portaveus municipals.
Molt bona tarda, benvingudes i benvinguts a l'espai de portaveus municipals. Avui divendres i com cada setmana és el torn de Junts per Catalunya a Mollet i a la seva representació ens acompanya, com és habitual via telefònica, la seva regidora i portaveu Carme Olaria, a qui saludem. Molt bona tarda, Carme.
Molt bona tarda. Són diversos temes els que volem tractar a llarg de la conversa de portaveus municipals. Un d'ells l'hem vist a través de les vostres xarxes socials i és que ahir dijous, a festivitat de Sant Vicenç, des de Junts per Catalunya, Mollet, rebíeu la visita del diputat del Parlament de Catalunya, Joan Canadell, amb qui fèieu una visita per la ciutat. Carme, comenta-nos una mica com va aquesta visita i quins van ser els temes tractats o els punts que vau voler veure.
Doncs sí, la veritat és que sempre que és la festa major de Sant Vicenç ens agrada que els nostres diputats ens acompanyin. L'any passat també ho vàrem fer. Aquest any, malauradament, i evidentment des d'aquí també llanço el nostre sentit condol
amb les víctimes del tràgic accident que ens va fer tindre aquests tres dies de dol i no vam poder gestionar tot el dia de festa major com haguessin volgut. Però sí que és veritat que vam començar a anar a missa, que encara plovia, però llavors vam tenir la gran sort que va deixar de ploure i la nostra idea va ser passejar pels carrers de Mollet,
Sempre hem sentit a dir que aquella política que surt dels nostres carrers, de la nostra gent, també arriba al Parlament, i és així, i fer-ho amb els diputats a la nostra ciutat, i en aquest cas amb en Joan Canadell, la nostra diputat, evidentment és el que busquem, apropar aquesta política més municipal en el Parlament de Catalunya.
Vam fer la volta, vam pujar a Rambla Nova, vam anar fins als col·legis nous, perquè evidentment hi ha coses que es parlen al Parlament i volen saber de què estan parlant, els hi vam estar ensenyant. Vam fer la volta per aquelles obres que tots ens preocupen tant, o ens han preocupat, o encara ens preocuparan, perquè encara no estan acabades els carrers de la nostra ciutat. I vam acabar al Museu de Valló, perquè tenim aquesta identitat mulletana pròpia amb el Museu i la Casa Nacional.
del pintor, que vam tenir una rebuda excepcional. Varen poder fer tota la visita a la casa i això va ser una mica el col·lefó del dia. No vam poder assistir a la festa de la ràdio perquè, evidentment, era cancel·lada. Esperem que el dia que la puguem fer, el nostre diputat Joan Canadi pugui també tornar i compartir aquest espai amb vosaltres en Ràdio Mollet. Nosaltres sempre volem que la festa major sigui aquell punt de...
de sensació d'aquell mullet d'hivern. Evidentment, la pluja va fer també que les coses quedessin una mica més diluïdes, però esperem també que cap de setmana, que sembla que no plourà i que puguem acabar amb aquests actes de la festa major.
Carme, no sé si més enllà d'aquesta visita, en aquests punts de Mollet que ens comentaves, vau tractar alguns temes en aquesta visita amb el diputat. Sí, dels temes més importants de posar sobre la taula, on va ser el tema de la llengua, com ja sabeu que ens preocupa a tots i molt. Ells estan, evidentment, també al corrent d'aquest pla local que estem gestionant per la llengua i vam tocar molts temes referents de diferents àmbits on podem trobar encara aquestes mancances de la llengua catalana.
Per altra banda, vam parlar també, com bé sabeu, d'aquests acords que hem pogut lligar d'aquest any 2026 i vam posar algun fil especial i èmfasi sobretot en el tema de comerç i en el tema de ciutat com a pol comercial de la zona del Baix Vallès.
I aquí vam fer moltes reflexions personals i, evidentment, els diputats que volten per tot Catalunya ens donen el seu... Vam parlar dels pagesos, vam parlar de Mercosur i vam parlar de Gallecs. Evidentment, són com tres temes molt bandera de la nostra ciutat que s'estan visquent arreu del territori, arreu del país, però, evidentment, a Mollet també ens estan afectant de manera molt directa, com és el tema de Gallecs.
amb el tema de pagesia i mercosur, com és el tema del comerç i aquesta producció i activitat econòmica que volem que els pobles i ciutats del nostre país puguin desenvolupar d'una manera més positiva, per dir-ho així, i, evidentment, el tema de la llengua, que ens afecta molt a Mollet i, evidentment, suma a la força que ha de tenir la llengua a tot el país.
Doncs queda comentada aquesta visita per part del diputat del Parlament i comentem altres temes i és que tot just aquest dilluns és la Consistori Molletà acollir una sensació plenària extraordinària com es fa anualment per parlar de quin és l'estat de la ciutat. Carme, en la teva intervenció afirmaves que molts veïns tenen aquesta sensació que la ciutat està aturada.
Sí, per això també li van voler ensenyar al nostre diputat. Jo vaig començar amb una frase que crec que és molt interessant, que estimar Mollet també vol dir poder dir les coses com són. I nosaltres veiem l'estat de la ciutat amb els ulls de Molletans i Molletanes, que són qui vivim als carrers i qui vivim les coses que passen a la nostra ciutat.
I aquest efecte, aquesta sensació de ciutat aturada és la que ens transmet a nosaltres, els molt lletans i molt lletanes. Obres eternes, ho comentàvem, carrers aixecats, problemes de mobilitat, comerç afectat i, a final, fixa't que estem retrobant sempre les mateixes coses que ens afecten com a ciutat.
Per altra banda, també valoràvem el fet que el problema no és que es facin obres, sinó que les obres són necessàries. Evidentment, el problema moltes vegades és com es fan. Aquesta mena d'allargar més del previst, aquests retards infinits, tot això també feia una reflexió.
És que no és un problema tècnic. Això és una mare que no pot passar amb un cotxet, és un avi que té por a caure, és un botiguer que perd clients, i tot això és mullet, i tot això són mulletans i mulletanes. Aleshores, aquest és el sentiment d'aquestes petites coses que passen a la nostra ciutat, i això per nosaltres és l'estat.
de la ciutat. A vegades ens omplim amb altres paraules, però realment el que venim a trobar quan parlem de l'estat de la ciutat és aquesta ciutat que evidentment caminem endavant, evidentment, i que no deixa ningú en darrere, evidentment, però que té problemes i són i cal ser crítics i avançar-los, evidentment, amb el ple de l'estat de la ciutat.
També, de fet, en la intervenció comentàveu la importància dels partits de l'oposició, destacàveu el vostre paper afirmant que proposeu plans alternatius al que fa el govern.
Sí, nosaltres sempre ho hem dit, que cal fer oposició des de la proximitat, hem de fer interpel·lacions, evidentment, hem de seguir promeses, perquè el seguiment és vital, i hem de donar propostes alternatives. I hem de ser coherents, i hem de tenir estratègia, però hem de ser constants. I nosaltres ho veiem així perquè ho podem veure des de la posició per qui hi som. I també veiem què cal com a govern, quina manera haurien de governar amb aquesta ambició, amb una capacitat...
una mica més de defensa, una defensa més local, que de vegades és el que ens perdem. Nosaltres sabeu que tenim aquesta mania de fer, però escoltem molt la ciutadania, entenem, actuem, i tot això ens ho anem guardant. És la feina aquesta de dia a dia, dia, dia, dia, dia, dia, per poder seure un dia, parlar.
amb el govern de la ciutat i dir-los que hi ha certes coses que s'han de canviar, perquè els milletanes i milletanes ho pateixen. I que quan es governa, i això molts cops també ho he dit, es governa per tothom, igual que quan és regidor, ser regidor de tothom i per tothom. Aleshores, escoltem totes les veus, les col·loquem en un paper, que és el que fem nosaltres quan volem explicar les coses, i fil per ramda, doncs, ho proposem al govern. Nosaltres tenim molt clar que han de ser sempre crítiques constructives, que s'han de fer polítiques útils,
Perquè fer política, i ser regidor, i haver arribat on som, i tindre la veu d'aquella gent que en el seu moment es va donar confiança d'on és tenir un projecte. I aquest projecte no es pot acabar mai. I nosaltres hem d'estar sempre al peu del canó per poder intentar buscar la manera que la gent de comunitats i militants es poden viure millor a casa nostra.
I és una cosa que a vegades sembla molt senzill, que són paraules molt fàcils, però és molt difícil, perquè ens hi passem moltes hores, perquè és casa nostra, és la nostra ciutat, i que en una ciutat la gent està contenta perquè ho viu, la ciutat també és més maca de viure-hi. I el que busca Just per Catalunya, evidentment, amb aquests petits acords que vam estar també explicant durant el ple, doncs, evidentment, és aportar tot això a la ciutadania amb el nostre compromís, el compromís de Just per Catalunya, amb el nostre projecte i amb la nostra ciutat.
Queda comentat aquest punt. Com dèiem, això es portava a debat d'aquest ple de l'estat de la ciutat, però no era l'únic punt de l'ordre del dia. De fet, també es va aprovar per unanimitat una declaració institucional que se centrava en impulsar un pacte per a la biodiversitat i l'infraestructura verda precisament per afrontar els reptes ambientals. Evidentment, és essencial pel bon funcionament dels sistemes naturals i ho estem veient. Cada dia plou més, cada dia...
evidentment el benestar humà passa per tindre una bona gestió de l'aire, una bona gestió de l'aigua, perquè aquestes temperatures, que jo crec que ja no les podem regular, perquè ja funcionen com funcionen, però a l'estiu en tornarem a parlar de ben segur, doncs aquests efectes i la de calor que notem a les ciutats, doncs evidentment tot això s'ha de desenvolupar, o s'ha d'intentar, doncs,
connectar aquesta biodiversitat amb aquestes infraestructures verdes per poder arribar a tot això. Evidentment amb coherència, i no sé si ho acabaria de dir-ho, però hem de ser coherents, perquè estem parlant d'això, però també hem de ser coherents a l'hora que plantegem quin model de ciutat volem. Nosaltres volem una model de ciutat més verd, que no pas gris, volem posar més arbres i més ciment. Llavors tot això ens dona una coherència i un coratge polític a tirar endavant totes aquestes polítiques.
Doncs queda comentat també aquesta declaració institucional i parlem d'altres temes. Tenim les primeres dades del nou sistema de recollida selectiva aquí a la ciutat i, de fet, 31 de desembre de 2025, amb un mes en funcionament...
del nou sistema a les dues fases, doncs el percentatge ha pujat del 40%, els 70% són dades molt primerenques, perquè com dèiem tot just, doncs fa un mes d'aquest sistema, però si més no, Carme, doncs com les valoreu vosaltres? Sí, nosaltres ho hem parlat moltes vegades i m'agradaria continuar parlant, perquè són coses que ara tenim aquestes dades, però el que diem poden ser molt primerenques i hauríem de valorar-les una miqueta més a fons. Però jo crec, o personalment creiem, que...
no funciona malament. És a dir, que hi ha aquesta intenció que realment hem d'anar cap aquí i que, així com hi havia moments que notàvem una mica d'una angoixa d'ara a quina hora hi hauré d'anar, quin contenidor he d'obrir, que podia provocar amb altres persones de la ciutat, ara així ja no ho trobem. És a dir, la gent ja s'ha acostumat, ja estem compartint aquest espai de rutina, que és anar a ballant les escombraries quan toca, el dia que toca, amb el contenidor que toca.
I a casa, gestionar-ho d'una altra manera. O sigui, ja comencem a veure aquests bons comentaris que s'està fent bé la feina. Evidentment, els números els hem de creure perquè ens els diuen, però amb això soc més prudent. És a dir, dir dades, jo crec que encara hem d'esperar una miqueta més a veure el resultat final que a poc ho veiem. És veritat?
Les escombraries cada cop es veuen més netes, és a dir, que zones on hi havia més problemes personalment, que ho detectem i ho busquem i ho mirem, també amb el diputat ho vam anar a veure, i en principi podem dir que ho estem veient cada cop millor, cada cop més positiu, però tot i amb això estem una mica a l'espera de les dades, les anirem veient.
Queda comentat aquest tema també, Carme, i en 30 segons, molt ràpidament, comentem que aquest cap de setmana continuarà la festa major d'hivern de Mollet i les activitats que s'havien de fer el cap de setmana anterior per la pluja, doncs sembla que demà, si el temps respecte, es podran fer.
Doncs esperem que així sigui. Abans ho he comentat. Tant de bo que veiem aquesta festa major de Sant Vicenç en aquest cap de setmana que no ens plourà i que gaudim tots, que gaudim la festa major, perquè és una d'aquelles coses de la nostra identitat que cal mantenir-la, cal compartir-la i cal promocionar-la. I des d'aquí, evidentment, a tothom que encara no ho ha fet aquest cap de setmana per poder gaudir de la festa major de Sant Vicenç.
Doncs amb aquest tema més festiu posem punt i final aquesta conversa. Com sempre, Carme, gràcies per estar amb nosaltres una setmana més i molt bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Adéu-siau.
T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido. Tots els divendres a les 6 de la tarda a la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori.
El POU, a la sintonia de Ràdio Mollet, dimecres a tres quarts de dues del migdia, el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal.
Descobreix els drets que no sabies que tenies amb Jan Botí.
Sigueu molt benvinguts a aquesta nova secció que estrenem avui, que es diu Drets de Butxaca. Un espai on, com hem sentit, descobrirem aquells drets que no sabem que tenim. Drets en molts àmbits diferents. Drets en l'àmbit del consum, què podem fer quan anem a comprar, quins drets tenim. Drets també en l'àmbit de viatjar, per exemple, si ens perden les maletes o si ens canvien el vol d'hora. Drets també en l'àmbit laboral, quan em fan fora de la feina, què puc reclamar i què no puc reclamar.
Doncs tot això ho descobrirem en aquesta secció i ho farem de la mà d'un expert. Ell és en Jan Botí i és jurista i politòleg especialista en dret constitucional. Actualment treballa a la Generalitat en temes de cooperació territorial. Ja el tenim aquí. Bon dia, Jan, com estàs? Molt bon dia. Content d'acompanyar-vos per primera vegada.
Doncs digue, Jan, avui primer programa, de què ens parlaràs? Quin dret descobrirem avui? Avui parlarem de drets lingüístics. I parlarem de drets lingüístics en part perquè dins d'aquest àmbit d'especialització constitucional