La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet. La ràdio.
Molt bona tarda, Siu, benvingudes i benvinguts a l'espai de portaveus municipals. Com cada setmana, avui dijous és el torn del Partit Popular de Mollet i la seva representació ens acompanya via telefònica la seva regidora i portaveu, Susana Calvo. Bona tarda, Susana. Hola, bona tarda.
Avui comentarem diversos temes, tots ells actualitat local, i comencem parlant d'una data assenyalada en el calendari, com és el 8M, el 8 de març, i és que és el Dia Internacional de les Dones. Des de l'Ajuntament, un any més us hi heu adherit a aquesta data. Ho fèieu també a l'acte institucional amb una lectura del manifest que tenia lloc.
la setmana passada i que havia estat aprovat en Junta de Portaveus, però vosaltres, Susana, des del Partit Popular, us hi absteníeu aquest manifest. Comenta-nos el motiu d'aquesta abstenció.
Doncs sí, la veritat és que el dia 8 de març és un dia molt important, és el dia internacional de les dones, i per tant jo crec que tots estem a la mateixa, intentar aconseguir aquesta plena igualtat que sempre estem demanant als homes. Jo crec que és una jornada completament reivindicativa i de molta memòria, perquè tot això ja ve, com diu el manifest, de fa molts, molts, molts anys, però això veiem que no acaba mai.
Nosaltres, tot i que sempre defensem, perquè nosaltres també hem fet el nostre manifest propi, com cada any, i el fem perquè no compartim normalment l'esperit
No, l'esprit no, la corrent ideològica que marca el manifest que des de l'Ajuntament se solen presentar. Per què? Perquè nosaltres considerem que el feminisme no té per què ser un feminisme activista, un feminisme ideològic o radical. Nosaltres considerem que el feminisme engloba moltíssimes i moltíssimes dones
que no pertanyen a aquesta corrent ideològica més d'esquerres amb la qual es pronuncien aquests manifests. Nosaltres conscients que el manifest que ens presenta, com sempre he dit, està molt polititzat. És més apropiat per partits d'esquerra i que ho converteixen en un acte polític. I crec que barregen moltes reivindicacions que no tenen res a veure o que no estan relacionades directament amb la igualtat entre homes i dones.
no sé, considero que el manifest que se'ns va presentar té un llenguatge molt combatiu i confrontatiu i per nosaltres no representa a totes les dones. A més, és veritat que en el fons tots volem el mateix. El que passa és que
Si tots volem el mateix, s'ha de presentar un manifest en què totes les corrents... O sigui, que aquest manifest tingui el bàsic i el primordial, perquè estic segura que tothom arribaríem a acords, perquè tothom vulguem el mateix. Ara, clar, si agafem un manifest amb aquest llenguatge tan combatiu, contra... I no seré jo qui defensi l'ultradreta, ni els antifeministes, ni res d'això. Jo no defensaré mai això. Però, clar...
Si mirem una part que no ens agrada de la història, també hauríem de mirar recentment tot el que està passant i veiem als mitjans de comunicació tots els abusos que estan havent-hi per part de, inclús, dirigents polítics. Llavors, home, una part sí i una part no, doncs no...
No ens sembla correcte. Nosaltres, el manifest que sempre presentem i que un any més hem tornat a presentar, ha sigut un manifest que demana quatre punts. Una que és la igualtat basada en les oportunitats, que tots els homes i les dones puguin tenir les mateixes oportunitats, especialment amb l'educació, amb la feina i sobretot amb el lideratge, perquè últimament veiem molts homes líders però dones poques.
Volem també una igualtat sense confrontació entre homes i dones, perquè considerem que aquesta igualtat s'aconseguirà treballant conjuntament, tant els homes com les dones, i sobretot amb aquesta educació que hem de donar als nostres infants perquè ja vagin encaminats a la marquença de la dona i d'aconseguir aquesta plena igualtat.
També volem el que és la conciliació i la maternitat, més recolzament a les famílies, educació infantil de 0 a 3 anys i facilitar que les dones no tinguin que escollir mai entrenar, per exemple, m'ho imagino, entrenar a la universitat o ser mares.
i com no també la lluita contra la violència, però tota la violència que puguin anar vers les dones. Per tant, com veieu, el sentit és el mateix, és la manera d'exposar perquè ens dona la sensació que amb aquests manifests que ens presenten volen ser
O volen fer que una part de la societat no estigui inclosa. Vengui un partit, ja sigui partit d'ultradreta, o partit de dreta, o partit... Mentre no siguis d'esquerra, no tens cabuda. Llavors, això és el que nosaltres no podem acceptar amb aquest manifest.
Queda comentat aquest punt del 8M i comentem altres temes d'actualitat i és que tot just la setmana passada es presentava el que és la qualitat de memòria de l'aire l'any 2024-2025 i també de les noves unitats mòbils de mesura d'aquesta qualitat de l'aire de la Diputació que de fet una d'elles es troba al Parc de les Pruneres d'aquí a la nostra ciutat.
Bé, pel que he pogut veure, la tendència que hi ha és bastant positiva, però encara queda molt que recórrer, queden molts reptes que s'han d'aconseguir i jo crec que és una prova de voluntat i d'intentar conscienciar la gent, la nostra ciutadania, de com està el panorama, com està la situació.
El que és important és que tothom ho sàpiga i per això jo sí que me n'alegro que sigui un acte de transparència el que s'hagi pogut penjar i que tothom tingui accés a veure aquesta memòria. Però que realment...
Jo crec que no érem conscients fins que s'han vist aquests avanços i veure la situació que encara ens queda per davant. Per tant, és un pas més, però no hem d'oblidar que queda molt encara per aconseguir, perquè estem parlant de qualitat de l'aire, que això és una cosa que perjudica...
a tothom i que si no intentem entre tots arribar a tenir o aconseguir una qualitat òptima, doncs és un llegat que deixarem molt malament pels nostres futurs, pels nostres fills i pels que vinguin després.
Per tant, espero que la gent es pugui conscienciar una mica i, entre tots, anar aconseguint aquests reptes que, per molt lluny que quedin, pasos petitons faran que aconseguim aquest repte. Però queda molt per aconseguir encara.
Queden comentades també aquest tema de la memòria de la qualitat de l'aire i comentem altres temes i és que de fet aquesta setmana demà s'acaba el termini per optar aquests ajuts pel lloguer jove que de fet fa fins als 35 anys i un any més l'Ajuntament ha tornat a apostar per aquests ajuts que venen des de la Generalitat.
A veure, qualsevol ajuda que puguem agafar, adoptar, benvinguda sigui. És una ajuda que, com sabeu, és de la Generalitat. Nosaltres l'únic que fem com a Ajuntament és fer els tràmits per aconseguir-ho. És una ajuda que, si no m'equivoco, arriba fins als 250 euros i a joves fins a 35 anys.
Però hem de deixar una cosa ben clara. És una ajuda, sobretot per la gent jove, perquè es puguin emancipar, perquè puguin començar a viure independents, però hem de ser conscients que hi ha moltíssima gent que ho està passant malament i té més de 35 anys.
Primer perquè ja sabem com estan les compres de vivendes, horrible. I després també com estan els contractes de lloguer. Hi ha moltíssima gent gran que està pagant un lloguer i que malauradament els lloguers, com passa, van pujant i molta gent no es pot pagar perquè o pugen o perquè s'han quedat sense feina o perquè la pensió no arriba i comencen a haver-hi el que ningú vol, que són aquests desnonaments.
Llavors, aquí el que es tracta també és el que hem dit nosaltres, perquè no es pot criticar solament a la propietat privada, perquè hi ha pocs lloguers. És que s'ha de fer primer un gran parc de vivendes de lloguer, això és el principal. I després, si el que es vol és aconseguir que la gent posi les seves vivendes...
a vivendes, no l'habitual, sinó a unes residències que les puguin posar en lloguer, doncs hem de donar aquelles propostes, aquelles subvencions, aquelles ajudes per intentar que aquesta gent que té altres vivendes puguin optar a posar-les al mercat de lloguer. Però també hem de ser conscients d'una cosa,
i ara mateix hi ha una inseguretat jurídica per ser aquest tema molt, molt patent i que la gent que té segones vivendes, doncs moltes d'elles que jo he tingut, he parlat amb moltes d'elles, doncs té molta por perquè moltes vegades, ai, és que si el posem en lloguer, si no paguen o el que pugui passar o després com recuperem la vivenda.
És veritat, això és un problema molt greu i això és la llei. O ens posem, no nosaltres per suposat, però hi ha els nostres representants del govern que puguin modificar o vigilar i sobretot aplicar noves lleis per donar una seguretat jurídica al món del lloguer. Perquè si no serà un problema de convèncer la gent que posi aquestes vivendes al mercat.
I també hem de ser conscients que a mi m'heu sentit molt defensar-ho, no es pot obligar a ningú a posar una vivenda, ha de ser per voluntat pròpia, per tant, o s'engresca la gent o tindrem aquest problema. Però també us dic una cosa, no solament és el lloguer dels nostres ciutadans, sinó que s'ha de tenir l'oportunitat, i no és d'ara, sinó ja de fa molts anys, de tenir un bon parc
de construcció, que s'hagi construït una gran part de vivenda de lloguer que no ha sigut el cas aquí Mollet. Sembla que ara comencem, però hem passat molts anys que no s'ha fet res.
Queda comentat també aquest punt i ens queden encara un parell de minuts per finalitzar aquesta conversa de portaveus a municipals i ho acabem parlant d'un tema i és que per xarxes socials s'ha anunciat aquesta setmana que des de la Junta de Govern local s'ha aprovat el que és un projecte d'urbanització del polígon de Camprat per convertir aquest nou espai industrial. Susana, en dos minuts comentem aquest projecte que us sembla des del vostre partit.
Doncs que arriba molt tard, perquè és un projecte que s'ha demanat des que jo recordo fa molts anys i des de tots els colors polítics que hi ha a l'Ajuntament. Sempre es parla que necessitem que vinguin empreses, però com vols que vinguin empreses si no tenim els polígons adequats per engrescar aquestes empreses perquè vulguin venir a la nostra ciutat? Sembla que ara hi ha aquesta voluntat...
i veurem, doncs, que hi haurà una millora de cara a l'asfaltat i a tot el que és el polígon de Can Prat. Però, no només té que quedar aquí, hem d'intentar ajudar a treure aquestes noves empreses perquè vinguin a instal·lar-se en aquest polígon. Una cosa és el paisatge, que estarà molt bé, vull dir, l'urbanització, però l'altra també són les ajudes que de cara a l'Ajuntament es puguin facilitar perquè vinguin empreses, perquè si venen empreses, significa que donaran feina
I molts dels nostres ciutadans, no només de Mollet, sinó d'altres municipis del costat, podran tenir assegurat un lloc de treball. Què és el que importa? Si volem que l'economia funcioni, si volem que la gent tingui dinerons per moure aquesta economia, i això significa moure el comerç, moure tota la vida econòmica de la ciutat, i sobretot perquè tinguin feina, hem de generar llocs de treball. I qui ho genera?
les empreses i els autònoms. Per tant, trobem molt adequat aquest projecte, però es negueixo a arribar dient que arriba tard, encara que és millor tard que mai, també és veritat. Doncs ara sí, amb aquest tema posem punt i final aquesta conversa de portaveus municipals. Com cada setmana, Susana, agrair-te que ens hagi acompanyat una setmana més i ens trobem a la propera. Que vagi molt bé. Gràcies, com sempre, per escoltar-me.
Hola, sóc en Pelé Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música als anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en remissió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès.
Hola, sóc l'Albert Puig i us he de dir que sóc un fidel oient i seguidor del programa Camps de Cotó de l'Andreu Fàbregas i us recomano que vosaltres també ho sigueu. I a l'igual que l'Albert, jo t'espero aquí a Ràdio Mollet i quan tots els dijous de 10 a 12 de la nit. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Continguts en xarxa.
Avui al POU parlem d'un jove sencugaten que s'ha convertit amb només 24 anys en un dels noms propis de la recerca jove a l'estat espanyol. Es tracta de Gerard Castro, que ha rebut el primer premi global a Arquímedes. És el reconeixement més important que atorga al Ministeri de Ciència els millors treballs universitaris de recerca de totes les disciplines. Explicar què li ha suposat guanyar aquest premi...