Posa't les Piles. Hola, molt bon dia. Segueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet al Posa't les Piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, la vostra, Ràdio Mollet. Avui us acompanyem en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada per començar, com és habitual...
Tindrem l'apunt informatiu que ens farà la nostra companya Carla Ramos. Tot seguit avui en l'espai de l'entrevista ens volem fer ressò d'un acte que segur que heu vist allò cartells per la ciutat anunciant un gran esdeveniment cultural. Bé, doncs ens acompanyarà el terapeuta i també organitzador d'esdeveniments que és a Modesta Vieira i també la persona que presentarà un llibre en aquest esdeveniment
que havia estat conserge de l'Institut Mollet i és en Constante Calvo. Doncs ara en parlarem amb ells. Després tindrem l'actualitat esportiva de la mà de l'Àlex Pérez. Novament tindrem, com cada divendres, l'espai de Gats i Gossos. Avui parlarem de sortides al bosc. Segur que tots esteu pensant allò d'aquí uns dies tindrem uns quants...
unes quantes jornades de descans i, per tant, molts els que teniu mascota voldreu aprofitar per fer sortides a la muntanya, també a la platja. Bé, el cas és que en parlarem d'aquests consells que ens donarà la veterinària Cèlia Roig. I a la recta final del programa avui us parlarem de català.
De tant en tant, un cop al mes, us anirem parlant de la nostra llengua en col·laboració amb el Servei Local de Català. El mes passat us vàrem parlar dels comerços aprenents i avui volem parlar d'aquests cursos amb aquest alumnat que participa d'aquests cursos que de forma regular ofereix el Servei Local de Català de Mollet. Això serà en l'espai del calaix. Tot això, en el dia d'avui, el posa't les pilars. Comencem.
Molt bon dia, Carla. Quin seran aquest parell d'informacions que destaquem en el dia d'avui? Bon dia, Emma. Doncs avui en aquest apunt informatiu comencem parlant de l'àmbit educatiu i és que el Departament d'Educació ha reduït un grup d'I3 per al curs 2026-2027 a la nostra ciutat, a Mollet del Vallès.
Així, l'oferta de places és de 362 distribuïdes, en 19 grups, 11 en centres públics i els 8 restants, que són en centres concertats. La regidora d'Educació a l'Ajuntament de Mollet, Laura Jara, ha explicat que el motiu no és altre que la baixa natalitat. Al final és una realitat, s'ha notat molt l'impacte de la davallada de la natalitat que venim.
Arrestant des de fa ja uns quants anys, és veritat que s'ha reduït pràcticament a la meitat el nombre de naixements, els cents que tenim, i per tant és veritat que té un impacte a l'hora d'ofertar les places.
La decisió ha estat presa pel Departament d'Educació, tot i la negativa del consistori Molletà. Laura Jara ha demanat que es torni a reactivar la taula local de planificació que tan bons resultats ha donat en els darrers anys. A pressió local no tenim competència a l'hora de decidir els grups que s'oferten. Sí que és veritat que tenim un espai de trobada amb el departament, que li diem la taula local de planificació,
I en aquest sentit sí que ens van fer una proposta d'11 grups, reduint un grup respecte al curs passat. Nosaltres vam mostrar la nostra disconformitat perquè ja feia temps que venien demanant una nova planificació acordada a mitjà termini.
Amb aquesta nova distribució seran l'escola Montseny i Can Besora, les que oferiran dos grups d'i3. Per fer aquesta tria s'ha tingut en compte el nombre de germans i la distribució territorial dels centres. Pel que fa a l'oferta de primer d'ESO, aquesta serà la mateixa que el curs passat, amb un total de 20 grups, 12 per centres públics i 8 per les escoles.
Concertades i fet aquest apunt educatiu, parlem també de temes més culturals i és que la Marineta acull demà dissabte a la darrera de les projeccions del XVIIIè cicle de cinema a Cuba promogut per l'entitat local Mollet amb Cuba. Es tracta del documental Cubanes guardianes de la revolució de la cineasta Maria Torrelles. La pròpia directora ha convidat a la ciutadania des dels micròfons de Ràdio Mollet a participar d'aquest visionat
que pretem donar a conèixer una realitat com és el feminisme força desconegó. Les convoco a todas las personas porque es muy desconocido el tema de los feminismos en Cuba. Hay un feminismo también comunitario. Hay un feminismo que es a través de la Federación de Mujeres Cubanas. O sea, contarles que hay también unos grupos...
que están contra los racismos simbólicos que quedan, o sea, contarles un poco cómo conocer un poquito más de lo que ya sepan, porque la solidaridad con Cuba ya sabe y conoce, pero bueno, esto es profundizar incluso dentro de las personas de la solidaridad.
Un dels testimonis de vida que recull el documental és el dedicat a Isabel Moya, periodista feminista cubana destacada i creadora de la càtedra de generar la Universitat
...de l'Havana. Recordar que la projecció del documental... ...Cubanes, guardianes de la revolució... ...en té lloc aquest dissabte... ...dos quarts a sis de la tarda... ...al Centre Cultural La Marineta. L'entrada és gratuïta... ...i en acabar hi haurà un col·loqui... ...on participarà la directora del documental... ...posant així punt i final... ...aquest cicle de projeccions... ...el 18è cicle de cinema cubà... ...a la nostra ciutat. Aquests són alguns dels temes... ...que recollim ara, però que també recollirem... ...juntament amb d'altra informació... ...de Caire Local, a partir de la 1...
a l'informatiu Mollet al dia. Que vagi molt bé. Gràcies per aquesta informació. Recordeu, recollirem l'informatiu Mollet al dia a partir de la 1 en punt del migdia. Li donem les gràcies a la Carla. I ara, com cada dia, anem a saber de la previsió meteorològica pel dia d'avui. Potser ens apunta alguna cosa que ara al cap de setmana en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, un temps que avui ha de ser molt tranquil. S'acaben els núvols de gran part de Catalunya i només en quedaran alguns de prims, d'esfilagarçats, d'esquifits, molt poc destacables, que simplement deixaran el sol una mica balat. En algun moment també algun núvolet més gruixut cap a l'Ebre, sense pena ni glòria. I la temperatura molt contrastada, perquè al matí ha despertat més fred que no pas ahir al matí. I, en canvi, la tarda d'avui acabarà escalfant més que la del dijous. Per tant, temps de darts refredats justament avui.
que comença la primavera astronòmica aquesta tarda. N'estem pendents a la xarxa.
Bona nit. Bona nit.
Please tell me, please tell me why.
Please tell me, please tell me why. I don't know what I want, but I'm tired of this lonely world. Every world that is big feels like nothing that's been said before. I don't understand, people come and go, but tell me this is what I'm fighting for.
Please tell me, please tell me why.
Please tell me, please tell me why. You say, you do, you feel it all. I understand, I must give it all. You say, you say, but I don't know anything, anyone, everything we've said and done. I don't even know, I don't even see what's real, what a risk.
Please tell me, please tell me why. Please tell me, please tell me why.
Fins demà!
Fins demà!
Avui en el Posa les Files ens volem fer ressò d'una informació que segurament vosaltres haureu vist allò, un cartell per diferents punts de la ciutat, que posa esdeveniment cultural, i ho posa molt i molt gran, i és allò, doncs, diuen homenatge al Verb Vilà, la presentació d'un llibre, lo mejor de l'universo... Bé, total, que tenim aquí, en els estudis de Ràdio Mollet, un dels promotors d'aquest acte, que és en Modest Vieira. Benvingut, Modest, com estem? Gràcies, bon dia, bé...
I a l'autor del llibre, Lo mejor de l'universo, que és en Constante Calvo. Molt bon dia, Constante. Bon dia. Amb tots dos volem parlar d'aquest acte que tindrà lloc just demà dissabte a les 5 de la tarda a la Sala Fiballer. Crec que l'entrada és gratuïta, que tothom està convidat a assistir-hi. I el primer que ens adrecem és el Modesta, perquè ens expliqui això d'esdeveniment cultural com a promotor d'aquest acte. Explica'ns.
A part de la presentació del llibre i l'homenatge a l'Albert Villà, hi ha unes actuacions que el pòster no ho posa,
El que és la presentació, per això és el desveniment aquest que és interessant, que la gent vingui a veure el que és la presentació del llibre i l'homenatge, i a part disfrutar, gaudir de les actuacions que hi ha, que estarà Víctor Estrada amb el Teremin, que hi haurà Iris Calvo, que és la filla de l'escritor del llibre, que també cantarà dues cançons, que té un grup...
Hi haurà un saxofonista també, Manuel Romero, de Mollet, també és conegut, un net del Costante que també és saxofonista, i bueno, crec que... Bueno, vaja, que feu allò un poti-poti, eh?
Sí. Días, días, constante. Todo con música adecuada, muy adecuada al acto. Y tengo unas nietas gemelas que también leerán un parrafito del libro dedicado al Albert y a otros amigos de San Fos que también murieron recientemente, el Jaume Rifá y el Salvador Damón, que también eran profesores del instituto. O sea, es un acto interesante. La lástima es que...
El sábado a la tarde la gente me dice que van de viaje, que salen, que no lleguen, a ver si se llena la sala, porque sería emocionante verlo. Bueno, por eso estamos hablando hoy, ¿no? A ver si aconseguimos. Yo, que además, omple la sala Fiballé. Constante, tú me comentabas, tú habías sido profesor en el Instituto... No, sí, sí. Conserje, conserje en el Instituto Mollet. Sí. Y, de hecho, el acto va dedicado a otro compañero, conserje, el Albert Vilá. Sí, sí.
que murió hace un año y me supo muy mal, un cabreo, una depresión de unos días llorando, ya te digo...
Mi padre y mi madre murieron como 90 y pico de años y normal llorar unos segundos y tal, pero él, todo lo que tengo y todo lo que sé de informática se lo debo a él. Nunca me puso mala cara cuando le pedía favores y esto y lo otro y tal. Colaboraba conmigo en todos los festivales que hacía, en todos los actos que presentaba, libros y tal. Esto lo sabe bien, pues resulta que nunca... Usted es el modeste, ¿eh?
Lo digo porque no estamos en televisión y la gente no ve el gesto que ha hecho constante. Le dedicas el acto al Albert Vila y presentas un libro.
Tú has hecho infinidad de libros. Este es el número 21. He hecho de todo. He hecho novelas, las primeras bastante eróticas porque los profesores y maestros de taller, como no les gusta la literatura, me exigían un libro cada año pero que tenían que ser un poco eróticos para que les enganchara.
Gràcies.
Y éste, precisamente, al tener, haber leído muchísimas biografías de gente importante, tengo una enciclopedia así, me la he entregado entera, resulta que hay muchas biografías que están muy tergiversadas. O sea, por ejemplo, aún siguen diciendo, 500 años después de Colón, que nació en Génova, sabiendo que nació en Pollo, en Pontevedra. Y también Prisciliano, también nació en Padrón, fue un predicador...
Pero, Constante, tú dices, yo tengo una enciclopedia, ahora pocas personas utilizan la enciclopedia. Ahora la mayoría se basan en todo lo que sale por Internet. Sí, pero Internet también no me convence mucho. ¿Y entonces qué has hecho? Porque tú en lo mejor del universo... Son 76 biografías resumidas. Empieza con Caldalena la Grande, que fue la que hizo el imperio más grande de Rusia...
y después Tesla, que es el científico e ingeniero de principios del siglo, final del siglo XIX y principios del XX. Entonces, precisamente hoy, los avances tecnológicos y científicos que hay en China se deben a muchos inventos de Tesla. Tesla fue despreciado, murió en la miseria con ochenta y pico de años, y hay muchos que fueron premios Nobel que copiaron sus inventos.
Pero, a ver, Constante, ¿tú para hacer estas biografías te has informado dónde? No, lo digo porque, claro, además mezclas personajes muy importantes de la historia con...
Por ejemplo, la biografía del Albert Vilao o del Modés Vieira, ¿no? Son personas que yo admiro porque eran geniales y en cambio los que fueron impresentables no salen ni en pintura. O sea que es normal. Entonces es un compendio de personajes famosos y precisamente un profesor que también sale en el libro, que vive, está jubilado ya en Tarragona...
Le mandé hace una semana el libro y ya se lo ha leído. Y le encanta. Dice que si le enganchan más mi libro es que algunos premios Nobel o premios Planeta. Y yo le digo, no sé si será verdad, pero la verdad es que el profesor que estuvo ahí
que se lee todos mis libros. Y yo, bueno, pues se lo agradezco. Y hay personajes muy interesantes, o sea, de todo un poco. Filósofos, escritores, pintores... ¿Y a quién piensas que le puede interesar este tipo de libro? Siempre... Mira, vamos a ver. El que vea la última página, en la última página está el índice.
Entonces, siempre para algún personaje que le interese. ¿Es decir, el índice lo has puesto al final de todo? Sí, la última página. Ah, curioso. Entonces, la página empieza Catalina Grande hasta Tesla, 76. Entonces, siempre le interesará algún tema. Yo me acuerdo cuando estaba escribiendo el libro, pues, le preguntaba a la gente, ¿conoces a este? Y a este, y a este...
No, no. Y le sonaban Tesla por los coches, le sonaba, no sé, gente que... Bueno, sí, habrás de Clara Campoamor, de Sandra Bullock, ¿no? Es decir, que hay una mezcla, lo que tú has considerado personas... Dignas de la profesión en todos los campos de la vida, ¿no?
Entonces, claro, yo sé que lo único que van a leer, primero van a leer el índice a ver qué es lo que hay. Después soltarán a la página que marca el índice y empezarán. Pero al final de casi todos los párrafos que tengo dedicados a un personaje, si queda un espacio vacío...
pues pongo una poesía de estas sarcásticas, o sea, irónicas, que enganchan, ¿no? Además las pongo en negrito para que resalten. O filosofadas mías, ¿no? Cosas... Bueno, de hecho, se trata de un libro autoeditado. Sí, sí, sí. Entonces, resulta que yo cuando voy a comprar veo que los productos...
que son muy caros porque cuesta más el envase que el producto, pues resulta que cuando lo abre está medio vacío. Y los libros también pasa igual. Es un libro de 200, 300, 400 páginas y hay un montón de páginas vacías o medio páginas vacías. Y yo en este solamente hay la número dos vacía. Todo lo demás está a tope. No se puede hacer un libro gordo...
Que tenga un montón de páginas vacías. ¿Qué número de libros habéis hecho? ¿Qué tirada? Cuatrocientos. Cuatrocientos. Entiendo que en el acto aquellas personas que quieran hacerse con el libro lo podrán comprar, ¿no? ¿Qué precio tendrá? Yo creo que diez euros. Diez euros. Sí, no queremos pasar, porque no es el del emérito que costa veinticinco, ¿no? Y venderá cientos de miles, pero nosotros con vender unos cientos, pues ya está, ya nos apañamos.
Veo que también presentará el acto, ponéis, la doctora Nicole Nencheva, comentabas que era una estudiante. Esta fue estudiante de allí, del instituto. Del instituto Moyet. Entonces cuando se lo digo, como yo estuve en el acto que hicimos en San Fos, me dije que sí, que podía contar con ella y entonces hoy o mañana le tengo que mandar el guión para que sepa todo lo que hay, los personajes que actúan, lo que van a cantar y tal, igual, o sea, está todo en marcha.
Modest, com és que dóna suport en aquesta presentació? El Modest, que fa una mica de community manager del Constante, jo diria, deia, és que és mi amigo, no? Bé, és amic fa molt de temps, i de fet havia viscut inclús a casa d'ell, imagina't si és amic, que m'ha brindat la seva casa. Ja vam fer un llibre, vam fer una pel·lícula sobre el llibre, que és La leyenda de la sirenita,
Vam fer diferents actes, que els anava gravant jo també, i sempre que he pogut ajudar, he ajudat. Li he fet tota la promoció, li he fet tot un llibre, sencer, que també ja havíem parlat en el seu moment aquí a la ràdio amb vosaltres, i aquí em va demanar que volia que estiguessi, i bueno, es mereix que estigui amb ell. I quina opinió tens? Tu has llegit la biografia que ha posat teva, el petit... Sí.
Sí, la veritat és que és molt emotiva, perquè, bueno, com que ella em coneix bastant, parlo una miqueta des que he arribat, des que he sortit de Portugal, mitja escapat de la família, fins ara, fins ara el que soc, una mica. És, bueno, em dedica mitja plana, d'un i do. Jo potser no volia tant, però bueno, està bé.
Al hablar del profesor este, que era también profesor del instituto, en mi vida he visto un tío tan cumplidor, tan inteligente, ni un alumno he visto quejarse de él nunca, nunca, nunca. No le faltaba nadie a clase. Entonces, como quedaba casi una página, bueno, pues aquí pongo otro amigo que tiene que estar en el libro y tal, Modés Vieira, y suelto el rollo de lo que sé de él, y se lo leyó. Entonces yo creo que si no me dijo que está mal, que está bien.
¿Y el profesor quién es? El profesor se llama Jordi Gabernet. Es un doctor de Derecho que se jubiló el mismo día que yo y ahora vive en Perelló, en Tarragona. ¿Y sabe si vendrá la presentación? Tendría que venir, pero se encuentra mal.
Es 5 años más joven que yo y resulta que no encuentro bien para viajar, a ver si puedo ir, ya veremos. Si no viene, pues recurriremos al Alberto Saez, que es otro profesor de ahí también, que es un filólogo. Sí, lo conocemos. Un psicólogo. Entonces, echaré mano de él, si no viene el otro, pues...
De todas formas, el acto del homenaje durará más o menos media hora, o no, cerca de una hora, y luego lo del libro tiene que ser breve, porque no vas a explicar lo que hay en el libro, que lo lean y ya está. Y entonces haremos la firma de todos los que compran el libro, en plan relámpago, media hora, se acabó, para que la gente salga, no estén más de dos horas allí.
Vaya, que si empieza a las cinco, a las seis y media ya podéis aprovechar para dar una vuelta por Mollet. Sí, máximo a las siete. Lo que pasa es que, claro, aquí en España no somos británicos. La gente siempre llega tarde. Siempre llega tarde. Entonces no se podrá empezar puntual. Como pasó en San Fos. Hicimos un festival allí de tres horas con, a ver, como unos 50 personas actuando entre cantantes, chicos y chicas y tal, y músicos.
Bueno, pues resulta que hay gente que llegó tarde y la alcaldesa que estaba allí nos dejó entrar porque estaba el anfiteatro lleno, estaba todo lleno, y quedó gente fuera. Y entonces se fueron cabreados. Menos mal que aquel día lo transmitíamos por streaming y lo pudieron ver en teléfono.
Bueno, esperem allò que les ales Fiballers s'ompli. Ja sabeu, demà dissabte a les 5 de la tarda la presentació d'aquest llibre, Lo mejor de l'Universo, amb actuacions musicals i amb aquest sentit homenatge a l'Albert Vila, que havia estat conserge de l'Institut Mollet. Constante Calvo i Modés Vieira, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que vagi molt bé, molta sort. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Toi, moi, les silences, l'épatement de mon cœur, son oui, les autres chansons. Que je peux crir pour toi, je ferme le yeux, soupire. Je te vois ici, très proche, très mien. Je t'aime, tu m'es dit. Toi, moi, les silences, l'épatement de mon cœur, son oui, les autres chansons. Que je peux crir pour toi, je ferme le yeux, soupire. Je te vois ici, très proche, très mien. Je t'aime, tu m'es dit.
I tot seguit anem a saber de l'actualitat esportiva, sobretot respecte als partits que disputaran aquest cap de setmana els equips molletans. A més a més, amb entrevista ens ha avançat l'Àlex, l'Àlex Pérez, que és el company que ens oferirà aquesta crònica, que també podrem sentir una entrevista que ha sostingut amb l'entrenador de la molletense. Així que endavant, molt bon dia, Àlex.
Bon dia, Emma. Doncs avui als esports, com ja és habitual, parlarem de tot el que ens depararà aquest cap de setmana. Començarem amb un equip que està en una molt bona dinàmica. Parlem de la Molletense, que aquest dissabte a les 6 de la tarda s'enfrontarà al Llamaneres, un camp bastant difícil al que visitarà el conjunt blanc i blau aquest cap de setmana.
Durant aquesta setmana hem tingut la sort de poder parlar amb Albert Càmera, entrenador del primer equip. Us deixem amb la conversa tan interessant que vam tenir. Doncs avui estem amb Albert Càmera, entrenador del primer equip de la Mollitense. Què tal, Albert? Com estàs? Bé, la veritat que molt content. Últimament els resultats ens estan acompanyant i esperem que continuï la dinàmica.
Doncs comencem amb la primera pregunta. Aquest cap de setmana heu guanyat aquí a casa, a l'Inter Barcelona. Com has afrontat el partit i quin valor li dones a aquesta victòria? Doncs vam afrontar un... Crec que teníem 3-4 partits ara, o tenim 3-4 partits molt complicats, en els que ens enfrontem tots els equips que estem davant de la classificació.
I Inter per objectiu des de principi de temporada i per pressupost i per idea global era dels equips més complicats d'aquest any.
i amb molta il·lusió perquè l'equip està una mica molt bona portem una ratxa la veritat és que important i a més a més després com es va donar el partit que sí que comencem guanyant bé el primer minut o el segon minut Marc Agago però amb l'expulsió de Pau la veritat és que es va complicar bastant el que passa que jo crec que ara mateix l'equip té un objectiu molt clar que és primer posar-se dintre del playoff que quasi ho hem assolit
I va treballar moltíssim, la veritat és que va estar a un nivell molt alt per poder solventar el partit. Com ja has dit, porteu una ratxa bastant bona, 5 victòries seguides. Veus capaç a l'equip de mantenir aquesta ratxa?
En això treballarem i en això estem. Ja et dic, crec que aquest partit ens pot donar com un punt d'inflexió en el punt que hem guanyat un dels equips de dalt amb un jugador menys durant 70 minuts.
i això crec que ha de reforçar molt l'equip i el grup. Anem a Llavaneres, és dels dos únics equips que hem perdut aquesta temporada, que ha sigut Llavaneres i Toralló, doncs anem amb ganes de demostrar que el que va passar aquí no va ser reflex del marcador i amb ganes de guanyar, a més a més un altre rival directe,
Toralló té partits complicats també, perquè té partit amb l'Inter, o sigui que crec que tenim tots els al·licients com per poder anar allà a Llevaneres i intentar guanyar. Com afronteu aquesta setmana, en un camp difícil com és el de Llevaneres, com afronteu els entrenaments de cara a aquest partit?
El primer de tot és recuperar gent, perquè estem arribant al tram final de la temporada, amb gent amb molts minuts ja comença a patir molèsties, i la idea sobretot és arribar dissabte amb els màxims afectius. Sí que sabem que Joel es va lesionar durant aquesta setmana amb un atos al turmell, Pau estarà sancionat, esperem que al mínim,
llavors a partir d'aquí ens resta 18 jugadors, esperem recuperar-los tots, sí que aquesta setmana podrem comptar amb el juvenil llavors segurament vinguin dos jugadors com habitualment està passant i a partir d'aquí amb molta il·lusió jo crec que és l'escla de clau d'aquest equip, la il·lusió, les ganes i ja et dic que l'objectiu de com a mínim ficar-nos al playoff el tenim quasi a tocar, abans ho puguem assolir doncs mirarem un altre objectiu una mica més important
Encara creus que ha millorat l'equip respecte al començament de temporada? Jo crec que ha millorat en moltíssimes coses. Era un equip molt nou, a més a més amb la gent que ja estava hem canviat moltes dinàmiques i també a nivell de joc la proposta era molt diferent.
I crec que ara es va veure l'altre dia un equip amb molts mecanismes que girava ràpidament d'un cantó a l'altre. A nivell defensiu l'equip s'ha fet molt fort últimament, sobretot a l'inici de la segona volta, és una de les coses que van marcar.
I l'equip ha crescut molt a nivell de personalitat, de nivell de joc, crec que som un dels equips que té millor proposta de futbol a la categoria, i això ens ho fan saber tots els rivals quan venen, i crec que en això ha crescut moltíssim l'equip.
En Guillem Ruiz és el màxim volejador d'aquest grup. Com valores la seva actuació en cada partit? És importantíssim tenir un home a gol. Crec que el futbol, al final, si no fiques la piloteta, per molt bé que juguis, per molt bé que estiguis, has de marcar. Crec que Guillem els està ajudant moltíssim. A més, ja no només a nivell de marcar gols, sinó a nivell d'esforços...
Tu veus un partit de Guillem i veus que és el primer capreta de costat a costat, que no es deixa res en el camp, i això és importantíssim. Després està també l'aportació dels bandes, tant l'Arts que porta 8 o 9 gols a l'eix, també porta 7 o 8 gols, o sigui que a més està a poc a poc, a nivell d'estratègia també aquesta segona volta ja hem pogut marcar com Gago aquesta setmana,
Però teniu un home al gol, al final sempre tens aquest home que en qualsevol moment et pot aparèixer, com aquesta setmana, amb un tio menys, apareix dintre l'àrea i només vas necessitar una per poder avançar-nos un altre cop, o sigui que importantíssim. I en el vestidor, com és l'ambient, sapiguent que la sense primera catalana està ja quasi tocant?
Bé, jo crec que la gent té molta il·lusió i crec que això és importantíssim. L'altre dia ho parlàvem, que hi ha molta gent d'aquest vestuari que no ha trepitjat una primera catalana. Llavors, el que ha de ser per ells és il·lusionant estar en la posició que estem ara.
que si hi ha de faltar alguna cosa que no sigui per nosaltres, que al final que la pilota vagi al pal i entri no sigui per culpa que nosaltres no fem tot el possible perquè això pugui passar. Llavors, a partir d'aquí ja passaran coses. Ja et dic, de moment assolir el playoff, que quasi que sí ho tenim allà, però assolir aquesta plaça de playoff i a partir d'aquí vi som i anem a intentar rebatar-li la primera posició a Torelló en aquests moments.
Però de moments el que hem de tenir és paciència, il·lusió com estem treballant i aquestes ganes per fer les coses bé. I ja per finalitzar, quin missatge li donaries a l'afició després d'aquests resultats tan bons que esteu tenint? Jo crec que aquell que vulgui participar del que està passant ara mateix a la Molletense, que vingui a veure l'equip, que vingui a...
a donar-nos el seu recolzament, perquè ara venen partits molt difícils, i si ens posem en un playoff, encara molt més. Per un somni, no és habitual que la Molletense sigui un equip de primera catalana, doncs, quan les coses estan així, crec que tothom que vingui, que assumi, i aporti el seu gra de sorra, és important perquè la Molletense, l'any que ve, tingui aquesta possibilitat d'estar a primera catalana.
Doncs moltes gràcies i molta sort a la Lliga. Gràcies a vosaltres. Després d'escoltar les paraules de l'Albert, seguim amb el futbol. Ara passem amb el Mollet Club de Futbol, que després de fer-se amb la victòria per la mínima davant la Unió Esportiva Figueres, aquest diumenge a les 12 rebrà un rival bastant complicat, com és el Joventus Joret. El Mollet vol donar la sorpresa al seu camp per seguir ficant pressió a la zona baixa de la classificació.
Seguim amb el Mollet, però ara parlem del primer equip femení que aquest cap de setmana descansa i aprofitaran per carregar piles i seguir lluitant fins al final de temporada per acabar el més amunt possible en la classificació. Sense anar-nos del futbol, anem al grup 10 de la quarta catalana, on la UD Lourdes jugarà aquest diumenge a les 12, al camp del Palau Solita i Plegamans.
Un partit a priori bastant assequible pel conjunt dirigit per Daniel Rodríguez. En el mateix grup 10 també trobem el Mollet B, que aquest dissabte a les 6 de la tarda rebrà el Gisadamunt, partit on es disputarà la quarta plaça.
el Mollet aquest dissabte a dos quarts de sis visitarà el Camp de l'Aigua Freda en un partit on l'equip molletà hauria de guanyar si vol consolidar-se a la zona de sense primera catalana i optar a la zona de sense preferent. En el bàsquet, el demagrup Mollet rebrà el quarte de Huerva aquest dissabte a dos quarts de set, un partit on el demagrup Mollet buscarà la victòria per seguir apropant-se a les posicions més altes de la classificació.
El Sant Gervasi jugarà al camp de l'Escola Pissarrià aquest dissabte a les 6. Un Sant Gervasi que no ve en una dinàmica molt positiva i vol començar a guanyar per reenganxar-se a les posicions altes de la classificació. El Sant Gervasi femení aquest dissabte a 3 quarts de 6 rebrà a casa la parròquia Sama-Vilanova, un partit una mica complicat per al Sant Gervasi que buscarà la victòria per seguir sumant.
Pel que fa al hockey Mollet, jugarà a casa aquest dissabte a les 8 de la tarda i tindrà com a rival el club esportiu Les Apatí, un partit bastant igualat al que deixarà aquesta jornada 23 del grup B de la segona catalana masculina. I ja per finalitzar, anem a parlar del hockey Mollet femení, que aquest diumenge a dos quarts de dos rebrà la visita del club hockey Olot, partit bastant difícil el que té davant el conjunt Molletà.
Fins demà!
Siento el aire acabarse si dejas de ser mi novia y cuando intento olvidarte más te pienso y no te sales así
Cecilia, ven, baila conmigo. Que tus atardeceres los ojos con el delirio de mis ojos. Cecilia, ven, baila conmigo. Tú puedes colorear mis días cuando dices que me amas y mi corazón en llamas a placer.
Este amor por ti es de lo mejor que tengo. Si pudiera regresarme en el tiempo me volvería a enamorar igual. Siento el aire acabarse si dejas de ser mi novia. Y cuando intento olvidarte más te pienso y no te sales. Cecilia, ven, baila conmigo. Que tú se atardes en estos ojos.
Bona nit.
Y cuando intento olvidarte más te pienso y no te sales. Cecilia, ven, baila conmigo. Que tus atardeceres rojos son el delirio de mis ojos. Cecilia, ven, baila conmigo. Tú puedes coloriar mis días cuando dices que me amas y mi corazón me llevas a pagar.
Com fem cada divendres, donem la benvinguda a l'espai de Gats i Gossos, en el que compartim temps de ràdio amb dues veterinàries de referència. Una setmana, doncs una, i una setmana l'altra. Són la Rosa Sánchez i la Cèlia Roig. Avui toca Cèlia, la tenim aquí amb nosaltres. Benvinguda, Cèlia. Somreia la Cèlia com dient, ai, falta la Rosa. No, no, un dia haurem de fer allò una trobada conjunta. No estaria pas malament, eh? M'encantaria.
Ah, l'hi proposaré a la Rosa, a veure què tal. Doncs un teta-tet entre totes dues. La Cèlia és la veterinària que trobareu al centre, a la Clínica Veterinària Mollet, ho diem bé. Clínica Veterinària Mollet es troba al carrer Aureli Maries Carrer, 7 i 9 de la nostra ciutat. És un d'aquests carrers que creuen la Rambla de Mollet.
i el telèfon de contacte és el 93 593 7751. Repetim, 93 593 7751. Cèlia, anem a parlar perquè estem a les portes d'uns dies festius, d'aquí un parell de setmanes seran els dies festius de Setmana Santa, i segur que molts dels nostres oients s'estan pensant aprofitar per sortir i tenir contacte amb la natura, no?
I anem a fer recordatori perquè sovint amb la Cèlia diem, escolta'm, quan sortim allò al bosc, quan marxem a la muntanya, doncs quins consells s'es donaries com a veterinària? Bueno, ja sé que no és molt popular, però...
Hem de sortir amb el gos lligat, ho sento molt. Ara, sobretot, passejar per la muntanya estic parlant de gossos principalment. Potser hi ha algú que el seu gat ja ha après, ja l'he ensenyat de petit, és una cosa que no és molt freqüent, però potser cada vegada veurem més, però parlaré bàsicament de gossos.
Llavors els gossos han d'anar lligats a la muntanya. Ho sento molt, però és que... Bé, a part, ara hem d'estar vigilants de si hi ha prohibició d'accedir a determinades zones per la peste porcina. Sí. Clar, per això tanquen collxarola, tanquen no sé qui, tanquen no sé quantos, estigueu al tanto. Llavors, a veure, és de lògica el que diré. Per què ha d'anar lligat?
perquè hi ha ramats, a la muntanya hi ha ramats de vaques, si les vaques han parit, us aconsello moltíssim que ni vosaltres us acosteu, perquè si han parit estan molt defensives del seu vedell...
ramats d'ovelles llavors el gos si va suelto és que no es farà cas i més si és un border coli o un gos d'atura o així anirà per seguir-les i les ovelles s'espanten i es tiren pel barranc i us tocarà pagar el ramat de les ovelles
Però, bueno, ja no ho dic per això. Jo ho dic per respecte, o sigui... També, si surts allò a segons quines zones de muntanya, que són molt concorregudes, doncs, més enllà dels animals de quatre potes, també hi ha els de dos. Totalment. I altres que van allò amb rodes, no?, amb ciclistes. Sí, sí, sí. Que també és un risc. A veure...
Jo ja sé que la gran majoria porteu algú lligat i amb respecte i ja està, però continuen passant aquestes coses. Els ramaders, els pastors es queixen, però es queixen per alguna cosa. Llavors, una altra cosa heu de tenir present també, les batudes de senglar.
Això vol dir que us podeu trobar en un camí una senyal que posi batuda d'assengla allà amb el triangle i veieu xalecos vermells o taronja. No, no, van bastant fosforito. No pots dir que no els veus. O tot d'Egips aparcats a la bola d'un camí.
això hi ha una batuda de senglar, ni se us acudeixi ficar-vos per allà, ni se us acudeixi. I per això una altra raó, perquè el gos ha d'anar lligat, perquè sent els altres gossos, perquè més se senten els gossos dels caçadors, es va sentint aquí, allà, perquè els posen en punts diferents, perquè vagin trobant el senglar i la canalin i el puguin caçar, no? I ara, com que hi ha tant problema de peste, les autoritats també han demanat que es faci...
De fet, en altres ocasions n'havien parlat allò amb el tema dels ports senglars, que clar, doncs un gos es pot agredir, no? Bueno, és una fiera, eh? Un senglar acorralat és el pitjor que es pot trobar el teu gos.
Perquè a l'obra encana el Pere, vamos, en un segon, eh? Estava pensant, ara amb el tema de la pesta porcina, clar, si el teu gos rebés-hi una caixalada, aquest porc... A ell no li passaria res, però ell... No, per la pesta porcina no, per la caixalada. No, no.
Sí, però pot ajudar que s'expandeixi més. Per això estan tancant zones i tal per controlar la zona. Si nosaltres entrem a aquesta zona i marxem d'aquesta zona i anem a una altra zona, nosaltres, encara que no ens afecti, podem estar fent de vehicle d'aquesta malaltia. Per això viatgen les malalties.
Els virus viatgen amb nosaltres, potser a nosaltres no ens afecta, però l'estem portant a llocs que poden afectar altres éssers vius, unes plantes, un sí...
La Célia ha començat dient allò, ja sé que no és massa popular, però és el que hauríem de fer. Un altre tema que voldríem recordar, perquè va ser com si fos visionària, perquè la Célia ja amb molta antelació ens va dir, he començat ja a veure processionària. Evidentment, ara també això continua. Ostres, jo n'he vist, tu. Encara n'he vist. És increïble, eh? Jo no ho sé, aneu amb compte.
Anem amb compte perquè, a més, ara no recordo on ho vaig veure, però tampoc estava molt senyalitzat, eh? Vull dir, no estic parlant de Mollet, eh? Ara no recordo per on estava passejant. I que em vaig veure i vaig pensar, home...
aquí jo no veig cap senyal de res i així, clar, depèn de les zones d'aquest llodit visionària perquè li vaig comentar, just després de parlar del tema aquest, des del consistori Molletà es va emetre una nota de premsa dient allò, doncs, alerta i que s'estaven fent tractaments, no? Sí, no, no, a les poblacions ho normal és que es faci el tractament, perquè ja és una cosa de salut pública, eh, també perquè afecta el teu gos o gat i així, però les persones, vamos, també pots tenir una reacció
Home, i tant, si ets al·lèrgic et passa el mateix que li passa a alguns. Llavors, això, que hem de vigilar, sobretot el tema de que, com són curiosos i que llepen tot, no?
Sí, sí, no, i el de la muntanya, això, que aneu amb molt de compte. També compta amb els rius, els llacs... És veritat que ara... Poden anar amb corretges més llarges, sí. Sí, sí, hi ha molta gent que se'ls diga amb cordes d'escalar. Bé, és que avui dia hi ha tots els kits que vulguis i més. Llavors, l'última cosa que us volia dir...
és els rius i els llacs. Aneu amb compte. No, perquè ell ja sap nedar i ja sap sortir.
A vegades la corrent se'ls emporta o s'han ficat per un lloc que sí que podien entrar i no se'n recorden i volen sortir per un altre que no toquen i no poden sortir. I aleshores ets tu que et toca, aneu amb compte, perquè tots els gossos saben anar, i és veritat, però no poden anar segons contra quina corrent o quina profunditat.
Ja està, ja està. No, no, estava pensant que és veritat que a mi em va sortar una vegada que la Celia ens va explicar també a les piscines, que deia, clar, si no li ensenyes per anar d'entrada i ha de sortir, doncs igual. Però aquesta tonteria fa que cada estiu...
Hi ha gent, accidents. És molt trist, és molt trist. I llavors, en el riu hi ha els llacs, allò en els estanys i tal, també vigilem, no? Perquè també hi ha corrents, no? No, no, és que... I a més, per desgràcia, us parlo d'això perquè coneixo casos. I són tonteries, que dius que no hi has pensat ni molt menys, vols que al teu animal li passi això. Per això, si va lligat, mira, això no passa. Sempre ho pots recuperar.
Una manera d'avalar la teoria de la cèlia del parc. No, però no és avalar, és t'obligant. Si entres a parts naturals i això, el primer és recollir les caques, portar el gos lligat, respectar els camins, bla, bla, bla.
De fet, allò no ho hem comentat, però segurament això que està regulat, l'incompliment, si hi ha una... És sancionable, però bueno, és que ja no cal anar perquè no em posin la multa. O sigui, la multa té una raó a darrere...
I això de recollir-les de possessions també és important, perquè allò de dir que la muntanya no fa pudor, la cançó, doncs... Són camps de mines i tampoc... Si vas passejant i no tens gos, s'entén que molesta. Sí, s'entén perfectament.
Célia, ho deixem ara aquí, esperem jo que tothom s'aprengui nota d'aquests consells, que tothom gaudeixi de la natura i amb la seva mascota, però únicament aquests petits tips, no?, allò de tenir-ho present. Sí, i a més últimament, doncs això, molts ramaders, molts pagesos, que els entren els gossos a dintre del camp, que els destrossen, bueno...
És que tot té motius, però ens hem de respectar tots entre nosaltres i llavors tot flueix. Que vagi molt bé, Seria, que trobem allò passat Setmana Santa. Molt bé, gràcies. Adéu-siau, adéu-siau. Feliços vacances.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els docents tanquen avui una setmana de vagues per reclamar millores salarials, més recursos per la inclusió i menys burocràcia. L'aturada convocada pels sindicats com vostè, CGT i la Intersindical, culmina avui amb una jornada general a tots els centres i una gran manifestació a Barcelona ens aplicaran professionals del sector de tot Catalunya. Una vaga que, de moment,
Ja ha plegat un 15,25% del seguiment dels 37,52% dels centres informats. Per saber com està anant la jornada avui a Barcelona, connectem ara amb la nostra companya Elena Puigdueta. Bon dia. Bon dia. Les entrades de Barcelona han quedat col·lapsades a primera hora d'aquest matí fins poc abans de les 9 pels talls que han protagonitzat mestres i professors.
per reclamar al Departament d'Educació que s'assegui a negociar un nou acord que aquesta vegada sí incloui els sindicats majoritaris. Ara el punt de concentració és la plaça de Tatuant, on hi confluiran fins a quatre columnes d'aquests manifestants per anar després tots plegats a manifestar-se davant del Parlament de Catalunya. Gràcies, Helena. Bon dia. Bon dia.
I pel que fa a les afectacions en la mobilitat per aquestes protestes, s'han aixecat ja els talls a la B-20, a Santa Coloma de Gramenet i de Ronda de Dalt, també de la C-25 a Manresa, i encara es mantenen talls a la C-25, a la C-17 a GURP i també a la C-17 a Malla. A més, també hi ha l'entitud en aquests moments a la C-58 entre Moncada i Barcelona, també afectacions a la B-10, direcció en ús de Trinitat, per un accident que talla un carril, i també un altre accident a la C-58 a Sabadell, que talla un carril també en aquest punt,
i també està tallada completament la peça de l'altura de viure per un turisme que ha volcat. I el govern espanyol aprovarà avui eliminar temporalment l'impost especial sobre l'electricitat, fet que baratirà el rebut de la llum un 5%. La mesura impulsada per Pedro Sánchez forma part d'un paquet urgent per pal·liar l'impacte de la guerra a l'Orient. Ja també inclou ajudes als sectors més afectats, com ara el transport i el camp, i també la prohibició de tallar la llum a col·lectius vulnerables.
I els líders de la Unió Europea han evitat criticar les accions dels Estats Units a l'Iran i han centrat la condemna en els atacs i el bloqueig de l'estret d'Hormuz. Després de la cimera a Brussel·les han demanat desescalada, moderació i respecte del dret internacional a totes les parts. També han expressat suport als països afectats, especialment a Xipres, i s'han mostrat disposats a impulsar vies diplomàtiques.
I els Mossos d'Esquadra han localitzat el cos del Jimmy Gracie, el jove nord-americà desaparegut a Barcelona, a platja de Somorostro. El noi de 20 anys i procedent de Chicago havia estat vist per últim cop la matinada del dia 17 a la discoteca Xoco. La família havia alertat de la seva desaparició després que no tornés al seu allotjament. La policia havia iniciat la recerca el dimecres i ara investiga les causes de la mort. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiki de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rhythm & Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
El Posa't les Piles, ja us ho vam dir el mes passat, el mes de febrer, tenim aquesta col·laboració mensual amb el Servei Local de Català i és que volem fomentar l'ús de la nostra llengua, el català. La primera sessió la vam fer parlant del comerç i en aquesta ocasió volem parlar de l'aprenentatge, aquelles persones que participen dels diferents cursos que ofereix el Servei Local de Català.
Per això ens acompanya la responsable del servei, la Montserrat Pucurull. Benvinguda, Montse, una altra vegada. Molt bon dia. Molt bon dia. I també ens acompanya un aprenent, una persona que s'està formant, sobretot ens ha dit, és que a mi m'interessava aprendre a escriure. I és la Núria Costa Freda. Benvinguda, Núria. Bonvinguda. Molt bon dia. La Núria, doncs, és mulletana de Socarrel, allò de tota la vida...
I ens comentava, bé, jo ara tinc una edat, però sempre tenia, doncs, això, no?, com el cuquet aquest d'aprendre, sobretot escriure, eh? No, no, no, escriure el català. Escriure el català, perquè, clar, jo parlar-ne, doncs, jo li he dit, deu ser l'avançada de la classe. No, de parlar, sí, de res més, eh? De parlar, sí.
Ara en parlarem amb la Núria i jo com estan anant aquesta formació i que ens engresqui totes elles persones que es puguin trobar en una situació similar i que potser els hi fa vergonya, els hi fa por allò d'estudiar quan un ja té una certa edat. Montserrat, quin nombre de cursos oferiu vosaltres? Perquè ara la Núria està fent el primer curs del nivell B2.
Molt bé. I vosaltres oferiu de forma trimestral diferents formacions? Sí, sí, des d'una persona que no el parla ni l'entén, per tant comencem des de zero, fins a les persones que volen aprendre a escriure'l o que fins i tot volen aprendre a perfeccionar-lo. Per tant, hi ha diferents engraus, diferents nivells i...
I tot és començar a partir d'una prova de nivell. Si es parla una miqueta, ja es posen en el curs corresponent. El Servei Local de Català, evidentment, forma part del Consorci per la Normalització Lingüística i hem de dir que s'ofereixen cursos presencials, però també, si alguna persona té dificultat per assistir presencialment, hi ha cursos semipresencials, crec, i també cursos en línia, no?
Correcte, sí, perquè no tothom té la disponibilitat horària i, per tant, intentem fer una oferta formativa prou àmplia perquè tothom pugui fer la seva formació que li correspongui tant. Núria, com és que t'adreces al Servei Local de Català?
Bueno, perquè em va venir aixins. Em vaig enterar que feien aquest curset i vaig pensar, mira, m'hi apunto. I un dia ho dic a casa meva i el meu fill este em va mirar malament a pensar on vas. I jo vaig pensar, bueno, i en Japons van ser ells que em van començar a dir, pues sí, vés-hi, vés-hi, vés-hi.
I, bueno, vaig venir, vaig parlar amb la Maria i, bueno, em van fer una mica de prova i em van dir que podia anar-hi. I, bueno, doncs jo tota contenta amb el meu carro, doncs me'n vaig a aprendre el català. Dic, no m'haig de treure cap màster, ni m'haig de treure res. Jo només el que vull saber és escriure bé el català, res més. I, bueno, i com te va, doncs jo m'hi trobo molt bé i estic molt bé
I, bueno, quan s'acabi aquest curs no sé què faré, però, bueno, jo potser seguiré amb un altre. Jo crec que ets tot un exemple, no?, per a aquelles persones que ens estan escoltant, allò de dir, escolta'm, si teniu 16, 18 anys, si teniu 20, 30, i si teniu més de 80, mai és tard. Ah.
Diu que mai estàs per aprendre res. Per aprendre res, exacte. Diuen que no ocupa lloc. No ocupa lloc. El Sapiga no ocupa lloc. Però sí que s'ha de dedicar a allò... No sé si et dediques molt per estudiar després a casa. Quan et posen allò... No sé si us posen alguna activitat per fer després a casa. Sí, et posen activitats per fer a casa, sí. Molt bé. Et posen deures. A vegades li dic a la meva germana, no puc venir, que tinc deures.
Molt bé. Escolta, Montserrat, no sé quin nombre d'alumnes teniu allò anualment, aproximadament. No sé si teniu molts exemples com la Núria i, en tot cas, allò engresquem des d'aquests micròfons que la gent ho faci, eh? Oh, i tant, que tothom s'animi a aprendre català. Nosaltres, anualment, parlem d'unes 500-600 persones...
inscrites en els cursos, en les diferents modalitats i cadascú és un exemple diferent perquè aquella persona que està en el curs d'ella i l'ha començat i és de fora i potser fa molts cursos que va començar des de zero i ara ja està en l'estadi d'escriure o la persona també que vol perfeccionar-ho, tots són exemples únics. Per tant, jo crec que cadascú dels nostres alumnes
té una història particular ben diferent i que tothom, evidentment, dins de les seves possibilitats, és molt important que es formi i, sobretot, que quan surti de classe i vagi al carrer el practiqui. Nosaltres, com a persones que som aquí també, ens adrecem a tots els nostres alumnes en català perquè moltes vegades nosaltres no els donem l'oportunitat tampoc d'esforçar-se i continuar parlant la llengua.
Donem les gràcies a la Núria i a la Montse perquè ara tenim oportunitat d'ampliar aquesta conversa a l'entorn dels cursos d'aprenentatge de català amb altres companys de la Núria Costa Freda, concretament amb alumnes d'aquest primer curs de nivell B2. Així que posem un minutet de música i tornem a parlar d'aquests cursos de formació.
Lluny de tu, lluny del passat. I aquí ja no em queda res més que desitjar-te bona sort. Estic preparat per començar a sentir-me jove un altre cop.
ben lluny de tu, estic planejant poder buidar tots els records. Eres la nina dels meus ulls, eres begú al mes de juny, eres el sol de nit de lluna. Eres la nina dels meus ulls, eres begú al mes de juny, eres el sol de nit de lluna.
Avui tenim alumnat que participa del curs intermedi, el primer curs intermedi 1, si no m'equivoco, i ens acompanyen amb Marcos Antonio Zanc. Molt bon dia, Marcos Antonio. Molt bon dia a tothom. També la Susana Vallès, molt bon dia. Bon dia. La Maria Jesús Martín. Bon dia. Molt bon dia. I l'Elisabet Arco. Hola, bon dia. Molt bon dia. Cadascú de la seva procedència, del seu pare a la seva mare, sí o no?
Tenim l'Elisabet, que ens ha dit que ets de Granada, la Maria Jesús sí que és d'aquí, de Catalunya, la Susana també, i el Marcos Antonio ens ha dit que vaig a fer una mica de trampa, perquè vaig néixer al País Valencià, però també he viscut molts anys a Guinea Equatorial, i llavors quan està a Guinea diu que és valencià, i quan està aquí...
Ens diu que és guinea. Tots quatre són alumnes, com dèiem, de l'intermedi 1, del primer curs de nivell, i voldríem saber una miqueta què és el que us ha motivat a fer aquests cursos. Crec que el Marcos Antonio vas començar fent el bàsic... Sí, jo he fet tot. Crec que vaig començar el gener del 2024, el bàsic 1, i des d'aquest moment, tot seguit, i cada trimestre, cada trimestre...
I la veritat, a mi m'ha centrat molt bé, perquè m'ha ajudat molt a aprendre, ja que jo vaig venir... Bueno, com jo vaig venir a València, ja parlava, però amb els anys hem oblidat, els anys que he estat a Guinea estudiant, i ara que vaig venir per començar la universitat, principalment volia aprendre català per això, per integrar-me més, per fer-me una mica més fàcil el dia a dia, tot això...
I fins i tot ara que vaig a Girona, i a Girona es parla molt català, m'ha vingut molt, molt, molt bé. Molt bé. I, escolta'm una cosa, Marcos Antonio, tu, qui et parla del Servei Local de Català? És a dir, no sé, arribes aquí, dius, escolta'm, ara estudiaré a la universitat, vull integrar-me més, vull aprendre la llengua...
I consultes allò a través del Consorci de Normalització Lingüística? Sí, sí, sí. Quan vaig arribar, que vaig encontrar el meu cosí, és el que m'ha recomanat anar al Consorci, doncs vaig anar, vaig preguntar i em van dir que els curs començaven al gener i doncs jo em vaig esperar i després em vaig apuntar i...
I ara et dius allò, em sento molt més integrat, més sobretot allò que a Girona es parla molt català, no? Sí, sí, sí, com jo sé que estudiant de l'ODG, i aquest any he començat el primer de comptabilitat i finances, sí, sí, sí, sí, es parla molt.
Molt bé, està bé també saber de números. Comptabilitat i finances és important. Anem a conèixer el cas de la Susana. Com és, Susana, que estudies allò català? Doncs també em vaig plantejar fer unes oposicions i és un nivell que veig que es demana molt, fins i tot no cal que siguin oposicions, sinó per molts llocs de treball, el tema del C1.
i jo vinc de l'EGB, que ho vaig fer com a meitat del meu curs, quan va ser la immersió lingüística, ha sigut la meva família és d'Aragón, sóc castellano parlant, i a sobre li vaig agafar una miqueta de maní al català, perquè té moltes excepcions, perquè amb els pronoms febles... No sé, no sé què em va passar, i bueno, fins ara que ja vaig dir, va...
Ara és el moment. Ara és el moment, amb la ment oberta i, a més a menys, aprofitarem que han tret molts accents diacrítics i... És a dir, que ara aquesta mania que dius... Sí, ja val, ja, sí. Sí, perquè no pot ser el meu arxienemic durant tota la meva vida. Ja està, a parlar-ho i a no posar-li una regla tan quadrada, sinó que la llengua és així i està viva i
I les regles, doncs, varien. El Marcos Antonio comentava jo per un tema d'estudis, tu per una qüestió més professional, però no sé si també en el teu dia a dia, ara, doncs, ja tret aquest rebuig inicial que tenies per la llengua, no sé si ara dius, escolta'm, doncs ara vaig a comprar i m'adreço en català. Correcte. Sí? Ara vaig a comprar, m'adreço en català, he posat molts subtítols en català,
i veig una pel·lícula del Netflix, hi ha algunes que estan subtitulades al català, per exemple. Intento llegir molt català i després tinc amics catalanoparlants que ells a mi sempre m'han parlat català però jo els hi contestava en castellà. I aquesta era la nostra relació. Ell se'n desenvolupa de la seva llengua i jo amb la meva. I ara ja no, ja faig l'esforç i també els dic, sisplau, i rectifica'm si no dic alguna cosa que estigui bé...
i bueno, ja la ve. T'hauran felicitat. Sí, ha sigut com... Ja acaba, ja tocava. Susana, sí. Estàs contenta. Estic contenta, sí. Estic molt contenta. Està molt bé també que hagis fet aquest canvi, no? Perquè hi ha persones que diuen que sempre ens hem relacionat així, sempre mantens aquest costum i no acabes trencant. Però tu has fet la passa de dir, no, no, si tinc amics que parlen en català, per què no? Per què no, sí, sí, sí.
Molt rebé. I el cas de la Maria Jesús? Bé, jo, doncs, l'any passat vaig treballar en un pla ocupacional de concert ja, en l'escola de música, i, clar, a los nens s'ha de parlar en català. I jo trobava que lo entén tot, però no lo parlo. Me'n dona vergonya parlar-lo.
I em va soltar una mica i dic, per què no? I em vaig apuntar i ara, de mica en mica, parlo una mica més. Ara continues de conserja, no? No, no, era un pla ocupacional d'un any. I llavors has fet aquest pla d'ocupacional, però així i tot, gràcies a aquest pla... Sí, sí, sí. Doncs has de... no? T'has iniciat allò... Sí, sí, perquè el meu ofici és de cosir,
I a les prendes no li parles, no? I bé, i dic, per què no? Els vestits no, però el senyor o la senyora que se'ls han de posar, sí. No, no, sí, sí, sí, sí, però al taller tenien màquines i teles, i prou, i roba, i roba i prou. I amb els nens la veritat és que em van ajudant molt.
Perquè jo les deia, això com es diu? I els nens me lo diien. Sí, sí, sí, i molt bé, i estic molt contenta. I ara estàs contenta? No sé si, igual que la Susana, tu també, ara, no només vas tenir aquesta experiència com a conserge, però ara, també en el teu dia a dia...
El meu dia a dia, lo practico, vaig a comprar i ja parlo català, poso més la tele en català, el meu marit que és malagueño, també parlem una mica en català a casa, en fi, de mica en mica.
Està bé, està bé. I en el teu cas, Elisabet? Doncs jo estic a Catalunya per amor, en principi. I en principi, esperem que també al final, no? I estic encara... Vaig conèixer el meu marit a Granada, ell va anar allà de vacances...
I, en fi, la cosa va acabar així. Jo falla 20 anys, que estic aquí, i quan vaig arribar aquí a Catalunya sí que vaig apuntar-me a la Santa Perpètua, a la Casa Oldevila, per fer classes de català, però com que no havia posat, no ho faig.
Després ja em vaig a posar a la feina, a treballar, i ja una cosa amb l'altra, i em feia molta vergonya, la veritat, no parlar català. Perquè el teu home parla català? El meu home és d'aquí, parla català, però no sé el seu idioma natal, és castellano parlant, és la seva família.
Així que a men no podia practicar. Però i què és el que llavors et va decidir? Perquè dius, bé, em vaig posar... Sí, amb la feina... Perquè has fet l'alimental i ara estàs a l'intermedi, no? Sí, sí. A veure, he estat treballant tot el temps aquí... De cara al públic? Sí, de cara al públic. Em feia molta vergonya només saber les frases típiques. No tenia seguretat.
i ara com que estic a l'atur, doncs he pensat, ja és l'hora, l'assignatura pendent. Molt bé, estàs contenta d'haver fet aquesta passa? Sí, estic molt contenta. Què és el que feu a la classe? Ho diem allò perquè a aquelles persones que ens estan escoltant ens haureu d'explicar, no?, que feu allò a l'intermedi, que feu?
Tenim un llibre, un llibre de text i fem les leccions. La Maria em posa molt deures. Maria posa deures, parlem massa, crec que parlem massa també, fent una mica la xerradeta abans i després.
I ja està, no? Què més? Què és el que més t'agrada a tu, Susana, de les classes? Són molt dinàmiques, fem molta pràctica, comenta l'Elisabet. Sí, fem molta pràctica i jo noto que ens estem endinsant a poc a poc, però sense pausa, en el món gramatical.
De fet, molts de nosaltres diem, ostres, falta un dia i, ostres, això corre. Perquè ja estem molt, doncs això, amb la S, la S sorda, la S sonora, quan fem... Ja estem entrant molt... Clar, perquè després, quan acabeu allò, doncs, els cursos, no sé si el Marcos Antoni ens ho pot dir, en acabar un curs, feu allò una avaluació, no?, d'haver superat el nivell.
Sí, sí, sí. Al final de cada curs, sempre, bueno, al nivell 3 de cada curs, del bàsic, de l'intermedi, sempre hi ha un examen per obtenir aquest certificat, que és el que ens avala com que hem superat els tres nivells i doncs ja tenim oficialment un A2, un B1, un B2, etc. Quin és el teu repte?
El meu? Sí. Arriba amb el seu. Molt bé. En el teu cas, Susana, que, no sé, abans comentaves vull treure'm el C, que veig que es demana molt en oposicions... Sí, en principi, el seu. Però més que ja el títol, que el títol serà meravellós el dia que arribi, ja és això, és parlar-ho i és...
Perdre la vergonya, mai riure, diu una persona que ha comès una errada amb un idioma que l'està aprenent. Ja està, només vergonya i mantenir molt viva aquesta llengua, que és preciosa.
Maria Jesús, està bé això que ha dit la Susana, com ha canviat, eh? Que ens deia, no, no, és que el tenia jo com una mica de repelús i ara, doncs, al contrari, que és meravellosa. Maria Jesús, quin és el teu repte? Què és el que més t'agrada del que feu a classe? Del que feu a classe és parlar, la gramàtica no m'agrada gens, és molt difícil per mi,
per una altra persona, però per mi és molt difícil, i la dinàmica de fer anuncis, de fer negocis ficticis, que també fem...
Sí, sí, i prendre coses. Posar-te en la pell d'un marador, és com imaginar-te tot un món dins de la classe. Bé, de fet, la Maria, que és la professora, imagino que el que intenta és reproduir situacions que us podeu trobar en el dia a dia, situacions reals.
De la vida quotidiana. De la vida quotidiana, si vas buscant feina, o si parles amb un amic, o... Si vens a la ràdio. Si vens a la ràdio, també. També, també. No, les classes són molt dinàmiques, estan molt bé. Jo estic molt contenta, eh? Ja ho veig, ja. I penso que mai és tard.
Mai és tard per aprendre. Elisabet, tu recomanaries a la gent que ens està escoltant, si teniu allò, no?, a fer, no?, a aprendre, a sentir-te més segura, també a conèixer gent, no?, perquè és una manera també de sociabilitzar. Sí, jo m'ho passo molt bé a classe amb els companys i a mi, sobretot, el certificat està molt bé,
Però jo volia tenir la seguretat de parlar més o menys correctament. Sí, també per la feina, per la feina també va bé. Pels estudis, per la feina, per la seguretat i també...
per estimació a la llengua, no? És a dir, que molt bé. Us agraïm moltíssim que ens hagueu acompanyat, perquè sou un exemple també per a aquelles persones que ens estiguin escoltant, que potser aquest curs, no sé si estaran a temps, però per l'any vinent es puguin plantejar d'aprofundir, de millorar, d'aprendre.
inicialment al català, que es puguin adreçar al servei local que tenim a casa com el nostre, que aprofitin, que poden adreçar-se a la Masia de Can Llador, que és on està ubicat el servei local de català. També hi ha formacions en línia, no sé si algú ha fet formacions en línia. No, no. Millor presencial. Millor presencial. I fins i tot, si jo hagués de donar una recomanació a...
la gent que vol aprendre és que no tingui per equivocar-se, perquè és totalment normal. O sigui, jo quan vaig començar, jo perquè en si soc molt solter, o sigui, jo em llanço sempre, on m'equivoqui, però és que va ser això el que m'ha ajudat a...
A fer amics, fins i tot el meu equip de futbol m'ha ajudat molt a aprendre, a integrar la llengua més ràpid, perquè a mi m'agrada molt aprendre llengua, ser una persona molt amant de les llengües, en parlo cinc. D'un i dos, quins parles, allò, Marco Antonio? A part del català, que estem parlant ara, i també de l'espanyol, també en parlo francès, anglès,
Aquesta, quizás, no la parli molt bé, però al japonès també.
Molt bé. Fantàstic. Et felicitem. Això ja ho ha dit el Marcos Antonio. Un s'ha de llançar, no? S'ha arriscat. I, evidentment, no tenir por allò a l'equivocar-se, perquè també a través dels errors és com s'aprèn. Ens quedem amb aquest missatge. Moltíssimes gràcies a tots quatre. Que vagi molt bé. I a parlar molt, molt, molt al català. I a escriure, i a llegir, i a veure pel·lícules també en català. Fins una altra. Adéu-siau. Gràcies. Gràcies.
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. I d'aquesta manera que hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, com sempre us diem, gràcies per la vostra atenció i companyia, tingueu un feliç cap de setmana, també una feliç jornada, evidentment, i ens retrobem dilluns puntuals aquí a les 9 del matí a la sintonia de Ràdio Mollet. Que vagi molt bé, adeu-siau.