Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal. Portaveus municipals.
Avui en aquest espai parlem amb Carme Olaria, ella és la portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya, Mollet. Benvinguda, Carme. Bona tarda, què tal? Com estem? Bé, molt bé. Esperant aquest moment, eh? Sempre queda dit quan dieu vosaltres que això de la ràdio és divendres em sembla estupendo per poder fer la reflexió de tota setmana. Juliana va preguntar si havia anat a comprar pa.
Avui és el llonguet. Exacte. Més que pas hem anat a buscar els llonguets. Això ja fa temps que rutlla. Penso que és una molt bona iniciativa. Ha sigut molta gent que hi ha anat. És a dir, ha quallat. Jo crec que hem de donar suport a aquestes iniciatives així i que tant de bo l'any que ve tothom vagi a comprar aquest llonguet solidari.
De fet, la veritat és que és una campanya que fa especial orgull, perquè va néixer aquí a Mollet del Vallès i s'ha anat estenent allò per arreu de Catalunya. De fet, parlant amb els promotors, ens comentaven que aquest any tenim allò fleques de Girona, de Lleida, que s'hi han sumat, també de Tarragona, i la veritat és que fa goig pensar que tothom allò suma...
per lluitar contra el càncer, per la recerca del càncer infantil. I que, de fet, Mollet, aquestes coses, quan les posem i les hi posem a treballar, i són un col·lectiu de gent que ho fan amb aquesta energia i amb aquesta passió que hi posen, perquè al final, hagin patit o no circumstàncies complicades, hi ha molta gent que s'hi suma per aquest valor afegit, per aquesta solidaritat i per aquesta recerca que no pot parar. I això et dones compte que dius, neix a Mollet, però estem a Grandinat a Catalunya. Això diu molt de la nostra ciutat i de la nostra gent, evidentment.
Escoltem una cosa, fa un parell de setmanes que parlàvem, la Carme i una servidora, que parlaven d'aquest pla d'accessibilitat, mobilitat, que semblava que s'havia de presentar aquest mes de febrer. Semblava, semblava.
No s'ha acabat d'arribar a que es pogués passar. Sabeu que hi ha una part burocràtica, perquè és així, que hi ha signatures que han de passar per molts departaments i això ha fet enredar-hi que es pugui presentar aquest ple.
Nosaltres continuem treballant. De fet, ja pensem que aquesta setmana que entra ja tenim una trobada amb Adimo i una trobada suficientment per continuar parlant d'aquest tema, perquè sabeu que això, un cop es passi per ple i pugui ser aprovat aquest primer pla, que seria el que afecta més que res a la via pública, llavors sempre es fa una extensió oberta a la ciutadania, per dir la seva, i nosaltres continuem treballant perquè sempre sorgeixen coses noves a poder comentar sobre aquest pla, perquè és...
Una cosa molt complicada, és a dir, no és res fàcil, però sí que és veritat que l'hem de començar. Llavors, un cop començat, hem d'anar, si cal, a fer aquestes variacions puntuals. Malauradament, la burocràcia, què ens ha passat? Doncs que no pot entrar en aquest ple. Llavors, haurem d'esperar el ple següent, que amb la regidora ja en parlàvem, no?, amb aquella mitja rialla de va, posem-s'hi ja, perquè hi hem treballat molt, i hi ha moltes sensacions també al darrere que estan esperant, no?,
doncs aquest ja està al ple i a partir d'aquí poden començar a fer al·legacions i presentar propostes, que jo crec que és el que també diem, no?, de Ciutat de Mollet, no?, que tothom s'hi volca, que sabeu que vam tindre la visita a l'Isaac Pedroso, al nostre local, i que va ser un èxit, i que vam poder parlar molt a fons...
És un sentiment que va transmetre que jo crec que tothom s'hi va veure reflexat. Quan dic tothom vol dir tothom. Llavors això és la importància d'aquestes coses que ens estem fent a aquest projecte nostre com a ciutat i a tots els àmbits. I des d'aquell moment ja continuem treballant amb les associacions. Ja t'he dit, la setmana vinent ja tenim dues trobades més per continuar escrivint aquest pla.
d'accessivitat universal, que és un dret per a tothom. El que sí que es va passar a aprovació i va comptar amb l'unanimitat de tots els grups és aquest document únic de protecció civil municipal, el DUPROCIM. Sí, sí. De fet, jo crec que era una cosa molt esperada a la nostra ciutat perquè, també ho he de dir, feia molt i molt de temps que no hi havia dues aquestes trobades i va coincidir que es va fer la presentació a la Marineta. Evidentment, una ciutat com ho ha de tenir, ho ha de tenir actualitzat i no podem dir que no, perquè és una necessitat
És a dir, hem d'estar sempre, a més en les coses que estan passant últimament, hem de tenir molt clar quines són les maneres de fer en cas que hi hagi una emergència i, evidentment, tots els grups hi vam estar d'acord.
El que també s'està fent esperar, però van arribant bones notícies, és aquest concurs de projectes per al futur equipament cultural de la Teneria. Nosaltres parlàvem amb una representant de la coordinadora d'entitats de cultura popular, de Mollet, la cultural, que ens deien que estan prou contents per la qualitat dels projectes que s'hi han presentat. El global, crec que més d'una vintena, ara han quedat cinc i amb ganes que es vagi perfilant.
Sí, jo aquí faig un tant de bo, tant de bo, perquè és una cosa que ve de lluny i hem passat molts moments en què no hi havia propostes, en què les coses s'allargaven i quedava com una mica enquistat per dir-ho aquest projecte tan important per casa nostra. Aleshores jo ho celebro, evidentment celebro aquesta tria, que ara aquests pocs que ja queden, suposo que entre un d'aquests cinc que queden hi haurà un que serà el que...
el que serà el que sumarà tots els esforços de tothom i totes aquestes entitats que ja han fet molta feina i fa molt temps que fan aquesta feina d'explicar la seva perquè aquest hotel d'entitats, per dir-ho així, sigui un èxit, i un èxit funcional perquè tothom hi pugui treballar i fer això, fer aquesta cultura imminent de casa nostra, que és tan gran i que creix cada dia més, que puguin tindre la seva seu.
Esperem, esperem més notícies i nosaltres sempre estem atents, atents a veure què pot passar i ho celebrem, tot i que hauria d'estar una miqueta abans, deixeu-m'ho dir, però estem contents que vagi en aquest camí.
Carme Olaria, nosaltres aprofitàvem aquesta setmana que parlàvem amb l'alcaldessa i que fèiem referència a aquesta licitació que s'ha fet per la reparació de nínxols al cementiri municipal per preguntar sobre aquest projecte que ja porta uns anys que se'n parla.
de fer un espai de dol perinatal al cementiri i ens deia que la intenció seria que hi fos ja aquest 2026, a l'octubre, en coincidència amb la commemoració de la data del dol perinatal, que és el 15 d'octubre.
Sí, jo amb tot això del cementiri, deixem que et faci una mica d'incís, nosaltres vam començar, des del nostre grup, vam començar a donar aquestes explicacions a les coses que no funcionaven o que no funcionaven bé, per entendre'ns així, en el cementiri perquè hi havia moltes, digue-li, esquerdes, digue-li, que no estava en condicions. Vam voler ens informar a veure què passava.
I hi ha una part del cementiri que sí que és de manteniment, en aquest cas parlo de nínxols, de l'Ajuntament, i una altra part, que és la part més nova, que hi ha forma de manteniment, en aquest cas, de l'empresa que gestiona. Montsardà, no? Exacte.
Exacte, que són ells. Aleshores, aquí vam fer molta força, perquè evidentment és un lloc, les sensacions emocionals que ja transmet, jo crec que hem d'anar amb molta compte i amb molta cura i tenir-ho molt ben posat, fins i tot.
Aquella sensació d'aquí hi havia gent que deies que he anat i uf, nosaltres vam recollir moltes fotografies, vam recollir molts espais que no estaven bé i cert és que es vam començar a fer petites reparacions fins a obligar això, a tindre aquest espai de licitació, de buscar qui ho ha de fer-ho i de fer-ho ben fet, perquè al final Mollet cada cop creix més, aleshores doncs se mantindria d'estar...
en condicions superòptimes. Dit això, és un tema que s'ha de tocar, com deies tu. Si tant de bo això pot passar a l'octubre i puguem tindre aquest espai, doncs jo crec que serà estupendo. Ara bé, també cal veure, eh? És a dir, nosaltres encara...
L'oposició moltes vegades fem aquesta força o donem el que diem, donem aquesta importància a les coses i les busquem i les demanem i fem que realment això pugui arribar a la fi perquè els demanem que ho projectin, que ho facin. Però el que és veritat és que, per exemple, nosaltres encara no hem vist aquest projecte. Aleshores, 6 d'octubre, que per mi és una primera notícia avui, doncs jo ja ho firmo. Aleshores anirem veient ara què passa.
Hem comentat allò la sessió plenària d'aquest dilluns, però dilluns vinent hi ha un altre, i a més a més és comiat, crec, no?, d'en Salvador Rodríguez, ell ho tenia molt clar, faig els anys que en corresponen. Sí, sí. Ja fa cinc anys, ja fa cinc anys, llavors ara és un moment de canvi, és el moment que farà resum, com fa sempre, no?, doncs tota la feina feta durant tot aquest any, i, evidentment, aquell moment de comiat més així, més...
Més autèntic, no?, perquè dius, és que han passat volant aquests cinc anys, eh?, i s'ha fet molt bona feina. I jo crec que a Mollet tenim una cosa molt bona, que tenim uns síndics, eh?, és a dir, tenim una història ja amb el tema del síndic personer que ens fa ser capital una mica d'això, eh?, perquè hi ha molts altres llocs que ni el tenen. I aquí és un grup que va néixer aquest Consell també assessor de síndics,
És un grup que treballa, inclús, entre ells, per donar aquest suport a la imatge del síndic a les escoles, per fer tot de... Hem guanyat, jo ho dic una mica des del meu punt de vista, hem guanyat que la gent sàpiga que existeix un síndic personal muller. Hem guanyat
perquè aquesta relació entre l'Ajuntament i la ciutadania passava per aquesta manera de fer de missatger, per dir-ho així, de coses que li poden passar a la ciutadania i portar-les cap a l'Ajuntament. Ho hem guanyat i jo crec que estem en un tret de sortida cap a un canvi, perquè sabeu que després també hi haurà una nova persona, no sé si es pot dir o no, ja ho sé.
No sé, jo l'únic que estava notant és dir que hem tingut Paco Amaya, Vicenç Vila, Lluís Martínez, Salvador Rubirós. A nosaltres, sempre que anava sortint allò un nou síndic, dèiem, i per quan no una síndica...
Aviat, aviat. Li podem posar ja, doncs, sí, genera femení. Jo crec que això... Avui quin dia és? Avui és divendres. Ahir puc dir que nosaltres ja la vam conèixer. Llavors ja us dic que és una dona i ja us deixo que us feu la recerca que convingui, perquè a més mitjans també us agrada fer aquestes notícies. A més a més, està bé perquè, com serà jo, el mes de març, que podem dir que és el mes de la dona, no? Estarem a les portes del 8 de març, doncs
Tot suma, tot suma. I també avanço, que encara no ho puc dir-ho, però ja ho acabarem explicant-ho, que nosaltres muntarem també un acte envers la dona, 30 estats per Catalunya, coincidirà dintre d'aquest mes de març, perquè també, cal dir-ho, però Mollet, jo crec que som les que hi ha més dones d'anar a l'Ajuntament, som més dones que no pas homes...
Quan s'han presentat a les últimes eleccions, jo crec que eren totes dones, menys un. Crec que hi havia un candidat que era home, però totes les altres érem dones. Aleshores, això vol dir que mulletria ser tanta dones. I nosaltres també farem un acte que, quan ho tinguem tot lligat, us ho farem saber perquè en puguem parlar. És veritat, hi havia un candidat, però clar, no va tenir representació.
Exacte, exacte. És que ara, clar, jo ara pensava dir no, no, si eren tot dones. Amb tantes dones. Molt bé, és a dir, que el mes de març des de junts promouran allò, sí? Sí, sí, us ho explicarem. Quan ho tinguem tot lligat del tot, que encara estem donant-hi la volta, us explicarem i evidentment us convidarem perquè serà un acte molt interessant.
Molt rebé. Escoltim una cosa també ahir, que es presentava jo aquesta nova campanya de la policia municipal als barris. Tenen allò sensacions també per part de la ciutadania? Des de la policia municipal sempre ens diuen que a ells els és molt útil aquest contacte tan proper. Sí.
Sí, és a dir, des de part de la policia jo crec que amb ell els és útil perquè com que no surten mai a fer una exposició així, és a dir, quan surten, surten a patrullar, per dir-ho així clar. Llavors, quan no fan una posada de mecena com la que fan ara per rebre, informació jo crec que d'aquest costat, d'aquesta banda, sí que és un tema interessant. De la banda de la ciutadania...
Jo crec que encara hi ha una mancança. Jo crec que encara a hores d'ara encara notes persones que no tenen aquesta...
Seguretat, no? Jo a vegades els explico, és que se'ls ha d'anar a parlar, se'ls ha d'anar a explicar, si teniu alguna cosa podeu anar a la policia, ells us escoltaran, són els nostres cossos de seguretat, és a dir, qui ha de ballar per la ciutat de la Mollet són ells. Llavors encara falta una mica de gent, però no cal, però no cal, sí que cal. Llavors jo crec que encara falta un palet de fer més pedagogia encara perquè la gent senti
La policia local com un ens propi, com un ens de casa nostra i com el nostre cos de seguretat. Aleshores, ho deixarem aquí, però jo crec que encara falta una miqueta de pedagogia perquè arribi a la ciutadania.
ha dit Carme Olaria, ho deixarem aquí, i és quan hem de deixar aquí. Passa volant, eh? Passa volant. Moltíssimes gràcies, com sempre, per haver atès aquesta trucada. Ens retrobarem la setmana vinent, segurament amb més propostes. Potser ja ens podrà avançar alguna cosa de la commemoració que faran des de Junts per Catalunya del Dia de la Dona.
Segurament, segurament. Estarem a les portes. Sí, per això, per això. Que vagi molt bé. Molt bé, gràcies a vosaltres. Bona setmana, adéu-siau. Adéu-siau.
El dia en què va néixer aquesta cançó, vam obrir la primera botiga Bets. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos. Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb matalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Bets de Mollet del Vallès, al carrer de Berenguer, tercer. Núvol de fum.
un programa de música àmbit i electrònica minimalista amb Jaume Monsant. Divertres a les 11 de la nit i repetició dissabte a la mateixa hora a Ràdio Unió.
L'Angla de Miramar, el programa de motor de Radi Mollet.