Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, seu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet al Posat les Piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada espiritual.
Primer de tot us farem l'apunt informatiu, és a dir, un parell d'informacions destacades que volem compartir amb tots vosaltres, evidentment, informacions que després recollirem també a l'informatiu Mollet al dia a partir de la 1 en punt del migdia aquí a la sintonia de Ràdio Mollet.
Després us volem parlar d'una iniciativa juvenil que tindrà lloc justament en el dia d'avui al Mercat Vell. Es diu Mollet Trònica i hem convidat, evidentment, als joves promotors d'aquesta iniciativa i també amb una representant del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Mollet perquè ens explica això de les iniciatives juvenils per si hi ha més joves que ens escolten i volen, doncs,
presentar-se i fer una proposta tal qual la que es viurà avui en el Mercat Vell. A partir de les 5 de la tarda, si no merro, portes obertes fins a la 1 de la matinada. Música electrònica a tope. Després tindrem l'actualitat esportiva de la mà del jove Molletà, l'Àlex Pérez, que s'ha incorporat aquest mes de març.
precisament aquí a Ràdio Mollet i ens està fent aquesta secció d'esports. També tenim allò a l'espai de Gats i Gossos. Avui parlarem amb la veterinària Rosa Sánchez i parlarem d'al·lèrgies. Evidentment, molts de vosaltres direu, ui, doncs sí, de veritat, estem a la primavera i es nota, no?, el tema de les al·lèrgies, doncs a les mascotes també ens ho explicarà la Rosa. I a la recta final del programa,
Avui us parlarem de l'ansietat, però des del punt de vista d'una persona que ha estat superant aquesta malaltia, aquest trastorn mental, es diu comprovado, l'ansietat.
Se sale y se aprende, és el subtítol del llibre Cuando passen la tormenta. Ens acompanyarà la Nabel Rodríguez, que és la persona que ha escrit aquest llibre, ha escrit el seu testimoni, i vindrà acompanyada d'una de les terapeutes que l'ha ajudat a sortir-se d'aquesta situació, que és la Susana Echeverria, psicòloga. Bé, tot això en el dia d'avui, al posar les files, comencem.
I avui a l'espai de notícies us parlarem de la iniciativa del forri pastisseria Prat de Mollet, que novament continua apostant per la cultura popular de la ciutat i la tradició de la Pasqua. Així enguany ha creat la mona gegant dedicada a la colla gegantera de la ciutat.
Des del forc continuen fent créixer la col·lecció única de mones de Pasqua, que ret homenatge a les entitats més representatives de la ciutat. Amb el pas dels anys s'han anat elaborant mones de diferents col·lectius locals, fins a arribar a la col·lecció de set figures de xocolata, des de diables, morats, torrats...
Joan Avelló, castellers o àspia dimonis. El fori pastisseria Prat enguany afegeix una mona groga en honor als gegants de la ciutat. En declaració, un serrall mollet i Bet Prat ha comentat que des que van apostar per les mones locals, la gegantera havia estat molt sol·licitada.
Cada any incrementem la nostra col·lecció local i anem afegint noves versions de locals. Un dels que ens faltaven molt important de colla és la colla gegantera.
i faltava, faltava, tenia que estar-hi, així que també va ser un any de la colla, que la colla també va interessar-hi, i nosaltres què, no? I realment, clar, els gegants també, molts infants, els encanta el gegant, i clar, faltava la colla del gegant i no podia ser que aquest any no fossin ells.
Amb una estructura on un ou de color groc en és el protagonista, la mona de la colla gegantera, també compta amb les fiures dels gegants solemnes, en Vicenç i la Marinette, els gegants nous, la Guillem i en Mir, i la gegantona Mariona, així com el logotip de la colla. Dic que des del forri pastisseria Prat i la colla gegantera conviden a tothom a veure aquesta nova mona que s'incorpora a la col·lecció...
Així que aquest diumenge a les 11 del matí es podran degustar les mones acompanyats de música i bon ambient de la plaça Major davant del forn pastisseria Prat.
I també us volem parlar que justament el diumenge, dia 12 d'abril, Mollet del Vallès acollirà la barbacoa solidària que promou l'associació Polseres Candela amb el suport de les colles de Morats i Torrats i diferents entitats locals de la ciutat. L'Ajuntament de Mollet va acollir ahir tarda la presentació d'aquest esdeveniment que enguany arriba a la seva desena edició.
La Barbacoa, així com altres iniciatives de polseres Candela, té per objectiu recaptar fons per la investigació del càncer infantil. L'alcaldessa Mireia Dionisio posava en valor el fet que una diada festiva ajudi a fer visible el càncer infantil.
que durant aquell dia cada gest, cada plat, cada donació que es fa, ens interpel·la en una realitat molt concreta, com és els nens i nenes que estan lluitant contra el càncer i les seves famílies. I per tant, podem dir que més enllà de la festivitat, aquesta visibilització que també l'hem de fer, aquesta barbacoa solidària, ens parla de...
de solidaritat, i jo crec que, a banda de l'orgull, que deia al principi que sento com a mulletana, és també un acte de responsabilitat. Dic que David Sánchez, que és el cap visible de l'Associació Polseres Candela Molleta, explicava que en aquests nou anys s'han aconseguit recaptar, a través de la barbacoa, 29.000 euros que s'han destinat íntegrament al laboratori d'investigació de l'Hospital de Sant Joan de Déu.
I ara sí, anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada, informació que ens apropa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí. Bon dia, un temps que ha d'estar marcat per la tranquil·litat des del punt de vista de l'estat del cel aquest divendres, i és que no hi haurà núvols destacables, alguns de baixos enganxats a la costa, també cap al Prepirineu, sense pluges, i aquest matí núvols una mica més gruixuts a l'Alpirineu, bàsicament cap al Aran, amb algun floc de neu despistat en aquesta banda.
Ara bé, no serà tranquil el panorama del vent, que continuarà sent bastant fort al Pirineu, a l'Ebre i a l'Empordà, amb una temperatura que serà molt contrastada. Al matí continua sent fred, tenim algunes gelades i tot a la Catalunya central, i en canvi la tarda acabarà sent un palet més suau que ahir. Fregarem els 20 graus cap a l'Ebre i també a les comarques de Ponent. N'estem pendents a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet.
Bona nit.
Fins demà!
Tenim ja els nostres convidats i és que de fet ens volem fer ressò d'una iniciativa d'un acte que té lloc en el dia d'avui, justament avui, és a dir que si ens esteu escoltant i no sabíeu què fer aquesta tarda vespre perquè s'allargarà fins a la una de la matinada, doncs ja teniu allò una opció.
que és apropar-vos al Mercat Vell, perquè justament arriba el Mollet Trònica, que és la segona edició, m'estaven dient, no, no, ja l'havien fet, i és una proposta que va arribar al Servei de Joventut de l'Ajuntament de Mollet, ara fa dos anys, i que bé, sembla ser que va fer el pes, perquè aquest és el segon any que s'aposta per ella. Darrere d'aquesta iniciativa hi ha l'Oriol Sobero. Molt bon dia, Oriol.
Molt bon dia. També està en Joan Pere Txarneco. Molt bon dia, Joan. Molt bon dia. I ells van ser els que, ara ens ho explicaran, es van posar en contacte amb el Servei de Joventut i van fer aquesta proposta. Ara ens explicarà què és això de Mollet Trònica i tenim en representació del Servei de Joventut la Tània Millan. Molt bon dia, Tània. Hola, molt bon dia. Que la Tània va acotant com dient, sí, sí, ens va fer el pes aquesta iniciativa. Sí, sí.
Sí, expliqueu, com sorgeix aquesta idea del mullet trònica, després parlarem de què és el que podrem sentir en el dia d'avui...
Bé, nosaltres dos som dos DJs de Barcelona locals i estem bastant ficats a l'escena barcelonina i volíem portar una mica les festes que veiem per Barcelona al poble, ja que n'hi havia molt poques, i ens va sortir la idea de parlar amb l'Ajuntament i començar aquesta festa.
És a dir, vosaltres esteu punxant, no?, a diferents sales, i llavors dieu, escolta'm, això que es fa a la ciutat contral, perquè no ho traslladem aquí a casa nostra, no?, a Mollet, jo us preguntava, sabeu allò, doncs sí, a veure, si feu una segona Mollet Trònica, vol dir que ja la primera vau quedar prou contents i vau tenir bona acollida, no?,
per part de la gent? La primera va ser una mica haver-les venir, perquè era la primera que fèiem i estàvem molt nerviosos, però va sortir millor del que ens esperàvem i avui tenim ganes de fer la segona. Vam tenir poc temps per preparar-la.
i aquest poc temps també va ser una mica com a veure com surt amb una mica més de temps preparant-ho amb més cap i també amb que la gent tingui un avís perquè és com que va haver-hi poca informació de què es feia i molta gent no ho sabia
Clar, perquè l'organització no crec que sigui fàcil, no? Jo he vist allò, crec que hi ha set dígies, una cosa així, que punxaran, o quanta gent ha de punxar? Teniu allò? Són cinc actuacions. Cinc actuacions, sí. Les cinc són B2Bs, que són dues persones, menys una, que és la nena, que pinxa sola. Ahà. Ja en som nou.
Molt bé, molt bé. D'unido, expliqueu una miqueta a aquestes persones que punxaran. És una evolució des dels primers que posen una mica més Tech House, que és més la intro de la festa, el warm-up. Serà una evolució passant per diferents gènere del Tecno fins a arribar al Vapo i al Diec, que pinxen amb més...
Més tipus hard tech, però faran una música així, no hard tech actual, sinó més antic, que no és tan accelerat, no és tan... i serà una música més entre els 90-2000, no em sembla? Exacte, el tecno igual no és tan... el tecno de la majoria de la festa no serà tant per ballar tant, però la del final sí, serà més ràpida i més...
Més acabada. És a dir, la idea és que allò fein creixent, que obriu portes crec que a les 5, no? Sí. A les 5 i llavors doncs que la música doncs vagi. Vagi pujant de nivell. Exacte. Deia jo si era difícil allò, doncs, coordinar o quedar amb aquesta gent, no sé. Sí. Sí. Sí.
Costa, costa, costa. Costa perquè m'imagino que tothom té bolos, no? I surten problemes, potser alguna persona de cop i volta, doncs, com que els horaris els hem ficat més o menys, és això, cada un any creixendo, potser hi ha algun DJ que no encaixa tan bé com a ell li agradaria, ja canvia una mica l'estil, i bé, en general els DJs ens movem bastant amb un estil cada un, però sí que de vegades toquem més d'un pal.
I potser hi ha un DJ que li ha tocat més aviat i no li acaba de convèncer tant la situació en què es troba perquè també ho va acceptar quan ho vam proposar. Però és això, és a dir, sempre hi ha problemes. No és fàcil.
Tània, què és el que us va agradar a joventut d'aquesta proposta? Bé, la implicació dels joves en impulsar la música tecno a la ciutat, que al final és un gènere que potser no s'impulsa gaire, i les ganes d'una continuïtat enriquint també el coneixement de...
L'hem fet, una primera edició, com podem millorar la segona, com deia, la difusió. Aquest any hem intentat adelantar una miqueta més la informació, la difusió que arriba, i a partir d'aquí donar continuïtat a una segona edició.
Expliquem una miqueta què és això de les iniciatives juvenils, no? Perquè no sé si rebeu moltes o més de les que es poden allò donar resposta o al contrari. No, anem rebent propostes. Sí, aquest any tenim a part de la mullatrònica que farem avui.
A la primavera jove, que ho podreu veure més aviat, més endavant, tenim una proposta d'una obra de teatre d'una companyia jove d'Efecte Papa i Jona, que ja podré conèixer quina obra és, més endavant, i anem rebent propostes de joves. És un programa que vol donar suport i cobertura a aquell jove o grup de joves que vulguin impulsar i realitzar una activitat, una acció, un projecte a la ciutat de Mollet.
I aquest suport i cobertura és a nivell d'infraestructura, també es faciliten uns cèntims perquè m'imagino que aquesta gent que ve, no? No sé si el seu de remunerarà d'alguna manera o quina inversió heu de fer vosaltres per tot el muntatge.
Al final són tres vessants. És un assessorament tècnic, tant en la realització de l'activitat, en el desenvolupament i en l'avaluació final del projecte, també una sessió d'un espai, és a dir, ells tenen una idea on fer activitat o aquesta acció, doncs reservem aquest espai o intentem de proposar altres vessants, altres espais, i també una dotació econòmica. Cada iniciativa està dotada de...
d'una dotació econòmica corresponent per a aquella iniciativa. A vosaltres, no sé si us va encaixar bé el tema aquest de la iniciativa juvenil, allò amb el servei de joventut, potser, doncs, abans ho comentava el Joan, no?, ja havien dit ells que potser per l'horari, potser vosaltres us hauria agradat allò començar més tard, i en l'altre espai, o no sé, clar. La nostra idea era fer-la en un espai obert, un dissabte,
i acabar una mica més tardada d'una, si pogués ser, però al final ens adapteu a el que ens diguin, està clar.
heu fet aquesta adaptació no sé quina infraestructura necessiteu en el mercat vell m'imagino que s'haurà de controlar l'accés sí, hi ha un grup de seguretat que posarà polseres d'un color o d'un altre segons siguis menor d'edat pel tema de begudes alcohòliques que tindrem a la barra i després també vindrà una empresa de so a muntar tot el sistema de so que hi haurà
I poc més. I de la barra, hi ha alguna entitat d'aquí de Mollet que us hagueu posat allò en contacte? Per demanar una barra has de tenir un bar. Llavors ens he parlat amb un amic que té un bar, que és el bar Granada. Sí. Està davant de l'estació de Sant Fos, que es menja molt bé. I res, com l'any passat ens porten a la barra amb dos tiradors de cervesa i etcètera.
perquè vosaltres us heu posat en contacte abans ho estaven comentant amb alguna associació d'aquí de Mollet per exemple Amam que és d'associació de música l'any passat ho vaig intentar abans de parlar amb el meu amic pel tema de la barra perquè a veure si alguna associació m'ajudava amb el tema de la barra perquè mai m'havia fet però al final vaig tirar pel meu amic
No ho deia jo únicament pel tema de la barra, ho deia jo també de suport d'entitats que també fan iniciatives de caire musical, no? Si hagués conescut alguna, segur que li hagués dit alguna cosa, però no era el cas, no coneixia ningú.
Dèiem que l'any passat vau fer la primera. No sé què és el que espereu en aquesta segona. Si heu incrementat de l'experiència, sempre s'aprèn. Més gent. Que hi hagi més coneixement, que la gent sabria que està aquest event avui al Mercat Vell i que vinguin a veure'l. Perquè l'any passat sí que és veritat que el feedback que vam rebre de certes persones és que no s'havien assabentat que hi havia aquest event.
A veure si aquest any ha d'haver-hi més difusió, la gent s'apropa, és una banca que és gratuït, que no se va pagar. Això no ho hem dit, entrada gratuïta. I és això, ho ha dit l'Uri, no? Ficaran les polseres d'un color per als menors de 18 anys, que no puguin demanar begudes alcohòliques però sí begudes normals.
i... i poc més, o sigui... Esperem que funcioni millor que l'any passat, en veritat. És una forma que també vingui la gent de Mollet, que segurament la meitat de Mollet mai ha anat a una festa de tecno, perquè hi ha molta part de la societat que té de conèixer judicis contra aquesta música, i creiem que una forma de... Llavors els hi preguntes, però heu anat alguna? No. Doncs avui podeu anar. Clar, de vegades allò, la desconeixença, fa que tinguem allò...
Prejudicis de coses que poden estar en la merda bé. Doncs defenseu vosaltres el tecno. Defenseu Oriol, Joan, que és la música... La música tecno, a veure, ja té molta història, en sembla. I per què té aquesta mala fama?
Bé, jo crec que aquí, sobretot Catalunya i el que és Espanya, la mala fama ve de l'època de la màquina, no? I als Estats Units s'hi havia el Tecno Detroit, i aquí no es va viure aquesta època. Aquí es va viure una època de la màquina i potser era un ambient una mica més exaltat del que era la música tecno.
Per exemple, en altres països d'Europa, com Alemanya, Holanda, hi ha molta més cultura. Hi ha més cultura, sí. Tu vas a una sala de tecno i l'abanico d'edats és de 18 fins als 60. I tu te'n vas a una discoteca d'aquí i tots tenen 20, 30, 40 com a màxim. Llavors, dius, potser no és tan dolent.
Esperem allò que amb iniciatives com aquestes, doncs, precisament, es doni a conèixer la música tecno, també, i, de fet, potser hi ha moltes persones a casa seva que sí que són aficionats, que els agrada i que no tenen l'oportunitat, i això és el que esteu brindant a través d'aquesta iniciativa. Crec que fins i tot us esteu plantejant
No sé si un Mollet Trònica 3 o crear una associació, crear alguna cosa, no? Sí, ja ho estem mirant això. Hem fet com una entitat, no sé com es diria, però de cara a l'any que ve poder fer alguna cosa per a la nostra banda. O l'any que ve o més endavant. Quan es pugui veure. Sí que el nom de la festa Mollet Trònica, que l'hem posat nosaltres l'any passat, sí que de moment seguirà. Si es pot tornar a fer aquí Mollet, doncs tindrà el nom segur.
És a dir, que serà com allò que puc insignia, el nom que n'heu triat. Escolta'm una cosa, Tània, des de joventut la idea és aquesta, que iniciatives després es puguin consolidar d'alguna manera? Sí, en els millors dels casos seria això, que passés això, donar un acompanyament d'una primera edició, una continuïtat a una segona edició,
i a partir d'aquí que volin sols i que tinguin ganes de fer-se una associació o una entitat per continuar donant pas a aquestes iniciatives a la vida sociocultural de la ciutat. És a dir, que la llavor està posada, no? Clar, i de cara a un futur, si volem fer un altre tipus de festes o un altre tipus d'esdeveniments, ja tindrem el suport de l'entitat i podrem ficar-li el nom a la festa que vulguem. Ha estat difícil...
És a dir, quan arribeu allò amb la idea, com valoreu allò el suport, l'assessorament que heu rebut des de joventut? Superbé, ens han estat ajudant en tot, des del primer punt fins a l'últim.
No ho deia perquè, per exemple, comentàvem, no? El tema de la barra, doncs, se'n desconeixia, no? Clar, és que aquí no ens podien ajudar gaire, però ens deien que la barra no és obligatòria, si vols fas una festa sense barra, però clar. Al final cadascú, hi ha coses que ells fins on poden arribar han fet tot el possible. I després les coses que no estan dintre del seu abast, doncs, que seria el tema de la barra, que no és una cosa obligatòria.
que nosaltres al principi vam pensar en no fer-la, per no escalfar-nos el cap. I al final, l'Oriol, que coneix aquest company seu, aquest amic, va dir, intentem-ho, tirem-ho endavant. Però llavors, per exemple, el tema allò de contractar algú de seguretat, no?, a les portes, per l'accés i tal... Això ho posa a l'Ajuntament, sí. De manera que una preocupació menys, no? Sí, sí. El tema de l'empresa de so, també allò... És JC. JC So, que s'ocupa... Del RAC del SO.
L'equip de música el posem nosaltres. El que seria l'equip de DJ sí que el posem nosaltres. L'equip que toca el DJ a les mans. I feu algun muntatge especial en el Mercat Vell o no? Esteu a dalt de l'escenari, els DJs... Hi ha un projector i el nostre amic Igor Cotic és el nostre ajudant de disseny que ens ha fet els cartells i etc. Ens farà uns visuals també per ficar en el projector darrere el DJ.
assenyalàveu el tema jo per el tema de veudes alcohòliques que hi haurà dues polseres diferenciades de fet vosaltres obriu portes que penseu allò públic a partir de quina edat?
Des de dos. Des de dos? Sí, perquè l'any passat, vull dir, els nens es col·laven i els veies entrar, saps? Es col·laven els nens a primera hora, eh? Bueno, de fet, allò... Perquè a la plaça d'arriba està ple de parts i... De fet... Escolta música i entra. No? És com el Sound Park, no? O el Primavera Sound, no? Que de fer...
Hi ha fins i tot sessions molt familiars, és a dir, que de vegades tenim clichés que no es corresponen a la realitat. Hi ha festivals que poden entrar famílies, no hi ha cap problema. És a dir, que vosaltres la idea seria guanyar aquest públic... Mai vam pensar en posar un rang d'edat, vull dir, si vol entrar... Les portes estan obertes, l'entrada és gratuïta, com he dit? L'entrada des de 18 fins a 30, no, pot entrar tothom.
Al final és potenciar un oci sa, familiar, i que puguin accedir famílies, joves, adults, i que puguin passar i animar-se a entrar, a estar una estona, a marxar. Això està molt bé, no, Tània? M'imagino, o dic allò, perquè un dels punts febles, o que sempre surt allò en enquestes, és que la gent jove de Mollet diu que té poca oferta.
Exacte. Hi ha poca oferta, però intentem anar omplint un oci cultural, un oci sa, a la ciutat, que pugui haver-hi un oci artístic, més cultural, intentant arribar a totes les opinions i gustos dels joves adults.
Hem dit que a les 5 de la tarda el Mercat Vell obre portes. Alguna, jo no sé si heu de recomanar a la gent, hem dit que anirà increixent, però... Sí, cada un dels dixies té... Algun dels dixies que... Sí? Sí. Voleu destacar algun en especial allò per la seva singularitat, perquè és diferent, perquè... A tots, que vinguin a l'hora que estigui bé. Sí, a l'hora que vulguin.
No hi ha cap de millor ni pitjor. No es volen mullar. Vosaltres no punxeu, no? Sí, sí, sí. Jo soc el Soberon i el Hot Tape. Ah, vale. És que porteu allò uns noms que, escolta'm, costa, eh? Si no estàs picatant jo en el mundillo... Clar. Així que el Joan és el Soberon. No. Jo, en va dir-ho, és Jotapé. Jotapé.
Sí, perquè hem dit Joan Pere i el treball moltes vegades em deien JDP. Ah, i el Soberon, clar, de Soberon, molt bé, ara ja ho anem agafant. Molt bé, doncs, escolta'm, que vagi molt bé. Espera'm veure. Sí, i escolta'm una cosa... Bueno, si hi ha tanta gent, potser no m'hi veu.
Escolta'm una cosa, Oriol, Joan, si finalment allò és conseller i Déu com a associació, si feu quelcom, doncs ens ho veniu a explicar. Clar que sí. Queda dit. Felicitats també al Servei de Joventut per donar apreciament, suport a aquestes iniciatives. Gràcies a la Tània també per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu, moltes gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí, com fem cada divendres, donem pas a la informació esportiva. Avui, aquest mes de març, ha començat l'Àlex amb nosaltres, l'Àlex Pérez, i és ell qui ens aporta aquesta crònica en referència als partits que disputaran aquest cap de setmana els equips mulletans. Molt bon dia, Àlex.
Bon dia a tothom. Avui en els esports parlarem de tot el que s'espera als equips mulletans aquest cap de setmana. Començarem parlant de l'Aude Lourdes, que aquest diumenge va aconseguir la victòria al camp del Palau Solita i Plegamans. Darrere aquesta victòria, el conjunt de Daniel Rodríguez aquest cap de setmana jugarà a casa el diumenge a les 4, front al Martorellas B, un dels partits més importants de la temporada.
Aquesta setmana hem tingut la sort de parlar amb Daniel Rodríguez, entrenador de l'equip, perquè ens expliqués les seves sensacions. També vam parlar amb Iker, defensa de la U de Lourdes. Us deixem amb les converses. Avui estem amb Rodri, entrenador del primer equip de la Unió Deportiva de Lourdes. Què tal, Rodri? Com estàs? Hola, bones. Molt bé. Doncs primera pregunta que et volia fer pel partit d'aquest cap de setmana amb el Palau, que vau guanyar 3-5. Quines conclusions sacas d'aquest partit?
Vale, bueno, sabíamos que íbamos a un campo que era, bueno, es uno de los campos más grandes de la categoría, que no somos un equipo que te gusta jugar en un campo muy grande, que nos iba a costar, por mucho que era un equipo que llevaba 5 puntos y que el contexto del rival tampoco ayudaba mucho, pero bueno, fuimos muy bien, el planteamiento lo hacíamos bastante bien y nos fuimos con 1-4 al descanso,
Bona nit.
No nos vamos con mala sensación, pero sí que creo que podíamos haber cerrado el partido antes y bueno, son nervios de los últimos diez minutos, de esos cinco últimos minutos de ir 3-5, de ir ganando de dos y de que podías haber cerrado el partido antes, pues te vas un poco con la espina de que podías haberlo cerrado antes el partido.
Aquesta setmana jugueu amb el Martorellas, un rival bastant directe a la zona de play-off. ¿Cómo afronteu el partit? Bueno, Martorellas siempre nos ha gustado jugar contra ellos. El año pasado ya jugamos las semifinales de play-off contra ellos. La ida ya fue un partido muy...
Muy bueno, estuvo muy duro el partido, ganamos de hecho 2-3 en su campo, es un rival muy duro, es un rival muy duro, que ya el playoff el año pasado ya nos ganaron tanto en casa como allí, y la verdad que lo afrontamos con mucha ilusión, siempre que jugamos contra Martorellas es, para nosotros, es como un partido especial, es como si fuera un derbi, y tenemos muchas ganas de jugar contra ellos, y al final ahora estamos viendo que los equipos de la parte alta de la clasificación están dejándose puntos contra Martorellas,
Bona nit.
Sí que hace un mes lo veíamos un poco más lejos, estamos a 7-9 puntos con el gol a veras perdido contra Mollet que el partido que perdimos aquí contra Mollet
Fue un palo muy gordo porque es un partido que creo que nos merecimos mucho más del resultado que ya nos llevamos y que nos llevó un palo muy gordo, que al final nos pusimos a nueve puntos de playoff y ya lo llevamos muy lejos, pero sí que es verdad que estas últimas semanas estamos trabajando muy bien, que los equipos están pinchando, que esta semana ya estamos a cuatro y podemos ganar a Martorellas, que si ganamos ya tenemos el gol haber ganado con ellos y recortamos más puntos y que sabemos que tienen que jugar entre ellos.
Lo que te digo, hace dos meses lo veíamos muy lejos y ahora cada vez lo vemos más cerca. Y lo que tenemos que hacer es que mientras haya posibilidades y matemáticamente se pueda entrar a playoff, seguir compitiendo, que es así como entramos el año pasado, y tenemos que seguir compitiendo hasta la última jornada. Y más contra Martellas, tenemos muchas ganas de jugar, que sabemos que le competiremos, que si tienen que ganar que sea sudando, que aquí en casa pues...
Es muy difícil que nos ganen y tenemos que demostrar que el campo de la Lourdes es un fortín. Vale, doncs moltes gràcies i molta sort a la Lliga. Gràcies, igual. Avui estem amb Iker, jugador de la Unión Deportiva Lourdes. ¿Qué tal, Iker? ¿Cómo estás? Muy bien, muy bien. Encantado de estar con vosotros. Doncs comencem amb la primera pregunta. Aquest dissabte, aquest diumenge, perdó, jugueu amb el Marto Orelles. ¿Com creus, com veus tu personalment aquest partit?
Bueno, yo creo que es uno de los partidos personalmente que más ganas tengo, ya que el año pasado tuvimos cuatro enfrentamientos contra ellos y no pudimos ganar ninguno. Este año sí que es verdad que hemos ganado el de la ida y personalmente tengo muchas ganas de jugar. Tampoco puedo jugar el partido de ida porque está expulsado, pero con muchas ganas. I després, el nivell de l'equip que esteu donado fins ara, a quatre punts del playoff, com valores la temporada que està fent l'equip?
Bueno, creo que estamos todavía luchando por el objetivo, que es estar ahí en playoff. Sí que es verdad que hemos perdido muchos puntos que han sido claves aquí en casa.
Pero creo que el equipo va a luchar hasta el final. Tenemos claro cuál es el objetivo. Y eso, vamos a luchar hasta que se pueda. Vale, doncs moltes gràcies i molta sort. Muchas gracias. Després de poder parlar amb Daniel i el Iker, vam parlar també amb l'Aitor Valle, entrenador del club, que ens explica un projecte molt interessant que vol créixer dins del club. Parlem de seguir augmentant els equips femenins. Escoltem l'entrevista.
Avui estem amb Aitor Valle, entrenador de la Unió Deportiva Lourdes, que ens explicarà una mica el projecte femení que hi ha al club. Què tal, Aitor? Com estàs? Bona tarda, Àlex. Doncs, tal com has comentat, estem fent un projecte femení aquí al club des de fa ara mateix dos anys, on estem rebent totes les nenes que vulguin participar al món del futbol i vulguin començar amb aquest esport.
Ara mateix disposem d'un equip a la VI i un altre infantil cadet i tenim una projecció de cara a l'any que ve per poder fer tres equips. Ens agradaria animar a totes les nenes caies i permollet que vulguin començar amb aquesta pràctica esportiva, que vinguin, provin i vulguin divertir-se i sobretot aprendre a jugar, aprendre valors i aprendre...
Doncs, el que és un esport d'equip i el que és passar-s'ho bé disfrutant amb altres nenes del seu mateix entorn.
Doncs acabem d'escoltar les paraules d'Àitor i ara una última pregunta. Algun missatge que li volguis donar a alguna nena que vol fer futbol però no sap on apuntar-se o no sap per on començar, què li diries? El missatge seria molt clar i és que vinguessin, provessin tranquil·lament i a partir d'aquí veiessin que s'ho poden passar bé jugant a un esport amb equip, amb altres nenes i on...
Poden aprendre molts valors i poden aprendre moltes coses importants de cara, sobretot, al seu futur. Vale, doncs moltes gràcies i molta sort. Moltes gràcies, Àlex, i a Gaudí. Després d'escoltar les paraules d'Aitor, ara ja passem amb el primer equip del Mollet, que aquest diumenge a les 12 del matí s'enfrontarà al Can Givert, un duel a casa on el Mollet s'haurà d'impulsar si vol fer un pas endavant per seguir estant l'any vinent a la primera catalana.
En el Mollet femení, després d'una setmana de descans, el Mollet aquest diumenge a dos quarts de quatre visitarà el camp de l'Oarbic. Un partit bastant important si volen acabar lluitant per la tercera posició. La Molletense, després de la dura derrota al camp del Llevaneres, voldrà recuperar-se guanyant el derbi a casa amb el Martorelles, que es disputarà aquest dissabte a un quart de sis. Partit molt important per la Molletense si vol seguir optant a la primera posició.
Ens anem al grup 10 de la Quarta Catalana per parlar del Mollet B, que aquest dissabte a les 5 visitarà el camp del Sant Fos B, un partit on l'equip Molletà haurà de sumar els 3 punts per seguir distanciant-se de la Lourdes i poder estar tranquil a la zona de playoff.
En el futbol sala, el Mollet jugarà a casa aquest dissabte a les set, front al Vic, un partit on el Mollet hauria de guanyar si vol seguir escalant posicions per assegurar-se aquest ascens a primera catalana i pugnar per l'ascensa preferent. Ara passem al bàsquet i comencem parlant del Demigru Mollet, que aquest dissabte a les cinc de la tarda rebrà casa a l'Andratx, un partit on el Demigru Mollet
hauria d'aconseguir la victòria per poder seguir lluitant per la tercera plaça. Tant el primer equip masculí com femení de Sant Gervasi descansaran aquesta setmana. Aprofitaran per reposar piles per aquest últim tram de temporada. També descansa aquest cap de setmana al tenis taula. I ara, per acabar, parlem de l'Hockey Mollet.
El primer equip masculí visitarà el camp de l'Arenys de Munt, avui divendres a dos quarts de 10 de la nit, un partit on l'equip Molletà hauria de guanyar si vol seguir aspirant a l'ascença primera catalana. A l'hoquei femení jugarà aquest dissabte a un quart de 8, al camp de l'Arenys de Mar. El Molletà haurà de guanyar si vol distanciar-se de l'Arenys i tractar d'acabar la temporada a la zona alta de la classificació.
We never dressed to impress all the others. They would let us in on a laid-back kind of style.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Benvingudes i benvinguts a l'espai de Gats i Gossos. Ja sabeu els que sou seguidors del programa que tenim dues veterinàries de referència, la Cèl·lia i la Rosa. Avui toca Rosa, així que la tenim aquí amb nosaltres. Benvinguda, Rosa. Hola, bon dia. Molt bon dia. La Rosa Sánchez és la responsable de Manescalia Veterinaris. Els tenim al carrer Gallecs número 62 i el telèfon de contactes al 93 570 30 27. Repetim el telèfon, eh?
el 93 570 30 27, tot i que podeu contactar també a través de xarxes socials i podeu visitar allò la pàgina web i veure els serveis que ofereixen. Avui amb la Rosa parlem d'un tema que és típic en aquestes dates, que són les al·lèrgies. De fet, l'al·lèrgia la podem tenir allò al llarg de tot l'any, però sembla ser que primavera-tardor són les èpoques més especials. Així que parlem d'al·lèrgies...
Vinga. Sovint, Rosa, hem sentit a dir aquesta persona té al·lèrgia als pèls dels animalons. Jo no sé si els animalons tenen al·lèrgia a les pèls.
de moment jo crec que això no està científicament no està provat per cert, a veure què dius això normalment l'al·lèrgia és a la saliva del gat i ara hi ha una alimentació per evitar això ah sí? sí i dones al gat un pinso especial llavors la proteïna que fa majoritàriament al·lèrgia a les persones s'inhibeix i tens menys simptomatologia
Ah, molt bé, no? Home, és una bona notícia. És que de vegades les al·lèrgies surten així de forma espontània. Una mica n'està, sí, sí, i hi ha gent que ho passa malament. Doncs ara...
Sàpiga que hi ha una opció. Molt bé, estupendo. Escolta'm una cosa, els animalons normalment que tenen al·lèrgia, és més allò de forma dermatològica, també de respiració o alimentària? Podríem parlar molt llarg d'al·lèrgies, perquè és un tema molt interessant i és un tema molt ampli. Les al·lèrgies normalment les dividim en al·lèrgies o bé alimentàries, que és algun component de l'aliment,
o bé ambientals. Ambientals poden ser coses que hi ha a l'interior, que normalment són àcars, o a l'exterior, que són els pòlens. Per això potser a primavera pot haver més al·lèrgies perquè tenim més pòlens, però el que és al·lèrgic a àcars de la pols té simptomatologia tot l'any.
La simptomatologia... Estava pensant, Rosa, ara que comentes això, que sovint diem allò, aquí tenim al·lusa, sembla el seu propietari. No sé si hi ha propietaris que són al·lèrgics als àquers. Sí, sí, clar. I tant. Quan és així, realment el cuidador ho entén millor, el que pot passar. I entens que realment l'al·lèrgia o l'atòpia és una patologia que no té cura.
perquè és una cosa intrínsec de l'animal. Està reaccionant de forma exagerada a coses que no hauries de reaccionar, que estan en l'ambient, no hauries de tenir picor perquè hi ha un polen a l'ambient. Llavors és una cosa intrínsec que no podem curar.
Però sí que podem controlar. Que les coses no es curin no vol dir que les deixem. L'estiabetes no es cura però la tractem, no? L'hipertiroidisme no es cura però el tractem perquè no tingui sintomatologia. Doncs a les al·lèrgies passa el mateix. O com a mínim que siguin més lleus, no? Que siguin més lleus perquè... Perquè aquestes ambientals, habitualment, que és més sintomatologia respiratòria, de picors...
Normalment amb el gos la simptomatologia sol ser, amb el gat també pot ser, de picós, que de vegades poden ser lleus, hi ha un gran ventall, des d'animals que es destrossen la pell i es rescansa, alguns que simplement el que fan és llepar-se les potes, no paren, no llepar-se les potes.
El tutor, com ho ha fet sempre, no li dóna importància, però és que aquest animal té picor. I viure amb picor és desagradable. Jo penso que és una cosa que hem d'interioritzar, que hem d'intentar evitar al màxim, perquè estar tot el dia amb picor ha de ser molt angoixant. Però com ells no ens ho diuen amb paraules, llavors hi van fent.
Potser ens costa ser conscients, no? Mira, mira, es llepa la poteta, no? Clar, però quan això és... De forma reiterada, constant... De forma reiterada, constant... Hi ha animals, sobretot els blancs, que veus que tenen les potetes de color marró, perquè amb la saliva es trenyeix i queda marró, això no és normal. I hem d'intentar.
Està bé que ho comentis perquè això segurament dona pistes també als propietaris, als cuidadors, que diguin, ai, doncs mira, jo fins ara pensava que era una cosa normal. Clar, perquè és una cosa que si no... No repares, no hi penses, vull dir que no és cap crítica, vull dir que és una cosa que és normal que no hi pensis, per això estem nosaltres, per això.
per fer-ho veure. Per dir, però tu ja t'has fixat en això, llavors, ah, doncs potser sí, no? Molt bé. Més coses. Després també pot haver simptomatologia respiratòria, com dius, no? Tant en gos com en gat, però potser és més freqüent amb el gas, no? Amb el gat, com un asma, l'asma felino.
I també digestiva, sí, sí. Hi ha animals que tenen... I també està pensant en els ulls, no? No sé si els afecten, no? Sí, amb això... Sí, tot el que és la zona... Digestiu, no? Ai, perdó, respiratori, no? Conjuntivitis, d'aquestes que no acaben mai, no? Té els ulls irritats, vermells sempre, hi ha grimets, vull dir, molt d'això és al·lèrgic. A més, ells van molt pel terra, no? I tot el que són pols i pol·lenes i tal van com més als ulls, no? Mhm.
Això són els ambientals i llavors alimentaris hi ha aliments que acostumen a generar més al·lèrgia que altres? Estadísticament és la proteïna que dona més reaccions adverses, al·lèrgies, que per ser una simptomatologia, per exemple, d'animals que poden tenir esotitis. Les esotitis moltes vegades són complicacions d'una al·lèrgia.
Vull dir que animals que tenen otitis recidivants una i un altre cop, la base d'això moltes vegades és una al·lèrgia. I de vegades pot ser alimentària, fas canvis d'alimentació, s'ha de fer un protocol, que podríem parlar d'ell, però és extens. I aquestes otitis es controlen.
És curiós. Aquest protocol, m'imagino així que comentat de forma breu, deu ser provar diferents pinços, a veure la reacció. Per l'aliment no tenim una prova de sang fiable. Llavors, el que es fa són dietes d'eliminació, que es diu, que pot fer-se de dues maneres. O bé es diu una dieta Nobel, és a dir, alguna cosa que mai hagi menjat aquest animal. Això ara...
És una mica difícil perquè fa uns anys, fa bastants anys, quan jo vaig acabar, hi havia poques opcions, no? Els pinços eren de ve, de pollastre o de salmó, ja. Però ara hi ha... Una varietat infinita. Una varietat infinita de pinços i de xutxes i de llaunes. Vull dir que els hi posen cangur o... Llavors trobar alguna cosa que no hagi menjat mai a la seva vida no és tan fàcil.
Es pot buscar, eh?, i es pot fer, però hem de fer un bon estudi, perquè si ha menjat algú ja, doncs ja no en serveix. Això seria una dieta Nobel. I l'altra és dieta amb proteïna hidrolitzada. Això vol dir que la proteïna s'ha tallat tan petita, tan petita, que el cos no és capaç de reconèixer-la.
com la proteïna que ha menjat, llavors no reacciona. No sé si m'ha explicat bé, que de vegades... Estava pensant, és que es queda poquet temps. Has dit que és de llarg. Has dit, l'al·lèrgia no es cura, però sí que tenim tractaments per apaivagar els efectes. En funció, m'imagino, del causant. Exacte, que si no ens podem fer una altra sessió parlant dels tractaments de les al·lèrgies. Gràcies.
Perquè vacuna no n'hi ha. Hi ha vacunes. Ah, hi ha vacunes? Sí, igual que en persones. Que seria allò, les ambientals? Amb ambiental. Amb ambiental. Exacte. Alimentària, suposo que és fer l'estudi i veure quin és l'aliment que provoca aquesta al·lèrgia. O bé, han de menjar el pinso, el menjar hidrolitzat.
Després s'ha de fer una provocació, és a dir, si ha anat bé hem de tornar a l'anterior i si torna a tenir al·lèrgia, després hem de donar l'aliment especial, diguem-ne, per al·lèrgics. I per les vacunes hem de veure a què tenim al·lèrgia, si és l'HR, A o B o C, o...
el polen de la gramínea o de l'olivera, i amb això fer una vacuna personalitzada per tractar, o sigui, per ensenyar-li al cos que no ha de reaccionar contra això. Això és el més curatiu que hi ha.
Un dia parlarem de vacunes, doncs, per apaivagar o per reduir els efectes de les al·lèrgies ambientals. Rosa, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, com sempre, i fins la propera. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu-siau.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10 per la Pili Garcia. El sector turístic català afronta la Setmana Santa amb previsions molt positives i ocupacions que en molts casos freguen o superen el 90%. Les bones condicions de neu al Pirineu i l'alta demanda a la costa després d'un hivern plujós impulsen una campanya que es proveu positiva, especialment a partir de dijous sant. Tot i això, el context internacional marcat per la guerra a l'Orient Mitjà comença a tenir efectes desiguals. Barcelona experimenta una lleugera caiguda de visitants internacionals
I les cases rurals preveuen reserves a última hora per l'encariment dels carburants. El president de la Confederació de Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya, Carlos Barcons, confirma remuntar una primera part de la setmana relativament fluixa. Són declaracions a la xarxa.
Esperem que sí, esperem que sí, perquè de moment les dades que tenim nosaltres són unes dades de relativament baixa ocupació. Potser ha hagut al mal temps, potser ha hagut un canvi de mentalitat i de forma de funcionar de la gent, no ho sabem. De fet, hi ha algunes cases que de moment la tenen totalment buida la Setmana Santa, el qual em sembla recordar que no havia passat mai. Entre tot plegat parlaríem del 70% d'ocupació segurament. Comptant la Setmana Santa, llarga.
Durant aquests dies s'espera una gran mobilitat amb prop de 590.000 vehicles en circulació i un augment de vols i de places de tren. L'encariment dels carburants per la guerra d'Iran dispara la inflació fins al 3,3% al març, segons l'indicador avançat. En canvi, el descens del preu de l'electricitat, ara més barat que fa un any, ha ajudat a contenir l'IPC i la inflació subjacent s'ha mantingut estable en un 2,7%.
I Carlos Cuervo prendrà possessió avui com a nou vicepresident primer del govern espanyol i Arcadi España ho farà com a ministre d'Hisenda. És la remodelació de l'executiu que el president Pedro Sánchez tira endavant per la sortida de Maria Jesús Montero arran de la seva candidatura a les eleccions andaluses.
Amb aquests canvis, l'encara titular d'Economia, Carlos Cuervo, guanya pes com a mà dreta del president i el fins avui secretari de Política Territorial, el valencià Arcadi Espanya, serà l'home fort que encararà el nou model de finançament i les negociacions sobre la recaptació de l'IRPF que exigeix Esquerra Republicana.
La reunió entre el govern i els sindicats educatius convocants de la vaga austec, professors de secundària CGT i la intersindical, ha acabat sense acord i amb l'amenaça de noves mobilitzacions el tercer trimestre. Els sindicats reclamen reobrir la negociació per millorar les condicions salarials i laborals dels docents, ja que consideren insuficient l'acord signat amb comissions obreres i UGT.
Mentrestant, els sindicats que han acceptat aquest acord el valoren positivament i demanen el suport de les altres organitzacions sindicals. Per la seva banda, Educació defensa també l'acord vigent i assegura que dóna resposta a les demandes del sector. Fins aquí les notícies en xarxa.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiqui de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rídomen Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit.
Sí? Ei, què fas? Hem quedat a les 5 al parc. Vens? Ho sento, però ja tinc pla. Ui, és una cita? Has quedat amb algun noi guapo? Però què dius? És una cosa més important. Doncs explica't. D'acord. És un programa de ràdio. Un programa de ràdio? No, no. No és un programa de ràdio qualsevol. És el programa. I quin és aquest programa?
L'edat del pavo, el programa on els adolescents podem parlar de tot. Doncs sembla divertit, però els divendres m'agrada sortir amb els meus amics. No ho fan cap altre dia? A mi m'agrada escoltar-ho els divendres a les 5, però també el repeteixen els dissabtes a les 6 o el podcast de Ràdio Mollet. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Aquest és l'espai del calaix, en què en el posat les piles us fem diferents propostes. En el dia d'avui volem parlar... No és ben bé la presentació d'un llibre, és quelcom més. És presentar-vos una història, una història que ha tingut una veïna d'aquí de Mollet i que, a més a més, ha comptat amb un acompanyament i, precisament, amb una de les terapeutes que l'ha acompanyat, també ens acompanyen el dia d'avui aquí en el posat les piles.
Concretament parlem amb la Nabel Rodríguez. Molt bon dia, Nabel. Bon dia, Emma. I també amb la Susana Echeverria. Molt bon dia, Susana. La Susana, que ja l'havíem tingut. De fet, deixeu-me que us ho digui. En el Posa't les Piles tenim un espai de psicologia gràcies a la Susana Echeverria, que fa això. Quan van començar el 2010 a fer aquest magazín, ens va fer aquesta proposta. Ella després, professionalment, ha volat i gairebé...
allò que no l'hem pogut mantenir amb nosaltres, han anat passant diferents professionals, ara tenim amb nosaltres la Teresa Prades, però amb la Susana tenim aquest vincle que la veritat és que ens fa molta il·lusió. Bé, el cas és que tenim l'Anabel, perquè l'Anabel ha escrit un llibre, però jo deia que més que el llibre, el que volem compartir i el que ella fa en aquest llibre és compartir una etapa de la seva vida. Es titula Cuando pasa la tormenta,
Però potser el subtítol us diu més coses, que és comprovado. De l'ansietat se sale i se aprende. Anabel, aquest llibre m'estaves explicant. L'has presentat, no? La primera presentació el vas fer a Can Burrell. Ara el dia 12 d'abril m'estàveu dient el que tindré allò per anar allà.
Esteu fent presentacions, ara les esteu fent allò de forma conjunta perquè aprofiteu també per fer tallers, no? Sí. Anem a pams. Anabel, per què explica allò de l'ansietat, se sale i s'aprende, tenint en compte que l'ansietat, expressament, ara ens ho podrà corroborar la Susana, és un dels trastorns emocionals més freqüents en la població, no? Sí.
Sí, sí, totalment. Avui dia és molt, molt freqüent l'ansietat, malauradament, però, i jo poso comprovado, se sale i s'aprende, i em pregunta la gent, però, i tu ja has sortit?
Dic, mira, ho he posat així al títol, però de fet més que sortir és aprendre a conviure amb ella. És integrar-la a la teva vida. És un trastorn que és llarg, que potser marxarà algun dia o potser no. Però si més no, el que has de...
Fer és aprendre a conviure amb aquesta ansietat i no passa res. És com qui conviu portant ulleres, ho veiem completament normal, ens adaptem, doncs a conviure amb l'ansietat també s'aprèn i també ho podem fer. La Nabel és educadora, no? Sí. I un bon dia, doncs jo no sé si... Segur que en el teu entorn n'havia sentit a parlar, no? Perquè a més a més de l'ansietat també és un trastorn
que és molt sovintejat però que també és fibrolitzat, no? És com molt trívol, no? Doncs diem allò, sí, no? Diem, ai, és que estic ansiós, no? Sí. I sembla que no tinc importància. Sí, sí. Però no sé si havies tingut allò algun episodi...
Jo no l'havia tingut mai, jo personalment. Sí que al meu entorn hi havia hagut algú que en tenia, o havia sentit a parlar del que era l'ansietat, però és que l'ansietat és un concepte tan abstracte, tan surrealista i que engloba tantes coses que, per molt que t'ho expliquin, si no ho has passat, comprendre-ho al 100% no ho comprens, perquè és que la dimensió és molt gran.
Doncs tenim aquí la professional que ha pogut fer una petita pincellada, no, Susana? Diguem allò que és dels trastorns més vintajats, no? Jo tinc depressió, tinc ansietat... L'ansietat i la depressió ja fa anys que sabem que és com la pandèmia del segle XXI.
I que, bueno, el 90% de les persones que jo atenc a teràpia són temes derivats d'ansietat, pànic, tocs, hipocondries, i quan ja comencem a estar en extrems, ja comencem amb la depressió, depressió menor, depressió major, no?
Vull dir que sí, és molt, molt, molt freqüent. Però també és veritat que a tot li diem ansietat, no? Jo la primera pregunta que faig quan algú ve amb ansietat és li pregunto, a veure, què és l'ansietat per tu? Home, doncs que faig l'examen i estic molt nerviós.
Això no és ansietat, això és normal. Tots tenim una part de nervi, una part d'enfrontar-nos a coses noves que ens posen nerviosos, que no dormim la nit d'abans, o tinc que anar a un metge, o tinc certes situacions que em generen inquietud i nerviosisme. Llavors, l'ansietat a grans gastos és quan...
Tinc por que em passi això en una situació que no puc controlar i començo a evitar aquestes situacions per por que em passi. Llavors, això és com la pescadilla que se muerde la cola. De fet, l'Anna Vera, en el seu llibre, que jo li he dit que ella me'l va portar, jo me l'he llegit, explica que aquestes crisis d'ansietat la paralitzaven totalment.
Totalment, sí, sí. Jo em quedava al mig del carrer o enmig d'un espai obert gran, diàfan, em quedava agarrativada i paralitzada totalment. I això és dur, és dur. És dur, sobretot al principi, perquè no t'ha passat mai i dius, què és això? I fins i tot acabes dubtant de si no tens alguna cosa, alguna malaltia física. Sí, sí.
Però, evidentment, després et vas adonant que no és una malaltia física, que tot està a la teva ment, és un parany de la teva ment, amb què has caigut, i has caigut perquè l'estrès continuat en el temps t'ha portat aquí, a activar aquesta alarma que tots tenim al cervell. De fet, els psicòlegs em diuen, no, no, és que de fet el teu sistema d'alarma funciona superbé. Sí.
perquè t'està avisant t'està protegint t'està dient o pares o et paro
I dic, ja, està molt bé que m'avisi. Però clar, el tema és, quan ja m'ha avisat, com es para això? Aquesta alarma, com fem? Diu l'Anabel, els meus psicòlegs, i és que ha tingut, i ella ho explica, diferents terapeutes. Una d'elles ha estat la Susana, que a més a més li va posar un exemple molt clar en un supermercat. Sí, sí, sí.
Però això, que de vegades necessites, i de tothom acabes aprenent i traient coses... En el meu cas, sí. Jo crec que, com deia abans, el procés d'ansietat, el trastorn d'ansietat, és molt llarg, molt lent, molt lent, i vas passant...
diguem, pantalles, no?, però vas necessitant a cada moment altres tipus d'ajuda, perquè sovint et bloqueges, o sigui, el propi procés es queda bloquejat, que sembla que no avances. Però tot et serveix. Jo, els tres terapeutes que he tingut, els tres m'han ajudat, la teoria és la que és, no és que un m'hagi escobert la sopa d'ells i l'altre no,
sinó que la teoria és la mateixa, però cadascú treballa d'una manera, amb un enfocament diferent, i connectes d'una manera diferent amb cadascun, i tot és complementari, en el meu cas, absolutament. A més, amb un vaig fer teràpia de grup, i amb els altres dos és individual, i jo pensava que no m'aniria bé, perquè era l'última que vaig fer, i vaig pensar, bueno, ja he fet de tot, jo crec que la teràpia de grup no m'aportarà gaire, però...
Vaig a provar. Arribats a aquest punt, ho provo. I em va anar superbé, superbé. Perquè és el que dèiem, és tan surrealista que no només, però els que t'entenen millor són els que han passat pel mateix que tu.
Susana, normalment allò, on diria, i per què un té ansietat? És a dir, sempre ha d'haver-hi un detonant, no? Hi ha un detonant? És el caràcter també de la persona? Bé, jo crec que és una acumulació, no és una cosa sola, no? Perquè nosaltres tenim una capacitat d'admetre...
bastant nivell d'estrès, no? Però quan hi ha com si diguéssim una olla a pressió, no? Quan l'olla ja està a tope, si no tens una vàlvula d'escape, explotes, no? Si vas escalfant, vas escalfant, vas escalfant. Si explotes ja et pot fer molt mal, eh? Exacte, exacte, no?
Llavors és això, no? Al final anem acumulant moltes pressions, moltes pressions, però a la vida que tenim ara, avui en dia, no? Doncs no, no, sigue, sigue. Ai, em fa mal l'esquena. No, sigue, sigue, sigue. Ui, em fa mal el cas. No, sigue, sigue, sigue. Ui, sembla com que avui no tinc ganes d'anar a treballar. No, sigue, sigue, sigue, sigue. Ui, sembla com que em fa mal la panxa. Sigue, sigue, sigue, sigue, sigue.
Tot això, el cos va enviant senyals, no? Ui, avui estic molt cansada, porto una època que no sé què és, em cava el cabell, no em puc concentrar, no dormo bé, i totes aquestes coses són senyals que el nostre cervell comença a enviar, de dir, bueno, vamos a ir parando. Però clar, nosaltres, no? Sigue, sigue, sigue, sigue, sigue, i arriba un punt que, si no parem,
Doncs clar, somatitzem, tenim pensaments que ens porten a coses que no ens agraden, no descansem, quan no dormim ens costa molt regular-nos emocionalment i arriba un punt que en el moment que potser estàs més tranquil·la, de sobte passa alguna cosa que et fa dir, hòstia,
amb això ja no puc, no? Escolta'm una cosa, Susana, aquell llibre que ha fet l'Anabel és terapèutic, no? Jo sempre ho recomano. No, terapèutic, perquè aquí ho llegeix, però també, no?, és un testimoni de vida, de manera que jo crec que per tu, Anabel, també, escriure-ho, no? Absolutament. És molt pràctic, a més a més, eh?, el llibre, perquè després sempre, en acabar cada capítol, fa com un petit resum, no?, allò de coses. Sí, sí, sí. Què et va dir d'escriure-ho?
El meu entrenador, Àlex Mossach, em va dir, escolta, i tu, tot això, per què no ho escrius en moni llibre? Dic, bueno, Àlex, perquè no soc escriptora, potser. I, no, no, no, però tu podries fer-ho. Tu escriu-lo i després ja ho veurem. Però escriu-lo per tu.
Jo vaig deixar estar la idea un temps i al cap d'un temps vaig pensar, bueno, vaig escriure per mi, a veure què. I com a procés per mi va ser superalliberador, superterapèutic, perquè veus tot el que has passat en perspectiva, com si ho veiessis des de fora. Llavors te n'adones d'on vens, on estàs i cap a on vas. I dius...
home, doncs hem avançat, no? O sigui, si no et pares a fer aquesta mirada com des de fora, potser no te n'adones del que estàs aconseguint, però sí que estàs aconseguint coses. I en aquest sentit també em va anar super, super bé. I llavors un cop el tenia ja escrit, també vaig deixar passar temps i vaig dir, home, doncs ja que el tinc, i si el publico i puc ajudar altres persones?
Perquè es passa tan malament. Tenen aquestes presentacions que n'has fet. T'has trobat persones que s'han adreçat dient, escolta'm, Anabel, jo he viscut o estic vivint una situació similar, t'entenc perfectament. A totes les presentacions m'he trobat amb gent, inclús coneguts, amics, amics que estaven passant un mal moment o que tenen algun trastorn mental...
I arrel del meu llibre i de la presentació m'ho han confessat. És a dir, mira, però si jo fa temps que estic passant això o allò altre. I llavors te n'adones de l'extès que estan les patologies mentals avui dia. El que està bé és que l'Anabel ha cercat ajuda. Això també és molt important. No sé si... Buscar-la i acceptar-la.
Totes dues coses. Totes dues coses, perquè a vegades costa acceptar. Costa acceptar que necessitem ajuda, perquè necessitar ajuda és com un signe de debilitat. Ho tenim vist així, però és que si ens parem a pensar ajuda pot necessitar qualsevol, en qualsevol moment, per qualsevol cosa. Per això fem...
als tallers. Sí, perquè expliquem una miqueta. Ara, en aquestes presentacions, el que preteneu també, hi ha un moment també, crec que en el llibre que l'Anabel explica, està bé tenir, no?, allò, temps per un mateix. Sí. També, no?,
no sentir-te culpable, perquè és veritat que quan estàs vivint aquesta situació, l'estàs vivint tu, però també estàs afectant tot el teu entorn i et sents culpable. Sí, és que tenim fills, les parelles, els pares, la feina, els amics...
Però és veritat que als tallers deixem sempre un espai de debat, que li pregunten a l'Annabel, però també quan veuen que hi ha un professional, també pregunten coses i realment és superactiu el debat. A vegades hem de tallar perquè tenim el taller després, perquè intentem donar una eina. En aquest cas treballem molt en el tema mindfulness,
Intentem explicar com pot ajudar i els conceptes aquests, de ser present, de tenir un temps per tu, per aprofitar de fer alguna cosa que t'agradi a tu, no pels altres, sempre pels altres, i corre, corre, corre. Posa els límits. Els límits, el descans, l'esport... Autocur en general. Sí, el descans, tot això.
I llavors els tallers els centrem en això, no? Estem buscant ara fer com una explicació d'aquesta filosofia de mindfulness, no? Però la reforcem en un taller i estem buscant diferents activitats, no? Des de tallers florals, quins uji, diferents activitats, no? La primera que vam fer també la vam fer simplement amb una petita relaxació, una petita respiració, no? I amb molts exercicis que podem fer...
Però tampoc no volem carregar, no? A potser fem dues hores i sempre se'ns queda el temps curt, però... Bé, també estem pensant de fer-ho més llarg, de fer, doncs, diversos dies... Bé, estem allà... Estem en aquest procés creatiu. Sí, sí. Et deies la respiració, que és tan important, eh, també? Bàsica.
La respiració és un dels primers exercicis que treballem perquè, és que si no, no ho podem controlar. I al dors s'han esdit el kintsugi. Sí. I deixem que l'Anabel explica què és això del kintsugi. Sí, el kintsugi és una tècnica japonesa a través de la qual ells pensen que quan una...
una ceràmica es trenca, la tornes a unir amb cola, però el mal ja està fet, queda a l'esquerda, es veu que estava trencada. I llavors els japonesos pensen, però això no importa, perquè és bonic, ha caigut, se t'ha trencat, no passa res, a vegades això passa. I ho pinten, pinten les esquerdes de la ceràmica restaurada amb pa d'or.
I llavors li tornen la bellesa o li donen una nova bellesa, aquella figura. I llavors això ho podem extrapolar a la vida. Tots tenim, tots passem per coses més o menys traumàtiques, tots tenim cicatrius emocionals i físiques que costa d'acceptar, que a vegades tapem, intentem dissimular. I potser és al revés, potser...
El que cal és ensenyar-les i dir, bueno, jo tinc aquí aquesta cicatriu perquè he passat per aquest procés, però no passa res. I l'ensenyo perquè estic orgullosa, perquè me n'hem sortit, perquè estic aquí. I he fet un aprenentatge, no? Clar, he fet un aprenentatge. I a més a més, pot ser fins i tot bonica.
Llavors... Jo volia jo que ho expliqués, perquè realment el símbol és molt adient, i és veritat que sempre diem allò, portes una motxilla, i en aquesta motxilla hi ha coses trencades també. Aprendre que no passa res, és a dir, no tot és bonic a la vida.
El que passa és que estem molt ficats a les xarxes socials, avui dia, amb que tot és maco, només s'ensenya el bonic. És que diuen allò que has de ser feliç, feliç, feliç. Clar, feliç. T'empènyen allò, no? Que has de ser feliç, que has de ser la millor, que has de poder amb tot aquest... Depressió. No has de tenir, no pots tenir un mal dia, no pots tenir un mal moment...
O sí, clar, vull dir, és que és això. Un dels mals actuals és aquest, no? El pensar que la vida sempre és bonica i no sempre és bonica. I quan t'arriba una fase negativa, dolenta, alguna cosa dolenta a la teva vida...
Doncs potser no estem preparats. L'Anabella, el títol del llibre, Quan passei la tormenta, ella mateixa ha dit, diu, bé, no sé si he superat l'ansietat, però com a mínim he fet tot aquest aprenentatge i estic aquí. Jo el subtítol també l'assenyalava perquè tothom allò sapigués de què anava, no?, el llibre, que és allò...
de l'ansietat se sale i se aprende. En tot cas, a la Susana sí que li voldríem dir si realment allò de l'ansietat, no sé si se n'en surt, però com a mínim s'aprèn allò a conviure amb aquest missatge més positiu
Sí, el que tractem una mica és d'entendre com funciona el nostre organisme, no? Al final l'ansietat és un sistema de defensa. És com dir, no, no, és que jo no vull tenir aquests sentiments, no vull tenir por. No, no, és que no volem treure la por perquè la por te pot salvar la vida en moltes situacions, no? Llavors el que intentem és entendre com funciona realment i aleshores conviure amb això i saber què és el que no la dispara, no?
Funcionar d'una manera que no posem el nostre organisme al límit. Descansem, tenim esport, no podem estar carregant, carregant, carregant i no descarregant en cap moment. Hem de tenir les eines suficients com per afrontar. I després, clar, el pensament aquest que tenim super, super, super avançat, avançat, avançat a les desgràcies, no? No, no. Hem d'anar a pams i una mica més presents per solucionar.
Escolteu una cosa, si algú vol aquest llibre, si algú vol contactar amb la Susana com a professional, què ha de fer? Una opció és el dia 12 d'abril anar a la presentació que es farà a l'Associació de Veïnes i Veïns de Planellador? A quina hora?
A les 5 de la tarda. A les 5 de la tarda, aquí al carrer Agricultura, que està a l'asseu de l'entitat. Aquesta seria una opció. Una altra? L'altra opció, el telèfon, els whatsapps, que de seguida el dic. Sí, sí, sí. És el 661-63... A veure, espera, 661-63-2856.
Molt bé. Repetim, eh? 661-63-28-56. Sí. O a través de doctoràlia. Doctoràlia pots buscar i pots reservar cita, també. Allò, Susana Chevarria. Susana Chevarria, sí. Psicòloga. I amb el llibre... El llibre el poden trobar a Amazon...
i a les presentacions també el poden adquirir i se l'emporten signat. Molt bé. A més a més, l'Anabel intentarà estar en algun lloc, però quan es faci Sant Jordi, si no, la convidarem nosaltres també a l'estat de Ràdio Mollet i llavors també serà una manera...
de contactar i fer-se amb el llibre. Moltes gràcies. Gràcies a totes dues. Moltes gràcies. Anirem seguint allò, aquesta evolució, perquè ara dèiem el dia 12, però ja teniu presentacions, comentava jo a Barcelona. A Barcelona, el mes de maig, a l'Escola de Disseny Floral, un taller conjunt, i coses que ja estem preparant de cara a la tardor, aquí al Lladoner... Bé, l'Anabel va fer coses pel seu compte, també. Està fent presentacions...
Estic també col·laborant amb fundacions, amb altres entitats de la salut mental, fent xerrades, fent presentacions al llibre...
Bueno, mica en mica. L'important és allò, compartir els testimonis i, com deia l'Anabel, jo vaig anar jo en una sessió de grup pensant que no em serviria i, finalment, d'anar dones que serveix, també compartir, perquè qui millor t'entén, ho ha dit ella, de vegades és qui ha passat o està vivint aquest procés. Susana, Anabel, moltíssimes gràcies. Gràcies. Ens anirem veient. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Bona nit.
D'aquesta manera arribem a la fi del programa pel dia d'avui i no us diem que tornem dilluns perquè ho farem el dimarts, dia 7 d'abril. A partir de la setmana vinent, Rall Mollet modifica la seva programació en motiu de la Setmana Santa, així que aprofiteu aquells que tingueu uns dies de descans. Ens retrobem, com dèiem, el 7 d'april, aquí a les 9, en punt del matí. Déu-siau,
Bona nit.
Fins demà!