Posa't les piles.
Hola, molt un dia, si heu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles, rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Sergio Guardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Avui, per començar, com és habitual, farem un apunt informatiu.
que compartirem amb el nostre company, en Joel Gascón. Després també tindrem conversa el dia d'avui amb el director de la coral Estoc de Veus. I és que just en el marc de la festa major d'hivern, Estoc de Veus estrena una nova proposta.
que tindrà lloc justament aquest divendres dia 23 a l'església de Sant Vicenç. I en volem parlar-ne perquè té diferents elements que crec que paguen la pena allò de posar de relleu. Així que en parlarem amb el director, en Ricard Oliver, director d'Estoc de Veus.
Després tindrem la participació d'alumnat de l'Escola Sant Gervasi en aquest espai que anomenem el Cies Alpiles i ens venen a parlar, venen a fer de crítics, de crítics de diferents aspectes de la cultura, com ara el cinema, els musicals i també la música. Amb ells, amb elles, perquè són tot alumnes de l'Escola Sant Gervasi, veurem quines són les propostes que ens fan i la crítica.
Sempre es diu allò en el món de l'educació que cal aprendre a ser crítics, doncs això és el que els ensenyen. I també tindrem a la recta final del programa l'espai de psicologia, amb la psicòloga Teresa Prades, que avui ens ve a parlar de tancar cicles. De vegades allò a la vida hem d'anar tancant per tot.
allò passa d'una porta cap a una altra, a una altra etapa. Doncs això és el que parlarem avui amb Teresa Prades, psicòloga del Centre de Psicologia Psicotres i que tenim com a referent aquí en el Posa de les Piles. Dit això, feta la presentació, comencem.
Molt bon dia, Joel. Bon dia. Com estem? Molt bé. Tot i les incidències que tenim al país, eh? Sí, ho comentem ja. De fet, ara ja ràpidament em mostrem gairebé de la boca perquè dic que aquest dimecres serà una jornada especialment complicada pel que fa a la mobilitat a Mollet del Vallès i també a tot el país després que s'hagi suspès completament
El servei de Rodalies de Catalunya, una decisió que es va prendre a última hora d'ahir dimarts, quan Adip va anunciar l'aturada de totes les línies. Una suspensió del servei que arriba després d'un greu accident ocorregut dimarts al vespre a la línia R4, quan un tren va descarrilar a l'altura de Gelida. El sinistre va causar una víctima mortal i de moment 37 persones ferides, un fet que la Generalitat atribueix a les intenses pluges acumulades.
Els darrers dies, prèviament, també es va produir un altre incident a la línia R1 entre Tordera i Massanet i dir que, segons fons del sector ferroviari, els sindicats dels maquinistes havien reclamat una revisió exhaustiva de l'estat de les infraestructures abans de reprendre la circulació. És el que han estat fent tota aquesta nit i, en aquest cas, doncs...
Crec que d'aquí mitja horeta sabrem si encara continuen o si més no, si hi ha alguna hora exacta en què es reprenen el servei si ja s'ha fet aquesta vista exhaustiva de tot l'estat de les vies, ara que ha parat ja la pluja perquè no hi hagi cap inconvenient a l'hora de circular i evitar una desgràcia com la d'ahir.
Molt bé, doncs això, eh?, que aquelles persones que sou usuaris i usuaries del tren, doncs que sapigueu que si heu de sortir de casa penseu alternatives perquè, doncs, a hores d'ara no funciona cap línia, eh?, a tot el territori, a tot Catalunya.
i, sobretot, dir també que no s'han posat aquests serveis de busos alternatius i, per tant, molta gent, si ahir cap a les 10 ja estaven dormint, s'han aixecat, s'han trobat aquest inconvenient i, de fet, sí que hi ha alguns veus que sí que pots venir-hi en bus, com és, per exemple, a Molleta, en Barcelona, que no veia la tren, sí que pots anar en bus, però d'altres poblacions que és impossible, per exemple, fer tots aquests moviments i, per tant, fins i tot hi ha molta gent que...
o arribarà tard a treballar o no treballaran en el dia d'avui. I dir que davant d'aquesta situació excepcional, l'Ajuntament de Mollet ha informat, a través del Servei d'Organització i Persones, que s'autoritza el teletreball sempre que sigui possible. I, per tant, recordem que a l'Ajuntament de Mollet hi ha gairebé més de 400 treballadors i segur que hi haurà moltes persones afectades. I, per tant, sempre i quan ho puguin fer o treballar des de casa, es farà això, per exemple, perquè no hagin d'estar almenys.
3-4 hores intentant arribar al destí. Ara pensar, quan és a la línia de l'estació de Santa Rosa, ja fa temps, allò que no funciona, hi ha un servei de bus alternatiu, i quan es va posar en marxa comentàvem allò que poca gent feia ús perquè es traslladava fins a l'estació de França. De ben segur que avui molts usuaris de l'estació de baix, que diem, l'estació de França, aniran a fer ús d'aquests busos, no?
Sí, i de fet molta gent ja utilitza el bus a l'express que va fins a Barcelona, que surt des de, per exemple, el parc de Camulà, en aquelles dues estacions de busos que hi ha tots aquests dies, sobretot jo tornant, quan tornem de finalitzar la jornada de treball, hi ha moltíssima més gent de la que hi ha, hi ha moltes cues, així que avui no em vull imaginar el que hi haurà, perquè hi havia moltes cues...
havent-hi a la R2 a Mollet Sant Fos, avui sense això veurem com va, o si més no a la Farinera també, recordem que els molletans i molletanes hi poden anar-hi i és un servei que de fet ja l'utilitzaven poques persones, per tant imagino que serà bastant eficaç. Doncs sí, crec que sí, que la gent que utilitzava deia potser fins i tot millor que avançar el tren. Joel, més coses.
Doncs comentem que Mollet ja té les primeres dades del nou sistema de recollida de residus. No sé si va ser abans de finals d'any que ja van enviar com una prèvia, però ara dic que en el ple de l'estat de la ciutat, celebrat aquest dilluns, l'alcaldessa Mireia Dionísio va donar unes dades encara més exactes, perquè en aquest cas ara les donava...
amb ja els contenidors tots tancats de la nostra ciutat. Va ser el 24 de novembre, quan tots ho estaven tancats, els altres van ser mitjans d'octubre, i dir que abans, amb els contenidors que teníem, se separava un 40% dels residus i ara, a data del 31 de desembre del 2025, amb un mes de funcionament del nou sistema, el percentatge ha pujat fins al 70%, ho explica l'alcaldessa de Mollet, Mireia Dionísio.
El nou sistema ha permès que 31 de desembre del 2025 Mollet estigui a prop del 70% de reciclatge. Unes dades que demostren que el sistema funciona i sobretot unes dades que demostren l'esforç, la implicació i el civisme de la gran majoria dels veïns i veïnes de Mollet.
Tot i les bones xifres inicials, el consistor insisteix que el repte ara és mantenir i estabilitzar aquest percentatge a llarg termini, sobretot també que es faci un bon ús d'aquests contenidors i que també recordem que aquests primers mesos també s'ha reforçat la neteja en aquests contenidors i potser l'objectiu seria no tenir, entre cometes, aquestes patrulles de la brossa i que la gent ho faci ja perfectament perquè encara hi ha
gent que fins i tot no tenen la targeta i l'opció és tirar-ho al costat del contenidor o amb moltes papereres de la ciutat que... Que s'ha incrementat allò, que hi ha bosses, eh? Vull dir que també veus la bossa que no han volgut fer els 10 metres per tirar-ho. Llàstima, eh? Al final és problema de la gent i no tant en aquest cas d'un ajuntament que t'està posant un servei i una targeta per fer-ho correctament, però si més no, almenys aquestes dades mostren optimisme.
Sí, sí, el tema de l'incivisme és difícil de combatre'l. Sempre es diu allò amb educació, però també l'educació tenim allò, un dèficit important. Joel, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Més informació a la una. Exacte, que vagi bé. Igualment. I ara anem a saber, parlant d'informació, de la informació referida al temps. Així que ens informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, de mica en mica ja se'n van les pluges més destacables de les últimes hores i dies. També l'estat de la mar tan alterat, però aquest dimecres encara ens quedaran força moments de núvols. De fet, aquest mateix matí aniran deixant algunes pluges febles a les comarques de Lleida o de Tarragona i també aquesta tarda i vespre nova escombrada de pluges febles, però a moltes comarques, ja quan es faci de nit. També algunes nevades per damunt dels 1.200 metres. Aquesta tarda, novament, farà més vent, ja no de llevant, serà de Garbí, vent de sud,
una mica més reforçat als cims del Pirineu i també a la Costa Brava. Això farà que hi hagi encara mala mar a molts indrets del litoral. Precaució, estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Talk to me, talk to me Talk to me, talk to me
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Li varen demanar al nostre convidat que ens proposés algunes peces musicals per fer-vos vosaltres una miqueta d'idea del que sentireu aquest divendres, dia 23, si és que us apropeu a l'església de Sant Vicenç, perquè a les 8 del vespre començarà la nova proposta, el nou repertori.
que oferirà estoc de veus, la coral que tenim a Mollet del Vallès. Tenim l'oportunitat de parlar amb el director, el Ricard Oliver, que és precisament la persona que ens va proposar una d'aquestes peces, després sentirem una altra, perquè il·lustren, com dèiem, no sé si són peces que formen part del repertori o similars. Així que donem la benvinguda al Ricard. Molt bon dia, Ricard.
Molt bon dia. Què tal? Com estem? Bé, molt bé. Molt bé. Escolta'm, això que sentíem se sentirà també en aquest nou repertori que estreneu aquest divendres? Correcte, sí. Això és precisament l'Estabat Mater de Reimberger, que potser és l'obra central en la qual orbita tot el programa, tota la proposta artística que presentarem.
Parles una miqueta d'això d'aquest espectacle, perquè no deixa de ser un espectacle, crec que també jugueu en aquest cas molt amb la il·luminació, i des de la coral s'ha posat allò de relleu també, que hi haurà espelmes, que farà bé en una església amb espelmes, amb aquest camp coral, jo crec que, d'un i do, l'ambient també serà important en aquesta interpretació.
Sí, a veure, de fet és cert que en les darreres produccions d'Estoc de Veus hem fet unes propostes molt escèniques en el context també del teatre i ara teníem ganes també de fer una mica un giro una mica diferent on hem posat al centre la música en aquest cas volíem que fos una cosa per cor mixt de quartet de corda i piano sí
i el que sí que farem és contextualitzar una mica o ambientar una mica tot el nostre entorn perquè acompanyi a la música. En aquest cas, l'obra principal és un Estabat Mater i per tant és una obra d'un caràcter marcadament religiós i ens semblava que el context ideal per l'escolta d'aquesta música és per allà on va ser escrita, que és a l'església.
I aleshores, dintre dels marges de respecte que suposa un espai com aquest, sí que intentarem cuidar això, la il·luminació i una mica la posada en escena perquè ajudi una mica aquesta escolta. De fet, a Estoc de Veus va néixer la perruca de Sant Vicenç, era la coral de Sant Vicenç. Imagino que no heu tingut cap mena de problema perquè us acollin aquest divendres en el Mar de la Festa Major per oferir aquest concert.
No, no, tot el contrari, més aviat el nostre agraïment a l'Església quan els vam fer la proposta del programa, també crec que vam poder observar que era un programa que encaixava bé en l'espai, i la veritat és que ens vam posar totes les facilitats per poder-ho fer el millor possible.
Nosaltres hem vist això, que combinareu música de tradició centre-europea, comentàvem el tema, tu has comentat, estareu acompanyats d'un quartet de corda i un piano, i a més a més el tema de la il·luminació, i és que, de fet, aquest repertori, que crec que és inèdit, que l'estreneu, té com a títol Veus de llum.
Sí, perquè, diguem-ne, d'alguna manera volem reflexionar en aquest títol o resumir l'espiritualitat que té tot el programa. El programa és l'obra central i tenim ganes de fer una obra de gran forma. Aquest Està Batmater és una obra d'unes certes dimensions amb una presència coral molt important. És la que estarà al centre del programa, al mig del concert. I llavors el que hem fet és posar un coetani de Reimberger, bueno, coetani una mica més jove, que era Félix Mendelssohn, que també era un dels grans compositors
en el món de la música també coral, i hi haurà dues obres de Mendelssohn, després hi haurà l'Stallatmater de Reinberger, i aleshores que tot això és una estètica propera, diguem-ne, són compositors romàntics de tradició centro-europea, i després farem un salt i ens n'anem a
compositors actuals, compositors que de fet casualment tots dos són nascuts al 1978, per tant tenen 48 anys cadascun d'ells, i un és de procedència a Noruega i l'altre és americà, tot i que en aquest moment viuen tots dos als Estats Units o treballen allà.
Però són compositors que, escrivint música absolutament contemporània del segle XXI, veuen una mica d'aquesta tradició de la música religiosa europea i escriuen actualment música religiosa, però amb la sonoritat i amb els recursos artístics que té la música a dia d'avui, no?
Per aquest repertori, Ricard, imagino que es necessita també ja una maduresa del que és la coral. De fet, aquest any crec que ja seran 43 els anys de la coral Estocat de Veus. Quants anys portes amb ells ara, Ricard, com a director? Molts. Molts? Que fa vertigen?
He fet dues etapes, de fet deixem una etapa molt llarga amb ells, 17 anys, i després fem una petita pausa, però ara hem sorpres el projecte amb aquestes últimes propostes, una mica arrel també del 40è aniversari del Corp.
hem tornat a estar en contacte i ens hem tornat a trobar i la veritat és que és una experiència sempre enriquidora, és un cor fantàstic, gent magnífica, molt divertida i amb moltes ganes de fer coses i també de fer-les sempre en un sentit i que no cantem només pel fet de cantar sinó que intentem trobar
o un discurs, o una història, o alguna cosa a explicar, no? I bé, aquest és un programa que, evidentment, el que té és una complexitat musical important, perquè estem parlant amb Nelson Reimberg, que són grans compositors, i clarament, Hay-Lo, Dan Forrest, són grans compositors,
esdeviniran grans compositors, però són compositors del segle XX que escriuen amb una certa complexitat. El programa està... Hi ha una part en alemany, una part en llatí, una part... Aquests compositors escriuen en anglès, però vull dir-te que no és música per res senzilla, és música complexa, molt interessant i, sobretot, és un programa... Malgrat tot això que estic explicant, és un programa fàcil, és un programa...
Molt bonic. És realment la música feta bellesa des de la primera nota fins a l'última del concert. És un programa per dir-lo molt, deixar-se portar per l'entorn, per l'ambient i jo ho diré aquesta música que és fantàstica.
Imagino, Ricard, quan dius allò és un programa fàcil, potser vocalment no, però allò per la oïda, és a dir, per la gent que assisteixi, és fàcil perquè entra molt bé, no? Podem tancar fins i tot els ulls o no, perquè hi ha aquests elements escènics que comentàveu, però deixar-te d'emportar serà, doncs, això, com dius, fàcil, senzill. Sí, sí, a veure, aquesta és la idea, és que sigui fàcil pel públic, nosaltres hem tingut molta feina per muntar-los.
Ara que deies allò molta feina, què heu portat allò? Potser tot l'any 2025, allò fent arranjament, no? L'any 2025 vam fer encara un altre espectacle diferent i vam fer tot aquell programa de música francesa a la primera part i els Miserables a la segona part. Exacte, que va ser una proposta també escènica en el Teatre de Can Gomà.
Bé, quan vam acabar aquesta proposta, doncs vam començar a treballar amb tot aquest meu repertori i sí, digui, pràcticament porta un any de feina. Molt bé. Escolta'm una cosa, quantes persones, perquè dèiem allò que Estoc de Veus ha superat el 40è aniversari, però crec que també sou una quarantena de persones, totes elles, si seran aquest divendres?
Bé, el que li serà, sí, serem pècnicament tots, no arribem als 40, però sí, sí, 30 i pocs, de fet, som ara en aquest moment. Tenim entès allò que fareu, allò de taquilla inversa, no? Sí. Nosaltres teníem aquí un director d'una coral, també prou allò important de la ciutat, que deia que la cultura, si no es paga, s'apaga.
Sí, i jo li dono la raó. Totalment, perquè realment... A veure, fem una taquilla inversa en aquest sentit, per l'espai on estem i també perquè nosaltres fem una proposta i també està bé que la gent pugui valorar com li ha interessat aquesta proposta lliurement. El que passa és que sí que és veritat que més enllà de l'esforç humà, bé, en aquest cas col·laborem amb músics professionals...
tota la instal·lació, etcètera, evidentment és una producció que té els seus costos, que nosaltres organitzem amb molt de gust, pel plaer de fer aquesta música, però també per compartir-la, i en aquest sentit, aquesta taquilla inversa, jo crec que li permet a tothom, amb les seves possibilitats, col·laborar, i jo crec que sí, que la gent hi serà, perquè...
Espero que ho vegi molt, com a mínim tant com ho vol dir nosaltres preparant-ho. L'autoria d'aquesta frase és d'en Pellegrí Bernial, no sé si el coneixes, director, durant molt de temps de la Capella de Música Santa Maria, d'aquella Molleta del Vallès, i també molt vinculada a la parròquia de Sant Vicenç.
Ricard, per últim, jo aquest divendres, que tinguem clar l'església parruquial a les 8 del vespre, aquest espectacle, podem dir espectacle, és un concert coral, però amb tota una escenografia, veus de llum. No sé si més enllà del concert d'aquest divendres, teniu previst fer alguna altra actuació? No sé si a Mollet, fora de Mollet...
Ho dic, allò per la feina que comportes, allò de dir, hi ha una oportunitat única, genial, però, clar, quan es fan aquestes propostes en espais tancats tenen un límit d'aforament i hi haurà persones que es quedaran amb ganes. A veure, nosaltres d'aquest programa ho tindrem muntat i és veritat que sí que ens agradaria que li poguéssim donar una mica de continuïtat.
l'hem treballat molt, aleshores, sí, ens agradaria poder-me fer més propostes, tant a Mollet com també fora de Mollet, per poder-lo compartir i també per fer-lo madurar, perquè al final, diguem-ne, la música és viva i evoluciona a mesura que es va fent i que avança, no? Aleshores, sí, és un programa que el compartirem ara aquí a Mollet, perquè és casa nostra...
i després mirarem que pugui rodar una mica més. Molt bé. Doncs, Ricard, et donem les gràcies per haver-nos acompanyat radiofònicament i fer-ne difusió d'aquest concert d'Estoc de Veus. Recordem aquest divendres, dia 23, en el marc de la Festa Major d'hivern, demà el Salpatró, Sant Vicenç, doncs just l'endemà tenim el concert a la parròquia. Moltíssimes gràcies. Acabem amb una de les propostes musicals que també forma part
d'aquest repertori inèdit d'estoc de veus. Ens deies que hi havia dos autors, que havien nascut tots dos el 1978. Sí, d'acord. Doncs un d'ells crec que has dit que era noruec, no? Sí, o la Halo. A Halo. Doncs escoltem The Crown, per acabar. Que vagi molt bé, gràcies. Moltes gràcies i benvingut al concert. Adéu-siau.
Gràcies.
tot allò que passa a Bullec, a Posa't les Piles.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Els hi estaven dient, perquè crec que s'estrenen davant dels micròfons de Ràdio Mollet, que cada dimecres, en aquest espai horari, en aquesta franja horària, tenim alumnat de diferents centres educatius. Avui és alumnat de l'Escola Sant Gervasi, la que ens acompanya són alumnes, totes elles dones. Últimament de Sant Gervasi ens venen moltes dones, ja ens agrada. Bé, tenim la Ona, Fortea, molt bon dia, Ona. Bon dia. Què tal? Bé? Sí, molt bé. Experiència nova, això de la ràdio? Sí.
Sí, sí. La Laia Matutano, molt bon dia, Laia, què tal? També preparada? Sí. Sí, així ens agrada. La Vera Llobero, molt bon dia, Vera. Bon dia. Què tal? Bé. Avui veniu de crítiques. Sí, sí, sí. Que bé, no? Sempre us diuen allò a l'escola, s'ha de ser crític. Sí, sí. Doncs vosaltres avui veniu a fer el paper de crític, de temes de cultura. Sí, sí.
Molt bé. Després tenim la Clàudia Ibáñez. Molt bon dia, Clàudia. Què tal? Bé. Tu també bé? Amb ganes allò... T'ha agradat això de fer de crítica de cultura? Sí. Sí? Poder parlar de temes que ens agraden és molt guai, la veritat. De fet, allò parlareu de coses que consumiu vosaltres habitualment, no? Sí. I per acabar tenim també la Núria, la Núria Rodríguez. Molt bon dia, Núria. Bon dia. Què tal això de sentir-se pels auriculars?
Reconeixes la teva veu? No gaire. No gaire. Això ja acostuma a passar. Bé, doncs hem fet la presentació, però elles ho porten així preparat, tot el que ens venen a explicar. Com hem dit, venen a fer de crítiques, crítiques de productes culturals, com és, doncs, un musical, musical que, bé...
doncs molta història, molta trajectòria aquí a casa nostra, una pel·lícula també feta per un director català i després d'un tema musical d'un grup a Austràlia. Bé, doncs qui comença? Crec que la Clàudia és qui arrenca la presentació...
No? La Ona, la Ona, perdona, perdona, Ona, endavant. Bé, bon dia, nosaltres som l'Ona Fortea, la Clàudia Ibáñez, la Laima Tutano, la Núria Rodríguez i la Vera Llobero i som alumnes de l'Escola Sant Gervasi. I avui parlarem sobre un treball que hem fet a l'escola, que va de crítiques de productes culturals. Avui parlarem sobre el musical de Maricel, la cançó d'I for Me, de Chase Atlantic i sobre la pel·lícula La societat de la neu.
Nosaltres comim cada dia amb joves i hem pogut adonar-nos que les persones de la nostra edat no consumeixen molts productes culturals. I això ens sorprèn bastant, ja que ara ho tenim quasi tot en barra lliure. Tenim plataformes de streaming on podeu veure pel·lícules i sèries fàcilment, o també Spotify on podem escoltar música sense dificultat. L'àmbit menys accessible podria ser el teatre, on hi ha una cartellera molt pobra i les entrades són molt cares.
Però tot i això, els joves no volen consumir productes culturals. Creiem que aquest treball ha ajudat que la gent del nostre curs puguin consumir un producte i criticar-lo de forma objectiva. Ara us presentarem els nostres treballs i començarem amb la crítica de Maricel. El cel també està sol, però té una vaga tall. Al fons del mar calmat...
Fins demà!
Maricel és musical estrenat l'any 1988, basat en l'obra d'Àngel Guimerà i creat per Dagoll de Gom. L'acció s'ha situat l'any 1630 en un vaixell de cursaris musulmans, on una jove cristiana, Blanca, s'enamora del capità morisc Said. L'obra transmet el missatge que persones de cultures i religions diferents poden estimar-se malgrat les seves diferències.
Destaca per la fidelitat al text original, els efectes visuals espectaculars, la escenografia del vaixell i les cançons emotives, així com la bona interpretació dels actors. Tot i ser apte per tots els públics, algunes escenes poden no ser adequades per més petits. En conjunt, és una obra emotiva, que fa reflexionar sobre el respecte, la convivència i l'amor, i es recomana especialment a partir dels 12 anys. Ara continuarem amb la segona crítica. Aquesta és la pel·lícula La societat de la neu.
Mirame a los ojos. Mirame a los ojos. Nadie no se ve. ¿Qué pasa? Parece una noche. Pasa cuando el mundo te abandona. ¡Ayuda! Cuando no tenés ropa y te estás congelando. ¡No puedes llegar hasta arriba! Cuando no tenés comida y te estás muriendo.
Jo no m'ho veig a que hi ha d'acà.
La societat de la neu és una pel·lícula del 2023 dirigida per Juan Antonio Bayona, basada en un fet real ocorregut el 1972, quan una via amb un equip de rugby uruguaià es va estrellar als Sanders. La història mostra com els supervivents han d'afrontar condicions extremes de fred, fam i aïllament, aprenent a organitzar-se i ajudar-se per poder sobreviure.
La pel·lícula destaca pel seu realisme i per reflectir el patiment físic i emocional dels personatges, així com l'importància del treball en equip. En l'àmbit tècnic, l'ús de colors freds reforça la sensació de duresa i solitud, mentre que els colors càlids del record simbolitzen esperança. Tot i que en alguns moments el ritme és lent, això ajuda a transmetre el pas del temps. En conjunt, és una pel·lícula emotiva i recomanable, especialment pels alumnes de secundària. Ara continuarem amb la tercera i última crítica. Aquesta és la cançó d'I for Me.
Bona nit.
Die For Me, del grup australià Chase Atlantic, va ser publicada l'any 2024 com a un senzill. Més tard va aparèixer dos senzills més i, per últim, a l'àlbum Lost in Heaven. I a la seva versió de luxe,
Lost in Heaven, Highest Hell Deluxe, publicada l'any 2024, amb una durada de 3 minuts i 26 segons. Però abans de parlar sobre aquesta cançó, hem de parlar una mica del grup. Chase Atlantic és un grup de música format a Austràlia l'any 2011, per Mitchell Cave, el cantant, Clinton Cave, el guitarrista, i Christian Anthony, el baixista.
Abans es deien Kids, però el 2014 es van canviar el nom i amb un dels seus primers EP's van donar el seu primer èxit, Friends. Fins ara tenen 6 àlbums, 20 senzills i 7 EP's. Aquesta cançó parla sobre la passió i l'autodestrucció amb un ritme arambí, ridem en blues, pop i rock.
Des del principi, la lletra i la melodia ens submergeixen en un món d'emocions molt fortes i extremes i la consumició de substàncies per escapar de la realitat, un tema recurrent a les cançons d'aquest grup. A més, a nosaltres ens agrada molt aquesta cançó per comptar en volta amb tots els instruments i diferents ois que creen un ambient i la transporten a un altre lloc i que pugui sentir-se com els personatges.
També ens agrada la veu tan dolça del cantant Mitchell Cave. Creiem que és la part principal que la gent li harà dit tant a aquesta cançó. A més, hem fet menció al ritme que va augmentant de velocitat progressivament i es va convertint en més agressiu a mesura que va avançant la cançó. Per entendre el context d'aquesta cançó hem d'observar el context històric del moment en què es va escriure la cançó.
A les cançons d'aquest grup, un tema recorrent és sentir-se incomprès per la fama. Per tant, que qui comenti que a la seva parella no li importa això, la fama, és molt significatiu. Ho podem veure quan diu «Curongue of the Infuck if I'm Famous», que es tradueix a «Alla no li importa una merda que jo sigui famós».
Tot i això, hi ha aspectes que pensem que caldria millorar. Per exemple, tot i que sabem que Xeix Atlàntica experimenta molt amb sorolls artificials creats per ordinador o una music box, creiem que una guitarra elèctrica quedaria molt bé a Die For Me. Quan toquen la cançó als concerts, ho fan, i quan la cançó es calma més, toquen notes més agudes i suaus, i això li dona un punt especial.
En conclusió, nosaltres recomanem aquesta cançó a tots els joves, encara que molts no siguin capaços d'entendre la lletra. El ritme i la melodia valen la pena. Bé, doncs fins aquí les nostres crítiques de productes culturals. Hem après com fer una crítica destacant els aspectes positius i els més febles. Esperem que hagi agradat.
En tot cas, són tres propostes que ens heu fet i que la valoració és propositiva, no? No sé. Sí, sí. En general. Anem a parlar allò. Ens heu recomanat Maricel? No sé si alguna de vosaltres l'heu anat a veure. Sí, les dues. Tant la Ona com la Laia? Sí. I expliqueu allò, ja que ho vau viure en directe. Abans comentàveu...
Una de les coses que us havia sorprès quan vau proposar de fer allò de crítica cultural és que la gent no consumeix cultura. La gent jove, vosaltres. No sé si més enllà, potser hauríeu de fer allò un estudi. I una de les raons, comentàveu que potser és car en el cas del teatre,
Exactament. Quan parlem del teatre, sí, és veritat que no està a l'abast per tothom. En canvi, com he dit abans, com a Spotify i altres aspectes, doncs sí, és més barat i sí, consumiria més si fos més barat. Tot i que diem allò que és car, però haurien de comptar la quantitat de persones, actors i actrius, que surten a Maricel, la complexitat que té el muntatge...
vull dir que de vegades allò diem que és car i segurament no està per totes les butxaques però clar també hi ha tota una feina darrere sí, sí, és molta feina que és el que més us va agradar l'espectacularitat allò de la posada en escena el missatge de l'obra que heu comentat
A nosaltres el missatge de l'obra, sincerament, ens va agradar molt, però jo crec que, per exemple, a mi el que més em va agradar va ser la posada en escena, és supermaca, és espectacular, els efectes que hi ha també són molt guais,
I els actors cantant superbé. Emociona escoltar-los. A mi m'ha agradat molt, per exemple, el vaixell que hem comentat, que com que es movia i semblava encara més realista, com si tu estiguessis ja en el paper mateix.
De fet, és una obra que es va posar en escena per la d'Oi de Gomi i que ara es va tornar a recuperar perquè ja en el seu moment va tenir molt d'èxit i la veritat és que jo crec que potser hi ha persones que van anar-hi en un primer moment i que ara han tornat a repetir.
No sé si vau anar amb els vostres pares, si són unes d'aquestes persones que potser n'havien anat abans. Sí, els meus pares ja havien anat la primera vegada, em sembla, i els hi haurà de molt, i quan va haver oportunitat, doncs, vam anar. Allò, tota la família.
Molt bé, és a dir que va ser una experiència per a vosaltres allò molt positiva. Penseu que els... Ara deia'm allò el tema dels preus, però és veritat que, per exemple, aquí a Mollet tenim allò al Teatre de Can Gomà, hi ha tota una oferta de teatre. No sé si vosaltres acostumeu a consumir...
Jo sí. Depèn del moment. Jo depèn del moment. Del moment, de l'obra... La darrera que has anat a veure, Ona? Bé, vam anar a l'escola a veure una obra de teatre. Sí, ara no recordeu el nom. El llibre de les bèsties. El llibre de les bèsties. Sí.
A mi m'agrada molt el teatre, sempre destaco, més enllà allò que comentava, que és una representació única, perquè te l'estan fent en directe per tu i mai és una experiència igual, perquè també els actors tenen dies que potser surt millor, és a dir, l'obra és la mateixa, però no sempre allò que percep el públic és el mateix.
No sé si a vosaltres us agrada el teatre. A mi sí, a mi m'agrada molt. A mi m'encanta. A mi més el musical, però m'encanta igualment. A tu el musical també. O l'òpera. De fet de musicals també, per exemple, no sé si sabeu de l'Escola d'Arts Escèniques, la Tremolla, que fa molts musicals. S'heu anat a veure algun dels musicals? No, alguna vegada. Alguna vegada, Vera? I el disfrutes, allò? Sí, sí, sí. A mi m'encanten. No sé si t'has presentat a algun càsting, Vera.
Perquè fan càstings, eh? La darrera va ser la de Mamma Mia, que a més a més la tornaran a posar al mes d'abril, perquè les entrades, quan la van estrenar, es van esgotar ràpidament, i ja ens van dir que a l'abril la tornarien a portar a Can Goma, de manera que esteu a la guai per fer-vos amb les entrades. Sí, sí. Veu anar alguna de vosaltres a veure-la? Mamma Mia, la tramolla? No, no. Que sapigueu, eh?
Cinema. Us agrada més el cinema que el teatre? És més assequible? Home, sí. El cinema és més assequible perquè al final una entrada al cine o al Netflix o així és més barat.
Però a mi, que jo soc molt cinèfila i m'encanta el teatre musical, sí que prefereixo veure un musical perquè és com tot més... Has dit una cosa, no? Has nomenat una plataforma que moltíssima gent fa servir, hi ha moltes plataformes per pel·lícules. És el mateix l'experiència de veure una pel·lícula a una sala de cinema que...
En una plataforma? Que va, que va. O sigui, al final el cinema et sent més com envoltat. Sents com que tu estàs vivint. En una plataforma estàs al sofà, no? Que dius, bueno, pues sí. O sigui, realment el cinema també té uns preus elevats al mateix, per nosaltres adolescents, però si es pot crec que és molt millor anar al cinema perquè és que estàs envoltat i és una experiència molt millor, en la meva opinió. Heu vist totes les de la Societat de la Neu?
Sí? L'heu vista? Nosaltres no. Vosaltres no? Només la Vera? Sí, Vera. L'has vista? I més enllà de la crítica que ens has fet, saps que és un remei, és a dir, una pel·lícula que ella s'havia fet en el seu moment i que ara ha fet amb Bayona. Sí, de fet, en una parella que no està aquí, vam fer molta investigació perquè a mi quan va sortir a les dues ens vam agradar moltíssim i ens vam obsessionar i jo menys tenc el llibre
I em vaig veure també la pel·lícula, l'original, i sí, sí, es sap. I ho vam saber i vam buscar també per la fe. Volíem fer-ho primer de la primera pel·li, però com no em trobàvem res, no em trobàvem una gravació que es veu-hi bé, vam decidir fer-ho de la nova, però sí...
Més enllà de la història, ho dic allò perquè, de vegades, clar, una edat de fugir, quan es va fer pel·lícules, s'han fet documentals, s'han fet entrevistes, debats, perquè, clar, la gent són molt morboses. Tomàs va quedar amb el tema que quan tens fam i estàs en aquesta situació tan crítica, vosaltres, és això el que més us va impactar?
A mi almenys no, sí que a meva parella sí que això li va fer com molt de uau, però a mi almenys me'n recordo la primera vegada que me la vaig intentar veure, l'escena de quan es cau a l'avió, a mi em donava molt de por, i això va ser com el que més em va sorprendre, perquè està molt ben feta aquella escena, llavors jo la primera vegada no me la vaig acabar, vaig dir, bueno, ja està, i no me la vaig acabar, i ja després sí que la vaig tornar a retomar, però almenys a mi el que més em va sorprendre va ser això, i com es cauen i que sobreviuen en aquestes condicions.
i sobretot després el trajecte èpic d'aquelles persones que diuen que han de sortir d'alguna manera d'aquí i fan tota una travessia per una situació allò que encara un es pot preguntar com van poder arribar per donar el crit d'alerta que allà encara quedava gent viva doncs sí la societat de la neu és recomanable i anem a parlar de música com vau descobrir aquest grup?
Clàudia i Núria. Jo vaig ser la que li va introduir aquest grup a la Núria i el vaig descobrir per TikTok perquè unes cançons d'aquest grup es van fer molt famoses i llavors vaig dir anem a investigar una mica i vaig descobrir un munt de cançons i m'encanta aquest grup, la veritat. I a tu, Núria, et va enganxar allò quan...
o ets més crítica? T'agrada, però... Bueno, a veure, jo no escolto música en anglès i per això va venir tot, perquè jo acostumo a escoltar més reggaeton i coses d'aquestes, però com la Clàudia i mes amigues escoltaven música en anglès, doncs un dia els vaig dir, doncs, fiqueu-me en música del que escolteu vosaltres, i doncs la primera cançó que em va ficar la Clàudia va ser aquesta, i doncs ja em va enganxar molt.
Escolteu una cosa, hi ha hagut un moment que dèieu que és un grup que també en les seves lletres, no sé si incita o parla del consum d'estopafaents. Jo no sé si això és un missatge, perquè clar, fan una música que dius, no, pots tancar els ulls, et trasllada, no? Sí, la veritat és que són...
La major part de les cançons són aquestes cançons que dius, les cantes, les balles i no penses en la lletra, perquè sí que en diverses cançons diu que no segueixis l'exemple que donen ells, però clar, o sigui, estàs incitant. Llavors, jo les veig més com cançons per disfrutar, sense...
pensar molt, i després tenen altres molt boniques d'amor, que aquesta sí que m'agrada més, doncs, això, ficar-me a investigar la lletra. Ho dic jo perquè és veritat que de vegades la música ens agrada per la tonalitat, ens desperta emocions.
però després, si comences a analitzar les lletres, fins i tot cançons, allò que ara s'ha fet anàlisi també de cançons en castellà, que tots hem cantat allò de forma així com dient, i després pares a pensar el que estàs dient i dius, potser no és tan guai. No sé si vosaltres també heu fet aquesta anàlisi.
Sí, sí, la veritat és que jo, o sigui, sí que abans, quan era una mica més petita, em queixava, deia, no, és que el reggaetó en diu moltes coses i ara les cançons que escolto jo deuen el mateix, llavors, és...
Això, el que dic, hi ha cançons en què no has de pensar i en altres que estan fetes perquè pensis molt i aprofundeixis molt en la lletra i el significat. Ara li demanarem a la Núria que ens defensi el reggaeton, ja que a ella li agrada tant. És veritat que té un cliché que diuen que hi ha lletres del reggaeton que potser el missatge que traslladen no és el més adient.
Bé, a veure, primer de tot, jo crec que tu t'adones el contingut de la lletra perquè tu parles i entens la lletra. Per exemple, jo les cançons al principi, quan me les ficava, jo no en tenia. I quan em va ficar, sí que em va ficar els subtítols de la lletra, vaig començar a entendre i vaig veure que el contingut era el mateix. Però bé, també és veritat que el reggaeton a vegades fica...
menys prècia a les dones i les fa sentir com malament o inferiors que els homes, però hi ha vegades que no que aprofiten per reindicar els drets.
Però en tot cas s'ha de ser crític també amb aquestes lletres, és a dir, disfrutar i escoltar únicament o també saber què és el que està dient la lletra i dir, mira, m'agrada la música, la tonada, tot el que tu vulguis, però no és precisament el missatge que més m'agrada.
Sí, bueno, a veure, hi ha cançons que dius que, jo què sé, vas a un lloc on fiquen música i clar, hi ha parts que potser jo el que faig és, parts que no m'agraden, deixo de cantar-les, encara que jo me les sé, però com som unes que menys pressen i tot això, doncs és com que, si no ho dic, és com que estic defensant que no estic d'acord amb això.
La resta? Escolteu allò reggaetó? No m'agrada. A mi m'agrada més la música com la Clàudia, anglès a pop. Escolto de tot. Escolto reggaetó, escolto anglès, escolto cançons en català.
Clar, no, no, o sigui, s'ha de tenir la ment oberta, l'únic allò que s'ha de ser crític. Esteu contentes d'aquesta d'aquesta assignatura que n'heu fet? Sí, m'ha pres molt. Els companys, companyes que us han dit? No sé, allò que heu dit que en començar us havia sorprès, el tema que no has fet consum de cultura? Bé, ha sigut, pensa en semblant, no hi ha una diferència.
Tots ens vam bastant volcar el treball i vam treballar bastant bé tots. No sé què pensarà la profe, però crec que tots van estar bastant bé. Els treballs, sí, bé. Jo crec que a tots ens vam... ens va agradar el projecte. Tothom va fer allò crític de productes culturals. Sí, llibres, sèries, pel·lis... Molt bé. És a dir, que totes i tots vau agafar idees, potser, de la resta de companys.
Doncs ho deixem aquí, acabarem amb el tema musical, el sentirem sencer, a veure si és això que tancant els ulls ens trasllada. Moltíssimes gràcies a l'Ona, a la Laia, a la Vera, a la Clàudia i a la Núria per haver-nos acompanyat i per haver-nos fet aquesta crítica cultural. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu.
Bona nit.
Fins demà!
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies amb connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Una persona mort i 37 han resultat ferides en un accident d'un tren de la línia R4 que va xocar i contra un mur de contenció caigut sobre la via entre Gelida i sense adornir de noia. Anem ara fins a aquest punt, al lloc dels fets, sense adornir on hi tenim el nostre company, el Sergi Fernández. Sergi, quin és l'ambient en aquest punt? Bon dia.
Què tal? Molt bon dia. Amb les primeres llums del dia es pot veure ja l'afectació d'aquest tren, especialment a la capçalera, a la màquina d'aquest tren, fruit d'aquesta col·lisió que descarrilava ahir a la nit i que ocupa també l'altre sentit de la via. Molt pocs operaris ara mateix
aquí a la zona. Tots els treballs es van fer ahir a la nit. Molts mitjans de comunicació prenent aquestes primeres imatges des de que ahir a la nit la zona quedés reservada als serveis d'emergència i de bombers. També el centre de comandament, que es va instal·lar inicialment a Sant Sadurní de Nòria, s'ha aixecat aquesta matinada i l'operatiu s'ha desplaçat en part aquí al costat a les instal·lacions de les caves Torelló.
Gràcies, Sergi. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I hores d'anar tot plegat. Està afectant greument a la mobilitat que està interrompuda a tots rodalies. Connectem ara amb la nostra companya Lourdes Arrion, en aquest cas des de l'estació de ferrocarrers de la Generalitat de Terrassa, que és una precisament de les alternatives de mobilitat. Lourdes, quina és la situació en aquest punt? Bon dia.
Doncs bon dia. Efectivament, Ferrocarrils de la Generalitat és l'alternativa més fàcil, almenys pels viatgers terrassencs. A l'estació de la Rambla també hi ha la possibilitat d'agafar un autobús interurbà o bé un taxi, però la majoria dels usuaris opten pel tren. De fet, hi ha autobusos a Terrassa que acosten els usuaris des de les estacions de la Renfa,
fins a aquesta estació Rambla dels Catalans. A l'Andana hem pogut parlar amb els usuaris i hi ha situacions de tota mena, de tot tipus. Gent que s'ha vist afectada i gent que habitualment ja agafa els perrocarrils i que la suspensió de trens de rodalies no els ha afectat. Gràcies, Lourdes. Estarem pendents també d'aquesta informació. Bon dia. Bon dia.
I a conseqüència de tot plegant les barreres del túnel del Garraf, a la C32 s'han obert per tal de favorir la mobilitat. Renfe també ha reforçat el servei d'alta velocitat entre Barcelona i Girona i també s'ha reforçat el servei de bus. Els maquinistes, per la seva banda, han advertit que faran vaga fins que no es garanteixi la seva seguretat. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. L'actualitat de Mollet, l'opinió dels grups municipals, cada dia a Ràdio Mollet. Portaveus municipals de dilluns a divendres a dos quarts de dues del migdia i en redifusió a dos quarts de nou del vespre.
Sí? Ei, què fas? Hem quedat a les 5 al parc. Vens? Ho sento, però ja tinc pla. Ui, és una cita? Has quedat amb algun noi guapo? Però què dius? És una cosa més important. Doncs explica't. D'acord. És un programa de ràdio. Un programa de ràdio? No, no. No és un programa de ràdio qualsevol. És el programa. I quin és aquest programa? Un programa de ràdio.
L'edat del pavo, el programa on els adolescents podem parlar de tot. Doncs sembla divertit, però els divendres m'agrada sortir amb els meus amics. No ho fan cap altre dia? A mi m'agrada escoltar-lo els divendres a les 5, però també el repeteixen els dissabtes a les 6 o el podcast de Ràdio Mollet. Andalucía
La que divierte Si te gusta recordar las cosas de tu tierra, sintoniza el 96.3 de la FM en Radio Moyet. Y escucha el programa Así es Andalucía, que se emite cada miércoles de 7 a 8 de la tarde, en el que podrás sentir algo diferente. No te lo pierdas. Andalucía
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allò que passa a Mollet, aposa't les piles.
Gràcies.
Benvingudes i benvinguts a l'espai de psicologia que tenim en el Posa de les Files i que cada setmana compartim en aquesta franja horària amb la psicòloga Teresa Prades, una de les professionals que trobeu al centre de psicologia Psico3. Aquest centre el tenim al bell mig de la ciutat, al carrer Francesc Cambó, número 19.
El telèfon de contacte és el 93 570 45 18. Repetim, 93 570 45 18. I a més a més, a la pàgina web, psico3.net, aquest 3 amb número, podeu consultar els diferents serveis que ofereixen. Si teniu xarxes socials, ells també. I també a través de les xarxes fan difusió no només dels serveis, sinó de temàtiques, igual que fem nosaltres en el dia d'avui, per exemple.
Bé, cada setmana fent difusió d'alguna temàtica. Molt bon dia, Teresa. Bon dia. I avui la Teresa ens ve a parlar de tancar cicles. Sí. Sí? Hem de tancar cicles? Sempre. Si no tanques un cicle no pots avançar. I si avances vas a trompicones, causen els mateixos errors, et sents malament, sembla que no avances...
Llavors, quan ens passa una cosa, hem d'assimilar-ho, reconèixer quins sentiments es demostra, com ens afecta, i intentar tancar per poder avançar. Això és com un procés de dol, no?, de fet, el tancar cicles, no? Sí, de fet, el procés de dol és això, tancar un cicle, tancar una part de la teva vida, no?, què ha passat, i llavors continuar assimilant el que t'ha passat, intentant, doncs, tirar endavant, no?,
Sí, sí. El que passa és que, clar, hi haurà persones que... Són cicles, no? Vull dir, el cicle de quan ets nen, després l'adolescència, a l'època del treball, quan et jubiles... Sí, però de vegades allò, un no té tan... no és tan conscient de dir, ara tanco el cicle de la infantesa, no? És com si fos una cosa més lineal, més arrodada... Sí, jo crec que hi ha un punt que dius, ostres, m'he fet gran...
Sí, però això, amb setze anys, tu creus que t'adones? No amb aquestes paraules, no amb aquestes paraules, però sí que pensen, ostres, era un nen i feia això, això, i ara, mira, no? Aquesta reflexió sí que la tenen, evidentment, amb les paraules d'adolescent, no amb les paraules d'adult. Però jo crec que sí, no? A més a més, sempre, quan a vegades els passa alguna cosa greu,
I sempre hi ha un intent de regressió, de dir, quan jo era més petit tot això no passava. I a vegades t'ho verbalitzen. Quan anava al col·le això no em passava. Dic, ja, quan anaves al col·le eres més petit i ara t'has fet gran. És el que té. Clar, de fet, mira, just ahir jo amb una col·laboradora d'aquí de l'emissora, que té criatures, deia, no, ells són feliços, no? I dic...
I allò que dius, bé, si tens una infantesa allò feliç, doncs fantàstic, si no hi ha cap mena de problema, hi acostuma a ser l'etapa que després un recorda com millor, perquè sembla mentida, però sembla mentida, és real, que la vida es va complicant a mesura que et vas fent gran. Això no t'ho expliquen.
Millor que no t'ho expliquin, eh? Perquè si no, dic, me'n quedo aquí. Bé, només d'una et diu, és que jo no em vull fer gran. Jo entenament penses, no, no, sí, ho entenc. Però també té avantatges, fer-te gran, pots anar tu sol, pots ser independent, pots fer moltes coses, pots viatjar... Si vens la pel·lícula com pots...
Bé, el cas és això que és important d'elles, allò de tancar cicles. Evidentment, hi ha cicles que costen més de tancar que altres. Sí, home, depèn del cicle que sigui, no? Si és una experiència traumàtica, com pot ser un accident o una pèrdua de mobilitat o que se t'amorta algú...
Depèn de l'experiència que sigui, serà molt més difícil de superar, no? I llavors aquí hi haurà un esforç molt més gran. Però al final ho has d'anar fent, perquè és que si no, sempre estàs enroscat en el mateix punt i això no et deixa tirar endavant, amb el qual també et costa que tinguis un malestar amb tu mateix, no? Llavors, bueno, per dur que sigui, al final hem de reflexionar sobre el que ens ha passat, com ha sigut...
i no dius, bueno, és culpa meva perquè hauria d'haver fet així, hauria d'haver fet l'altre, bueno, en aquell moment vas decidir, vas prendre una decisió, és correcte o incorrecte, no ho sé, però que en aquell moment tu no podies pensar res més, no? Llavors assumir que ha passat això i dir, bueno, i aprendre sobretot, no? Les experiències i els canvis de cicle significa que tu puguis aprendre perquè no tornis a repetir
El mateix error, per exemple, amb les relacions tòxiques. Persones que a vegades et diuen que sempre acabo petant en el mateix tipus d'home o en el mateix tipus de dona. Potser és que la relació més forta que has tingut, que no va ser gaire agradable per tu, no vas acabar tancant. No vas acabar dient que ens reflexionem sobre el que m'ha passat.
com vaig actuar jo, què podia haver fet, no?, i fer aquesta reflexió perquè no tornis a caure en el mateix tipus de relacions. Que, en una part, també és, clar, és una mica el que coneixem, no?, el canvi de cicle significa que et deixes de fer una sèrie de coses i avances cap a un món que potser no coneixes, no?, llavors això fa por. Què passa? Més val el que hem conegut,
És incòmode, però ens dona una certa seguretat, entre cometes, perquè sabem a què ens enfrontem, que no dir faig un canvi de vida, faig un canvi de rols, i què passarà? I aquesta incertesa moltes vegades et frena.
Segurament de totes aquestes experiències sempre surten les dites populars, no? Més valer el mal conocido que el bueno por conocer. Per exemple, ara quan escoltava la Teresa m'ha vingut al cap i ara, per exemple, allò quan dius tancar un cicle s'oblida?
Aquest cicle? No. És a dir, allò de també... allò de perdono, però no... No, home, el que no has de fer és que l'experiència et determini el que tu faràs. Vull dir, l'experiència l'has de tenir en compte, el que t'ha passat...
Ho has de tenir en compte, no ho oblidis perquè així pots... Però bé, no ha de ser un record vital, és a dir, tu has d'intentar viure, tenir-ho allà en un racó de la teva memòria perquè quan trobis situacions similars tu puguis dir, ep, un moment, a veure, tal persona va passar tal, no cauré en el mateix error, no? Vull dir, i llavors...
aprendre d'aquesta experiència. Del cicle s'ha d'aprendre, deies, bé, ens fa por el canvi, però hem de canviar, hem d'evolucionar, no? Sí, tot i que ens faci por, el que hem de fer és intentar superar aquesta por i pensar, bueno, per què el canvi, per què el que ve ha de ser pitjor? No té raó de ser, no? No ho sabem el que serà.
El que hem de tenir clar és que no podem continuar estancats en una situació que ens està fent mal. Si continues així, al final sempre pots acabar amb un estat d'ansietat, amb depressió, no? I veus que tu com a persona no avançaràs, llavors, bueno...
Sí que fa por, però és una mica fer, tampoc fer un canvi sobtat, però anar fent canvis a la teva rutina, la teva manera de relacionar-te amb les persones. Si ets una persona que no saps dir que no, aprendre a dir no en persones que potser no et suposen cap implicació emocional. Menys grau, a més. Si tu aprens a dir no en petites situacions,
que no t'impliquen emocionalment, doncs serà molt més fàcil que llavors puguis dir no a algú que realment està important, no? I quan dius no i veus que no passa res, és fantàstic. Bé, sí. No? És veritat que a vegades fa molt de respecte allò de donar una negativa, no? Et sents com a culpable de, ai, podria fer l'esforç i tal, sap greu, i després dius, ah, doncs no ha passat res. Clar, perquè l'altra persona ja contempla que tu li puguis dir que no.
I si no li agrada, doncs, a veure, al final hi ha situacions que tu t'has de prioritzar. El que no pot ser és que tu prioritzis el benestar de les altres persones... En detriment del teu. Clar, en detriment del teu, no? Llavors això també et porta a un estat d'ansietat, amb el qual arriba un moment que no saps mai què és el que vols ni el que t'agrada, perquè com que sempre has anat cedint, llavors, bueno, hi ha moments que ens hem de prioritzar.
i dir no, no passa res. Si l'altra persona s'enfada, és possible que s'enfadi, és una reacció normal, és una possibilitat, però s'enfadarà i ja li passarà. I si ens deixa de parlar, és que tampoc ens convé. Teresa, ens has posat allò com a accions concretes que podem fer per tancar cicles. El primer de tot és...
el reconeixement. Sí, reconèixer què ens ha passat, com ens hem sentit, reconèixer que tots els sentiments, totes les emocions són vàlides, l'enfado és vàlid, la tristesa també, la ràbia també és vàlida, el que passa que hem de dir, bueno, ho hem d'assimilar i ens hem sentit així, tinc tot el meu dret a sentir-me enfadat i sentir-me rabiós i tinc ganes de pagar algú, no peguis, sobretot...
Però reconèixer que tenim això i a partir d'aquí tirar endavant. No passa res. Prendre també una decisió conscient sobre això, no? Sí, no et deixis portar pels impulsos. Les coses han de ser decisions calmades, sobreposant què és el positiu, què és el negatiu. Està clar que si tu estàs vivint una mala situació,
Pot ser pitjor, sí, clar, tot pot empitjorar, però el que no pot ser és viure en una situació que t'està fent mal, amb la qual cosa has de fer i has de fer algun canvi. Després, Teresa, també, abans ho deies, si es tracta allò de tancar un cicle amb relacions, també s'ha de posar límits per saber després allò de dir, escolta, no tornaré a caure, o si tornes a caure, allò de dir, mira...
Bé, és el que deia abans, prioritzar-te tu mateixa. A veure, si tu estàs en una relació, estàs fent una sèrie de coses que veus que no són del teu agrado, que t'estan fent mal i que realment no ets tu, sinó que és l'altra persona la que domina totalment, doncs has de tenir molt clar què és el que t'agrada i què és el que no. Llavors, ja posar límits és difícil, sobretot si és una persona a la que estimes. Però aquests límits són necessaris perquè no se't mengen i llavors tampoc estàs bé.
Teresa, també hi ha accions com simbòliques que podem fer-ne... Bueno, a vegades és escriure una carta, no?, quan ens hem de despedir a algú, o a vegades quan no podem expressar-nos lliurement perquè o no veus aquella persona o no t'atreveixes, no?,
arriba un punt que pots fer alguna cosa simbòlica de dir, bueno, escric una carta, encara que no l'enviïs. És el fet d'escriure-la, no? Perquè quan tu estàs escrivint és molt més fàcil que surtin coses que potser parlant et costa més, no? Sobretot si ets una persona que et costa parlar. Llavors és escriure allò, dirigir d'aquella persona, sigui viva o no hi sigui, llavors no cal entregar-la, no? No cal enviar-la. Però escriure una carta, no un WhatsApp. Home! No.
Escriu un WhatsApp i no enviar-lo? No se m'havia acudit això. No, però que vull dir que no, que la forma... O quedes amb aquella persona i li dius, o ho escrius, l'envies o no l'envies, però ho escrius en paper. Jo recomano que sí, clar, és que escriure amb un WhatsApp, o si vols allò a l'ordinador, un Word, però...
La idea és que tu, mentre estàs escrivint la carta, estàs reflexionant sobre el que t'ha passat, sobre els teus sentiments, i ho escrius amb un paper. Si pot ser a mà, millor que millor, no? Però això no importa gaire, però és un moment de reflexió. Un WhatsApp, no sé jo... Això et permet reflexionar. Si és el jovent, segurament em escriuran un WhatsApp.
El problema és que si després l'envies i no el vols enviar, aquí... Bé, en tot cas, allò, si és una escriptura reflexiva, encara que sigui un WhatsApp, doncs sí, te'l pots quedar jo. Sí, a veure, ens hem d'adaptar als nous temps, no? Jo, per exemple, hem anat a algun enterro i abans la gent sortia allà amb el paperet i deia el que sentia, ara puja un jovent i s'ho llegeix al mòbil, no? I penses, per què treu el mòbil? I dius, ostres, és que ho porto en el mòbil. És una mica un xoc de cultura.
D'edat, jo crec. També hem de practicar el perdó cap a nosaltres mateixos, no? Jo crec que el sentiment de culpabilitat és curiós, eh? Sí, sí. Sovint allò tenim aquesta... Jo crec que ens han inculcat que hem de ser perfectes, hem de ser bones persones i tal, i que no s'ha de fer el mal...
I arriba un moment que qualsevol cosa, tot i que sigui en benefici nostre, ens surt el sentiment de culpa o perquè hem fet el que no teníem que fer o perquè no hem fet el que volíem fer. Llavors aquest sentiment, si reconeixer-lo, si em sento culpable, però vinga, ja està. Ja ha passat.
i després obrir-nos, deia, tot canvi fa una mica de respecte, però hem de tenir la ment i també viure noves experiències, obrir-nos allò, tanquem un cicle, però ve un altre. A vegades és necessari trencar amb tot el món de relacions socials que tens i fer com un récit de dir, bueno, vaig a veure un ambient diferent,
a veure què passa, perquè potser em sento molt més ben realitzat o em sento molt més a gust. I conec persones que no tenen res a veure amb el que he conegut fins ara, perquè a vegades sempre acabem, el que et deia abans, caient en els mateixos patrons de persones. I això ens porta com una rodona, un cercle que va donant voltes i no tallem, com aquells hàmsters que van anar...
Sí, a la gàbia, no? Exacte. I llavors és necessari, vull dir, bueno, doncs faig un reset, canvio d'ambient, canvio de gent i vaig a provar coses que potser, no sé si m'agradarà o no, però bueno, és una experiència.
També és veritat, ara estava pensant en l'etapa que jo de l'adolescència i tal, que et deixen endur molt pel que fa anar al grup, no? Jo, doncs, potser a mi m'agrada el bàsquet, però tots juguen a futbol, vaig a jugar a futbol. Exacte. És un exemple tonto, però què passa, no? Que de vegades allò dius, i per què m'he ficat en això, si el que m'agradava, i ho has fet...
perquè tothom ho fa. I encara és pitjor, no?, de nanos o nenes que es fiquen en relacions o comencen a fumar o comencen a beure, perquè, clar, és que és el que toca, és el que tothom fa, no?, el que tothom fa, no?, ho fan els teus amics, però tu no tens per què fer-ho, no?, sobretot si és dolent per tu. El que passa és que quan tens aquesta edat, tots volen sentir-se part d'un grup, no?, i llavors si aquell grup fa una determinada sèrie de coses, doncs
És una mica com obligat, no? Et sents malament si no encaixes, no? Llavors sempre hi ha d'haver algú que li digui, escolta, si aquí no encaixes, intenta buscar un lloc que sí que pots encaixar, no? Això també en altres etapes de la vida també passa, eh? De gent allò que diu, mira, ara que puc, doncs viatxo. I hi ha gent que diu, és que a mi no m'agrada...
O estàs a la discoteca aguantant un got i penses, què estàs fent aquí? Què estàs fent aquí? Bé, doncs ja sabeu que tota la vida no és lineal, al contrari, són etapes, les hem d'anar cremant i per cremar-les s'han d'anar tancant. Allò obri una porta i... Menys mal que no és lineal, si no seria terrible. Bé, no sé si diuen al Japó els asiàtics, no? Que és allò com un riu...
I els rius? Sí, però els rius no van rectes. No van rectes, fan giragonses. Els rius no van rectes. A la natura no hi ha recte. Teresa, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabies que... Tot i que sovint al cinema veiem explosions i sorolls espectaculars a l'espai, la realitat és molt diferent. A l'espai no hi ha so. Això és perquè el so necessita un medi per propagar-se, com l'aire, l'aigua o un sòlid. I a l'espai exterior, pràcticament buit, les zones sonores no tenen partícules per transmetre's.
Tanmateix, això no vol dir que l'espai sigui completament mut. Els científics han descobert que certes oles electromagnètiques i vibracions de partícules carregades poden ser transformades en so mitjançant instruments especials. Gràcies a això podem escoltar planetes, estrelles o fins i tot forats negres en forma de sons digitalitzats. Per exemple...
La NASA ha publicat enregistraments del so del vent de Mart, captat pel rover Perseverance, i també vibracions provenents de galàxies llunyanes convertides en freqüències audibles per a l'ésir humà. Aquests sons artificials ens permeten comprendre millor com funcionen els camps magnètics i les radiacions còsmiques. En certa manera, podem dir que l'univers té música, però és una música que només podem percebre gràcies a la ciència i la tecnologia.
Fins demà!
Bona nit.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una feliç jornada. Que sapigueu que demà és dia de festiva a Mollet. És el patró Sant Vicenç. Ja sabeu que pel dol oficial que s'ha decretat arran de l'accident
que va succeir diumenge passat a Andalusia. S'ha decretat dol oficial i, per tant, hi ha actes de festa major d'hivern, com ara la presentació de la revista Notes i també la festa aniversari de Ràdio Mollet s'han posposat. Estem buscant nova data, tan bon punt ho sapiguem,
doncs compartirem aquesta data amb vosaltres i dir-vos que demà Rall Mollet us oferirà una programació espacial, així que no deixeu d'escoltar-nos. Ens trobem divendres. Vagi bé, adeu-siau.
Fins demà!