Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, benvingudes i benvinguts... ...al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Pousat les Piles... ...rebé una cordial salutació dels serveis informatius... ...i tècnics d'aquesta emissora municipal... ...que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Josep Casasnovas... ...i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Avui tenim com a convidats representants... ...del grup de teatre de Camp Antiquet... ...i és que sempre pel mes de març estrenen obres de teatre...
Haureu vist allò cartells dient, jo soy de barrio, i tu? Doncs bé, ara ens venen a explicar una mica la trama d'aquesta nova proposta escènica, que jo ja no sé quantes porten, però doni-do, eh? Quin bagatge! Bé, ara en parlarem.
amb el director i persones d'actrius que formen part d'aquest grup. Després, avui dijous tindríem l'espai amb les entitats veïnals. Avui tocaria parlar amb la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Mollet. Sembla ser que estan un pèl inactius i han declinat a participar.
De manera que avui aprofitarem aquest temps de ràdio per parlar-vos de la Festa de l'Abre i la Biodiversitat, que tindrà lloc aquest diumenge al Parc dels Pinatons. Ens acompanyarà el cap del Servei d'Ecologia Urbana i Salut Ambiental de l'Ajuntament de Mollet, en Josep Maria Montpín, que ens explicarà com està organitzada aquesta festa i de quina manera podem participar.
I després, a la recta final del programa, tindrem l'espai d'Alba de Lletra, avui compartit des de la biblioteca de Camp Molar, Jordi Soletura, de manera que sentirem la nostra companya Carla Ramos parlar amb l'Hector o amb la Susana d'aquest fons fantàstic que tenim en aquest equipament també fantàstic de la nostra ciutat, com és la biblioteca.
I ara que anomenàvem la Carla, el que farem ara és convidar-la a que entri als nostres estudis per tal de comentar això, un apunt informatiu, un parell d'informacions destacades que quedaran recollides a l'informatiu Mollet al dia, però que nosaltres ja us les avancem.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Com estem? Doncs molt bé, a punt d'acabar la setmana, ja. Sí, això ja, no?, allò vas comptant dient, ai, a veure què passa, i ja també anem apuntant coses que passen al cap de setmana, crec que és el cas, no?, que comentarem alguna de les accions que tindran lloc aquest cap de setmana, tot i que no passa mullat.
Doncs sí, comentem que la Junta Directiva del Centre Cultural Andalus de Mollet, juntament amb una delegació del consistori Molletà encapçalada per l'alcaldessa Mireia Dionisio, visitarà aquest pròxim cap de setmana Humilladero. Aquesta visita servirà per formalitzar a la població malagueña l'acord d'amistat que l'abril de 2025 van signar amb dos municipis aquí a Mollet del Vallès. Així ho comentava dies enrere als micròfons de la nostra emissora, la presidenta del Centre Cultural Andalus
Que nos marchamos con nuestra alcaldesa el próximo 13, 14 y 15 de marzo a hacer esa visita a Humilladero. O sea, nuestro consistorio municipal, con miembros de nuestra junta directiva y evidentemente yo como presidenta, vamos a estar presentes en el carnaval de Humilladero, así nos lo ha solicitado su alcaldesa y es un enclave maravilloso para hacer de vuelta esa visita.
Esa visita que en su momento se nos hizo aquí y se hizo ese hermanamiento, pues ahora será allí donde nuestra alcaldesa tenga el honor de firmar junto a la alcaldesa de Humilladero.
La visita de representació mulletana, de fet, coincideix amb els carnavals d'Homilladero. Txaró García ha explicat que es tracta d'una festa singular de la localitat molt participada per la ciutadania d'Homilladero i també d'altres poblacions de la província. Com dèiem, una visita institucional que tindrà lloc del 13 al 15 de març. Per tant, parlem d'aquest cap de setmana.
Molt bé, doncs activitats que, com deien, tindran lloc aquest cap de setmana, però fora de la ciutat, tot i que Mollet estarà representada en aquesta població malagueña, que, a més a més, aquí a Mollet del Vallès hi ha moltes persones que provenen d'Homilladero. Molt bé, més coses, Carla.
Comentem altres temes culturals i és que en Gerard Tornet ha quedat eliminat del concurs Eufòria de 3CAT. El concurs Sant Molletà es va acomiadar la setmana passada del programa musical, després de set gales, on el jurat no ha parat de destacar la seva evolució vocal i també la capacitat d'adaptar-se a estils diferents, tot i que sovint patia...
amb l'Afinació. La darrera gala va estar marcada per ser un programa de repesca. D'aquesta manera es va reincorporar al concurs un dels expulsats en gales anteriors. Gerard Torned es va acomiadar del programa interpretant un clàssic de l'època dels 80, Together Forever, de Rick Asley. En aquesta gala l'Afinació li va tornar a jugar una mala passada i va ser el seu punt final en el programa.
Amb set gales damunt de l'escenari i aprenent de la mà de professionals de la indústria, el Gerard Tornet ha afirmat a Ràdio Mollet que precisament el que s'endú cap a casa és l'aprenentatge i l'esperança de poder dedicar-se plenament a la música. Ha sigut un aprenentatge molt gran, la veritat, o sigui, han sigut uns mesos molt intensos, això sí, però han sigut molt... molt... en plan, m'han donat una esperança en aquesta indústria, que és molt difícil, de la música...
que crec que ara pot començar a ser uns petits passos per començar a fer realment el que vull. L'expulsió de Gerard Tornet d'Eufòria és només el punt de partida de la seva carrera musical. De fet, gràcies al programa de 3CAT, Tornet es mostra esperançat per iniciar-se en la indústria. El Molletà ha afirmat que just comença i es mostra il·lusionat per poder treure les cançons que fa anys que està composant una feina que ara se centra en cercar un productor que faci realitat la seva carrera.
Molt rebé, doncs molta sort pel Gerard. A veure si aconsegueix, ell mateix ho reconeixia, no és un món fàcil, aquest de la música. En general, el món artístic és bastant complicat. A veure si ho aconsegueix, si podem tenir també notícies d'en Gerard. Segur que sí. Carla, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. A tu, Emma, que vagi bé. Anem a saber ara de la previsió meteorològica. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació avui més aviat tranquil·la, però no han de faltar els núvols. Sobretot els tindrem fins al migdia d'una forma més general i sobretot més gruixuts a les comarques de Barcelona. Algunes boires fins al migdia tanmateix a les comarques del Prepirineu. La tarda serà molt més oberta, molt més serena, un ambient molt més assolellat, només amb núvols prims i una temperatura que avui tornarà a ser molt agradable. De fet, la tarda acabarà escalfant una mica més que la d'ahir i tot. Estem pendents a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
You know I've given this everything, baby, honestly. Baby, honestly. I laugh for you, baby. Talk for you, baby. Cry for you, baby. But tell me what you've done for me. For you, baby. And only you, baby. The things I do, baby. But tell me what you've done for me. I never cheated.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Us hem dit que teníem avui que parlaríem de teatre i ho fem perquè sempre, el mes de març, sempre, no sé per què vam fixar el mes de març, no sé si és allò com a homenatge a la dona o per què, el cas és que al director ja li escau bé aquest comentari que és per homenatge a la dona, el cas és que pel mes de març el grup de teatre Campantiquet sempre, sempre estrena obra de teatre.
Tenim el director, el Joaquín Mar, doncs molt bon dia, Joaquín. Bon dia. Va ser això com a homenatge a la dona que vau decidir el mes de març? O perquè ja quadrava allò de dir, doncs mira... Una mica de tot, però com hi ha moltes dones i són les que, l'àmina del grup, doncs van dir, doncs ja està, doncs no passa res. Doncs el mes de març. Perfecte. Estupendo. De fet, has vingut acompanyat de dues de les actrius, eh? Exactament. Dues dones. La Nina Linares, molt bon dia, Nina. Hola, bon dia. I també la Carme Canaleta, molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia.
Que hem de dir que els hem d'agrair moltíssim que estiguin avui aquí a aquesta hora, perquè ahir sembla ser que van fer com una mena de preestrena, no? Podríem dir-ho així? Sí, sí. De l'obra que estrenareu aquí, una adaptació. Sí, era una adaptació. No és la mateixa obra que se ve a Cangumà. Bueno, és parecida, però diferent. La van adaptar per al dia de la dona de Sant Lluís d'Esverde. Ah, i com va anar?
Molt bé. Molt bé. Molta feina vau tenir, no? Molta feina. Crec que jo en el que... Clar, perquè vosaltres allò, jo me lo guixo, jo me lo como, vull dir que munteu tot el decorat... Tot, tot, sí, sí. Sí, sí. Tot, tot, tot. El decorat som nosaltres, em sembla.
Bueno, siempre tenía las cadiretas, procuramos llevar poquita cosa y basar el tema teatral sobre todo en el cos, en la B, en lo que es el actor o la actriz, más que poner moltes cosas y después tirar un texto por allí.
El títol, Jo soy de barrio, i tu, això ens hauria d'explicar una miqueta d'acabar l'obra, Nina? Bé, l'obra són diferents escenes, sempre són de la vida, portades al màxim exponent, i hi ha una miqueta de tot.
Podem parlar dels indecisos, de la gent una mica desordenada, de la maternitat, de moltíssimes coses que passen habitualment en la vida quotidiana, però portat a un nivell per fer riure i per passar-ho bé.
Estava pensant jo quan pensava en el títol, jo sóc de barri, i tu dic, jo també, clar, jo també sóc de barri, no? Jo crec que tothom és de barri, el que passa és que hi ha diferents barris, també. Això, això. De vegades allò hi ha com categories, podríem dir. Té com un top a llorar, tio, jo sóc de barri, clar, i potser vius a la zona alta i també ets de barri, no?
Sí, pero eso había una... Eso no sé si en algun dels esquechos també... Bueno, al començament ja hi ha una explicació que donarà la karma sobre això, pero sí que yo ya hace muchos anys, un director de teatro, decía, hay gente que dice, tú hablas el idioma de la calle.
Y no, todo el mundo habla el idioma de la calle, lo que hay de diferentes calles. Es que es un poquito, pues eso, ¿no? Al final todos somos de barrio. Lo que pasa que, bueno, el ser de barrio, según qué zonas o según qué personas, es como despectivo. Sí, sí, sí. Y nosotros estamos orgullosos de ser de barrio. Y entonces preguntamos, ¿y tú?
Carme, tu que fas una mica allò que és la introducció. Sí, segons ha dit el Joaquín, sí, faig una mica d'introducció, jo soc de barri, oi tu? Sí, bueno, és el que diu, sí. Sembla una mica milloratiu, però penso que és el que hi ha, no? Tothom som de barri, però hi ha barris i barris. Però en aquest cas potser sí, és una mica com tirar la...
una mica la gota de quin barri, no? Però està bé perquè, segons s'ha explicat la Nina, abordeu diferents temes, no? Sí, sí. Que no és allò de dir, ai, temes del dia a dia, no? Del dia a dia, de cada dia que ens podem trobar, de les reds socials, de... Parlem una mica de tot, és que en la vida hi cap tot, i en els barris hi cap tot, sigui d'una manera d'un barri més humil o d'un barri
que estic una mica en un altre nivell, però en realitat en tots els barris jo crec que passa el mateix, no? Crec jo. Joaquín, ja fa molt de temps que tu la teva aposta escènica són els esquejos. M'imagino que en aquesta també, no? Igual que sempre, perquè com hi ha molts grups de teatre que fan obres enteres i ho fan molt bé,
Pues los que hacemos esto solo somos nosotros. Es como el tricicle, ¿no? Que hacían Mimo y nada más que lo hacían ellos. Ya los otros hacían otro tipo de teatro. Entonces una obra entera, como ya hay otros grupos que lo hacen, nosotros ponemos al público un teatro diferente a base de escenas. Ajá.
I a les escenes hi ha monòlegs, hi ha dos personatges, hi ha tres... O quatre, o cinco... Sí, fins a quatre. Fins a quatre. Fins a quatre, ben bé. Sí, sí, sí. Que és més complicat, eh? Perquè, clar, quan són dos, o un que t'has d'aprendre un monòleg, jo crec que és més fàcil, encara que tinguis que donar més el...
l'esforç d'estar sola, no? Però quan som tres o quatre, clar, sempre tens que depèn de la clau que et dona un per començar tu. I tens que estar més pendent de l'escena, no? Jo, per mi, és més complicat, encara que tinguis frases curtes, però és el que jo penso que... La coordinació... La coordinació és més complexa, però, bueno, tirem el que puguem. Podem...
Jo comentava, dic, escolta'm, jo ja he perdut el compte del nombre d'obres que porteu, Joaquín, però, vaja, a obra per any, crec que vau començar el 2011, pot ser, o abans? Ja són 20 anys. Sí, perquè abrimos el taller en el 99, a los 5 anys se creó el grupo de teatro, i fins ara, todos los meses de marzo han estrenado, o sea, que serían 20-21 años.
¿De unido? Sí, y cada año, cada año, cada año, cada año, sí. ¿Y no se han cansat de tú? Bueno, yo tengo dos arritmias, un ataque al corazón y una úlcera. ¿Y tú han provocado ellos? No, no. No, yo el día que se cansen o que no quiera que los dirije o que...
No ho tiren ja, daré un pas al lado i ja està. Mal que està clar, és que es va incorporant nova gent, la niña tampoc. Jo aquest any és el tercer any, i la veritat, tenia molta il·lusió per entrar amb aquesta companyia, n'havíem parlat molt bé, i la veritat, fins que no vaig poder entrar, doncs estic molt feliç, i crec que és un gran director, i aquí estaré, i espero que no te'n vagis, en molts, molts anys.
Imagino que havies vist prèviament, no?, obres del grup, deia si tenia ganes d'entrar, estaves en llista d'espera? Bueno, sí. D'unido al Joaquín, escolta'm, que fas càsting. No me lo dijeron, que estaba en llista d'espera, hasta que me lo dijo un compañero de ella, mira, conozco una chica que tal, que quiere entrar, que lleva tres o cuatro años haciendo cola, digo, bueno, pues dile que...
Dile que entre por la parte de atrás y ya la cogeremos para el taller. Y cuando la vi en el taller, después ya pues entro a la compañía. Pero yo no lo sabía. Perquè la gent que participa del taller, no tothom després forma part de la compañía? No. A veces por ellos mismos, otras veces porque vienen al taller y se van. Y bueno, porque a veces hay que buscar un perfil específico.
No basado tanto en cómo se actúa en teatro, sino también en la parte humana. Nosotros somos un equipo muy bien avenido, ha costado muchos años construirlo, somos como una familia y todas las personas que se incorporan tienen que seguir ese camino.
El que trabajamos todos para todos, no hay egos, no hay nadie mejor, no hay nadie más guapo, ni más alto, todos somos iguales, absolutamente todos, y todos tenemos que trabajar a gusto. Entonces, si entran personas que distorsionan, no interesa.
Em sembla bé. És una bona filosofia. M'imagino que tots compartim, no? I tant, sí. Allò que, evidentment, si l'equip està cohesionat, doncs és allò de la poma podrida, no? Això s'ha de treure, la poma. I els que van entrant fins ara estem tenint molta, molta sort, no només per ells mateixos, sinó també per les seves parelles.
Como es el caso de la Eli con la Sera, el caso de la Nina con el Enric, el caso del Joan con la María. Nos ayudan cuando nos juntamos para hacer después la cena, después de acabar y vienen, pues también dan un ambiente en la mesa familiar, un ambiente distendido, un buen ambiente. Y eso ayuda mucho.
Bueno, tenim unes parelles que ens acompanyen i això és molt important quan tens al teu costat algú que està content fins i tot que tu estiguis fent el que t'agrada i veure tot el treball que hi ha i tota la gent que hi ha a la companyia que ells també els han rebut amb els braços oberts. Això és molt bonic. La representació de Mollet serà el dissabte vinent, no aquest, el dia 21? Correcte.
El teatre de Can Gomà, a partir de dos quarts de set, s'ha de ser puntual. El teatre s'ha de ser puntual. S'han d'apagar els telèfons mòbils, sisplau, a l'hora de pensar. Patiu molt amb això o què? No sé si ho s'ho he trobat. En Can Gomà no, però hi ha alguna sala, no diré en qual. Hi ha alguna sala que dé un i dos. Yo soy de barrio. Depèn del barrio.
Hay alguna sala que dé unido. Luego son personas estupendas, maravillosas, que estamos encantados, pero que el tema de una mica el silenci y el tema del móvil no lo tengan muy claro todavía. Aunque se digui, ¿eh? Es igual. Pero bueno, es lo que hay. Ya...
És que m'ha fet pensar que just aquesta setmana passada, el diumenge, que fan allò de l'Evole, i que entrevistava la Lola Herrera, i que es queixava pressament, encara en els teatres, i a sobre hi ha gent que respon i tot, allò que diu, no, és que estic al teatre, però perdona...
I no sé si us heu trobat també, i clar, això també, si estàs concentrat, et deus desconcentrar, no? Ahir concretament... Us va passar? No, però van haver comentaris des de baix, quan s'estava fent l'obra, hi havia comentaris de senyores...
Bueno, una concretament, però... Més d'una, més d'una. Hi havia comentaris simpàtics, però que et destorsionan, que et poden destorsionar i poden fer-te equivocar, perquè tu t'estàs veient una obra i tindries que estar rient, però no fent comentaris.
I clar, hi ha algun company o companya o està qualsevol, jo mateixa em perdo a vegades, però és delicat, és delicat, i més els mòbils, per suposat. Abans la Nina ho ha comentat, i el Joaquín, els que ja l'anem coneixent, sempre és portar una situació una miqueta al límit,
Sempre ho diu, no?, allò, pots plorar, però sobretot el que intentem és que la gent s'ho passi bé, que rigui. Sí. Una miqueta és la filosofia del grup de teatre de Camp Antiquet, que al final la gent surti contenta, no? Sí, tiramos ahora últimamente más al teatro del absurdo. Ellos a veces, esto no coincide, esto no sé, que es igual, es teatro del absurdo, es que se dice, que es... a mí me encanta.
Y se pueden decir muchas, muchas cosas de otra manera, mucho más simpática, pero la frase, el hecho, la situación queda. No sé si en aquest soy de barrio hi ha alguna situació en algun espai específic d'una barriada. Estic pensant allò en un comerç o alguna cosa, o no?
No, yo como soy de hospitaler y hago las obras siendo de hospitaler. Entonces siempre pongo algún personaje un poco grullero que ellos me lo dicen. Oye, que esa palabrota, oye, que esa cosa. Digo, bueno, son personajes, tienen derecho. A ver, todos los que salen en escena, si salen 20 personajes, pues puede haber dos o tres con un lenguaje un poco suez. Porque son así. Imagino que también sortirá el tema de la inmigración. ¿O no? No. No se ha tocat. No, no, no lo hemos tocado. Quizá porque no lo hemos visto. Bueno, yo lo veo.
Però, clar, metert-te en política és complicat. Pot sortir escaldat, sí. Sí, ja a vegades rozamos un poquito... Sí, d'estos d'aigua. Con el tema de Vox, con el tema de Partit Popular... Però llavors el que intenteu és que tothom se senti còmode. En la medida de lo posible, sí...
És difícil que a tothom li agradi, no?, a vegades és difícil, però difícil escenes especials. Tot i que ahir vau fer una adaptació, us va servir allò per veure si algun esqueig allò, doncs, tenia la resposta...
Clar, jo no sé si prèviament a l'estrena, que serà la setmana vinent, recordem el dissabte, Teatre de Can Gomà, a dos quarts de set de la tarda, jo no sé si prèviament feu allò un passi a persones per veure si la reacció és l'esperada, perquè clar, tu potser dius, ai, hem muntat aquesta escena i aquí la gent segur que riu...
¿Y después ha trobat allò que no? No, no. No, porque el primer pase es para ver dónde coge a la obra. Cuando se pase se enlaza toda entera y el segundo pase es para ir todos aquellos errores puliéndolos para el día siguiente, aparte de coger los tiempos de cada escena, los tiempos en cambios. Entonces, en realidad, la obra se ve entera al mismo día. Los dos pases generales son para pulir la obra. Ajá.
I vosaltres no se s'escapa el riure en algun moment, Nina? Bé, jo heu feinat. Hi ha algun moment que a mi sí que m'he hagut d'aguantar perquè, clar, veient a vegades les cares del company que estàs treballant, doncs dius, aguanta't, aguanta't. Però sí, sí, sí que t'has de centrar en el teu personatge perquè si no és molt fàcil que se t'escapés el riure.
M'heu dit, anem lleugers d'equipatge, no, Carme? Deies, nosaltres allò som, no? Bàsicament és el treball del cos, de la veu... Sí, no ens deixa posar sofà ni cadires especials. No, no, no. El vestuari també és el vostre personal.
Bueno, sí, sempre hi ha algú que li agrada, que es vesteix diferent, però normalment, en general, totes anem vestides de carrer, normalment. Sempre intentes destacar una mica més... No, deia, també, segons el personatge, igual que sigui, s'interpretant...
Igual et vesteixes d'una manera altra, és la teva manera habitual de fer-ho. No, evidentment, la nina fa un personatge que es vesteix més d'home, però en general et vesteixes de carrer, sempre amb alguna cosa una mica més especial, però poca cosa de casa.
Més de o más porque fa una escena donde surto una parella lesbiana y hay una mica para facilitarle al público el contenido y el contexto. Digamos que la más predominante, más masculina, se note más incluso en el vestuario, pero es para facilitar al público un poco...
¿Cómo entengue? Yo generalmente cuando veo así parejas, tanto de gays como de lesbianas, en muchos casos sí distingo quién un poquito es el más predominante. A veces no, pero en muchos casos si sean chicos, chicas. En este caso los ponemos en escena también porque hay que dar visibilidad.
Y hay que tomarlo con naturalidad a estas personas que están dentro de nuestra vida. Igual que cuando Bosch quitó la bandera con el Partido Popular del LGTBI, nosotros aquel año la sacamos todo el año escena. Sí. Y ha dit al Joaquín que intenta no ficarse en temas polítics. Don Toni.
Són més de socials. Molt poquet, molt poquet. Et queda pendent el tema de la immigració. Sí, és complicat. Aquest seria complicat perquè l'altre dia vi un reportatge d'Estados Unidos concretament en Nueva York i la gent que està recogida allí l'han metida en hotels, com diuen aquí, però no de lujo, sinó perquè és que no... I és un drama per a posar l'escena...
Sí, però sutilment se podría tocar, també, d'una forma muy... Donem ideas, donem ideas. Yo si lo hago, lo hago a... A lo grande. No, però tu tens molta sutilesa per trucar, per tocar temes, vull dir, que ho fas, espectacular, segur que ho faríem. Sí, sí, sí. Sí, sense ofendre a ningú, vull dir, d'una manera... Oye, oye, s'estan animant, eh? S'estan tan allò... Bueno, se'n darà, se'n darà, sí. No digo que no se llegue a hacer, eh?
Tengo puertas abiertas a todos los temas, no tengo ningún problema. Escolteu una cosa, jo soy de barrio, i tu, el dissabte, a dos quarts de set, al Teatre de Can Gomà, 7 euros l'entrada. Si es ven ja, és a dir, si alguna persona ha de contactar amb el grup, si se'n va al centre cívic de Campantiquet, us posen en contacte, feu directament la venda taquilla, crec que no feu allò venda per aquesta plataforma de l'Ajuntament, de Mollet Vallès-Covic, no. No.
Ho fan el mateix dia allà a la guixeta. El mateix dia a la guixeta. Obrim mitja hora abans i ja està. Sí. Y luego lo que ellos van vendiendo de personas que conocen, amigos, ya van, bueno, sí, ho fan a cins. Sí, però en general és a la guixeta una mica abans per si es queden sense, que l'any passat es va quedar gent sense poder entrar. Dos años llevamos un. Dos años con el cartel de Noa. Per això que no vinguin a les dos quarts menys cinc, perquè llavors és possible que es quedin sense. Imposa, no?,
Quan veus allò tota la sala, no?, la platea plena. Mirem a través del bambolí, així dient, mare meva, on m'he ficat, no? Això deu ser el Joaquín que us ensenya, allò de dir, no, mireu cap a l'horitzó. No, fixeu-vos allò en una persona únicament i no... Deixo que ho diguen ells.
La sala està fosca, també, i fa molt goig quan està tot ple i dius aquí estic jo per donar tot el que pugui i que la gent s'ho passi bé. I que vingui tothom, que s'ho passarà molt, molt bé. Això està garantit. Moltíssimes gràcies. Us esperem. A tu, com sempre. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'm making it to tomorrow. Sense una donna. Ooh.
Fins demà!
Tot allà que passa l'ullet a Posa't les Piles.
Si ho t'ha fanejat a la pàgina web municipal, haureu vist que l'apartat d'Agenda ja està anunciada a la Festa de l'Arbre. Ha de ser aquest diumenge, dic que ha de ser aquest diumenge, perquè ara ens confirmaran si realment es podrà fer aquest diumenge, perquè les previsions meteorològiques de vegades juguen males passades. I no perquè igual diumenge, però si dissabte, no sé. Ara en parlem amb Josep Maria Montpín, que és el cap de Servei d'Ecologia Urbana i Salut Ambiental. Molt bon dia, Josep Maria.
Com estem? No sé si esteu patint allò mirant el temps No, perquè hem vist que dissabte sí que pinta pluja però diumenge pinta bo i aquest any al lloc on fem la festa no hi ha fang Ens va passar els últims anys que vam fer-ho a l'entrada de Gallecs els camps estaven llaurats i s'enfangava una mica i aquest any ja en previsió tornem a fer el parc dels pinatons en un espai en què encara que plogui no s'enfangarà i podrem fer la festa si plogués molt però no està prevista en principi farà bon temps diumenge
Pinatons, per què pinatons? Bé, originàriament sempre s'havia fet pinatons, un dels objectius, ara és la festa de l'arbre i la biodiversitat, però antigament era la festa de l'arbre i sempre era repoblar els pinatons, era un dels objectius.
Sí, més que repoblar, el que es tractava és d'anar fent créixer aquest parc. Espinatons és un parc que es va fer l'any 2000. Es va fer com la primera part de l'anella verda de parcs que han d'acabar envoltant tot Mollet i és un parc que ara mateix està una mica menys de la meitat construït del que ha de ser. Espinatons ha de seguir creixent cap a la banda dels bombers i cap a la banda de Can Borrell.
I és un parc que es va fer, com dic, l'any 2000, com aquesta primera peça de la Neia Verda, i en aquell moment l'estratègia que vam fer va ser, mira, per fer aquest parc tan gran, per poder-lo mantenir, poder-lo gestionar, el que farem seran els camins per on passi la gent, decidirem quins espais plantarem...
quins espais deixarem de camps i quina estratègia farem servir aquí, i aleshores l'hem anat fent durant aquests més de 20 anys que fa que fem la festa de l'arbre allà. Abans la festa de l'arbre s'havia fet també alguna vegada a Camp Molar i s'havia fet en algun altre lloc, però des de l'any 2005, que vam fer la primera festa de l'arbre als pinatons, pràcticament tots els anys ho hem fet als pinatons o a l'entrada de gallecs, que gairebé lligaria. I el tema és això, l'estatègia d'anar creixent i anar fent parc, més que repoblar els pins que hi havia.
Jo és que me'n recordo fins a tot que en un dels mandats hi havia com a responsable de Medi Ambient, en Josep Gordi, i havia fet la proposta de l'arboretum. Sí, així va ser com va néixer la proposta de fer allà, i de fet el primer projecte que vam fer, que em va tocar a mi coordinar-lo i tal, es parlava d'anar a fer un arboretum. El que passa és que un arboretum realment era car de fer, car de mantenir, no hi havia...
no hi havia prou recursos a Mollet per gestionar un algoritm com volia ell, però és veritat que d'aquells dibuixos, d'aquella idea, això ho hem anat transformant en el que acaba sent. Mira, pensa que, aprofito per colar una cuny aquí, perquè el projecte d'un jardí, el projecte d'un espai verd,
no es fa amb un paper i es pot sobre la taula, es construeix i ja està, sinó que el projecte d'un espai verd es fa el dia que s'han acabat de plantar les coses o mentre es van plantant les coses. És a dir, qui decideix com serà un jardí, com serà un espai verd, no és qui l'ha dibuixat, sinó el qui l'està cuidant i el qui l'està gestionant durant tots aquests anys. Els jardins són vius, creixen, evolucionen, passen coses i allà hi ha gent que els cuida, que els guia i que acaba decidint com són. I això és el que estem fent als Pinatons.
Això és important que ho destaquï, en Lluça Maria Montpín, perquè evidentment els pinatons donen la sensació com si fos un espai salvatge, allò natural que ningú s'encarrega, i no és veritat. Més enllà d'aquests camins, per exemple, per aquesta festa, sempre es diu que es plantaran 500 espècies, espècies que prèviament...
heu de tenir en compte per què s'escollen aquestes, tenir en compte també ara el tema del clima, que s'adaptin millor... Sí, tu has dit que ja no és només la festa de l'arbre, sinó que és la festa de l'arbre de biodiversitat. La biodiversitat vol dir oferir un lloc on puguin viure aquelles espècies d'ocells, insectes, aquelles espècies d'animals que ens ajuden a gestionar els jardins d'una manera més saludable. Al final, els que fem gestió dels jardins ho fem amb l'objectiu de construir una ciutat més saludable...
una ciutat més acollidora, una ciutat que a nivell climàtic, a nivell de beneficis de serveis ecosistèmics, doncs en retorni als ciutadans això, i perquè això sigui possible necessitem l'ajuda d'una sèrie d'elements que estan a la natura. Per exemple, els ocells insectívors que eviten que hi hagi plagues i com que es mengen aquestes possibles plagues, doncs
fan que no haguem de fer tractaments fitosanitaris que serien molt nocius per la salut. El mateix passa amb els insectes. La natura tot té un equilibri. Si nosaltres aconseguim que aquest equilibri no es trenqui o si s'ha trencat intentem fer les condicions favorables per restaulir-lo, això farà que no haguem d'actuar amb medis químics ni amb elements agressius
sobre aquests espais. I els pinetons tenim detectades fins a sis hàbitats diferents. Hàbitats vol dir espais diferents on poden viure tipus d'animals diferents, i tenim un catàl·lac de ferro dels pinetons que cada dia és parada dels animals que hi ha allà. Ja no parlo només d'espècies d'ocells, també parlo dels erissons que viuen allà, parlem de...
de molts insectes, com les libèl·lules, que són indicadores que hi ha un curs d'aigua amb molta qualitat, hi ha una de les poblacions més importants d'ovellers de grip au corredor, etcètera, etcètera. Aleshores, si us hi fixeu, els pinatons, hi ha espais de camps, hi ha espais de bosc, hi ha espais d'arbustos, hi ha uns espais d'aigua, una bassa, una bassa que s'asseca a la banda de baix... Tot això està pensat perquè cada un d'aquests hàbitats aculli algun tipus d'espècies diferents de les que ens poden ajudar, i tot això és un petit equilibri.
Tu dius, quan vas allà sembla que sigui salvatge, però està pensat i està gestionat sempre seguint els processos i la direcció que ens marca la natura, no anant en contra de la natura. No volem fer les coses en contra de com ells evolucionen, però sí que ho anem guiant. És genial, no?, que els espais naturals, tot i la mà de l'home, doncs que no es noti precisament aquesta acció.
A la Festa de l'Arbre i la Biodiversitat, precisament hi haurà tallers, no?, adreçats a la família, també ja es farà allò, doncs, l'alliberament de fauna, hem vist. De quina manera es pot participar? La convocatòria és a les 11, no? Sí.
A les 11 del dematí, i el primer que li reconem a tothom és que agafi el seu arbre, el seu arbust, el planti, plantarem uns lladoners al camí per intentar donar ombra a aquests camins que van per la carena i que a vegades, a l'estiu, és una mica... l'impacte del sol és molt fort. Aleshores, anem plantant arbres aquí, acompanyarem totes aquestes plantacions amb arbustos a baix, amb arbustos que facin flor, com estepes, com espigols...
amb arbustos de la zona, com els de l'adern, el llentisc, moltes espècies bàsicament mediterrànies, el més autòctones possibles, que són les que més afavoreixen també el tema de la biodiversitat. No entrarem a discutir ara què és autòctona i què no, però bueno...
I aleshores, després de plantar això, a més a més, per dinamitzar la fèstia, una cosa que fem sempre i que va molt bé, que als nens els agrada molt, és fer tallers en els quals s'aprenen coses. S'aprenen coses que després ens les emportem a casa i les podem veure en els diferents jardins de Mollet. Aleshores, dintre dels tallers que tenim previstos hi ha un taller de petjades d'animals, en què en el fang es fan unes siluetes de les petjades d'animals i això afavoreix que quan surts a passejar per Gallecs o per un parc...
i veus unes petxades d'algun tipus d'ocell o d'algun animal, doncs puguis identificar quin és. Hi ha un taller de reconeixement d'ocells que ens ajudaran els agents rurals també a fer-lo. Hi ha uns tallers que són d'identificació d'espècies vegetals, en els quals demanarem a la gent que en determinades zones vagin i ens comptin quants pins, quantes alzines, quants abrasia de cada un, perquè nosaltres aquestes són dades que ens ajudaran després a gestionar-ho.
i ho podem introduir a la nostra base de dades, i per tant, ells els ajudarà a reconèixer l'espècie, i a nosaltres també ens ajuda per la feina. Farem també un taller que se'n diu fer volar pavellones, farem el que has dit tu, l'alliberament de fauna, tenim confirmat ja que deixarem anar com a mínim un xuriguer, com a mínim, que és un falconec petit, que ho hem fet diverses vegades, i estem gestionant també per si podem deixar anar alguns horizons, que algunes vegades ho hem fet, i ens consta que viuen allà al parc, però així potenciam la...
la fauna, i després farem un taller de dibuix sobre les espècies que colonitzen els rius de la comarca, també per conèixer-les i per tot el valor. I bé, amb la gent de la brigada de jardineria que està allà per allà, ajudaran la gent també amb el tema de les plantacions, la gent del casal cultural que també que organitza l'acte amb nosaltres, doncs estaran treballant també amb això, i bé, és una festa molt única. La veritat és que a mi una de les coses que més m'agraden és que ara ve gent que em diu, és que jo quan era petit els meus pares em portaven a plantar els arbres i ara porto el meu fill.
I aleshores la gent diu, jo per aquí vaig plantar uns pins, per allà reconeix això, no? Aleshores nosaltres sempre diem que els pinatons és un parc que l'anem fent entre tots. És a dir, que és una festa que no cal allò fer-li massa promoció, que us trobeu allò que la gent ja, no?, sabent què és aquest dia, doncs intenta reservar-se'l.
Sí, ve molta gent que repeteix d'un any darrere a un altre, però fer promoció sempre està bé, perquè es tracta que arribi a com més gent millor. I nosaltres, com més gent vingui, que alguns anys hem arribat a comptar 600-700 persones, doncs com més gent vingui, millor, perquè és una oportunitat de donar a conèixer a la gent el que són els espais naturals, el que són els jardins, el que és aquesta biodiversitat, el per què fem les coses de segons quines maneres acabades costa una mica d'entendre, que la gent diu per què estan fent aquí això? A vegades pensa que estem abandonant les coses perquè sembla que sigui espontàni o natural, però no, està
gestionat. Està bé, estava pensant. Jo m'he quedat allò amb el gripau corredor que has dit, que tenim allò, doncs, sembla ser de la comarca, doncs, el major nombre d'espècies. A veure si feuen això de les petjades, a veure si podem descobrir i dir, mira, aquí...
Ha passat un gripau corredor. Josep Maria Montpín, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Esperem que el diumenge surti el sol i en pugueu gaudir d'aquesta festa de l'abra i de la biodiversitat i això, sobretot, aquesta vessant pedagògica del que és aquesta festa. Moltíssimes gràcies. Molt bé, us esperem a tots. Fins diumenge. Adéu-siau.
Donne-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas. Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas. Donne-moi une limousine, j'en ferai quoi ? Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi ? Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi. Offrez-moi la tour Eiffel, j'en ferai quoi ?
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
De l'amour, de la joia, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le cœur
I tot seguit, com fem cada dijous, donem pas a l'agenda d'activitats per tota la setmana, per totes aquelles activitats que des d'avui i fins dimecres de la setmana vinent tenen lloc a la nostra ciutat. La persona que cerca aquesta informació és en Josep Casas Noves. Avui ens l'explica el nostre company, en Sergio Guardenyo. Bon dia.
Bon dia. Una setmana més us portem un repàs de les activitats que hi haurà a la nostra ciutat des d'avui i fins dimecres 18 de març. Comencem l'agenda amb l'exposició Biodiversitat a les Conques del Besòs i de la Tordera, la riquesa biològica i el valor dels nostres rius. Es pot visitar fins al 3 d'abril al Centre Cívic de Camp Borrell. Organitza l'Ajuntament de Mollet, Fundació Ribos i Diputació de Barcelona.
Exposició 8 de març, Temps de Cireres, a càrrec de les artistes CREA. L'expressió Temps de Cireres neix del seu sentit més literal, aquella breu temporada en què els cirerers ofereixen els seus fruits més madurs, dolços i afímers. Es pot visitar fins al 27 de març al Centre Cultural La Marineta i organitza Artistes CREA.
Una altra exposició que podem visitar és Textures cremades, l'art del pirogravat, obres de Benito Ortega i Sílvia Sánchez. El pirogravat és una tècnica artística i artesanal que consisteix a decorar superfícies com fusta, cuir o paper cremant-les amb un pirograf. Es pot visitar fins al 30 d'abril al Lledoner. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb l'exposició de Cesc Bas, mostra commemorativa de Cesc Bas, un dels artistes que ha deixat una empremta més important a Mollet del Vallès. Es pot visitar fins al 18 de maig al Museu Abelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
L'aparador a càrrec de Jonas Forcini. Exposició de Jonas Forcini, fotògraf i artista visual en què la seva obra com a autor se centra principalment en qüestions ambientals en el medi marit. Pot visitar fins al 5 de juliol el Museu Avelló i organitza l'Ajuntament de Mollers.
Policia municipal als barris. Divendres 13 de març instal·larà una carpa de color blau distintiva de la policia municipal al barri de Riera Seca, davant del pavelló, on dos agents de policia i un agent cívic faran atenció personalitzada. L'horari serà d'11 del matí i fins l'una del migdia. Ja per la tarda serà de 5 a 7. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Resonàncies femenines amb l'actuació de Mimi Robin. Mimi Robin, la cantautora catalana amb els seus nous singles Nevermore i It's You, captiva el públic amb l'honestedat i la vulnerabilitat que li han transmès les seves experiències a Escòcia.
L'actuació tindrà lloc divendres 13 a les 7 de la tarda al Lledoner. Per reservar l'entrada cal trucar al 93 579-0966 o enviar un correu electrònic a atlladoner.com organitza l'Ajuntament de Mollet. A dos quarts de vuit del vespre al Centre Cívic de Camp Antiquet tenim la tarda de karaoke. Vine a cantar i gaudir de les teves cançons preferides de la mà demà.
Anem cap a dissabte 14 de març amb el mercadillo de segona mà de 9 a 2 del migdia a la Rambla de la Unió. Organitza l'Associació Social del Rastrillo de Parados de Molleres.
Al final de cada temporada, els establiments del centre de la ciutat treuen els productes al carrer i els ofereixen rebaixats a l'abast dels clients. La venda va acompanyada d'activitats festives i animació al carrer. Serà dissabte 14 de 10 del matí a 9 de la nit a la Rambla, Fiballer i Balmes, plaça Catalunya i carrer Barcelona. Organitza l'Ajuntament de Mollet i ADEC.
Seguim amb diumenge 15 de març i la festa de l'arbre i la biodiversitat. Serà a les 11 del matí al Parc dels Pinatons amb la col·laboració de CAO, Generalitat de Catalunya, Fundació Ribús i Agents Orals. Organitza l'Ajuntament de Mollet i el Casal.
Teatre infantil, el carreró de les bruixes, a càrrec de poca cosa teatre. Han fet fora les bruixes de tots els pobles de Catalunya i s'han instal·lat el carreró de les bruixes de Cervera. A cada casa n'hi viu més d'una dona i cadascuna té una història per explicar-nos. Serà diumenge 15 de març a les 12 del migdia al Teatre Municipal de Can Gomà.
Venda d'entrades online al web molletballes.covint.com i presencialment al Centre Cultural La Marineta. Al mateix dia també es trobaran entrades a la taquilla del teatre una hora abans de començar l'espectacle Si és que encara en queden. Organitza la xarxa.
També destacar el ball de la gent gran que tindrà lloc aquest diumenge 15 de març a dues quarts de 6 de la tarda a l'Espai Sant Jordi. Organitza l'associació de gent gran de l'Espai Sant Jordi.
Sessió de cinema amb 6888. La 6888 és la unitat del directori postal central dels Estats Units que està formada íntegrament per dones negres i va s'enviar d'Europa durant la Segona Guerra Mundial per classificar l'acumulació de 17 milions de cartes que no havien arribat als soldats estatunidencs i que estaven combatent lluny de casa.
Aquesta unitat va ser la primera i l'única formada per dones negres del cos de dones de l'exèrcit d'Estats Units ubicada a Europa. Serà diumenge 15 a les 6 de la tarda al Lledoner. Per reservar l'entrada cal trucar al 93 579 09 66 o enviar un correu electrònic a alledoner arroba molletvallers.cat. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Ja per dimarts 17 tenim el Club de Lectura amb la Senyoreta. Serà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Camula Jordi Soletura. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
ja arriba al Brain Film Fest 2026. Amb el lema Habitant la ment, aquesta edició explora la relació entre el cervell i l'entorn que habitem. Com sempre, hi haurà curmetratges i llarsmetratges, així com taules rodones i tallers amb científics,
arquitectes i creatius que mostraran com construir ciutats i espais privats més saludables i agradables, millorant el nostre benestar i salut mental. A dos quarts d'onze ja hi haurà la projecció Ramon i Cajal, dibuixos en la retina, a l'Auditori Campus Fundació Sanitària. I ja a les dotze, conferència a càrrec del doctor Joan Carles Ferreres, director del Servei d'Anatomia Patològica del Consorci Corporació Sanitària Partaulí de Sabadell,
i col·loqui posterior amb el doctor Luis Cano, cap clínic de Neurologia de la Fundació Sanitària Mollet. Per la tarda, al Lladoner, a dos quarts de sis, hi haurà la projecció Elles en la ciutat i a un quart de vuit de la tarda col·loqui amb Rosa Perich, presidenta de l'Associació Veïnal de Plana Lladó, Rosa Mates, llicenciada en Història i Magdés Art Bosch, arquitecta urbanística. Organitza l'Ajuntament de Mollet. Mollet
Per acabar l'agenda tenim el taller de cuina crítica i de colonial amb Anna Luisa Islas. Mentre ensenya a preparar una recepta que fusiona diferents cultures gastronòmiques, Anna Luisa Islas ens llegeix fragments del seu llibre Mejor Oler a Mar apuntes sobre la descolonització de l'estómago i ens convida a mirar cap al sud global per qüestionar-nos la relació entre els aliments que consumim i la història dels pobles originaris de Llatinoamèrica.
Serà dimecres 18 a les 6 de la tarda a la Biblioteca de Camp Molar Jordi Soletura i cal inscripció prèvia. Organitza la Generalitat de Catalunya. I fins aquí les propostes que us oferim per aquesta setmana a l'agenda. Ens tornem a retrobar la setmana viner.
Fins demà!
Bona nit.
El otoño llegó con su alfombra marrón tendida en las aceras y el teléfono suena por fin. Dos amigos y un plan para mí y además una amiga que quiere también venir.
Una partida de ris, con trivial un pachis, conquistar tu país, montones de preguntas sobre ti, mezclar tus fichas con las mías. Bajo la mesa tramposas tus caricias, una partida de ris, con trivial un pachis, montones de preguntas sobre ti, mezclar tus fichas con las mías.
Bajo la mesa tramposas tus caricias. Y aquella tarde tan gris se llenó de color, nos hicimos amigos.
Y el invierno pasamos pidiendo objetivo, estrategia, respuesta y quesitos. Después llegaron las citas, los parques, los cines, quedar como amigos.
Y en primavera lancé mis dados. Salieron seis y nos besamos. Y ahora en tardes así nos juntamos los cuatro. Llamamos amigos recién separados. Y en un periquete les vemos casados. Una partida de risco, un trivial, un bachis. Conquistar en tu país montones de preguntas sobre ti.
Fins demà!
Bajo la mesa tramposas tus calles. Una partida de risco.
Maria Lara. En mobilitat, hi ha una venia hores d'ara a la C25, a l'altura de Sallena, encendit Lleida, Montcari, tallat i circulació intensa en aquest punt. També retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nose i Obrega, també a la C58, a l'altura de Barcelona i Badia del Vallès, i també a la B23 i a la 2 entre Esplugues, Cornellà i Sant Joan d'Espí. També hi ha cues a la P7 entre Montmeló i Granolles, encendit Tarragona,
i el carril Busbau de la C58 està obert a tots els vehicles excepte per a camions. I pel que fa al servei ferroviari, continua interrompuda la circulació de trens a l'R3 entre les estacions de Sant Martí de Centelles i el Figueró, després que un tren sense passatges es trobés una pedra de grans dimensions a la via RAN d'un despreniment de terres.
I en aquest sentit, Rodalies continuarà, volíem dir, sent gratuït fins al 31 de març, després que la xarxa no hagi pogut recuperar la normalitat al 100%. Dimarts passat, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneke, ja va apuntar la possibilitat que la mesura s'amplies més enllà del 15 de març, tal com estava previst. La nova data coincideix també amb la que la Generalitat i el Ministeri van fixar per resoldre la majoria de les incidències detectades a la xarxa.
I un home ha perdut la vida en ser atropellat per un camió a l'AP7 a Sant Celònia, Vallès Oriental, aquesta matinada. L'accident ha passat al punt quilomètric 105 en sentit Tarragona, quan per causes que encara s'investiguen, el vehicle hauria atropellat mortalment el Vianant.
I l'Agència Internacional de l'Energia ha acordat alliberar 400 milions de barrils de petroli de les seves reserves d'emergència per fer front a les perturbacions en els mercats petroliers derivades de la guerra a l'Orient Mitjà. Així ho han decidit els 32 països, membres de l'organització. Es tracta de l'operació més gran feta mai. Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a amenaçar de tallar el comerç amb Espanya per la postura del govern de Pedro Sánchez davant dels atacs dels Estats Units d'Israel a Miran.
I la plataforma PAS de la Generalitat ha anunciat que se sumarà a la vaga convocada per Ústic Estès, la Intersindical i la CGT el proper 20 de març i ha cridat també a tots els empleats del col·lectiu a sumar-s'hi. Aquests empleats agrupen més de 350 professionals com conserges i personal administratiu
d'instituts i escoles i també d'altres departaments del govern. Han denunciat que arrosseguen 15 anys de retallades que els han fet perdre el 25% del seu poder adquisitiu i han avisat que són el col·lectiu laboral més precari amb salaris d'entre 1.100 i 1.300 euros. I pel que fa al temps, avui tindrem un dia ennubolat a la majoria dels punts del territori. El salt serà clar, en aquest cas a Ponent, a l'Alpirineu i a les Terres de l'Ebre i les temperatures màximes arribaran als 20 graus.
Esteu escoltant Ràdio Mollet. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut.
Fem salut els 7 dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut. Els dijous a dos quarts de sis de la tarda i els dissabtes a dos quarts de dotze del migdia.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I tot seguit donem pas a l'espai del Badalletra. Aquells que sou seguidors del Polsat les Files, sabeu que el Badalletra el tenim compartit. Una setmana compartim temps de ràdio amb en Carles Penya, propietari de la llibreria Lilla, i l'altra, el que fem és desplaçar-nos fins a la biblioteca de Can Mola, Jordi Soletura. Allà es troba la nostra companya, Carla Ramos, i evidentment ho farà amb una de les persones referents a la biblioteca, el Lector Calvet, o bé la Susana Rincón. Anem a veure què és el que ens depara aquesta connexió. Molt bon dia, Carla.
Molt bon dia, Emma. Tornem a estar avui aquí a Biblioteca de Can Mola Jordi i Soletura com cada 15 dies per oferir-vos totes aquestes recomanacions que, com sempre, podeu trobar aquí a la mateixa biblioteca. I avui ho fem de la mà de l'Hector Calvet, que n'és el director. Molt bon dia, Héctor. Molt bon dia, Carla. De què parlem avui?
Avui parlem de... Tornem a fer una mica de visió dels personatges de conte, no? Però avui tenim una figura una mica diferent. Òbviament només parlarem de contes, també de llibres de coneixements, perquè és una figura real, però parlarem de pirates. Perquè a mi és un concepte de figura, de personatge que m'agrada molt, perquè és curiós com se li ha donat una mica la volta. Aquesta idea d'un personatge que a més a més és un...
era algú que es dedicava a robar, a saltar vaixells, a ciutats, pots matar, a torturar i tal, s'ha convertit a poc a poc en una mena de figura infantil, una mica quasi de ficció, quasi fantàstica, amb els nens. A partir de pel·lícules com l'Hospital del Caribe i coses així. Però és curiós com als nens els encanta la figura dels pirates i no es qüestionen realment el rerefons. Ara veiem que aquí tenim molts llibres, també de coneixements, que fan una visió realista i t'expliquen realment què feien. Però és curiós que sí que fascinen els nens. Suposo que aquesta idea de l'aventura...
del grup, dels viatges, dels tresors... Té una mística molt particular, el tema pirata. I la veritat és que ha aconseguit arribar molt a la imaginació dels nens. Però és veritat que no hem de deixar de pensar que no n'hem fiurats...
Molt amables. No eren amables, agradables, no eren bones persones, que van amb un tema de robar per dir-ho millor. Vull dir que realment no eren molt altruistes, precisament, no? Era un perill dels mars. Però és curiós, no? Aquesta idea com la literatura s'ha acabat convertint en un home de personatge fantàstic, no?
Sí, és cert, s'ha blanquejat, s'ha posat més amable aquesta figura del pirata, jo crec que és el que comentaves, que el que ho fa atractiu són aquestes aventures, de descobrir mar, de descobrir nous mons, sempre hi ha un tresor també, per tant això crida l'atenció. El tresor, el plànol, el vaixell, vull dir que realment...
miraríem un llibre que d'alguna forma discuteix aquestes idees preconcebudes que tenim a sobre els pirates però bé, la veritat és que és així això va començar tenim aquí els llibres del Robert Stevenson, òbviament la illa del tresor és qui va crear aquesta imatge del pirata que tots coneixem
Vull dir, en aquest llibre surten totes les bases clàssiques del pirata, no? Que si el lloro, que si el parxe, que si la pata de palo, que si el vaixell, que si el camina del tresor, no? Les illes per ahí perdudes del carí, per on sigui. Vull dir, realment, és el gran causant del fenomen pirata, no? La literatura ha arribat una altra sortida fins al punt que no només és un clàssic, s'han fet pel·lícules, s'ha fet de tot. És que inclús es fan adaptacions, no? Aquí tenim el llibre original, però també tenim un llibre, una adaptació
per a nens entre 7 i 10 anys, i també, bueno, ja sabem que aquest llibre segurament es quedarà en la part més aventurera, no?, que és el que realment li agraden als nens, no?, aquesta idea de l'aventura en les illes, una mica el conflicte, però nunca muy allá, vull dir que, no?, muy sangriento, i sobretot el tresor, no?, vull dir, realment, el Robert Louis Stevenson va ser pràcticament el creador d'aquesta figura del pirata arquetípic, no?,
De fet, és que, o sigui, en l'imaginari col·lectiu, tots quan pensen un pirata, ens imaginem amb aquestes característiques, és a dir, tots porten aquest parxe a l'ull, que sí, doncs, el barret gran, que s'hi van desentegats, les arracades, no? És com amb el lloro al coll, aquí a l'espatlla... Afafiament, no? Afafiament, no? No saps qui hi ha de veritat, no? Vull dir, no saps si tothom porta lloros o només un, i com allò s'ha pluralitzat, però és veritat, no? Aquesta idea...
D'aquests pirates, és el John Silver, no? John Silver, d'Altre Sort, no? Hem comentat d'aquests llibres, però en tenim altres sobre la taula, Héctor. Sí, ara deixem una mica la ficció i després ja la retomarem, haurem a es conèixer més, no? Perquè al principi és el que dèiem, vale, els pirates existieron, com eren els pirates?
I és veritat que els llibres infantils, de pirates, hi ha moltíssims, abans comentàvem fora de micro, que tu deies, no és com els dinosaures, els pirates, els trens, aquests llibres que als nens els encanta, hi ha imatges visuals que els funcionen molt bé, i els pirates són una d'aquestes, i per tant hi ha moltíssima producció de coneixements i llibres de coneixements de pirates,
I la gràcia d'això és que precisament no s'amaga res. Aquests llibres que parlarem sí que no amaguen res. Tenim, òbviament, un molt xulo que es diu Pirates. Ah, les calaveres. Aquest, per exemple, la coberta és la bandera pirata, no? I aquest fa una explicació pura i dura des del John Matthews dels Pirates. Comença una mica d'història...
parla, òbviament, dels noms, dels pirates, no? Parla dels pirates, de la jerga, com parlaven, vull dir que realment entra tot, no? Per exemple, parla de les banderes, perquè tenim la típica bandera al cap, de les tibies, no? Sí. I la calavera, però també de banderes hi havia molts tipus, per exemple, hi havia vermelles, que eren més agressives que les blanques, vull dir, realment aquí tenim 7 o 8 o quasi...
Sí, hi ha moltes. Exemplars diferents. Tot és amb l'element de l'escalet, eh? Efectivament, l'escalet que no falti. Després pot ser a cos complet, amb les passes, amb un cor, amb de tot, no? I aquest és un llibre que és molt xul, atractivament, és molt atractiu visualment, eh? I parla de tot, no? Com vivien al barri, al baixer, al menjar, per exemple, una llegenda, per exemple, els articles de Barba Negra, vull dir que és un llibre molt complet per als atacs, inclús els càstigs quan els agafaven, vull dir que realment
A part de que és molt atractiu, té un punt també de joc, ahí que té com cartes i tot així pel mig, però és veritat que, bueno, que no t'amaga res, t'ho explica. Qui vulgui saber la història real de les piates, pues te lo explica bien, no? Sí, realment és un llibre que crida l'atenció perquè té com, si vols, una estètica antiga, no?, com si fos un pergamí, llavors, doncs, molt explicatiu, també, para ser la coberta, que té com si hi hagués una bala, no?, atrevessant l'ull de la cabera, no? Realment sí que és jugar amb aquesta mística que deia abans, no?,
Tothom s'ha imaginat aquests tresors d'estiu pergamino, vull dir, aquests mapes planos del tresor, i aquests fa això, no? Què més tenim, Héctor? I després tenim una altra, que és bastant nou, del Pirates, tota la veritat, de la Caterina Estapenenco i la Polia Plavinskaya, que aquest és molt graciós. Per què? Bueno, aquí, òbviament, fa una mica l'estructura d'aquest mateix, però la gràcia és que d'alguna forma et discuteix, no? Per exemple, diu, els Pirates tenen un gran vaixell, i després sempre tenen una part que diu, bé, realment no.
I de cada tema que tothom més o menys pensa que sap, ell t'explicarà, mira, no tenien un gran vaixell, tenien el que podien agafar. Sí, desmuntar alguns mites. Llavors està molt bé això, perquè d'alguna forma porta la realitat al món pirata, que sempre és el que pensava una mica, per exemple, companys. Són companys els piratas? Parla aquesta camaderia, dels mainers, i llavors diceu, bé, realment no. Vull dir que realment hi havia totes les normes...
Sí que s'havien d'intentar que es portéssim bé perquè s'han de repartir el transor, però ara, la veritat, podria haver càstigs, podria haver tot, no? Tampoc estem parlant de bones persones, de companys, no? Per exemple, això parla del codi d'honor, no? Sí que hi ha un codi d'honor, però sobretot hi ha unes normes que marca el capital. No sempre es viu aquesta idea de la vida lliure, a vegades molt...
Molt fantasiosa, no? Els pirata... Era com que no tenien normes, vivien llibrement, tenien una mena de hippies del mar, no? Sí. Vull dir que realment no era així. I aquest llibre fa una mica això, no? Vull dir que realment et permet... Allò fa les dues visions. Parla de la realitat, però te l'adapta i t'explica realment, no? O, per exemple, et parla de... Si s'hi ha gent pobra, doncs no. Els pirata s'hi ha gent rica. Venien d'estudis, que venien d'Oxford. Vull dir que realment està molt bé perquè fa això, no? Mm-hm.
Va desmuntant mites pel que comentes, també ens ensenyava potser també com una part com no tan gloriosa, eh?, de qual que deies de ser pirata. Hi havia també, doncs, estan molt lligats amb aquestes figures amb l'alcohol, no?, també sortien algunes imatges per aquí, també, doncs, violència entre ells mateixos, no ho comentaves. Parla que podien torturar les persones, vull dir que realment no s'amagar res, vull dir que res.
que la idea és que tinguis una visió amb els coneixements. Òbviament, els llibres de coneixements infantils a vegades són per nens més petits, altres per més grans. Parlem d'entre 5, 6 fins a 13. Per tant, aquí hi ha un avantall de coneixements que es poden aplicar, però és veritat que aquests són reals, que t'explica realment la dura imatge que realment hi havia dels pirates, perquè si algú se'l creu ova, precisament no els quería ver. Doncs no. Seguim amb més coneixements, Héctor, cap on anem? Sí, més coneixements perquè, a més, aquests ja...
Tenim dos, que es diu Els Pirates, que és una col·lecció de curiositats, és una col·lecció molt habitual en els llibres infantils de coneixements, i aquest, per fer-ho, explica bàsicament el mateix, però fa amb solapes. Ja veiem que inclús hi ha algunes llibres que en parlen nens més petits que incorporen altres formes. Per exemple, el tema de la solapa, t'anar aixecant i t'explica... És una mica joc, una mica més intel·lectiu. Però que veiem que pot baixar l'edat de l'actor, però seguim parlant de pirates i seguim dient el mateix. Realment...
És una figura que, d'alguna forma, ha entrat a tots els nivells de la literatura, de totes les edats. Després veurem alguns llibres generalment infantils, de 5 o 6 anys. Però aquest fa una mica això, amb solapes, permet jugar al nen i aprendre una mica el que explicaven els altres. I aquest, per exemple, que es diu Pirates a la Vista, de David Lang,
És una mica també el mateix, però aquest és l'estil Wall-E, és de buscar i trobar. Aquí normalment fa el que fa és una fitxa per cada pirata, el seu vaixell, un munt de personatges i et dona un repte que és buscar alguns elements dins de la...
dins de la imatge. Per tant, fa aquesta idea de la gamificació on el nen participa i se suposa que aprèn Joan. Ja veiem com que realment hi ha tot tipus de tècniques per fer arribar la teoria pirata als nens. Ja pot ser Joan, o sigui, amb l'estètica que dèiem abans, atractiva. Vull dir que és una matèria que dona molt de joc a nivell literari. I que agrada, perquè si hi ha tantes propostes, és que a la gent realment li agrada endinsar-se en aquest univers...
Suposo que hi ha pel·lícules com l'estil de los Gurnis que han fet molt també per això. Aquí, per exemple, aquí no hi és, ara mateix s'ha parlat, no sé per què, tenia una brúixola al llibre. El llibre inclús té aquesta mena una mica real, 3D, en el dago, que podries intentar.
I perquè veieu, inclús, ara que s'hi va parlar, aquest és un llibre del juego del tesor escondido de los pirates. Són nens molt petits, això fins als sis anys. I és un llibre, jo, també semblant amb una espectacle molt, molt infantil i el que fan és portar entreteniments, allò típic de ser...
Pots ser laberins, diferències, ombres... Vull dir, són aquests jocs molt sencients per a nens petits, no? Però bé, jo què? No hi ha problema amb fer-ho, eh? Tu pots publicar un llibre d'aquest estil, que semblaria que no podria ser, perquè mira, és que si el ninho comença a pensar que hacien els pirates...
Eh? Doncs no, oi, oi. Se centra la part d'aventures i ja està. Exacte. És la que crida l'atenció. Exacte. Realment, al final, aquests llibres, ara veurem alguna cosa semblant, amb un llibre semblant, és que al final ho redueixen tot això, no? A l'aventura i al grup d'amics. Grup d'amics...
que pot ser una mena de tripulació, que diu aventures. El que hagan, bueno, no surtirà de buscar no sé quién, buscar el tesoro, però bueno, no? A mesura que vas creixent, vas abrenent altres realitats dels pirates. Què més tenim? Enciclopèdia, ara? Sí, ara passem ja. Diu Enciclopèdia, però en tant és un llibre de ficció. Aquesta col·lecció l'hem vist alguna vegada, vam fer una de les bruixes, que era molt semblant,
que és de Netflix i d'Edison Farias, la borbullejant enciclopèdia de les Pirates. I aquest és com, intenta jugar a ser un llibre de ficció, de coneixements, però és de ficció. Llavors fa tot tipus de Pirates. Alguns més fantàstics que altres, no? Per exemple, aquí tenim un que diu Mola Morsa, i és una Morsa, algú que surt una que és una nena, la Maggie Palmer, algú que és una...
nota, vull dir que hi ha una mica de tot. I ara cadascú fa una història inventada d'aquest personatge pirata, no? Vull dir que realment, inclús es fa aquesta part de fantasia d'inventar pirates diferents, doncs per jugar una mica amb la idea que semblen reals però no ho són, no? Vull dir que és una fantasia pura i dura, no? I fan l'enciclopèdia, però no és una enciclopèdia, però és una enciclopèdia inventada, no? Coneixem diferents personatges, no?, que pretenen ser un pirata. Efectivament, no? Bueno, és anar una mica més enllà, no? Mhm.
Què més tenim, Héctor? I ara sí que passem una mica a la ficció-ficció, als contes, no? Aquests són els contes que tenim aquí a la biblioteca fins a sis anys. Sis, eh? Més amables, per tant, ara. Exacte. Hi ha un de set, aquest d'aquí, i aquest sí que és ficció pura i dura, però veiem una mica com ho venen, no? Sí que hi ha una sèrie, per exemple aquest, no? Els gossos pirata.
entre les urpes en Barbagat, que és de Clementine Meloà i Rudi Spicer. Aquests, per exemple, ens ajuntan dues coses, els animals antropomòrfics, que són tots ensagraden els personatges aventures animals, amb els pirates, i no hi són unes aventures de perros i gatos. Però veiem com aquesta figura s'ha vist per tot.
Vull dir, aventura. Aquí parla d'una aventura d'uns pirates que són gossos. Pirates, a més a més, és curiós, no? Perquè sembla la part bona. I el gat és el dolent. Per tant, veiem com que infinitot amb això, el pirata és bueno. Veiem com han adaptat el pirata a una figura bona pels nens. Per això, bàsicament, perquè parla una mica del grup d'amics, no? Sí.
És un gos, per tant, ha de ser algú positiu, no? Positiu, no? I a més jugar amb el tema còmic també, en aquests llibres a vegades una mica híbrids, no? I aquí passa el mateix, eh? Tenim, per exemple, un gos enfonsat, del Rod Bidulf, que és un pingüí, per exemple, no? Per tant, si és un pingüí que fa de pirata, d'alguna forma ja hem rebaixat el to, no? Sí. I aquest parla una mica del que seria com un nen, no? Un nen que troba una disfressa de pirata, i se'l posa. I se'l posa i a partir d'aquí, òbviament, imagina una sèrie d'aventures.
que és una constant, bastant habitual en aquests tipus de comptes. En el fons...
fan aquesta mena de relació una mica més fantàstica amb el món pirata perquè el converteixen en una insfresa, en un tema que passa a la teva imaginació, una aventura imaginària que realment no et lliga al tot, amb la història pirata, sinó que és una cosa més aventurera. Ja pot ser això, parla de com si t'has de fer una bandera, un pal, trobes un vaixell... Però és una mica aquesta idea de fer-ho...
amb animals perquè és molt més amable. Sí, oient que funciona, perquè atrapa aquesta... Clar, per presentar-ho de manera més amable, doncs fer-ho amb un animal sempre es presenta millor pels nens. Millor pels nens. Si el fan saber, per exemple, la idea de nens, aquí ja s'hi anem directament, sí o sí, al que diem del tema de l'amistat i l'aventura. Aquí tenim dos exemples, unes pirates rodamons del pot petit, el pot petit en aquest cas també ha fet aquest conte de pirates i bàsicament és això. Parla d'un grup de nois i noies que tenen aventures, no?
i, bueno, no deixen de ser això, molt infantils, òbviament no parlen res de saltar vaixells, però, bueno, gràficament són molt atractius, realment, no? Entren animals, aquí veiem això, lloros, monos, micos, vull dir que, realment, escola de pirates, vull dir que veiem com acaben rebaixant aquest nivell una mica més de grup d'amics i aventurers, no? Bueno, l'aventura, quan ets petit, sempre t'agrada, no? Sí, i tant. I aquest et fa molta gràcia perquè ja és lligar dos clàssics
Ah, mira, comentàvem abans. Dinosaures i pirates. Piratosaures de Josep Chapa i Josep Bonoñosa. Que aquest és sí o sí aventura imaginària de grup d'amics que en un estiu decideixen fer aventures d'estil pirata. Aquest també és molt pel·lícula de verano, no? Aquesta de...
Què fas quan ja no tens escola, tens el grup de mi que era un poble i t'esborreixes? Doncs decides fer un invent de banda pirata, no? Amb una bandera pròpia i tenir aventures, no? A més aquí, per acabar de cuadrar-lo, li pones dinosauris...
S'han fet aquí un mix dels temes per excel·lència pels infants. Els mix a vegades són curiosos, eh? La gente no tiene escrúpulos. Però és curiós que entra tot, no? Sí, sí. Que puede fallar, eh? No, no, res. No pots fallar res. I acabem amb dues recomanacions més, no, Hector? Sí, aquí ja... A veure, ens desparquem, eh? D'aquest món infantil.
I hem agafat dos llibres, que són els que tenim a la biblioteca, curiosament. Ja et dic que la literatura infantil de Pirates és molt més amplia que la d'adults, i aquí són dos llibres, un que es diu Pirates i Bandolés, al segle XVI i XVII, d'Agustí Alcoverro, i l'altre és Catalunya, terra de Pirates, de la Sílvia Lagarda Mata.
Per què? Perquè m'agrada aquesta idea de parlar dels pilates d'un punt de vista adult, a més a més, però a nivell català. Perquè sempre parlem del Carib, del Ciano Índico... Sí, ens imaginem com a algú exòtic. I al Mediterrani també n'hi havia. Més lustrats, més a nivell de la nostra costa. I, per exemple, aquest llibre de Catalunya, Terra de la Pilata és molt curiós, perquè la costa la té dividida en diferents espartats i parla del que passava al Maresme...
Per exemple, a l'Empordà, a la selva... A sobre pots anar a buscar fets i llegenda de llocs concrets. Realment, a nivell català, és curiós. Està bé fer-ho una mica a prop del tot terreny, perquè és la realitat que tenia Catalunya en aquell moment. Jo crec que si aquests catalans no veiessin aquesta glorificació de la imatge, no els faria molta gràcia.
Efectivament, no? A més, els altres cursaris del Mediterrani, doncs, bueno, no? Aquest llibre, per exemple, té un basó, que és el de Bandolers, també. Perquè veiem que, bueno, que eren els tipus de maleixores de l'època, no? Sí, però Bandolers ja no es veuen tan bons ulls com Pirates. No, aquests no, certament. Aquests no han tingut tan bona premsa. Ha faltat un Robert Louis Stevenson per ajudar-los. Totalment. Totalment, però ara sí que té un puls. Exacte.
Doncs Héctor, amb això, deixem aquestes recomanacions de Pirates, aquelles persones que els agradi aquest univers, que vulguin descobrir el que ho comentem, fets històrics o que simplement tinguin petits a casa i que vulguin introduir-los a aquest univers dels Pirates, doncs tenen totes aquestes recomanacions aquí a la biblioteca. Héctor, ho deixem aquí, però com sempre agrair-te que hagi acompanyat aquesta estona, totes aquestes recomanacions i ens tornem a la propera. Que vagi molt bé, Héctor. Igualment, Carla. Yeah, yeah. Yeah, yeah.
Fins demà!
Fins demà!
D'aquesta manera arribem a la fi del programa pel dia d'avui, però evidentment demà tornarem amb més propostes. Gràcies, com sempre, per la vostra atenció i companyia. Tingueu una molt bona jornada. Adéu-siau. Música
Fins demà!
Fins demà!