Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dies i benvingudes i benvinguts al magasí matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles, rebé una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. En el dia d'avui us acompanyen, com és habitual, en Sergio Guardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Avui hem convidat el...
ex-president de Tradicions i Costums, és a dir, el president sortint, i el que ha agafat ara les regnes de l'entitat local. I estem parlant d'en Joan Freixa i l'Albert Terres, que són les persones que ens acompanyaran, i amb elles volem parlar d'això de Tradicions i Costums, d'aquest nou repte que tenen per endavant la nova Junta.
Després tindrem a l'apartat dels instituts Alpilas, ens acompanyarà alumnat de l'Institut Mollet, concretament alumnat que ha participat en una mena de concurs de matemàtiques, així que pararem atenció a veure com els hi ha anat, que ens expliquin en què ha consistit.
I també a la recta final del programa tindrem l'espai de psicologia, que parlarem de xarxes socials i salut mental en l'adolescència. Ho farem amb la psicòloga Teresa Prades. Això serà el nostre contingut, però abans de tot compartirem amb tots vosaltres un petit punt informatiu que ens aportarà la nostra companya Carla Ramos. Comencem.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Quines són aquelles informacions que avui destaquem? Destaquem que el govern de la ciutat notificava la setmana passada la comunitat islàmica al Huda que no podien celebrar el lifter popular que havien organitzat per dissabte en el seu local situat a l'Avinguda de Badalona. Davant d'aquesta situació, des de l'entitat mulletana van buscar un espai alternatiu per mantenir la convocatòria i finalment es va acabar celebrant
El dissabte ha passat a la seu d'Aramollet Esquerra al carrer de Maria Fortuny, número 23, perquè els hi cedien aquest espai. Arran d'aquests fets des d'Esquerra denuncien que el govern de Mollet no hagi deixat dur a terme aquesta celebració en el local del judà. Sergi Suárez, regidor i portaveu del partit municipal, ha afegit que ha estat una decisió arbitrària.
El Hu de Mollet, que és una entitat de la ciutat, té tot el dret del món a celebrar les seves tradicions i la seva cultura sempre amb respecte. I, per tant, volem denunciar aquí públicament aquesta decisió de l'Ajuntament de Mollet de no permetre aquesta celebració en base a res, no és en base a cap norma ni a cap ordenança, perquè seria absurd, s'hauria de perseguir a centenars d'entitats que fan menjars a la seva seu.
Des de l'Ajuntament de Mollet afirmaven que l'activitat no es podia desenvolupar perquè el local del Huda no disposa de cap autorització ni títol habilitant per dur a terme la jornada i afegien que l'ús que es pretenia desenvolupar no es trobava entre els usos admesos.
en aquella finca per la normativa d'urbanística municipal. Tanmateix, Sergi Suárez ha insistit que la decisió respon a una persecució i ha assegurat que els arguments utilitzats pel govern municipal s'apropen a discursos de l'extrema dreta.
Aquesta és una de les qüestions que recollirem a l'informatiu Mollet al dia, perdó. I una altra que destacarem? Destaquem altra informació i és que Mollet del Vallès és un dels municipis que més dones té a la policia local. Així ho ha informat aquesta setmana al periòdico i és que per primera vegada des del 2024, doncs,
Mollet ha superat el 20% de dones dins de la seva plantilla de policia local, arribant al 22,06%, juntament amb Vilanova i la Geltrú, amb un 21,43% i Rubí, que arriba al 20%. És una de les tres ciutats de l'àrea de Barcelona que han assollit aquest llindar. En el cas de Mollet, l'increment ha estat notable. Des del 2021, la presència femenina ha passat d'aproximadament el 12% fins a aquesta actual incertesa.
22% una evolució que situa el municipi entre els que han fet un esforç més clar per incrementar la participació de dones en el cos policial. Tot i els progressos en municipis com Mollet, la situació general encara evoluciona lentament. La proporció mitjana de dones a les policies locals de l'àrea de Barcelona ha passat al voltant del 13% l'any 2021,
El 16% el 2024. En els llocs de responsabilitat també hi ha hagut un petit augment del 8% al 10% en el mateix període. Definitivament, la presència de dones a les policies locals continua sent una de les grans assignatures pendents de les polítiques d'igualtat dels ajuntaments
de Catalunya, tot i alguns avenços en els últims anys, la infrarrepresentació femenina encara està molt arrelada en aquests cossos de seguretat. Com dèiem, aquí a Mollet actualment està al voltant d'aquest 22%, una de les tres ciutats de l'era de Barcelona que han arribat a superar aquest 20%, però tot i així encara continuen sent dades baixes en comparació amb la presència d'homes en el cos policial.
Haurien també de saber-ne allò de l'Institut de Policia de Catalunya, les promocions, quin nombre de dones i homes surten finalment graduats. Molt bé, doncs aquestes són informacions, com dèiem, a partir de la una, i l'informació de Tio Molleta al dia, amb més informació, evidentment. Moltíssimes gràcies, Carla. Aclovem-me, que vagi bé. Igualment. Anem a saber ara de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una jornada que ha de portar núvols, sobretot a partir d'aquest migdia, però no gaire sucosos. No estarem parlant d'una pertorbació que sigui gaire activa. També hem de destacar, com no, les boires. Núvols baixos que hi ha hores d'ara escampats per moltes comarques interiors. També s'arriben a produir aquestes boires a les fondalades properes al mar de les comarques de Girona, per exemple, també de la Vall de l'Ebre, boira que s'acabarà desfent. Però ja diem, després arribaran aquests núvols que deixaran un cel més emblanquinat i, si de cas, el Pirineu amb alguna pluja o alguna nevedeta...
escadocera local, que acabarà caient cap als 2.000 metres de cot aproximadament. Estem pendents a la xarxa? Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui us hem dit que parlaríem, i és el que anem a fer a continuació, amb el president sortint de Tradicions i Costums, l'Albert Terres. Molt bon dia, Albert. Bon dia. Ens està explicant tota la feina d'aquella en començar l'any, que jo no sé si el nou president de Tradicions, en Joan Freixa, molt bon dia, Joan. Hola, bon dia. Doncs s'ho repensarà i potser diu, escolta'm, deixem-ho córrer.
No, no, ja no té marxa enrere. Ah, no, no? No hi ha aquesta opció? No hi ha tornador, ja. Ja no hi ha tornador? Com estem, Joan? Tu ja saps... Avui he refredat. Avui he refredat, vull dir que la veu no és la real, però bé. No ho sé, amb aquesta nova responsabilitat, no sé si estàs una mica espantat o què. Ja veus, sempre parla de molta feina, de molta... Clar, jo em van dir, no, no hi ha gaire cosa, vull dir, tu tranquil. Ja t'ho trobaràs. Ja t'ho trobaràs, exacte. Però bé, bé, no...
Quant de temps portes vinculat allò? Crec que portaves ja dos anys a la Junta, és a dir que una mica coneixedor d'aquesta feina interna sí que ho ets. Sí, però com que s'encarregava molt ells, tampoc m'involucrava massa amb el tema, no? I era, però donar un cop de mà només. Estàs diferent quan et carregues la motxilla, no?
I ara, però com a soci de tradicions, portaves ja temps? Sí, i portava uns anys ja. Bé, jo vaig començar amb les sardanes fa uns set anys, set, vuit anys com a molt. Allò que sabia ballar sardanes però ballava per la festa major i prou.
I quan em vaig jubilar, doncs, em va picar el cuquet, m'hauries de saber repartir i tot, i vaig anar amb un curset que feien a l'Espai Caixa, i allà vaig començar, llavors em va agradar, i, bueno, em vaig tornar a una dicta a les Sardanes.
Molt rebé. Vaja, que el candidat perfecte, no? Per ballar, sí, i per dirigir, no ho sé, ja ho veurem. Té d'anar a tirar a poc a poc. Albert, vosaltres ja feia temps que anàveu buscant aquest relleu, no? Sí. És que, a veure...
Jo feia 11 anys que era president. Des del 2015 va morir el Jaume, el 2014, i va ser provisional fins a l'assemblea del 15, i a l'assemblea del 15 va ser al voltant. Són 11 anys de president. Però és que de formar part de la Junta són 26 anys. Des del 2000? Des que va començar tradicions i costums el 82-83, jo vaig col·laborar sempre amb tradicions.
per fer el concurs, per anar buscant uns i pel que sigui. Però mentre treballava, deia, home, jo a les reunions del vespre em van molt malament i tota una sèrie de coses, no? I ara, quan vaig plegar a treballar el 2000-2001, el 2000 dic, bueno, ara ja entro a formar part de la Junta. I clar, he anat pujant de vocal a secretari, de secretari-president i de president a Ràdio Mollet. I ja està.
Escolta'm una cosa, Albert, ja ha estat un recorregut que com valoraries? És a dir, el teu pas per tradicions com a membre de la Junta i president. Normal com tots, no? Però tradicions i costums, des que va entrar, va canviar la formació de cobles, de sardanes, de tot, del que es feia l'agrupació folklòrica mulletana. Llavors es feia d'una manera molt personal...
era del president especial, i llavors va ser compartint-ho, triant els programes, fent-ho i millorant, perquè es fan més cerdanes que no es feien, més dies, i jo crec que ha anat molt bé. A nivell d'agrupació ha anat molt bé, ha sigut un grup de gent de 10 o 12 persones a l'agrupació, molt benvinguts, treballant molt, reunions, moltes temporades, cada setmana, cada setmana, una reunió,
Vull dir que ha anat bé, jo crec que s'ha mantingut, i es té de mantenir. És molt antiga, la Sardana Mollet, per tant, es té de continuar mantenint, i si serà el 83 el plec, s'ha d'arribar a 100 aviat. Aviat a 100. És a dir, que és un traspàs d'aquell selló, doncs, senzill, còmode... No, no, amistós, totalment, i amb la condició que, bueno, si hem de donar un cop de mà amb alguna cosa que hem d'acabar de solucionar...
Els companys que hem anat adavant ara últimament, que és el Leandra i jo especialment, cap problema, intentarem... Almenys aquest començament, doncs... Sobretot el tema de la burocràcia, m'imagino, no? Que és el més... No sé si al Joan li espanta especialment aquest tema. Sí, a mi no m'agrada gaire la burocràcia. Però hi és i s'ha de fer. Què passa? Que hi ha un equip molt jove, molt, molt... A més que hi entenen molt, no? I aleshores...
Jo s'adiré, delegaré, que molts que en saben més que jo, que tramitin, que facin, intentar mirar, controlar des de dalt, però s'ha de deixar fer els que ho saben fer, les coses. És un equip que s'ha escollit tu? Sí, sí. Bé, ha escollit i sí, ha escollit.
entre tots, no? Que parles amb un i podia fer aquell, home, aquell podia ajudar, vull dir que no ho fas tu sol, sinó que a partir d'un o dos vas muntant. I quins, no sé, més enllà d'assumir la presidència, ja amb aquesta nova junta, més rejuvenida, quins reptes o quins plantejaments us heu fet? Imagino que d'entrada jo, doncs, anar mica en mica, no? De moment, continuar...
A part que ja està el programa fet per tot l'any. Si estem al mes de març, ja està el programa fet per tot l'any. Sí, sí, ja ens han portat allò al calendari, que ara és el que comentava l'Albert, és que el primer semestre... Està tot previst. Fins i tot allò a l'Àplec. Ara sobre la marxa potser que hi hagi modificacions, com sempre passa, però en teoria s'ha de complir. Clar, està tot previst, però s'ha de contractar les cobles, que estan més o menys avisades, s'ha de fer tot el papereig, vull dir, ja...
Parlar amb l'Ajuntament per aquests dies, que estigui tot a punt, l'antarimat, el no sé què, les cadires... Hi ha feina, evidentment que hi ha feina. Però bé, jo crec que som un equip de 11 i jo crec que funcionarà bé. Dèiem que des de la Junta anterior ja feia temps que estaven demanant aquest relleu. També una de les coses que sempre han reclamat en aquests micròfons
És que tant de vol la Sardana han fet accions, allò arribi a les escoles i que això faci que també infants i sobretot famílies, no només allò els infants, sinó que també els pares s'engresquin, s'assumin i siguin membres de tradicions. No sé si serà precisament una de les coses que voleu treballar, no? Per exemple, ara hem estat tres setmanes seguides amb això del Consell d'Infants, que hem anat a tres escoles i hem fet una hora i mitja de...
explicar què és tradicions i costums, què fem, i ensenyar-los a ballar una mica, passar-nos-ho bé, fer un galop, perquè, vull dir, mirar de divertir-ho i tocar la sardana, no?, fer sardana, però d'una manera més... Eren nens de 5è i 6è, vull dir que ara és una edat de 10 o 11 anys que també tenen moltes ganes de jugar, no?, i està molt bé. Vull dir que sí, però...
De fet, una de les coses que es va fer, o que s'ha aconseguit, és que amb la commemoració del dia de l'Avança, precisament, no? Albert, una de les coses que es fa és ballar una sardana, no? Exacte. I aquest any també ja està previst. Ja està previst? Sí, els companys van anar ensenyant els mestres, i els mestres que ensenyen a una pila de canalla, allà hi ha 400 o 500, però d'aquells no se'n queda ni un. Exacte.
Quina sardana heu escollit aquest any? Aquest any hem fet una adaptació dels Beatles amb sardana. En diuen sardavítels. Per tal de captar, no? I faran també un punt lliure, que no és el punt... Són plums de clàssic de sardanes, però en els curs faran...
una cosa una mica diferent i a molts llargs també una cosa diferent. O sigui, la sardana clàssica, tradicional, però amb un punt més divertit. A veure com anirà, perquè jo no els he vist més ja. Després de parlar amb els profes, ja no... Suposo que van fent la seva... El Joan ha comentat, quan em vaig jubilar, doncs em vaig interessar més per la sardana, m'he tornat un fanàtic. Sí, la meva dona diu que sí. És obsessiu, això.
No sé si hi ha més gent que t'hi troba allò que t'interessa. Sí, per exemple, la Montse Palau, per dir un nom, que és la subpresident, també va començar venint els tallers que fem al Casal. Per cert, al Casal fem tallers de sardanes cada dimarts. El Casal Cultural? El Casal Cultural, sí.
Queda dit, eh? Les persones que estiguin interessades... Bueno, som una quarantena, eh? No està gens malament. Hem partit dues hores. La primera hora venen els que en saben menys, que comencen, i la segona hora venen els que ja anaven venint. I, bueno, intentem fer una sardana també una mica més divertida, la sardana clàssica també...
Costa molt, obligar, no, exigir els braços ben posats, puntegem bé, costa, costa, però l'important és servir en sardanes. I aconseguiu també que aquesta gent que participa als tallers després es facin socis o sòcies de tradicions i costats? Sí, bueno, aquesta nit hem fet una bona campanya, s'han adherit molts.
I... Bé... Ara quin nombre teniu allò de massa social, més o menys? 200. Sobre 200. Si l'hem 200 i algun, i quan acaba l'any que se'n donen de baixes quedem a 180 i tant, 190, ara han tornat a entrar potser 10 o 12 persones més, tornem a ser al voltant de 200.
És a dir, que sempre us manteneu en aquesta xifra, no? Ja s'hi ha sigut més, eh? Havia estat anys enrere, volta 300, eh? Però, clar, la gent ha anat canviant, se n'ha fet gran. Uns que han marxat i uns altres que s'han borrat.
Però ara veiem, si es manté aquest, hi ha 200 socis, no està malament. No. Ha dit el Joan, ja tenim el programa allò per tot l'any, amb la qual cosa això dona com una certa... És com un coixí. Sí, però s'ha de treballar, perquè, per exemple, sabem que hi ha la pleca el dia 1 de maig. Sí.
les cobles ja estan avisades. Sí, tant. Clar, hi ha els contractes que arribaran, s'han de preparar els programes de... S'han de preparar el programa que es ballarà, són tres cobles, hi ha feina, evidentment. No, no, no és res, no és res quan t'han de captar perquè et fiquis a dintre. Un cop ets a dins...
Però imagino, Joan, que tu també te n'adones de l'aprenentatge que ha fet aquesta gent. Ara ja fa uns quants anys, no? Ells es van adonar i no és l'únic municipi de Catalunya, n'hi ha d'altres que la plec ha passat a fer-se únicament en sessió de tarda. I també es fa a la pista del pavelló, perquè així t'estalvies si fa calor o si plou.
Això sempre ha estat una polèmica perquè, lògic, el mes de maig és un mes que fàcilment plou. Fa quatre gotes, fa uns quatre trons i plou. I el mes de maig era sempre el problema del parc. I si plou, què farem?
Algun any, el dia abans o dos dies abans, vam dir, escolta, amenaça molt malament, anem directament allà. Però si quan ja has començat la pleca al dematí i estàs allà disposat al dematí, llavors és impossible pràcticament haver-ho de canviar tot. Tot el muntatge que tens fet allà per traslladar corrents, una vegada es va haver de fer, però va ser un desastre. Llavors, què ha de fer? La pista està segur.
És molt còmode per ballar, molt fi, molt plena, si fa sol, com dius, si fa sol no molesta, i si plogui, mira, tranquil, que plogui, allà és una altra cosa. I llavors fer-ho a la tarda. A la tarda hi ha bastants pobles que ho han intentat, perquè fer el de matí i tarda tot el dia és pesat, però més que tot és molt car.
Són 5 audicions de sardanes, s'han de pagar 5 cobles, s'han de pagar així. Si es fa de tarda, són 3. Això estalvia. I és suficient, vol dir que tampoc han faltat tanta cosa. Gràcies a mantenir-se de tarda, que hi ha alguns pobles ja, fent anys, que han desaparegut els Aplecs. És una llàstima, però han desaparegut. Hi ha pobles molt macos, feien uns Aplecs molt bonics. Abans que desapareixi, reduïm a temps,
I fem una tarda, una plec, com cal, amb tres cobles i amb tot el millor que es pugui. També sé que ha perdut una mica d'encant. Vull dir, el parc municipal tenia... A l'espai és diferent. Tenia un encant, llavors, amb les taules, per fer-los el dinar, per allà, sota els arbres. Ha perdut una mica d'encant, però ha millorat en quant a seguretat i a...
Bé, de fet, allò que diu l'Albert, abans de perdre-ho, doncs millor mantenir-ho, reduint costos i potser en un espai que t'assegures que faci calor o faci fred. Això és el que hauran d'estar fent diversos pobles. Això de fer un pleg tot el dia se'm va una barbaritat de calés, que és la ruïna de mig temporada.
Ah, doncs, reduïm-ho, però mantenim-ho, que és el que sentim. Escolta'm, Joan, la primera així de foc serà la ballada de la primavera, que quan s'ha arribat deia, sí, sí, és que ja estem a la primavera, doncs sí, feu ballada de primavera. Ja està més o menys tot arreglat. L'únic que no tenim és assegurar que si fa mal temps tenim el Mercat Vell o la pista aquesta, no?
perquè a la pista em sembla que hi ha una activitat al dematí, fins a les 3, encara que ho fem a la tarda, però potser per tema de neteja i això serà complicat. Esperem que faci bo i ho puguem fer al Parc de les Pruneres. És a dir, no hi ha pla B. Ara per ara podria ser... A mitges només, perquè clar, s'hauria de netejar la pista. Sí, però el que passa és que suposo que no ha rebut encara l'autorització de l'Ajuntament.
No, l'Ajuntament és el que ens ha dit... L'Ajuntament, a finals de gener, cada any ens enviaven el programa de tot l'any. En cas de pluja tal dia, teniu un mercat vell o no el teniu? Opcional, si no hi ha cap més activitat. Però ara, si encara no s'ha rebut, doncs si encara no s'ha rebut, no. No sabem l'autorització que ens donen. Sí, ens han avisat. Ens han enviat un WhatsApp dient...
el Mercat Vell no, i la pista està ocupada al demà i fins a les 3, però per netejar-ho i això... Això pel dia de març, ara pel març. Sí, el que estem parlant ara. Sí, sí, el dia 21, que aprofitem jo aquesta conversa per fer-ne difusió, que el dia 21 tenim la ballada de primavera al Parc de les Pruneres, Cobles, ciutat de Girona. Exacte. El repertori, guapo.
Sí. Bé, ells t'envien una primera proposta i unes reserves. I llavors amb això l'hem fet. Que potser hauríem fet altres coses, però bé. Parlarem també amb les coples que ens envien més propostes. Hi ha que t'envien 150.
del seu repertori, i llavors pots triar i remenar, no? Però aquests ens han enviat les 9 i 10 més. Vull dir que, bueno, ja n'hi ha hagut prou, però potser avessin fet un programa una mica més ballable, més...
Joan, quan dius allò més ballable no sé si un dels objectius és precisament allò triar el que agrada als sardanistes de les sardanes balladores jo crec que aquí hi ha la diferència entre anar a un concert i anar a ballar si vas a ballar i et posen una sardana molt de concert que gairebé no hi ha ni salt ni aires que és molt maca musicalment parlant però el ballador no es diverteix
En canvi, en un concert que estàs assegut i estàs escoltant... Jo crec que les ballades han d'haver-hi sardanes balladures. Alguna no tant, per poder descansar una mica, també, però han de tenir marxa, si no... I ara, amb això que es fa de la persiana, que és aquest de rodar... A veure, explica què és això de la persiana. És un invent nou. Que no és tan nou, eh? Però als antics no es va, això.
Clar, això és com quan va començar el Cerdanova, tampoc els antics, tampoc els hi anava. Va anar a quatre dies, això és una cosa semblant. Llavors, la gent més antiga, balla, seguint la música realment i puntejant quan ve el salt petit, el salt groc, el cavat i totes aquestes coses. I ara això és divertiment. Corre tots cap aquí, duro tots cap allà... Hi ha molta gent contrària, moltíssima. Bueno, i molta gent a favor.
Perquè hi ha gent jove. La gent que fa això és gent més jove. Per tant, ja ens interessa, ja ens va bé. Perquè jo quan ballo dues sardanes així, a part de coses cardíques, quedo ja esbufant allà. Vull dir que la propera la vaig a ballar tranquil, eh?
Més de dues no. Clar, de fet, Albert, segurament també el món de la sardana s'ha d'anar adaptant també als nous temps, sense oblidar la tradició, però incorporant coses que facin atractives, la dansa... Però sempre es va a tornar. Ara això és de temporada.
És com editar jo els Beatles, no? Sí, de temporada, que fa inventat i tot això, no? Però sempre es torna a la realitat de tal com està feta, que és complicada, la sardana, no ho sembla? Una cosa és ballar-la, l'altra que estiguis comptant, que estiguis repartint, que cada tirada s'ha pres l'encantó d'aquella baixa. Cuidado, allò que diuen, que els catalans ja estan ballant content, no? És així. Que sí, que sí. Porta la seva matemàtica, aquí. Sí, sí.
Però, bueno, quan fan la parciana també compten, per acabar amb un 2, 1, 3 o un 2, 1, 3, també compten. Costa més de comptar perquè estàs rodant, però es compten. Tindràs allò, Joan, allò per escalfament, la de primavera, la de Sant Jordi, fins a arribar a la pleca, que serà, doncs... Que serà d'aquí dos dies, vull dir que... És que ara és una batalla. Ara ens cau tot a sobre, això. Compte que arriba ara març...
Sant Jordi és el 23 i la setmana següent és la pleca. Sí, sí. Aquesta vegada no tenim allò problemes en Santa Perpetua?
No. Només quan cau en diumenge. Només quan cau en diumenge. Quan el dia 1 cau en diumenge, ells tenen preferència perquè, bueno, ja venia així, es veu. Es podria tornar a negociar, eh? Però, de moment, està així. Perquè són més antics, però això va quedar anul·lat, ja. Això l'agrupació, la Federació Sardanista, ja fa anys que va dir, d'això més antic, que queda eliminat. Que hi ha d'haver un acord entre els dos pobles. Si aquest any ho canvies tu, i l'altre ho canvio jo. Però no...
No se segueia, ningú és un més antic, i això passa amb la pleca de Girona. La pleca de Girona també té un dia fixat per ser-ho, però se'ns ho pega el diumenge i hi ha la pleca de Lloret. A Lloret no el volen canviar mai, ho han de canviar a Girona.
I aquí amb Santa Perpetua, Santa Perpetua, diu que això ho canviarem mai, doncs ho hem de canviar, mullet. No ho farem el mateix dia, no? Ja, perquè és fer-se mal, no? Però passa un cop cada sis anys. Sí, sí. No, no, no és cap drama. No és cap drama exacte. No és cap drama, el que passa és que estaria bé que hi hagués allò, no? L'any que toca, l'any que toca, doncs ens anem cap al 25, 23... Sí, el tercer diumenge, normalment, més o menys. Molt bé. De maig.
Joan, diries allò que ets una persona, allò, doncs, això, entenedora, que amb la que es pot, allò, negociar, parlar, o dir que allò per ser-hi al capdavant d'una entitat, allò amb 200 socis i sòcies, sí? Com et definiries com a president? No sé. Quin és el teu tarannà? El meu tarannà, si vols, serà el mateix que tinc fins ara, avui, jo no crec que pugui canviar. Com seré una persona oberta, dialogadora i...
Hi ha ganes de passar-s'ho bé, que per això ballem sardanes, per passar-nos-ho bé, no? Molt bé. Diuen la gent que són molt avorrides, però jo t'asseguro que quan entres dins el món de la sardana, d'avorrit no en té res. Potser aquest és el missatge, no? Que cal, doncs, posar-la allà bo. La gent et veu ballant, la gent passa per la plaça, veu que estan ballant, veu que estan allà fent un, dos, tres, un, dos, tres... Sembla que els passos siguin sempre més o menys iguals.
però esclar, hi ha uns aires, hi ha uns sals petits, hi ha uns matisos dintre la sardana que si es fan és preciós i la gent que el balla també el gaudeix. De fet, allò sovint en tots els àmbits, el desconeixement el que fa és que sense saber-ne rebutgis una cosa i llavors el que cal... És que això em va passar a mi.
Jo pensava que la Sardà era molt avorrida, vaig anar com per fer una mica de temps de jubilació, a veure com es fa això de comptar i repartir, a veure si n'aprenc. I a partir d'aquí, quan comences a entrar en aquest mundillo, hi ha uns quants ja. De la Junta ara, per exemple, hi ha també la Venesa, que ha començat el casal els dimarts fa, no fa gaire.
Vull dir que la gent que comença, n'hi ha uns, que els hi entra, i que no tant, i aquests, doncs, es van involucrant. I, bueno, sí, sí, tenim ara a la Junta quatre o cinc d'aquests del Casal. Doncs recordeu, eh, recordeu que els dimarts, en horari de tarda és? Sí, a dos quarts de set. A dos quarts de set, doncs, hi ha aquests dos grups, un mes inicial. Fins a dos quarts de set, a dos quarts de vuit, i a dos quarts de vuit, a dos quarts de nou, que es barregen, eh.
A partir de les 7, 7 i 10, com arriben uns altres, llavors allà fem un follon de gent, però que està molt bé. De manera que aquesta quarantena, potser que els teniu gairebé assegurats per aquesta ballada de primavera. Oh, sí, esperen que sí. Excepte si estan amb l'incerso, sí. Clar, perquè allò que s'aprèn després s'ha de posar a la pràctica, així que tindran aquesta oportunitat. Venen, venen.
Joan, ha estat un plaer de conèixer-te. L'Albert, durant aquests 11 anys que ha estat de president... Ja han vingut unes quantes vegades. Hem compartit moltes estones de ràdio, sempre que vulguis, també aquests microfons oberts. O conviqui, perquè no. I tant que sí. Has quedat content, allò de la feina feta, Albert? Hem fet el que hem pogut.
Per tant, és que diu que no fa tot el que pot, no està obligat a més, no? Però s'ha mantingut, com deia abans, s'ha mantingut el que hi havia, s'ha innovat en algunes coses i, bueno, la sardana continua i continua molt més. Jo entenc que també la gent, no?, els socis i les sòcies t'ho han agraït, no?, la feina feta, sí. I seguim, ens anem trobant.
I tant que sí, en aquests micròfons o fora d'aquests micròfons, però moltíssimes gràcies a l'Alberta Rés per haver-nos acompanyat per la feina desenvolupada i perquè no estàs vinculada a tradicions i costums, eh? Ell estarà allà, doncs, acompanyant a la nova junta. Sí, però que ho pugui, m'ajudarem. I ho esperem.
Joan Freixa, moltíssimes gràcies. Anirem parlant. Fins una propera. Espero que la propera vegada tingui la veu una mica més. Que sigui la meva. Que sigui la meva. Que sigui la meva. Que sigui la meva. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Gràcies a tots. Adéu. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Sense omplir-te l'estudi, així ho hem d'explicar, perquè en aquest espai que compartim amb els centres educatius de la ciutat, avui ens acompanya l'omnat de l'Institut Mollet, que ens venen a parlar de la seva participació en un tur de matemàtiques. Tenim el Pol, molt bon dia, Pol. Bon dia. Molt bon dia, el Dani. Bon dia. Bon dia. L'Hugo. Bon dia. El Víctor. Bon dia. L'Iris. Bon dia. La Lara. Bon dia. El Pau. Bon dia.
Bon dia. I l'Islam. Bon dia. Molt bon dia. Saludats tots, volem que ens expliqueu què és això del tour de matemàtiques que heu participat. Sou alumnes de primer i quart, no?, de l'institut. Llavors, Lara, explica'ns què és això d'aquest tour de matemàtiques. És un tour que hi ha cinc etapes, ho han fet cinc etapes,
i cada una consta de la primera era jerarquia d'operacions, la segona sumes i restes, la tercera multiplicacions, després divisions i potències. I ho fem quart i primer de l'ESO, tota la classe amb un paper amb 120 operacions, i hem d'omplir les que puguem en cinc minuts. No, en un...
Cinc, cinc, vale. En cinc minuts. En cinc minuts, sí. És a dir, que si són cinc, no? Doncs un minut gairebé, no? Per la jerarquia d'operacions, un minut per sumar-se i res. No, tipus... Sí, són dies diferents. Una és jerarquia, una altra és...
A veure, Víctor, explica'ns, què és això de jerarquia d'operacions? Apropa't al micro. Per fer una operació, o sigui, si hi ha diferents signes matemàtiques en una mateixa operació, hi ha preferència com que es fan primers. Si està dins d'un parèntesi, es fa el primer de tot, després les potències i les arrels, després multiplicació i divisió d'esquerra a dreta,
I el mateix després la suma i la resta. I per fer aquestes operacions, Islam, tot ha de ser mental, disposeu de paper i llapis, teniu allò calculadores, teniu eines, allò... Com ho feu, aquestes operacions? Depèn de la persona. Depèn de la persona. Hi ha persones que usen trucs seus i hi ha persones que ho fan de cap. I tu com ho fas? De cap. De cap. I què tal? Se't donen les operacions? Bé.
Sí? Explica'ns, Pau, quina de les proves va ser més complicada per tu? Per mi va ser més complicada la de les divisions perquè fora de les més senzilles, que era, no sé, per exemple, dividir entre 10, doncs hi havia altres que podies trigar més i penso que aquesta era la més difícil.
Sumar i restar és el més fàcil, Pol? Jo crec que sí. No sé si us han escollit com els millors de cada classe o no, o explica'ns. Sí, per exemple, el millor de cada classe ha vingut aquí, però també el guanyador de tots, el segon, el tercer...
Perquè llavors aquest tur de matemàtiques és només a nivell del vostre centre o competireu amb altres instituts de la comarca, de Catalunya? No, sí, sí, és de Catalunya, però també... O sigui, és de Barcelona, per exemple, però també, no sé, d'una altra província i de molts instituts. Però de molt llet crec que som l'únic institut.
Que heu quedat allò seleccionat? O sigui, l'únic institut que ha fet el tour. Ho dic allò perquè crec que hi ha diferents tours de matemàtiques, de geografia, no sé, tinc entès que hi ha competicions de diferents àmbits de matèries. A veure, Dani, què et va semblar aquest tour quan us ho van comentar? Et vas preparar prèviament?
Doncs jo no em vaig preparar, però em va semblar bé, ja que el càlcul mental sempre ha estat un punt fort i em sembla molt interessant a les matemàtiques, sobretot aquest punt de les matemàtiques, no? Potser no les fórmules complicades i tal de quan ja es compliquen, però aquestes coses bàsiques de fer-ho ràpid i mentalment, doncs m'agrada.
No va ser una qüestió d'allò de dir avui per sorpresa, sinó que us van avisar prèviament. Sí, un dia a la classe ens van presentar el tur de mates i després el següent dia van fer la primera etapa i ja van continuar fent-les.
Iris, tu et vas preparar o no? No. Tampoc? No, també t'agrada jo les matemàtiques? Sí, m'agraden molt les matemàtiques. Què és el que t'agrada? Perquè normalment allò, quan preguntes als joves, diuen bé menys les matemàtiques, no? Les multiplicacions i les divisions se'n donen molt bé.
Llavors, quan us van plantejar un tur de matemàtiques... A mi em va semblar molt bé. Com et va anar? Bé, quinta. La cinquena, t'has quedat. Molt bé. La Lara? Segona. Segona, el Pol? Jo tercer. Tercer, el Dani? Jo primer. I l'Ugo, que no parla tan cara? Jo vaig quedar més per sota, però vaig ser el primer de la meva classe.
Ah, molt bé. I tu sí que et vas preparar o no? No, jo, només que els meus pares em van ficar a una acadèmia i per això ho tenia més controlat. Però no tenia... Però una acadèmia per treballar les matemàtiques en concret? Sí, per treballar en matemàtiques. I ja em van borrar, però bueno.
Et va servir? Sí. I tens allò, algun truc, alguna cosa per dir per les operacions? Sí, tinc alguns trucs, però no sé, anem més ràpid i coses així, però ja està. El Dani, que va quedar primer, potser ens pot dir, no? Allò, si hi ha alguna manera de calcular de forma més ràpida...
Doncs potser a les divisions, algunes que són una mica més difícils, com dividir entre 5, doncs potser el que has de fer és primer multiplicar per 2 i després dividir-ho entre 10 perquè així se'l pot fer més fàcil. Potser si tens una operació que no és exacta, doncs d'aquesta manera et semblarà molt més fàcil de fer-ho. Molt bé. Tu apliques això? Això ho vaig aprendre just després d'una etapa i durant l'etapa no ho vaig aplicar, però a partir d'allà ho he començat a aplicar i m'ha anat molt millor.
Una etapa de...? Ho vaig començar a aplicar després d'una etapa...? Sí, potser a l'etapa 3, que eren divisions, me'n sembla. Doncs ho vaig aprendre i ja a les següents... Me'n sembla que hi havia un dia que eren moltes operacions diferents. Sí, és que ens ha dit la Lara, jerarquia d'operacions, sumes i restes, després multiplicacions i divisions...
Va ser, crec, primer divisions i després la quarta multiplicacions i l'última era... Potències, has dit, no? No, percentatges, sí. Ah, percentatges. Havia entès jo potències. És igual, és igual. I els percentatges, què tal? Miro ara el Pau.
els percentatges per exemple a mi em van anar bé però hi havia d'altres companys que no els hi va anar tan bé i penso que hi havia percentatges més fàcils però hi havia d'altres que per exemple et feien fer per 220 coses així i penso que aquestes no fa falta fer-les perquè perds molt temps
Tu com vas quedar, Pau? Jo vaig quedar la primera de la meva classe, però bastant per sota dels altres. I, bueno, no se'm donen molt bé les mates. I et vas preparar o no? No. No? Res. Tu, Víctor, no ens has dit com vas quedar? Jo vaig quedar quarta, crec que quarta a la total i el primer de la meva classe.
Molt bé. Content? Sí, molt content. Penses que és útil, allò fer un tour d'aquest tipus? Sí. No sé si útil, però divertit, ho passes bé, i una manera diferent d'aprendre. I en fareu més al llarg del curs? Crec que no, perquè crec que és un percurso. Únicament. Islam, tu com vas quedar?
No me'n recordo en què top estava, però jo soc el primer de la meva classe. També? Sí. Ah, molt bé. I quines són les operacions que més fàcils són per tu? Doncs les sumes i restes i les multiplicacions. I això de les divisions i percentatges, més complicat? Em costa una miqueta més.
I et vas preparar d'alguna manera o no? No, només vaig esperar el dia i ho vaig fer i ja està.
És a dir, que ningú es va preparar? Tu, Lara, tampoc? És a dir, que us vau llançar a la piscina així, dient, a veure, em poso a prova, no? A veure, no. Ningú es va preparar. A mi no em van avisar, jo no vaig vindre a classe el dia que el van explicar. I cap company et va avisar? No. Víctor? No. Quin poc companyerisme, eh? No, però...
digues, digues vaig estar malalt durant bastant temps i vaig arribar a classe i em van dir a fer això deia el Víctor és una manera jo més amena d'aprendre vosaltres també penseu que és així? jo crec que és una manera divertida i així per exemple a les persones que no li agradi venir a classe doncs si un dia fem tur de mates doncs estaran més motivades per venir per exemple
Perquè llavors és el tema aquest de competir amb els teus propis companys. Penses que és un al·licient?
Sí, és una cosa divertida, que entra té, i jo crec que a tothom li agrada. I ara, escolta'm una cosa, el Dani que ha dit, jo he quedat primer, no? Ara, què passa? Tu has guanyat aquest tour? Doncs ara hi haurà unes fases provincials, i clar, el jo queda primer, doncs, puc a la Giana, però si no anirà una altra persona, i en aquestes fases provincials, doncs, compatim amb altres instituts, amb la gent que ha guanyat d'altres instituts,
I, doncs, podem guanyar, no? I ser l'institut que ha guanyat el Tur de Mat és provincial. Ja aniràs o no? Doncs jo crec que sí. Sí. T'ho estàs rumiant encara, però... Sí, perquè és un tio endres a la tarda i potser costa una mica, però, bueno, com el Tur de Mat és em sembla que és divertit i tal, doncs penso que aniré. I et prepararàs o no? Penso que no, perquè els càlculs mentals, doncs, potser no és tan preparar-se, sinó, doncs, no sé, en el moment fer-ho bé.
Tu no creus que s'hagi d'exercitar una miqueta allò de dir, vaig anar practicant? Bé, jo penso que no. El càlcul mental penso que és en el moment, que et surti ràpid i que ho facis bé. Jo diria que si fas allò, si practiques, segur que avances. Hi ha algú altre que s'ha de plantejar d'anar amb aquestes competicions provincials? No sabem per què.
O el millor van els millors, els dos millors, o el millor de quart, el millor de primer, però no sabem, perquè a més és un divendres a la tarda i hi ha gent que a lo millor no pot anar. Això de divendres a la tarda sembla que sé que és un hàndicap, eh? I és. Sí. I per què és un hàndicap? Perquè ja s'ha acabat la... Perquè ja s'ha escolas, ja... A més és a Manresa, que ja hem d'anar...
Però hauríeu d'anar amb algun professor, entenc, no? O aniríeu pel vostre compte? M'imagino que aniria jo a algun professor, tots miren a la Blanca, que s'ha acompanyat, que és, entenc, la professora de matemàtiques. Imagino que algú aniria amb vosaltres, no en representació. Seria xulo, no? Institut Mollet guanya el tur de matemàtiques...
Faria il·lusió, fins i tot, a banda dels que han d'anar a competir, no sé si podeu portar claca. Allò, companys i companyes que us donin suport, potser fer una sortida extraescolar. Sí, però dubto que els companys vulguin venir a donar suport. Algú altre que s'hagi de plantejar si ha d'anar o no?
Tu, Pau, no? Tu no has dit que has quedat primer? Jo he quedat primer d'una classe, però... Però no d'altor. A mi, no. He quedat bastant per baix i tampoc soc fan de les matemàtiques, però, mira, he guanyat. L'Airi sí que ha dit que és fan. I llavors, tu t'has de plantejar si has d'anar o no? Sí, però no sé si aniré. També perquè és divendres? Sí. Perquè és divendres? Us ho esteu rumiant per això, perquè és divendres. Sí.
perquè teniu allò alguna activitat extraescolar. Sí, jo he d'anar a Terrassa i tot això. Bé, mira, de camí, a Terrassa, a Terrassa, ho tens més a la vora. Sí. Però tu has de rumiar encara, perquè quan és aquesta competició provincial? No ho sé. Abans de Setmana Santa? El 24 d'abril. El 24 d'abril, mira, just després de Sant Jordi. Que bonic.
La resta, algú es planteja, diu el Víctor, jo no crec que ningú vulgui venir a donar jo suport a la resta de companys. Algú s'ho plantejaria? Allò de dir, no, jo no competeixo, però vaig a donar suport als companys que es presentin? Bé, jo aniria a donar suport.
Sí? Molt bé, molt bé. El Pol aniria a algú altre? Jo, si fos el Víctor, que és el meu cosí, jo sí que aniria a animar i això. Doncs mira, Víctor, et sorprèn, eh? La família... Tu, Lara, aniries? Sí, sí, bueno, per una cosa diferent i a animar jo potser...
A veure si d'aquesta manera el Dani i l'Iris, si pensen que tenen gent que els dona suport, potser s'acaben decidint, tot i que sigui un divendres a la tarda, la competició del tour de mates. Tu, Islam, aniries o no? Sí, per provar una cosa diferent. I tu, Pau, no? Perquè has dit allò, a mi no m'agraden les mates, m'ha sortit bé a classe, però... Aniria si puja una mica la nota.
Ah, bé, això s'ha de negociar, doncs. Heu de parlar amb la Blanca. Es pot pensar. Es pot negociar. Escolteu una cosa, us agraï moltíssim que ens hagueu acompanyat per explicar-nos aquesta iniciativa. No sé si és la primera vegada que s'ha fet anar a l'institut o sabeu si d'altres anys. Per exemple, l'any passat, que jo recordi, no ho hem fet, però aquest any sí.
Bueno, està bé, no? Perquè a més a més feu una valoració positiva, de manera que potser des de l'institut s'ho plantegin per implementar-ho cada any. Sí, jo crec que s'hauria de fer cada any perquè és molt divertit i així cada any et vas superant tu mateix.
Doncs res, recomanació per la comunitat educativa del centre, que prenguin nota i a veure si finalment algú de vosaltres, tot i ser un divendres a la tarda, es presenta en aquesta competició provincial. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Fem una pausa, tornem de seguida, no margeu.
Tot allà cap a Sabullet, a Posa't les Piles.
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia. Són les 10. Us parla Maria Lara. El president de la Generalitat, Salvador Illa, assegura que honorarà l'acord d'investidura amb Esquerra perquè Catalunya gestioni l'IRPF i demanar als republicans que aprovin els pressupostos tal com va fer el PSC quan era l'oposició. I deixem dir-vos una cosa. El millor de les intencions, i no ho entengui, no ho entengui, per favor, no és el meu voluntat de corrupció, no demano res que jo no hagi fet en el passat. Anys 2023...
tancament del govern de coalició en aquell moment de vostès amb Junts, el PSC, amb un resultat electoral superior a un vot a la seva força política, va donar suport als pressupostos. Pensant en el bé del país. Jo no tinc cap dubte que tots els grups d'aquí pensen en el bé del país. I deixem dir-vos una cosa. El millor de les intencions, i no m'entengui, per favor, no és el meu voluntat de corrupció.
Esquerra li ha retret per la seva banda a Illa que li costi fer més complir acords que augmenten la sobirania de Catalunya que no pas d'altres. El president ho ha desmentit. Avui recordem Illa de respondre a totes les preguntes dels grups parlamentaris en matèria de pressupostos.
I en plana internacional, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha assegurat que el compromís de la Unió Europea amb el dret internacional és central. Von der Leyen ha rectificat així després de les crítiques rebudes per afirmar el dilluns que el bloc comunitari ja no pot confiar en el sistema basat en regles. Ha reconegut que la Unió Europea es va fundar com un projecte de pau i ha destacat el seu compromís ferm amb la pau amb els principis de la Carta de les Nacions Unides i amb el dret internacional, que és avui tan central com ho era en el moment de la seva creació.
I pel que fa a la mobilitat, un accident a l'AP7 entre Cels i Massanet en sentit Girona deixen encara només un carril obert i provoca retencions importants en aquest pont. També hi ha llacues a l'AP7, però en aquest cas entre Montornès i La Roca, i entre Barberà i Santa Perpètua. A banda també retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, i a banda la boira densa dificulta la circulació en diversos trams de l'AP7, la P2, la C35 i també la Nacional 240.
I pel que fa al servei ferroviari de l'R3, s'ha resta oler de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident de Gelida. Renfe ha indicat que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior també a causa de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora de la infraestructura.
I els Mossos han detingut deu persones i han desarticulat una organització criminal internacional vinculada a la camorra i dedicada al tràfic de drogues a gran escala. El grup estava arrelat a Barcelona i enviava grans quantitats de substàncies a Itàlia amagades a l'interior de camions de fruita o pollastre, entre d'altres mercaderies. La banda hauria fet 15 enviaments des del febrer del 2025, tant per carretera com en ferris que sortien des del port de Barcelona. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
¿Conoces el restaurante Fresh House de Mollet? Oferta variada de brunch, hamburguesas y platos creativos. Cocina abierta de 10 de la mañana a 12 de la noche de martes a domingo. Fresh House en la calle Alsem Clave 19 de Mollet del Vallès. Combinamos calidad y modernidad. Consulta nuestra carta en Instagram. Vive una experiencia diferente en Fresh House Mollet.
Aureca, un programa on parlem des de cultura, història fins a tecnologia i ciència. Aureca cobrim una gama àmplia de temes per mantenir-t'informat sobre la ciutat de Mollet i comarca. Parlem del món actual a través d'entrevistes exclusives i reportatges. Aureca, sintonitza cada dimecres a dos quarts de set de la tarda al 96.3 de la FM, Ràdio Mollet.
Remissió els diumenges a dos quarts d'11 del matí. També trobaràs el podcast del programa al web radiomollet.com Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors.
dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet.
Tot allà que passa a l'ullet a Posa't les Piles. Posa't les Piles.
Donem pas en aquest espai de psicologia que compartim amb Teresa Prades. Ella és psicòloga, és una de les psicòlogues del Centre de Psicologia Psicotres de la nostra ciutat, situat al carrer Francesc Campó, número 19, i al telèfon al 93 170 45 18. Repetim, 93 170 45 18. Podeu consultar la pàgina web per saber els serveis que ofereixen, psicotres.net, aquest 3 en número,
i també dir-vos que som presents a diferents xarxes socials i parlant de xarxes socials. Molt bon dia, Teresa. Avui anem a parlar de xarxes i de salut mental en els adolescents. Certa manera, jo portem una temporada que no parem de fer en els mitjans de comunicació a nivell polític que s'està intentant regular. Bueno, és que una mica vaig pensar el tema per això, perquè jo em quedo parada la quantitat de gent
Quan des del govern espanyol es diu de fer unes mesures per evitar que els nens de menys de 16 accedeixin a les xarxes socials, que hi hagi pares que protesten, no? Llavors, és que a mi no em diran com haig de... L'Estat no m'ha de dir com educa el meu fill, d'acord? Doncs llavors que treguin la prohibició de vendre alcohol...
i que preguin la prohibició de vendre tabac a menors, no?, perquè si tu ets el que has d'educar i l'estat no té dret a res, en comptes de dir, ostres, és una ajuda, la gent jo crec que no veu realment el que l'accés a aquestes xarxes socials, quan no es té un cervell preparat per assimilar, hi ha d'adults, ja passa que et veus influenciat segons com siguis, ja t'ho creus tot, doncs imagina't amb un cervell que encara està en formació, no?,
Aquest tema l'haurien d'haver fet conjuntament la setmana passada en aquest espai que compartim amb alumnes de diferents centres educatius de la ciutat. Van venir alumnat de l'Escola Sant Gervasi i ens van plantejar el tema de les xarxes socials. I vam fer com una petita enquesta entre els companys i hi havia un que a mi em va frapar perquè deia, diu, clar, és que esborraran tot el meu historial, no?,
I allà està la meva vida, la meva ànima. Exacte. És que va dir vida i ànima, eh? Que tot estava allà. Però això t'està dient, a veure, tu tens la teva vida, no la tens a les xarxes socials. És a dir, tu les xarxes socials les utilitzes per relacionar-te. Però si no tens xarxes socials, la teva vida continua. I si tu tens amics i fas activitats, la teva vida no s'esborra. La teva ànima...
està en el que tu fas al dia a dia amb persones que tens al voltant, no en el que fas a les xarxes socials. Llavors, pensar això ja t'està indicant que aquí hi ha un problema. Perquè si, bueno, la vegada aquella que va haver-hi la pagada, clar, tothom, que si tinc dades, no tinc dades, bueno, allò va ser un drama, no? O a vegades els hi... Jo comento, quan va sortir això de l'estat espanyol, els hi vaig comentar a un nano, diu, buf, els meus companys es moriran...
Perquè ell no té mòbil. Clar, va venir una de les noies que va participar en aquesta conversa, va dir, clar, jo sóc la rara avis, perquè no tinc ni mòbil, no tinc xarxes. Exacte. Però clar, diu, jo aprofito el temps fent altres coses.
Sí. Però, clar, la resta de companys igual no acabaven d'entendre com podia fer altres coses si el més important estava les xarxes, no? Clar, però sí, quan el més important... És a dir, les xarxes socials en si tenen moltes avantatges, no? Perquè tu pots trobar informació ràpidament, cosa que abans no feies, no? O et pots relacionar amb persones de l'altra punta de món...
que tenen els mateixos interessos i això també t'enriqueix. Però el problema no és tenir-ne o no, sinó l'ús que se'n fa. Quan tu bases tota la teva vida en les xarxes socials, fora d'aquelles xarxes, no tens vida, aquí tenim un problema.
Però si tu combines totes les coses, és a dir, si tu pots dir, doncs, me'n vaig a la festa amb els amics, o vaig a, jo què sé, vaig a fer escalada, o llegeixo, el que sigui, i de tant en tant, doncs, va, utilitza les xarxes socials perquè, doncs, bueno, a veure què passa pel món i tal...
Això està bé, hi ha d'haver un equilibri. El problema és quan tot es basa amb les xarxes socials. És a dir, el tema és l'ús i l'abús. Clar, i la intensitat amb les que s'utilitza. Sí que és veritat, no hi ha ningú que pugui dir, no hi ha una causa de dir l'ús de les xarxes socials provoca un problema solumental. Aquesta relació no hi és. El que passa és que si tu ja tens un problema subjacent, pot ser que el fet de les xarxes socials l'empitjorin.
Per exemple, si tu tens un problema amb l'alimentació o no t'agrades el teu cos, i clar, vas mirant TikTok, Instagram, totes les models i el model de dona que presenten, pot ser que aquest problema que tens tu augmenti, no? Però tu, mira, Teresa, has començat dient allò a aquestes famílies que s'exclamaven per aquesta regulació que s'ha anunciat que s'implementarà,
que deies, clar, que desregulin també la compra d'alcohol, el tabac... Llavors, el tema és, les xarxes socials són com una droga? És a dir, generen també addicció? Pot arribar, evidentment, pot arribar. En el cas d'aquest noi que deia que és la meva ànima, la meva vida, clar, si li treus això i no té accés...
que aquí queda un buit, un buit emocional, que aquesta persona com l'omple aquest buit, no? Llavors, clar, que produeix una addicció, perquè el teu omplir-te, aquesta sensació que tens de necessitat emocional d'omplir-te, la bases amb les xarxes socials. Quan no les tens, no hi ets, no tens vida. Perquè també les pròpies xarxes s'haguen, no?, com enganxar-te. Evidentment, clar, sí, sí, és que és molt fàcil passar-ho. Perquè tu consultes una cosa, llavors, doncs, dius, ai, mira, i ara em remet aquí, i ara...
Exacte, no? Vull dir, jo l'utilitzo, és una eina que dius, ostres, Carnaval mateix, és que t'obre un munt d'idees que no el tindries, no? Però clar, tu has de saber que ara has de deixar això, vaig a treballar, vaig a sortir amb els amics, vaig a caminar, el que sigui, no? És el que et deia abans. Per això, en una edat adulta...
Exacte, si en una edat adulta ja passa... Que hi ha persones que estan enganxades... Que hi ha persones que tot el que veuen a TikTok s'ho creuen, doncs ho he imaginat, amb una personeta que encara no té criteri per dir, a veure, el que estan dient no és real, no? Jo a vegades, nanos d'adolescents, treuen el tema de la dictadura i veus que dius, perdona, tu, d'on han tret la informació...
No, dic, a veure, i la feinada que tinc a dir, a veure, el que veieu a les xarxes no us ho creieu. Us heu de documentar primer, perquè no tot el que apareix a les xarxes s'ho pots creure, no? Unes bestieses, YouTube i tal, penses, a veure... Llavors, ha d'haver-hi una regulació d'això. Quantes vegades veus nens de 10, 12 anys, o nenes, maquillant-se, fes que un skin care...
Amb 12 anys, tio, que t'has de fer un skin care. Quan en tinguin 50 dius, mira, però ara... De fet, sovint també hem comentat el tema de l'accés a la pornografia a través, precisament, de les xarxes socials, que és una de les temàtiques que també preocupa. Preocupa i preocupa. Preocupa, però tu vas amb el... Clar, tu no penses que hi ha gent...
que em farà un mal ús d'aquelles fotos. Tu poses fotos dels teus fills, però tu no penses que hi haurà una persona malalta a l'altra banda que veurà coses que tu no estàs veient. Llavors, un ha de ser conscient quan exposa els fills o quan s'exposa ell mateix. Li estàs donant dades de tu mateixa. Llavors, clar, l'altre ús és aquest, l'ús fraudulent que es fa de les xarxes, d'obtenir informació, de poder manipular...
Clar, tot això, imagina't amb un cervell que encara està en formació. Deies allò, encara no s'ha fet aquesta relació de xarxes socials, problemes de salut mental... Una relació directa no hi ha. El que sí que es veu és que si tu tens un problema, tens una depressió, un cinc de suïcidi, autolesions...
Si tens un problema d'alimentació, si ets una persona que no tens amics, que estàs patint bull i que estàs a l'escola, tot això fa que les xarxes socials, com que ja tens un problema subjacent, pugui haver-hi unes conseqüències.
És a dir, perquè hi ha persones que tenen addicció al mòbil i hi ha persones que no. Depèn de cada situació personal, no? Si tu, fora d'aquell mòbil, d'aquell petit munt que t'obre... bé, petit no, aquell gran munt que t'obre el mòbil, tu tens una vida personal plena, tens amics, fas activitats, estàs bé amb tu mateix, no serà tan fàcil que tinguis addicció al mòbil. Però si no tens això...
Si jo totes les meves mancances les supleixo amb el mòbil, no deixaré aquell mòbil perquè és la meva vida. Trec el suc d'allà. Què és el que hem de fer? Allò que deies, bé, la regulació, doncs gairebé que l'haurien d'aplaudir perquè és un ajut, no? Hauria d'entendre's com...
com una ajuda. Jo crec que des de l'àmbit educatiu també s'ha aplaudit aquesta mesura. Fins i tot hi ha educadors que han dit, arriba tard. Arriba tard, exactament. A més a més, les mateixes persones que estan dient que l'Estat no és ningú per educar els meus fills,
Llavors, quan hi ha un cas de suïcidi de l'última nena que es va suïcidar perquè li feien bullying a través de xarxes socials, són els que surten a queixar-se que no hi ha una regulació, que l'escola no fa tal... A veure, és que és el conjunt de la societat que hem de fer. Pares, estat i famílies i escola, vull dir tot. Llavors, jo crec que és una eina necessària. Llavors, ser conscient dels pares, controlar el que estan veient els teus fills.
Perquè és que és necessari, perquè si no, el problema pot ser... Bé, de fet, sempre ho diem, no? Ningú t'ensenya a ser pare i mare, però també això el que has de tenir molt clar és que et demanda una responsabilitat sobre aquests menors. Jo estic seguríssima que aquesta noia...
que no tenien ni tan sols mòbils ni xarxes socials, evidentment, doncs és perquè també a casa hi ha una conscienciació i un aprenentatge, no? Clar, és que com que tots ho tenen, bueno, m'és igual el que tinguin els altres. Ves a casa dels altres a viure, no? Vull dir, tu has de tenir, has de viure i has de tenir...
has d'obtenir la teva satisfacció amb coses que tu fas i en el teu entorn, no? Que està molt bé la xarxa social per fer un treball o el que sigui, vale, però has de tenir una vida a part, no? I això, doncs, evidentment, el que dèiem, els tutors han de ser els responsables, no? De saber allò on es connecten els seus fills, quantes hores estan...
allò connectats és que clar, és un tema molt complicat perquè el mateix funcionament de la societat millor les persones els nens aquests que es connecten tant millor els seus pares també estan connectats al mòbil vas a parlar i jo em trobo molts nens és que la mama està amb el mòbil tot el dia
Ja t'està dient, no? Llavors, què els vols ensenyar? I, de fet, hi ha això del control parental, però hi ha noies i noies que saben com superar aquesta barrera amb la qual cosa. Exacte. És allò de dir, però si en saben més que tu, amb la qual cosa ja pots posar...
Sí, però com a mínim, bueno, ja hi ha un intent, no?, i aquell nen o nena ja està veient que, bueno, que hi ha un control, que sí que se l'intentarà saltar, però, bueno, llavors ets tu com a pare que has d'intentar dir, bueno, si tu en saps més, doncs jo en faré més, no?, i si continua saltant aquest control, el que passarà és que no tindràs més mòbil, llavors ja no hi haurà ni control...
ni res, qui perdrà més. Però és ser una mica conseqüent, no? Si fas això, passarà tal cosa. No en fas cas, al final les conseqüències han de venir. L'altre mal de la societat és aquest, no? Els nens, nenes fan coses, però després no hi ha una conseqüència.
Nosaltres els adults, tu accepteixes la velocitat, foten una multa, en aquell punt segur que ja no corres més. Per què? Perquè té una conseqüència. No pagues la hipoteca, et treuen la casa, hi ha una conseqüència. Fas un delicte, vas a la presó. Llavors això ho hem d'explicar als nens i ho han de veure. Però si jo faig coses que no estan bé, coses incorrectes, i no passa res, doncs...
Carta blanca, no? Llavors, clar, arriben a l'escola, a l'institut, i per què és d'entrar a les 8 del matí a l'escola?
Bé, de fet, també, sovint ho diem, el més important també és la comunicació. Segurament, si hi haguéssim més espais de conversa, de comunicar-se entre pares i mares, hi haurien temes que quedarien més resolts. Igual sí que diries, no, no, no cal que intervingui ningú fora de casa perquè ja nosaltres mateixos apliquem aquestes mesures. És que a l'escola s'hauria de parlar d'això.
Sí, a l'escola s'hauria de parlar, però és que l'escola no és l'únic educador. L'educador bàsic són els pares, és la família en general. Els pares, però la família en general. Llavors ve l'escola i llavors ve la societat, però clar, la família té un paper molt important. I si tu un nen de cinc anys no controles, el problema no desapareix en molt temps, el problema es va fent gran. I quan l'abola és tan gran i arriba a l'adolescència...
Ojo, ojo. Si ja comencem allò que de ben petits, de vegades allò perquè dius, mira, perquè s'entretenguin, ja els hi dones una pantalla. Jo ho veig, jo fa un típic d'anys que estic treballant. Els principis, els deu primer anys, et venien nens amb problemes de conducta onze, dotze, adolescents, però és que va passar un temps i et venien nens de sis anys.
que no controlaven. Dius, a veure, què està passant aquí? I és pel fet de l'autoritat, no? La gent confon autoritat amb autoritarisme. Una autoritat ha d'haver, hi ha d'haver unes normes i unes pautes. Tu pots explicar, li pots parlar, l'educació conscient que hi ha, no? Però ha d'haver un límit, i aquests límits han de ser-hi, perquè els límits són els que t'ajuden a viure en societat. Llavors, arribaràs a l'institut, posaràs els peus a sobre la taula.
Potser algun mestre et diria, jo ja m'hi he trobat. Bé, els mestres... Avui en dia ser professor d'institut és una professió de risc, ja ho he dit.
Jo n'he loca. Certament, hi ha diferents professions que han esdevingut professions de risc. És una llàstima. Estic tots una mica alterats. Teresa, ho deixem aquí. No sé si vols fer algun apunt més. Crec que, si més no, que sigui tema de debat també a casa, aquest que us hem plantejat vosaltres. Que es controlin el que veuen els fills.
que controlin i que parlin, sobretot que parlin amb els fills, perquè és una manera, no?, i també que nosaltres també hem de ser una mica, no?, exemple tant allò que comentaves, no?, si a un nen tu li estàs dient deixa de connectar-te, però li estàs dient tot això i tu estàs enviant un missatge, no?, o consultant allò, alguna d'aquestes xarxes per entretenir-te, doncs és un missatge bastant contradictori. Exacte, sí, sí.
Vinga, que vagi molt bé, Teresa. Ens trobim la setmana vinent. Adéu-siau.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de ratx de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb ganes de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdut.
Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé, celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé, molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va, papallones amb bales de vidre i si et dic la veritat...
Jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans. Que m'estimo molt millor que abans. Estava perduda.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, em faré de viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava
Las cosas sencillas, las cosas sencillas. Sabías que...
Quan passem molta estona amb les mans dins de l'aigua, els dits s'arruguen. Però no és simplement perquè la pell absorbeixi aigua. En realitat és una resposta activa del sistema nerviós. Quan els nervis dels dits detecten una exposició prolongada a l'aigua, envien senyals que provoquen la contracció dels vasos sanguinis sota la pell. Aquesta contracció fa que la pell es plegui i formi arrugues. La prova que no és un procés passiu és que, si els nervis estan danyats, els dits no s'arruguen. Els científics creuen que aquesta adaptació té una funció evolutiva.
Les arrugues milloren l'adherència en superfícies mullades, de manera semblant al dibuix dels pneumàtics. Això ajudaria a agafar objectes o caminar en entorns humits. A més, el patró de les arrugues és similar cada vegada, però no és idèntic, cosa que indica un control precís del sistema nerviós. Una acció quotidiana aparentment trivial amaga, doncs, un mecanisme neurològic sofisticat.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. So slowly, time goes by. So slowly, time goes by.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Com sempre, gràcies per la vostra atenció, companyia. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.
Dos quarts, notícies.