Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, si jo benvingudes i benvinguts al magazí matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles, es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Sergio Guardenyo i en Mavalea, que és el que farem aquesta jornada. També convidarem la nostra companya Carla Ramos,
perquè ens faci cinc cèntims de l'actualitat vinculada a la nostra ciutat. Després, avui, com a convidat, tindrem el pagès de Gallecs, en Pere Joan Alcina, perquè ens expliqui, ara que estem a l'hivern, quins són els productes que es treballen en aquest espai natural que tenim a tocar, que és Gallecs.
Després tindrem l'Espai de Cultura Viva, de la xarxa, també tindrem el tast. Avui compartirem temps de ràdio amb el Paco Illesques, responsable API de la nostra ciutat, que parlarem com sempre ho fem.
tot tema vinculat amb l'habitatge. Tindrem també l'espai que compartim amb l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca. Ens acompanyarà la seva presidenta, com és habitual, Montserrat Cabarroques, que avui ens ve a parlar de col·leccions i de col·leccionistes. Hi ha alguna cosita més, ja hi haurà en el programa. Però ho deixem ara aquí. Feta la presentació, arrenquem.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Què ens expliques avui? Doncs mira, parlem de novetats en cultura popular molletana i és que José López és el nou president de la colla gegantera de Mollet del Vallès. L'entitat de Cultura Popular ha celebrat aquest passat diumenge una assemblea general en la qual s'ha aprovat la renovació de la junta directiva de l'entitat.
D'aquesta manera, José López ha encapçalat la Junta i agafat el relleu de Pau García, que havia estat el president de la colla els darrers anys després que novembre del 2023 hagués estat relegit per segon mandat consecutiu. José López havia format part de la Junta com a vocal en aquest darrer mandat.
Ara se situa al capdavant de la colla després d'un període d'incertesa marcat per l'absència de candidatures en dues convocatòries d'eleccions. Un càrrec que assumeix amb la voluntat d'assumir el lideratge de l'entitat per garantir estabilitat i el bon funcionament de la colla. En declaracions a Ràdio Molleta, el president de la colla gegantera ha afirmat que afronta el càrrec amb ganes de fer coses i amb energia.
Sempre és, bueno, ganes de fer coses amb energia, de voler seguir donant el que pots i aleshores, doncs, encantat això, que la gent confiï, que la gent tingui ganes i que la gent t'animi i t'ajudi en tot el possible.
La nova Junta, com dèguim, està presidida per en José López i l'acompanyen Edgar Gatsch, qui canvia de vocal en aquest darrer mandat a cap de colla, i Pau García de secretari. A més, la candidatura incorpora cares noves com Judit López, de tresorera, i Marta Vilar de Bo i Cristina Solavera com a vocals. En referència a aquest equip de Junta, José López ha afirmat que es tracta d'una junta continuista, que bàsicament el que volen és que tothom assumi. De fet, doncs,
ha fet aquesta crida a la unitat perquè afirma que tota la gent que forma part de la colla són necessaris i es necessita que cadascun dels membres que la integren hi participi activament. De fet, jo diria que gegantés cada vegada també ha anat augmentant el gruix de la seva massa social, cada vegada són més presents i també recordem que l'any passat tenien aquesta iniciativa dels gegants de les escoles que per aquest 2026 crec que també. També.
Hi ha voluntat de continuar amb el projecte, sí. Molt rebé. Ara parlem de Rodalies. Parlem de Rodalies i és que el nou pla de Rodalies 2026-2030 preveu una inversió d'1,4 milions d'euros per l'adequació del pas soterrat de l'estació de Mollet Sant Fosc.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Padeca, i el secretari d'Estat de Transport i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, han presentat el nou pla de Rodalies, el qual té una dotació econòmica de més de 8 milions d'euros, una xifra que representa més diners que el pla vigent 2020-2020.
Altres actuacions destacades del Baix, Vallès i Rodalies són la millora de l'estació de Montmeló i Parets del Vallès amb un pressupost de 14 i 19 milions d'euros respectivament. La supressió del pas a nivell de la Llagosta, la remodelació de l'estació de Montcadà Bifurcació i també el desdoblament del tram Montcadà Bifurcació-Parets.
Molt rebent. En aquest període de quatre anys és prevista aquesta execució. Esperem que millori la vida dels mulletans, també, amb l'accés a la zona més industrial, amb la urbana.
Molt bé, Carla. Aquestes seran informacions que quedaran recollides a l'informatiu Mollet al dia. No us oblideu pas a la 1 en punt, connecteu Ràdio Mollet. També després teniu la possibilitat d'escoltar l'infopodcast, a més si us doneu d'alta en el nostre WhatsApp, de rebre aquest informatiu de 3 minutets amb la informació més destacada. I després, ja sabeu, el podcast a les 8 del vespre també, novament, emissió del Mollet al dia. Així que, informació local...
El màxim. A l'abast. A l'abast. Molt rebé. Que vagi bé. Que vagi bé. Adeu. Ara anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Sembla ser que avui una mica més tranquil·la, tot i que és un petit impàs. A veure què ens diu en Lluísmi Pérez. Molt bon dia, Lluísmi.
Bon dia, una jornada avui força més tranquil·la, molt més asserenada, també molt més radiant i de cel molt més blau a gran part de Catalunya. Tindrem alguns núvols escampats pel Pirineu, sobretot el de Lleida, i també aquesta tarda algun ruixadet molt local que es formarà a les Terres de Ponent o cap a les Terres de l'Ebre, com més cap a la costa. Brava el que farà és una mica més de vent en gran part de la jornada i això també farà que hi hagi una mica de mala mar, maragassa, fins i tot mar endins. Per tant, precaució en les activitats nàutiques...
Estem pendents a la xarxa.
It's like a type of alchemy Introduce me to your best friend
Bona nit.
Bona nit.
Avui us hem dit que tindríem conversa amb el pagès de Gallex, amb Pere Joan Alcina, perquè amb ell vam quedar que, doncs, cada X temps, cada tres mesos aproximadament, ens agradaria tenir-ho aquí a llocada estació de l'any, saber-ne què és el que els productes que trobem a la terra, a Gallex, i per això, doncs, el tenim aquí, estem a l'hivern i volem saber què és el que es produeix i què s'està acollint a Gallex en aquesta època de l'any. Molt bon dia, Pere Joan, com estem? Molt bon dia, molt bon dia.
Molt bon dia. Avui venia sentint, per ràdio, per cert, que anaven dient que s'havien donat dades del Meteocat i que estàvem en uns dels hiverns més plujosos, l'hivern encara no ha acabat, són tres mesos, allò desembre, gener i fabre, però que portem allò un desembre i un gener amb més pluja del que és habitual. L'hivern acostuma a ser allò una època freda però més seca,
I això segurament està afectant l'agricultura, no? Bé, sí, afecta que retrasa coses, d'alguna manera com que no pots entrar. Si has d'entrar amb maquinària petita et pots morir perquè no acabes mai. I si has d'entrar amb maquinària grossa fas unes trepinades que aleshores allò costa molt que torni a ser productiu.
El que sí que és veritat, que ahir érem la candelera, te'n recordes, no? Sí, allò, si la candelera riu... La candelera riu, el fred és viu, si la candelera plora, el fred és fora. Ahir va plorar, però... I després hi ha un altre que diu, encara que la candelera rigui o plogui, el fred encara és viu. I em sembla que aquesta és la que funcionarà.
Encara es diu. Doncs el problema és aquest. Que, a veure... Clar, vull dir... Hi ha coses bones i coses dolentes. Hi ha coses positives...
que les capes freàtiques estan a dalt de tots els pous, estan a punt de rebussar, faltaran un parell o tres de metres perquè estigui ple el pou. I l'altra, la negativa, és que dificulta determinades feines, que si entres ara amb el tractor pesat al camp, deixes com fas una autopista al camp, llavors allò costa molt d'arrencar i és millor no tocar-ho.
Deies allò, estàvem parlant de la precipitació, de l'aigua, però també em comentaves, clar, també hem tingut allò, unes diferències tèrmiques molt... Sí, de temperatura, sí. Que això també us ha fet malbé, algunes coses que tenim... Bé, clar, tot aquell producte de cols, coliflors i bròquils, de tot això, està acostumat a que faci fred i no li passa res.
Però, clar, si ara fa calor, ara fa fred, ara fa... hi ha fluctuacions de temperatura, això els afecta i alguns acaben... Bé, la majoria d'aquests productes ha acabat amb res. També és veritat que la horta d'hivern és la més pobra de tot l'any, vull dir, perquè tens... Sort que tenim els calçots, i no fos pels calçots, podríem ja marxar de vacances i deixar-ho fins al mes que ve per començar a plantar les coses de primavera i començar el segle,
de tot l'any i el març comença el segle i acaba fins al desembre Joan és productor ecològic que jo ara li comentava com és que vas fer allò la passa al tema de l'agricultura ecològica i em comentaves el 2005 el 2005 amb una colla d'aquí gallecs propiciat pel consorci començava el consorci començava un nou gerent i tal fent estudis i mirant
Com evolucionava l'agricultura, van dir, hem de passar-lo a ecològic, encara que si hi ha quatre gats, i ara ja no són quatre gats, som ja més de 40 grats, bastants gats, però avui aleshores érem uns extraterrestres, aquells que volien fer productura ecològica, què és això?
De fet, em comentaves que vas fer el pas de l'ord i a l'espelta, no?, perquè tu produeixes horta i cereal, també. Jo tinc extensius, tinc camps, jo porto 36 hectàrees, 36 camps de futbol, de les quals hi ha cap unes 4 hectàrees que serien horta, que és el que es pot regar, i la resta són extensius que hi fem normalment blats, blats per consum humà.
Jo encara me'n recordo quan vaig agafar la finca que el pare va traspassar, doncs era tot hordi, tota la finca era hordi, hordi que anava per una fàbrica de pinsos, per fer pinso per donar menjar, en aquest cas eren els porcs perquè era el grau de lliçada avall.
Aleshores, amb el canvi aquest de passar a l'ecològic, bé, fer aòrdia ecològic, tampoc hi havia molta demanda d'aòrdia ecològic per fer pinso amb ecològic, aleshores era una cosa que aquí no s'estil·lava, i aleshores vam decidir fer per consum humà, que sempre hi ha un nitxo de mercat, que algú, que sempre hi havia certa demanda de blats panificables amb ecològic, i vam començar per aquí.
Començà amb l'espelta i al principi la gent deia, l'espelta? Jo mateix, però m'ho he d'explicar que era l'espelta, jo ni ho sabia tampoc. Jo sabia que era el blat que aleshores utilitzàvem i l'ordi i tal, però l'espelta també ens sonava xinès. I ara hi ha tot un grapat de consumidors que el que busquem és pressament el pa d'espelta perquè és molt més digestiu, facilita molt més. En principi, clar, són aquells blats que no són transformats
ni genèticament, ni amb barreges, ni amb substàncies, el que fan és que produeixin més. O sigui, no produeix tant com altres blats de tipus híbrid. El que passa és que, clar, al fer canvis genètics, hi ha coses que millores, millores en producció, però aleshores perds qualitat, perds algunes coses. Quan tu transformes, sempre vas perdent coses.
que la producció se't multipliqui per 10. Aleshores, si vas perdent, segons què, si la producció et compensa, però vas perdent coses. En canvi, aquests blats que no estan modificats, doncs conserven tota la seva qualitat. O sigui, això...
No sé, em recordo que van... Sí, va ser en una conferència que vam fer allà a Sant Padó sobre els tomàquets, diu... Parlaven d'empaltar tomàquets. O sigui, imagina't, ja, empaltem tomàquets, agafem... Posem un tronc d'una tomàquera i l'empaltem, la tomàquera que nosaltres volem, això pels hivernacles. Bé, nosaltres... Jo no he provat, no ho sé com funcionar, però la gent...
I aleshores, imagina't, deien, aquell noi, el tècnic, deia, com més producció, menys qualitat. Això és genèric. Si tu vols una cosa que produeixi molt, tindràs un producte però amb menys qualitat que aquell que no produeix tant. Per tant, és buscar sempre un equilibri entre producció i qualitat.
Si tu vols molta producció, saps que la qualitat serà molt baixa. Aleshores, bueno, ho hauràs de col·locar on t'ho col·loquis. Això és una miqueta com a tot arreu, no? Els treballs més artesanals són més cars i potser el consumidor no ho sap valorar tant, no? Perquè diu, oi, això és molt car, però per contra té molta més qualitat que no pas allò, una cosa produïda a l'engròs. Això està clar.
Comentaves allò de bròquil, cols, coliflors... Espina, flors, fulles, principalment fulles, espinacs, ara tenim plantats per a veure si el temps no fa tanta fred. Ara tenim bastant un tros de fulla, bledes, plantats, bledes, espinacs, enciams, cebes... I tu no m'ha plantat mai. Ara començarem el mes que ve plantant tot això.
I el tema dels calçots, jo això ho he sentit sovint, que molts productors diuen sort dels calçots, que ens salvan la temporada. Però el més bo del cas és que ha salvat la temporada els productors i amb els restauradors també, perquè... És que ara els restauradors, abans era a partir del febrer-mars que començaven les calçotades, ara ja han restaurat... Exacte. El desembre ja comencen. Jo he començat a collir calçots al desembre.
i el Josep de Torremalla, que ell serveix a restaurants que fan calçotades, i jo m'ho deia el del jardí, el Josep m'ho diu, clar, diu, molts restauradors que el gener i febrer estaven, no sé si tancar o no tancar, ara amb les calçotades i tot això, doncs vinga, va, compren calçots i els productors, es proveixen molts més calçots. Jo encara me'n recordo a casa que el pare em plantava de calçots
Però em plantava per casa per fer una calçotada o dos a l'any i prou. I ell feia igual un sac 25 quilos i jo planto uns 2.000 quilos. Jo planto poc, no planto gaire.
Però el Josep de Torremalla va de 10-15.000 quilos de ceba. Aquesta ceba, aleshores, la tornes a plantar i el rebrotar són els calçots. El calçot és una ceba rebrotada. És que això ja està.
Clar, i ell és normal, i no només aquest és. I amb el calçot no li fa mal tant aigua ni tant... Hi ha aquests canvis de temperatura? Bé, el canvi de temperatura no tant. El que sí que li pot fer mal és que hi hagi molta humitat i aleshores que fa una mica calor, perquè aleshores els funcs es comencen a fer malbé la fulla, la fulla es torna groga, es crema la fulla. Però, en principi,
Jo almenys a casa aquest problema no el tinc perquè des de fa un any que estem a una ADB, una agrupació de defensa vegetal, i la tècnica ja a finals de l'any passat, al novembre així, em va dir per ser un cas tracteu amb un fungicida els calçots per no tenir problemes. I ho vaig tractar i en principi no tinc problemes. Clar, el que passa és que si va plovent, plovent, plovent, plovent, plovent,
I si la temperatura puja, si la temperatura es manté baixa d'hivern, els fongs tampoc els agrada. Ara, si fa una miqueta caldureta, els fongs tenen humitat i tenen escalfor a les hores perquè hi són, els fongs hi són, no és allò que desapareguin. Llavors, perquè vagi tot bé, aquest mes de febrer hauria de ser fred i sense pluja.
No, perquè després poguéssiu entrar també als camps i treballar de cara a la primavera, perquè si no, si continua plovent, malament. Si no, malament. No, no, està clar. Que també és veritat que hi ha hagut gent, no sé si ho saps allò, el calendari de la ceba, que cada mes poses una ceba i depèn... Ah, no, no. Diuen que tot aquest any serà plujós. Dius, m'ha de cas amb l'olla, doncs de puta mare.
Ho haurem de sembrar, ho haurem d'entrar amb el tractor i que sigui el que Déu vulgui, però clar, però dius, ostres. Bueno, hi ha coses que... Clar, però si et diuen allò serà plujós, però després també et diuen, però de cara després a primavera, estiu, hi haurà temperatures molt elevades, perquè ara el que s'està produint és això, que quan plou, plou molta quantitat i després hi ha unes temperatures que també són...
Amb el tema del canvi climàtic anem als extrems, als extrems oposats. És com a la política, anem d'un extrem a l'altre, vull dir el mateix. Vull dir, la natura també juga a aquest paper, vull dir, clar, anem ara... O fa molta fred, és el que deia l'altre dia el Castell Nou, diu, ara tenim un hivern, que hi ha molta neu, molta aigua i tal, però potser venim un estiu supersec i temperatures molt altes. Un altre extrem, que segurament pot ser que passi això.
I llavors això que obligarà també a que l'agricultura s'adapti d'alguna manera? Bé, el que haurem de fer és, com sempre, assaig-error, anar provant coses, anar provant coses i aquest funciona més bé. Què passarà? Que tu has plantat tard i si ve la calor de cop al maig ja fot molta calor, si tot allò que has plantat que ha anat tard, que aleshores al maig començaria a posar, per exemple, el cereal, que començaria a posar gra...
i a fer-se gros i pesat, quedarà buit. Per tant, vol dir que potser la collita quedarà ni a la meitat. Que si es retrasa, com que has plantat tard, si es retrasa la calor, potser fins al juny dius, bueno, jo bato més tard, però no tinc producció. Que encara que no sigui el 80 o el 90, sigui el 60 o un 70, vale? Però si queda un 30 o un 40, dius, botifarra, entens? Vull dir, clar...
I, a més, el producte, aleshores, és de menys qualitat, perquè té menys proteïna, menys gluten, aleshores, clar, doncs... Clar, tot això que has de fer, doncs, el que segurament haurem d'anar fent és avançar...
La sembra, o sigui, arribar al setembre-octubre i començar a sembrar ja i que sigui el que tu vulgui. Perquè ara, per exemple, que em deies bé, el que hem d'esperar ara, no?, és a la primavera per començar ja novament el cicle. Què és el que planteu ara, a la primavera? A la primavera, a l'hort, plantem tot de coses per la primavera. O sigui, jo a casa ho farem tot de fulla.
bledes, espinacs, enciams meravelles i de fulla de roure, cebes i em sembla que això és el que més o menys tinc demanat al plantaire i podem posar alguna col d'estiu, alguna cosa així però tenint en compte que això podem fer-ho fins al mitjans d'abril perquè aleshores comença a venir la calor el maig, juny, tot això s'espigarà tot el que és fulla s'espiga i aleshores
A partir de l'abril començarem amb els tomàquets, pebrots, albergínies, el que és d'estiu i estiu. I després a l'agost començarem a plantar porros. I aquí m'he descuidat. De seguida hem de plantar les patates ja. Entre aquest mes i el mes que hem de plantar les patates, si no, no tindrem patates.
I aleshores cap a l'agost fem tot el que és d'hivern. Hivern, tardor hivern. Porros, ho fem en quantitat. I després d'aquí també, a part de les patades, m'hem de pensar també fa uns quants anys que fem moniatos. Moniatos també en fem. Ho plantarem després de les patates, cap al maig o així.
És a dir, que d'unidor, allò... No, no, és que en principi la feina de l'Horta comença a partir d'aquest mes que ve, és quan comença. Les visites que tenim amb l'ADB, els tècnics que venen, venen cada 15 dies, però venen a partir de març, perquè ara, gener i febrer, per venir allà i mirar, bueno, et poden donar i dir, mira, on te faràs això, on te faràs allò...
i si fas això, posi allò, posi l'altre, fes la programació i després ja van venir a partir del març, quan comencen a sortir les coses, per controlar aviam si van bé o no van bé, i els venen cada 15 dies fins pràcticament final d'any. Formar part d'aquesta associació, rebre aquest assessorament? Sí, les ADB són associacions de productors, nosaltres estem afegits...
A l'ADBM ara, que és el Bages, que és el Manresa, Catalunya Central, Maresme i Vallès Oriental i Occidental. Aleshores, entre tots els productors, la majoria som d'hortelans, entre tots els productors, tots associats amb aquesta associació,
El que fem és que l'administració paga un tant percent del preu del que costa el tècnic. Tens el tècnic subvencionat amb un tant percent, l'altre ho paguem entre tots. Cada més paguem una quantitat, però aleshores tenim un tècnic i mig, tenim ara. Està bé, no? Rebre aquest assessorament. No, no, està molt bé. Jo estic supercontent.
Escolta'm una cosa, Pere, estava pensant, abans que el Pere ha vingut molt puntual aquí a l'emissora i hem estat allò xerrant una estona i em deies, bé, hi ha estudis que apunten, tu em comentaves, jo tinc una mica d'horta però també tinc terres allò extensiu de cereal i em deies, hi ha estudis que en un futur diuen que en el Vallès cereal poc.
El tema allò del canvi climàtic... El que deia, per exemple, el Jordi Puig, que va fer un estudi que el va presentar, farà potser un parell d'anys allà a Lliçà, deia que aquí els estudis diuen que aquí al Vallès el que és cereals extensius i sobretot oliveres, que també n'hi ha bastantes, si no és amb una aportació de rec, no funcionarà. O sigui, o converteixes una bona part en rec...
De la manera que sigui, segurament que haurà de ser més persós, perquè recamant això no és viable, i menys si tenim els petits, no tenim tot pla com els Monegros i aquests llocs, o a Lleida, doncs, si no és així, no sortirà a compte.
Bé, doncs, en Pere Joan, que ens ha explicat allò, la realitat ara a l'hivern de les terres de Gallecs, per cert, que abans també comentàvem que ara estan en el procés de regularització de les cases, no?, allò de la gent que viviu i que treballeu la terra a la zona de Gallecs,
I no sé com us està afectant això de la pesta porcina africana, això que s'hagi limitat l'accés, que s'hagi restringit per a vosaltres. Nosaltres ens va afectar al començament perquè estem dels 20 quilòmetres que tallaven...
els camins i la gent que no passava... Sí, ara s'ha aixecat, concretament aquest dissabte es va aixecar. Ja es va aixecar això, però vull dir que s'ha quedat només amb els 6 quilòmetres del... Clar, el problema és com deien...
No sé si ho has sentit les notícies, que parlaven el 30 minuts de la pesta del porc, que la Generalitat de Catalunya ha dit amb els caçadors, caseu tot l'any sanglars perquè és que no en sortirem. Perquè...
És una plaga. De fet, ja fa molts anys que hi ha problemes abans els ports senglars. I tant, i perquè no es comptabilitzen els accidents que provoquen els senglars. Fa poc va haver-hi una persona aquí al Vallès, una dona que va tenir una trompada, perquè clar, tu fots una trompada contra un senglar i no és picar com un gu, com un chihuahua, no, és fotre una trompada amb una pedra, amb un tronc d'un arbre, que el cotxe queda fet malbé. I més, el problema és que pot derivar en morts,
I després la gent que va anar amb moto, la gent que va anar amb bicicleta. Sí, sí. Jo evidentment que des de... Vaig anar una jornada que van venir ja a Parets els del departament. Clar, el senglar compleix una funció cinegètica però la compleix a la muntanya, no la compleix aquí a les ciutats ni als camps que hi ha aquí al voltant.
Per tant, vull dir, s'ha de determinar que no tenen per què haver-hi. I si n'hi ha que sigui un, però que no siguin 20 o 30. Sí, sí. Però, Joan, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Ens retrobarem a la primavera, a veure com ha anat tot plegat. Que vagi bé. Déu-siau. Déu, bon dia.
Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les Piles.
Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura Viva, a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant. Cultura Viva es queda a l'Hospitalet de l'Infant per parlar amb la colla de Diables de l'Hospitalet de l'Infant. Amb qui? Doncs amb Raül Hidalgo. I amb nosaltres avui tenim el Raül Hidalgo des del Balli de Diables de l'Hospitalet de l'Infant. Què tal, Raül? Com estàs? Hola. I bé anem a conèixer una miqueta més el nostre bestiari. Comencem amb l'orroc?
Perfecte. Qui és l'horroc? L'horroc és la bèstia infantil o la bèstia jove de la nostra entitat, la porten els portadors de 8 fins a 17 anys. I per què l'horroc?
Bé, la veritat és que va obrir a la vegada que la jove, no teníem gaire contacte de com fer les coses amb els petits, i anys anteriors, bastants anys anteriors, el grup de teatre d'aquí de l'Hospital de Cubobadis ens havia sabit un cap d'un drac que feien servir ells pels pastorets,
I ja no l'utilitzaven i ens el van donar i estava allà al local. I pensant en com fer una bèstia, a més perquè va ser el Covid, que teníem temps per fer coses. Perfectament. I pensant en una bèstia que feia, van dir, bueno, aprofitem el cap aquest. I això ha anat creixent. Amb els anys se li va posar més simbologia, es va reglar, en guany se li ha canviat el cos també, se li va posar rodes, etc. I tenim el que tenim a dia d'avui.
I finalment és un símbol de la colla petita, en aquest cas, no? Sí, és bastant peculiar, perquè aquí tenim la peculiaritat que la bèstia adulta és més petita que la bèstia infantil. La bèstia infantil em sembla que es fan 8 metres, però són 5 portadors, perquè pesen uns 80 quilos, en total, porta robes. Bé, és mal.
Està bé, i l'homoriac, en canvi, és molt més petit i és un portador només, però en punts de foc són semblants. Sí que és veritat que per ser una bèstia infantil té més punts de foc del normal, són 19 punts. De normal, una bèstia infantil són uns 6-7 punts. Aquí, bueno, és que anem...
Com va ser l'experiència quan va sortir per primera vegada que ho vau mostrar al públic l'Orroc? Bé, una prova beta, una mica. Sí, va ser per Sant Joan, perquè ho fèiem a un camp de terra perquè estàvem amb Covid i no podíem fer cercaviles. D'allí va sortir la idea de fer La Bèstia per poder donar més espectacle a la plaça.
I va ser un problema i error. Ja va haver coses que van dir molt bé i va haver coses que van dir això ho hem d'arreglar. Però bé, bé. En quant a punts de foc s'ha manté igual, només se li van posar dos més al cap. L'estructura interna sí que és la mateixa, no es va modificar. Sí que se va modificar estèticament.
I també pel tema dels portadors, si li va posar el tema de rodes, perquè sí que és veritat que quan ja vas a trobades de bestiari, que és una hora i pic o dues hores, els portadors no deixen de ser nens. I al final posen rodes, doncs...
I un cop, doncs, exhibiten aquesta manera, va dir, bueno, ja està, és nostre esquerda aquí, no? Sí, sí, la veritat, és que realment es va fer per això, per un espectacle només. El que passa és que, bueno, als petits els va agradar també, va ser com, hòstia, doncs, el podríem deixar, tal, no sé quantos... L'Homoriac tampoc existia com a bèstia, com a tal, també va ser prototip, eren tots prototips, i al final, doncs, quan se va obrir el rock, també, que van dir de deixar-ho i tal, van dir, bueno, doncs, anem a...
a fer una inversió en tenir-los cuidats i que es quedin com a bèsties de l'antitat que mai havíem tingut. I ara marxem a l'Homoriac, que el no nombres, però no l'hem presentat com a tal. Què és l'Homoriac? Quina simbologia té i quina importància dins del Baile Diables, de l'Hospitalet? L'Homoriac va néixer fa 9 anys, en realitat. Era un prototip, també. Aquí funcionem així una mica a preva i error i després ja veiem què ens trobem. Va ser un prototip, realment eren unes ales,
ja està, més ales, amb 10 sortidors, i es va fer per un sant roc, per una nit de foc, el treiem i ja està. I va estar molts anys així, que només sortia per la nit de foc, li fèiem una encesa i ja està. I arrel de fer lo roc, van dir, bueno, potser els grans també hauríem de fer una inversió, llavors va ser quan se li van augmentar els punts de foc, això va ser en guany, de 10 punts se li van passar 22 o 24, crec que són,
Se li van posar rotatori, se li va posar el cap que no tenia, se li van posar garres, se li va reforçar l'estructura perquè no estava preparada per ser una bèstia. En marge de 2020 fins aquí, en aquests quatre anys, s'han anat fent les inversions i al final és un rampenat. Tot que no és una bèstia com podria ser l'horror, com una bèstia que la gent coneix que se posa dintre, sinó que va penjada com una motxilla.
La Muriac va penjar, porta dos ases, poses una motxilla, te la penges, i tu la portes, llavors el tratge, van agafar uns tratges antics que hi havia aquí també, que són dels mateixos colors, llavors tu veus el diable en tot moment, que el porta i forma part de la bèstia. I va per separat.
És a dir, va passar parat, perquè tu portes les al segon costat i ets tu que estàs disfressant, no? És a dir, va passar parat i quan el veus, realment sembla que no, que estigui tot un. És tot un perquè sí que és veritat que quan se va decidir que aquestes casaques que s'havien fet anys anteriors són negres,
S'hi van fer anys anteriors per unes altres funcions i es van deixar apartades, ja no s'utilitzaven. Sí que és veritat que després de pintar l'homoriac amb els colors que té a dia d'avui, que són els colors de l'entitat, ens vam adonar que les casaques eren completament idèntiques. Llavors vam dir, bueno, doncs anem a donar-les una utilitat i que ja que el diable forma part de la bèstia i se li veu, a los rocs no és el cas, portant les casaques que portem tots perquè no se'ls hi veu,
Perquè van tapats amb la tela negra, no? Correcte. Però l'Homoria, com si que es veia, van dir, bueno, doncs anem a donar una utilitat a aquestes casaques i ja que forma part de l'espectacle que sigui tot un conjunt. I de fet, si ho mires de lluny, se fusiona la casaca amb la bèstia i costava distingir una cosa a l'altra. Això, aquestes figures, aquest bèstia ja té continuïtat en el nostre, ja forma part, és la nostra identitat, no?
Sí, de fet, va néixer com un prototip, la Muriac, perquè és un rampenat, perquè el rampenat és la imatge de la colla. De fet, el cap que té és idèntic al...
El ratpenat que nosaltres portem a les caçaques, que és un ratpenat que no té cos, les ales li surten del cap, no té boca, té banyes... Un ratpenat una mica peculiar que nosaltres ja fa anys que portem a les caçaques i es va seguir amb la mateixa simbologia per fer la bèstia. És com una recreació d'aquest símbol. Clar, i per què aquest símbol?
Doncs no ho sé, la veritat. No ho sé. Ve de molts anys, de fa molts anys. Així m'assembla que va ser cap als 90, que va ser quan se van canviar els tratges, perquè al principi eren liles. I quan es van canviar aquests tratges, que es van canviar per adequar-se als colors del Baix Camp...
se va posar un rampenat a l'esquena, suposo perquè és simbologia del mal, el fet del rampenat, i es va fer aquest rampenat tan peculiar que a poc a poc s'ha anat implantant la imatge aquesta, està als tabals, està als carros, des d'enguany està el logotip també, que el vam incorporar al logotip, i ja ha passat a ser la imatge de l'entitat d'un símbol que es va posar en un tratge, fins a dia d'avui que està a tot, absolutament a tot.
Colors que dèiem que formen part de la nostra colla, com és el negre, el vermell, no? Colors del Baix Camp, això va una mica per comarques, cada zona té els d'això. Baix Camp, si no m'equivoco, potser algú me rectifica, però crec que són verd, vermell, blanc i negre. Nosaltres tenim tots menys el verd, i altres coses, per exemple, que tenim aquí al municipi, sí que té els quatre colors.
Però bueno, nosaltres tenim aquests... Tots els colors menys el verd. No sé per què no es va agafar, però no es va fer gàcia.
Raül, no sé si ens deixem alguna cosa més referent a l'Avall de Diables de l'Hospitalet, que és la que representes tu i que ha volgut donar veu perquè la gent conegui una miqueta més la nostra entitat. No, bueno, res. Al final, animar la gent que, tothom que vulgui, aquí estem. Aquí sempre hi ha lloc per a tothom. Si vols ser portador, hi ha bèsties per petits i grans. Si vols ser diables, està la colla jove, està la vella, tan petit per a grans. Si no vols tenir cap contacte apropi amb el foc, estan els tabalers, al final...
Som cinc seccions i si no vols estar en cap de les cinc i vols donar un cop de mà, sempre hi ha puesto. O sigui que aquí això és una família. Molt bé, doncs ens unim a aquesta família. Gràcies, Raül. A tu.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet.
Avui, com fem habitualment un cop al mes en aquest espai d'altast, parlem d'habitatge. La veritat és que és un tema que jo crec que infinit, perquè clar, tothom allò... Bé, ara estava pensant, dic, tothom no. Malauradament hi ha persones que no tenen un sostre on viure, eh?
però la gran majoria, per sort, doncs o és propietari o és llogater d'un habitatge. I, clar, tots tenim problemes, no?, allò que van sorgint. En aquest espai, precisament, amb un dels agents immobiliaris que tenim aquí a la ciutat, en Paco i Esca, doncs el que intentem és posar això com diu el de Crims, allò, posar una miqueta de llum a la casa, no, a la foscor.
el porta. Bé, doncs avui en aquest espai, molt bon dia, Paco, per cert, volem parlar del certificat d'eficiència energètica. Allò segurament que us sona una mica, no? Allò de dir que a vegades diem allò, la cèl·lula d'habitabilitat, doncs sembla que cada vegada ho tenim més assimilat. Però això de la certificat energètic,
Costa una miqueta més. Potser en els electrodomèstics sí que a l'hora de comprar un electrodomèstic dius la A, la B, la C, amb un cinc de més, no? Correcte, és el mateix. És el mateix? I és important, sí, és la mateixa idea...
I és important no confondre, que moltes vegades els ciutadans confonen certificat energètic amb els bulletins elèctrics. No té res a veure una cosa amb una altra. Amb el certificat energètic el que fem és valorar o qualificar l'edifici des del punt de vista energètic, de les... del...
De la poc, a veure com us ho explico, de lo ben aïllat que podria estar aquest immoble, de la maquinària que utilitzem la bona energèticament, lo bona que és, doncs una mica el que qualifiquem a l'hora de fer aquest certificat és això.
És a dir, una miqueta allò quan et diuen, perquè no consumeixis tanta calefacció, doncs hauries de tenir ben aïllat l'habitatge, per exemple, no? O la ventilació o la llum que, no? No sé si també es té en compte, no? La il·luminació solar que té aquell habitatge, no? Sí, també, també. Perquè no requereix tant de consum elèctric. Correcte. Tot això és el que es té en compte a l'hora de fer el certificat energètic. I aquest certificat és obligatori? Sí.
Aquest certificat és obligatori sempre i quan vulguis llogar o vendre un immoble. I també ens el demanaran, si demanem, ara parlaves, per exemple, de plaques solars, també ens el demanaran si demanem una subvenció per a la implantació d'aquestes plaques solars. Ens demanaran també un certificat inicial i un certificat final i es veuran aquí la millora que hem aconseguit amb la introducció d'aquestes plaques solars.
De manera que, clar, jo li deia al Paco, dic, és que jo de vegades allò, quan passes per una immobiliària, veus allò en tràmit. Llavors dius, escolta'm, però si és obligatori, com és que està en tràmit? Podria ser cert que estigués en tràmit.
Podria ser cert. De fet, em comentaves que fa escassament 15 anys, que és obligatori? El certificat fa... Ahir preparant una mica la intervenció d'avui, doncs vaig veure des de quan s'estava demanant aquest certificat. I a mi em semblava que era fa 3 o 4 anys. I no, no, ja portem 13 anys que ens estan demanant que quan venem o lloguem un pis o un immoble tinguem aquest certificat.
Ho has dit bé, un immoble, perquè un local també. Un local també, correcte. Un local comercial també hauria, igual que el local no hauria d'estar obligat a tindre el certificat d'habitabilitat, sí que està obligat a tindre el certificat d'eficiència energètica. Qui no estaria obligat? Doncs les naus industrials, per exemple. Les naus industrials no estarien obligats. Qui també estaria obligat? Tots els ens públics o els locals públics que haurien de tindre a la seva porta el certificat o les dades.
Realment en què consisteix aquest... A veure, qui ens ho pot fer? Qui ens ho pot fer? Un arquitecte o un enginyer. Aquests tècnics han d'estar registrats en un llistat de tècnics registrats en l'Institut Català d'Energia, que és l'ente de la Generalitat de Catalunya, que d'alguna manera registra tots els certificats.
Aleshores, és consultar el llistat d'aquest del ICAEN o inclús pots anar a qualsevol API de la ciutat que et dirà o t'orientarà cap a un enginyer o cap a un arquitecte.
Cost. Doncs t'aprendràs, no?, com és allò un professional, doncs cadascú posarà el seu preu. Correcte. Què tenen? A part, tenim unes tasses, tenim unes tasses de la Generalitat que ronden, per un pis rondaran entre les 25 i 40 euros.
I el cost, com és un preu lliure, pots trobar des de 80 euros fins a 150, 180, 200 euros. Realment, la feina que fa l'enginyer o l'arquitecte és una visita obligada a l'immoble.
És una presa de dades i d'una manera totes aquestes dades que veiem de com està fet l'immoble, quin tipus d'envolvent, quin tipus de paret, quin tipus de finestres, quin tipus de sostre, quins equips tenen de ventilació i de refrigeració i calefacció...
I arrel d'aquí el Ministeri té una eina informàtica, realment té quatre eines informàtiques. Introdueixes les dades, no? Introdueixes les dades que tu has pres, calcules una mica també les ombres que podia tindre aquest edifici, que sembla que no, però vull dir...
Clar, no, jo anava a preguntar, dic, una visita obligada no sé si caldria més allò perquè en funció de la franja horària, doncs... Sí, sí, això es té en compte. Es té en compte, l'orientació de l'immoble, m'imagino, també, no? Es té en compte, o sigui, es calculen una sèrie d'ombres envers els edificis contigus, si és de nord, si és façana nord, façana sur, tot això és important...
Totes aquestes dades s'introduixen a l'eina informàtica i a partir d'aquí ens treu una qualificació que va de la A fins a la G. La A seria, com abans comentaves, els promèstics, seria el milloret i la G seria el més baixet.
Sempre a vegades em pregunten, això té a veure amb la factura, que és el que ens interessa sempre, la factura final energètica, la factura de la llum. Els subministraments, eh? Sí, té a veure. És important fer entendre a la gent que un edifici que tingui una qualificació G o de les inferiors
tindràs més consum, tindràs més factura a final de mes que una que tingui una A o una B.
És a dir, és obligatori tenir-ne. Si tens un certificat G, així i tot, tu pots vendre o llogar el pes, donant a conèixer la persona, el comprador o el llogatet, que tens aquesta certificació que sigui coneixedor. No és que s'exigeixi tenir un barem... Actualment no s'exigeix absolutament cap nivell,
Allò que diguin és que vostè ha de fer millorar aquesta situació perquè no dona, no? Exacte. No té els mínims per poder... Ara mateix estem en aquell punt que el que ens estan demanant és que publicitem, a l'hora de publicitar un immoble, afegim aquesta informació perquè el consumidor pugui escollir entre un pis o un altre.
Anem a parlar de lloguers, no? No, perquè no n'hi ha en el mercat. Però sí que amb un pis de venda o de compra sí que podem escollir i veure quins pisos, o almenys saber en quines condicions està el pis aquell que estem comprant.
Entenc que en obra nova també el constructor ha de facilitar els compradors. Aquest és obligatoriament. En obra nova és obligatori dintre de la informació, inclús dintre de l'escriptura, el notari t'afegirà la qualificació.
I quina durada té aquest certificat? Ho dic allò, clar, així com la cèdula també tenia jo un període, no sé si el certificat... El certificat té una durada de 10 anys. 10 anys. També una cosa que he dit, que no he dit ni que és important, és que en ocasions, ara mateix ens estem trobant que moltes comunitats de propietaris estan demanant subvencions.
Les subvencions generalment et demanen, entre altres coses, el certificat. Una opció que tenen les comunitats de propietaris és realitzar el certificat de tot l'edifici. És a dir, no fer per immobles, sinó que tot l'edifici en global es qualifica. I serveix perquè tots els immobles tinguin aquesta qualificació.
És a dir, un immoble pot tenir un certificat amb la lletra D i el teu immoble que tingui la qualificació C perquè tu has fet unes millores? Si t'ho fan de forma conjunta, potser t'has fet unes millores en el teu immoble que no les ha fet el veí. I llavors el teu certificat seria millor. Però en aquest cas seria englobem tot l'immoble amb un únic certificat.
Si tu haguessis fet o aplicat o realitzat millores en el teu habitatge, potser et convindria... Fer-ho diferenciat. Fer-ho diferenciat. Però és una forma també de reduir despeses i anar complint amb la llei, amb el que ens estan demanant.
Ens comentaves el fet que hi ha una taxa, que això és a l'administració, i després el preu del professional, com és un professional lliure, dependrà. Això ho paga...
El propietari de l'immoble. De l'immoble. És a dir, que no és una càrrega que et puguin allò de dir, escolti'm, jo poso a la venda aquest habitatge, aquest local que té aquesta certificació, però això vostè haurà d'assumir el cost. És un document que ha de portar, si fos una compra, és un document que ha de portar el comprador a l'hora de vendre l'immoble.
en alguna ocasió es podria negociar amb el comprador el fet de no tindre'l. Però ell ha d'estar informat que no es té aquesta certificació. És igual que l'habitabilitat, una mica...
No sé si també en l'àmbit allò de la negociació, doncs igual hi ha una persona interessada en comprar un immoble, però en veure l'eficiència energètica d'aquell habitatge, diu, ui, és que després hauré de pagar unes factures molt elevades, si vostè en fa unes millores i millora aquesta eficiència energètica, potser sí que m'acabo fent amb l'immoble. Sí, és una possibilitat de negociació també. Mhm.
No massa utilitzada, també et dic. Potser també perquè és massa desconeguda, no? És com el tema de la certificació. Sí que és veritat que en els anuncis ho veiem, però mai hem parat massa atenció. Així com en allò que jo deia, els electrodomèstics ho tenim com més assimilat, sembla que en els immobles ens costa més, no? Ens costa molt més. Ens costa molt més tindre'ls al dia, el propietari és més reticent a fer-ho, més reaci...
Si el ciutadà que és el consumidor, el comprador o el llogater no s'ho mira, no es mira moltes vegades aquesta informació, jo suposo que a poc a poc hauran de passar 15 anys més perquè al final ens donem compte que això és important.
Si han de passar 15 anys més, que no ens trobem que no sigui ja només obligatori el tema dels certificats, sinó de tenir un nivell que s'ajusti allò per posar-ho a la venda, no? Potser anem cap a aquest punt, cap al punt que per vendre un pis es requereixi una qualificació a un cert nivell.
Diem això, eh?, que és tal qual els electrodomèstics. De fet, allò A, B, C, D, F, G, és a dir, que amb aquestes etiquetes, allò també amb aquestes coloraines, entenc, no? Allò del verd és el més positiu i vermell.
El més negatiu. El que ha quedat clar és que aquest certificat, si vols vendre o llogar un immoble, l'has de tenir, que té una vigència aproximadament de 10 anys, que t'ho ha de fer allò un arquitecte o un enginyer, que pots demanar això amb un API o adreçar-te a l'organisme. L'ICAEN? L'ICAEN i dir, escolti'm, jo una persona que m'hi pugui fer, que el preu
doncs oscilarà entre els 80 i 150 euros, més les taxes que ronden allò els 40 euros aproximadament, més saliva. Tot això s'ha de sumar i que ho ha d'assumir el propietari. Correcte. És a dir, una persona de lloguer, ja ens ha dit al Pacón que no hi ha habitatge,
de lloguer, malauradament, en aquests moments, però si fos de lloguer, això també ho assumiria el propietari. Ho assumiria, el propietari. Tant per ventre... Incluso en el contacte de lloguer és obligatori indicar el número de certificat, igual que és obligatori identificar l'habitabilitat, el número de certificat d'eficiència energètica.
I, Paco, una vegada es formalitza la venda, això que posa certificat en tràmit, això ja s'ha d'haver tramitat i presentat. Generalment, normalment... Perquè quan es triga allò d'en tràmit, què vol dir? Allò que es triga molt en pagar aquestes taxes, en aconseguir un professional... Pensa que això generalment està entre 3 setmanes i 4 setmanes. És així. I en tràmit vol dir que el propietari no ho té,
I... I s'ha de posar les piles. I s'ha de posar les piles. S'ha de posar les piles, però que en el moment... El que està clar és que en el moment de la notaria aquest certificat ha d'estar. S'incompleix, quan el posem en tràmit, s'incompleix el punt d'informació, la informació que és obligatòria de donar al... Al comprador. Al comprador. Vull dir, l'estem omitint. Aleshores...
Encara que la donguis en el moment de la compraventa, en el moment de notar-hi, estem omitint donar una part de la informació que és obligatòria. Vull dir que a l'hora de comprar tu hauries de decidir comprar un pis...
tenint tota la informació a la teva mà. Doncs que sapigueu que si heu de comprar un immoble i veieu en tràmit, potser paga la pena jo esperar fins que no es tingui aquesta qualificació per tenir, com diu el Paco, tota la informació i llavors decidir. Paco, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per tota la informació. Com dèiem, allò de posar una miqueta de llum a la foscor. Que vagi bé. Déu-siau. Fem una pausa. Tornem de seguida. No marxeu.
Tot allà que passa a Ullet, a Posa't les Piles.
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Rodalies comença el servei avui amb les mateixes condicions que ahir. De fet, ha iniciat la jornada amb una incidència en la senyalització que ha provocat l'aturada de la circulació de trens dos vegades aquest matí. El primer tall ha estat passades les 7 del matí i el segon cap a les 8 en tots dos casos durant uns 5 minuts per motius de seguretat. El servei ja s'ha reprès de manera gradual a totes les línies. Pere Maciès és el comissionat del traspàs de Rodalies.
El servei en aquests moments està en resta alert. Jo també vull dir que la segona de les operacions, que ha estat molt breu, ha estat simplement un reajust perquè amb la primera es guia part del servei que depenia d'un centre de control i l'altre de l'altre i el segon moviment simplement reajusta tot.
Renfe admet que tot i ser incidències que han estat breus tenen impacte en el funcionament del servei i no pot descartar noves afectacions durant el matí. I alcaldes i agents econòmics, socials i veïnals del Baja reclamen l'aixecament del peatge també de la C-16 a Sant Vicenç de Castellet mentre duri la crisi a Rodalies. En un manifest denuncien un tracte diferenciat respecte al garaf que recordem ha aixecat les barreres de la C-32.
I en mobilitat a la 2 hi ha molta congestió en sentit Barcelona, entre Santa Coloma de Cervelló i Castellbisbal. A la PC també destaquen diversos trams complicats, retencions intenses, sobretot a Barbera del Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona. Congestió també entre Martorell i Castellbisbal cap al sud.
i un accident a la Jonquera, sentit França, també talla un carril. A la B23 es resisten congestions també destacades entre Sant Felú de Llobregat i Molins de Rei, i també hi ha afectacions a la C58, a la C32, a la C33 i a la C60.
I Catalunya ha registrat aquest mes de gener el nombre d'aturats més baix des del 2008 amb un 3,4% menys que ara fa un any. Malgrat això, el gener ha registrat un lleuger repunt del 0,61% respecte al desembre del 2025. Les dades confirmen la tendència habitual d'alça de l'atur al gener que repeteix cada any des de fa almenys un quart de segle, tot i que la variació interanual ha baixat en 12 dels últims 13 anys.
I dues persones han mort i dues han resultat ferides en un xoc entre dos cotxes que va tenir lloc ahir a la tarda a la carretera IBR 17, en el terme municipal de Santa Maria de Palau Tortera, Vallès Oriental. Una de les víctimes mortals hauria perdut la vida al mateix lloc dels fets, mentre que la segona ho hauria fet posteriorment en un centre hospitalari.
I pel que fa el temps, avui predominarà l'ambient a solellat arreu, amb alguns núvols al vessant sud del Pirineu Occidental, on no es descarta, de fet, algun plugim feble de cara a la tarda i al vespre arribaran també núvols de ponent que deixaran algun ruixat. Notícies en xarxa Sou el 96.3 de la FM Esteu escoltant Ràdio Mollet
Parlem de cuina. Cada setmana ens aprovaran propostes, receptes, consells sobre el món de la cuina i l'alimentació. Parlem de cuina. Dilluns a dos quarts d'una del migdia i redifusió dissabte a dos quarts de deu del matí.
Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors. Dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet.
El món és digital. Cada setmana ens apropem a aquesta nova realitat a través d'entrevistes i tertúlies amb destacats especialistes, directius, emprenedors i usuaris de les noves tecnologies. Cada dimecres a les 6 de la tarda i en remissió divendres a dos quarts de 5.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, posa't les piles.
Sons de taverna, on cada cançó té una història, amb Joan Proguers.
Per començar aquesta sèrie de miniespais dedicat a la venera i al cant de taverna, els hi proposo el que hauria de ser l'himne quan es canta a la taverna, la garrafa. Aquesta cançó, en ritme de balset, no se'n coneix l'autor. El grup dels pescadors de l'escala la van registrar en el seu primer treball en solitari, Cants de taverna, de l'any 1976. És d'aquells temes que convida a cantar a la gent tot voltant d'una taula després de fer un bon àpat i disposar-se a encetar una cantada. L'escoltarem interpretada pels pescadors de
Som els guanjos que tenim la consciència molt neta i que hem vingut per passar una bona estoneta. Tots sabem mi i també fem alguna brometa.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ja em conec una garrafa d'un tamaño colossal, ben rodoneta i ben feta, amb una gràcia especial. En el fondo hi ha un llateo, amb unes grans inicials.
que en diu visca la garrafa i els seus socis catalans. Que en diu visca la garrafa i els seus socis catalans. I el que vulgui venir li ha d'agradar el vi i el que vulgui entrar ha de ser català.
Tots cantem, tots ballem per distreure nostres penes i perquè en diguin les nenes de la guerra famosa.
I el que vulgui venir, li ha de gratar bé, i el que vulgui entrar, ha de ser català.
Tots cantem, tots ballem per distreure nostres penes i perquè en diguin les nenes de la guerra fan poem. Tots cantem, tots ballem per distreure nostres penes i perquè en diguin les nenes de la guerra
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. All that talk is killing me. One last shot, hold on to me. Oh, there's something I gotta say to you.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Benvingudes i benvinguts a l'espai del col·leccionisme, espai que compartim amb l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca. Ens acompanya, com és habitual, la presidenta de l'entitat, Montserrat Cabarroques. Benvinguda, Montse. Bon dia a tothom. Molt bon dia. Sempre amb energia positiva, la Montse. No val la pena queixar-se. De tant en tant ens hem de queixar. No, no, clar que ens hem de queixar, però ara què? Ens queixem del fred. Quan vingui la calor ens queixarem de la calor. I sempre ens estem queixant. Vull dir que ja ens queixem.
normalment no val la pena. Però hi ha queixes que potser sí que haurien de fer més èmfasi i fins i tot fer queixes per escrit, que quedi constància. Bé, ho deixo aquí. Escolta'm una cosa, avui ja ens vas dir que parlaríem de col·leccions i col·leccionistes. Sí, perquè volia fer un programa explicant una mica el que és aquesta afició, perquè molta gent ens... Quina gent més rara.
A veure, el col·leccionisme és una afició que consisteix en l'agrupació i organització d'objectes d'una determinada categoria. El col·leccionisme depèn dels gustos de cada persona. Alguns col·leccionistes, algunes col·leccions, les poden arribar a completar. En canvi, d'altres, és impossible que les acabin, perquè són infinites. Sí, sí.
Alguns col·leccionistes, quan acaben alguna de les col·leccions, deixen l'afició i guarden aquelles col·leccions i ja està. En canvi, uns altres en comencen una altra de diferent i comencen una altra col·lecció.
Alguns col·leccionistes, veient que aquestes col·leccions són una mica infinites i que no les acabaran, i que no es volen avorrir amb la col·lecció, doncs el que fan és posar-se un número determinat d'objectes. Per exemple, jo què sé, faré banderins, però quan en tinguis 100...
O faré banderins però només els faré de ciclisme o de no sé què i prou. I així es porten diverses col·leccions, posant un punt i final en una col·lecció.
L'afició, una afició és una activitat que el seu valor és l'entreteniment d'aquell que fa la col·lecció i que moltes vegades no busca una finalitat concreta, sinó simplement això, tingueu una afició i tingueu d'allò.
És a dir, que no és que hi hagi una finalitat lucrativa, sinó allò de passar-ho bé, de disfrutar... Generalment, el col·leccionista és un aficionat amateur. Amateur deriva de la paraula francesa, que a la seva vegada deriva de la paraula llatina, que significa amar o amador, que vol dir que estimes aquella cosa que fas, no?
El que significa que el col·leccionisme és l'amor o la passió per l'activitat a la qual fas i no té com a fi guanyar diners per fer-la, sinó perquè tu en gaudeixis. En el moment que una persona cultiva una afició com aquesta de col·leccionar,
si és un bon col·leccionista, obté un nivell de qualitat o quasi perfeccionament, quasi professional, perquè s'interessa per allò i busca i es brina. I ara és molt més senzill buscar sobre les coses. Antigament, els col·leccionistes moltes vegades ens fèiem un fart d'anar a biblioteques per buscar coses i per mirar, no?
La gent que no està en aquest món veu el col·leccionista com un personatge una mica estrany o rar. No ho acaba d'entendre, el que t'agradi col·leccionar... Didals. Didals, vull dir...
I llavors hi ha bons col·leccionistes i mals col·leccionistes. Hi ha col·leccionistes calmats i que van fent les seves col·leccions o la seva col·lecció a poc a poc, interessant-se, catalogant-la, posant-la bé...
Hi ha impetuosos, d'aquells que volen acabar la col·lecció i que s'afanen molt i que busquen molt i que remenen molt i que són molt atius, i llavors hi ha el mal col·leccionista, que és aquell que vol abarcar molt,
i comença una col·lecció, una altra, una altra, una altra, i comença a abarcar coses, però ni les cataloga, ni les ordena, ni les... Això és el més important, el que està dient Montserrat, allò, tenir-la catalogada i ordenada, perquè nosaltres sempre diem que les col·leccions et serveixen també per aprendre de la història, d'allò, no? Clar, evidentment. I llavors...
I també perquè la puguis gaudir i fer gaudir als altres, si la tens ordenada, ben col·locada... I la pots ensenyar, i en gaudeixes ensenyant-lo, i en gaudeixes dir-li de on l'has tret, de on què has fet per aconseguir-la, de on ha sortit això, de on ha sortit allò, no? Vull dir, clar...
El col·leccionista normal és molt ordenat amb aquestes coses. Sol tenir les coses ben ordenades, les sol tenir catalogades, i més que res també per gaudir-ne ell i per poder-ne fer gaudir a altres persones que li ensenyin, no?
Vull dir, està molt bé tenir-ho tot molt bé. En canvi, nosaltres això ho hem vist molt a les trobades, que n'hi ha que van agafant de tot, de tot, de tot, de tot, de tot, però després els hi pregunten si ho tenen en caixes, ho tenen amb d'allò i és igual, els hi és igual. Ja. No. No, no, clar, sí, sí, sí. No, més val centrar-se en una cosa i fer només una cosa. I qualsevol col·lecció, per tonta que sigui,
t'explicarà una història. Clar, de fet, jo, la Montserrat sempre ens diu, doncs, si fas, jo què sé, de segells, de sobres de sucre, si ho tens ben posat en àlbums, no?, amb unes làmines especials, doncs, la pots disfrutar i també fer-la disfrutar, com deia, amb els altres. Si fas, jo abans deia de didals, perquè hi ha molta gent que m'agrada allò de didals, no?, doncs, si ho tens en una vitrina...
L'altre dia vaig veure, per exemple, una col·lecció molt maca que jo no tenia... Constància. D'envoltoris de bombons, però dels anys 30, 40, en tenia d'aquí i en tenia de fora d'Europa, diguéssim. Sí, eh?
A veure, doncs allò ben posat i per d'allò, hi havia tota una classe de bombons que eren de la casa Suchar i així, que veies com havia evolucionat la serigrafia del nom amb el temps i d'allò. Aquesta noia fa de bombons i de carmels.
I la veritat és que era molt curiosa, vaig veure només que un àlbum, però era matíssim. Clar, hi ha allò que comentem, no? Clar, podria ser infinita aquesta col·lecció, però la pots acotar i dir, no, no, doncs faré de bombons i carmels, però d'aquesta marca, o d'aquesta casa, o d'aquest país, no?
Ella de moment va agafant el que va trobar perquè tampoc és que tingui un gran sortit, no? Però la veritat és que em va semblar molt bé. Llavors, com sabeu, nosaltres des de fa ja tres anys tenim una federació catalana de col·leccionisme i nosaltres estem federats. I l'any passat va treure una revista on posava diverses coses del col·leccionisme, on aconsellava com col·leccionar i com fer...
I llavors es va treure una... com una... no sé, com unes espècies de notacions sobre el col·leccionisme i posa el col·leccionisme afavoreix l'ordre.
la disciplina, l'aprenentatge, l'originalitat, la recerca, l'entreteniment, la memòria, l'amistat, l'intercanvi i ens manté actius amb la ment desperta.
Això és com una menada de cala. Si fossin els mandaments del col·leccionisme, no? I és fent veritat. A l'ordre, perquè ho tens que tinguem ordre. La disciplina és un ordre. La disciplina d'agafar el que et va bé i l'aprenentatge, perquè aprens de les coses que reculls. L'originalitat, perquè fas coses que potser no té una altra persona. La recerca, perquè busques.
L'entreteniment, perquè t'entretens, i t'entretens moltes hores. La memòria, perquè tens que memoritzar vegades aquest el tinc, aquest no el tinc. L'amistat, com he dit jo, és un gran col·leccionisme, l'amistat. L'intercanvi, perquè ajuda a fer créixer les col·leccions.
i, evidentment, ens manté actius i amb la ment desperta. De fet, a Montserrat hi ha hagut un moment allò que explicava del tema del col·leccionisme i deia, normalment, el col·leccionista s'amater, no?, que explicaves allò de l'origen francès. És veritat que hi ha col·leccions d'aquelles que, de vegades, sentim allò, es fa, no?, una suasta de coses... Bueno, és que ja si parlem de col·leccionisme a aquests nivells...
No ho tenim a l'abast, això. Jo, quan sento, s'ha subestat una sèrie de gerros de no sé què, perquè era del col·leccionista, no era tan col·leccionista. Aquestes persones sí que moltes vegades inverteixen per això.
Igual que amb quadres. S'inverteix. Moltes vegades són inversiós. No és que sigui un gran col·leccionista. És que inverteix. I quan té un mal de ventre es desfà d'un i li soluciona el mal de ventre. Llavors, per nosaltres no és un col·leccionista. Jo crec que moltes de les coses actuals no s'arribaran a perdre perquè hi ha darrere una sèrie de col·leccionistes.
perquè si no hi haurien coses que d'aquí uns anys no sabríem ni què és, perquè hi ha coses ara que moltes vegades no saben què és. Jo de vegades sí que penso que els col·leccionistes sou una font, sobretot per a la indústria audiovisual,
Quan veig pel·lícules allò que per fer la 13 s'han de traslladar anys enrere i trobar aquella ràdio antiga, aquell gerro que era de l'època, aquells gots que es feien servir... Nosaltres tenim l'Antonio Martínez, que es va morir, i ara el seu fill, que és el gran col·leccionista de Coca-Cola d'Espanya, que li ha deixat moltes peces de Coca-Cola per fer pel·lícules.
Moltes li han demanat. Inclús té un camió antic de la Coca-Cola dels anys 50. És que de vegades allò veus pel·lícules i dius, ai, si jo allò ho tenia i com ho hauran aconseguit si han passat ja tants anys? I segurament és gràcies a col·leccionistes amb mercadets que hi ha persones d'aquesta indústria que també les visiten. També les visiten i també busquen i també d'allò, o si tenen que ambientar-ho a vegades pel teatre, tenen que ambientar alguna cosa. Una escena.
El que es cuidi d'adreça se'n va als encants o se'n va a algun lloc d'aquests a buscar a veure què troba. I també hem dit allò que normalment, vist des de fora, dius, ai, quina gent més estranya, no?, quines rareses que tenen, però la veritat és que totes aquestes fires...
Molt bon, allò, hi ha quantitat de gent que visita. Molta gent. Quan la Montserrat ens comenta allò, anem a fer l'agenda, allò, propostes, si aprofiteu un cap de setmana per anar a alguna de les propostes que ens comentes... Home, ara mateix tenim en portes la Fira del Joguet. 28 de febrer, eh? Recordeu, al Mercat Vell. És la Fira del Joguet i còmic antic i de col·lecció, vol dir que hi haurà coses més modernes, però que són col·leccionables. Qui ens entra a primera hora? Els col·leccionistes.
A les 9 tenim que estar sotjantant la porta als 10 o 12 col·leccionistes que venen a primera hora a veure què troben per la seva col·lecció. Llavors és ja durant el dia vent altra gent.
Però els col·leccionistes intenten anar a primera hora a veure què troben, a veure què... I això passa, i jo tinc diversos coneguts que van molt a les subhastes dels Encants de Barcelona. I a vegades compren una subhasta sencera per una cosa i l'altra li donen el primer que ve allà. Sí, sí, sí, vull dir... Però veuen alguna cosa i els surt molt bé de preu i ho fan.
Vull dir, i remenar, i quan menys t'ho esperes, et surt algú que no t'esperes. Vull dir, no d'allò. L'altre dia mateix, a mi em va venir una noia i em va dir, Montse, que sé que tu fas col·lecció de cromos així, i s'ha mort la meva mare, i amb un calaix hem trobat aquests cromos. No eren àlbums, eren tot de cromos sueltos.
Mira, a mi em va fer molta il·lusió perquè primer n'hi havia tres que em van acabar un àlbum de xocolates torres, que estic parlant dels 70.
I els altres ens serveixen per a altres col·leccionistes, que els hi pugui faltar. Clar, i a més també l'element aquest, l'intercanvi, no? Clar, clar. Jo ara els estic contentant bé. Quan els tingui ben posats, aquí a la Federació tenim un WhatsApp, poso, m'han caigut aquests cromos, a algú li faltaria algun, i llavors se'm contesta, doncs a mi em falta aquest, em falta l'altre, aquí.
I entre nosaltres ens ho fem. Molt bé. A Montserrat ens ha comentat allò que el dia 28, que esperem que ja ho tingueu reservat, allò a la vostra agenda particular, el dissabte 28, tot el dia Mercat Vell, la Fira del Juet Còmic Antic i de Col·lecció. I de Col·lecció. Però per aquest cap de setmana, Montserrat... Aquest cap de setmana tenim 6, 7 i 8, la tercera fira d'hivern i del col·leccionisme al pavelló d'esport de Bailen.
Això és lluny. El dia 8 tenim la onzena trobada de col·leccionistes a la festa de l'arròs, a la plaça de la Porxada de Begà. Després de la fira hi ha arròs per tothom.
El dia 7 tenim el mercat de segona mà al polígon industrial Pla de l'Illa a Palol d'Unyà a Quart. El dematí també. Els mercats de segona mà van molt bé pels col·leccionistes. Tenim el 7 i 8 el tresor antic al pavelló Feral de Tortosa.
El 7, el mercat de segona mà, el polígono, ja ho he dit, de quart. I el dia 7 també tenim una fira aquí al costat. A on? A Montmeló, als carrers del centre, de segona mà. Ah, molt bé. O sigui que podem anar-hi, que és molt a prop.
Molt rebé, doncs queda dit. Esperem allò que hagueu pres nota, si no, doncs sempre podeu recuperar el podcast. La setmana que ve parlarem de vitoles i, si algú vol alguna informació o alguna cosa, a coleccionistasmollet.com o que passi pel mercat el dia de la fira del joguet i parli amb nosaltres o qualsevol cosa.
O la fira del joguet o bé el dia 1 de març, que és el primer diumenge del mes 20. Si passeu i ens queden calendaris de l'any i així, ens en demaneu que us en donarem, que en tenim encara. I així sabeu les cites concretes de les activitats que fa l'associació. Molt rebé. Doncs cuideu-vos molt i ens sentim la setmana que ve. Això mateix, que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Com sempre, gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una molt bona jornada. Adéu-siau.
Dos Quarts, noticias.
Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos. José López és el nou president de la colla gegantera de Mollet del Vallès. L'entitat de Cultura Popular ha celebrat aquest passat diumenge una assemblea general en la qual s'ha aprovat la renovació de la junta directiva de l'entitat.
D'aquesta manera, José López encapçala la Junta i agafa el relleu de Pau García, qui havia estat el president de la Colla els darrers anys, després que en novembre del 2023 hagués estat reelegit per segon mandat consecutiu. En declaracions a Ràdio Mollet, el president de la Colla, Ja Cantera, ha afirmat que afronta el càrrec amb ganes de fer coses i amb energia. Sempre és, bueno, ganes de fer coses, amb energia...