Avui, en aquest espai de conversa, tenim la regidora de Junts per Catalunya, Mollet, Carme Eulària. Molt bon dia, bona tarda, com estem? Bona tarda. Carme Eulària, estava pensant... Li dic que estava pensant? Digues. Que estan vostès allò en sintonia amb el govern local, o què?
Que si tenim sintonia, dius. No, no, si estan, perquè volíem a jo preguntar-li sobre l'acte jo, vostès aquest dilluns vinent, tindran el diputat al Parlament de Catalunya, l'Isaac Pedrós, i volen parlar d'accessibilitat i mobilitat. Exacte.
I just nosaltres ahir parlàvem amb la regidora de mobilitat perquè sembla ser que en aquest ple del mes de febrer s'ha de presentar el pla d'accessibilitat universal a la via pública de la nostra ciutat.
I imagino que aquest pla l'estan compartint amb els diferents grups i bé, doncs per això deia, mira quina coincidència. Tot això ve de lluny. Nosaltres ja fa gairebé un any, ara m'està apretant fort i perquè creiem que va ser així sobre el pla universal d'accessibilitat, que és una cosa que és de caràcter obligatori i que s'ha de treballar molt ben treballat. Llavors ens vam posar en contacte amb la regidora
en aquest cas amb la Mari Carmen Moya, li vam dir, escolta, nosaltres hem fet unes feines, tenim un treball fet de recerca a la nostra ciutat i creiem que és moment de començar a treballar. Certament que en aquell moment se'ns va rebre molt bé la nostra manera de fer i de ser, i vam dir, doncs posem-s'hi, anem a escoltar, anem parlant i vam posar sobre la taula aquests punts que al final tots acaben sent per sumar en aquest pla de mobilitat. Nosaltres entenem l'accessibilitat i la mobilitat universal?
com un dret, no com un extra, per dir-ho així. Aleshores, clar, aquí dintre hi ha molta, molta, molta feina. I per resultat, que nosaltres li vam comentar, nosaltres ho tenim més o menys fet, ho tenim treballat, ho treballem a les comissions que ella ens convoca, i justament l'altre dia vam fer aquesta reunió, perquè passarà pel ple a l'Aldevia Pública, i vam fer el comentari precisament dilluns, vindrà l'Istec Pedrós, al nostre local, i parlarem d'aquesta accessibilitat i d'aquesta mobilitat universal basada a la ciutat de Bullets.
Llavors, clar, és un bon moment, perquè ja estem parlant tots, tothom ja està convidat a dir la seva, a preguntar, perquè això és una manera que es fan les coses, i també sabem que aquelles polítiques que s'estan fent en Mollet, en aquest cas, també es fan en el Parlament de Catalunya. Llavors, això ens suma encara més a que serà una xerrada molt interessant, que parlar d'accessibilitat no és només rampes i ascensors, és poder moure's, evidentment, amb una autonomia real per a la nostra ciutat. Jo crec que...
poques paraules, però molt intenses. Finalment, és, no et deia abans, no és un dret, sinó que és un, o sigui, no és un extra, sinó que és un dret. Aleshores, tot això també va lligat amb el civisme, al final, una ciutat pot ser tècnicament accessible, però si hi ha
cotxes que són a sobre la vorera, passos de vianants que estan ocupats o rampes bloquejades, ja no ho és, ja no serveix per res tot aquell paper i aquella feina que hem fet amb aquestes treballes que s'estan fent, que també cal dir que els tècnics de l'Ajuntament ja estan treballant de valent, s'ho han fet molt seu. L'altre dia vam escoltar una xerrada d'una arquitecta tècnica que es va explicar tot el per què s'havien decidit treballar en certs punts de la ciutat i en realment queda esbocadat de la bona feina que s'està fent.
Aleshores sí, coincidim, tenim aquestes sinergies que han coincidit en aquest moment, en el temps, però que és veritat que fa un any enrere ja ja estem treballant perquè creiem que és una cosa de caràcter important, que no és menor, que hi ha molta feina, però que realment voldrem que s'acabi fent en breu. Comencem a veure aquestes tasques que estem escrivint entre tots i que arribin a la ciutadania.
Està bé això que comentava que després les coses, és a dir, es prenen mesures però que després aquestes mesures funcionin. I pensava de vegades allò que hi ha persones que ens diuen, escolteu, sí, hi ha els busos que baixen la plataforma, però és que sovint aquestes plataformes no baixen. No baixen, no.
o poder quedar aparcat més lluny del que tocaria baixar. Aleshores, clar, és per això lligàvem aquest punt del civisme, no? És a dir, nosaltres podem tenir unes voreres molt preparades, però si un cotxe s'hi puja sobre la vorera, aleshores ja les podem tenir preparades, cap allà tampoc passarem, no? I que moltes vegades el que fem és lligar l'accessibilitat amb discapacitats, i moltes vegades hem d'entendre que és per tots nosaltres, perquè jo l'altre dia feia una reflexió, quan parlàvem d'aquestes obres eternes que tenim a la ciutat i que no caben,
Poder ser un cotxet amb una senyora que pot passar amb un cotxet i no pot, o poder ser un senyor gran que porta un bastó i que aquella inseguretat que li dóna aquell espai pot caure. Tot això forma part d'aquesta mobilitat que hem de tenir a la ciutat de Mollet, que també és veritat i que hi ha barris, els que han sigut més nous que podrien ser pensats,
Hi ha més de cara a tot això, però n'hi ha d'altres que els barris més antics que cal fer una molt bona feina. I de vegades, el que diem, sumar-ho al civisme, perquè si ho fem tot, com bé dius, llavors la rampa no baixa, doncs no és poca feina que estem fent. Bé, en tot cas, que els oients sàpiguen que aquest dilluns vinent, a dos quarts de set, vostès tenen aquest espai obert, és a dir, que aquelles persones que vulguin apropar-se al local de Junts...
al carrer Antonia Canet, número 16, ho poden fer i participar, doncs, això d'aquest debat, aquesta xerrada, no? Sí. I compartir-la amb Isat Padrós. Exacte, que també és molt interessant venir a preguntar, perquè moltes coses, cadascú des del seu espai, des del seu lloc, doncs, segurament té preguntes a fer que nosaltres, a vegades, no hi atinem. Hem enviat coros electrònics a totes les associacions, a les entitats, perquè és obert a tothom, i és un moment interessant per poder-ho compartir, també, amb aquesta persona, que en el seu moment, no sé si ho sabeu, però...
va tenir un accident de cotxe i és per això que és sec. Aleshores també hi ha aquí un abans i un després i jo crec que són xerrades molt interessants, ideologies a part, però que vinguin, que parlarem i que preguntarem i que sabrem moltes coses que de vegades es poden passar per alt i les tindrem el dilluns de tarda.
Miri vostè, si estan en sintonia, que fins i tot avui també, des de l'Ajuntament, se'm és una nota de premsa en relació al record de passatgers que s'ha assolit en el bus urbà l'any 2025, amb una xifra que sembla ser la més alta que s'havia registrat fins ara, amb més de 552.585 persones que van utilitzar el servei de bus urbà.
Jo crec que al final tots volem que la ciutat funcioni, perquè tots formem part d'aquesta ciutat. Aleshores, aquest esforç que hem de posar, jo quan explico que quan fem una posició ha de ser una posició constructiva i hem de fer propostes i hem de voler que les coses passin, i que evidentment també hem de fiscalitzar i hem de ser molt crítics, però quan les coses funcionen perquè el ciutadà t'ho ha demanat i perquè tots hi hem treballat i veus que realment surten aquests números, jo crec que ens hem de felicitar a tots.
Perquè al final ser regidor a oposició és ser regidor per tots els mulletans i mulletanes. I això no li passa just per Catalunya. Tenim la porta oberta pel local i molta gent se'ns adreça. Gent que ens ha votat i gent que no. I els dona el seu parell. Nosaltres l'apuntem. I no perquè aquella persona pugui semblar o no d'una ideologia diferent. Nosaltres ho tenim allà, ho sumem i evidentment ho proposem al govern. I des de la nostra posició intentem fer aquesta oposició constructiva per sumar sempre les coses que siguin millors per a la nostra ciutat.
Carme Olaria, hi vam tenir la ministra de Joventut i Infància, aquí a Mollet del Vallès, per interessar-se pels projectes que es desenvolupen en aquest àmbit a la ciutat. S'està redactant la nova llei de joventut, s'està fent a l'esborrany, i la ministra va dir que ens interessa tenir contacte amb el món local. Sobretot, ja saps també que tot el debat aquesta setmana ha girat sobre aquesta prohibició a les xarxes dels menors de 16 anys. Correcte.
Quina és la seva opinió sobre aquesta proposta? Perquè la ministra deia que calen fer allò espais oberts i de participació dels joves per defugir precisament del món digital, que hi hagi altres tipus d'oferta. Jo, sincerament, crec que anem un pèl tard.
És a dir, quan les coses arriben al nivell que arriben, ara surt aquesta opció, que és una negativa rotunda, és com quan poses una multa, és a dir, com que ja hem arribat a un nivell que això no es pot aguantar, doncs ho prohibim. Jo vaig més enllà, igual que sumava amb accessibilitat amb civisme, aquí també ho poso, i ho poso amb educació, i ho poso en que tots hem de ser conscients que les coses poden passar.
I tenim eines. L'important en aquests moments que vivim és que tenim molta informació. Aleshores, jo crec que... És que ho he de dir amb la boca petita, però crec que haurien d'haver començat abans a posar, ja no dic barreres, sinó mitjans perquè això no passés.
Jo crec que, mira, jo ara ho diré, vaig llegir un cop un llibre, no sé de qui era, que es deia que havíem de fer dieta de xarxes, dieta d'internet, dieta, no? Doncs jo crec que estem en aquest moment, que hem de fer dieta, que hem de veure les coses des d'uns altres punts de vista perquè el jovent, que és el futur, tingui més eines que no només uns telèfonos mòbils.
I jo crec que això, que també sembla que ha dit així és molt fàcil, és una gran feinada i un repte. Perquè tots els que tenim joves a casa i tots els que tenim joves al voltant veiem que les coses estan canviant molt de la nostra època a les seves èpoques. I hem de vetllar perquè no caiguem en aquests punts que estem ara i haguem de buscar mesures tan dràstiques. Jo m'ho reservo molt a veure què passarà.
perquè segur que aquí hi haurà una reacció. Hi haurà una reacció. Jo crec que a àmbit familiar, jo crec que en aquest moment moltes famílies es deuen estar plantejant què estem fent amb els telèfonos mòbils, però què estem fent més enllà. I com bé et deia, i tot això barrejat amb l'educació, el civisme, el respecte humà, el poder parlar, el poder anar a l'escola i saber que l'educació comença tan bé quan acaba l'escola, no només en aquell espai. És, al final...
Crec que hem de fer una parada i llavors ho hem de mirar bé, hem d'estar tots molt conscients i molt oberts que això és un problema i que un problema tampoc pot tenir una decisió dràstica com aquesta, perquè quan prohibeixes, més prohibeixes, la gent més ho vol fer. Llavors això hem d'estar molt al tanto. Em permet la broma, ara li sentia el dia allò de dieta i pensava, però si arriba l'escudella de carnaval, escolti... Bueno, es la menjarem igualment, no passa res, si el dia següent...
Jo coca de llardons, cotifarradons... Doncs està molt bé. Saps per què? Perquè com que ballarem al barraló, doncs ja ho cremarem. Perfecte. Ho té apuntat a l'agenda? És de les persones que li agrada així? La festa de carnaval d'aquí de Mollet? M'agrada molt la festa del carnaval i la festa que es fa aquí a Mollet i el barraló que ve del món de les gitanes i tot, que jo ja n'havia sigut balladora en el seu moment. M'agrada molt. I sempre dic que s'ha de viure. Però s'ha de viure amb respecte
I s'ha de compartir molt aquest espai i aquesta alegria. Jo crec que viure amb civisme i amb respecte a totes les festes tradicionals que tenim a casa nostra encara les són més boniques. Llavors, com que soc molt així, doncs que visca el barraló, però que es faci sempre amb aquest respecte entre tots i amb aquest civisme per compartir espais amb molta gent, famílies, nens, grans, petits, tothom, i que si ens hem de menjar n'escuida en Cardolla tampoc passa res.
Aquí anem de festa en festa perquè, de fet, el cap de setmana passat finalitzaven les activitats de la festa major d'hivern de Sant Vicenç. No sé si va poder assistir a la nit de l'esport en el que es va anunciar que també hi haurà la festa dels campions a l'estiu. A la nit de l'esport no vaig poder insistir perquè n'estava fent un altre esport i des d'aquí també dic que tothom hauria de fer esport sempre. Avui estic una mica així, estic posant normatives, oi?
Que mengin l'escudella, que ballin la baralló, que facin esport. I que, evidentment, les festes de Sant Vicenç i els actes de Sant Vicenç han d'acabar sempre bé i que ja són aquell clàssic. I la festa dels campions... Jo ara us vaig dir una cosa. Tothom és campió. Fins i tot aquell que arriba a l'últim, el que diuen arriba a l'últim, no. Ha sigut l'últim a guanyar.
O sigui que campions ho som tots, tots els que cada dia ens aixequem al dematí per anar a córrer, per fer esport, o senzillament per viure la vida, que a vegades molta feina ens comporta, i que si hi ha la festa de campions, doncs farem una festa de campions. De fet, el regidor Leo Conde explicava que el que s'intenta és que no només pugin recollir el premi un o dues persones representants de l'equip, de l'entitat, sinó que pugui ser tot l'equip el que no deixi de la festa.
Per això la proposta és de poder fer-lo al pavelló de Riera Seca i que siguin tots els, no?, l'equip sencer. Que sigui tothom, perquè tothom suma, per això és el que diem. Tothom suma, tothom guanya i, evidentment, buscar una bata on també sigui un moment més d'estiu, que a vegades també tens la part exterior que podies aprofitar tranquil·lament, perquè no hi cabran, perquè de campions a Mollet en tenim molts.
Carme, Olària, ho hem de deixar. Ens retrobem la setmana vinent. Gaudeixi del cap de setmana, gaudeixi del carnaval, de la dieta, de les xarxes i tu hi ha limitacions en respecte. Exacte. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Fins la propera. Adéu-siau.
T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido. Tots els divendres a les 6 de la tarda a la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiki de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock, soul, rhythm and blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit.