Portaveus municipals.
Molt bona tarda, si jo benvingudes i benvinguts a l'espai de portaveus municipals. Avui dijous i com cada setmana és el torn del Partit Popular de Mollet i en la seva representació ens acompanya via telefònica la seva regidora i portaveu, Susana Calbó, a qui saludem. Bona tarda, Susana.
Hola, bona tarda. Són diversos temes els que volem tractar la conversa d'avui per comentar tota aquesta actualitat de la nostra ciutat de Mollet del Vallès i comencem parlant del ple d'aquesta setmana, del ple corresponent al mes de març que tenia lloc tot just aquest dilluns i comencem parlant dels primers punts a l'ordre del dia perquè precisament era el nomenament de la nova síndica personera, la Rosa Matas, que també és la primera síndica personera que ha tingut a Mollet al llarg de...
des que es va instaurar aquest càrrec a la nostra ciutat. Susana, comentem aquesta nova etapa de la Rosa Mates al capdavant de l'oficina del síndic.
Doncs jo, com ja li vaig dir a la reunió que havíem tingut prèvia, estic molt contenta perquè ja tenim una dona, que tothom sempre parlàvem que eren molts síndics que sense res es mereixen, tot el contrari, perquè jo crec que tant un com l'altre han fet unes tasques increïbles perquè no és fàcil. És el que jo sempre dic quan hem parlat en el ple del síndic. No és fàcil la feina que tenen i, a més, hem de recordar sempre...
Ho fan d'una manera altruista, vull dir que encara té més mèrit, però que escoltar la gent sense... Tenim que valorar, vull dir, escolten la gent, sigui del problema que sigui, i després el que fan és valorar cap a on han de dirigir aquesta queixa, protesta o inquietud que té una ciutadania.
I tot això s'ha de fer traient hores de les seves vides personals i de les seves famílies, vull dir que no és una tasca fàcil. No perquè tinguis una persona al davant i estiguis escoltant estàs prestande a vegades la mateixa atenció i per tant jo crec que és molt important
la feina que fa el síndic. Jo ja li vaig dir que estic molt contenta que per primera vegada tinguem una síndica personera que encara costa una mica estar a dir el nom perquè ja tocava que fos una dona perquè moltes vegades sempre estem parlant de la igualtat i jo crec que és molt important que una vegada per tot hi hagi la presència femenina en espais institucionals de responsabilitat.
Jo això ho valoro positivament i, a més, tal com li vaig fer tant al ple com a la comissió, li desitjo, sobretot, que tingui molts encerts, que desenvolupi el seu càrrec amb la major independència, rigor i proximitat i, sobretot, pensant sempre en l'interès general dels veïns i veïnes, que jo ja sé que no tinc cap dubte en què ho farà.
Però també m'agradaria destacar una cosa, que és el que també vaig demanar, i així s'ha fet entre tots els grups, és que l'anomenament d'ella, de la Rosa, fos consensuat amb els altres síndics. Jo crec que millor que ells,
no poden determinar quin és el perfil més idoni per desenvolupar aquest càrrec i més sapiguent que la Rosa ja estava treballant conjuntament ja fa temps amb ells mateixos. Per tant, era una de les condicions que es va posar... Bé, més que condicions, una de les propostes que des dels grups hem de manar, no?,
que els síndics poguessin dir la seva, i així va ser. Per tant, jo estic molt contenta que s'hagin complert les dues versants, la que estigui una persona proposada pels síndics i una dona. I per tant, doncs, solament, doncs, això, desitjar-li molts encerts, posant-me a la seva disposició jo, com la meva companya, per tot allò que pugui necessitar,
i sobretot em quedo amb unes paraules que va dir ella, que com a dona lluitadora pensa lluitar perquè la figura del síndic arribi a tot arreu perquè encara hi havia queixes que si algú el coneixia o no el coneixia o no s'havia hagut prou difusió. Ella es va comprometre que ho faria, i jo crec que amb el Tarana que té i tot el currículum educatiu d'ella mateixa,
jo crec que ho aconseguirà i, per tant, res més que dir, vull dir contentíssima i, apa, a treballar.
I és el que comentaves, la Rosa és una persona molt activa pel que fa a la vida del municipi i a més també ha estat molt vinculada durant molts anys amb el que fa a l'educació d'aquí de la ciutat. Així que de ben segur que aquesta tasca de donar a conèixer la figura, que de fet també és una de les reivindicacions que han fet altres síndics, aquesta necessitat de donar a conèixer més la tasca del síndic i la seva figura de ben segur que en el seu cas es farà un pas endavant.
I ho comentava amb aquest tema del síndic, que tenia tot just a lloc aquesta setmana en el ple. I comentem altres temes també que es van portar a debatre al ple. Un d'ells sent el pla d'accessibilitat, que en aquesta primera fase del pla se centrarà en el que és la via pública i després s'anirà treballant per anar a vestir altres àmbits de la ciutat per fer mollet 100%.
Susana, comentem aquest pla perquè també quan es va portar a debatre aquest punt hi havia un torn de paraula per part de l'associació de DIMO, els quals no s'acabaven de mostrar conformes amb aquest pla d'accessibilitat. Doncs sí, a veure, que es tenia que portar a votació ja tocava, perquè...
Nosaltres, quan vam accedir a aquesta legislatura, ja vam presentar una moció pel tema del Pla d'Accessibilitat Universal, i, per tant, era necessari, perquè ja ha portat molt temps treballant-hi i semblava que mai arrencava. La veritat que jo, el que vaig fer al ple, la meva companya, és que, sobretot, agrair el treball de tots els tècnics de l'Ajuntament, perquè un pla d'aquests no és una cosa fàcil, és molt extens, com també s'ha dit,
però sobretot molt necessari, perquè hi ha moltíssimes gents que tenen deficiències i necessiten unes solucions. La postura del Partit Popular ens vam estenir. No vam donar el vot a favor al govern, no perquè no estiguem d'acord que es comenci a treballar, com diu algun portaveu, que es comenci a executar, i això era necessari,
Però realment és veritat que un pla d'accessibilitat universal, com demanàvem nosaltres, té que englobar tot, vull dir, no solament la via pública, els edificis, el transport, vull dir, tot,
Perquè si els carrers estan condicionats però els edificis o el transport, per exemple, no ho està, doncs tampoc és que anem molt lluny. És veritat que s'han anat pas per pas. Però, home, crec que hi ha coses que es tenen que tenir ja més que parlades i almenys consensuades amb les entitats que estan més per aquest tema, no?
Jo vaig sentir la intervenció del senyor Girbau. Igualment, jo ja havia tingut contacte amb altres persones integrants a la DIMO i, la veritat, ens havien fet arribar les seves queixes per diversos temes. Primer, perquè deien que no s'havia donat gaire participació a la ciutadania, a les entitats, i, segon, per el que estic dient, que solament es centrava la via pública. I, clar, quan parlem de via pública, també podem parlar, per exemple, dels parcs. Això està dintre la via pública.
Llavors, nosaltres veiem que és incomplet, que sí que hi ha molta voluntat, que s'ha intentat, i la veritat és que...
Hem tingut reunions amb la regidora, la senyora Moya, i se'ns va explicar, i jo no tinc cap dubte de la feina que s'ha portat a terme, però no estem parlant d'universal. És veritat que ara diuen, no, no, és que ja vam parlar que solament se dèia de la via pública. Ja, però ja comencem amb limitar. És veritat que fer un pla d'aquest a nivell universal és molt dens i a millor trigaríem més.
Però és que ho necessitem. Jo crec que és molt més important perdre el temps. No em refereixo de perdre amb la mateixa, amb la paraula de dir, vull treballar-hi. Crec que és més important treballar en un tema d'aquest que no treballar amb, depèn de quins temes ens porten, com ja sabeu tots, als plens municipals en moltes mocions i aquest temps el podríem dedicar a parlar per exemple de l'accessibilitat i de com estan els carrers.
Llavors, per això ens vam estenir, perquè considerem que és incomplert, que sí que és un pas endavant i que no pots dir que no, per suposat, perquè hi ha una intenció de millora, però deixa molt adesitjada tot el que queda encara per intentar que la gent que té mobilitat reduïda pugui fer una vida digna i una vida igual que la que fa qualsevol altra persona. Per tant, creiem que s'han de fer moltes coses encara i que s'ha de treballar, no només amb els carrers i les voreres,
amb l'edifici, amb el transport, la comunicació i el que és la vida quotidiana. Per tant, per això vam tenir el vot de l'extensió i esperar que entre tots puguem anar treballant i portar més solucions.
Queda comentat també aquest apunt de l'ordre del dia del ple municipal corresponent al mes de març, i ja que parlem de plens, aprofitem també per comentar el ple del Consell dels Infants, que aquest any tot just tenia lloc aquest diumenge, i l'encàrrec se centrava en donar a conèixer el que és la cultura popular catalana. Susana, comentem, aquest ple del Consell dels Infants, com ho vas veure, crec que bastant especial aquest any.
Per mi va ser molt especial perquè la meva filla també hi va participar i ho vius d'una altra manera perquè ho veus cada dia el que ella et va explicant i la il·lusió que tots els 26 regidors que hi havia van posar per treure aquest tema i aquest encàrrec tan especial.
La veritat és que a mi m'encanta, és un ple molt maco, a més, perquè veus la sala plena de gom a gom, que els grans no ho aconseguim mai i, per tant, això diu molt, eh? Però, sobretot, perquè es va veure aquests 26 nens que venen de diferents escoles i que van fer una gran tasca en treballar i aportar-nos unes propostes treballant conjuntament amb nens que n'hi es coneixen i, per tant, una gran voluntat, una gran, no sé, disponibilitat
i amb la il·lusió que ho van fer. Jo vaig veure aquesta il·lusió, la implicació que van posar i les ganes de treballar per la ciutat. I amb un repte, com jo vaig dir, molt especial, perquè era parlar, conèixer,
i de la cultura popular i tradicional de Mollet, de com podem fer que hi hagi més gent que la conegui i sobretot que hi hagi més gent que la valori. I una cosa que sí que puguem veure és això, que es van adonar que la cultura popular de Mollet no és una cosa que és antiga, sinó que la vivim cada dia, que forma part de tots nosaltres i que ho veiem cada dia les coses que es fan a la ciutat.
i el que els hi veig comentar jo amb els nens
i ho dic perquè és un tema que és molt maco, però també s'ha de saber el per què. Perquè hi hagi aquesta cultura popular de Mollet i tinguem aquestes festes tan espectaculars i aquestes activitats, hem de ser conscients que hi ha molta gent que treballa per això, que són la gent de les colles, de les entitats culturals, que treballen de forma voluntària per fer que la cultura popular de Mollet continuï i sobretot perquè hi puguem participar tots nosaltres. Jo crec que això és molt important.
perquè aquesta gent es dedica a que no es perdi la cultura, però també educen, transmeten valors i creen aquest sentiment de col·lectivitat que ens ho uneix a tots nosaltres. Jo vaig veure que els nens amb això van disfrutar molt perquè van conèixer moltes coses, dels gegants, els espiadimonis, els castellers, coses que millor ho veus quan vas a participar, però realment no saps tot el treball que tot això comporta.
I jo ja et dic, vaig veure molta il·lusió i molta curiositat en veure què més comportava tot això. I això és molt maco, perquè les noves generacions, com ara són aquests nens que han participat, però l'any que veniurà més, són els que han de continuar cuidant tota la nostra ciutat i la seva cultura, perquè són els que el dia de demà són el futur nostre. I si volem que això continuï, els han d'implicar.
I això és el que els vaig demanar, que s'impliquessin a la via de la ciutat, que preguntessin, que descobrissin tot el que comporta la cultura, però sobretot que fessin de Mollet de la nostra ciutat casa seva, perquè és el que us dic, el futur de Mollet...
és estar a les seves mans i, per tant, tenen que estimar la ciutat i, sobretot, el que els vaig recomanar, i crec que és el seu, és que ens van ensenyar que estimar Mollet, estimar la nostra ciutat, vol dir conèixer i cuidar també la nostra cultura. Jo crec que vam fer un treball espectacular i la veritat és que molt de goig, molt.
Doncs, Susana, ben comentat aquest punt del ple del Consell dels Infants, posem punt i final aquesta conversa de portaveus a municipals. Com sempre, agrair-te que ens acompanyés una setmana més per comentar tota l'actualitat de Mollet del Vallès i ens trobem d'aquí 15 dies, perquè la setmana vinent fem aquesta pausa, però si més no ens tornem a trobar d'aquí a unes setmanes. Que vagi molt bé, Susana. Adéu-siau. Adéu-siau i gràcies, com sempre, per escoltar-me.
¿Estáis cansados de que vuestra pareja se duerma en el cine? ¿Habéis ido al cine y habéis tenido que salir corriendo a los 10 minutos? Este es vuestro programa Cinesótano, tu espacio de cine subterráneo. Todos los jueves de 9 a 10 de la noche y si te lo has perdido, los sábados de 7 a 8. Que no te lo cuenten.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiki de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rhythm & Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet.