcar. Té una taxa d'alfabetització més alta que als Estats Units, una mortalitat infantil inferior als Estats Units i una esperança de vida com la dels Estats Units, malgrat totes les dificultats econòmiques. Un altre argument...
Parlant de la inversió espanyola i catalana a Cuba, hi ha a Cuba més de pràcticament 300 empreses, la majoria pymes, a Cuba. El 40% són catalanes. Espanya és el país amb més inversió d'Europa a Cuba. Però la política de Trump també amenaça el capital espanyol i català,
La llei Helms-Barton de l'any 96 permet demanar empreses estrangeres, com les espanyoles, que operen amb propietats expropiades de l'any 1959, l'any de la revolució cubana. Això significa que una entrada o una invasió nord-americana significaria la pèrdua d'infraestructura i negocis de les empreses espanyoles, que porten dècades treballant a Cuba. Serien substituïdes pel capital dels Estats Units.
Acabo. L'Ajuntament de Mollet ha tingut un paper capdavanter a Catalunya i la solidaritat amb Cuba, participant activament en el Fons de Cooperació Internacional amb aportacions a projectes molt diversos. Ajuda en situacions d'emergència com el recent huracà Melissa, projectes educatius, enviament de material sanitari i suport a serveis bàsics.
Aquesta acció compta amb una base social forta i activa, gràcies a les entitats i ONGs com Alcària i especialment Mollet amb Cuba, que han facilitat la implicació directa de la ciutadania en aquestes polítiques de solidaritat i que són un referent a nivell de Catalunya.
Des de l'Ajuntament ens comprometem a mantenir i ampliar aquesta ajuda en un moment en què els actes del poble cubà són més intensos que mai, reforçant així la nostra aposta per la justícia social i la cooperació internacional. Gràcies. Gràcies, senyor Moreno. Li passo la paraula ara al senyor Broto, també com a portaveu d'un grup proposant. Endavant.
En aquest cas, començar agraint a Mollet amb Cuba la presentació d'aquesta moció i, òbviament, la seva tasca contínua que fan a la nostra ciutat en l'àmbit de la solidaritat i la cooperació des del grup
ens va oferir la possibilitat de sumar-nos a proposar la moció i en aquest cas no ho vam dubtar gens. Coincidim que la situació actual a Cuba és un flagrant atac als drets humans del poble cubà. Afegiria que és una vergonya de la comunitat internacional, com tantes altres, malauradament, que estem veient avui en dia i és que a vegades no cal una guerra per trepitjar
un poble i per tant tot el suport des d'aquí al poble cubà, que ja estava patint un bloqueig inhumà i ara la situació certament s'ha greujat. I una crida, en aquest cas a Iran, a Ucraïna, també en el cas de Putin, a Gaza, en el cas de Netanyahu, a parar els peus aquests autoritaris com són Trump, Netanyahu o Putin.
Gràcies, senyor Broto. Senyor López, endavant. Moltes gràcies, senyora alcaldessa. El nostre grup també participi d'aquesta moció perquè és important que hi ha les forces progressistes d'aquest Ajuntament. Una qüestió, diguem, encara que sigui molt llunyana, però en realitat parla de valors universals, la justícia, la dignitat i la solidaritat entre els pobles.
QA pateix des de fa més de 60 anys un bloqueig econòmic, comercial i financer, impulsat pels Estats Units. Un bloqueig que no només és una anomalia històrica, sinó també una injustícia fregant que ha estat condenada regularment per les Nacions Unides amb el suport aclaparador de la comunitat internacional. Ja ha dit el de les comuns, el David.
més o menys, només 7 països han votat en contra aquest bloqueig. Però avui no parlem només de bloqueig en el tracte, parlem d'una realitat concreta i actual, l'assetjament energètic que està patint el poble cubà. Aquest assetjament té conseqüències molt greus.
Taler elèctric constant, hospitals amb dificultat per funcionar en normalitat, problemes en la conservació d'aliments i una vida quotidiana marcada per la precarietat energètica. Hem de dir clar, aquesta mesura no afecta als governants, afecta a les persones de la família, a la gent i als infants.
Des de Mollet del Vallès és una ciutat compromesa a la salut pública, a la justícia social i al dret humà. No podem mirar cap a una altra banda. Nosaltres sabem què vol dir defensar el servei públic. Sabem molt què vol dir lluitar per una sanitat digna, per una vida digna i precisament per això no podem acceptar polítiques que estiguin col·lectivament a tot un poble. El dret internacional és clar.
Cap país pot sometre a mesures coercitives que afecten la seva població civil. I encara menys quan aquestes mesures dificulten l'acció de recursos bàsics a l'energia. Per això aquesta moció no és només la declaració simbòlica, sinó un posament polític i ètic. Per això diem clarament...
L'èmfasi no al bloqueig, no al setjament energètic, sí a la solidaritat entre els pobles. I també insten al govern d'Espanya i a l'institució europea a no ser còmplices per omissió i reforçar l'àmbit d'ocupació en Cuba. Perquè la solidaritat no és només una paraula, és una responsabilitat.
Mollet sempre ha estat una ciutat solidària i ho van demostrar durant la pandèmia. Demostren cada dia defensar els serveis públics i avui no podem tornar a demostrar. Viva Cuba socialista. Gràcies, senyor López. Ara és el tot de la resta de grups si ho demanen. Senyor Soto, endavant. Bona nit, sota la veig.
Mi nuera es cubana, una. ¿Vale? Yo familia cubana. Conozco a los cubanos mejor que todos vosotros. Cuba pasa más hambre que un caracol pegado en un espejo. Quien come allí es el puto militar y lo que mandan. No lleva más tonterías. Gracias.
Senyora Olària, portaveu de Junts per Catalunya, Mollet, endavant. Gràcies de nou. Primer de tot agrair la presentació del regidor Ponent perquè històricament ens ho ha anat marcant d'una manera impecable. També em sumo una mica al que ha dit el senyor Broto d'Ucraïna-Iran, és a dir, sabem que hi ha patiments arreu del món.
Evidentment, no em sumo a conductes com la del meu veí. I, per altra banda, sí que expressem la nostra solidaritat al poble de Cuba. Sí que volem que hi hagi aquest aixecament del bloqueig polític. Per altra banda, també considerem que cal, podent a Cuba, iniciar un procés democràtic. Tot i amb això, com que estem a favor dels drets fonamentals i de les llibertats, votarem a favor d'aquesta moció. Gràcies.
Gràcies, senyora Olària. No sé si la senyora Santiago ha demanat paraula, no? Perfecte. Doncs, senyora Calvo, endavant. Nosaltres ens estindrem en aquesta moció perquè crec, sincerament, que la majoria de vegades aquest tipus d'emocions no busquen resoldre problemes reals, sinó traslladar, com sempre ho he dit, no sorprèn, debats ideològics a l'àmbit municipal i jo...
Sempre he dit el mateix, que jo estic aquí per fer política municipal i jo no tinc ni idea de política internacional. A més, ni l'Ajuntament té competència en política internacional, ni el Parlament de Catalunya, ni el govern d'Espanya, ja que jo crec que és una qüestió de relacions internacionals entre estats sobirans.
però sí que volia dir una cosa, no entraré en la moció, però sí que volia dir una cosa, puc compartir moltes coses de les que s'han dit aquí pels ponents, però clar, reduir aquest debat únicament a l'embargament dels Estats Units, jo crec per mi que és simplificar una qüestió molt complexa, perquè quan parlem de Cuba també hauríem de parlar de...
És que, no ho sé, a vegades penso que es presenten aquestes mocions perquè jo entri aquí a la guerra i no penso entrar, però jo crec que a Cuba fa faltar molta democràcia i que no existeix el dia d'avui i, per tant...
Estem amb el de sempre, amb mocions, amb una visió molt partidista que no engloba realment tot el que és el problema real que té Cuba. I Cuba és, tots ho sabem, hi ha una dictadura, se la vulgui reconèixer o no. Per tant, segueixo dient, no entraré en una qüestió que crec que al ple de l'Ajuntament no tenim cap tipus de competència sobre aquesta moció. Gràcies.
Gràcies, senyora Calvo. No sé si algun dels regidors ponents vol... No? Doncs passem al punt de votació, la moció de votació. Vots en contra. El regidor no ha escrit i la regidora de Vox voten en contra. Abstencions. El Partit Popular s'absté. La resta són vots afirmatius i per tant queda aprovada la moció. I passem al punt 13. Gràcies.
Passem al punt 13 de l'ordre del dia, que és una moció que presenta el grup municipal de Molleta en Comú per la conmemoració de la proclamació de la Segona República, senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actual dels acords. 1. Commemorar el 95è aniversari de la Segona República amb un acte institucional d'Isada de bandera republicana a la plaça de la República, tal com l'Ajuntament ha organitzat en els darrers anys per retre homenatge a totes les persones que van defensar la democràcia, la llibertat i la república.
Dos, reformar el compromís per constituir una societat on tots els ciutadans i ciutadanes siguin iguals davant la llei i sense discriminacions per accedir a qualsevol posició dins del propi estat. Tres, reformar el dret de la ciutadania a escollir el model d'estat per mitjà dels procediments legals previstos en el marc de la Constitució. Quatre, donar suport a les mobilitzacions per a comemorar la república i en defensa de la llibertat i democràcia. Cinquè, fer ressò de l'efemèride i de les activitats commemoratives a través de les xarxes socials de l'Ajuntament.
Moltes gràcies, senyora secretària. Com deia, aquesta és una moció que ha presentat el grup municipal de Molleta en Comú i té el senyor Moreno a la paraula. Endavant. Gràcies, alcaldessa. Ens situem avui davant d'un acte de memòria democràtica que no és trivial ni anecdòtic, sinó el reconeixement d'un moment fundacional en la història democràtica de l'estat espanyol i de Catalunya. La Segona República es va forjar a partir d'un profund moviment democràtic que després de més de set anys de dictadura
i del descrèdit de la monarquia burbònica, fortament vinculada a la dictadora Primo i Rivera, va expressar la voluntat popular a les urnes i va fer efectiva la renovació institucional el 14 d'abril del 1931. Per primera vegada a la història d'Espanya, de manera veritable i massiva, els ciutadans van participar en la construcció d'un règim democràtic.
És fonamental reconèixer que, malgrat les limitacions i les tensions internes, la Segona República va encarnar valors democràtics i projectes de transformació social profuns. Entre aquests destaca el reconeixement de drets civils per a la majoria de la població, tota la població, la separació entre esglés i estat, l'educació laica, gratuïta, l'autonomia per Catalunya i una mirada progressista cap a la igualtat de gènere i social.
És innegable que la república va encarnar una aposta decidida per avançar cap a una societat més justa i igualitària. Aquesta república democràtica no va ser capaç de completar tot el seu projecte i va ser abatuda després d'un cop militar feixista que va esclatar el juliol del 1936 amb el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
Com a demòcrates no celebrem el seu fracàs, sinó el seu compromís amb la sobirania popular i les llibertats col·lectives i el seu intent de consolidar un estat de dret al servei de les majories socials i de la plurinacionalitat.
Vull destacar més un aspecte que sovint s'obvia i que a l'actual context cal destacar. L'orientació explícitament pacifista i internacionalista de la República en el seu marc constitucional i polític. Les seves normes i discursos reflectien la voluntat de resoldre conflictes mitjançant la cooperació i el respecte a la legalitat internacional, posant en valor la convivència entre pobles.
Aquestes intuïcions polítiques o estratègia política no és folclòrica, sinó coherent amb una tradició democràtica que rebutja l'ús de la força com a instrument de política nacional, conscient que les persones innocents, especialment les majories socials vulnerables, són les que sempre en paguen el preu més alt.
Aquell llegat pacifista connecta de manera directa amb l'actual majoria d'opinions públiques europees, nord-americanes i també espanyoles que avui reclamen pau, diplomàcia i solucions multilateralistes davant dels conflictes globals.
en contraposició a les contínues agressions i intervencions imperialistes que veiem, per exemple, en contextos com Amèrica Llatina, Orient Mitjà, a partir d'Estats Units i d'Israel, com s'ataca a estats petits o mitjans i s'apliquen actes terroristes.
Acabo. Aquesta postura antiimperialista i antibèlica no és fruit del bonisme, sinó de compromís amb la legalitat internacional i el respecte pels drets humans. És la comprensió que són els pobles treballadors i les comunitats més vulnerables els que pateixen els efectes de les guerres imposades per grans interessos geopolítics. Per tot això, mantenim que la commemoració de la Segona República no és una vocació nostàlgica,
sinó un acte de reafirmació democràtica, una invitació a recuperar l'espurna d'un projecte que encarnava els ideals de llibertat, justícia social, democràcia i pau. Com a representants públics democràtics tenim la responsabilitat d'honorar aquest llegat i reafirmar aquests valors que són immensament rellevants per als reptes del segle XXI. Gràcies. Moltes gràcies, senyor Moreno. Es demana intervenir per la resta de grups.
Doncs comencem per vostè, senyora Eulària, endavant. Gràcies de nou. Bé, jo faré un apunt també històric. I ho destacaria que va ser un període d'esperança democràtica amb avenços de drets civils, la recuperació de l'autogovern català amb l'Estatut del 32, figures clau de catalanisme com en Macià o Companys,
i, evidentment, amb una condemna a la repressió posterior. Tot això està alineat amb la nostra defensa actual d'un estat propi. Ara bé, ja l'any passat vam comentar el mateix, quan vam passar aquesta moció a ple. Ens definim, o en defineixo, com a republicana independentista, i aquesta moció, tot i que no ho esmenta o ho fa molt de passada, fa referència al suport a la Segona República Espanyola. Aleshores, és per això que faré abstenció.
Gràcies, senyora Olària. Senyora Calo del Partit Popular, endavant. Una altra vegada, com cada any. La moció que avui se'ns presenta, com ja ho he dit en més d'una ocasió, no és una iniciativa cultural o històrica, és clarament una moció més de les seves polítiques per reivindicar un projecte ideològic que sempre volen vendre com idíl·lic,
i la veritat serà que hi diric serà per vostès, perquè per mi va ser un dels períodes més foscos de la història d'Espanya, on van haver-hi molts crims contra la humanitat, com l'assassinat de més de 6.000 religiosos catòlics pel bèndol republicà i més de 100 edificis religiosos cremats, cosa que per el que veig per vosaltres no té gaire importància, ja que no dieu ningú.
Dit això, i tot i respectant les diferents sensibilitats dels nostres veïns, no em cansaré de repetir que la història no es pot explicar només des d'una part, ni es pot convertir en una eina de propaganda política. Malauradament, i per desgràcia, la dictadura franquista, la Guerra Civil, la Segona República, formen part de la nostra història i s'ha de conèixer. Però s'ha de conèixer-la
Bé, explicant-la sencera, les dues parts. No solament una part perquè vostè se'ls interessi. Jo, aquests dies, quan es reuneixes amb la gent i pregunten de què tracteu el ple, i dius, de Cuba, de la República... Sincerament...
La resposta de tothom és que si no tenim altres coses més importants que debatre, com els carrers, la sanitat, l'educació, l'habitatge... Jo crec que això és el que els preocupa més als nostres ciutadans. I és pel que hem estat aquí, escollits. No cansaré mai de repetir-ho. Per suposar que nosaltres votarem en contra, perquè aquí...
El que tinc clar és que els únics que pretenen viure sempre del passat són vostès. Jo crec que els hi va haver un enfrontament entre ciutadans que no pensen com vostès per seguir alimentant que l'única ideologia que defensa els valors de la democràcia, la justícia social, la pau i la sobirania popular és la seva, quan saben més que de sobres que aquests valors
Són valors constitucionals i democràtics, no patrimoni exclusiu del republicanisme. Són valors compartits per totes les democràcies, la monarquia parlamentària també, com la nostra, i els agradi o no, la democràcia no és un patrimoni d'una banda, sinó és patrimoni de tota la gent que ens considerem demòcrates. Gràcies.
Gràcies, senyora Calvo. Senyora Planelles, del grup d'Ara Molleta Esquerra, avui ja, endavant. Sí, gràcies altra vegada, alcaldessa. Bé, des del nostre grup municipal, doncs sí que volem donar o expressar el nostre ple suport a aquesta emoció, a aquesta commemoració, i precisament ho encotroposició a l'aponent que m'acaba de precedir,
per reivindicar i posar de manifest aquests valors que representen la república i el republicanisme i aquesta manera de fer. Aquests valors no anaven sols, els valors van anar acompanyats de drets que es van aconseguir durant aquest període i després amb la fi de la democràcia al llarg d'aquest temps i fins que no s'han pogut tornar a conquerir algun d'ells
hem pogut veure que els drets costen molt d'esforç de guanyar però que després molt fàcilment es poden perdre i de fet en aquesta moció es destaca el 90è aniversari del cop d'estat feixista que sembla un fet
que ens queda molt lluny però que realment actualment com hem parlat en altres punts també estem veient que aquestes noves idees que no són compartides i que també separen la societat que sembla que només separi la societat
com va morar la república, estan permobilitzant els discursos d'extrema dreta i no només que estan permobilitzant els discursos sinó que també estan prenent forma en representació, en forma representativa, tant en aquest ple amb representants electes com per exemple en el públic.
Així doncs sí, com memorem la república, parlem de justícia social, parlem de la igualtat d'oportunitats, de feminisme, de defensa dels drets civils i polítics i d'un compromís ferm amb aquesta cohesió social i territorial arreu del nostre país. Aquests són per nosaltres els valors republicans. Posar la vida al centre, actuar de manera transparent i honesta i treballar perquè tothom sigui igual i ningú es quedi enrere.
perquè el republicanisme no és una forma d'estat tan sols, és també la manera d'entendre la nostra societat d'una manera més democràtica, més participativa i més compromesa amb el bé comú. Però nosaltres, en aquest sentit, des d'Esquerra Republicana, també defensem de manera clara que el nostre horitzó polític, aquesta manera d'entendre aquesta societat, és a través de la construcció d'una república catalana, perquè nosaltres entenem que aquesta república, que ha de ser motor de progrés, de justícia social i de garantia de drets,
L'hem de construir des de baix, des dels municipis i el servei de tota la ciutadania. I ho hem de fer, o creiem que ho hem de fer, a través d'un procés d'independència. Amb tot, però, necessitem seguir treballant per defensar aquests valors que sí que fan, que coesionen la nostra societat. I bé, moltes gràcies.
Gràcies, senyora Planilla. Senyora Mas, en nom del grup municipal socialista, endavant.
Moltes gràcies. També moltes gràcies, senyor Moreno, per la seva exposició, però jo crec que sent vostè professor d'història, crec que més que una exposició un dia d'aquestes ens hauria de fer una classe d'història, amb dades reals, amb tot exactament el que va passar perquè blanquejar situacions i barrejar xurros com merines i dir que des de la república, perquè que jo sàpiga, Negrín no va institucionalitzar, matar els religiosos, ni cremar les esglésies, pregunto.
però en canvi el carnicerito de Málaga, que és aquest senyor que plorava com a Arias Navarro, us en recordeu? Aquest era el carnicerito de Málaga que va ser el que va fer part de la desbandada, igual que Keipo de Llano deia que havíem de violar a les dones republicanes. Vull dir, és que barrejar les coses és el que ens ha portat a el que estem aquí i, bueno...
És que jo li demanaria, sisplau, un dia d'aquests amb un PowerPoint i tot, dades, tot, és que és al·lucinant. Bé, jo en realitat només volia dir que va ser, tot i que ser un dels períodes més curts de l'Estat, va ser un dels períodes on va haver una gran modernització,
És de justícia reconèixer-ho, perquè a més a més, el més important d'aquestes transformacions, perquè van transformar l'Estat en tot, es van fer reformes a l'educació, la reforma agrària, reforma social, reformes d'infraestructures absolutament estratègiques i a més a més, assoliment d'igualtats, drets cap a les dones. Tot això no ens podem oblidar, que a més a més es va fer sota justícia social.
A més a més, bé, és que clar, m'he oblidat, tot això només es va poder enderrocar perquè va haver una traïció dels militars, perquè eren militars que van jurar a la república, igual que diem que el 23è els militars que van anar a presó
eren militars que eren traïdors, doncs tots aquests militars que van fer aquest cop d'estat eren uns traïdors. Bueno, mentida, Sant Jorjo no, perquè Sant Jorjo, com ja havia fet el 34 un altre cop d'estat, doncs aquest ja estava, aquest ja ho sabíem que era traïdor, aquest d'aquest no vam descobrir res nou. Però bé, només dic que el 14 d'abril ens trobareu allà, a la plaça de la República de Mollet,
per poder seguir mostrant el respecte a tots aquells homes i dones que van lluitar per un món millor. I d'aquí a Mollet, molts d'aquests homes republicans eren regidors com nosaltres, que van acabar pagant amb la vida o amb anys d'exili només fer servei a això que a vostè li clara tant, que és fer municipalisme. Gràcies, senyora Mas.
No sé si al señor Moreno... Sí, sí, andaban.
Agrair les paraules de la companya regidora. Només comentar tres elements. Senyor Soto, note la paraula vostè, senyor Moreno, endavant. A la regidora Eulària, vostè ha dit que es va recuperar l'autogovern. Jo crec que és la primera vegada que Catalunya va tenir autogovern com a tal. De fet, remarcar que la Generalitat de Catalunya actual és l'única institució
que durant la transició es va mantenir. La resta d'institucions amb la monarquia van caure, però la Generalitat va perdurar de la República cap a l'actualitat.
Dos elements. Sobre el tema de l'assassinat de religiosos i la crema de convents, això és barrejar guerra civil amb la República. No va passar durant la República ni la República va tenir una política d'assassinat ni de crema de convents. Això va esdevenir, això va passar, però va esdevenir després d'un cop d'estat militar que va provocar una guerra civil. Per tant, no es pot barrejar l'etapa republicana amb la guerra civil.
I en segon terme, la República, durant els anys de la República, van haver-hi partits d'esquerres, de dretes i de centre, que van governar fins i tot. De fet, per no entrar, però només donar una dada. El president de la República, de l'any 31 al 36, que era Niceto Alcalá Zamora, era una persona catòlica, conservadora, que el seu partit es deia Derecha Liberal Republicana, i va ser el president de la República, per tant...
No seria just ni cert vincular directament la república amb la Guerra Civil, perquè va haver-hi un cop d'estat militar feixista, ni que la república fos només una república d'esquerres, perquè des de la seva pròpia fundació, partits o el president de la república eren persones marcadament de dretes i democràtiques.
Gràcies, senyor Moreno. No sé si has demanat una segona intervenció. Senyora Calvo, t'agostarà la paraula, endavant. Únicament, senyora Mas, prenguis una pastilla, tranquil·la. Jo no li he faltat mai el respecte, ni l'he cridat com vostè s'ha posat aquí. Jo crec que això sobra. Jo crec que el respecte hauria d'estar davant de tot. Jo l'únic que li dic, i a més no és una cosa nova que jo opini d'aquesta manera, em sembla que en coneixeu i ho he explicat molt. I diré una cosa que...
Vostè ha dit que el senyor Murino hauria de fer una classe d'història i la veritat és que sí, perquè se n'aprèn molt d'ell. Una cosa és compartir les coses, però l'altra cosa és que pugui dir que en sap molt. I a més li agraeixo, perquè moltes vegades a vegades me'n vaig a casa amb coses apreses, perquè la veritat se m'escapen moltes coses. Però li diré una cosa, jo l'únic que li estic dient aquí és que quan s'explica la història, malauradament, s'ha d'explicar sencera.
D'un cantó i de l'altre. Perquè jo sempre he condemnat, i és que no me'n cansaré de repetir-ho, la dictadura franquista. Però és que jo no vull ni dictadura franquista, ni Segona República, ni Guerra Civil. Tot això em sembla una aberració. I per tant, l'únic que dic és que s'ha de conèixer la història sencera perquè no es torni a repetir i que tothom la jutgi com vulgui. Amb el respecte es pot anar a tot arreu.
però realment la història està per conèixer-la. Igual que la història de qualsevol cosa, ara parlem d'això, però vull dir, hi ha dos bàndols. Malauradament hi ha dos bàndols. I més li diré una cosa, vostè ho sap, perquè pel que veig li agrada molt la història, és que hi havia familiars que sense vulguer-ho estaven en bàndols diferents. Vull dir, barregem coses? Sí, però és que tot ve el mateix. Per tant, home...
No sé, jo crec que a vostès ja els hi va haver aquest debat perquè intenten separar aquests bàndols de la gent que no opinem igual que vostès, però és que això serà sempre. El que passa és que l'únic que vull que quedi clar, que la història és la que és...
ens agradarà o no, i segur que compartim moltes més coses de les que no ens agraden, però amb respecte es va tot arreu, i sobretot amb un coneixement molt ampli de la història, perquè les noves generacions que venen els hi puguem explicar, no el que pensem, sinó el que s'ha viscut, perquè no es torni a repetir mai més.
Gràcies, senyora Calvo. La senyora Mas, endavant a intervenir, endavant. Jo no li he faltat el respecte. A mi sí, dient-me que m'haig de prendre una pastilla i espero que vostè em pugui dir, i llavors espero que vostè me la pugui receptar també, que em digui quina pastilla jo m'haig de prendre.
Senyor Moreno, no sé si donem el punt per finalitzat. Sí? Doncs passem al punt a votació. Vots en contra. El regidor no ha escrit. El grup municipal de Vox i el grup municipal del Partit Popular voten en contra. Abstencions. El grup de Junts per Catalunya, Mollet, s'absté. La resta són vots afirmatius i, per tant, queda aprovada la moció per commemorar la proclamació de la Segona República a Mollet.
I passem al punt 14 de l'ordre del dia, que és la moció que presenta el grup municipal d'Anna Molleta Esquerra UIA amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial que s'ha commemorat el 21 de març. Senyora secretària.
Gràcies, senyora alcaldessa. Passem a l'actura d'acords. Primer, denunciar tots els fets i situacions que suposin odi i discriminació a persones i o col·lectius de la nostra ciutat per raó del seu lloc d'origen, ètnia, sexe, gènere, orientació sexual o identitat de gènere, creença religiosa o diversitat funcional.
Segon, manifestar el compromís en favor de garantir la igualtat de tracte de les persones migrades i racialitzades que conviven a la nostra ciutat, així com d'engegar campanyes de sensibilització envers la lluita contra qualsevol mena de discriminació. Tercer, treballar per realitzar en els voltants del 21 de març, Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, actes institucionals, campanyes de sensibilització i activitats educatives que promoguin la convivència i denunciïn el racisme en totes les seves formes a la nostra ciutat.
Quart, coordinar i implicar el teixit associatiu veïnal de Mollet de Vallès per garantir una millor i major inclusió de les persones migrades a través de les eines que les entitats proporcionen en la seva activitat. Cinque, reafirmar el compromís de tots els us polítics municipals de bloquejar la transmissió de missatges i discursos xenòfobs racistes i discriminatoris per a qualsevol mitjà de difusió.
si s'ha de exigir al govern de l'Estat que aporti els recursos econòmics i humans suficients per reforçar les oficines d'estrangeria, garantint un procés de regularització àgil, eficaç i que no col·lapsi les estructures administratives existents. S'ha de traslladar aquests acords als subsparlamentaris representats al Parlament de Catalunya, a la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i a la Secretaria d'Estat de Migracions del govern d'Espanya.
Gràcies, senyora secretària. Com comentava, aquesta és una moció que ha presentat el grup de la Molleta Esquerra EUIA i la senyora Oliva té la paraula endavant. Gràcies, senyora alcaldessa. Des d'ara Molleta Esquerra EUIA tenim el compromís clar contra l'odi i el feixisme. Crec que ha quedat clar a les anteriors intervencions. Amb aquesta moció volem expressar la preocupació...
per l'alarmant creixement de l'extrema dreta arreu i de l'auge dels discursos odi i discriminació. Aquest creixement és un perill per la democràcia, la convivència i la cohesió social i cal fer-hi front des de tots els àmbits, social, econòmic, cultural o institucional. L'administració local, com a administració més pròxima a la ciutadania, ha d'impulsar polítiques públiques que garanteixin la cohesió social, la convivència, la igualtat, l'efectivitat dels drets i llibertats a tota la societat.
Amb aquesta moció volem reafirmar el compromís de tots els grups polítics municipals de bloquejar la transmissió de missatges i discursos xeròfags, racistes i discriminatoris per a qualsevol mitjà de difusió. Creiem que Bullet hauria de ser un exemple de convivència, ja que som molts bulletans i bulletanes de diferents orígens i com a ciutat de referència del Baix Vallès. Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyora Oliva. No sé si els grups demanen intervenir.
Doncs senyora Olària, endavant. Gràcies de nou. Bé, de fet, és un dia per recordar que la igualtat no pot dependre ni de l'origen, ni del color de la pell, ni de la cultura. L'excriminació racial continua existint i sovint de manera invisible, amb això estem d'acord. La diversitat no és un problema, és una riquesa que ens fa créixer com a societat. El respecte, la convivència, la inclusió són responsabilitat de tothom.
Ara bé, el que cal seria educar amb valors com a essencial per prevenir el racisme des de la base. Amb això també ho hem de fer pelès. No només podem recordar la lluita, sinó que cal que renovem el compromís. Votarem a favor. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Olària. Ara és el torn de senyora Rèvola, del Partit Popular. Endavant. Sí, gràcies. Bé, nosaltres volem reiterar també el nostre compromís amb la igualtat, amb la dignitat de totes les persones i la lluita contra qualsevol forma de discriminació. La discriminació racial és una realitat que cal combatre des de la convivència, el respecte i des de l'educació i la sensibilització, que és cert que són eines fonamentals per construir una societat cohesionada.
Però també volem ser clars. És cert que no compartim alguns dels plantejaments que apareixen en aquesta moció amb l'exposició de motius, especialment aquells que simplifiquen debats complexos com el de la política migratòria. Nosaltres defensem una migració ordenada i legal i amb criteris clars i no estem a favor de regularitzacions massives, però sí de processos individualitzats que garanteixin la integració i el respecte a la legalitat.
Creiem que el paper dels ajuntaments ha de ser garantir la convivència, la igualtat de drets i també de deures entre tots els veïns. Per aquest motiu, nosaltres votarem a favor dels acords que promouen la convivència i la igualtat, tot i no compartir íntegrament l'exposició de motius de la moció. Ho fem per responsabilitat institucional i perquè compartim l'objectiu de lluitar contra qualsevol forma de discriminació. Gràcies.
Gràcies, senyora Arrebola. Ara és el torn de la senyora Escrivano de Molleta en Comú. Endavant. Sí, sí, em permeteu molt ràpidament. Només un espòiler. Cada any presentarem la moció de la República. Ho aviso perquè ho sapigueu. També aviso que en aquest ple, per la nostra banda, seguirem portant mocions polítiques perquè hem vingut a fer política, perquè la política és el que fa construir les societats cap a una banda o cap a una altra i fer que les persones visquem millor.
I parlo d'això en aquest punt perquè té molt a veure, perquè estem parlant de l'eliminació de la discriminació racial i la portaveu ara mateix del PP acaba de dir que les administracions han de fer el possible per la vida de les persones. Això és fer política i això són preses de decisions i són models de societat i per tant nosaltres continuarem en aquesta línia.
També dir, si algun grup veu que algun tema no s'ha reflectit, que agafi, prepari una moció i que la porti. Els que pensem que s'han de portar temes de solidaritat, de sanitat, d'educació pública, de serveis o de valors, doncs els seguirem portant i ja està.
Bé, aquesta moció parla de moltes coses, però parla concretament del dia 21 de març de discriminació racial i al voltant d'això parla de la regularització de les persones d'origen migrant.
Crec que és una decisió política d'alt contingut ètic, com diu, l'emoció que reconeix aquests drets de veïns i veïnes que ja són part de la nostra societat, dels nostres barris, de la nostra ciutat, i moltes vegades hi ha discursos absolutament cínics que volen per una banda les pensiones i mantenir això i mano de obra i tal, però després no les persones migrants o no els drets humans. Perquè...
Estar defensant els drets humans vol dir defensar els drets humans. No vol dir-ho, no és suficient. S'ha de fer i es fa amb aquestes polítiques. I, evidentment, que els processos de regularització siguin reals i un èxit, com diu també la moció, cal dotar-lo dels recursos necessaris.
Com diu la moció, la situació de les fronteres continua sent de barbàrie, vulnerant-se els drets humans de forma terrible. I aquesta discriminació també la veiem en el dia a dia, en l'accés a l'habitatge. Sabem perfectament quines problemàtiques tenen certes persones pel seu origen per accedir a una vivenda, en el món laboral, en el tracte humà, en les relacions, en el fer quotidià en els nostres pobles i ciutats.
preocupats pel creixement de l'extrema dreta i de discursos molt perillosos, fa just una setmana, el dilluns passat, llançàvem en premsa, en una roda de premsa, la proposta d'un compromís democràtic de ciutat. Perquè volem que ningú se senti exclòs, que ningú sigui exclòs i que volem que no s'alimentin més aquests discursos. Volem un front comú contra l'extrema dreta, contra la desinformació i la ignorància i contra els discursos d'odi, que són falsos,
que no aporten solucions, que sí fan lectures senzilles, simplistes i que no aporten solucions verdaderes i que assenyalen falsos culpables de les situacions de mancances de serveis bàsics o de vida amb males condicions de les persones. Eh...
Per cert, tot i que me n'alegro i ens n'alegrem que s'hagi rectificat discursos que fa poc vam veure en una líder d'Esquerra Republicana, i jo crec que s'havia de dir, i ho sento si els molesta, però es parlava de la teoria del gran reemplazo, un llenguatge que sabem tots que no és propi d'un partit que es diu d'esquerres.
Però no ho hem vist només amb ell i que s'ha rectificat. Assenyalar els comerços estrangers com a causants dels que expulsen els barcelonins i barcelonines, o com hem vist amb líders d'altres partits venint a Mollet a assenyalar comerços estrangers i que no són prou patriotes o prou d'aquí,
i no assenyalar els veritables culpables, que són els fons voltors, que són els multipropietaris que especulen amb el mercat de l'habitatge o amb el mercat de tots els lloguers, o no assenyalar les botigues de luxe, d'expats, és sumament irresponsable i alimenta tot allò que no volem alimentar.
Estem d'acord amb aquesta moció. Nosaltres volem tirar endavant amb això. Ho hem de fer de la mà de la ciutadania, treballar el racisme i les discriminacions no només en un dia concret, sinó cada dia de forma transversal. I quan presentàvem el compromís democràtic de ciutat, ho dèiem que aquest és un repte, un repte que tenim com a ciutat en global, no un repte que té l'Ajuntament únicament, sinó les entitats, la ciutadania.
Els discursos d'odi, la confrontació i l'assenyalament del que és diferent, l'hem de combatre de forma col·lectiva. I sobretot, tornant a donar valor, ara es parlava dels casos puntuals, de regularitzar els casos puntuals. A vegades també, en temes de treballadors i de drets laborals, s'agafa a forma individual. Ara més que mai, i sempre ha sigut així, li hem de donar valor, significat i contingut, el concepte de comunitat, xarxa, col·lectiu.
I per això, des del nostre grup, a part que votarem a favor, estenem la mà i us emplacem a mantenir properament trobades per començar a treballar de forma conjunta en aquest front comú. Gràcies. Gràcies, senyora Escribano. I ara és el torn de la senyora Ortiz, en nom del grup municipal socialista. Endavant.
Gràcies i bon vespre. Des del nostre grup municipal volem afirmar amb claredat que la lluita contra el racisme, la xenofòbia i qualsevol forma de discriminació és irrenunciable. Compartim el diagnòstic del regidor Ponent. El racisme existeix, és claríssim i els discursos d'odi creixen aquí a la nostra sala als patins i això posa en risc la convivència.
Però això cal aquesta resposta ferma, però també hem de fer polítiques públiques útils i eficaces. I des del nostre grup volem posar en valor que des de l'Ajuntament ja estem impulsant polítiques, treballem amb aquesta línia ja des de fa moltíssims anys, amb polítiques públiques concretes per garantir la cohesió social, la convivència i la igualtat real,
serveis socials que acompanyen les persones més vulnerables, polítiques d'acollida que faciliten l'empadronament i l'accés als drets, una educació antiracista activa i polítiques educatives per la igualtat d'oportunitats, programes de mediació als barris, mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i el suport al teixit associatiu. Aquesta és la via, polítiques útils i amb impacte real en la vida de la gent.
Valorem positivament els acords que proposen, especialment en matèria de sensibilització, de convivència i de treball comunitari. Per tot això, el nostre vot serà favorable.
Ja acabo. La millor manera de combatre el racisme és garantir drets, oportunitats i convivència real cada dia als nostres barris i educació, educació i educació perquè el combat del racisme des de les aules i en edat primerenques és un agent clau del canvi. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Ortiz. No sé si la senyora Oliva vol tancar aquest punt o passem el punt a votar 7, passem el punt a votació. Vots en contra? El regidor no ha escrit. La regidora de Vox vota en contra. Abstencions? No hi ha abstencions. La resta són vots afirmatius i, per tant, queda aprovada la moció. Tenim avui un ple de tos molt important.
Doncs passem al punt 15 de l'ordre del dia, que és una moció que presenta el grup municipal d'Ara, Mollet, Esquerra, UIA, per al reforç de la sanitat pública al Baix Vallès i a Mollet del Vallès. Senyora secretària. Gràcies, senyora caldessa. Passem a l'actura dels acords. Primer, instar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el CatSalut a dotar el territori del Baix Vallès d'un servei públic de radioteràpia integrat dins la xarxa sanitària pública. Segon, instar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a treballar
per a la creació d'una unitat dictus de referència al territori amb recursos humans i materials suficients per a garantir una atenció ràpida i efectiva. Tercer, instar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a la implantació d'urgències de salut mental 24 hores amb aquests multidisciplinars especialitzats per a garantir una atenció digna, continuada i propera. Quart, instar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a la implantació d'urgències de salut mental 24 hores amb aquests multidisciplinars especialitzats per a garantir una atenció digna, continuada i propera. Quart, instar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
a reforçar i ampliar el servei d'ophthalmologia pública, reduint les llistes d'espera i garantint l'accés universal a les proves d'intervencions necessàries. Cinquè, donar-se d'aquests acords al Departament de Salut, al CatSalut, al Parlament de Catalunya, als municipis del Baix Vallès i a les entitats en defensa de la sanitat pública.
Moltes gràcies per l'actura dels acords, senyora secretària. En aquest punt hi ha una paraula demanada en nom de la plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès i per tant té la paraula en primer lloc la senyora Míriam Sampera. Endavant.
Gràcies, bona nit. De fet, bona tarda encara, alcaldessa, regidores i regidors. Primer de tot, voldria agrair al grup municipal d'Ara Mollet Esquerra Republicana de Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa per donar veu a la plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès a través de la presentació d'aquesta moció.
Gràcies per fer que les demandes de la ciutadania arribin fins aquí, perquè aquesta és una qüestió que afecta directament la vida de milers de persones i mereix la nostra atenció. Avui parlem d'una qüestió que no només és política, sinó també social i humana. La salut, els drets i la dignitat.
Al Baix Vallès som una àrea amb prop d'uns 200.000 habitants.
Una zona densament poblada amb necessitats sanitàries creixents, però amb mancances en serveis sanitàris essencials. Aquestes mancances no només creen desigualtats, sinó que posen en perill la salut de la ciutadania mulletana i baix balla sana. La sanitat pública ha de ser un dret efectiu, no només una declaració de bones intencions.
Avui aquesta promesa no es compleix al Baix Vallès. La manca d'alguns serveis sanitaris obliga moltes persones a fer desplaçaments a altres hospitals o fins i tot altres comarques, amb tot el cost econòmic, emocional i físic que això comporta. Això no només és insostenible, sinó també és injust.
Un exemple molt clar és la radioteràpia. Les persones amb càncer han de fer desplaçaments llargs i diaris per rebre aquest tractament en altres hospitals, com ara el de Granollers o algun de Barcelona concertat, una càrrega afegida en un moment especialment vulnerable. Això no és acceptable.
A més, la falta d'una unitat d'ictus de referència és una altra desigualtat que no podem acceptar. En aquests dos casos, cada minut compta i no tenir aquest servei proper pot marcar la diferència entre una bona recuperació o seqüeles molt greus.
També hem de parlar de la salut mental, una necessitat cada cop més urgent. La manca d'urgències de salut mental 24 hores fa que moltes persones es vegin sense l'atenció immediata que necessiten en moments molt crítics. El sistema sanitari actual no dona resposta a la creixent demanda. I això és un drama social que afecta directament a la ciutadania, i en aquest cas la ciutadania mulletana i basballesana, perquè recordem que una de quatre persones
pateixen o patiran algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. Aquí també. A més, les llistes d'espera en oftalmologia estan afectant directament la qualitat de vida de moltes persones, especialment la gent gran, que veuen com problemes de visió que podrien solucionar-se a temps es van cronificant.
A Societ d'Oftalmologia ens hem adonat que també la manca d'urgències oftalmològiques a Mollet, que no n'hi ha, o la manca d'urgències oftalmològiques de cap de setmana a tota la comarca del Vallès Oriental, ajuden a que aquests problemes o no ajuden a que aquests problemes es puguin solucionar en un temps ràpid i que no provoquin majors greuges a les persones.
Finalment, el Coab Baix Vallès, situat a Santa Perpètua de Mogoda, és un servei que està infrautilitzat, tot i ser una infraestructura essencial per al territori. Si aconseguim millorar la connexió amb transport públic i fomentar el seu ús, podríem atendre moltes necessitats sanitàries urgents de baixa intensitat, sense col·lapsar les urgències hospitalàries més greus aquí a Mollet.
Aquesta emoció no és improvisada. És fruit del treball de la plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès i el diàleg constant amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. És una proposta concreta i rigorosa, basada en les necessitats reals de la ciutadania.
El que demanem per al Baix Vallès és clar, radioteràpia pública i propera, una unitat dictus de referència, com tenen altres comarques, urgències de salut mental 24 hores, reforçar l'oftalmologia pública i d'atenció urgent i potenciar l'ús del COAP del Baix Vallès.
No és una qüestió ideològica, és una qüestió de justícia social. No pot ser que la qualitat de l'atenció sanitària depengui del Codi Postal, ni que els veïns i veïnes del Baix Vallès estiguin en desavantatge respecte als altres territoris.
Avançar en aquests serveis és una responsabilitat col·lectiva i és el moment de demostrar que tenim el compromís ferm d'afrontar aquestes mancances. Per tot això demanem el vostre suport. Ho fem per la gent del Baix Vallès, perquè mereixem els mateixos drets i serveis que qualsevol altre ciutadà d'aquesta comarca i fins i tot d'aquesta província.
Ho fem perquè creiem en una sanitat pública al 100% més forta, més accessible i molt més justa. Gràcies.
Gràcies, senyora Sant Pere. Com deia, és una moció que ha presentat el grup de la Molleta Esquerra a UIA i, per tant, el senyor López farà de ponent del punt. Endavant. Sí, vol ser molt breu, puesto que la compañera Miriam lo ha hecho muy bien. Nuestro grupo municipal, lógicamente, apoya todas estas reivindicaciones.
que ya muy bien han explicado y por lo tanto no voy a... Solamente voy a deciros una noticia que se nos dio el otro día. Digo porque yo estaba en el hospital y que estaba la regidora, perdón, en la dirección del hospital y es que posiblemente este año haya una primera piedra de la salud mental 24 horas. Eso es lo que se nos dijo. Este año es una buena noticia. Ahora,
Nosotros no pararemos, lógicamente, y la Plataforma en Defensa de la Estrada Pública no parará hasta conseguir, y a la gente de Subicenme, hasta conseguirlo, porque ya se ha dicho de palabra nada más. Pero esperamos que muy pronto tenga un nuevo edificio, que nosotros lo pediremos público, lógicamente, pero que mucho me temo que no lo sea y, por lo tanto, ya no está bien lo que ha dicho la Miriam Samperi.
y por lo tanto lo que pedimos es que apoyemos todas estas peticiones que se hacen a la Generalitat de Catalunya para pedir mejoras sanitarias, que es lo que se pide, esas cuatro o cinco cosas que ya había comenzado, ¿vale? Venga. Gràcies, senyor López. Has demanat intervenir per la resta de grups. Doncs senyora Olaria, endavant.
Gràcies de nou, gràcies per la intervenció. Com sempre, hi donarem suport. La societat pública és un pilar fonamental de benestar. I cert és que el Baix Vallès ha experimentat un creixement professional que exigeix més recursos sanitaris. Cal reduir les llistes d'espera, és imprescindible reforçar el personal, la proximitat dels serveis, clau per la qualitat assistencial...
perquè estigui acompanyat amb una aposta per la prevenció, també molt important, perquè, evidentment, garantir una atenció digna, propera i de qualitat, i es garantir benestar de tota la ciutadania. Donarem suport, com sempre. Gràcies. Gràcies, senyora Aulària. Senyora Santiago, endavant. Gràcies, senyora Alcaldista.
Votaremos a favor de esta moción porque nuestro territorio está infradotado en servicios sanitarios básicos y esto tiene consecuencias directas en la calidad de la vida de nuestros vecinos. Ahora bien, también conviene señalar una contradicción evidente. Por un lado, se celebran determinadas políticas que incrementan de forma notable la población
y, por lo tanto, la presión sobre los servicios públicos. Y, por otro, se denuncia la falta de recursos e inversión. Ambas cosas no pueden sostenerse al mismo tiempo, sin asumir las consecuencias. Pedimos responsabilidad, rigor. Lo importante no es señalar el problema, sino trabajar de forma seria para solucionar y dar respuestas a los vecinos de Moyet y del Vallejo.
Gràcies, senyora Santiago. Senyora Arrebol, endavant. Sí, gràcies, alcaldessa. Agrair també les paraules de la plataforma. Crec que no afegiré res nou. Nosaltres també compartim aquesta preocupació per les mancances en l'atenció sanitària al Baix Vallès. Cal planificació, calen recursos i una gestió eficient perquè aquestes propostes es converteixin en realitat i no quedin en simples mocions.
Creiem que les administracions competents han d'assumir la seva responsabilitat, garantir una sanitat accessible i de qualitat i no generar falses expectatives a la ciutadania. Per responsabilitat i perquè entenem que aquesta moció apunta a necessitats reals del territori, el nostre vot serà favorable. Gràcies. Gràcies, senyora Rívola. Senyora Moya, endavant.
Sí, buenas noches. Buenas noches, Plataforma, Miriam. Desde Mollete en Común siempre nos hemos pronunciado en defensa del Sistema Nacional de Salud en todo su carácter público, universal, de calidad, integral, solidario, de equidad y garantizada. Consideramos que su objetivo irrenunciable es dar la cobertura y el servicio para garantizar el derecho constitucional de la ciudadanía a la protección de la salud.
El servicio de radioterapia público, la radioterapia es un tratamiento esencial para pacientes con cáncer. En el 2024 se estimaron 42.851 casos de cáncer en Cataluña. Un servicio público de radioterapia garantiza el acceso equitativo y de calidad para todas y todos.
independientemente de su situación económica. La inversión en radioterapia puede reducir costes a largo plazo a mejorar la efectividad del tratamiento y reducir la necesidad de intervenciones adicionales. Unidad del ictus. El ictus es una de las principales causas de discapacidad y muerte en España. Más de 13.000 personas ingresan anualmente por ictus.
Una unidad de ictus especializada puede mejorar significativamente la atención y los resultados para los pacientes, reduciendo la mortalidad y la secuela. La atención rápida y especializada es crucial para el tratamiento de ictus. Urgencias en salud mental. Tres de cada diez personas que acuden a atención primaria
Muestran problemas de salud mental. La salud mental es un tema crítico que requiere atención inmediata. Un servicio de urgencia de salud mental de 24 horas puede proporcionar apoyo reduciendo el riesgo de suicidio y mejorando la salud mental en género. La atención continuada es esencial para abordar las necesidades de la salud mental de la población.
La salud ocular es fundamental para la calidad de vida. En España hay más del 70% con problemas de vista. Un servicio oftalmológico público puede garantizar acceso a atención ocular para todas y todos y especialmente para aquellos que no pueden costearlo.
La detenció temprana i el tractament de problemes oculars poden prevenir la pèrdua de visió. Ante todo lo expuesto, por convicción, por necesidad, por prevención, por salud, votaremos sí a la moción. Moltes gràcies, senyora Moya. És el torn de la senyora Muñoz, endavant. Gràcies, senyora alcaldessa. Molt bona nit a tothom. Gràcies a la plataforma Maria Blanca.
La moció que es presenta avui posa sobre la taula les necessitats sanitàries que al Baix Vallès són clares i compartides. La manca de servei com la radioteràpia pública, la unitat d'ictus, unes urgències de salut mental operatives les 24 hores o l'ampliació d'atenció oftalmològica són qüestions que afecten directament la qualitat de vida de la ciutadania del nostre municipi i de tot el territori. Des del Gorbent Municipal coincidim en la importància d'aquests serveis
i amb la necessitat que la Generalitat continuï avançant per reforçar l'atenció sanitària del Baix Vallès. Aquest Ajuntament ja ha expressat en múltiples ocasions aquestes demandes i continuarem fent-ho allà on pertoqui, perquè són reivindicacions justes i necessàries. Pel que fa al COAP, Baix Vallès, compartim que ha de ser un recurs plenament utilitzat i continuarem treballant perquè així sigui.
coordinant-nos amb les administracions competents i promovent que la ciutadania en conegui el servei. En definitiva, estem d'acord amb el sentit de la moció i amb els objectius que planteja. Cal reforçar la sanitat pública al nostre territori i aquest govern mantindrà i reforçarà el seu compromís per avançar en aquesta línia. Gràcies.
Gràcies, senyora Muñoz. No sé si el senyor López... Passem al punt de votació. Perfecte, passem al punt de votació. Vots en contra? No n'hi ha. Abstencions? No n'hi ha. Doncs aprova la moció per unanimitat.
Doncs passem ja a la tercera part del ple, que és la part de control, que són donar comptes, era bé tots abans de començar amb les preguntes dels plecs, i per tant el regidor d'Economia donarà compte del punt 16 i 17, a la vegada que el 16 és la donació de comptes de l'informe definitiu de control financer,
relativa al contracte de gestió mitjançant concessió administrativa del servei públic local d'abastament d'aigua potable de la nostra ciutat. I el 17 és d'una compte del pla anual de control financer de l'Ajuntament de Mollets dels seus 100 dependents durant l'exercici 2026. Senyor Broto.
Sí, en aquest cas, si m'ho permeteu, començaré parlant del 17, que és més global, per després concretar en el punt 16. Poso també una mica de context per iniciar el punt, i és que l'any 2018 s'aprova la llei estatal de control intern i fruit d'això...
L'Ajuntament aprova el 2021 el Pla de Control Financer amb l'objectiu de revisar de manera contínua la legalitat i correcció de les actuacions que es fan des de l'Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals, tant a nivell de contractes, concessions, entre d'altres. I això suposa la planificació d'aquestes actuacions de control financer. Creiem que com a administració responsable cal fer aquesta revisió contínua
d'aquestes actuacions i de la legalitat. I, per tant, el punt 17 marca el Pla Anual de Control Financer per l'any 2026, que revisa el que es va fer el 2025. El punt 16 entra concretament el control financer que es va fer de la concessió de l'aigua
i en aquest ple, si recordeu, ja van passar l'anul·lació d'unes liquidacions en base a aquesta tasca de control intern que es va fer i una consulta a la comissió jurídica assessora i, per tant, aquest informe que avui es dona compte abasta.
L'anàlisi conjunt de tota la concessió i a part del tema de les liquidacions, que segurament és el que tenia més gruix, posa una sèrie d'observacions i recomanacions que des de l'Ajuntament cal fer. Sobretot el que vull fer és destacar que
per una part es va donar el corresponent període de delegacions i que aquestes han estat resoltes, i per l'altra, sobre les observacions i recomanacions, que des de l'Ajuntament s'han pres les mesures adicionals indicades, com per exemple la licitació directament des de l'Ajuntament de les obres
d'inversió, entre d'altres, que o s'han efectuat o s'efectuaran properament. I, per tant, acabar dient que la voluntat d'aquest govern municipal és garantir sempre l'ús correcte dels fons públics, actuar amb transparència, amb rigorositat, inclús quan això implica rectificar. I som conscients que és un tema que pot ser complex, complex jurídicament, i, per tant, vull posar en valor la feina de tots els treballadors i treballadores implicats, des del propi
servei que gestiona la concessió, fins també la resta de serveis que intervenen en aquesta concessió, que és la més complexa que tenim a l'Ajuntament. Gràcies, senyor Broto. No sé si es demana intervenir per algun grup municipal. Sí, doncs passem la paraula a la senyora Vilaret. Endavant.
Moltes gràcies. No es vota i faig una intervenció ràpida per aquest punt i pels dos següents, perquè és molt tard i crec que agraireu la brevetat. Només en aquest punt ja en vam parlar en el seu moment, veurem com acaba jurídicament tot aquest procediment, però no dubtem de les...
gens dels treballadors que han controlat el servei. El que sí que posem en dubte, i ho hem posat en dubte sempre pel que fa al model de les concessions, és que aquestes empreses sempre tindran molts més recursos que no pas els recursos que tenen els ajuntaments per controlar-les. A més, que porten molts ajuntaments i tenen molta experiència en això. Per tant, estem convençuts que no hi ha hagut en cap moment cap deixament de funcions, però també estem convençuts
que en contractes d'aquesta mena, aquestes empreses concessionàries tan grans, a més, sempre juguen amb avantatge, i per això el model que sempre hem defensat és el de la gestió pública de l'aigua, i crec que avui també era important dir-ho. Llavors, com que el següent plom és el pla econòmic, que de fet també l'anual del 2026, que també recull no sé quantes revisions de no sé quants contractes, jo no sé si, perquè diu segons planificació de l'empresa, suposo que ja ens aniran explicant si realment hi ha resultats com els que han passat amb els de l'aigua, o...
o així, però només dic que ens sembla interessant fer aquests controls i que de la liquidació del pressupost ja en parlarem quan tanquem els comptes i entrarem amb més profunditat. Bona nit.
Gràcies, senyora Vilaret. Doncs no sé si hi ha algun grup més, no? Perfecte. Doncs ara sí, donem també compte del punt 18 de l'ordre del dia, que és donar compte de la liquidació del pressupost general de l'Ajuntament de Mollet i dels dependents de l'exercici 2025. Senyor Broto.
Em sap greu perquè és tard però crec que aquest punt mereix que ens aturem uns minuts perquè com cada any la intervenció de l'Ajuntament ha procedit a la liquidació del pressupost de l'exercici anterior i per tant avui en donem compte d'aquest expedient de liquidació del pressupost en aquest cas de l'any 2025 i que òbviament com és preceptiu ja ha estat enviat a tots els organismes fiscalitzadors de la Generalitat i de l'Estat.
i de manera molt resumida destacar els elements d'aquesta liquidació i és que l'any 2025 tanca amb bones ràtios econòmiques en una situació que havia apuntat complicada a nivell global, ara segurament el 26 passa a ser més complicat però una situació que no és fàcil i n'hem parlat en les ordenances fiscals, el pressupost, però tot i això mantenim aquestes bones ràtios econòmiques cada any
una mica millors. I en segon lloc, destacar també que aquesta bona salut financera, que mostra la liquidació amb tots els indicadors que tanquen de manera positiva i millorant respecte a l'any 2024,
ens permetran portar a terme aquest any 2026 serveis i inversions que són molt necessaris per a la ciutat. Per tant, en nom propi com a regidor d'Economia i també en representació del govern municipal, agrair als treballadors i treballadores de l'Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals pel treball acurat que fan dia a dia.
Els indicadors, molt ràpidament, el resultat pressupostari ha estat de 9.718.091,68 euros. El 2024 era de 4.483.608,83 euros. El romanent de tresoreria, que reflecteix la situació de liquiditat de l'Ajuntament al tancament de l'exercici, ha estat de 5.568.306,42 euros. El 2024 era de 3.028.191,78 euros.
Pel que fa a l'estalvinet, que determina si l'Ajuntament té una bona situació econòmica per fer front a les despeses ordinàries i amortitzacions de préstec, era d'un 11,83% a l'Ajuntament quan el 2024 va ser d'un 7,22%.
Pel que fa al deute viu, com ja ve sent en els darrers anys, estem molt per sota del que marca la llei. Tanquem l'any amb un 36,21 a l'Ajuntament i un 33,52 al consolidat. Recordar que el 24 era lleugerament superior, 37,19 a l'Ajuntament i 34,26 al consolidat. I per tant, doncs això, seguim reduint percentatge respecte any anterior. Com a novetat, no hem disposat de les pòlisses de tresoreria l'any 2025 i per tant no computen
com a deute a curt termini i com a novetat del 2026 anem amb l'objectiu d'anar extingint aquelles pòlisses que es vagin esgotant. Per tant, una bona notícia d'això que dèiem, aquesta bona salut financera. Per tant, que el tema del deute dic que estem a un nivell d'endeutament que aquest Ajuntament certament no veia des de fa molts anys.
El període de mig de pagament, que l'anem passant també recorrentment per l'Ajuntament, ha estat dins del límit legal que marca la llei durant tot l'any, en els quatre trimestres. I dir que, com és habitual, totes aquestes dades seran comentades en detall a la Comissió Espacial de Comptes en l'aprovació del Compte General.
i per tancar una mica remarcar el que dèiem. Bona salut financera de l'Ajuntament, que ja ara fa uns anys que ho anem dient, però cada cop una mica millor. Tots els indicadors tanquen de manera positiva. Romanem de Tresoreria, Estalvinet, creixen, deute es redueix i això no és casualitat. És fruit d'una gestió responsable i rigorosa
i és que la situació ha millorat molt des del pla financer del 2021. També sempre ens marquem per aquest criteri de prudència, això ho parlem molt quan parlem del pressupost, no gastar més del que ingressem, però a la vegada també posant els recursos al servei de la ciutadania, que al final és allà on fan falta. Gràcies, regidor, pel resum. No sé si has demanat intervenir per algun grup municipal.
Doncs passem al punt 19 de l'ordre del dia, que és donar compte de la resolució d'alcalia per la qual hem aprovat l'agenda urbana local de Mollet fins a l'any 2030. Endavant, senyor Brutes, del resumir.
Sí, en aquest cas sí que resumiré, perquè de fet el presentarem en conjunt i detalladament en les properes setmanes, però en tot cas, tot i que era una resolució d'alcaldia, sí que creiem adient donar compte en aquest plenari. L'Agenda Urbana és un document estratègic que agrupa els principals projectes transformadors que tenim la voluntat d'impulsar.
a la ciutat els propers anys. És un instrument de planificació estratègica municipal. Està alineat amb l'Agenda 2030, amb l'Agenda Urbana Espanyola, amb l'Agenda de la Generalitat 2050 i el plantegem com una prolongació del Pla Estratègic 2025 i també del Pla d'Actuació de Mandat 23-27. Ha estat un treball d'anys transversal en el conjunt de l'Ajuntament i també participatiu amb la ciutadania i, a part dels propis projectes, és important
per poder optar a subvencions d'àmbit europeu, espanyol i català, i així mateix ho marca en les fitxes de projectes. Els projectes no entraré tranquils en detall, però són temes sobretot de l'àmbit urbà i de l'àmbit de la defensa del medi ambient i altres projectes socials. És un document viu i com a novetat també com vam traslladar
a la reunió amb els grups, és que es farà un seguiment i s'ha plantejat una governança indicadors que una part serà conjuntament amb els grups municipals i també amb la participació del síndic personer, la síndica personera, en aquest cas. Gràcies, senyor Boto. No sé si es vol intervenir en aquest punt. Senyor Suárez, endavant. Sí, comença el senyor Suárez. Després vostè, senyor Gilano, endavant.
Gràcies, alcaldessa. Malgrat que és un donar compte i, per tant, tampoc es vota, volíem agrair al regidor i també a la... No ens acompanya, però a la tècnica que va assistir a la reunió, perquè la veritat que el to va ser excel·lent i vam poder parlar sobre aquest pla. I, per tant, en aquest cas, molt, molt agraïts d'aquesta reunió. En tot cas, també com a grup, volíem manifestar que per nosaltres, segur que per la immensa majoria dels grups,
Definir l'agenda urbana del futur és imprescindible, és molt important. Per nosaltres definiria, segur que com a govern, el mullet del futur dels propers, en aquest cas 2030, en tot cas la propera dècada, en l'actual escenari de crisi climàtica.
Evidentment, i suposo que ja s'ho imagina, per on anirem, estem totalment a favor de la immensa majoria de les propostes que es planteja, però moltes vegades creiem que aquests plans es queden en això, en plans que moltes vegades finalment no es materialitzen.
Algunes ja estan funcionant, però d'altres fins i tot no depenen del propi Ajuntament, com pot ser la finalització del desdoblament i la integració de l'AR3, que les últimes setmanes vam conèixer que des del Ministeri de Transport s'allarga cinè dia aquest desdoblament i la nova estació que es volia construir, etc.
difícilment això ho podrem acomplir en el curt termini i també un aspecte clau que des del nostre grup també ho volíem deixar clar i és que per nosaltres que les fitxes apareguin com l'urbanització del Calderí com una d'aquestes model de ciutat ver urbà i espais públics creiem que va justament en contradirecció del que voldria dir l'agenda urbana local de Mollet
En tot cas, ho volíem deixar palès, però en tot cas, agrair, ja li vaig dir al regidor, que almenys, encara que ha estat una resolució d'alcaldia, passi que puguem parlar en el ple. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Usual. Senyora Escribano, endavant. Sí, intentaré ser breu perquè és molt tard i jo ho entenc. Però, senzillament, nosaltres sí que volíem parlar per dir que defensem l'agenda urbana com aquesta eina estratègica que ha de ser per una transformació sostenible i social de les ciutats que ha d'estar alineada amb els ODS, amb aquesta agenda global.
i reforçar que una ciutat és molt més que el seu físic, que ho és, és de fet tot el que hi passa, la qualitat de vida i els recursos de les persones que hi fan vida. Per nosaltres l'agenda urbana és imprescindible i ho fa centrar en la cohesió social, la transició ecològica, la mobilitat sostenible, l'habitatge assequible i promoure la participació ciutadana. Posant èmfasi en aquesta governança, la ciutadania no és espectadora,
consumidora, sinó que té un paper actiu i evidentment el territori, la mobilitat i la lluita contra el canvi climàtic i impulsar polítiques que realment combatin les desigualtats.
Així mateix és aquesta visió transversal que no podem fer una ciutat o transformar-la en bolets i en actuacions puntuals, sinó que hem de plantejar projectes globals de transformació que estiguin lligats i coordinats uns amb els altres, de la mateixa manera que quan parlem de polítiques municipals hem de tenir aquesta visió sí o sí transversal i jo crec que estem en el camí però ho hem d'apretar molt més i remarcar amb això.
perquè al final tingui tot sentit i estigui tot vinculat a aquests eixos. I uns eixos que no poden anar deslligats a la Catalunya que volem, el mullet que volem lligat amb la Catalunya que volem, que doni resposta als reptes climàtics i energètics. Dic reptes per dir alguna cosa, perquè són crisis, reptes i emergències, que haurà de garantir que hem de garantir els serveis en totes les etapes de la vida, la igualtat d'oportunitats,
i que les condicions o capacitats econòmiques no condicionin la vida de les persones. Per això és tan important fer política i fer-la en un sentit que pensi en aquesta cohesió social i que no condemni les persones pel seu origen o condicions.
Crec que a més a més és responsabilitat, no és només una voluntat, sinó una responsabilitat de traçar la línia cap a on volem anar mirant aquests grans desafiaments. També un toc d'alerta, per fer realitat tot això ens caldrà que els municipis, el de Mollet, però tots, que han de fer aquestes agendes urbanes tinguem
font de finançament suficient. Això ho hem parlat moltes vegades, sempre hi ha mocions que parlem del finançament local, ens caldran recursos i recursos seriosament per tirar tot això endavant. Res més, pensem que les línies estratègiques van de millorar la vida de les persones, van de respondre a la situació global i tant de bo en alguns casos puguem avançar-nos-hi perquè nosaltres ja sabem que anem una mica tard. En tot cas, doncs,
Seguirem treballant-hi i també com a grup que estem al govern seguirem posant l'èmfasi ara en aquest instrument que també ens obrirà moltes portes de cara a projectes més amplis. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora Escribano. Doncs, havent donat compte d'aquest punt, passem al punt 20 de l'ordre del dia, que és una compta dels decrets d'acaldia que s'ha aprovat des del 12 de febrer a l'11 de març i dels acords de la Junta de Govern del 19 de febrer al 18 de març.
No sé si es demanen intervenir en aquest punt. Passem al punt 21, punts d'urgència, que no em consten, i passem a l'últim punt de l'ordre del dia. És el punt de prex i preguntes. Com és habitual, comencem amb els prex, si es demanen.
D'acord, tinc una paraula demanada per PREC. Doncs senyora Calvo, vostè té la paraula. Alcaldessa, jo abans del PREC volia demanar disculpes perquè crec que a una intervenció que he fet a la senyora Mas no han sigut les més... Les paraules no han sigut les més sedients per la meva part i una quan s'equivoca s'ha de reconèixer i vull que et quedi constància que
Es poden dir d'altres maneres les coses. Respecte als prets, tinc un més carrer perquè amb l'obra que hi ha hagut al carrer Francés, l'Airet, les dues rotondes que hi ha hagut, la més petita, hi ha queixes dels veïns perquè la rotonda s'ha acabat, no sé com es diu, on acaba la rotonda, en vez de ser de baixada, que va molt bé quan els cotxes passen, és molt tallat. I els veïns es queixen perquè és un lloc...
una mica reduït per passar els vehicles i van contra allà. Més que res perquè hem vist a molts llocs que quan hi ha rotondes que hi ha dificultat per passar, el parc no queda recte, queda de baixada i va molt millor per les rodes. És per si s'ho podien mirar, sisplau. Gràcies, senyora Calvo. Prenem nota d'aquest prec. Gràcies. I passem al torn de preguntes. Si es demanen... Doncs tinc dues paraules. La senyora Eulària...
Sí, gràcies. Una sola pregunta sobre la casa dels mestres de Palau d'Àries. Sabem que l'altre dia hi havia la policia, veïns i de més, si ens podeu dir en quin punt està. Gràcies.
Senyora Calvo, endavant. No m'havia de donar compte. Jo volia fer una pregunta, ja la vaig fer l'altre dia a la comissió, al senyor Raül, més que res perquè m'he quedat en blanc. Ja s'ha entès. El senyor Broto.
Es deixa respectiu al carrer Cristóbal Colón, a l'alçada d'on està la Fundació El Bosc. Hi ha queixes dels veïns perquè, tal com li vaig comentar, davant de la mateixa Fundació hi han posat un lloc de càrrega, no és per estacionar, és pel moviment suposo que ha de deixar les persones dintre.
Però, posteriorment, a la pregunta que vaig fer a la comissió, he tingut constància que membres de la brigada han passat per algunes de les cases que hi ha allà al davant per medir els llocs perquè necessiten més espai per una possible ambulància.
Llavors, clar, estan preocupats els veïns perquè a veure si es pensa reduir el lloc d'estacionament de cara al que són els walls o que volia saber si s'havia pogut saber alguna cosa. Més que res perquè els veïns van trucant a la policia contínuament i per retirar els possibles vehicles mal estacionats, però això no acaba mai. Llavors volien saber quina és la postura que s'adopterà. Gràcies.
Senyor López, sí? Sí, sí, sí. Tinc algunes preguntes. La primera, si tenim alguna informació en respecte a la seva obertura del molt petit i de les places de la farinera, de la residència, de les places públiques promeses.
Després, segons ens han informat, el 15 de maig del 2026, les persones que es troben a la zona de l'or del Calderí hauran de marxar. Tenint en compte que hi havia diverses persones en barraces, quines mesures preveu adoptar l'equip de govern per garantir una alternativa digna a aquestes persones?
Després, s'han produït diversos incendis al continuador del carrer Fèlix Ferran en diferents ocasions. Està prevista alguna acció per tenir aquest fet? Perquè hi ha molts veïns per millorar i assegurar la zona. I l'última pregunta és la parada que sembla que l'11 de setembre s'ha posat una...
Si se posarà la marquesina trencada. Si se posarà la marquesina trencada. Que s'ha fet allà, està bé. Bé, el país no és tan bé, però bé, ja està.
Senyor... No? Perfecte. Doncs ara hem fet un canvi. Doncs donem resposta a les preguntes. Doncs li passo la paraula al senyor Banyos, que donarà resposta sobre aquestes zones de càrrega i descàrrega del Cristóbal Colón, sobre l'atenció que hi ha hagut sobre un senyor que, entre altres coses, ha dit que va cremar contenidors, i sobre la marquesina, reposició de la marquesina d'on se setembra. Endavant, senyor Banyos.
Bona nit a tothom i gràcies a l'alcaldessa. En relació a la plaça que comentes del carrer Cristóbal Colón, ho miraré i t'ho explicaré perquè realment no sé de què m'estàs parlant. Ho miraré i t'ho comento. En relació als incendis de contenidors d'una persona que s'ha dedicat a cremar els quants contenidors de papel i que va ser detinguda la setmana passada
I en relació a la marquesina trencada 11 de setembre, la marquesina la va trencar un camió, fer maniobres, i properament es reposarà. Gràcies.
Gràcies, senyor Baños. El senyor Broto donarà resposta sobre el tema judicial que tenim actualment a la Casa dels Mestres del carrer Felitura, el molt petit, sobre les places de residència a la Farinera, sobre la situació d'alguns de les zones d'or del Calderí i ja està.
Vaig per ordre. En el cas de la Casa dels Mestres, com sabeu, és un edifici que es troba en situació de ruïna i que, per tant, hi ha una situació de perill important i, en aquest sentit, des de l'Ajuntament hem procedit a iniciar el desallotjament i, en tot cas, com que no han marxat voluntàriament, estem en el moment d'espera d'auxili judicial i esperem que pugui ser en els propers dies.
perquè fa el moll petit i la residència no hi ha novetats, de fet la residència ja ho vam dir que ho veiem molt complicat que avanci sense pressupost de la Generalitat i perquè fa el tema dels horts, aquí des de l'Ajuntament ja fa temps treballant perquè en diverses zones d'horts de la ciutat hem detectat situacions d'insalubritat i altres problemes i per tant fem requeriments als propietaris perquè els tinguin en adequades condicions.
Gràcies, senyor Bruto. Doncs ara sí, donem per finalitzat aquest ple del mes de març i ens veiem al ple ordinari del mes d'abril, que és el 27 d'abril. Gràcies a tothom i bona nit. Fins aquí la retransmissió del ple municipal. Ràdio Mollet, sempre amb tu.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
que esto es una excusa para declararme hoy quiero decirte y voy a adelantarme que en mi corazón yo quiero regalarte y los catorce de febrero enviarte mil flores detalles pero valores y no te olvides de mi nombre quiero regalarte un pacto de mi parte para que tu nunca pienses en dejarme y mi corazón desnudo entregarte
Quiero regalarte mi mejor sonrisa, por si un día lloras tienes mi alegría y te sientas siempre protegida, niña. Y los catorce de febrero enviarte mil flores, en detalles pero valores y no te olvides de mi nombre. Te regalo mi orden, mi desorden, te regalo mi norte, mi corazón, de mi filosofía, mis historias, mi memoria.
Bona nit.
Fins demà!
Enamorarte. Enamorarte.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
So I'll keep dancing with
Fins demà!
La Bona Música, a Music College.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Música Música Música
All the things they're all about Write it on a piece of paper Got a feeling I'll see you later There's something about this Let's keep it moving And if it's good let's just get something cooking Cause I really wanna rock with you I'm feeling some connection to the things you do
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Señoras y señores, yo siempre te pedí.
La bona música amb Música Calaix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!