Portaveus Municipals.
Molt bona tarda, sió, benvingudes i benvinguts a l'espai de portaveus municipals avui dimecres i com cada setmana és el torn de Mollet en Comú i en la seva representació ens acompanya la seva regidora i portaveu Marina Escribano. Aquí saludem. Bona tarda, Marina.
Hola, molt bona tarda. Són diversos temes els que volem tractar avui per comentar tota l'actualitat de Mollet i comencem posant el focus en el ple d'aquest passat dilluns corresponent al mes de març perquè hi ha diversos aspectes que voldríem comentar. Comencem parlant d'un d'ells, aprofitant que va ser el primer punt de l'ordre del dia i és que tot just des d'aquesta setmana Mollet compta
amb el que és la primera síndica personera de la ciutat. Marina, comentem aquest punt. Doncs sí, dic al ple, van haver-hi molts punts, que va durar quatre hores i que van haver-hi punts molt importants com aquest precisament de la síndica, la Rosa Mates, a qui li vam donar la benvinguda i la vam animar que pogués desenvolupar la seva tasca de gran responsabilitat
el millor possible, també li vam agrair la valentia, per dir-ho d'alguna manera, i el compromís, sobretot, i convicció. I és aquesta implicació de tants anys a Mollet, en el sector educatiu, molts anys, però també en molts altres, i que ha acabat, després de també un temps, formant part del Consell Assessor del Síndic, esdevenint la primera síndica dona de la ciutat després de 20 anys,
I, per tant, ja amb una certa experiència, coneixement, però que, en tot cas, el nostre grup, Mollet en Comú, ens posem a la seva disposició i esperem que, com ella deia en el ple, agafava com a repte també ajudar o que fos més coneguda la figura del síndic. I, per tant, tots i totes hauran de col·laborar en aquesta difusió més àmplia.
Com dèiem, aquest era un dels temes que es tractava en el ple, però no era l'únic. També es va portar a aprovació el que és el ple d'accessibilitat, que ja ho havíem comentat en altres ocasions en aquest espai, que també tot just es presentava el mateix dilluns pel matí. Un ple d'accessibilitat que primer posa el focus en el que és la via pública i que en els propers anys anirà desenvolupant
En altres aspectes de ciutat, perquè Mollet sigui una ciutat 100% accessible per a totes les persones que l'habiten. Marina, comentem també aquest pla d'accessibilitat i també en aquest punt hi havia torn de paraula per part de l'entitat a dir molts quals no s'acabaven de mostrar del tot conformes amb aquest pla d'accessibilitat.
Doncs sí, aquest punt que va explicar i defensar molt bé la nostra companya Maria Carmen Moya, regidora d'Accessibilitat Universal, jo crec que el més important era explicar precisament això, i que a més a més ja s'havia explicat en les múltiples reunions
que s'havien fet tant amb les entitats com amb els grups municipals, que hi havia dues opcions, o fer un pla d'accessibilitat universal global que entomés el repte en tots els àmbits, via pública, equipaments, transports, etcètera, i tots els temes digitals, etcètera,
i no fer res més, és a dir, fer el pla, perquè és un pla d'una gran embargadura, però no poder executar res, només tenir la planificació del document, o bé fer-ho així, diguéssim, per episodis o per aspectes. I tenint en compte que la via pública era un que és evident, que és en el dia a dia, que afecta tots els altres també, però que és el que viu més el dia a dia, les persones amb mobilitat reduïda,
o amb altres tipus de discapacitats o de problemàtiques, i a més a més per la ciutadania en general, doncs es va decidir començar amb aquest pla d'accessibilitat de via pública, que és el nom que té i que era el punt que passava a aprovació. En cap cas passava al pla d'accessibilitat universal a aprovació, tal com deia l'ordre del dia. Per tant, es treballa en això, en primer fer una detecció, una fotografia de la ciutat
analitzant, si no m'equivoc, uns 400 o 500 carrers i també fent l'analogia amb carrers molt similars i, per tant, pensen diferents solucions. Doncs en aquest carrer tenim una problemàtica d'amplada o una problemàtica de desnivell o una problemàtica d'inaccessibilitat. Com podríem solucionar? Doncs amb diferents opcions. I el que és vàlid per aquest carrer ho podrà ser també per altres carrers similars. I es va anar a mirar
aquells carrers, aquells espais, aquelles voreres més complicades i amb més mal estat o amb més mal accessibilitat. Per tant, jo crec que és un pas molt important recordar que fins ara no hi havia hagut una regidoria d'accessibilitat universal, reformar el compromís polític i personal de la regidora i del nostre grup amb aquesta qüestió, perquè ens creiem de debò en aquesta qüestió de l'accessibilitat
tendir la mà a continuar treballant com s'ha fet fins ara en les múltiples reunions amb les entitats, amb Adimo i amb totes les altres, que hi ha associació de sorts, l'ONCEP, persones que tenen discapacitats de molt tipus i, per tant, amb aquesta visió universal i, per tant, treballar, seguir treballant i això creiem que és un pas important i destacable.
Queda comentat aquest pla d'accessibilitat, que també de ben segur que l'anirem comentant en diverses ocasions a mesura que es vagin fent aquestes actuacions, com dèiem, ara centrades en la via pública, però que s'acabaran desenvolupant en altres àmbits pel que fa a l'accessibilitat. Seguim parlant del ple, perquè també des del vostre partit polític presentaveu diverses mocions i comencem comentant una d'elles, que la presentaveu conjuntament
amb altres grups municipals, com són la PSC i la Molleta Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa, la qual estava a favor de l'aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i també financer per part dels Estats Units contra Cuba. Marina, comentem aquesta moció que presentàveu conjuntament. Sí, comentem breument, perquè n'hem parlat més d'una vegada del bloqueig que Cuba pateix des de fa dècades,
Des de fa sis dècades teníem aquesta moció preparada i impulsada per l'organització solidària Mollet amb Cuba, que estava també present al ple el dilluns i que s'està presentant arreu de Catalunya i d'altres territoris per dir prou, aquest bloqueig, per dir prou al capritx.
el caprici de la política de Donald Trump d'atacar una illa o un país, perquè no és del seu agrado, ja sabem com està funcionant la política absolutament imperialista, absolutament atropellant els drets i l'autonomia i l'independència dels territoris. A més a més, ho explicava molt bé la Imoreno, regidor de Solidaritat del nostre grup,
Les xifres mostren, independentment de poder parlar d'un sistema o d'un altre que té Cuba, primer és la seva independència i autonomia. Segon és que les xifres, en qüestions d'educació, en qüestions de salut, la solidaritat internacional que ha mostrat Cuba enfront al món, no tenen punt de comparació amb els Estats Units.
que estan plantejant atacs però no solucions a les problemàtiques ni a casa seva ni fora de casa seva. Per tant, la moció era un acte de rebuig, era una mostra de rebuig a les polítiques absolutament antidemocràtiques i de recolzament al poble cubà, com sempre ho hem fet i sempre l'anirem fent.
I comentem també una altra moció que ja és habitual, que des del vostre partit presenteu any rere any per aquestes dates, i és la comemoració de la proclamació de la Segona República, que també després s'acabà materialitzant amb l'acte de l'Issa de la bandera republicana. Doncs sí, tot i que a la portadora del Partit Popular li molesta que cada any presentem aquesta república, nosaltres estem absolutament convençuts que és necessari. Primer, perquè va ser una etapa...
de la història en què es van fer molts avenços democràtics, en drets civils, en drets per les dones, en drets socials i laborals. I, per tant, és imprescindible. O sigui, en un temps tan curt com va durar la República, que després va acabar amb un cop d'estat que va portar a una guerra civil sagnant i que ha marcat de per vida l'estat i la seva gent,
l'hem de posar de relleu. La COS commemora el 95è aniversari de la proclamació d'aquesta república i més, a dia d'avui, creem que és importantíssim posar de valor tots aquests valors de democràcia, de solidaritat, de llibertat, d'igualtat, d'equitat i, per tant, nosaltres, ja ho vaig dir, seguirem presentant cada any una moció per commemorar aquesta efemèrica.
Queda comentat també aquest tema, Marina, i parlem d'altres qüestions, i és que aquest cap de setmana, parlant que aquest dilluns hi havia hagut ple, el diumenge també hi havia ple el consistori Molletà, en aquest cas parlem del ple del Consell dels infants, que en guany tenien l'encàrrec de no només ells conèixer, sinó també donar a conèixer
la cultura popular que hi ha aquí a Mollet, i en concret feien 13 propostes precisament per donar a conèixer el que és la cultura molletana. Doncs jo vull remarcar la importància d'aquest espai de participació dels nens i nenes de la ciutat, que són a cursos de cinquè, hi ha en alguns casos de sisè, tot el procés que fan, perquè això comença a la tardor, quan venen a l'Ajuntament totes les classes...
conèixer com funciona un ajuntament, i els detenem, i nosaltres els expliquem com funciona, pujant a la sala de plens, i en el cas en què jo vaig atendre, bueno, vaig estar, em vaig acompanyar a dues escoles, doncs hem pogut tenir un debat allà a la sala de plens, i d'alguna manera jo crec que això també és un exercici de tot això que estem parlant, en els altres punts, de democràcia, de ciutadania, de valors, de com s'organitzen també les societats. I després també aquest paper...
d'aquestes entitats que tenim una xarxa tan important a la nostra ciutat, de cultura popular, que ha crescut, que omple de vida els carrers, que impulsa i fa que perduri tota aquesta cultura i aquesta proposta, aquesta guia per donar a conèixer, entre d'altres propostes, a la ciutadania totes aquestes entitats, que els ha servit tant a ells i a elles com servirà a tota la ciutat i a les entitats que també han anat...
Anant a les escoles, adonant-se a conèixer i explicar castellis, els gegants, els diables, la coca molla, l'esbar, i segur que me'n deixo, però crec que és molt important per conèixer aquesta cultura popular i per tot el procés que implica de debat, de treball col·lectiu, etcètera.
I això tenia lloc aquest diumenge, el ple del Consell dels Infants, i també aquest diumenge tenia lloc l'acte de cloenda de les jornades del CEM, que enguanyen estats centrades en la lluita antifranquista. Marina, comentem aquestes jornades en un minut. Doncs en un minut. Jo crec que han estat molt ben valorades per tothom, molt ben organitzades i molt necessàries per a la lluita antifranquista, la nostra ciutat, en un moment en què ja sabem que hi ha...
un cert enaltiment d'altres èpoques, que a l'extrema dreta està creixent un discurs i, per tant, davant d'aquests discursos, davant de certs actituds antidemocràtiques, el més important és la memòria històrica, donar a conèixer cultura i recordar, i específicament, tot allò que va passar a la nostra ciutat i en llocs concrets, com, per exemple, el Museu de Balló, que havia sigut una caserna...
o d'altres espais amb testimonis, que tenim la sort de tenir-los i poder escoltar i aprendre molt i donar a conèixer la nostra història mulletana. Doncs un cop havent comentades aquestes jornades del Centre d'Estudis Mulletans, ara sí que posem punt i final a la conversa de portaveus municipals d'avui dimecres. Com sempre, agrair-te que ens acompanyis una setmana més per comentar tota l'actualitat i ens trobem a la propera Marina Cabagí. Molt bé, adeu-siau. Moltes gràcies, a reveure.
Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors. Dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet.
Continguts en xarxa.
Avui al POU parlem de mobilitat sostenible, però des d'una mirada científica i de futur. Com podem repensar les grans infraestructures perquè no només redueixin emissions, sinó que també s'integrin en el territori, preservin els ecosistemes i tinguin un impacte positiu en el medi ambient i la societat?
Un investigador de la Universitat Politécnica de Catalunya ha participat en un estudi que proposa una alternativa innovadora a les infraestructures viaris tradicionals. S'anomena la Biorruta Transversal de Caldes. És un projecte de mobilitat sostenible concebut com una infraestructura de baix impacte ambiental. I per parlar-ne ho fem amb el seu investigador, en Xavier Alvarez del Castillo, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC i investigador