Posa't les piles. Hola, molt bon dia. Segueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet al Posa't les piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra i que és Ràdio Mollet. El dia d'avui, què és el que farem? Al Posa't les piles, dir-vos que us acompanyen en Sergio Guardenyo i Emma Balea
El que farem primer de tot és convidar el nostre companyant Joel Gascon perquè ens acompanyi aquí dins de l'estudi per comentar-nos això, un parell d'informacions destacades vinculades evidentment al nostre municipi. Després avui parlarem de la festa major d'hivern de la nostra ciutat. De fet, ja al Consistori Molletà, si entreu a la pàgina web,
Podeu consultar tota la programació prevista per aquesta celebració que, com passa sempre, arrenca aquest cap de setmana i s'allarga fins a finals del mes de gener. És a dir, durant tres setmanes, sobretot caps de setmana i la diada festiva de Sant Vicenç, el dia 22 tindrem activitat a la ciutat. En parlarem amb la regidora responsable de cultura, la Mercè Pérez. Després tindrem a l'espai dels instituts el Posa les Piles. Avui serà alumnat a l'Institut Aigua Viva, que ens venen a parlar...
d'un tema prou important com és l'educació i l'ensenyament i que ho parli impressionant l'alumnat té la seva gràcia. I després a la recta final del programa tindrem l'espai de psicologia que compartim amb la psicòloga Teresa Prades i que ens ve a parlar de l'abandonament emocional. Tot això en el dia d'avui en el nostre programa. Esperem que ens acompanyeu així que arrenquem.
Molt bon dia, Joel. Bon dia. Què ens expliques avui? Doncs sí, avui ja farem el que deies, una pinzella del que és aquesta festa major d'hivern de Sant Vicenç. Nosaltres comentem un dels actes que fa morats i que ja és tradicional en aquesta festa major, com és el son amorat, que tindrà lloc aquest dissabte a la nit.
Ja s'ha convertit això en una nit de referència. I enguany el que comentem és que com a novetat d'aquesta zona murat és l'hora del descompte Enti Hour, que amb descomptes especials per les entitats. I ho han dit amb aquest nom fàcil perquè sàpigues
i que és d'11 a 12 de la nit. Si es porta la samarreta d'alguna entitat, la cervesa costarà un euro i mig i hi haurà també descomptes en begudes. Des de Murats creuen que és una bona manera de reconèixer el teixit associatiu i de crear encara més ambient. Així ho ha explicat el president de la colla Murada, Ismael Martínez.
Les novetats d'aquest any, per exemple, és que farem una entitat hour, una happy hour, però adaptada a la nostra ciutat, on totes les persones que vinguin amb la samarreta de les entitats tindran en descompte la beguda durant una hora, d'11 o 12. I del tema musical, per exemple, hem canviat que cada any normalment portàvem DJs els últims anys. Aquest any portem un grup de música tradicional que fan versions actuals, que es diuen Aifoll, i després portem un DJ del territori que es diu DJ Arnau Ralla.
Així doncs, amb aquest grup de versions, All Fall i el DJ Arnau Urraia prendrà aquest relleu amb la sessió d'èxits actuals. Començarà a les 11 i acabarà a les dues de la nit, per tant, unes quantes hores de música en directe al Mercat Vell.
Estava pensant que hi haurà gent, allò que anirà amb una motxilla, perquè portarà de diferents entitats, perquè sabem allò de gent que potser està a Morats, però també està a Geganters i després també està a Las Bart. S'hauran de pensar també quina porta per agafar aquest descompte.
Molt bé. Alguna coseta més? Doncs ara fem una miqueta un fenomen viral de molta gent que li ha anat sortint per Instagram amb aquest algoritme. A molta gent li surten vídeos de menjar i hem vist que molts influencers de xarxes socials estan explicant i estan recomanant un restaurant de Molletes, es diu el Fresh House,
I s'ha consolidat a les últimes setmanes, això com un dels punts gastronòmics més comentats d'aquí de Barcelona, amb perfils dedicats, per exemple, un que diu Comida Perrona, 342.000 seguidors, Víctor Prous, 373.000, o el compte Best Food Barcelona han anat a aquest local a explicar aquesta experiència. Està situat al costat del Parc de les Pruneres, és un local marroquí però amb una carta...
molt variada i molt global, per tant no només fan aquest menjar marroquí. I un dels tres distintius és que han apostat per una estètica moderna, tant a la decoració del local com amb l'amplitat dels plats, que segueixen aquesta estètica de xarxes socials, i per tant això a la gent li crida l'atenció, a part que ells com ho diuen del menjar marroquí,
i la qualitat que treballen, i en aquest cas ens ha explicat això, aquest fenomen viral que ha fet que es conegui més per xarxes. Ho explica a Ràdio Mollet amb Adre, que és el propietari de Fresh House Mollet. Sí, soy sincero, la verdad que nos ayudaron muchísimo, porque es curioso, ¿no? De hecho, yo siempre confiaba en las redes, cosa que algunos me decían que no, que no sé qué, no sé cuánto, pero sí, yo confiaba mucho en eso.
Y sé que es cierto que nos ayudó muchísimo, porque mucha gente no nos conocía y gracias a las redes, pues como que hemos pegado este salto tan fuerte, porque antes la gente pasaba de paso, no miraba por las reseñas, de hecho tenemos muchísimas reseñas muy buenas, gracias a Dios, pero claro, incluso el mismo gente pasaba por ahí, no sabía en lo que había, entonces claro, gracias a las redes, pues como que eso nos ayudó, sé que es verdad que nos ayudó bastante.
Hi ha fotos així espectaculars d'esmorzars i hamburgueses de grans dimensions que han circulat també per xarxes i és aquesta aposta que volem portar avui també a Ràdio Mollet de fer-se viral també gràcies a les xarxes, que sempre diem que ha anat també acompanyat amb un bon producte i bon menjar, no només tot són el que dèiem bones fotografies, però sembla que aquesta combinació els està portant molts seguidors.
Doncs ens n'alegrem, eh? Que d'aquesta manera també el comerç local tingui aquesta bona acollida, no només per la ciutadania de Mollets, sinó pel que sembla que també ve gent de fora a conèixer aquest establiment. Molt bé, Joel. Doncs aquesta sí, més notícies a la una, no? Exacte. Doncs vinga, que vagi molt bé. Adéu-siau. I ara anem a saber de la previsió meteorològica per al dia d'avui. Ens informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, jornada tranquil·la. Aquest dimecres no esperem que hi plogui, no esperem que hi nevi, però sí que tenim aquesta colla de boires a hores d'ara que s'han format, a diferència d'ahir, d'una forma molt més extensa, sobretot a les terres de Ponent, també a la Vall de l'Ebre, o en alguns racons del Vallès, de la Selva, del Gironès o de la plana de l'Empordà. Avui, en poc vent, aquestes boires no persistiran i, per tant, jornada que acabarà sent plàcida amb una temperatura que aquesta tarda tornarà a ser força tevi, eh?
Ho anirem seguint a la xarxa.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Say that he fell from space, from a supernatural place. Mr. Electric Blue, I believe in you.
Fins demà!
Ens està dient la nostra convidada, ja t'agrada allò parlar-ne amb la gent? I jo deia, doncs sí, perquè aprens moltíssim. I és que, a més a més, sempre es fan converses, fins i tot fora de micro, que són molt interessants. Avui la nostra convidada és la regidora de Cultura, la Mercè Pérez. Molt bon dia, xe, xe. Molt bon dia, Emma. Com va ser? Molt bon any a tots.
Això com ha anat? Bé, bé. El Nadal... Bé, aquest Nadal hem patit molt amb la pluixa, la veritat, sobretot la primera setmana. Després ja la cosa s'ha regulat, però vam patir molt, vam haver d'anul·lar activitats i, bueno, la veritat és que sap greu. Després de tanta feina i tanta preparació i tothom està esperant que aquesta pluixa... Però, bueno, també és bo. Això serà bo per l'estiu, que no tindrem... I sap que anuncien per aquest cap de setmana? Pluxa.
Ens sap greu, però ha tret vostè el tema i llavors ha pensat, però si tenim, corre foc. El dia de Reis també es preveia una gran pluja i l'última hora vam poder fer la rua amb tranquil·litat. Ho comentava mai jo, però malgrat la climatologia que no va acompanyar els primers dies, després hi ha hagut molta participació, la gent encantada.
Sí, sí, clar, perquè la gent està desitjant, a més modet es converteix en un parc temàtic, que dic jo, és veritat, surts a passejar amb els nens i tens coses per fer a tot arreu, per això et sap tan greu, no?, de dir, ostres, perquè hi ha hagut dies que els nens han hagut, vull dir, jo recordo el dia de Sant Esteve, em sembla, que va ploure, i el dia 27 va ploure des del matí fins a la nit sense parar. I el dia que s'obria la pista de gel, el dissabte, que no es va poder obrir. És veritat, és veritat.
Bé, ha passat el Nadal i arriba Sant Vicenç. Arriba Sant Vicenç sense tregua. I després Carnaval. El dia 8 arriba Carnestoltes, que us sabeu. La festa major d'hivern finalitza l'1 de febrer i al cap de setmana següent ja tenim allò Carnaval. Que bé, no?
Sí, és un... No parlem, no és el calendari. Bueno, és l'apartament de cultura. No para, però és el calendari que empenya, també. Vull dir que, clar, són aquestes festes que van variant i el carnaval aquest any arriba molt aviat, però nosaltres ho tenim tot preparat. Molt reben. Tot preparat. Sempre diem festa major d'hivern, festa d'entitats.
Cultura popular, altres entitats també, però bàsicament el gran d'això és aquest dissabte serà amb totes les entitats, la cultural i totes les entitats de cultura popular que es posen en marxa i que faran un dia fantàstic. Començaran de bon dematí amb una cercavila fantàstica i a la tarda faran l'espectacle de foc. Primer els espiadimonis fan una cercavila de foc petitona
Pels nens, després aquest gran espectacle de foc que fan totes les entitats conjuntament, i després el corre-foc de Diables de Mollet. Que en aquest espectacle de foc, demà tindrem geganters, ja els hi preguntarem. Sí, bueno, geganters diumenge, eh? També participen de l'espectacle de foc. Però també participen. I llavors, és que hem vist que serà el darrer...
Perquè volen introduir canvis que ara el 2027, deu ser. Ja hem estat treballant aquest any, el que passa que no és fàcil quan participen... Si no saps, la idea és de fer una... La idea amb la cultural i totes les entitats, i l'Ajuntament també darrere, crear un espectacle que perduri, una mica com hem fet amb el Carnaval. Vull dir, pensem que és una festa emblemàtica de la ciutat
i que els elements de cultura popular tenen molta força i molta potència, llavors estaria bé fer com una litúrgia que perdurés. Perquè ara ja hem millorat molt, però vam començar que primer sortien els lleganters, després sortien els castellers, i una mica eren enganxant coses. I pensàvem, fem un espectacle que ho englobi tot. De fet, aquest any ja hem estat treballant.
però vam començar a treballar després de l'estiu i se'ls ha fet just i han demanat de continuar una mica amb la línia, però l'any que ve, de fet, tenen una directora artística que hem contractat i, per tant, s'està fent aquest nou espectacle. De manera que aquelles persones que vulguin veure l'espectacle que s'ha fet durant aquests anys, que sàpiguen que serà la darrera oportunitat perquè l'any vinent...
Serà el que es faci un espectacle continuista, perquè clar, el referent... Continuaran participant totes. Exacte, el referent és el que s'ha fet fins ara. Naturalment hi haurà el ball del Moll Ferri, la Santa Teca sortirà, i els gegants lluitaran amb el Moll. Una mica tot el que ja es fa, però el que volíem era lligar-ho tot una mica millor.
Ara que anomena jo el Moll, hem vist també per xarxes gent molt contenta. El cartell de festa major surt al Moll Fer! Si us hi fixeu, els darrers anys el que hem anat fent és agafar fotos estupendes, que n'hi ha moltes, de les entitats de cultura popular.
hem fet diables, hem fet a les barres, hem fet aquest any al moll fer, i anem triant fotografies i al moll fer, de fet és emblemàtic, aquí a Torlats van tenir un encert enorme de fer aquesta bèstia de foc molt bonica, que més a més s'obre, més pixaví, i que viu a les caves de camp humà, i que van tenir un encert perquè teníem un animal o una bèstia molt i molt bonica.
Bé, això serà dissabte però no ens volem descuidar que aquest divendres tradicionalment el tret de sortida era el veredicte el concurs de fotografia el deixem pel dia 30 per un tema de plaços que la gent tingués temps de presentar les fotos perquè si no tot després del Nadal era tot molt just i perquè la gent pugui presentar tranquil·lament totes les fotografies algú s'havia queixat i per tant hem dit tant ens fa al principi com al final
Molt bé. És a dir, que gairebé tancarà, dic gairebé perquè serà la cursa Sant Vicenç, si no Merro, la que tancarà... Bé, el dia 30 fem la festa d'esport, i la concursa de fotografia, l'entrega de premis, i el diumenge, dia 1, em sembla que és la cursa...
Sí, el divendres dia 30 és la nit de l'esport i també el lliurement del premi i llavors el dia 1 serà la cursa de Sant Vicenç que per cert ja estan obertes les inscripcions i a més a més aquest any hi ha la novetat allò que hi ha una aportació solidària hi haurà una cursa popular també solidària per destinar l'Institut Gutmann però aquest divendres tenim jazz és a dir, el divendres
No tenim allò, la inauguració oficial de sempre, però tenim... No, tenim la même silla grup, que és un grup de xas fantàstic. I a més farà una masterclass. Bé, perquè això ve... Clar, tot té la seva història. Doncs la volem conèixer. L'associació de músics Pagos Casals, quan van salvar l'aniversari, ens van demanar de portar xas. De fet, ells ens ajuden a triar els artistes que venen, de fer xas i que els féssim una masterclass amb la gent que venia.
I ens va agradar molt el format i el continuem. Llavors, per Sant Vicenç sempre fem, ajudats de la banda o de l'Associació Musical Pau Casals, triem un jazzista, un trompetista, i llavors els fa la masterclass amb ells prèviament, els músics, i després fem. De fet, si veieu aquell dia el bar del Port de la Banda, i per tant, ho fem així cada any.
Doncs que sapigueu que les entrades són 5 heurets per entrar al concert, així que ja tothom pot entrar a través d'aquesta plataforma, mulletvellesco20.com, per adquirir les entrades. Per la resta, dèiem allò... El diumenge, la trobada gegantera cap als nens és molt important. A més, surten els llegants solemnes, Vicenç i Marinet,
acompanyats del Ciri, la Guillema i també la Mariona, però surten i per tant pels gegants és un dia important. Planten a Prat de la Riba, després fan tot l'itinerari i acompanyen els altres colles de la Sagrada Família. No es preocupi que demà venen. Ah, d'acord.
Jo sé que els nens i les nenes de Mollet els encanten, els gegants. Tenim allò, futurs gegants, esperem. El dia 22, el dia 22 és el dia per excel·lència, perquè és el patró de Mollet, i hi ha tres actes que són els habituals i jo crec que inamovibles. Tenim allò, la missa...
de Sant Vicenç, tenim també la presentació de notes que enguany posaran de relleu la figura d'una dona, que crec que va ser la primera regidora de l'Ajuntament de Mollet en època, això, demòcrata durant el franquisme, la Teresa Giral.
I també tindrem la festa de la ràdio, 45 anys. Importantíssima aquesta, no? Home, 45 anys, poca broma. Jo dic que ja comencem a ser de les entitats pateranes. Totes van allò complint i Ràdio Mollet també. Quan fem els 50 farem una gran festa. Encara hi som.
Sí, encara hi som, això. Però bé, hi ha gent que els agrada els números rodons, doncs que sapigueu això, que tenim 45 anys. Ràdio Mollet, que la sala d'actes del Lladoner està oberta per tothom el dia 22 a partir de les 6 de la tarda, qui vulgui apropar-se. Tindrem novament, això sí que ho podem dir, els premiats no els diem, però la persona que ens acompanyarà l'any passat va agradar moltíssim, l'artista que ens va acompanyar, la Marta Xanti,
I aquest any ens tornarà a acompanyar perquè, a més a més, ara, crec que pel mes de febrer, des de mitjans de 2025, està presentant temes i llavors el febrer farà la presentació global del seu darrer treball. Serà fantàstic, segur que sí.
després dèiem allò la nit de l'esport que cada vegada també cada vegada es fa més gran ja el regidor d'esports deia és que li estem donant voltes perquè volem canviar el format no sabem com fer-ho perquè les entitats esportives mouen a moltíssima gent
i el teatre es fa petit, perquè, clar, tothom, els premiats, tothom vol venir, les famílies, bueno, en fi, i es fa petit el teatre, però, bueno, aquesta decisió l'han de prendre la gent d'Esports, el Leo i companyia, i ells decidiran. També dic al museu... La jornada de portes obertes...
Jornada de portes obertes, però recordar que tenim dos mulletans exposant, el Manel Dobles i el Cesc Basc, i que són dues exposicions fantàstiques, que el Cesc Basc ja sabeu que és un referent per la nostra ciutat a nivell urbà, perquè tenim monuments i obres seves.
per tot arreu, com tot el seu itinerari cartellista de la ciutat, vull dir, veureu cartells de festa major, cartells de tot, de tot, fira d'artesans, fantàstica, i per tant jo convido tothom que es passi pel museu, que realment en aquests moments tenim això, a dos monetats, que van conviure amb el mestre, i que per tant, jo crec que és un retrobament molt bonic i que està bé que la gent vagi...
Ens va deixar fa uns anys, però el Manel Dobles, que el vam tenir aquí, abans de la presentació ens comentava que ella anava a pintar els pinetons i que va coincidir amb l'Avalló. Sí, de fet, Dobles va pintar el Cesc, Cesc i Dobles van pintar l'Avalló i l'Avalló els va estimar amb ells dos. I per tant, són tres amics que es retroben en un espai comú.
hem vist que hi ha una activitat que ens ha cridat l'atenció no sé si això ja s'havia fet hi ha una el dissabte 24 hi ha una tarda de DJ a Can Borrell aprofita la festa és la primera vegada que es fa jo crec que sí
la primera vegada, si sentiu allò que està estossegant, la regidora, és que ja ens ho ha dit, tot el que són calefaccions... Sí, sí, se'm posa aquí el coll i estic tota l'estona aquí... I clar, estem allò molt calentons, molt bé. Fa ràbia perquè a casa no tinc tos, i al carrer tampoc, i arribo als llocs, i tinc aquesta tos. Bé, doncs demanem disculpes, estem allò, és el que ja toca en aquesta època de l'any. La gent ja en coneix, ja ho saps, que estossego.
En tot cas, dèiem això, la festa major de Sant Vicenç, festa de les entitats, festa més de recolliment, no?, perquè gairebé... Festa de la ciutat. És una festa de la ciutat, més cap endins que la festa d'estiu, no?, i llavors, doncs, bueno, la cultura popular de la ciutat, que és una de les coses, o sigui, de patrimoni més important que tenim, doncs la traiem i la gent la pot disfrutar molt.
Ja sabeu, des d'aquest dia 16 fins al dia 1 de febrer tenim activitats festives a Mollet. Després, ara que parlava del patrimoni, una cosa que és patrimoni de la ciutat és el Carnaval de Mollet. Home, el dia 8 arribarà, el dia 8. Carnaval de Mollet, fantàstic carnaval. Jo dic que és un dels millors carnavals de Catalunya.
un carnaval mediterrani, diferent, molt teatralitzat, i que tothom ha de venir a veure, de dins i de fora. I que ens deia jo la regidora, ja han sortit dues expedicions del Museu de Valló cap a Torres Vedres... A veure l'exposició, però l'any que ve la tindrem aquí.
Sí, el 27. És una exposició interactiva divertidíssima que tothom podrà ballar, cantar amb el Carles Toltes. És fantàstica. L'any que ve la tindrem aquí. Aquest any no, perquè està a Torres Vedres, però l'any que ve, si Déu vol, la podrem instal·lar al museu. I per aquest any, algun personatge de Torres Vedres ens visitarà?
Per la mostra de titelles, probablement. Per la mostra de titelles. Sabeu que estan fent aquests intercanvis i, bueno, ja van anar els carnavalls, van estar treballant justament amb aquest grup tita llaire allà i, com que aquests feien titelles, vam pensar que probablement els portarem per la mostra de titelles. És molt difícil que vinguin perquè celebrem els carnavals a les mateixes dates.
Llavors ells van venir a l'arribada l'any passat, però a nosaltres és molt difícil d'anar cap allà o que vinguin perquè el Carnaval és del 8 al 15 aquest any i tothom està de Carnaval. Ho deia allò en el sentit que, igual que ara, hi ha aquesta exposició interactiva que ha comentat la regidora, que la veritat és que tenim ganes que arribi a casa nostra, també per poder conèixer amb entel·lació quins són aquests personatges que tenen a Torres Vedres.
Bé, allà és molt diferent. És molt diferent, sí. Tenen coses comuns, però és diferent. Allà hi ha un rei i una reina, bàsicament, i bueno, ja està. És un carnaval molt més, tipus, de molta festa, molta gent al carrer, ball de Janeiro, allò de... Molt folclori. Moltes comparses, tenen ninos, fan com els ninots de...
Els ninots de Falles fan temes alegòrics de riure dels polítics, de riure dels poders, de no sé què. És diferent. El que passa és que després sí que tenen la part aquesta més del judici, l'amor, no? Amb això sí que ens assemblem també ho teatralitzant una mica, però és bàsicament diferent. No tenen els personatges que tenen. Allà hi ha les matrones, que són homes vestits... O sigui, és un carnaval molt típic. Són dones... O sigui, tots els homes vestits de dones. Tots.
Tots. I aquí tenim allò, en carnestoltes, que no sabem si és senyor o senyora. No, és que no té sexe el nostre carnestolte. Per exemple, el ball del Barraló recorda això. Aquests vestits amb les pandilles recorda que, bàsicament, segurament antigament eren els homes que es vestien de dona. Bé, és això.
Ells es van interessar pel nostre carnaval. De fet, hem treballat moltes vegades amb Torres Vedres, no sé què, i quan van conèixer el nostre carnaval com ells, són un dels carnavals més importants de Portugal. Els van interessar i els va agradar molt, de fet. És que el nostre carnaval és molt bonic. És diferent, però és molt bonic.
Doncs encara tenim potencial per exportar-ho. Bé, Mercè Pérez, ho deixem aquí. Com ho veus. Moltíssimes gràcies. De fet, allò l'haurem d'anar convidant perquè ja ens ha anunciat. Després tindrem mostrat i telles que l'apartament de Cultura, de veritat, és que es mereixen allò... Al cel. Al cel, sí. Jo també.
No, treballem molt, però treballem de gust i contents. I la veritat és que la ciutat ho agraeix i nosaltres també agraeixem la ciutat, perquè sense la ciutat cultura no faria res, vull dir que del que es tracta és que vinguin a veure els actes. I que cada vegada les entitats també ho comenten, ja per ficar allò en el calendari, allò de dir, escolta, és que volem fer allò una activitat i que és difícil. Bueno, també les entitats és que s'han animat molt, i llavors el que en feia dos ara en fa tres, saps? I bueno, clar, el calendari està molt, molt apretat.
el que hem dit. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. No més faltaria. Ens veurem segurament per festa major. Exacte. Que vagi bé. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona nit.
Tot allà que passa a Ullet, a Posa't les Piles.
En el Posa't les Piles els dimecres tenim la participació d'alumnat de diferents centres educatius de la nostra ciutat. De fet, nosaltres aquest espai l'anomenem el CIES al Piles, els instituts al nostre magazín, i avui concretament és alumnat de l'Institut Aigua Viva els que ens venen a parlar d'educació i d'ensenyament. Nosaltres pensem que la societat del benestar té dos pilars molt importants,
que són la sanitat i l'educació, i pensem això, que a més a més que sigui el propi alumnat qui faci aquesta reflexió, doncs és prou interessant. Així que parem atenció al que ens han preparat pel dia d'avui, com dèiem, aquests alumnes de l'Institut Aigua Viva de Montllet del Vallès. Endavant.
Bon dia a tothom qui ens escolta. Això és el Posa't les Piles. Som els alumnes de l'Institut Aigua Viva i avui us parlarem de la relació professor-alumne mitjançant un treball de recerca fet per la Sara, alumna de segon de batxillerat. Seguidament, els alumnes de primer d'ESO, l'Aurora, la Naomi, el Martí i el Juanjo, respondran unes preguntes que la Sara els ha preparat. Endavant, Sara, quan vulguis.
Hola a tothom, soc la Sara, de segon de batxillerat de l'Institut Aigua Viva. El meu TR, com ha dit el meu company, és sobre el vincle docent-alumne i com influeix el clima escolar, el rendiment acadèmic. La meva hipòtesi sobre aquest treball és que un bon vincle entre un docent i un alumne influeix positivament en el rendiment escolar i en el mateix clima escolar.
La meva motivació va néixer de diferents vivències que tenim a les aules. Llavors, quan estem a una aula podem connectar amb el professor que es diu estar atent, mirar-lo, entendre-ho. Llavors, una paraula, una actitud de confiança que s'estableix poden transformar completament aquesta dinàmica d'aula.
I per això vaig decidir entrar i analitzar aquesta relació i com es dona que a partir d'aquesta relació es desenvolupi una bona dinàmica d'aula i un bon clima escolar que hauria de ser positiu, inclusiu i estimulant.
Els meus objectius amb el treball van ser analitzar com la mateixa relació de ser alumna influeix en el clima escolar i investigar com ha canviat aquesta relació al llarg de diferents generacions amb una contextualització a partir de les diferents èpoques històriques com ha anat evolucionant o al revés.
I, finalment, he volgut donar veu als professors i als alumnes amb la seva experiència a partir d'entrevistes, enquestes i qüestionaris que els hem fet. També hem fet enquestes d'alumnes de l'ESO, de batxillerat, per veure el canvi entre l'educació obligatòria i l'educació.
el teu propi camí, l'opcional, que ja és quan comencem a decidir una miqueta del que volem fer. Llavors, també he parlat, hem fet una enquesta a docents, docents en actiu i ja jubilats, per veure com van ser les seves vivències, ja siguin com a docents i com a alumnes, per veure...
com era la seva dinàmica d'aula i les seves pròpies vivències. I ja, finalment, la meva justificació per aquest treball és que el tema té una gran importància en el tema de benestar emocional d'un alumne, de pensar que, per tant, com un professor, com un alumne, l'ambient de classe hauria de ser un ambient...
inclusiu on es senti còmode i aprengui, que és el que s'hauria de fer. A partir de la comunicació, això hi pot passar. Ara estarem amb els alumnes de l'ESO, de primer d'ESO, per parlar d'aquest canvi d'educació primària a educació secundària i com hem viscut, si hi ha algunes diferències. Comencem amb tu, Aurora. Com has viscut
Com has viscut el pas de la primària a l'ESO? Què et va sorprendre més, tant en positiu com en negatiu? Quines van ser les teves expectatives i, finalment, quines han sigut les teves realitats a l'ESO? Jo he fet la primària a l'Escola Sant Jordi.
i al principi jo estava molt nerviosa, em pensava que em costaria molt fer amics, els rumors de la gent, em fèiem creure que tot seria molt complicat. Però a poc a poc em vaig començar a adonar de la facilitat en què la gent feia noves amistats, ja que tots ens trobaven en la mateixa situació i de la importància d'ordenar bé els apunts o les feines per tal de poder estudiar millor. El que em va sorprendre més va ser que a l'institut anàvem molt més per feina
que a l'escola, que l'edifici ja no era tan acollidor com a primària, amb els passadissos ataperits de dibuixos, amb les parets de colors, i que algunes normes o en alguns sentits ens tenien molt més controlats que a l'escola.
Ara podem passar amb la Naomi, que ens explicarà la seva pròpia vivència d'aquest canvi entre primària i secundària. La veritat és que a mi personalment em sembla que em costaria bastant socialitzar perquè hi ha nous companys, nous alumnes, encara que hi havia també alguns companys de l'anterior escola que hi estava.
També alguna cosa que pensaria que em costaria serien les matèries, ja que en tenim més, són més complicades i hem d'aprendre més informació, però ja veig que amb el pas del temps agafo apunts, penso més i el tinc tot controlat. I tu Martí, com ho vas viure?
Jo vaig viure el canvi una mica amb por, dient la veritat. Sempre se'm parlava de l'institut com si fos un lloc on trobaria que és molt complicat, que em costaria molt de socialitzar. Bé...
tot aquest tema i arribar a l'institut ha sigut tot el contrari m'ha semblat que socialitzar és molt fàcil fàcil per mi i ara conec persones que m'agradaria no perdre
I també les matèries, tot i que siguin una mica més estrictes i més complicades, sento que es pot arribar a les teves metes i aconseguir-lo.
I ara tu, Juanjo, com has sentit aquest canvi de primària-secundària? El canvi ha sigut, de veritat, bastant, per a mi una mica dur per tema de l'horari, perquè aixecar-se a les 6 del matí em costa molt.
sociabilitzar, la veritat és que a mi no m'ha costat gens i la gent pensa fa'm donar molta por perquè perdre els meus amics i de vegades et passa però coneixes alguns altres que no vols perdre encara que haies perdut els teus amics
Els mestres es relaten com si fossin monstres i la veritat és que quan s'enfaden poden ser-ho, però la majoria de vegades no ho són. Arriba a ser de veritat molt bonics amb nosaltres. No ha sigut un canvi per a mi molt dur a part de l'horari.
Llavors, ja de l'horari, com hem parlat dels companys, que a part de... no s'han de perdre els companys, sinó que es guanyen més amics en base a tenir... conèixer-los de la primària i ara conèixer nous de la secundària. Però com us sentiu a classe, a l'aula? Esteu còmodes? Us sentiu respectats, Aurora?
Per a mi l'ambient a classe segueix sent alegre i em sento respectada, però haig de dir que és més sorollós que a sisè i que trobo que hi falta respecte cap als mestres i una mica més de silenci quan algú parla.
Sí, això és un tema molt present a l'ESO, ja que som adolescents, estem entrant a l'adolescència, i llavors sí que passa que estan les hormones més alterades. I, Naomi, tu què tal? A veure, jo a classe sí que estic comuda, la veritat, conèixer tota la gent de la classe, però de vegades sí que hi ha molt de soroll, no s'entén res, i és més complicat estudiar i entendre les coses que sé si un mestre...
ja que quan, per exemple, algú aixeca la mà, no respecta el company i comença a tothom a parlar i no ens entrem de res. I tu, Martí, com et sents a classe? Estàs còmoda? Jo sento com a classe potser millor, això sí que és la veritat, perquè a vegades el comportament deixa molt que desitjar, però...
realment es pot treballar dit això ja que a vegades costa però bueno mig mig
I Juanjo? El Martí, l'Aurora i jo anem a la mateixa classe i comparteixo la seva opinió, perquè de vegades hi ha algunes faltes de respecte que a mi no m'agraden gens, perquè el mestre s'ha de respectar. Perquè si no és que després, a part que tu no t'enteres, no m'enterré jo, no s'entera el Martí, no s'entera...
el que hi ha darrere teu. Així que a mi de vegades em costa seguir la classe perquè el darrere està jugant a fer pilotes amb qualsevol tonteria.
Això sol passar, sí que és veritat que estem a primer d'ESO, encara és el primer trimestre, hauríeu de primer establir un ordre a la classe, acostumar-vos a vosaltres mateixos, és un canvi, com hem dit, de primària a secundària, de cares, d'estils, d'horari, per tant, sí que sol passar això i ho podem anar millorant amb el temps.
Llavors ara, quines han estat les teves principals dificultats que has trobat en el pas de la primària a l'ESO? És a dir, això que diem, a part que no podeu atendre classe per al soroll i tal, que és una cosa que s'ha de millorar com a classe, les assignatures, els exàmens, l'organització, l'horari és diferent, no?
La veritat és que la principal dificultat que he notat és que cada mestre ens demani una cosa diferent, com per exemple que a anglès em demanin que escrigui en bolígraf negre, a biologia en blau i després a història em demanin el títol negre i el text en blau. Això a mi al principi m'agobiava molt perquè el canvi a l'escola...
ens ho donaven tot molt mestregat, tot ho feia millor per igual, tots els mestres volien el mateix i, bueno, és el que m'ha costat més. Ho entenc perfectament, això també ho hem viscut tots.
Lo dels bolígrafs, l'anunciat en un color, la resposta en un altre color, però jo vull lociera amb això. Sí, això sí que sol passar. I tu, Naomi, què? Com havia dit abans, lo de les matèries, que han canviat molt i tot això. La veritat és que, d'opinió, també agafo els exàmens, perquè, com ha dit l'Aurora abans, que et piren...
et demanen una cosa molt diferent, tots els mestres, i si t'espaviles una mica més, si t'enteres més a les classes, encara que hi hagi molt de soroll, potser arribes a un punt en què els examens et poden anar millor, encara que siguin difícils, et preguntin coses més avançades, i, doncs, que estigui tot bé. Vinga, Martí, i tu, quines dificultats veus a l'ESO?
Doncs jo en el canvi de l'ESO he notat també, a part dels horaris, perquè sí, com deia el Juanjo, aixecar-se tant d'hora per anar a l'institut i tot això sí que em costa, em segueix costant una mica. I això, després els exàmens sí que tenen una miqueta més de dificultat
I també darrere d'aquell examen també has de tenir un temps més elaborat, un temps en què has de donar més temps en aquell estudi, en aquell examen, i et dificulta una mica més l'adaptació entre tots els exàmens que van posant en totes les assignatures.
Sí, llavors, tu, Juanjo, què? Com veus els exàmens, horari, organització de l'ESO? Doncs comparteixo bastant l'opinió dels meus companys, sobretot que cada mestre ens demani una cosa diferent, perquè després acabes sense saber què fer. Si aquest mestre ha demanat que posem tapa, dossier, aquest no l'ha demanat, aquest ha dit índex, aquest no, aquest diu en blau, aquest en negre, i també el que m'ha costat molt és...
que no se'n fan els mestres que m'avorreixo una mica les classes, perquè ja el nivell és una mica baix, perquè, per exemple, a mi no em costa, però hi ha gent que sí que li costa, llavors han de tornar a repetir-ho tot perquè s'entén, i això de vegades m'avorreixo molt. I també hi ha mestres
que parla amb un to de veu una mica que sembla com una missa. Va amb el mateix to de veu tota l'estona, no varia. I llavors, a vegades, amb aquest to de veu, em vengues a dormir-me. Sí, ja costa aixecar-se i a vegades amb la veu del professor, que com és baixeta, ja ens adormim una miqueta més. Però...
Com creieu que, ja ens heu parlat que l'ambient de classe és una miqueta amb més soroll, com creieu que l'ambient escolar i el clima d'aula creieu que té més implicació i capacitat de resposta al professorat o també depèn de l'alumnat? És a dir, aquest ambient escolar depèn de l'alumnat i del professorat o només d'una part?
Jo crec que hi té més implicació al professorat, tot i que també hi té bona part d'implicació a l'alumnat. En la meva opinió, l'ambient a l'escola o a l'aula depèn de la gent que compong el centre. Això ho crec perquè el mestre té el control de tot l'alumnat.
Per exemple, pot decidir fins i tot fer fora un altre alumne que espatlli el funcionament de la classe o aconseguir un ambient de respecte i familiaritat fent entendre des del primer moment que si hi ha respecte hi ha bon ambient. També fent classe més dinàmiques en què els alumnes puguin desenvolupar l'interès per participar, mostrant interès pel que explica.
per a poder-ho transmetre als alumnes. Bé, sí, és veritat. Em sembla que és una cosa que pot passar. I tu, Naomi, com? A veure, jo crec que aquesta part la té l'alumnat...
Perquè és molt més pensativament que l'anomenat tingui les seves conseqüències i tingui les seves responsabilitats a sobre i no ha d'estar espatllat tot el temps la classe perquè si no no s'enterà ell i no s'enterà la classe.
I tothom, crec que tothom ha de tenir aquesta responsabilitat perquè si no passen coses que no haurien de passar a la nostra edat i això, si passa molt seguidament, ens pot ser dificultat a l'hora d'avançar en altres cursos o retrasar-los. I tu, Martí, com creus que depèn?
Bé, jo crec que depèn més de l'alumnat que del professorat. M'explico. L'alumnat és qui vol aprendre, vol augmentar coneixements i és per tant que l'alumnat ha de tenir més cura en si de tot això, del...
del respecte a l'alumnat, als companys, i llavors el profe no té per què, sí que s'ha de fer respectar, però tampoc ha de fer com de policia, perquè la policia ja està als carrers, no? Realment els profes el que fan és ensenyar als alumnes perquè augmentin coneixement, saps? I llavors és per això que em sembla que l'alumnat hauria de ser més conscient.
Sí, la veritat és que sí. I tu, Juanjo, què? Comparteixo l'opinió i crec que això, el que més importa és d'alumnat, perquè al final el mestre no pot ser el teu pare i renyar-te. El mestre està allà per ensenyar-te
A fer un coneixement i si tu no vols aprendre, doncs tampoc has de molestar els altres. Si tu no vols aprendre, doncs et quedes al teu lloc i no et molestis perquè a sobre de per tu és per als altres.
Doncs sí, com hem vist, per un costat podem tenir opinions que el clima escolar depèn del professorat i per un altre costat depèn de l'alumnat, però a vegades hem de pensar i ser una miqueta crítics i pensar que depèn dels dos costats, que tal com els alumnes com els professors tenen la responsabilitat de mantenir una bona classe. Llavors, algú si ens podria dir com...
ha tingut una vivència així de... Per exemple, tu, Aurora, alguna vivència en relació al bonestar escolar que hagis viscut? Bé, doncs jo recordo com un dia a primària una mestra va ajudar una nena del meu curs a resoldre un problema d'amistat, del qual em va descobrir la seva existència durant la seva classe.
Sé que hi havia una molt bona relació entre aquella mestra i aquella nena, i com que no recordo ara mateix cap altre moment... Sí, de fet els moments així ens envolten i som molt comuns, per tant la nostra ment acostuma a arxivar-los. I tu, Juanjo, algun moment que t'hagi impactat, que hagis dit... Mira, jo a tercer o a quart em vaig posar...
un metall a la boca que era per obrir el paladar. Llavors jo estava molt nerviós pensant que els meus amics es reubrien. Llavors aquell mestre em va ajudar perquè em va donar consells, em va dir que no passava res, va parlar amb els companys un a un explicant-los el que passava i fent això el mestre la veritat és que em va ajudar molt perquè jo anava ja molt nerviós i se'm va treure.
Doncs moltes gràcies a tots. Espero que aquestes vivències i que entenem que l'institut és un gran canvi, al qual no hem de tenir por perquè ens hem d'enfrontar.
Sí, la veritat és que ha sigut molt encoratjador escoltar-vos. És un pas molt important i molt difícil que heu d'aprendre sí o sí i m'emporto reflexions molt bones d'aquesta xerrada. Fins aquí la secció de l'Institut Aigua Viva del Posa't les Piles. Espero que hagueu gaudit i fins la propera.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a defensar la necessitat del nou model de finançament pactat amb l'Estat per poder oferir als ciutadans uns millors serveis públics. El cap de l'executiu ho ha dit fa uns instants abans que comenci a Madrid, la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera on la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, presentarà l'acord als consellers de totes les comunitats autònomes. Escoltem el president Illa.
El reforçament dels serveis públics, la millora dels serveis públics, en tant que cohesionadors de la societat, en aquest cas de la societat catalana. En aquest sentit cal interpretar i cal veure les propostes de finançament que hem fet aquests darrers dies. Finançament per millorar els serveis públics. Recursos pels serveis públics són les competències principals que tenim les comunitats autònomes. I ja ha fet aquestes declaracions en un acte al Palau de la Generalitat davant del plenari del Consell de la Catalunya Exterior.
Els metgis catalans tornen avui i demà a la vaga. És la tercera tanda de mobilitzacions dels últims mesos que els facultatius tiren endavant per protestar per la sobrecàrrega de feina que pateixen i contra les guàrdies de 24 hores. Reglamen al govern millores laborals amb un espai propi de negociació i alerten la ciutadania que tot plegat els interpel·la directament per la qualitat de l'assistència que acaben rebent. A tot plegat, salut ha recordat els professionals que les seves condicions ja es van discutir en un conveni que ells mateixos van signar.
I el govern acorda més càrrec comuns doblar la taxa turística a partir de l'abril. L'objectiu és que un 25% de la recaptació és destini a polítiques d'habitatge. Els empresaris de l'allotjament turístic de Catalunya rebutgen l'increment que el consideren improvisat, poc estratègic i amb un afany recaptatori.
I Educació vol que el curs comenci el 8 de septembre en els pròxims tres anys. La mesura afectaria el segon cicle d'infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional de grau bàsic. Mai s'havia planificat en tant d'antelació i el sindicat majoritari de mestres USTEC ho rebutja frontalment.
I en esports, Joan Cancelo, Joao Cancelo, ja és jugador del Barça. El lateral dret portugués arriba cedit fins al final de temporada procedent de l'Al-Hilal de l'Aràbia Saudita. Amb 31 anys, torna a l'entitat blaugrana després d'haver-hi jugat en una primera etapa fa dues temporades a les ordres de Xavi Hernández. En l'acte de presentació, Cancelo va explicar que sempre ha prioritzat l'oferta del Barça malgrat l'interès d'altres clubs.
I pel que fa el temps, avui dimecres hem arribat a una dinàmica ascendent de la temperatura. A partir de les hores i d'aquesta tarda, la màxima ja començarà a baixar lleugerament per l'oest. Els valors més elevats arribaran als 16 i 17 graus al nord-est, prelitoral central i a les terres de l'Ebre. Notícies en xarxa
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors. Dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet.
El POU. Un espai de contingut científic de divulgació que posa en valor la recerca i el coneixement. El POU. A la sintonia de Ràdio Mollet, dimecres a tres quarts de dues del migdia, el 96.3 de la FM.
El Pou. Vols escoltar un programa fet i dirigit per gent gran? Sí, on el puc escoltar? Es diu La Gent Gran, a Ràdio Mollet, cada dimecres a dos quarts d'una i els dissabtes a les onze del matí en redifusió. Quina és la millor cançó de la història? No!
Descobreixo a Rock and Classics. A Rock and Classics podràs fer un autèntic viatge en el temps i redescobrir els grans èxits de cada dècada. Els millors discos, les cançons més famoses, la història dels artistes més emblemàtics amb referència al context social de cada època. Sau, ACDC, Beatles, Police, Loquillo, Bob Dylan, tots els estils més punxats s'uneixen a Rock and Classics.
T'espero el dimecres, a les 10 de la nit, a Ràdio Mollet.
Parlarem dels productes que teniu de proximitat, els que teniu de temporada i d'aquests productes què en farem. Hi ha moltes formes de desigar un castell, el que passa que al final, el procés final de portar un castell a Nova Plaça són aquestes dues setmanes que encaixa tot. I l'avui de la càmera, entenc que l'avui de la càmera és el teu avi, en la qual cosa devia ser un curt documental, i la Gavi què era exactament?
Sí, també és un curt documental, tots dos. De fet, primer va venir l'avi de la càmera i després va ser la Gaby, que justament és curiós perquè la Gaby es va filmar a Cinco Pinos, del municipi germenat de Mollet. No has pogut escoltar algun programa? Recupera'l al podcast radiomollet.com. Els programes de Ràdio Mollet, quan tu vulguis i allà on vulguis.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, aposa't les piles.
Fins demà!
Us donem la benvinguda, si just ara us acabeu d'incorporar a la sintonia de Ràdio Mollet, aquest és el magassin matinal del Posa't les Files, i els dimecres, en aquesta franja horària, compartim conversa amb la psicòloga Teresa Prades. És una de les professionals que trobareu al centre de psicologia Psico3 de la nostra ciutat.
que està situat al carrer Francesc Cambó, número 19, i el telèfon de contacte és al 93 170 45 18. Repetim, 93 170 45 18. Són presents a diferents xarxes socials i podeu mirar també els serveis que ofereixen a través de la pàgina web psicotres.net i el 3 sempre ho diem amb número.
Benvinguda, Teresa. Bon dia i bon fred. I bon fred, sí, sí, sí. Ho hem comentat també avui en començar el programa amb el nostre convidat, que feia molt de fred. Escolta'm una cosa, ens has proposat parlar de l'abandonament emocional. Què és això de l'abandonament emocional? Que un es deixa?
Riu. Ja està bé que la gent rigui, és a dir, que ja m'agrada. No, l'abandonament emocional vol dir que un abandonament, per exemple, quan diem aquest pare ha abandonat el seu fill o que ha abandonat el gos o tal, pensem que l'abandonament és físic, és a dir, deixa el nen o la nena anar allà i se'n va, no?
Aquest és un abandonament que té unes conseqüències, evidentment, però llavors jo per mi crec que és pitjor l'abandonament emocional. És a dir, que la figura paterna la tens allà, però no hi és amb tu. És a dir, que tu tens la sensació que estàs sola, que no t'omple les carences emocionals que tu tens. Tens aquella persona que està allà, però que realment notes que emocionalment no t'està donant el que toca.
que crec que això és pitjor, perquè el pare o la mare que se'n va, al final sí, se n'ha anat, té unes conseqüències, però ho assumeixes, pots elaborar-ho i sobreviure, no? Però clar, que tinguis una persona al costat que és el teu referent masculí o femení i no estigui per tu a nivell emocional, et critiqui tot el que fas està malament o no et cuida, jo crec que això encara és pitjor.
I això es dona sobretot en situacions en la infantesa? Comença en la infantesa, però també pot ser a nivell d'adults. Vull dir, estar amb una persona que tens una relació emocional i aquella persona no et dona el que tu necessites. O la tens al costat i veus que està lluny, que li parles i està lluny. Sí, que et contesta, però que realment no hi ha una connexió. Notes que hi ha com un afredor
una buidó i allò et fa sentir molt malament, no? De fet, sovint s'ha sent a parlar d'allò que no hi ha pitjor situació que el sentir-se com ignorat, no? Sentir-se sol mentre estàs acompanyat físicament, no? Sí, sí, és el pitjor, no? Perquè de què...
D'alguna manera, si no ho tens clar, aquella persona pot començar a pensar per què m'està fent això a mi, per què no està per mi, què he fet jo, què és el que em falta. Si ets un nen, els nens aquells que els pares sempre troben un però, per molt bé que facin les coses, no arriben mai a la perfecció, sempre els estan criticant el que fan, no accepten la manera de vestir-se o no accepten la manera de ser...
i notes que no hi ha una connexió emocional amb aquell pare o mare. Aquest d'agota, aquest abandonament. És a dir, per què una persona ignora l'altra? Bueno, hi ha diferents motius. O bé perquè estàs... Però, clar, poden haver-hi diferents motius, però quan estem parlant allò de relacions tan estretes, que representa que si tu ets pare o mare és perquè has volgut. O no. Però, d'entrada, hauríem de suposar que sí, no?
No sempre és així. A veure, això és la lògica, però a vegades es tenen fills per omplir un buit. Quantes parelles tenen fills perquè no s'entenen i pensen que a un fill els retornarà aquella il·lusió que han perdut.
Amb la qual cosa, aquell nen, un cop està allà, si aquell nen no compleix les expectatives que tu t'has creat, o si realment, en comptes d'unir la parella, el que fa és separar-la i crear més problemes, doncs pot ser que rebutgis la parella o pot ser que rebutgis el teu fill, perquè el fas sentir culpable de la teva situació. Exacte. Llavors, en principi...
A veure, ser pare i mare tampoc és tan fàcil, no? No, no, jo no he dit que sigui fàcil, però pensava jo de dir... Clar, que quan estàvem parlant de relacions tan estretes, em preguntava per què es produeix aquest abandonament si tu estàs amb una persona, en teoria hauria de ser perquè vols ser-hi amb aquella persona. En relació d'adults o en ells? Bé... En relació d'adults, moltes vegades s'està en parella...
per no estar sol, perquè l'alternativa de deixar la parella encara, en la teva imaginació, encara és pitjor, no? Llavors, aguantes moltes situacions d'aquesta buidó, que jo crec que és terrible, i l'aguantes perquè penses, bueno, no em dóna el que jo vull, però clar, hi ha moments que mira, em diu això, hi ha moments que està per mi, no? I això fa que me'n tinguis en aquella relació, però al final...
passa factura. Llavors, per molt pitjor que sigui el d'estar sol, sempre serà millor que no estar amb una persona que realment no està per tu. També la sensació d'abandonament és una sensació subjectiva. A vegades m'he trobat amb nens que se senten abandonats pels pares
Però potser aquell abandonament no és real. Veus que parles amb els pares i veus que sí, que de fet estan donant, no? El que passa és que el nen ho viu d'una manera que potser no li estan donant de la manera que ell vol, no? Llavors se li ha de fer veure, bueno, doncs sí, que estan per tu, però clar, el que tu vols, potser és estar les 24 hores amb la teva mare, no a l'escola, clar, això no és possible. Llavors has d'anar una mica treballant tot aquest tema. Perquè què és el que t'explica un infant quan et diu allò que ens...
Clar, no t'expressarà, jo em sento abandonat emocionalment. No, no em fa cas, no està per mi, no m'ajuda a fer res, quan li dic les coses no em contesta... Clar, potser li estàs explicant una cosa quan la mama està fent el dinar, està pendent la rentadora... Clar, potser no és el moment que tu li expliquis el que t'ha passat a l'escola, no? Llavors...
Es parla amb el nen, has de triar les situacions adequades, i també es parla amb els pares, d'estar una mica al loro, de dir, mira, ell té aquesta sensació, hi ha determinades situacions que hauríem de canviar, i es fa una feina pares i fills. Hi ha realment nens que se senten abandonats perquè realment ho estan, que parles amb pares i penses que...
Bé, doncs en aquella persona ha sigut mare o pare perquè no ha tingut més remei i a vegades et trobes amb mares que no connecten amb els seus fills. Perquè, clar, això també és possible, no? Vull dir, igual que nosaltres no connectem determinades persones, el fet de ser mare no dona per segur que tu tinguis un bon rotllo amb el teu fill. I hi ha mares que, bé, doncs si han viscut un embaràs difícil...
o parts que expliquen cada part, que dius, uff, com t'has animat a en tenir una altra, no? I veus que no hi ha una connexió, nens que són difícils, hi ha nens i nenes que realment són difícils de portar, vull dir, que et porten a la desesperació i que en determinat moment els pares poden sentir un rebuig, no? Vull dir, uff, ja torna a l'escola, a veure com vindrà, a veure com sortirà, tal...
A la Teresa em venien imatges de pel·lícules, de situacions del pare o la mare que no arriba al festival del col·le o al partit de futbol o que no se n'oblida de l'aniversari.
Això serien abandonaments emocionals? El nen aquí pot sentir-se abandonat, abandonat que aquest papa no està per mi. Clar, tu li pots explicar, és que haig de treballar perquè si jo no treballo i faig tantes hores tu no tindràs el futbol o no ho faràs al ball i necessito treballar. Llavors es tracta de, jo crec que això és un pecat, no?
Jo crec que és un defecte de la societat en la que estem, que s'ha de produir molt per guanyar molts diners perquè ens hem creat moltes necessitats i en els nens també els hem creat i això té un preu. El preu és treballar moltes hores per poder aportar el que li has creat, aquelles necessitats. Llavors és una mica frenar i dir, bueno, a veure...
tenir un iPhone 10 o ja no sé quina versió van, perquè jo ja m'he perdut. Això és com les Nintendos, que ja no saps per quina van. O estar més temps amb el meu fill, llavors una mica valorar, no? Jo crec que ara hi ha com una corrent, no diria una corrent, però sí que hi ha...
una proporció important de pares que prefereixen estar més pels fills i potser guanyar menys. I jo crec que això hauria de ser. Perquè si no, si pots tenir una casa de tres plantes, però a quin preu? Es pot evitar, s'ha de treballar, entenc, no?, aquest abandonament, comentaves, clar, has d'escoltar en dues parts i potser t'adones que és més un sentiment que no passa una realitat, o al contrari, t'adones que sí, que...
Sí, és veure una mica, cada cas és analitzar-ho, què hi ha de realitat, què hi ha d'imaginació del nen, no? Llavors es treballa en dues parts, es treballa amb els pares, es treballa amb els nens i es fa teràpia també emocional. És que t'anava a dir, m'imagino que també hi ha com una reacció, no? És a dir, si tu ets sense abandonat, doncs potser comences a fer coses, alguna rebequeria, alguna cosa, jo per cridar l'atenció de dir, escolta'm,
Exacte. Això que diem nens difícils, bé, de vegades són difícils, perquè ho són, perquè tenen un caràcter... Sí, hi ha nens difícils que, per exemple, un nen amb TEA, o un nen que hi ha, potser amb un trastorn de conducta, que hi ha punta maneres de patir, no?,
Nens que tot els molesta, vull dir que imagina't que s'han de vestir, tota la roba li molesta, tu estàs desesperat, ja et munten un número, ja és complicat. I hi ha nens que el que fan és, per cridar l'atenció precisament, o es porten malament a la classe,
o es porten malament a casa. Llavors, és cada cas analitzar el per què està actuant així i realment anar a treballar sobre la font. Però sempre, sempre, sempre s'ha de treballar pares i fills. I fer teràpia familiar sempre. El nen no està aïllat amb una família. A part que amb una família tots s'interrelacionen. Si canvies a un...
i un canvia l'actitud, veuràs que els altres fan l'efecte de rebote i també canvien. M'imagino que tampoc es tracta d'assenyalar culpables, no? No, no. Allò de... Jo parlo més de dinàmiques, no? A veure, hi ha una sèrie de situacions que cadascú reacciona d'una determinada manera, no? Vale, anem a veure com podem fer perquè, bueno, canviar aquestes reaccions, no? O millor tenir una discussió amb un nen...
que arriba un punt que tu has de dir, escolta, no, mira, ja ho hem parlat, això, ja està, és el que hi ha. Vull dir, et pots enfadar, entenc que t'enfadis, però no podem fer-hi més, no?, i tallar. Hi ha pares o mares que continuen allà volent-lo convèncer, no el vulguis convèncer perquè ell està enroscat allà i no el convenceràs, i tu t'estàs creant aquí una angoixa, acabeu cridant i amb aquella sensació de, uf, que mala mare que sóc.
Estava pensant que, sempre ho hem comentat, la importància de la comunicació, també per expressar aquests sentiments i aquestes sensacions que un té. Clar, també depèn de si tu tens, per exemple, si ets una persona que ets molt...
com ho diria, no? Diria freda, però sí que ets una persona molt cerebral, no? Que ho passes tot pel cervell i les emocions, doncs sí, saps que estan allà, però no t'hi deixes portar. Imagina que tens un nen que necessita precisament expressar emocions, doncs clar, tu, potser allò et molesta, no? Doncs vinga, va, no passa res, tal? Llavors el que fas és vas tallant-li en aquell nen la manera d'expressar-se, no? Llavors aquell nen es pot sentir de dir, uff...
La meva mare no em dona el que jo necessito, que és a nivell emocional, i això passa moltes vegades. Persones que són molt cerebrals, persones que a nivell de sentiments es veuen perdudes, la relació amb els fills aquí es veu una mica alterada també. Clar, perquè després això deu passar a factura, no? Si això no es resol a la infantesa... Passant a les relacions d'adults, que llavors el que estàs buscant en la relació que estableixes amb adults
allò que els teus pares no t'han donat, no? Llavors busques aquella demostració d'afecte, no? Persones, per exemple, que contínuament necessiten que la seva parella li demostri que se l'estima, no? O que se l'escolta. Llavors, clar, això també té un punt de cansament, no? Perquè l'altre pot dir, bueno, és que no puc estar contínuament, tu hi has de donar per fet, no? Clar que et puc dir de tant en tant, però no contínuament t'ho has de demostrar, has de confiar en mi també, no?
Clar, que jo quan parlava de comunicació no em refereixo únicament a la comunicació verbal, de vegades també la no verbal és molt important, no? Hi ha una abraçada, no? Sí, perquè moltes vegades estem dient una cosa amb les paraules i amb els actes fem una altra, no?
Hi ha persones que, per exemple, això no se n'adonen que ho estan fent, no? Li estàs dient al nen que, d'acord, ja, que això és un rotllo, que no és una tonteria, que ja està, però, per l'altra banda, després t'estàs queixant que em vas a donar una abraçada i et diu que no. A veure, un contrasentit, no? Per una banda el limites i per l'altra...
Llavors, o entre parella igual, no? Vull dir, li estàs demanant contínuament que t'estigui dient que t'estima, potser l'altre pot pensar, bueno, si sempre t'ho haig de dir, és que al final desconfies de mi, no? Per fer això no cal que estiguem junts.
I llavors la por que et deixin, doncs moltes vegades et vas retenint, no vas dient res. I comentaves, Teresa, clar, si de petita has sentit aquest abandonament, potser quan siguis adult també acabes reproduint les relacions també adultes, no sé si també acabes tu
funcionant igual que ho han fet els teus pares amb tu, o no? I a vegades passa això... O tot el contrari. Depèn. A vegades, si has tingut... O acabes sent superprotector, no? Allò de dir, doncs ara compenso tot el que jo no vaig... I també és perjudicial, no? Depèn de les persones. Hi ha persones que analitzen, doncs mira, a mi m'ha passat això, jo no vull ser aquest tipus de mare, vull ser una mare diferent.
i actuen diferent, i a vegades que ho intentes o ja no hi ha aquesta reflexió, no? Llavors reprodueixes el model que t'han donat a tu. Bueno, a mi no m'ha anat tan malament. Com que no m'ha anat tan malament, doncs mira, estic sana, vull dir estic bé, doncs el meu fill igual, no? Depèn de les persones, això.
Bé, ara com la Teresa estic sana, clar, una cosa és el sentir-se, no? Sí, no, jo què sé, a vegades no s'ha de pagar els nens, no? No s'ha de pagar els nens, però clar, sempre hi ha algú que diu, a mi em van donar una bufetada i escolta, estic bé.
Sí, clar, no t'has mort, però hi ha maneres més, diguéssim, sanes, coherents, d'educar un fill, no educant-lo, de dir, et portes malament, et fum una nata, perquè llavors després ell ho reprodueix. I a vegades m'he trobat amb nanos que en el col·le peguen, però clar, vas analitzant a casa i també s'escapa alguna bufetada. També...
També has de tenir molt en compte l'edat del fill. També. I el llenguatge que t'ho fas servir. Exacte, i a vegades em trobo amb mares que pensen que això no és la manera correcta i pares que diuen, no, no, si s'ha de pagar que et pegui, perquè no deixaré que li peguin. Bueno, a veure, potser hem d'ensenyar-li a resoldre els conflictes, no? Si no, anirem tots pel carrer fotent-nos hòsties. I tampoc és el plan. Exacte.
No, no, estava pensant allò que de vegades allò veus situacions i, clar, si no saps tota la història, fem interpretacions errònies. Exacte, sí, sí. Que és molt fàcil allò... També això és una altra de les coses que ens quedem... És que ara m'he lligat. Que ens quedem en relacions superficials, no? Perquè com que no tenim aquesta coerència emocional, no? Tenim aquesta carència, el que fem és buscar relacions superficials que no ens impliquin emocionalment,
i que les puguem deixar i que no ens facin mal, perquè al final acabes fent una barrera protectora que no ens facin mal. Tinc relacions de poca durada o el que sigui i no m'implico emocionalment. És la manera de no fer-me mal.
Ja veieu l'abandonament emocional, que no és deixar-se anar emocionalment, sinó sentir-se abandonat, que sapigueu que ja darrerament també hi ha jocs de taula per estimular i parlar de les emocions amb els nens.
Sí, això diu molt de la societat, que hi hagi llocs de taula per treballar les emocions. Sí, bueno, doncs això. Diu el que estàvem parlant, no? De fet, que potser les emocions les deixem arraconades, no? Exacte, sí, sí. El grau d'exigència és tant que s'ha de produir, s'ha de fer, s'ha de... S'ha de ser productius. Doncs que ens oblidem allò de fer un petó i una abraçada, que és tan... Fantàstic. Sí. Tres, ho deixem ara aquí. Moltíssimes gràcies. Fins la setmana vinent. Adéu-siau. Adéu.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Sabies que...
Coneixes la paradoxa del vaixell de Teseu? Imagina't un vaixell antic, el famós vaixell de Teseu. Amb el pas dels anys, les taules de fusta del vaixell es van podrint i els fusters les substitueixen una per una fins que no en queda cap de les originals. Aleshores, sorgeix una pregunta fascinant. Continua sent el mateix vaixell? La paradoxa del vaixell de Teseu planteja un dilema filosòfic sobre la identitat i el canvi.
Si tots els components d'un objecte són reemplaçats, continua sent el mateix objecte o es converteix en un completament diferent? Les coses es compliquen encara més si algú agafa les taules velles i reconstrueix un altre vaixell amb velles. Quina de les dues seria el veritable vaixell de Teseu? Qui conserva la forma original o el que conserva les peces originals?
Aquesta paradoxa no només aplica els objectes, també es relaciona amb els seus sers humans. Cada cèl·lula del nostre cos és renovada amb el temps i tanmateix ens continuem considerant la mateixa persona. Què ens fa ser nosaltres? La matèria de què estem fets o la continuïtat de la nostra consciència i dels nostres records?
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Avui us hem parlat de la festa major d'hivern de la nostra ciutat, però demà ens centrarem en una de les activitats, la 31ena trobada gegantera de Sant Vicenç. Però això serà demà, així que us hi esperem a partir de les 9 aquí a la sintonia de Ràdio Mollet. Ja sabeu, remissió integrada al programa a partir de les 3 de la tarda. I quan vulgueu, a través de la pàgina web radiumollet.com. Tingueu una bona jornada. Adéu-siau.
Fins demà!
Gràcies.