Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga Vets. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos.
Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb matalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Pets de Mollet del Vallès al carrer de Berenguer Tercer. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dia. Segueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Sergio Guardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Per començar, com és habitual, farem un petit apunt informatiu que ens aproparà la nostra companya Carles Ramos.
Després avui us parlarem del llonguet solidari. Sí, sí, arriba una nova edició de la campanya del llonguet solidari. És la cinquena edició i cada vegada van sumant més fleques i força de pa que s'hi afegeixen en aquesta iniciativa. Ens ho vindran a explicar els impulsors del projecte, concretament...
La Ibet Prat, que és del Fort Pastisseria Prat de Mollet del Vallès, que, junt amb les Colles de Murats i Torrats, van promoure aquesta iniciativa, concretament a partir del 2021, després de l'any de postpandèmia.
van tenir aquesta pensada i el 2022 tenia lloc la primera campanya del llonguet solidari. També tindrem en David Sánchez, de Polsera Escandela, que dona això pluc també, com no, en aquesta iniciativa. Després, la finalitat, recaptar fons per la lluita contra el càncer infantil, això és el més important.
Després avui tindrem l'espai que compartim amb els centres de secundari de la nostra ciutat. Serà alumnat de l'Institut Aigua Viva que ens venen a parlar en el dia d'avui de videojocs, un tema que evidentment interessa els joves. I a la recta final del programa tindrem l'espai de psicologia amb la psicòloga Teresa Prades amb qui parlarem d'ansietat, una dels trastorns més habituals en l'àmbit emocional.
Tot això en el dia d'avui, en el posat les piles, comencem.
Bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Que destacarem avui a l'informatiu de Molleta el dia a la una. Doncs seguim desglosant el que va passar en el ple d'aquest mes de febrer i parlem de mocions. L'Ajuntament de Molleta ha donat suport al nou model de finançament per Catalunya, un model que l'adotaria de més recursos, més autonomia i un repartiment més just dels diners europeus.
que genera. Des de la grupa municipal d'Aramollet, Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa creuen necessari aquest nou model de finançament, el qual aportaria 4,7 milions d'euros més de recaptació pels catalans i catalanes. En la seva intervenció, Sergi Suárez, regidor del partit, ha afirmat que, tot i que no és el model que els agradaria, ho valoren positivament en el context actual.
Sabem, evidentment, i aquí també volem fer autocrítica, que aquest no és el sistema ple que ens agradaria, perquè a nosaltres ens agradaria la independència, o com a mínim el conseller econòmic, però en tot cas creiem que amb les majories que hi ha i amb la situació que hi ha, arremangar-se per intentar posar solucions, i no només cops de tuit i titular, creiem que també és positiu.
i creiem que és el millor acord possible en el qual s'ha arribat entre el govern d'Espanya i Esquerra.
Recentment, des del Congrés dels Diputats, es mantenien aquestes converses amb el govern de l'Estat i amb Esquerra i replicant aquest panorama nacional. La moció va ser aprovada amb els vots positius d'Esquerra, del Partit Socialista de Mollet i els comuns, que afirmen que el canvi és possible gràcies a un govern d'Esquerra que té repercussions positives a Catalunya i, conseqüentment, en els ajuntaments i també la vida dels ciutadans.
i les ciutadanes. Qui s'ha oposat ha estat Junts per Catalunya a Mollet, que defensen la necessitat que Catalunya disposi d'un concert econòmic i també s'ha oposat des del Partit Popular de Mollet, alegant que la decisió s'ha de prendre en general i no pot ser un pacte bilateral per mantenir aquesta majoria parlamentària.
Ahir la Carla ens feia punça de caire polític, avui continuem, però no sé si ara canviem. Canviem, parlem de temes més culturals, i és que el futur equipament de cultura popular situat a la Teneria ja té cinc projectes finalistes. Les propostes han estat avaluades tenint en compte una sèrie de criteris, com són la qualitat arquitectònica, la seva relació amb l'entorn, l'organització funcional de l'edifici i l'adequació del projecte a les necessitats del futur equipament.
D'aquesta manera, el concurs entra ara en una fase decisiva, ja que es passa a la segona fase en què es decidirà l'equip seleccionat per la redacció de l'avantprojecte del nou equipament, així com pel projecte executiu. En aquesta segona fase, els equips seleccionats hauran de desenvolupar i concretar aquestes propostes inicials i el jurat escollirà finalment el projecte guanyador, mentre que els altres quatre finalistes es repartiran 22.000 euros.
Un cop designat l'equip guanyador del concurs de projectes, aquest disposarà d'un termini de tres mesos per redactar i presentar l'avantprojecte del futur equipament cultural de la Taneria, un espai que ha de reforçar i donar resposta a les necessitats de les entitats de cultura popular de la ciutat. Així que, seguint aquests terminis, podria ser que aquest any ja tinguéssim un projecte cultural a la Taneria.
Doncs molt bé, s'ha fet una passada gegant, perquè recordem allò que no s'havien ajustat els criteris i estava molt aturat el tema, que ara tinguem allò cim projectes a sobre la taula. Sembla que avança. És important. Molt bé, Carla. Doncs més informació, aquestes i altres, a partir de la una, l'informatiu mullet al dia. Exacte, que vagi bé, Emma. Igualment. Ara anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluísmi Pérez. Molt bon dia, Lluísmi.
Bon dia, un temps molt dual en funció de la comarca. Com més cap a l'interior, més sol durant tota la jornada i un ambient molt més suau, de fet, càlid per les dates. I en canvi, com més a prop de la costa, aquestes buirades que tenim que s'aniran presentant d'una forma intermitent. Es trencaran una mica els núvols a la costa barcelonina, per exemple, al voltant del migdia, però hi tornaran aquest vespre. I Déu-n'hi-do, sobretot a la costa brava, en algunes comarques de la resta de Girona i també de l'Ebre,
amb aquests núvols més baixos i aquesta molt mala visibilitat que anirem tenint. Amb aquests núvols també la temperatura quedarà més retallada quan més a prop del mar estiguem. N'estem pendents a la xarxa? Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha arribat el moment. Nosaltres estàvem allò darrere ja fa unes quantes setmanes fins que s'ha concretat que aquest cap de setmana és quan tindrà lloc la cinquena edició de la campanya solidària, el llonguet solidari, en favor de la investigació del càncer infantil. Una iniciativa que va néixer a Mollet del Vallès i que s'ha anat tenent per al territori.
I que això, doncs, m'imagino que tant la gent de Polseres Candela, en David Sánchez ens acompanya. Molt bon dia, David. Hola, bon dia. Fa il·lusió, no?, veure allò que això és bastantent i que cada vegada s'hi van sumant més fleques. Doncs moltíssima il·lusió, molt orgullós i, bueno, que et donen més empenta a continuar.
Clar, fa il·lusió perquè quanta més gent participa, més llonguets es fan, més es poden vendre i, per tant, més diners es van recaptant. De fet, en cada edició s'ha anat sumant allò una quantitat més important. La promotora, tenim l'Aibet Prat. Benvinguda, Aibet. Hola, molt bon dia. Deia que la iniciativa va néixer aquí a Mollet del Vallès, just de la pastitxeria Fort de Prat, d'aquí de Mollet del Vallès, amb les colles de Murat, si tu recordes.
Exacte, sí, sí, van ser ells, Colla Morat i Torrats, que ens van animar per donar resposta després de la Covid a aquesta activitat de la barbacoa solidària que no es podia fer, doncs teníem que fer alguna cosa per recaptar diners, perquè el càncer infantil encara hi era, o sigui, no és la Covid, és que també hi havia càncer, llavors va ser una activitat que va començar així com improvisada, bueno, alternativa, i al final, quan dius ara, dius 5 anys, dius, mare meva...
No pensava gens que aquell fet de, bueno, farem uns quants llonguets i es vendrem, i diners que recaptem els donem pel procés Candela. Ostres, no m'ho imaginava pas que arribarés això, no?, a Girona, a Lleida, a Tarragona, tants forners, tants companys d'ofici que s'apunten a la iniciativa i col·laboren amb aquesta causa solidària. Estava especialment contenta perquè crec que a Girona encara no s'hi havien sumat a la iniciativa, no? Estava molt content, no?,
Es costava una miqueta Barcelona, que és com més pròxim, coneixes més gent, és com més fàcil, però altres províncies com Lleida o Girona, que costava una miqueta, doncs Déu-n'hi-do que aquest any com anem de participants, oi?
Sí, la veritat és que vam estar parlant amb el Carles Cotonat de la Federació i, ostres, a veure, perquè cada any Barcelona funcionava bé, però la resta de províncies, allò que costava una mica arrencar, no? I comentant-ho amb ell, dic, ostres, Carles, què podríem fer? Total, que vam fer una trobada telemàtica amb els presidents dels gremis de les províncies...
I la veritat és que hi ha hagut resultat, perquè aquestes coses sí que és veritat que una mica necessites posar-li cara i realment que vegin qui ho promou i per què es promou. I aquella reunió la veritat és que el resultat hi és, que ja han arrencat...
i que va ser molt positiva. Jo l'he dit a la Ibet que ha estat comptant i que és un centenar d'establiments arreu del territori català, els que aquest cap de setmana, a partir de divendres, dissabte i diumenge, us podeu adreçar i adquirir aquest llonguet solidari, comentava la Ibet. Ves que també l'hem volgut donar el valor de recuperar, que aquesta peça de pa artesanal no es perdi, no?
un dels reptes que tenim com a campanya és això, arriba també, que no és només que hi vulgui participar, que molts forners segur que vulguien participar, però tots no fan llonguets. Llavors també és una manera d'incentivar una miqueta a recuperar aquesta peça, tant per part del client com per part dels forners, que tornin a fer aquesta peça. Des d'aquí diem també que encara es poden sumar a la campanya, encara estem atents a inscriure si ens està sentint algun forner o fornera,
que encara no faci nom, algun panet també pot participar. Per tant, està benvingut a participar a la campanya El Llonguet Solidari. Ara m'ha fet pensar la Ibet, que fa un parell de setmanes parlàvem amb l'Estefania de Global Idiomes, que vam fer la xocolata de Solidari, i deia, nosaltres també vam començar fent xocolata desfeta, i ara al final, per fer-ho més fàcil i que participi més gent, doncs donem allò, un tros de, no sé, una magdalena, o el que sigui, amb una pastilla de xocolata, no?,
I que també, és a dir, la fórmula la pots variar, però l'important és participar a la feina. Clar, a veure, almenys per part nostra és facilitar el màxim possible. O sigui, si hi ha forners que no poden o no en saben o no tenen temps de fer el llonguet i volen fer un altre tipus de panet...
Per nosaltres, a veure, la campanya es diu el llonguet i ens agradaria que tots fessin el llonguet per el que comentàvem, que són dos, o sigui, per guanyar tots. Però que si volen fer un altre tipus de pa, és igual, estem oberts a tot el que sigui rebre ajuda i guanyem tots. Amb la qual cosa estem oberts a qualsevol... De fet, és una de les coses que ens comentaven el de Lleida...
que ells per allà no s'acostuma tant a fer l'llonguet i ens demanava a veure si podem fer un altre tipus de pa i els hi vam dir per suposat feu el que pugueu i el que vulgueu nosaltres tot el que sigui ajudar la fórmula al final és una mica l'excusa el que ens agrada és recaptar diners evidentment i després la difusió de la problemàtica del càncer infantil
Els diferents establiments del Fort Prat participen de la campanya, però a Mollet també tenim un altre fort que participa també des dels inicis, crec, des de sempre, que és la Fleca Llarguers. Crec que t'han enviat a la fònica el Jordi Llarguers, que no sé si està fent repartiment. Molt bon dia, Jordi.
Encara no, però ja estem a punt de màquines. Estàs a punt de màquines. Escolta'm, Jordi, tu també no t'ho vas pensar pas, eh?, quan et van comentar aquesta iniciativa. A veure, jo suposo que el moment de ser pare és ja quan et fa el canvi del xip total, no?, i veus després els problemes i, ostres...
que s'ha d'ajudar, ja s'ajudava abans, però al moment de ser pare, dius, ostres, que no em passi mi, o almenys si em passi que tinguem els recursos o alguna cosa, com ha tingut la sort el David, per exemple, que s'ha pogut curar per investigació que hi ha hagut abans i coses així. Després, tot el que puguem ajudar, doncs és...
per nosaltres un regal, ni d'esforç ni res, és que ho hem de fer i ho fem i molt a gust per això. Jordi, no sé si tu has assistit a alguna d'aquestes sessions quan feu l'entrega dels diners.
No, no he pogut mai, però ho he vist. A veure, tinc amics que han tingut els problemes i tal, i és una cosa maquíssima. Ara, per exemple, també, mira, una altra part, però també ajudant amb el càncer, en el centre de l'Aragonès vam estar a Saragossa per ballar dos minuts una jota a favor del càncer infantil. És allò que et mous amb...
per fer-ho. I amb això de la llongueta encara més, clar, perquè és una cosa que és el nostre ofici. Si ens podem ajudar amb els nostres ja és una passada. Ara que estava comentant el Jordi aquesta iniciativa amb el Centre Aragonès, estava pensant que, clar, aquell mes de febrer, el dia 4, era el dia contra el càncer, el dia 15, contra el càncer infantil, hi ha hagut moltes iniciatives. Nosaltres anomenàvem la xocolatada solidària
a la Global Idiomes, però també el nou clavé també ho han fet. Entre tots dos ja superen els 1.000 euros perquè el nou clavé ha recollit 800 i la Global ha pujat respecte a l'any anterior i han estat a l'entorn de 300. Vull dir que molt bé. I també aquest cap de setmana passat la bandada de músics de l'associació musical Pau Casals també feia un concert
a favor de l'entitat local Mollet contra el càncer, que també ha fet aportacions, no? Vull dir que molt bé. Jordi, quants llonguets penses allò fer? Perquè la Iveta estava una mica espantada de la feina que s'ha de fer aquest cap de setmana. A veure, és que ens trobem que hi ha festes, hi ha de tot per tot arreu, i això és un més a més. És allò, a veure, et miraràs a fer previsions, però és que ni ho saps.
perquè tot començarà, per exemple, el divendres, que és el primer dia, a veure com va, si la gent ja s'anima, aniràs a tope, és una cosa que has d'anar a tope, quantitats no sabria dir-te ara. No sé si... No hem parlat ni amb el Sergi, que és Casibel, que està més a la producció, que és el meu germà, a veure com ho farem i com ho lligarem tot, però se n'han de fer i se'n faran a tope.
No sé si teniu persones que ja us diuen, eh, reserva'm... Sí, no, a veure, hi ha gent que ja ho espera, hi ha gent que ja ho saben d'altres anys, ja t'espera, ja et trucau de veure i et diu, mira, oi que ja és aquesta setmana, perquè ja ho veuen per les xarxes socials i tot, que ja estem fent divulgació, ja et diuen, mira, doncs va, pels remendres tants que soparem, el dissabte al matí vindré a buscar tants per esmorzar i el domenatge igual, doncs ja és coses així també, et trobes.
Molt bé, doncs res, la feina no espanta, eh? El que cal és... No, no, no, no, això ho portem a la sang tant l'Aivet com nosaltres i les dues germanes com nosaltres, els dos germans, ho portem a la sang i amb això ja estem abasats, ja no ens assusta això. Això ja estem abasats, no ens assusta, al contrari, i amb aquests motius encara ens alegra més fer-ho, que a l'altra vegada és...
Feies més feixugues que potser et tira una mica enrere, però aquesta feina aquest dia no et fa, diguéssim, nosa ni fer-la ni res.
Ibet, no sé si voleu quedar jo amb el Jordi, podeu fer quedar, no?, per esmorzar. No tenim temps de fer-ho, no tenim temps de fer-ho, però moltes vegades ens trobem i xerrem i això sí que ho fem, perquè és una relació molt maca que tenim els quatre, diguéssim, i ara és per això que ho fem. No ho podríem fer tant com puguem. Quan ens veiem sí que xerrem un moment, però és allò que ens veiem de refilon.
Perquè tots tenim feina, tenim família i... A veure, no ens dona temps. A tot no arribem. I moltes vegades amb la furgoneta, no?, que ens saludem. A les furgonetes. Cada matí. I així aquesta companyia és fantàstic. Jordi, moltíssimes gràcies per haver participat a la conversa. No, a vosaltres, i perdoneu, i perdoneu-me de no poder estar aquí amb vosaltres, però és que és impossible, m'ha sigut impossible i us demano perdó per això.
Per la propera. Per la propera ja ho organitzarem allò per tal que sigui possible. Vinga, Jordi. Una abraçada. Gràcies, Jordi. Una abraçada. Adéu. Ja sabeu, eh? A la Fleca Llarguers i als establiments de Prat aquest cap de setmana, 27-28, i un de març, llonguets solidaris. Jo comentava, també l'hi he ensenyat a la Ivet, que des de Pimec
S'ha fet allò també, difusió de la campanya del Llonguet Solidari. Ho he vist ara, que m'ho ha enviat, i la veritat és que, bueno, et posa content perquè veus que hi ha bona predisposició a fer difusió i a recolzar aquest tipus d'acció que, com deia abans, era molt necessari. I abans em deia si estava content. Clar, és que després d'aquesta conversa que hem tingut amb el Jordi o amb la Ivet,
És que no pots estar content i no pots deixar de fer coses. Amb persones així, que recolzen tan... O sigui, sensat, desinteressadament, és que dius, he de fer. I si poguéssim fer més coses, més en faríem, perquè la veritat és que tenint aquesta resposta no es pot parar. David em va dir a la Estefania que el David és una canya.
Bueno, és que ens estimem molt també. Us estimeu molt. De fet, jo li preguntava al Jordi si havia estat a Sant Joan de Déu. Recordem allò que tot el que es recapta amb els llonguets solidaris i totes les iniciatives que feu. La xocolatada, el mes de maig suposo que arribarà la barbacoa. Sí, bueno, l'hem adelantat aquest any. Ara l'abril. A l'abril, doncs ja en parlarem perquè vinguem a fer la difusió. Però el cas és que...
Ella en comentava, l'Estafania, i també l'Ibet m'ha dit que ella sí que ha tingut l'oportunitat de visitar les instal·lacions i que és impactant. Impacta, impacta molt, perquè tot això ha sortit d'això, de donatius i de l'esforç de la gent. Vull dir que al final veus totes aquelles instal·lacions i veus el laboratori i et diuen això val tants diners. Uau, dius, és que...
I flipes, no? No, no. I flipes i se't fica la pell a la gallina. De fet, jo he anat moltes vegades, però tot i així, cada vegada que vas anar allà... Però les instal·lacions són molt importants i són molt impactants, però ara que ho deies pensava, dius, és que jo crec que és més impactant els investigadors, perquè la feina que fan els investigadors és que és impressionant, o sigui...
Pensa que allà quasi treballen les 24 hores del dia cuidant les mostres, cuidant els animals que els hi posen les mostres, llegint els resultats que els hi donen aquestes mostres, que mostren una vocació, perquè allò és vocació totalment. Dius que quan vas allà i els veus i t'expliquen això, que...
estan enredats amb alguna cosa i que porten molt temps i que res, un mínim de senyal d'avançar, t'ho expliquen com si fos un descobriment allò. És molt important, David, de veritat. És a dir, que jo m'imagino que ells quan estan i aconsegueixen res, ni que sigui allò una petita millora, un petit avançament, és...
no sé, com fer un cim, m'imagino, no? Sí, sí, no, no, clar, clar, és això, i després també tenen una altra cosa molt important per nosaltres, i és l'agraïment. Cada vegada que vas allà, no paren de donar-te les gràcies per els diners que aconsegueixes, perquè, de fet...
al final ells estan investigant i poden investigar per totes aquestes activitats que es fan i que els dona recursos per poder tenir els recursos per investigar, amb la qual cosa són superagraïts cada vegada que hi anem, t'estan donant les gràcies, cada vegada que demanem fer un vídeo per promocionar la campanya del lloguer.
tofant... O sigui, que també és d'agrair. Al final ens agraïm tots una mica tota la feina, no? Deia el tema de PIMEC també, perquè abans també comentàvem que, per exemple, hi ha entitats, sabent d'una entitat, l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, que a més aquest cap de setmana té allò activitat, perquè fan la Fira del Joguet i també el Mercadet del primer diumenge de mes, que ells, doncs, també crec que des que va començar l'activitat
campanya del Jonguet Solidari, doncs fan allò un encàrrec de 50 jonguets. Sí, sí, sí. Ja està feta l'encàrrec. Ja està feta, pagada i tot. Es van posar en contacte amb mi fa, potser, un mes i mig o així, ja preguntant-me per la data, per si ja teníem data, si ja ho sabíem, diu, no, no pateixis, que ja...
I això s'ha coincidit en una activitat seva i ho podran donar. Sí, els paradistes ens ho comentaven, que fan això. Clar, lo maco també és això, que altres entitats s'aboquen que hi ha aquestes sinèrgies i entenen la necessitat que tenim tots i que vulguin col·laborar i que vulguin recolzar accions com aquestes. La veritat és que...
Et dona penta a continuar. Correcte, donen penta. El 2022 gairebé 8.000, el 23 gairebé 9.000, el 2024 es van superar els 10.000 i el 2025 a la ratlla dels 12.000. A veure si el 2026... Fa una mica de pressió, sobretot per nosaltres. Sempre calant.
Cada any ha anat augmentant això, eh? Aquesta xifra s'ha d'anar augmentant cada any, eh? Ara estem ja, ha d'haver-hi ja... No li deia a l'Aidet, imagina't que ara amb això de Pimec hi hagués una empresa que digués, escolta'm, pels treballadors, feu-nos allò... Clar, al final no donarien a l'abast, estaria molt bé, però haurien de fer allò...
Això tres caps de setmanes, no? De fet, aquesta setmana et proposava allò d'algun restaurant o alguna cosa així, però també pensava, ostres, pobra, ja van de cul. Normalment, fent el que fan, jo també li estic proposant coses que els dona... Buscaríem maneres, eh? Buscaríem maneres.
Si busquem una traga, tal, o allarguem amb el temps. Cap de setmana de llonguets, semidària a la restauració. De fet, també ens hem trobat, t'ho volia explicar, hi ha, per exemple, un col·le que s'ha sumat a la campanya i...
No sé si és el divendres, que els nens que dinen al col·le dinen amb el llonguet, jo diria que és el llonguet, i s'assumen a la campanya. O sigui que sí que és veritat que aquesta també és una altra via per poder explotar i per poder mirar a veure de poder vendre més llonguet. És aquesta adaptació a la situació de cada forner, de cada poble i de cada... Sí, sí, sí. Fantàstic. Esperem allò...
Que vagi molt bé, segur que sí. Des d'aquí fem una crida a tots els ciutadans. Molletans, molletanes, gent de l'entorn, gent que ens estigui escoltant a través d'internet, imagina't, una comanda des d'Austràlia. Escolteu, feu-nos arribar un llonguet solidari, que ens hi sumem. Estaria fantàstic. Tothom a menjar llonguets aquest cap de setmana.
I forners que si es volen, que encara poden, que no hi ha problema. És molt fàcil, s'han distribuït la pàgina web, els arriba un cartell, l'imprimeixen i l'únic que han de fer és fer llonguets. Agrair també la feina que fa la Mireia, que és la mare de la Candela i la que porta la comunicació de l'associació, que fa una feinada increïble. Ens ho fan molt fàcil, ens ho deixen molt fàcil. Teniu un munt de campanyes, polseres Candela.
Bé, fem tot el que podem i potser una mica més. Una mica més. David Ivet ha estat un plaer, el Jordi també i l'Emma allò ha acomiadat, però moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a tu. Molt bé. Adéu-siau. Adéu, adéu. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
We were fire, impossible to tame. Like oil in the ocean, no way to put out the flames. We were just running, eyes closed in the dark. Heading for the wall, full speed. Oh, it's about to leave a mark.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet.
I ara tot seguit en el Posa de les Files tenim un espai que a nosaltres ens agrada moltíssim. Esperem que a vosaltres també. És aquest espai que compartim amb joves estudiants dels diferents centres educatius de la nostra ciutat de secundària. Avui és alumnat de l'Institut Aigua Viva, els que ens venen a parlar de videojocs, una temàtica que els hi flipa. Així que anem a escoltar-los endavant.
Bon dia a tots i a totes, sóc el Mario i avui estem aquí al Posa't les Piles, els alumnes de l'Institut Aigua Viva. En el programa d'avui parlarem sobre videojocs, però abans de començar voldríem parlar-vos sobre les portes obertes que hem realitzat al nostre institut. El passat 20 de febrer vam realitzar la jornada de portes obertes de l'ESO i a l'espera de la confirmació de la data de les portes obertes de batxillerat.
Sí, moltíssimes gràcies, Mario. I si esteu buscant un lloc on els vostres fills o filles estaran ben acompanyats, us recomanem el nostre institut, l'Institut Aiguaiba de Mollet del Vallès. Som un centre proper que escolta alumnes i famílies i on tothom se centra part de l'equip.
Les prescripcions de l'ESO són del 6 al 18 de març i les de batxillerat del 9 al 16 d'abril. I el 20 de març també teniu les portes obertes de batxillerat. Passeu-vos, val molt la pena. Jo vaig estar aquí el 20 de febrer, com ha dit el Màriu,
fent de guia acompanyada de famílies perquè coneixin les instal·lacions del centre i vaig donar resposta a les seves preguntes i inquietuds. Durant la visita també van poder assistir les famílies a dues xerrades informatives de la nostra directora estimadíssima Marga Pérez
va explicar el projecte educatiu i l'acompanyament que fem als alumnes novinguts de primer d'ESO. L'institut consta de dos edificis on tots, amb tots dos, es van poder veure exposicions sobre els diferents nivells, el que fem al centre final,
Per exemple, a l'aula de socials van explicar la prehistòria, l'antiga Grècia... I a l'aula de tecnologia va ser molt interessant perquè vam veure els ponts que havien realitzat els alumnes de Tercer d'ESO i els diferents projectes de robòtica de la mà dels nostres cap d'estuïs, Sergi. I a l'aula de matemàtiques...
vam veure les matemàtiques manipulatives i una altra aula que a mi em va semblar més interessant era l'aula d'audiovisuals que en Raül ens va ensenyar l'equipament que tenim i era un set molt interessant d'un rodatge televisiu.
Tot això i molt més ho podrem trobar els vostres fills o filles a l'Institut d'Aiguaiba. Per a més informació podeu contactar al telèfon 935 932 436 repeteixo 935 932 436 o via correu electrònic a secretaria arroba insaiguaiba.org o també al web insaiguaiba.org També la informació actualitzada de la prescripció i la matrícula estarà a la pàgina web de l'Institut
o a la pàgina web de Generalitat. Moltíssimes gràcies. Doncs exacte, Biel. Moltíssimes gràcies per la teva explicació i, a part de tot això, podeu consultar la majoria de les activitats realitzades des del curs 2011-2012 a la nostra revista. Podeu trobar-hi l'enllaç directament a la pàgina web.
Doncs bé, ara comencem amb l'interessant i amb el tema que tenim avui sobre la taula. Començarem a parlar sobre videojocs i per això, a part d'en Biel, que ha fet una mica l'explicació sobre les portes obertes, comptem amb en Raül, professor de català del nostre institut. Molt bon dia. Hola, què tal a tots, nois i noies? Gràcies per convidar-m'hi. Moltíssimes gràcies. No sé exactament què explicaré perquè jo soc un boomer,
I jo vaig començar a jugar amb l'Atari i allà m'hi he quedat, però espero que em pugueu ensenyar moltes coses. Això espero. Doncs també tenim la presència d'una alumna de Guardesso i d'en Juanjo, que no és la primera que està aquí. Molt bones, Juanjo.
Encantat de tornar a vindre a aquest programa i espero poder compartir la meva experiència amb els videojocs. I també comptem amb en Jordi, alumna de Quart d'ESO. Molt bon dia, Jordi. Bon dia, Màrrico. Com ha dit també el Juanjo, espero també poder transmetre els meus coneixements als videojocs.
i, bueno, donar informació. Doncs seguint amb aquest ordre, però a la inversa, crec, Jordi, que tens preparat per nosaltres una sèrie de llançaments que es produiran durant aquest any o que s'han produït i de jocs que estan provocant molta expectació, és cert o no? Sí, Mario. Mira, tenim, com a joc que ja ha sortit,
el Poppy Playtime 5 que és la quinta entrega de la saga Poppy Playtime d'un joc indie que va sortir el 2020 i on ha sortit a la llum el billà podríem dir més dolent de tot el joc
I veurem què passa amb l'història. Sí, veurem què passa, perquè recordant les anteriors entregues, podríem recordar com aquesta expectació que es va generar durant la pandèmia, com tots els nostres streamers van començar a jugar a aquest joc, i inclús convertint-se en un joc competitiu, intentant fer els millors temps possibles. A veure, una cosa, permeteu-me, d'aquí esteu parlant.
De què estic parlant? Quim em fa un breu resum. De què va aquest joc? Vinga, Juanjo, què m'expliques? Aquest joc és un joc individual en què controles un personatge anomenat The Player i has de resoldre activitats i puzzles amb les teves mans per poder anar-hi a diferents jocs. I aquest és un joc de terror on...
on els personatges que són joguines estan com, vull dir, maldites i et volen perseguir, et volen menjar i et volen matar. I això us agrada? Us ho passeu bé? És possible que s'hagi fet una pel·lícula d'això?
Tu t'estàs equivocant? Ho estàs confonent amb un altre molt famós joc que té uns quants anys més i una altra de les grans franquícies que crec que t'estàs confonent amb Five Nights and Freddy's. Això em sona més. Us he de dir que no estava entenent res. Perdó, em sap molt greu, però jo vinc aquí a donar la pauta que no sé gaire res. Merci, merci, merci per la informació, nois. Doncs seguim amb la següent entrega.
Pues sí, sortirà al Resident Evil Requiem, un nou lloc de la famosa saga de terror i subvivencia Resident Evil, on tornaràs a enfrontar-te a horrors en Raccoon City explorant escenes tenses, resumir puzzles i combatint criaturas.
Sí, la veritat és que aquest és un dels jocs que em té més intrigat, ja que les filtracions que hi ha hagut no han sigut gran cosa i després dels gran èxit que han sigut les entregues següents em genera molt de dubtes que no la puguin cagar amb aquesta entrega. Esperem. D'aquest sí que us puc parlar molt.
Aquest sí que des que va sortir el primer a PlayStation 1, aquest sí que ha estat un dels meus jocs de referència. Meravellós, meravellós. Cada vegada, això sí, els puzzles són més ximplets. No sé si soc jo o cada vegada allò que dius com he de resoldre aquest puzzle i et gires i hi ha un paper textualment allà que dius no...
No m'ho estàs posant gaire difícil, eh, videojoc? No gaire. Correcte, jo crec que cada vegada estan seguint més aquesta estratègia, buscant la nova generació dels videojocs i buscant nous públics. Però ara, en aquest cas, per aquesta gent jove que potser no sàpiga tant sobre Resident Evil i el seu passat... Biohazard, en japonesa, que em feia molta gràcia, com el de la banda.
Doncs t'agrairíem que ens expliquessis una mica sobre aquesta saga i a què et recorda, clar. Aquesta saga... A veure, us en puc fer un breu resum, perquè aquesta saga és una empresa molt dolenta, molt dolenta, que es diu Umbrella. No sé per què, però gasta els diners dels seus inversors en fer zombies i destruir el món. Que llavors dius, no sé qui comprarà els seus productes, qui comprarà el xarop parlatós d'Umbrella...
Però és això, llavors ja s'han vist cocodrils zombis, dinosaures zombis, senyors d'africans zombis, homes llops zombis, i qualsevol altra cosa que us passi pel cap, segurament ho podreu trobar en aquest videojoc. Hi ha alguns més de terror, més clàssic, no? De fet, el penso en el... si el Village era el 8, aquest és el 9...
Sí, ni idea. Jo em vaig quedar en el 4, que és el millor de tots. El 4 és meravellós. El 4, recordem que era a Espanya, el videojoc. Correcte. I que sortien uns senyors que et deien de terres de t'imbècil i vivir es morir, que ja feia molta gràcia allò com parlaven, i se suposa que eren murcians, crec, o gallecs, no me'n recordo. Aquest és el 7, i el 6 anterior era molt xulo, era de terror, i és un joc que recomano molt. A més, té unes mecàniques que són molt divertides.
Digues, digues, què em diu? També parlant de jocs de terror, aquest any havien tret una nova entrega del clàssic videojoc, el Doom. Home, home, i tant, el Doom, però el Doom, sabeu que el Doom es pot fer servir en qualsevol... O sigui, tu tens un aparell i no passa absolutament res que el pots fer servir, és a dir...
pot córrer Doom en un test d'embaràs. Ja. I en una nevera, i en un caixer automàtic. O sigui, Doom és un programa que el pots fer servir a tot arreu. Doom ens va canviar la vida a tots els friquis com jo en el seu moment. Sí, doncs, ara havíem tret aquesta nova entrega, el Doom, The Dark Ages, que és un... És el clàssic Doom, l'únic que ha canviat una mica...
Per exemple, aquest, solament el pots córrer en PlayStation 5, Xbox, les noves... Temps al temps, temps al temps. Ja. No, és un videojoc que és molt xulo. Jo recordo també el seu moment al World of Fame 3D, que era de matar nazis, i ara has de matar monstres, que va ser el mateix, d'altra banda. Juanjo, tu, quin t'agrada d'aquests?
Jo, principalment, no jugo molt videojocs de terror. I què fas aquí, llavors? No, home, no, sí, sí, explica. De terror no n'hi acostumo a jugar-hi tant perquè soc molt... em pixo amb qualsevol cosa. Ah, home, fa una mica de por. Però acostumo a jugar més a jocs indie, plataformes, shooters...
Tots aquests, però si hagués de decidir un joc d'horror, elegiria el Poppy Playtime perquè... Ah, el que ens ha parlat. A la pandèmia jo hi vaig jugar al primer, em vaig passar al segon i al tercer, i al quart em vaig quedar perquè no vaig arribar a comprar-ho, però he vist com es juga, he vist vídeos i... En definitiva, tot el que no sigui estudiar...
Exacte. No, durant la pandèmia vaig estar jugant, no vaig aprendre els verbs irregulars. Dona'ls-hi temps, que està primer de l'ESO, jo que estic a primer de batxilleratge o estic... Exacte, feu cas de la veu de la sabidoria. Jordi, què més ens portes? Doncs el Pokémon Pocopia. Aquest joc original de Pokémon està dissenyat especialment per Nintendo Switch 2, la nova consolada de Nintendo.
I té un enfoc creatiu molt distint als dels jocs principals. Podres interactuar amb l'entorn i construir el teu propi món Pokémon. Mira, jo aquí sí que he de parlar com a autèntic fanàtic de... Ui, ja ha sortit, sempre n'hi ha un, sempre n'hi ha un.
Estic completament decebut amb aquest llançament. Crec que els equips de Pokémon s'haurien de començar a centrar en millorar els seus gràfics i a exprimir al màxim la Nintendo Switch 2. Crec que dins d'una Nintendo té bastantes capacitats i crec que aquest joc serà una decepció més com ja va ser el Pokémon Snap, com ja va ser el Pokémon Home o com va ser el Pokémon Photo que es deia en el que havies d'anar fent foto als animalons, que molt maco, però ja recordem que són 60 euros per joc com a mínim
i són històries sense fons, els últims Pokémons... Sí, sí, és que estic molt cabrejat, estic molt cabrejat. Màrio, duríssimes, duríssimes declaracions, eh? Sí, sí, no han tret un joc bo des del Pokémon. Tu saps que la gent de Nintendo, poca broma amb la gent de Nintendo, eh? Que la gent de Nintendo et carde una demanda, una querella, que has obert els ulls i ja estàs al jutjat, eh?
Saps què passa? Que saps que facin el joc que facin, serà el que més ingressi de tota la seva història. Saben una mica de diners, saben una mica. Jo comparteixo l'opinió del Pokémon, perquè va ser el joc que va marcar la meva infància, perquè jo soc molt fan de Pokémon.
I comparteixo l'opinió que últimament Pokémon només es centra en els diners i no en renderitzar les consoles i aprofitar perquè... Però què us penseu que és una ONG, això? Clar que és per fer diners, home. Clar que sí. No respecten les sagues, ja no respecten.
Quan deixes de banda tota una generació que ha crescut amb aquest videojoc i nosaltres encara hem crescut amb les noves generacions i comences a veure coses que no tenen cap mena de sentit i que jocs de la Nintendo 3DS, recordem aquella primera consola, de les primeres una mica més descents amb aquesta doble pantalla, jocs de la 3DS que funcionen bastant millor que jocs que han sortit per Nintendo Switch.
Passant pàgina i movent-nos una mica ens pots fer una mica de... Perquè si no ens quedarem aquí maleint Nintendo. La llet s'avorreix. Exacte, i a més que parlant de Pokémon no em vull enfadar, vull continuar a veure el programa. Digues, què més ens espera aquest any? Doncs l'OWE 2026, un títol de lluita lliure, com ja sabem tots, va ser de la popular franquícia de l'OWE, programa famosíssim de la televisió,
on ofereix nous modes per jugar. Bé, es pot jugar a sol, pots jugar a multijugador, a molts tipus de combat clàssics, com a l'Inferno Match i més. Sí, bé, un altre joc d'aquests que ho peten cada any, que van traient, com són a l'NBA 2K, són al FIFA, ara l'FC... Electronic Arts, això...
Correcte. Electronic Arts FC, sí. No, no, no. Electronic Arts, que també és l'empresa més malvada de l'univers. Abans he parlat d'Embrella, he parlat d'Embrella abans de l'empresa de les llibres, que són molt dolents, però també, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, com els encanta treure'ns els diners a Electronic Arts, eh? És un gran diner, el de les productores de videojocs. Seguim endavant. El Christian Desert, una ventura d'acció amb món obert, ja que deies que el Pokémon no té història, aquí tens el Christian Desert.
amb grafics espectaculars i una història intensa. Decepcionat també em trobo amb els jocs de molt obert, la veritat. Seguim. El Tides of Tomorrow, un joc d'aventura en primera persona amb exploracions en un planeta oceànic i interactuades amb altres jugadors per les seves accions i per afectar el teu món.
Jo això no entenc res del que has dit. Jo tampoc. També t'he de dir que aquest joc el coneixo així molt superficialment. Sé que hi ha una certa comunitat que està entusiasmada, però no hi he entrat a mirar. No sé si ens pot explicar alguna cosa més. Tides of Tomorrow. Algú me'n fa cinc cèntims?
No sé, no me'l conec molt bé, n'he escoltat petites parts, però diria que Tales of Tomorrow és en un món com... És que no t'ho sabria explicar molt bé, però diria que és un lloc de món on tu pots anar com...
fem petites exploracions. Es basa principalment en que ets un personatge amb amnèsia que has sobreviscut a un món diferent i et dius Tide Walker i comences a descobrir.
Passant de tema una mica, primer de tot vull que ens parlis, ara ja passant pàgina, d'aquests grans llançaments que tenim pendents per aquest 2026. Vols una altra així ben gran? Afectivament, ja toca. El gran esperat GTA 6.
Correcte, jo crec que és un dels jocs amb més expectació. Aquest joc possiblement té més endarreriments que els rodalies, no? Aquest arriba més tard cada dia, eh? Calla, que m'he demà i dius. Amic, amic, no, no, jo només sé que va, diuen que arriba, diuen que arriba i no arriba, i no arriba, és mentir de tot.
No saps si arribaràs a les 5 o sortiràs a Telecinq. Voleu confiar-hi vosaltres? Voleu creure o no? Expliqueu-m'ho. Jo crec que patirà un altre endarreriment i sortirà el 2027. Ja el van patir el 2025.
Efectivament. Jo espero que no. Jo tinc moltes ganes de jugar. 14 anys ja en desenvolupament el joc. Això vol dir que promet, eh? Que promet. Juanjo, no sé si t'agrada gaire aquest tipus de jocs a tu. No és el meu tipus de joc preferit, però sí que m'agrada. I jo comparteixo l'opinió. Crec que hi haurà un altre...
endarreriment perquè fent que 14 anys més o menys... Ja t'acostumes, no? Ja t'acostumes. Ja dic, és que ja ara ens hem acostumat a fer-ho tard. I, Biel, una nota dissonant, hi ha algú que confiï en aquesta gent? Bueno, jo... A veure, jo del 7 al 5 ja estava cansat ja de Los Ángeles i mira, aquest canvien a Miami i és més...
No ho sé, jo et dic que... He de dir que no hi he jugat mai. No confio molt. No hi he jugat mai. Però bé, no, no. A veure si amb una mica de sort surt i m'ensenyeu de què va. A cometre delictes, això sí que ho sé. Correcte. Jo crec que l'acabarem posant en el mateix sac del... Jo, com a gran fan dels The Elder Scrolls, crec que els acabarem posant en el mateix sac de que no surten. I, de fet, els dos van sortir el mateix any, les últimes entregues. A veure si ens sorprèn...
la nova companyia que ha comprat The Elder Scrolls i digues com a última aportació. Si em deixo parlar també de jocs amb un gran temps entre les seqüeles, el Six Song, un joc d'un indie de la primera seqüela del Hollow Knight. Aquest joc va patir 7 anys, la meitat que el GTA 6, però encara és molt,
I va sortir el 2025, a novembre, i aquest lloc ha fet una revolució als indis. És un lloc molt disfrutable i, sincerament, us recomano molt jugar-hi. El tindrem en compte. Doncs molt bona recomanació. Me l'he apuntat.
a la meva llista personal de jocs a jugar. Moltíssimes gràcies a tots vosaltres, en Biel, en Jordi, en Jojo i al... Gràcies per convidar-me, gràcies a en Josep per botons, musiquetes i controls, gràcies a la Raquel per coordinació i producció i gràcies a vosaltres, nois i noies. Igualment.
Doncs bé, per últim, fer un petit resum. Hem parlat sobre videojocs, però també hem parlat del nostre institut, de les portes obertes i de les inscripcions. Recordeu que, qualsevol dubte, podeu enviar un correu a secretaria.org o trucar al 935 932 436. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos. Hem sigut l'Institut Aigua Viva. Un plaer.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga Bets. 40 anys més tard ningú no ha pogut canviar-nos.
Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb metalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Bets de Mollet del Vallès, al carrer de Berenguer, tercer. Quina és la millor cançó de la història?
Descobreixo a Rock and Classics. A Rock and Classics podràs fer un autèntic viatge en el temps i redescobrir els grans èxits de cada dècada. Tots els estils més punxats s'uneixen a Rock and Classics. T'espero el dimecres, a les 10 de la nit, a Ràdio Mollet. Rock and Classics, amb Esteve Alló.
Un mateix actor o astrius pot ser una escena de dramàtic i una de comèdia en la mateixa obra. Venim cada any i els encanta la presentació del Mollet Mollet i mai se la volen perdre. Fa uns 30 anys aquí Mollet hi va el meu avi. Joaquim Terres va començar a la plaça Prat de la Riba número 1. Allà on hi és la notícia hi és Ràdio Mollet.
Andalucía, la que divierte... Si te gusta recordar las cosas de tu tierra, sintoniza el 96.3 de la FM en Radio Mollet. Y escucha el programa Así es Andalucía, que se emite cada miércoles de 7 a 8 de la tarde, en el que podrás sentir algo diferente. No te lo pierdas. Andalucía...
Radio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El president de la Generalitat afronta avui la primera sessió de control al Parlament des que té l'alta mèdica. Salvador Illa ha de respondre avui a totes les preguntes dels diferents grups parlamentaris després de les darreres crisis com el caos a Rodalies.
i també les vagues de sectors com l'educació i la sanitat. De fet, en la seva primera intervenció, ella ha insistit en que lluitarà perquè Catalunya recapti l'IRPF i, en conseqüència, ha demanat a Esquerra negociar els pressupostos. El diputat Republicà, Josep Maria Jové, s'hi ha vingut. Això no és el final de res. El contrari, tot el contrari, és l'inici d'una tramitació parlamentària. I jo vull dir que vull a vostè i al seu grup parlamentari que hi ha marge d'acord. I vull dir que jo a vostè i al seu grup parlamentari que també us hi estigui a mà.
i els demano que l'agafin. I farem tots els esforços que siguin necessaris per fer-ho. Insisteixo, aquesta és la posició del president de la Generalitat de Catalunya. Fem-ho possible per allò que realment li importa, fem-ho possible per la majoria social d'aquest país. Els estenc la mà, agafin-ho, sisplau. President, la mà i l'agafarem. Ho sap perfectament. Primer compleixin i després negociem. Ha estat en la sessió de control al Parlament on ella ha acceptat la petició de Junts de compareixer quan sigui possible per donar explicacions, com dèiem, del col·lapse que viu Catalunya.
I en mobilitat encara ara, retencions d'entrada a Barcelona, la 2 entre Palleja i Sant Joan d'Espí, però obres amb un carrer tallat també a la B23, entre Papiol, Sant Ferruí i Esplugues, i a la B20 a Santa Coloma. També hi ha cues a la C32, a Viladecans, a la C58, per una varia que talla un carrer a Ripollet, i també a la C33 a Montcada. Finalment hi ha incidències encara, a la C31, a Badalona, i també a la C16, a Sant Cugat.
I el butlletí oficial de l'Estat publicarà avui tots els documents relacionats amb l'intent del Cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Serà previsiblement a partir del migdia quan tothom, qui ho vulgui, podrà accedir i consultar també a la web de la Moncloa una informació que fins ara no ha estat pública.
I la jutgesa que investiga la gestió de l'Adana demana al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que imputi l'expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. La magistrada considera que hi ha indicis d'una negligència absoluta en la coordinació de l'emergència i un exe directe entre les víctimes mortals i la falta d'avisos.
I els problemes derivants de la fauna salvatge amb conseqüències com la pesta porcina africana, la gripe aviària o els danys pels conils rossegadors ha centrat bona part del debat i de les propostes entre les organitzacions sindicals durant la campanya de les eleccions agràries. El divendres se celebrarà la jornada electoral en la qual un total de 21.374 professionals podran votar a les 430 meses electorals distribuïdes arreu de tot el país. Notícies en xarxa
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. Un espai de contingut científic de divulgació que posa en valor la recerca i el coneixement.
Tot un recorregut que va des de les interioritats a la sala d'operacions, la tria dels estudis que definiran el nostre futur, els avenços científics més punters o com ens marca la intel·ligència emocional.
Barreres Fora, un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu amb Badimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca. Barreres Fora, cada dimecres a les 5 de la tarda a Ràdio Mollet. I si vols escoltar-ho una altra vegada, t'esperem el diumenge a la 1 de la tarda.
La que divierte. Si te gusta recordar las cosas de tu tierra, sintoniza el 96.3 de la FM en Radio Moyet. Y escucha el programa Así es Andalucía, que se emite cada miércoles de 7 a 8 de la tarde, en el que podrás sentir algo diferente. No te lo pierdas.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, posa't les piles.
Fins demà!
Tal qual fem cada dimecres, us donem la benvinguda. Si just ara us acabeu d'incorporar a la sintonia de Ràdio Mollet, aquest és el magazín, posa't les piles. Estem a la recta final i els dimecres aquesta recta la fem en companyia. Sempre ens agrada, eh?, tot el trajecte. Jo des de les 9 del matí fins a les 10.30 ens agrada fer-ho en companyia. Avui aquesta companyia la compartim amb la psicòloga Teresa Prades. És una de les professionals que trobeu al Centre de Psicologia Psicotrés.
de la nostra ciutat. Aquest centre es troba al carrer Francesc Ambó, número 19, i el telèfon de contacte és el 93 570 45 18. Repetim, 93 570 45 18. També podeu consultar els serveis que ofereixen a través de la pàgina web psicotres, aquest és el número, psicotres.net. I dit això, doncs, ara sí, parlem...
amb la Teresa, li donem la benvinguda. Molt bon dia, Teresa. Bon dia. Què t'estaves mirant? Ai, ja comencem, eh? Sí, sí, aquí... És que hem tingut allò... L'univers ens està dient alguna cosa, eh? Clar, no sé què és el que ens està dient. No, però ens està llançant un missatge.
Bé, no para, l'univers no para. No para. Bé, nosaltres hem posat allò una miqueta a l'aire aquest allò perquè, doncs, netegi l'ambient i avui volem parlar d'ansietat. Sí. Que, de fet, jo crec que ansietat i depressió
Serien dos termes que a nivell de salut emocional són els punters. Allò quan la gent et diu que tinc ansietat. El que passa és que són els majors motius de consulta. De fet, tenir ansietat no és dolent per si, no? L'ansietat és el que ens permet, quan estem davant d'un perill, reaccionar.
I també ens permet moure'ns i buscar solucions i espavilar-nos una mica. Llavors, tenir ansietat... Home, si tens tres fills a la feina, a la casa, uns pares que cuidar i tal, un grau d'ansietat és normal que la tinguis. Una altra cosa és el que tu facis amb aquesta ansietat. Com te l'agafis, si veus el costat més positiu o si tens el costat més negatiu, no? Llavors, tenir ansietat és normal, en principi. Ara, com ho gestiones és...
el que importa. Bé, no sé si realment aquesta ansietat et genera un problema, no? Bé, però el que passa és que et pot generar un problema si tu, per exemple, no ets conscient. Doncs jo què sé, si tens una vida molt complicada, tens problemes que pots... A vegades passa que tens una temporada que t'ajunta tot. Clar, quan se t'ajunta tot i tens diversos fronts oberts, sentir ansietat és dintre de lo normal, no? El que passa és que si tu comences a associar aquesta ansietat i tenir uns pensaments més negatius...
tot em sortirà malament, allò no s'arreglarà, el meu pare em pitjorarà, tal, tal... I avances coses futures que encara no han passat, llavors el que fas és augmentar aquesta ansietat amb un límit que tu no la pots gestionar. I és quan et col·lapsa, no? En el moment que et col·lapsa és quan...
quan petes, no?, o quan has de buscar ajuda. Clar, normalment allò, les persones que diuen, és que he tingut un atac d'ansietat, és que pensava que m'ofegava, no?, unes palpitacions, pensava que tenia un atac de cor, no?, encostava, doncs, això, fins i tot allò, com merejos, no?, és el que t'acostuma anar-ne. És el que et deien, no?, perquè...
aquesta situació emocional es trasllada a nivell físic, és a dir, tu tens una simptomatologia. També depèn si el quadre d'ansietat és normal, generat per la situació en què vius, o si ets una persona que ja tens una personalitat més ansiosa.
que ja ets una persona que ja portes molt de temps, que no estàs bé, que acostumes a veure les coses sempre des del costat negatiu, llavors s'ha de diferenciar una cosa de l'ansietat puntual, que és aprendre a gestionar-la, i l'altra, com a persona que tinguis, hi ha tendència a tenir aquests pensaments més negatius, una mica...
en comptes de buscar la llum, el que fas és encara enfosquir-te més, no?, i entres en un cercle viciós que no saps com sortir-ne. Llavors, si és una ansietat més crònica, ja és una altra cosa diferent. Però que a vegades, molta gent et diu, és que tinc molta ansietat, tant, hauré de... A veure, no, no cal buscar ajuda si tens ansietat, perquè potser aquesta ansietat és normal que et passi, no?, perquè a vegades les circumstàncies ens superen, llavors intenta veure...
Les coses positives intentes gestionar d'una altra manera. Això no vol dir que necessitis anar amb un psicòleg o que tinguis un problema més greu. Pensant allò, temes de Setmana Santa, hi haurà persones que, segons la situació que tinguin...
Això també pot ser un punt més d'estrès i, per tant, que et generi ansietat, no?, de dir, doncs, he d'organitzar-ho tot, no? Bé, és que a cada persona ens agafem les coses d'una manera diferent, no? L'important, sobretot, és tenir un ordre, saber organitzar-nos, no? Quan a vegades tenim molts fronts oberts, el que va molt bé és sec...
si cal ho escric, dic a veure, tinc això, això, això, què puc fer, com ho puc organitzar, a qui puc recurrir, això també és important, si puc recurrir a certes persones, perquè evidentment, i el que està clar és que hem de tenir clar que no podem arribar a tot, no hi ha ningú que arribi a tot, i si arribes a tot és perquè hi ha coses que no les fas bé.
Però no podem arribar tots i ser conscients d'això. Llavors sec, a veure, tinc això, tal, tal, com m'organitzo, no? Perquè si tu ho tens ja més organitzat tant en la ment com sobretot en el paper, doncs a partir d'aquí tu ja pots avançar, no? Perquè fas un índex de prioritats. A veure, què he de fer primer? Què és el més important? Què puc deixar de moment? Que ja ho faré, no? Que això també és important. Hi ha coses que, escolta, si no, planxes avui...
planxes demà, i si no, planxes, no planxes. No? Però vull dir, fem una mica dir, a veure, què és realment més important, on haig de posar energia, i el que pot esperar, doncs deixem-ho, no? I no m'agobio pensant, no, no, és que ho haig de fer tot perquè soc una superwoman, un superment, i haig d'arribar a tot. Doncs no. Perquè ansietat i anar accelerat vindrien a ser sinònims, ara amb això que estem dient, no? Que de vegades... No.
L'ansietat és un estat que ja no només és a nivell emocional, sinó que també té, el que tu has dit, símptomes físics. Anar accelerat vol dir aquella persona que tot ho fa de pressa perquè vol arribar a tot arreu, però millor... Jo he parlat d'aquesta de la primavera, la sang altera, és una època que ara hi ha gent que diu, en noto com molt espitós, no? I vaig com accelerat. Bueno, perquè és com... I que això mateix et genera com un estat allò de... de voler fer-ho tot...
És que depèn, vull dir, si tu ets una persona que ets molt activa, el que no hem d'oblidar és que, clar, no deixem de ser animals nosaltres, no? Hi ha una part natural que ens afecta, ens afecten les llunes, el canvi d'estació, sortim d'un hivern, ara sortim de treballar i ets de dia i tal, llavors això vulguis que no ens ha d'afectar. Clar, si aquesta acceleració tu ho fas i estàs bé vivint així, cap problema. El problema és, quan vas accelerat,
i no ho vius bé, perquè et notes que no arribo i vull arribar, no?, llavors aquí és on t'has d'aturar i dir, a veure, què estic fent, què vull, i el que t'he dit, no?, posar ordre i dir, a veure, on haig d'arribar, què és el més important i què és el que pot esperar.
Llavors, clar, si tu ho vius bé, perquè ets una persona superactiva i t'agrada estar les 24 hores activa, i estàs bé, d'acord. Ara, si no ho vius bé, llavors has de canviar alguna cosa. No sé si la pressió social, de vegades, també et pot generar estats d'ansietat. Allò d'estar... Dèiem allò de saber diferenciar i rebaixar, potser, les expectatives, però quan hi ha aquesta pressió de dir no, no, és que tu has d'estar al màxim...
Això també et pot degenerar, no? Sí, totalment. La societat ens pressiona tant a dones com a dones, a homes com a dones. I llavors, perquè tenim la idea l'altre dia, un noi em deia, és que ja, tinc 26 anys i encara he vist com els meus pares.
Vale, sí. I què? No, i hauria d'estar casat. On ho diu? Has d'estar casat i has de tenir fills. A veure, hi ha una data, qui posa les dates, no? Llavors estem posant una pressió a sobre absurda. Si tu als 26 no t'has casat, no passa res, no? No hem de complir. Que volia també tenir el pis i el cotxe, tot en un pack. Bueno, no, vull dir que socialment ella es veia que, ostres, tinc 26 i sí, tinc allò, i no, i tal, però no ens hem casat...
Bé, doncs no ho fa falta, no? Vull dir, has de tenir, ja, hi ha una edat de... a l'edat s'ha de tenir fills, i això sí que... que hi ha aquesta pressió que realment n'existeix, no? Llavors una mica es diu, escolta, tu, jo faig la meva vida, i si sóc mare als 30, doncs sóc 30, i si no sóc mare, doncs tampoc sóc mare, no passa res, no? Però sobretot has de fer el que tu realment creguis que et fa feliç, no treure't una mica d'aquesta pressió. La pressió social sempre ens diu, hem d'arribar tot,
I hem de tenir una família, hem de cuidar la família, hem de treballar, hem de cuidar del marit, dos pares, i a més a més, sortim les amigues. I arriba un moment que dius, no puedo, no puedo. Tres han dit allò que l'ansietat per si no és negativa, perquè pot ser un motor, allò de canvi, de voler fer coses, però que sí que...
en determinats moments ens pot arribar a generar un problema. Com es gestiona aquest quan tenim un problema? Sobretot, clar, la primera vegada que et passa t'espantes, no?, perquè és el que tu dius, no puc respirar, tinc palpitacions, haig de parar, no?, llavors, bueno, primer s'ha d'identificar que el que t'està passant és un atac d'ansietat, que has d'intentar tranquil·litzar-te i que saps que aquell atac durarà uns segons, potser un minut, dos...
però que al final acabarà, no? I llavors una mica és assumir que tinc aquesta ansietat i quan em trobo davant d'aquest atac dir, bueno, vale, ja ve, és com que té la menopàusia, no? Sempre quan tens aquells fogots, saps que comencen, però que per molt que t'ho facis,
no els pots controlar, han de passar i ja està. Doncs l'atac d'ansietat és una mica això, no? Intentar treballar la respiració, intentar saber relaxar-te, no? I saber que, bueno, m'està passant això, però sí que uns minuts i tot acabarà, no? I a partir d'aquí, bueno, què puc fer? Perquè al final l'ansietat t'està dient, aquí passa alguna cosa, ei, és una senyal d'alerta, no? Llavors...
Quan ja has superat això, pensar, a veure, què m'està passant, què hi ha coses, quins aspectes de la meva vida no estan funcionant, o quins aspectes haig de canviar, i a partir d'aquí analitzar què puc fer per canviar la meva vida, perquè a vegades és això, que assumim coses que no hem d'assumir, o que no estem preparats, o que volem arribar a tot arreu i no s'arriba.
O que potser m'estan pressionant per tenir fills i jo realment no em vull tenir. I no m'atreveixo a dir que no em vull tenir. Llavors és una mica parar-te i dir què m'està passant. És veritat que el que té un quadre d'ansiedat crònic ja és per sempre. El que passa és que has d'aprendre a gestionar-ho. Sí, es pot cronificar l'ansietat. Però llavors ja té a veure amb el caràcter de la persona. És una manera que té el cos...
el cervell de dir-nos, ei, aquí està passant alguna cosa, no?, llavors tu mateix pot disminuir, però saps que tard o d'hora tindràs i que hi haurà punts de la teva vida que potser no el tens, no?, llavors és una mica, i també aquí també s'ha de tirar de la medicació, evidentment, en aquests casos també és recomanable. Mm-hm.
Però la medicació sense parar-te, no serveix de res, però en qualsevol tema. Vull dir, una depressió, si tu t'estàs medicant, estaràs estable fisiològicament, però si tu no et pares a pensar què és el que està passant, no ho solucionaràs.
igual que es pot cronificar, entenem que també pot ser davant d'una situació puntual i superar-la i ja que no torni a passar mai més. Sí, sobretot pensar que vivim l'ansietat com si fos una cosa que...
que fos una malaltia i que no ha de ser. Hem de pensar que és una reacció normal del cos. No som persones i tenim un cos i tenim una ment i tot va lligat. Llavors, si tu en aquell moment estàs en una situació que no t'agrada,
Doncs és normal que generis ansietat. Si tu estàs, que tens molts fronts oberts i no veus la solució, o estàs sola o sol, doncs pot passar que tinguis aquesta ansietat, no? Llavors, assumir que tenim això, que se torni a repetir, no ho sabem, perquè no ho pots controlar.
Hi ha coses que no les podem controlar, malauradament. Segurament és aprendre això, no? Tenir consciència que no arribaràs a tot, que tot no podràs controlar. Com deia jo la Teresa, si has de planxar, doncs no planxis. Potser és el menys important de tot el que has de fer, no? Exacte, sí, sí. I que també aprendre a dedicar-se una mica de temps a un mateix, ni que sigui per respirar i per pensar les coses, perquè...
Això és una de les coses que... Que no hi pensem, no? Fem allò de les coses de forma molt intuïtiva. I precisament en les últimes setmanes de mares i pares de dir, és que clar, no arribo tota, i dius, bueno, no es dediquen un espai, doncs vaig a fer un cafè amb una amiga, no?
És que clar, el nen... Bueno, sí, tu has de ser mare, però ser mare no implica que no deixes de ser dona, no? Tens unes necessitats. O com els pares, no? Tens unes necessitats. Bueno, no has d'abandonar els fills, però bueno, t'abandonar els fills i anar a fer un cafè amb algú o anar a cap de setmana i deixar els nens amb la iaia o l'avi... Escolta, no passa res. La parella també s'ha de cuidar, no? I hi ha gent que se sent culpable perquè, clar, és que...
No estic jugant amb el nen i potser me'n vaig, però hi ha temps per tot, no? Saber felicitar-nos una miqueta, no? Allò per fer alguna cosa bé, doncs dir, ai, doncs allò va sortir, no? Vaig organitzar aquella festa i mira, va sortir rodona. Sí, hi ha persones que t'expliquen i penses, però a veure, amb el panorama familiar que tens, amb el que estàs guanyant i te n'estàs sortint,
Tia, felicitat. Perquè a vegades és aquesta tendència de veure el que no tenim. En comptes de veure, ostres, tinc això, estic fent tal, que bona soy, no? I que culito tengo. No? De dir, ostres, no et fixi tant en el que no tens i fixa't en el que tens, no? Llavors, si t'acceptes el que tens, viuràs molt més feliç. Estem anant al veí, a veure què té el veí, nosaltres no.
Allò de fixar-se els reptes assolibles, allò de dir, això puc arribar, el que no puc arribar, doncs mira, ja ho aniré fent, o no sé, o aparco ara i potser... Clar, al final és veure dintre de les teves possibilitats, viure el millor que puguis. Bon consell.
Teresa, ho deixem aquí, evidentment, si teniu una situació d'ansietat que no la sabeu gestionar, nosaltres sempre recomanem allò que us adreceu a un professional, que potser us pot donar aquestes pautes, aquestes eines per en sortir-vos. Sobretot no menjar-s'ho sol, encara que sigui bé que et trobes que vull del pub sempre va bé. Sí, sí, sí, sempre va bé allò que algú t'escolti.
Encara que el que tinguis davant no li importi, però bueno. Mira, i de vegades allò que t'escolti algú que no té una relació molt propera amb tu, doncs també és aconsellable, no? Perquè vulguis o no, sempre... Millor l'altra persona et comença a explicar també i dius, mira, no estic sol. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Música
So come give me a call.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabies que... La primera sèrie de televisió de la història és The Queen's Messenger, emesa l'11 de setembre del 1928 als Estats Units per l'estació WGI a Nova York. Aquest drama experimental, produït per General Electric, va ser un esdeveniment pioner a la televisió, quan aquesta encara era una tecnologia incipient amb receptors limitats.
La sèrie, basada en una obra de teatre de J. Harley Manners, es va transmetre utilitzant un sistema mecànic de televisió desenvolupat per Ernest Alex Sanderson. Només uns pocs espectadors, amb receptors experimentals, van poder veure-la. The Queen's Messenger no era una sèrie en sentit modern, amb episodis recurrents, sinó un esdeveniment televisiu únic que va marcar l'inici de la narrativa serialitzada. Va requerir una producció complexa, amb dues càmeres enfocant els actors i una tercera capturant objectes com mans o cartes en primer pla.
L'emissió es va complementar amb àudios simultàni per ràdio, ja que la televisió no podia transmetre-se en aquella època. Aquest experiment va demostrar el potencial de la televisió per a l'entreteniment narratiu, obrint el camí per a futurs programes. Tot i la seva senzillesa tècnica, va establir les bases del mitjà televisiu.
Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les Piles. Posa't les Piles.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però evidentment demà tornarem amb més propostes. Com sempre us diem, gràcies per la vostra atenció i companyia. Tinc una feliç jornada. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Dos quarts, notícies.