Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa les Piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, en Ràdio Mollet. Tornem al Posa les Piles. De fet, avui recuperem la programació habitual de l'emissora després d'aquesta aturada, jo aquest més que aturada, canvi de programació que hem realitzat els dies passats, en coincidència amb les jornades festives de Setmana Santa.
Com dèiem, recuperem el posat les piles, recuperem la programació i avui al magazín us acompanyen concretament en Sergio Guardenyo, els controls tècnics i de so. També tindrem el nostre company, en Joel Gascón, que ens farà l'apunt informatiu i us parla una servidora, Emma Balea.
Què és el que farem en aquesta jornada? Doncs avui us volem recordar, dic volem recordar, perquè de fet ja fa una setmana, abans dels dies festius de Setmana Santa, que a la nostra ciutat es feia la presentació pública de la desena barbacoa solidària que promou polseres candela, junt amb la participació de les colles de Murats i Torrats i d'un munt d'entitats de la ciutat que s'hi sumen en aquesta activitat.
que tindrà lloc justament aquest diumenge, dia 12 d'abril. A més a més, tindrem l'oportunitat en aquesta entrevista de conversar amb Candela Romero. Candela Romero és justament la jove que amb uns anys va ingressar a Sant Joan de Déu, afectada de leucèmia.
i que amb les seves amigues, amb el grup dels xipirons, que són de la vuitena planta de l'Hospital de Sant Joan de Déu, van començar a fer aquestes polseres que porten el seu nom. Parlarem amb ella. Després també tindrem a l'Espai de Cultura Viva,
que ens portarà a conèixer de llables, gegantons, ja sabeu, de diferents municipis del territori català. També tindrem el tast, avui ens acompanyarà l'API, és a dir, l'agenda de promocions immobiliàries en Paco Illesques, i avui parlarem concretament del tema del lloguer.
I a la recta final del programa tindrem, com és habitual, els sons de taverna i també l'espai del col·leccionisme. Avui Montserrat Cabarroques, presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, ens comentarà les activitats que tenen previstes l'entitat per aquest segon trimestre de 2026. Tot això en el dia d'avui. Comencem.
Molt bon dia, Joel. Bon dia. Arrenquem, diem, la setmana, tot i que arrencava ahir, que era dilluns, dilluns de Pasqua, però dia de festiva. Avui, dimarts, ja dia feiner. Tothom, allò, recuperem escoles, no? Tornada a la feina. Per a aquells que n'hem gaudit d'uns dies de descans, que és el que comentem avui.
Doncs comentem que l'Ajuntament de Mollet inicia avui mateix les obres d'asfaltatge del carrer de Sant Llorenç, un tram de l'Avinguda Jaume I, compres entre el carrer Gaietà Víncia fins al carrer Feliutura i les embocadores també dels carris adjacents. És una actuació que s'emmarca dins del pla de reasfaltats i els primers treballs que duraran unes dues setmanes consisteixen en la reparació d'un tram del col·lector
de clavegarà malmès a la corilla del carrer Sant Llorenç amb compte d'Urgell. Un treball d'asfaltatge que també es donarà terme entre els dies 23 i 24 d'abril al carrer de Sant Llorenç, mentre que el 25 s'actuarà el tram de l'Avinguda Jaume I, diguéssim, que també s'aprofita aquesta màquina per asfaltar, que prèviament, com dèiem avui, es fan aquests treballs previs, també s'aprofita...
per repintar i millorar la senyalització horitzontal i l'Ajuntament informarà puntualment el veïnat i treballarà per minimitzar aquestes afectacions a la mobilitat del dia a dia. Un projecte que compta amb un pressupost aproximat de 250.000 euros i que, com no podia ser d'una altra manera, té com a objectiu la millora i manteniment de l'espai públic de la ciutat. Podríem dir que en aquest darrer mes s'han fet moltes actuacions en aquests carrers de la ciutat, sobretot en aquests punts estratègics
que estaven més malmesos. Doncs sí, això ho hem viscut també allò a l'entorn d'aquí de les instal·lacions de Ràdio Mollet hi ha hagut carrers que també s'ha procedit allò del reasfaltatge. Més coses.
10 corredors vinculats al Club Ciclista Planellador recorreran els 1.100 quilòmetres que separen Mollet de la localitat malagueña Domilladero. Ho faran entre l'11 i el 22 d'abril, així que a finals de setmana serà quan començaran i us pot sonar perquè repeteixen la gesta iniciada l'any passat en què van fer Mollet Santiago de Compostela.
L'objectiu torna a ser, recapta a fons per a la investigació de l'ELA. Antonio Tejada, corredor del club i promotor de la iniciativa Pedaleando por la ELA, ha explicat que en assabentar-se de l'acord d'amistat entre Mollet i Humilladero va pensar que aquest podia ser un nou repte soler. Legint una notícia que Mollet i Humilladero signaven un contracte d'amistat i tal...
doncs li proposo a més companys, i com no, i com no, ho tornem a fer, i per continuant, recaptant diners com d'elles, i per nosaltres també, que és un repte important, perquè tenim una edat, són molts dies, però ho portem molt bé. Els corredors amb una mitjana d'edat de més de 65 anys recorreran a l'entorn d'uns 100 quilòmetres a diaris, amb una distància que pensen cobrir
pedalejant entre 4 i 5 hores al dia. Dir que són 10 corredors i que confien que la climatologia sigui favorable i no tenir dies de pluja i especialment que no faci vent. Recordem que l'objectiu d'aquest projecte és la recaptació de fons per la investigació d'aquesta malaltia. L'any passat van aconseguir 40.000 euros
i en aquesta ocasió voldrien sumar 20.000 euros més per així fer realitat la xifra inicial que s'havia enmarcat de 60.000 euros. Val a dir que aquests 10 corredors sortiran de Mollet, s'afegiran també dos joves corredors en dues etapes, això també ho van fer en aquest cas quan van anar cap a Galícia, i és que també a fer aquest rebombori per xarxes socials sempre hi havia corredors, sobretot també jubilants... Que s'hi afegien.
que els acompanyen i així també es fan més amb el trajecte. En aquest cas, però, hem de dir que aquests dos corredors ja estan aparaulats i són els fills de l'Antonio Tejada. Ens confessava aquí als micrófons de Ràdio Molletes a dir que són dos joves corredors en aquest cas, eh?
Molt rebé, Joel, doncs ens quedem amb aquesta informació. Nosaltres anirem seguint aquest nou repte, els anirem trucant a veure com evoluciona i deien allò el tema del vent, que curiosament diuen que és molt més perillós, que no passa allò la pluja o la calor. Ens estarem pendents i més nois també en el seu compte d'Instagram ho van penjant cada dia i sempre els podem aixecar, però un truc segur que els farem.
Molt bé, Joel. Doncs ens quedem amb aquests punts informatius. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Ja sabeu que tota aquesta informació, i d'altra, la trobareu a l'informatiu Mollet al dia a partir de la 1 en punt del migdia, amb reemissió a partir de les 8 del vespre. I ara anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació molt tranquil·la. Aquest dimarts de núvols importants, poquets. Alguns cap a l'Ebre, sobretot aquest matí, o alguna boira, fins i tot. També durant la tarda quatre núvolets que creixeren al Pirineu sense ruixats i la temperatura com els últims dies. Per tant, durant la tarda s'espavilarà molt.
I farà calor per ser un 7 d'abril. Estarem parlant de temperatures que fregaran els 27-28 graus a molts indrets de l'interior de l'Ebre i també de les comarques de Ponent. Només arran de mar aquesta temperatura quedarà un palet més frenada, però amb suavitat igualment. N'estem pendents a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet. It's always a good time. It's always a good time.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui us hem dit que volem parlar de la desena barbacoa solidària que tindrà lloc aquest diumenge aquí a casa nostra. La promou l'associació Polsera Escandela amb la participació de les colles de Murat i Torrats i a més a més amb un munt d'entitats que cada vegada s'hi van sumant més allò amb aquesta celebració, amb aquest esdeveniment de la nostra ciutat, que ara, per exemple, ens acompanya en David Sánchez, que és el representant de Polsera Escandela aquí a casa nostra. Benvingut, David. Molt bon dia.
I també el Marcel Abadia, que jo podria dir allò, representant de les entitats de la ciutat, no? Una miqueta. Només estic comemorats i torrats. Comemorats i torrats. Només, només no. Només. Tot i que podríem dir que també estic vinculat. Bé, jo els estava comentant que feia tanta patxoc que ens han posat aquí tots aquests cartells anunciadors que han fet de la barbacoa i que de ben segur esteu veient vosaltres també en diferents comerços de la ciutat, també per xarxes socials.
i que feia tanta patxoca l'anunci de la barbacoa com el faldó aquest final, amb la quantitat d'entitats i patrocinadors que donen suport a aquesta iniciativa, no, David? Home, la veritat és que per nosaltres és un orgull que...
Poder fer una activitat i organitzar una activitat durant 10 anys, que cada any anem repetint la participació, que són a la vora de les 600 persones, i que ens ajudin i col·laborin tantes entitats d'aquí de Mollet, per nosaltres és tot un orgull i agrair moltíssim aquesta participació i aquesta ajuda, que sense ells no podríem organitzar-lo.
De fet, fa escassament una mica més d'una setmana, un parell de setmanes, no?, que es feia presentació institucional també d'aquesta barbacoa solidària i en Marcela Badia, doncs, destacava precisament com a entitats que també, doncs, participen d'aquesta acció, tot i que elles, doncs, igual, també els seus objectius són altres malalties, no?, com ara suficientment, mullet contra el càncer, no?,
El que hem de destacar és que altres entitats que també estan amb aquest tema de la salut i que hi col·laboren, que també tenen ganes de participar en aquesta barbacua solidària. Que això està molt bé. Exacte. És a dir, que per un dia jo potser te n'oblides o arracones el teu objectiu per dedicar-ho a una altra finalitat. Exacte.
Jo no sé, hi ha una persona que ens està escoltant molt especial, que és la Candela, la Candela Romero. Molt bon dia, Candela. Hola, bon dia. Bon dia, com estem? Molt bé. Molt bé. Entens el català, no?, perquè ets de Bernicarló, s'ha dit que hi ha cap problema. No, hi ha problema. Candela, no sé si estava sentint el David i el Marçal, tots dos els tenim aquí als Estudis de Ràdio Mollet...
I la veritat és que ens fa especial il·lusió que, en coincidència, amb aquesta decent edició, és a dir, 10 anys fent aquesta barbacoa, poder comptar amb tu, perquè m'imagino que per tu també, no?, aquestes accions que es fan arreu d'Espanya, no?, i que posen aquest granet de sorra i que, doncs, porten el teu nom, perquè tu ets l'origen de tot aquest moviment. Bé, no sé...
Sí, jo sempre dic que porta el meu nom, però és de molta gent, perquè realment els que vam iniciar tot aquest projecte vam ser un conjunt de famílies, o sigui que per mi sempre serà de tots ells, i no únicament meu, però òbviament em fa molta il·lusió totes i cadascuna de les iniciatives que es fan,
perquè ens ajuden a fer créixer el projecte i a poc a poc anar rebent més diners per la investigació. Així que és un orgull i encara més una iniciativa com aquesta que porta deu anys, que no són pocs i es manté any rere any i això sempre és un orgull i sempre és d'admirar perquè no és fàcil organitzar un projecte com aquest i molt menys que es mantinga durant tant temps.
Candela, jo li explicava al David, he entrat moltes vegades a la pàgina web de l'associació, però avui m'he posat a mirar aquest vídeo que dura escassament 3-4 minuts, què hacer cuando parece que no puedes hacer nada, i que se'n saltaran les llàgrimes, perquè és molt emotiu, no? I que acabeu dient això, polseres Candela, un gran teixit social, no?
que és el que ha esdevingut l'associació. Exacte, és que al final l'associació és això, es pot mantenir gràcies a tots els voluntaris que la fan creixer i que fan que puguem avançar dia a dia, perquè sense ells nosaltres només podríem abarcar una mínima part del que som. I gràcies a tota la gent que s'ha unit durant tots els anys que porta l'associació i que s'agraeix amb nosaltres, podem fer tot el que estem fent.
Candela, tu a Montsenyets ingresses a Sant Joan de Déu el 2013? Sí, tenia 11 anys. Sí, i escolta'm una cosa, m'estava dient el David que tu deies jo ja no vull tornar a un hospital, però que estàs estudiant Medicina o estàs a punt d'acabar? Explica'ns això...
Sí, jo vaig ingressar a l'Hospital Sant Joan de Déu amb 11 anys perquè vaig fer un debut d'una leucemia linfoblàstica i vaig passar un any ingressada a Sant Joan de Déu, un any ingressada a Vall d'Hebron i després tot el temps que comporta recuperar-se de totes aquestes medicacions i jo durant aquell temps deia que
Que ya está, que no turnaría a un hospital, que un copy pro.
però al final em vaig reincorporar a l'institut, vaig anar veient que ja el que més m'agradava era la biologia i una cosa va portar a l'altra, suposo que també estava influenciada per tot el que havia viscut, per com m'havien tractat els metges i les infermeres a l'hospital i al final vaig decidir que el que més m'agradava era això i vaig iniciar els estudis de medicina allà a Barcelona.
I ara ja estic a sisè, em queda acabar aquest curs i començar el MIR. I quina especialitat vols fer? Doncs és la gran pregunta, perquè hi ha molts dubtes. Però tinc vàries en ment, m'agraden molt més les mèdiques que les quirúrgiques, i hematologia és una opció, pediatria també és una opció, no sé, ahí va. Està bé. Escolta'm una cosa, Candela, per tu, els xipirons, què són?
Ens van convertir en la meva família. Per qui no conegui la història, els Cipirons som el grup de nens que vam coincidir en aquell moment a l'hospital, que érem un grup molt divers perquè hi havia nens de diferents edats, des de bebès molt petits fins a adolescents.
i cadascú venia d'un lloc, que era, com es diu, del seu pare i de sa mare, però tots vam coincidir en el mateix moment, en el mateix espai, i ens unia que tots estàvem passant per lo mateix.
I això al final fa molta pinya. Així va ser a l'Hospital Sant Joan de Déu. Ens vam unir molt i ens vam acabar nomenant xipirons per moltes casualitats que es van donar. Vam acabar decidint aquest nom i a poc a poc, amb el temps, es van convertir en la meva família i a dia d'avui ho continuen sent.
Bé, de fet, això que dius, es va convertir la teva família, jo de vegades amb el David també ho hem comentat, allò de dir, escolta'm, David, tu ara ja podries desvincular-te, per sort, de l'associació, i el David diu, però no.
No, no, no. No puc. No puc i crec que no podem. És com deia abans la Candela. No la necessitat ni obligació, però sí alguna cosa moral de retornar tot el que ha fet la medicina, la investigació, pel meu fill en aquest cas, o per la Candela, o per altres nens que...
que s'han pogut curar, fer un retorn perquè el dia de demà aquests nens que avui en dia no tenen tractament i no es poden curar, que es puguin curar i es curin amb una qualitat de vida millor, tot la millor que puguin curar-se.
Marçal, li vols preguntar alguna cosa a la Candela? No, jo crec que més o menys ha estat tot clar. Vull dir, no... El Marçal, la barbacoa solidària, Candela, a banda de la vostra associació, compta amb el suport de dues colles, aquí a Mollet, suposo que ho saps, que és allò Morats i Torrats, i el Marçal avui ve en representació d'aquestes dues colles, que no han deixat mai de donar suport en aquesta iniciativa.
És el que he dit. Les dono les gràcies totalment perquè no és fàcil iniciar i organitzar tot això i molt menys mantindre's durant tant de temps i voler seguir col·laborant amb nosaltres. Així que moltes gràcies a totes les colles. És que, a més a més, poca broma, eh, Candela, amb la barbacoa. Crec que, si no m'erro, el David comentava que en aquests 9 anys han aconseguit allò a plegar 29.000.
29.000 euros, vosaltres com a associació, tota l'associació, ja porteu més de 5 milions. Sí, però clar, tots aquests 5 milions es fan gràcies a col·laboracions de gent que mica en mica ompli el calai, o sigui que hem de donar les gràcies sempre a la gent que col·labora amb nosaltres.
A més a més, ara s'estan fent moltes línies d'investigació del càncer, però vosaltres sempre dieu que el càncer infantil no és tan visible, no s'han parlat tant, potser no s'hi abocen tants recursos i és per això que és tan important fer aquestes accions per visibilitzar-ho i d'una altra per recaptar diners...
que després, no?, de vegades ho hem comentat, no?, allò els investigadors us expliquen, mira, ara estem allò fent en aquest àmbit,
Sí, és això. La paraula càncer, per desgracia, és una paraula molt coneguda, és una malaltia que es coneix gairebé perquè tot el món coneix algun familiar, algun amic, algun veí que ha patit aquesta malaltia, però el que no es coneix és que la paraula càncer engloba moltes malalties dins seu i que res a veure tenen les malalties que pateixen els adults amb les que pateixen els nens, que són malalties totalment diferents.
i l'investigació que es fa pel càncer d'adults no serveix pel càncer de nens perquè és això, no són les mateixes malalties, no necessiten els mateixos tractaments i no és el mateix tractar un adult que un nen. Per això a nosaltres ens agrada molt explicar això perquè la gent prengui consciència del que es tracta i perquè necessiten aquests recursos
i perquè nosaltres estem interessats en recaptar diners per la investigació del càncer infantil. És real això que diu la Candela, eh? Ara quan diagnostiquen càncer et diuen malaltia comuna. Sí, sí. Escolta'm una cosa, Candela, no t'he preguntat, però com estàs?
Molt bé, jo estic molt bé, estic molt contenta amb els meus estudis, estic recuperada del càncer, òbviament el que deia David també és important que després de patir una malaltia així també hi ha molts efectes secundaris de la medicació que també es podran millorar amb investigació i jo estic en aquest punt en tractar els efectes adversos però molt contenta d'estar aquí, molt contenta d'estar estudiant
I molt bé. Ens agrada aquesta positivitat de la Candela, perquè sabem allò que va ser un tractament dur, que molts els hi baixos, oi? Sí, sí. I en una edat que també és difícil, no? És a dir...
Sí, jo sempre he pensat que el que ho pateixen més són els pares. Nosaltres patim com la part física, potser, la part dura dels tractaments, de trobar-se malament, de passar moments dolents, però la part emocional sempre he pensat que la pateixen els pares, perquè són els que realment tenen consciència del que està passant i de totes les possibilitats que hi ha.
rere una malaltia tan greu. O sigui que aquesta part jo agraeixo no haver-la patit com ells. Gràcies també a aquests professionals que ens costen, que són com angels de la guarda, que cuiden molt de vosaltres.
quan esteu a l'Hospital Sant Joan de Déu. Escolta'm una cosa que... Escolta'm, Candela, estarem amb temps a veure quina és l'especialitat que tria. Semetologia no està pas gens malament, eh? I pediatria també m'ha agradat allò com a opció. Gràcies.
Segur que ho faràs molt bé. Que vagi molt bé, Candela. Gràcies a jo per participar d'aquesta conversa en la que ens volem fer ressò d'aquesta decena edició de la barbacoa solidària aquest diumenge al Parc de Can Molac i a Mollet del Vallès. Aprofitem aquest altaveu de Ràdio Mollet, no només per convidar els molletans i molletanes, sinó de les poblacions veïnes que s'apropin i que participin. Hi ha un munt d'activitats. Ara farem un repàs de tot el que hi ha. Moltíssimes gràcies, Candela. Una abraçada ben forta.
Gràcies a vosaltres per convidar-me i gràcies a la Collas Morats i la Collas Torrats per seguir amb aquesta iniciativa. Gràcies a vosaltres i encantats de participar durant aquests 10 anys.
Adéu, Candela. Adéu. Anem a fer un repàs molt ràpid. Comenceu a les 11 del matí. Coincideix que es fa la milla urbana del centre d'estudis Mollet, que sempre és... Jo crec que ho explicava el Marçal, no? Que una activitat no s'entén sense l'altra. Al final les dues han d'anar de la mà.
I de fet jo amb un punt del cercavila dels músics, tant de la Colla dels Morats com dels Torrats, que fa com el canvi d'activitat, que començarà fent un petit cercavila des dels quatre bancs fins al parc de Can Molac, justament passant per Avinguda Llibertat, que és on estarà el nucli fort de la milla urbana del Centre Estudis Molleta.
Després, doncs, el punt de recaptació és el dinar. No sé com esteu en aquests moments, allò de reserves. Crec que aquesta vegada sí que heu fet allò de dir si no pots quedar-te a dinar, però sí que pots col·laborar igualment, no? Sí, sí, sí. Bueno, intentem això, que hi hagi la major participació possible i dèiem això, hi ha la barra allà, hi ha...
Bé, hi ha diferents activitats durant tot el dia, doncs si no pots venir a dinar, doncs vine, jo que sé, a fer el vermut, jo que sé, vine, fes una donació, prendre el vermut i intentar, doncs això, no?, de col·laborar al màxim possible. Després veiem que també hi ha rifes, no?,
Bueno, intentem prendre aquí de tot, de tot el que es pugui i ja et dic, sobretot, això, no?, d'agrair la col·laboració que any rere any hi ha molts establiments que ens estan ajudant des de l'inici desinteressadament.
i agrair-li el suport que dona en aquesta activitat, agrair també el suport al centre d'estudis que, com dèiem abans, intentem fer-ho coincidir perquè el centre d'estudis el tenim ja al carrer, amb la qual cosa és una manera de poder allargar el dia que els nens...
que fan l'activitat esportiva del matí, intentar que tota la classe se'n vagi al parc de Camp Molà i que puguin passar la tarda junts. Intentem que sigui una activitat extraescolar del mateix col·le i per això demanem que hi hagi la màxima participació possible també.
De fet, ho deia la Candela, l'associació és com una gran família i jo crec que la barbaca solidària el que intenta s'aplegar és una activitat molt familiar que des de les 11 del matí fins a les 7 de la tarda tota la família pot trobar per passar-ho bé, per compartir... És com un dia al camp, de dinar al camp. El plantejament és aquest de dir això, durant el matí...
fas les activitats i després te'n vas allà, passes la tarda allà i jo recordo d'una dels meus fills d'estar allà jugant tota la classe, a la seva classe i la veritat és que és xulo. Els pares també estan allà, fan sobre taula... És una altra manera de conèixer-nos dins de l'amistat que hi ha, que provoca el fet que siguin companys del col·le. És trobar-te
això, en un altre espai. Doncs segur que també podreu comprar Polsera Escandela. Exacte. I si no, doncs entreu a la pàgina web a polseraescandela.org que també trobareu allò diferents maneres de poder col·laborar amb l'associació.
David, Marçal, ho hem de deixar aquí, fer aquesta crida perquè tothom jo aquest diumenge, en la mesura del possible, col·labori, ja sigui assistint o simplement fent la donació perquè aquell dia no pot, però que pot fer la donació. I el que tenim molt clar és que en aquesta decena edició se superaran ja els 30.000. Això ho tenim ja claríssim. Sí, sí, ho tenim claríssim.
Un segon molt ràpid és agrair a l'Ajuntament, que també ens ajuda i cada any ens cedeix l'espai, que també és important poder tenir l'espai, ens deixar taules, ens deixar una mica la infraestructura perquè es pugui organitzar, amb el qual també és agrair que recolzi l'activitat.
doncs queda dit. I evidentment a tu per donar-los espai, com ho fas sempre que pots, que també s'agraeix. David, moltíssimes gràcies a vosaltres, de veritat, gràcies a tu també, Marçal, i que vagi molt bé aquesta barbacoa, que segur que sí. Segur que sí. Adéu-siau.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. I tot sigui... Programa produït per Sílvia... Ui, ui, ui, sí, sí. Aquest programa és l'espai que us donem ara a continuació, el Cultura Viva, que ens porta a conèixer diables i gegants del territori català. Programa produït per Sílvia Román, de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, per la xarxa de comunicació local.
Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura Viva, a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant. Cultura Viva, marxa cap a Udecona, coneixer els seus gegants i les seves manotes. Ens ho explica el seu cap de colla, Vicente.
Hola, Vicente, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé, perfecte. Aquí estem, a col·laborar amb la teva entrevista i amb la cultura, amb tot el que se pugui. Clar que sí, per mantenir-la viva. I explica'ns una mica els gegants de Diacona, els seus orígens, el seu nom... Sí, doncs mira, els gegants de Diacona tenen història. Porten gairebé 35 anys, aquests gegants. Es diuen Lluquipietat i es faré una miqueta, es contraré una mica d'on venem, no?,
Aquests gegants van ser creats cap al 1987, d'acord? Bé, per les mans de Toni Mujal, això sí, l'Ajuntament va decidir crear uns gegants, ja que els que hi havia no agradaven massa, i va decidir fer uns gegants nous que representessin el poble.
D'acord. Vam pensar en fer uns gegants que anessin vestits d'uns vestits tradicionals que representen els vestits de la JOTA catalana, de la JOTA que es va aquí, al Cinchim, per les festes patronals. D'acord? Sí. No sé si coneixeu els gegants de Lluïdecona. La nostra geganta és coneguda arreu del territori pel mantó tan bonic que porta.
que va ser creat el 2017 de Password, i el van crear Dolors i Rosa Grau. Una és la presidenta i l'altra una membra honorífica de la colla de tota la vida. Més un mantó que és preciós. Sí, sí, és preciós. És molt bonic, és molt bonic. Sempre que anem a Barcelona o a algun municipi, destaquem el mantó de la Geranta. Són uns gegants molt bonics, molt bonics.
I no res, aquesta... Ja et dic, la colla es va iniciar perquè l'Ajuntament va voler ser queixigants i que hi havia unes persones interessades d'emportar-ho davant, clar, que són les primeres persones que ho van remoure tot, no? Que són, bueno, parià d'aquestes persones, que són Joan i Rafael Simó, que eren també Carlos Mariner i Joaquín Homs, aquí del municipi.
D'acord? Aquí a Uidecona tenim l'associació de Sant Lluc, que per això rep el nom de Lluc, d'acord? I l'ermita de la Pietat, d'acord? Que per això se li va donar el nom a la Cheganta, a Pietat. A Pietat. Quants membres sou a la colla, Vicente? Doncs actualment seríem uns 40 membres, 45 membres, uns 45 membres, sí. I a la sortida solem anar uns 35, 40...
Segons les activitats que tinguen els nens de la casa, que són aquí al cap, qui mouen tot aquest renou. Costa molt gestionar tanta gent en una colla com aquesta? Tot costa, no? En aquesta vida, no és a nivell lucratiu, és a nivell d'oci, és una cosa que dona més a més de la feina que portem cadascú.
I les persones no donen feina, clar. És el tema d'organitzar les sortides, d'on anem, qui venen, i quan podem venir i quan podem anar nosaltres també, segons la agenda que tinguem. Però les persones no donen feina perquè tot això ja et dic que es fa perquè ho vol i es fa pels nens, i al contrari, totes les persones de la colla col·laboren i ajuden en tot el que faci falta.
Explica'm una miqueta els colors que porteu la colla. Aneu vestits amb una samarreta o amb un uniforme o d'alguna manera característica, els que acompanyen els gegants? Sí, mira, nosaltres ara mateix, per exemple, estem estudiant un altre tipus d'indumentària, d'acord? Que, bé, que té que mirar bé i s'ha intentat canviar, però la que portem actualment és un polo o una samarreta de color vermell i uns texans, d'acord?
I la faixa que portem els llavanters és de color negre. La bandera d'aquí i de cona és de color vermella i de color blanca. I bé, en això estem a veure si podem trobar teixits o a veure si podem canviar el tipus de roba per actualitzar-nos i modernitzar-nos una miqueta a les destinantes que porten altres colles o per exemple els castellers, no? Per unificar la tradició.
Ha canviat molt aquesta tradició d'anar amb els gegants, d'anar els espectacles, els que us vegin, ha canviat molt al llarg de la història, des que vau començar fins ara? Doncs mira, jo porto 13 anys en aquest món, però jo el que he vist de quan era petita, ara que soc gran i que soc de colla d'aquí i de cona,
Jo crec que al carrer no es nota gaire. Pot ser que ara porten música. Moltes colles, que també volia fer ment, nosaltres som una colla de gegants i gralles. Nosaltres portem música pròpia, que són les gralles. Aquestes gralles ens acompanyen de 1991. Abans pot ser moltes colles geganteres no portaven música pròpia.
S'ha anat actualitzant una mica i entrellaçant la cultura i el que és la música i s'intenta donar una idea diferent. Però jo crec que a nivell de carrer no, a nivell de carrer pràcticament és el mateix. És molt festiu i dona molt de goig per als gegants del carrer, aquests gegants canals que sempre desfilen.
pels carrers de qualsevol municipi. En aquest sentit, és l'essència. A nivell nostre, sí que ens fem modernitzar, perquè ho fem deia tot per internet, quan realitzem les agendes, informació d'altres colles, si hi ha intoleràncies a qualsevol aliment, això ja ho fem nosaltres, els caps de colla, mitjançant formularis o via internet. Això sí que crea una mica de feina, però ja ho sabem que és...
Aquesta modernització també ens permet tenir més eines de fer preparar les sortides. Què t'aporta formar part d'aquesta colla engegant zero? A mi m'aporta felicitat, alegria. A mi m'agrada tot això. Sí que vaig entrar a la colla
No per voluntat pròpia, no? De dir, bueno, va, anem, que m'ho vull fer gegant. Va ser tot el meu fill. El meu fill, quan tenia 3 anys, li agradava molt la Bruixa Farga, que és una de les manotes que tenim, que també, si vols, ara et parlaré, de les manotes que ens acompanyen. I tant. I, bueno, al meu fill li agradava molt aquesta manota i tal, i sempre volia anar a les sortides, i, bueno, vull dir que és un municipi petit relativament, no? Com 6.000 habitants.
i la presidenta era escutina, escutina germana de la meva dona, i vam anar, com anàvem sempre, em van proposar d'estar gegant i de participar, i ho vaig provar, i des del dia que ho vaig provar ja no m'he pogut treure el gegant de damunt. És una festa que enganxa, enganxa moltíssim, perquè és una festa de germanor i és molt bonica, llavors té una felicitat, perquè quan surts veus la gent, aquesta germanor...
aquesta complicitat que tenim tots, fer una mateixa festa i com la portem endavant. I això t'ompli d'orgull i de felicitat. Home, m'imagino que com a portador, quan estàs dins d'allegant i veus que la cara dels més petits, amb aquesta il·lusió que els miren, això també omple, no?
omple i això és l'aire fresc que no tenim més dins dels gegants. Havia pensat en instal·lar l'aire condicionat, però jo només vore la cara de felicitat dels nens ja tinc prou. És que Déu ni de la calor que ha de fer. Sí, sí, sí. Fa molta calor allà dins i tots els diuen aquí porto aire condicionat, ventiladors, no portem res, una tovallola per la suor i el que mou és la felicitat d'aquests nens i la música que portem al darrere, clar.
que és el que et comentava, nosaltres portem grallers, i no res, també va ser crear al 1991, però una fillera que es va fer a la televisió d'Aquí i de Cona, i els grallers, bueno, ens van juntar 8 o 10 persones, i van decidir acompanyar-nos a totes les sortides, i ara som una colla unificada, que anem per tot, per tota Catalunya. Molt bé. A qual peça el gegant?
Doncs amb roba jo diria que ja és uns 50-49 quilos, més o menys, i ja porta molta roba. I ahir deu pesar uns 45, una cosa així, aproximat, igualment baix de 2-3 quilos. Però sí que pesen. Aquí la gelanta que tenim, encara que sembli que péssima és...
és tot d'equilibri, eh? Al principi sembla que és una penitència, que t'agrada, però vas allà que no et caigui, que no et caigui, però després un cop agafis l'equilibri, sembla que no portis pes a algun moment. I a punt d'on fer balles i fas el que vols amb ells. I si et sembla bé, Vicente, en parles dels manotes? Sí, i tant. Mira, les manotes, al principi, clar, quan se'n van crear el 1980 fetes gigants...
Venien els gegants, ja et dic, no tenien ni grallers, i anaven pel arreu del territori, en coches propis, com sempre s'ha fet. I, bueno, el 2001, guau, es va decidir per la colla i delantera, guau, construir unes manotes. Hi havia ja bastanta gent a la colla,
i van decidir fer com a acompanyament unes manotes, que tenen un pes inferior, que són més portables i que també donen molt bé joc als nens petits, perquè s'apropen més, donen una miqueta més de joc. I aquestes manotes es van encarregar un senyor que es diu Joan Miró, d'allí de la Serra d'Almos, d'aquí propert,
i es va decidir posar-li de nom la Bruixa Farga i la Princesa Falduca. La Bruixa Farga és, no sé si coneixeu el riu del territori, que aquí a Uidecona tenim les oliveres mil·linàries,
una olivera monumental que va ser la millor olivera del 2007-2006 d'aquí a Espanya. I bueno, va ser molt nombrada. Doncs tenim els oliveres milenaris i per aquest motiu es va posar a Farga. I la falbuca és perquè tenim un cartell preciós que convido a visitar. I...
I no res, com els aquí a Oirepona són faguts, doncs vam decidir que sí que fagucà. Molt bé. I no res, i per aquest motiu. També són molt macos, no? Sí, sí, sí. S'hauríeu de veure. Ara, l'any passat, també els vam canviar els tractes, i els tenen nous, i bueno, són preciosos. Ja et dic, la bolixa Farga té una cara molt peculiar, i...
O t'agrada o no t'agrada. A molts nens, clar, els més petits els dona por i a molts nens els encanta. Jo, amb mon fill, tenia la casa plena de bruixes quan era petit. Així que... Sí, sí. Passant d'una estona, t'agrada molt o no t'agrada, no hi ha més. Sí, sí, sí, la bruixa és una cosa que t'agrada molt o no t'agrada gens. O t'agrada molt o no t'agrada gens. O te dóna por o... Bé, aquesta cara, no?, de... Serà millor per internet, doncs... És peculiar, és peculiar.
Vicente, i per últim, on podrem recordar-nos, on podem gaudir, actuacions destacades, on podem gaudir tan els gegants com les manotes d'Audiocona? Sí, està a l'agenda gigantera de Catalunya. Nosaltres ens movem per arreu de Catalunya, intentem anar a un país de cop, un cop a Barcelona l'any, segons molts de l'agenda, i la resta ens movem per aquí, per municipis de Terres de l'Ebre o nord del país valencià.
Moltíssimes gràcies per apropar-nos als gegants i les manotes de l'Uidecona. Gràcies i res, llarga vida als gegants i les manotes, gràcies. Moltes gràcies i ja sabeu que esteu convidats. I a festes de l'Uidecona també fan el Vall de Mentons, que representa, ja et dic, la festa d'aquí tradicional del poble. I el dilluns de festes fan aquest Vall de Mentons, al centre de...
al centre del poble, a la plaça de l'Església, i també traiem els gegants i vallen amb unes 230 colles, és un acte molt bonic i del qual us convido a tothom a viure-ho. Ahí estarem. Gràcies, Vicente. Una abraçada i gràcies a tu, Sílvia.
Programa produït per Sílvia Roman, de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, per la xarxa de comunicació local. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Avui parlarem d'un tema molt important i tenim molt poquet temps per desenvolupar-ho, de manera que, primer de tot, demanem disculpes a en Paco Illescas, que és la gent de la propietat immobiliària que ens acompanya en aquest espai del tast un cop al mes, i que li van proposar de parlar del tema del lloguer. Ell ja ens havia dit que no hi ha pisos de lloguer, és una realitat. I, de fet, nosaltres li vam remetre un article que va publicar el diari El 9-9, el setmanari El 9-9,
concretament el dia 13 de març, a mitjans del passat mes de març, i que feia referència als contractes de lloguer han caigut un 26% des que hi ha els topalls al preu. Ella ens ha remès a jo també tot un munt d'articles, que també intentarem jo fer una pincellada, però de fet, Paco, quan vam veure aquest article vam pensar en tu ràpidament, perquè això ja ens ho havies dit...
Clar, és el que venim denunciant des de fa ja mesos, des del Col·legi d'Apis, en el qual estem dient que l'accés o la saturació de reglamentació ens està provocant aquesta situació que cada dia hi ha menys pisos de lloguer en el mercat. És el que venim denunciant des de fa dies. De manera que comentes, l'accés de regulació...
I la manca de construcció, totes dues coses. Sí, és que jo crec que tenim una mescla aquí, una tormenta perfecta. L'habitatge des de fa 20 anys és un problema, un problema no resolt.
des de la crisi del 2008, en el qual ens vam cargar tot el teixit d'empreses constructives, o van desaparèixer, no ens el vam carregar, va desaparèixer, doncs no tenim un nivell de construcció, o a poc a poc va pujant, però no al nivell necessari, no a la necessitat real de la ciutadania, dels pisos que realment necessitem tindre en el mercat.
Què passa? Un mercat que estava funcionant força bé, que era el lloguer, en el qual sí que és veritat que es va viure una situació d'increments de preus molt sobtats, doncs aquest increment de preus, la forma d'atindre aquest increment de preus, nosaltres creiem que no ha estat la més idònia. Hem fet una reglamentació pensada única i exclusivament per aquest increment de preus,
no donant una seguretat jurídica als propietaris, en el qual, bé, amb temes d'ocupació, amb temes de conflictes, propietari, llogater, doncs no prou resolts, doncs han quedat una seguretat jurídica als propietaris, o el petit propietari, que realment és el 85% del mercat de lloguer,
ha pensat que millor vendre's el pis i evitar els problemes. La realitat és que el que és propietari amb aquests topalls es veu abocat o finalment opta per vendre per evitar problemes. Realment, jo crec que la reglamentació que hem fet o la legislació que hem fet ha sigut pensada, principalment, com dic, amb el tema de preus o topall a preus,
però no veient la realitat del que seria el tipus de propietari que tenim. Pensem que el 85% dels propietaris són petits propietaris. I quan jo dic petit propietari, vol dir un senyor que ha estalviat, que ha comprat un pis, que s'ha comprat un segon pis i que el primer pis no l'ha venut.
i ha preferit llogar-lo, posar-lo en el mercat de lloguer. Una cosa que personalment penso que és correcta. És lícita. És lícita i correcta. I ell pensa, doncs, si un banc m'està donant un 4 o un 6%, doncs el mateix percentatge...
Tinc el meu immoble, el guardo i el poso en lloguer. Què passa? S'està legislant, jo crec que per evitar la maleifeta d'un 15% dels propietaris, que són els grans fons Voltor, les grans empreses d'intermediació o amb propietat d'immobles,
És com si, en aquest punt de vista, seria com si les empreses, les indústries, les cataloguessin en petites empreses i grans empreses.
Quan, d'alguna manera, el legislador diu que un gran tenidor és un senyor que té, aquí a Catalunya, 5 immobles, a fora, a l'estat espanyol, 10 immobles, el que està igualant és aquest senyor de 10 immobles amb una gran empresa, amb una multinacional, que té...
milers i milers d'immobles. És com si compareixin en temes industrials a l'autònom, el petit autònom que té 3, 4, 5 treballadors versus la gran multinacional. De fet, una altra cosa que passa és que ens comentaves bé el petit propietari, no? Doncs igual diu la millor opció per no tenir-ne problemes és vendre. També és veritat que els preus de lloguer també s'han disparat.
No hem aconseguit, al final, amb la legislació que he fet, no hem aconseguit... Realment, estaven desbocats. Els preus de lloguer estaven desbocats. Ara, d'alguna manera, el que estem fent és un topall, però el propietari, el petit propietari, a vegades, el que busca, i el gran encara molt més, és buscar els petits foradeig per legislatius per entrar aquí, que era el tema... Durant una temporada vam tindre el tema dels contractes de temporada...
o contractes d'alguna manera o habitacionals, inclús, o d'habitacions. El contracte de temporada, d'alguna manera, era el que, per exemple, aquí a Mollet, utilitzem per als Mossos d'Esquadra. Els aspirants a Mossos d'Esquadra, d'alguna manera, que estan un any, fèiem aquest contracte amb aquests senyors. Venen quatre Mossos, entren dintre d'un pis, estan nou mesos i surten.
la legislació s'ha fet o s'ha intentat aquest petit foradet que havia deixat la llei, doncs tapem-lo. Aquests també hauran de tindre aquest topall de preus.
a poc a poc el propietari li van tapant aquests... I com acaben? Doncs venent. Més ara que tenim, com hem comentat fa momentet, uns nivells de preus de venda que estan per sobre d'inici de la crisi o de final de...
Al Pacón s'ha remès això, un article també publicat pel diari El Periòdic, a la secció d'economia, de finals de febrer, que deia el preu de l'habitatge d'esport dels màxims històrics de la bombolla, de finals de 2007, principis 2008. Vol dir que sense tindre un volum de pisos nous en el mercat, estem aconseguint uns preus a nivell de bombolla. Què vol dir? Que estem venent pisos de segona mà
per sobre del preu de fa 18 anys.
Doncs això s'ho troba el propietari d'un pis en el qual l'estem reglamentant, en el qual li estem dient que no pot posar el preu que ell vulgui, que estan alts. Entenem que estan alts actualment. Però li estem posant un topall. Li estem, per altra banda, al problema d'indefensió jurica que té quan no li paguen o quan li ocupen el pis. Que triguem un any i mig a fer fora a l'ocupa.
Però, per contra, l'hora de vendre pot posar el preu... El preu que ell cregui. O sigui, la rentabilitat és ràpida i, a més a més, et venen pisos en 4-6 mesos, doncs el propietari al final pensa, escolta, no em complico la vida i venc el pis. Escolta'm una cosa molt ràpid sobre el tema aquest de la pròrroga, que s'ha dit allò de sol·licitar la pròrroga. Vosaltres us recomaneu, també, des de les...
Nosaltres recomanem... O sigui, cadascú farà allò que cregui més convenient. O sigui, el que ha dit el govern és que fins al 2027... Si vostè té un contracte de lloguer... Està prorrogat fins al 31 de desembre del 2027.
Penseu que amb tota aquesta reglamentació, al final, a qui estem reglamentant, a qui li estem millorant la vida, que és bo, és els actuals llogaters. Són els que amb aquesta legislació hem allargat el contracte, tenen els preus a topall, però a qui no li solucionem la vida és el jove que vol llogar, el senyor que no té recursos suficients per arribar a un lloguer. Aquests continuen amb la mateixa situació
Que és el que ens comentava el Paco, eh? Tenim persones que volen jugar, que tenen un sou, tenen un salari, que podrien accedir-hi, però no hi ha pisos per fer-ho. Paco, ho hem de deixar aquí. Ja hem dit allò, tema important, però amb poc temps per tractar-ho, ens retrobarem d'aquí un mes. Potser toca a veure si hi ha novetats en aquest àmbit. Esperem. I que siguin positives. Ho esperem. Per propietaris i per llogaters. Que vagi molt bé. Gràcies. Moltes gràcies. Fins la propera. Adéu-siau.
Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors.
dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat destaca un accident a la ronda litoral que talla un carrer i provoca fins a 3 quilòmetres de retencions en sentit besós, mentre que a la C-58 també hi ha aturades de fins a 7 quilòmetres entre Terrassa i Sabadell, també entre el Nus de Trinitat i Ripollet en amb dos sentits de la marxa. A banda també hi ha 4 quilòmetres de retencions a la C-17 entre Llissa de Vall i Mollet cap a Barcelona.
I pel que fa al servei ferroviari, també la circulació de l'R11 i l'RG1 es troba interrompuda entre Llança i Portbou per una incidència tècnica en la infraestructura. A causa d'això, els trens poden quedar aturats o bé incrementar els temps de recorregut en aproximar-se en aquest tram afectat. Renfeix ha establert un servei alternatiu per carretera entre Figueres i Portbou.
I també en l'àmbit ferroviari avui s'ha recuperat el servei de tren entre Sant Sadurní de Noia i Martorell tallat des de l'accident ferroviari mortal de Gelida. D'aquesta manera s'ha recuperat la relació ferroviària entre Sant Vicenç de Caldès i Terrassa Estació del Nord. També s'ha restablert el recorregut complet en tren entre Massanet Massanes i l'Hospitalet de Llobregat.
I balanç positiu a les carreteres aquesta setmana santa, ja que no s'ha registrat cap accident mortal i les retencions tant el diumenge com dilluns han estat sensiblement inferiors a les de l'any passat. En un any també hi ha hagut un augment del 6% de la mobilitat. Ho ha explicat aquest matí a la xarxa Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit.
Sembla que no podem recuperar aures d'ara aquestes declaracions. En tot cas, les cues més destacades d'aquests dies s'han produït a l'AP7, on s'han habilitat també carrils adicionals a diversos trams. I també la consellera d'Educació i FP, Esther Nouveau, es recupera avui a la feina després de dos mesos de baixa per malaltia.
Ho farà en un moment de màxima reivindicació del col·lectiu de mestres que també tornen a les aules amb l'amenaça de noves vagues si no recuperar la negociació de les seves condicions laborals. Una crisi que de retruc afecta també les famílies dels alumnes que han vist, per exemple, com els darrers informes que els han arribat incomplets com a senyal de protesta per part dels docents.
I la campanya de la renda 2025 comença de mai s'allargarà fins al 30 de juny amb poques novetats però amb més deduccions per a rendes baixes i joves. Es mantenen els límits per estar obligat a declarar 22.000 euros anuals amb un sol pagador i 15.876 en el cas de tenir-ne més d'un.
També han de fer la declaració autònoms i beneficiaris de l'ingrés mínim vital mentre que els autorats només ho hauran de fer si superen aquests indes. Entre les principals novetats destaquen deduccions vinculades a l'eficiència energètica, també a la compra de vehicles elèctrics i també ajudes com la deducció del lloguer per a menors de 35 anys. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. L'actualitat de Mollet, l'opinió dels grups municipals, cada dia a Ràdio Mollet. Portaveus municipals de dilluns a divendres a dos quarts de dues del migdia i en redifusió a dos quarts de nou del vespre.
Galiza, no valles. Un programa de la Irmandad de Anosa Galiza de Mollet del Vallès. Galiza, no valles. Emisión el martes a las 7 de la tarde. Repetición el sábado a las 5 de la tarde.
Música Música Música Música
Hola, sóc en Pele Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música dels anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en revisió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, posa't les piles.
Sons de Taverna, on cada cançó té una història, amb Joan Progués.
Torrevieja és una d'aquelles habaneres igna per una localitat on aquest gènere musical li donen una singular important. Cada any s'hi celebra el certamen de habaneres i polifonia, que ja porten més de 60 edicions. El mestre Ricardo Lafuente, gran impulsor del certamen i excel·lent compositor, va dedicar aquesta habanera a la terra on va néixer.
És d'obligada interpretació pels grups que hi participen i que la majoria de les formacions de veneres de casa nostra la tenen en el seu repertori. L'escoltarem per al grup bergantí de Malgrat de Mar. Música
Es torre vieja un espejo donde Cuba se mira y al ver se suspira y se siente feliz. Es donde se habla de amores entre bellas canciones que traen de Cuba su alma y sentir.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
¡Ay, torre vieja divina! ¡Ay, con su cielo sin mar! Eres embrujo, canto de amores, látido el sueño para el que gusta soñar junto al mar.
Fins demà!
Entre las olas tatuadas vienen las habaneras que son de la Habana mensaje de amor. Bajo suaves caricias a la vez que la brisa ves a la playa con una canción.
¡Ay! Con su cielo sin par, eres embrujo, canto de amores, látido el sueño para el que gusta soñar junto al mar.
Torre vieja divina. Van. Con su cielo. Silva. Eres embrujo. Canto de amores. Lácido el sol que apaga el que gusta.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
I never cheated.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Donem la benvinguda a l'espai del col·leccionisme que compartim els dimarts amb l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca. El dia d'avui anem a fer repàs de les activitats que tenen previstes per aquest trimestre. Hem fet aquesta petita pausa en el temps després dels dies festius.
de Setmana Santa, i la Montserrat Cabarroques, que és la presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, ja ens va avançar. El dia 7 d'april ens retrobarem de nou en aquests micròfons i comentarem això, les activitats que tenim previstes, perquè, a més a més, hi ha algunes d'elles que les han ajornat per aquestes dates, precisament per tema del temps i coses així que ens havies comentat. Sí, perquè hem retressat algunes i així. Però... Bon dia, Montserrat. Molt bon dia. Una mica farta de la mona, però bueno.
Que no estic farta, que em menjaria més. Vull dir que no passa res. Bé, primer dius que aquest mes d'abril ja vam tenir el mercadet, però tenim dues cites importants aquest mes d'abril. El dia 23 estarem a Sant Jordi, com sempre,
Traiem un joc de punts de llibre de 5 i un de regal. I, a més a més, tindrem un parell de caixes.
de punts de llibre molt interessants. Ens han fet donació, una associació que ha plegat. Uns són variats, però els altres són exclusivament de Sant Jordi, n'hi ha de molts anys. El que hem pensat és, per no regalar-los, perquè, si no, la gent els agafarà a Deistajo...
els posarem molt baratets. Els de Sant Jordi a 5-1 euro i els altres a 10-1 euro o alguna cosa així, però... I ho farem donació a animalets. Com que cada any col·laborem amb ells, doncs farem donació del que traiem, això, animalets...
Però, bueno, que la parada estarà molt maca, que estarem allà tot el dia i que ens podeu trobar allà i venir a veure'ns. A les pruneres, eh? A les pruneres. Sí, suposo que l'Ajuntament ens envia, com sempre, a les pruneres, si no hi ha nova ubicació. Ahà.
I després, dos dies després, el dia 26, tenim la 32-32 Fira del Destor, que la teníem sempre al març i l'hem passat a l'abril. I podeu trobar de tot, de tot i barat-ho. És una fira de segona mà, de col·leccionisme, hi ha de tot.
Hi ha de tot, clar. I de fet que hi ha gent de la ciutat que participa activament, no? Sí, sí, que venen. Associacions més que res que venen i també associacions de fora que venen i que se'ls hi dona lloc i que vull dir que, bueno, que...
Ja recordem que la Fira del Destorp és la filosofia aquesta d'allò que a tu et molesta, que ja no fa sus, no? Que fa neteja de casa i dius, això què en faig? Ho llenço a la brossa? Doncs no, vas allà. I si més no, o ho vens o ho canvies. I llavors, Montserrat, ho fareu el diumenge a l'Avinguda Llibertat, ho feu al Mercader, en horari de matins? Sí, de dematí. De dematí, com sempre. El dematí fins a les dues i estarem allà i, bueno, de moment...
Estem començant a apuntar, però l'any passat era amb quasi 40 parades, i suposo que aquest any més o menys també hi haurà, vull dir, que fa petxoca i que pots triar i remenar. Aquí també, en aquest també s'hi accepta que portin roba i coses d'així. El que volem que la portin ben posadeta i ben maca, però hi ha molta cosa que a vegades...
jo què sé, mira, jo l'any passat vaig agafar mitja dotzena de plats de duralets, perquè ja no n'hi ha de duralets. Clar, de fet, la Montserrat acaba de dir, l'únic que demanem és allò que ho col·loquin bé, jo crec que ja fa uns anys, no?, que ja fa uns anys se'ns va dir, sisplau, el terra no, porteu una taula, alguna cosa, no? Sí, el terra no, i si més no, si tenen alguna cosa que no tenen prou de taula, que posin un parell de caixes, qualsevol, però que ho aixequin una mica, perquè la gent s'ajupa a buscar coses i està molt avançada que es caigui.
i que tinguem algun susto i els diem que no, no volem. De tots modus, la gent que sol portar roba cada vegada més porta aquestes borres que ho penja i ho té molt ben posadet, vull dir que normalment ho tenen ben posat. Vull dir, no es posa res a terra, no ho deixem, de tots modus, eh? Ja, ja, ja.
El primer diumenge ja no, és impossible, perquè ha de ser de la carpa, sota la carpa i amb taula. Però en aquests que fem, aquest del d'estorp, el de l'euro i així, deixem més tros i deixem, si no ho posen amb taula i ho posen penjat o ho posen a sobre d'algunes caixes, doncs millor. Molt rebre, doncs. I llavors sapigueu que aquest segon trimestre tindrem mercadet el 3 de maig i el 7 de juny.
I després ja pleguem fins al setembre. Bé, pleguem el mercadet, perquè fem moltes coses, ja ho explicarem. Sí, perquè després ja ve tot el que està relacionat amb la festa major. Amb la festa major, que col·laborem amb diverses coses. Bé, ara també col·laborem amb la...
Amb la barbacoa solidària. Nosaltres amb les colseres Candeles... Ah, que és aquest cap de setmana, el dia 12. Nosaltres amb les colseres Candeles amb el David sempre hi col·laborem. Quan els llonguets comprem 50 llonguets i ara comprem 5 tíquets, 50 euros, sense anar-hi. Perquè tenen uns tíquets de d'allò zero.
per qui vulgui col·laborar sense anar a la Barcoa. I encara que a vegades hi anem, algú de l'associació hi va, però hi va per la seva compte. Però l'associació hi col·labora sempre amb 50 euros. Ja sabem que és poc, però una mica nostre, una mica d'una altra, una mica d'una altra, fa un munt, no?
Clar, ja ho diuen, no? Perquè la nostra associació no pot més, ens ha de col·laborar amb tot, col·laborem amb això, col·laborem amb el Tancet, col·laborem... Però poquetes quantitats, però bueno, el que podem, no podem fer gaire més. Però dius que... Segur que aquestes entitats ho agraeixen igualment. Dèiem que avui hem parlat precisament de la barbacoa solidària, que arriba a la decena edició, són 10 anys ja, eh? Sí, sí, ja són 10 anys, sí, sí.
I la veritat és que es passa bé, eh? Jo us ho aconsello, eh? Jo l'any que em trobo bé i puc anar i anem, eh? Perquè te sentes allà, parles amb un, parles amb l'altre, menges la botiferreta, t'aportes tu el teu alioli, no? I la mar de bé. I a més a més hi ha moltes actuacions, hi ha moltes entitats per la ciutat implicades, no? Sí, per això que va bé, perquè està molt bé. Vull dir, nosaltres hi col·laborem, cada any hi col·laborem, i vull dir... Doncs ja sabeu, aquest mes tenim el 23 o el 26 ocupat.
El 23 estarem a Parada de Sant Jordi i el 26 a la Fira del Destorp. I després els mercadets de primer diumenge. De primer de maig, que és el 3, que també ens tocarà com aquest passat, un cap de setmana de festa, com aquell que diu, perquè l'1 és festa.
Però és igual, hi ha molta gent amb ullet, vull dir que ens és igual. Això ho noteu quan allò es nota? A veure, notem a vegades les parades que venen coses de col·leccionisme, perquè sí que és veritat que els col·leccionistes sí que ens marxen a vegades.
Però la gent normal del poble que passeja, que surt, que va a missa, que surt de missa... Aquesta no es nota tant, eh? No es nota tant, eh? Vull dir, i si vam deixar de fer-ho al juliol i a l'agost no va ser per la falta de gent. Que dius, marxa molta gent a la platja. No, és per la calor. Era horrendo. Allà toquen molt de sol i era horrendo i vam dir no tenim necessitat i...
Però vull dir que no pensis, perquè mira, jo, per exemple, la del mes de març em pensava que no tindria massa afluència de gent perquè hi havia el centre Andalús i això comporta molta gent que se'n va cap a... I bé, en tingueu una gent enorme.
Vull dir que no... A veure, el gran problema és que no plogui, però si no plou i fa bon temps la gent li agrada sortir. Som Mediterrània i se'ns agrada sortir al carrer... I és un puesto de pas, és un puesto de pas. Vull dir, la gent passa i mira i remena. I com jo dic, no tota la gent ve al mercat per comprar,
Però si passa i ho veu, a vegades sí que compres sense tenir intenció de comprar, no? Vull dir... I si més no, també parles amb un, parles amb un altre, no ho sé. És que els mercats són molt agraïts. A mi m'han agradat sempre molt. Potser perquè m'agrada parlar molt, no? Però són molt agraïts, perquè moltes vegades amb tot el mes no has vist una persona que la veus al mercat cada mes, ho entens? Ja, ja, ja. La veus passar perquè ve de missa o ve d'algun lloc i...
I no sé, no? Vull dir... Però tenim els matiners que solen ser els col·leccionistes, solen venir més a primera hora. També tenim els senyors matiners que van a buscar el pal, el prat o els xurros i aprofiten per comprar llavors, que no hi ha tanta gent. I llavors ja tenim els que passegen, els que passen, els que miren, els que busquen i remenen.
Està bé, està bé. Vull dir que està molt bé. I perquè cap de setmana tenim... Que tinguem aquí a prop, l'11 d'abril, tenim una trobada de col·leccionistes a la Biblioteca Josep Mas i Carreres a Naves, al Bages, el dematí. Ho fa l'associació de col·leccionistes del Bages.
I llavors ja ens hem d'anar una mica més lluny. A l'11 i 12 d'abril tenim el bitxiquiat. I això què és? Que és a Montguia. És un d'allò de col·leccionisme molt gran, que es fa amb un poli esportiu. El poli esportiu de Montguia. Ah, de Montguia. Està al 30 i escaig de quilòmetres de Bilbao. Que poble.
Ah, molt bé. Doncs hi va molta gent d'aquí, perquè saps el que passa en aquesta trobada, per el que em diuen, perquè jo no hi he anat mai, que també baixa gent de França. Ah, clar. Sí, sí, sí, clar, ho tenen molt a prop. Ho tenen molt a prop i baixen gent de França. I m'ho diuen els col·leccionistes, diu, intercanvien coses amb gent de França i tal...
I llavors és ja, també cap al nord, el 10, 11 i 12 d'abril, tenim la quinzena Fira d'Antigüetats i Col·leccionisme al pavelló d'exposició en Davilés. Ahà. Davilés. Vull dir, això ja és per anar una miqueta més lluny. I Davilés, si no ho coneixeu, també paga la pena de visitar-ho. La veritat és que sí. I la fam allò, Gijón, Oviedo també és molt maco i Davilés també té el seu encant. És molt petitet. És petit però és maco. Maco.
I dius que la setmana que ve, si més no parlarem d'una col·lecció, que fa una amiga meva, la Teresa, de receptes de cuina.
receptes amb si, ella intenta recuperar receptes de gent gran, però el que m'ajuda tant en fa, que vull parlar amb ella, perquè ja no sé per on va, és llibres de cuina. Llibres de cuina. Vull dir, parlarem. Si podem parlar amb ella en directe, no ho sé, perquè em sembla que encara fa algun treball, però parlarem amb ella un dia d'aquests, a veure com ho té per...
perquè m'expliqui també una mica com va i com es fa. Ja que la Montserrat parla de cuina, recordar que a finals de març, aquí a Mollet, en Pep Salsetes, va presentar el llibre Cuinem, que vam dir allò que seria una bona opció per Sant Jordi, i que és un...
És un llibre de receptes, però adreçat a la família, perquè els nens també participin, no? Això està molt bé. I llavors és amb il·lustracions, vull dir, receptes d'àpats típics catalans. A mi m'ha agradat molt sempre. Jo havia fet cosetes amb el Pep Salsetes, i és d'aquí. I fa coses molt casolanes. Jo...
Ja quan veig algun d'allò de cuina que ja elaboren tant i fan tantes tonteries, doncs ja no m'agraden. Doncs a la teva amiga Teresa li has de dir, escolta'm, ja t'has assabentat que han tret allò, cuinem? Doncs ja l'hi diré. Perquè vagi ampliant la seva col·lecció. I bueno, dius que si voleu alguna cosa de l'associació, teniu l'email de coleccionistasmollet.com, però si no, doncs pel mercadet o aquest mercadet.
Per Sant Jordi. Teniu per trobar-nos per Sant Jordi i la Fira del Destor. I podeu parlar amb nosaltres i podeu demanar-nos el que vulgueu. I fer-vos socis. Els socis són 10 euros l'any. Tampoc és tant i ens ajudeu bastant. Molt bé. Queda dit, Montserrat. Ens trobem la setmana vinent. Fins la setmana que ve amb les receptes de cuina. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però demà tornarem amb més propostes. Com sempre us diem, gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.