Posa't les pilets.
Hola, molt un dia. Benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet. Al Posa't les Piles es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Sergio Bardeño i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Avui, per començar, com és habitual, farem aquest apunt informatiu que ens ha preparat la nostra companya Carla Ramos.
Després tindrem l'entrevista d'actualitat i estava pensant que just ahir us parlàvem d'una companya periodista d'aquí del Vallès que és cantant i avui us parlarem també d'un jove periodista també del Vallès que doncs ha començat allò les seves primeres passes en l'àmbit literari i ens ve a presentar el seu segon llibre que es titula si no m'erro ara ens ho comentarà ell però és la tercera estrella relats de la tercera estrella
Amb en Sergio Carrillo parlarem el dia d'avui. Sergio Carrillo Rodríguez és el nostre company que ens acompanya avui als estudis de Ràdio Mollet. Després, què més tindrem? Tindrem l'espai de cultura viva que ens permet conèixer això de llables gegants dels diferents indrets de Catalunya.
També tindrem el tast i avui a l'espai del tast ens estrenem. Parlarem d'estilisme, parlarem d'imatge i que millor que fer-ho acompanyats d'una assessora d'imatge. La Carolina Martín ens explicarà quins són aquells bàsics que hem de tenir i també com ens pot canviar la nostra imatge alguns que altres complements.
Aprofitant també aquesta època que ja està finalitzant allò de rebaixa, potser podem aprofitar aquelles compres que paguen la pena. I després també tindrem l'espai de sons de taverna i, com no, l'espai del col·leccionisme compartit amb la presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, que ens ve a parlar d'una col·lecció que és el de gerres de cervesa. Tot això en el dia d'avui, al Posa't les Piles, comencem.
I ara sí, donem pas a la PUNI Informatió, espai que compartim amb la Carla. Molt bon dia, Carla, com estem? Bon dia, Emma. Avui parlem de ple, ahir teníem ple l'Ajuntament, la Corporació Municipal Molletana, i la Carla va fer seguiment d'aquesta sessió, com va anar tot plegat.
Sí, ahir a la tarda, en coincidència amb el darrer dilluns de mes, des de l'Ajuntament celebraven aquesta nova sessió plenària ordinària i un dels punts és que es va aprovar la revisió del Document Únic de Protecció Civil de Mollet del Vallès, el que es coneix com a DuproSim. Es tracta d'un document que reuneix tots els protocols d'actuació segons els riscos naturals o especials
que es puguin produir a la ciutat com és ara calor o fred intens, la contaminació atmosfèrica o la concentració de persones en un lloc concret, entre d'altres. És una eina que analitza el risc i la vulnerabilitat del municipi i estableix els procediments operatius que cal seguir. Raül Broto, primer tinent d'alcaldessa Mollet, ha ressaltat la importància del document afirmant que permet la planificació d'actuació davant d'una situació d'emergència.
Cal posar en valor aquest document per la importància de tenir planificada, protocolitzada i compartida l'actuació davant de l'emergència, perquè aquest és un factor clau. El nostre Duproxim, en aquest cas, està validat i treballat conjuntament amb tots els cossos de seguretat i emergències, amb Mossos, Bombers, Policia Local i Protecció Civil.
No és que fins ara no hi haguessin aquests plans per gestionar, però si més no, les situacions d'emergència es gestionaven segons els plans i protocols establerts en cada matèria, però ara aquesta tasca estarà unificada en un mateix pla. També comentar que és un pla, arriba en un moment en què en els darrers mesos s'ha hagut d'activar diversos plans de protecció civil. Aquí a la ciutat, per exemple, parlem recentment d'aquest pla,
episodis d'avantades, però també, per exemple, quan hi havia sequera o per les precipitacions intenses o també per exemplificar-ho en la pagada general que es va produir a l'abril de l'any passat. Doncs sí, estàvem pensant precisament això, que segurament aquests plans s'han d'anar actualitzant perquè també tot canvia. Comentaven que és un pla viu, que ara s'aprova aquest pla, però que a més no sempre pot estar modificació segons els temps o situacions que es presentin a la ciutat.
Més coses, Carla. Comentem altres temes i és que l'equip de govern treballa en la creació d'un espai de dol perinatal que s'ubicaria al cementiri. L'alcaldessa ha avançat a Ràdio Mollet que ja han contactat amb un escultor local i que la intenció és poder inaugurar aquest espai el mes d'octubre d'aquest any. El 15 d'octubre es comemora el Dia Internacional del Dol Perinatal. Són declaracions de Mireia Dionisio.
Sí, continua sobre la taula del govern municipal. És un espai que estem treballant per tenir-ho i, si és possible, a veure si el podem tenir aquest mes d'octubre, que és el mes en què es commemora aquest dolç. I ara ja hem parlat amb l'artista local que volem que ens faci l'escultura i, per tant, estem treballant. I, com deia, tot i que ja sabeu que jo sempre soc molt prudent,
amb el tema dels terminis, perquè la llei de contracte no ens ho posa gens fàcil, però la veritat és que estem treballant per veure si ho podem tenir enllestit per aquest mes d'octubre d'aquest any.
D'altra banda, també l'Ajuntament ha treta licitació a les obres de reparació de diversos blocs de nínxols del cementeri municipal amb l'objectiu de continuar millorant l'estat de conservació d'aquest equipament. Els treballs inclusos en el projecte contemplen reparacions i impermeabilitzacions de la coberta, reparació d'humitats a les parets, també d'esquerdes i arrebossats, entre d'altres. El termini per presentar les ofertes finalitza el 23 de març.
Molt bé, Carla. Doncs ho deixem aquí, aquestes i altres informacions a la una, a l'informatiu Mollet al dia. Que vagi bé. Igualment. I ara anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt un dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació molt estancada, molt tranquil·la, molt anticiclònica, sense pluges, però avui amb més boira que no pas els últims dies. Aquesta boira, sobretot, marítima. En alguns moments aquest cel estarà completament carregat amb molt mala visibilitat arran de mar i, sobretot, serà la costa d'Aurada, on aniran persistint més aquestes boires, especialment sobre el mar. També aquest matí alguna boira a les Baix de Lleida, la de la Segre, per exemple, però que es desfarà de seguida.
i la tarda que tornarà a ser molt càlida, fora de la costa, on baixarà una mica la temperatura a la resta del país. La tarda tornarà a ser de molt avançada primavera. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Llegan las dudas gritando que sí fue mi culpa. Desmandicando palabras usando tu voz. Imaginando que van a escuchar mis disculpas. Rompiste todo cuando casi estaba perfecto.
Fins demà!
No quiero oír nada más, ya conozco...
Això que farem avui en aquesta entrevista jo crec que ja s'està acostumant allò al nostre convidat a serien aquests micròfons perquè ens va venir a parlar d'una publicació col·lectiva titulada Cartes para cuando ya sea demasiado tarde i avui ens ve a presentar un altre llibre que just aquest divendres passat
presentava el camp de futbol de Sant Fos, perquè ell havia estat jugador d'aquest equip, i que es titula Relatos de la tercera estrella. Estem parlant de Sergio Carrillo, que és periodista, com nosaltres, tot i que ara està exercint de mestre, de professor, i pel que veiem, amb una vena literària darrerament, que escolta'm, què tal, Sergio, com estem?
Molt bé, molt content, i a més molt content d'estar aquí perquè jo vaig començar, ara que ho parlaves, jo vaig començar a fer de periodista amateur aquí a Ràdio Mollet. D'això ja... Fa molts anys. Fa molts anys. Escolta'm una cosa, Sergio. Què passa? Com és que això, aquest coquet de la literatura?
No és que hagi nascut ara de cop, no és un bolet que ha sortit, sinó que jo des de fa molts anys, des dels 18-19 anys, vaig escriure moltes coses per mi mateix. Sempre m'ha fet molta vergonya publicar, perquè és molt fàcil publicar periodisme, perquè fas un relat d'una història aliena, però quan ho escrius de tu o els teus propis relats de ficció,
Sempre m'ha fet molta vergonya. I ara, aquesta editorial Ursaí m'ha donat l'oportunitat de publicar col·lectivament, que és molt més fàcil, perquè fas una petita aportació, fas dues petites aportacions, i et sents molt ben acollit entre, en aquest cas, 27 persones que també hi han participat.
Això t'anava a preguntar, no? L'experiència de treballar de forma col·lectiva, clar, són relats independents, no és allò que tu t'hagis de posar d'acord, ho comentaves, en aquest concret sou 27, no és que ho segueu de posar d'acord, no? La temàtica sí, que és el futbol. Sí.
De fet, la temàtica és el mundial del 2022 que va guanyar l'Argentina, perquè tot el projecte neix a l'Argentina, són 25 argentins, un uruguayà i un català, que sóc jo, i la temàtica és aquella, però qualsevol persona podia escriure del que volgués en el context aquell del mundial.
I hi ha relats molt diferents. I és la pròpia editorial que us proposa la temàtica? No, és autogestionat. Som gent que hem participat en l'editorial Orsay, en tallers, formacions, que ja hem fet coses amb ells, i que de manera autogestionada hem decidit anem a crear coses pel nostre compte. Suport absolut de l'editorial, que tot el que fa aquesta subeditorial que som, Col·laborativa Insight, tot el que fem,
ens ho pengen a les seves xarxes, tot el que fem ho tenen a la seva botiga física a Buenos Aires, però ens ho hem fet nosaltres sense el vincle directe de l'editorial. Ara que diu allò el Sergio, la seva botiga física allà a Buenos Aires, però vosaltres també teniu el llibre físic, ho dic allò per si alguna persona diu, escolta'm, però és que a mi m'agradaria tenir-ne el llibre, ho pot tenir? És a dir, a través de xarxes podeu contactar amb el Sergio? Sí.
Si em poden contactar a mi a Instagram, si em busquen Sergio Carrillo Rodríguez o SCarri 20, em trobaran i ara mateix només els tinc jo a casa dels meus pares, que tinc allà a les capses i si me'ls demanen, doncs això, mà a mà, els hi dono.
Escolta'm una cosa, Sergio, la temàtica tu ja et va enganxar perquè hem dit que has fet la presentació, la primera presentació pública l'has fet en el teu club, que tu durant anys havies estat, no sé quants anys havies estat jugant. 16 anys. 12 com a jugador, 4 com a entrenador.
És a dir, que el tema del futbol el portes a les venes. Sí, sí, jo és que ho vaig veure, aquest és el quart llibre d'insai d'aquesta editorial autogestionada, jo en els altres no hi he participat, perquè no em van encaixar les temàtiques, però aquest vaig veure, dic sí, sí, a més soc molt del Messi, i vaig pensar, és que em ve de gust parlar de com una persona que realment més igual si guanya a l'Argentina, al Brasil o a Austràlia,
d'alguna forma vaig celebrar aquell Mundial i tenia ganes d'explicar-ho. De fet, participes en dos relats. Un, ja ho has dit, va sobre Messi, no? Jo crec que de Messi hi ha molts seguidors també aquí a casa nostra, no? Perquè, vaja... Sí, perquè som culers, som del Barça... Som del Barça i perquè és un gran jugador. I l'altre...
Perquè l'altre Llovisca l'has escrit en un viatge que vas fer a l'Assessores i que des d'allà doncs no sé si et va inspirar també al futbol o perquè crec que també ho barreges amb ciència, explica'ns.
És un joc literari, aquest segon és un joc literari, de fet crec que és un dels relats més diferents de tot el que hi ha al llibre. No sé si millor o pitjor, però com a mínim més diferent sí que ho és. I és un repte, després de tenir el primer relat acabat vaig pensar, ens donen l'oportunitat de fer-ne dos, vull fer una cosa que destaqui, i em vaig preguntar, soc capaç de fer un relat que parli del mundial aquest en concret des de l'òptica de l'Argentina?
que vinculi amb les meves vacances en aquelles illes del mig de l'Atlàntic i que hi podem introduir alguns personatges de la història, de la ciència, de la literatura, que ho hagin parlat d'aquelles illes o que les hagin trepitjat de manera rellevant. I, per tant, vaig barrejant des de l'Atlàntida de Verdaguer, Jules Verne, no ho sé, els introdueixo de tant en tant a mig d'un partit molt concret de l'Argentina contra Països Baixos.
És a dir, que és allò una ficció total, allò has dit que és un joc literari que, doncs, m'imagino que a nivell de creativitat ha estat molt més potent, no?, perquè l'altre és molt més tu, no?, que parlar de Messi...
Sí, sí, l'altre parlo de mi, de la meva visió del Messi i de fet de la meva visió de com de greu m'ha sabut el tracte que tants argentins li han donat al Messi durant anys. En aquest, jo no diria que és ficció. No faig un relat de ficció, faig més aviat un relat de...
introdueix una mica la ficció, és cert, però és més aviat un recull de personatges que no m'invento res. O sigui, cito realment frases que han sortit en llibres de Berne o a la pròpia Atlàntida. És a dir, que has necessitat allò que tu tenia clar. He fet recerca, sí, sí. Vaig anar a la biblioteca a agafar l'Atlàntida de Berne i dic, jo sé que em parla, sé perfectament que em parla de les Azores. Vaig a recollir-ho, vaig a trobar-ho, vaig a mencionar-ho.
És que en Julio Verne va visitar l'Atlàntic, per exemple, a la ciutat de Vigo, tenen allò una escultura que recordar a Julio Verne. És que de fet m'estava llegint 20.000 milles de viatge submarino en aquell moment i de cop parla de l'Atlàntida també i de les Azores. I dic, ostres, això ho he de recollir perquè és que em ve perfecte.
Escolta'm una cosa, una vegada vosaltres feu l'aportació, és l'editorial la que revisa, la que diu, doncs, escolta'm, això sí que té la qualitat, encaixa, compartiu la resta d'escriptors, no? Sou 27 i dieu, doncs, sí o no...
Com ho gestioneu? Sí, hem tingut la sort que hi ha un coordinador que sí que ha escrit altres llibres. Tenim dins de l'equip una persona que es dedica professionalment al món editorial. Per tant, aquesta ajuda ha estat molt bona.
I clar, ells han liderat, però la resta ho tenim tot en un drive i la resta hem anat mirant els drives dels companys, comentant, valorant. Jo crec que aquí, d'entrada, aquí tens una falta d'ortografia, des del més bàsic fins a... No creus que això ho reformularies i quedaria millor? I ens hem anat fent comentaris entre els 27.
Perquè, clar, el relat final, tot i que som gent amateur en el món de la literatura, o gent que estem començant gairebé tots, però, clar, tenim 27 aportacions, si no 27, tenim moltes aportacions de molts companys que han enriquit els nostres relats. Això està molt bé, no?, trobo. És com si haguessis passat un sedàs previ, no?, allò abans de la publicació. Sí, sí.
Al títol. A ver, relatos de la tercera estrella.
futbolísticament és molt clar. Es nota que jo no soc futbolera, eh? És el tercer Mundial que guanya a l'Argentina, és la tercera estrella, quan guanya un Mundial es penja l'estrella. Per tant, és la tercera i, de fet, la presentació del llibre oficial va ser a Buenos Aires just quan feia tres anys de la final del Mundial. Clar, va ser el 2022. 22. Per tant, va ser ara el desembre de la presentació oficial.
i vas poder servir ni que fos allò telemàticament per internet sí ho van gravar, ho van penjar a YouTube va ser l'única manera de seguir-ho vam posar un petit vídeo de la gent que no hi vam poder anar perquè hi ha més gent que no
Tot i que són argentins tots, no tots viuen a l'Argentina. I a més a més, l'Argentina és molt gran, eh? Sí, sí. Que de vegades allò pensem... Però em sorprèn, eh? Tot i que sigui molt gran, tant per aquest llibre com per l'altre, hi ha gent de molt lluny de l'Argentina que ha anat a Buenos Aires, ha agafat el seu avió per anar a la presentació.
El fet d'això de... Jo quan ha arribat el Sergio li he dit, escolta'm, ara estàs participant en aquests col·lectius i ens estem allò nosaltres a aficionar, no sé quan començarà i ens dirà, escolta'm, un altre, però no sé si en aquest bagatge, en aquest inici amater, deies, som tots amaters en l'àmbit literari, doncs et planteges en un futur mitjà...
No té per què ser immediat. Dius, jo de ben petit ja començava a fer, no?, a escriure, tenia els meus escrits, no ho sé.
Sí, sí, m'agradaria. De fet, projectes al cap en tinc. No te'ls diré ara, potser després sí, però projectes al cap tinc, tant de projectes col·lectius com de projectes individuals. Ara mateix no és el moment, per una qüestió de temps i d'organització personal, de posar-me a fer un llibre individual...
Però sí que tinc al cap un projecte que m'agradaria començar, si pogués ser, a finals d'any, de manera col·lectiva. Això, una mica per potenciar la lectura, la literatura, l'escriptura, sobretot entre adolescents, entre jovent, i si és més gran és igual, també benvinguda sigui, eh? Però ara també que soc professor penso, ostres...
Tinc potser l'oportunitat, amb aquesta excusa del futbol, de l'escriptura, d'arribar jovent que a vegades no acostumen a obrir llibres, no acostumen a llegir. I m'agradaria vehicular-ho per aquí.
Escolta, no sé si el tema de l'escriptura col·lectiva, tu deies, bé, aquesta editorial està a la Argentina, no sé si precisament a Sud-amèrica és més habitual aquest tipus de col·laboració que no passa aquí, o aquí també hi ha experiències que t'ho hagis trobat i que diguis, doncs, paga la pena...
No ho sé, la veritat. Jo sé que el projecte Orsay, en general, el de l'editorial, és molt diferent per com treballa en molts àmbits. T'has sentit molt ben acollit. Sí, sí, sí. Al final jo sóc una persona que s'ha apuntat a una formació d'un senyor al que he anat a veure al teatre explicar contes. I és que tot el que fan em sembla que és molt diferent i...
i molt participatiu i que realment amb el primer llibre amb aquest no guanyarem 4 cèntims amb l'altre sí que guanyarem 4 cèntims no més que això però amb el primer llibre de tant en tant ens van dient ara mateix teniu a la vostra guardioleta digital 15 euros però tenim un seguiment molt directe de què s'ha venut del nostre llibre
Nosaltres ho hem vist també per xarxes, tinc jo tants llibres, la veritat és que són en el primer llibre, recordem que si esteu interessats estem presentant aquest de relatos de la tercera estrella, però si teniu interès de fer-vos amb el primer, Cartes para cuando ya sea demasiado tarde...
Són relats molt intimistes, no? Sí, sí. Que és molt fàcil que arribin a les persones que es poden haver trobat en una situació, si no, igual, molt similar. Sí, en el primer...
És com un buidatge, on despullar-se, no? Totalment. Hi ha gent que es despulla molt, jo en aquest cas ho vaig fer, n'hi ha gent que tira més d'humor, de ficció, però sí, la gent en aquell primer llibre de cartes explica coses molt íntimes, molt personals, que a tothom les hem viscudes, si no la mateixa similar, i tothom ens hi podem sentir reflectits totalment.
de la resta de relats que queden aquí recollits. N'hem parlat dels teus, però no sé si vols fer comentari també dels altres companys. Recordem allò que és un llibre escrit, allò... 27 autors. Sí. T'ha sorprès algun, allò que dius...
Sí, sí, sí. I, a més, ara me'ls he rellegit de nou, me'ls vaig llegir just quan va sortir, però ara me'ls estic rellegint i me'ls he rellegit ara fa molt poc, precisament per la presentació de divendres passat. I, clar, hi ha alguns que dic, ostres, és que... És un llibre futbolero, però alguns d'ells no ho són tant.
Alguns parlen de la unió entre una mare i un fill a través d'un gol. De com vius a l'estranger, com vius una persona argentina a Països Baixos, una alegria tan gran. És realment una alegria o no? Viure una alegria tan gran tan lluny de la teva gent que estimes. O és una tristesa?
Home, de fet, aquí allò, quan el got de línia està, jo crec que la gent encara se'n recorda, eh? Vull dir que... Clar, però, no sé, en aquell en concret, eh? En aquest context. El d'Àmsterdam en concret, diu, ostres, és que l'únic que jo volia en aquell moment, que ja érem campions del món, era abraçar la meva família, els meus amics, i no els tenia. Per tant, hi ha relats que van de...
Més intimista. Sí, de temàtiques molt... Del Messi no ha parlat cap altre company. Sí, sí, òbviament. De fet, la mateixa crítica que faig jo cap a molta gent que ha anat mal parlat del Messi durant anys, n'hi ha d'altres argentins que també.
També ho fan. Que també ho recullen. Sí. I no sé, n'hi ha un altre, que clar, aquest sí que és una persona vinculada a l'editorial, que sí que es dedica al món editorial, ja ha publicat llibres i realment es nota que és un treball molt xulo, molt xulo. I ell parla de les supersticions. El seu relat sí que és ficció...
Però aquestes petites supersticions que podem tenir amb el futbol de, ostres, si l'altre dia vam perdre i jo portava la samarreta no sé quina, avui no me la poso i això passa, ho porta a l'extrem amb la seva filla que en un moment d'ho ha anat a dibuixar un gol i diu, nena, tu has de venir aquí a dibuixar gols perquè guanyem el Mundial.
Òbviament és ficció, òbviament no exagera, però d'un fet real molt petit, i què m'atreviria a dir que molts futboleros ho vivim, ho exagera i te'n rius molt.
El Sergio quan ha arribat diu, sí que tinc moltes projectes, em falta jo temps per gestionar-ho, no ens ho explicarà pas, però clar, jo vaig lligant, futbol, ara està fent de mestre, aquest contacte més amb el jovent, el fet de poder fer arribar el plaer d'escriure i de llegir, perquè clar, evidentment, quan un escriu és perquè la gent després, per compartir aquelles històries,
Ja en parlarem, Sergio, perquè aquest projecte, que jo me n'ensumo, i que deies potser abans de finals d'aquest any... El comencem. El comencem. Sí, m'agradaria començar-lo aquest 2026. És un projecte a llarg termini, un projecte per fer durant tota una temporada, durant tot un curs escolar, i a veure què passa, si el podem tirar endavant o no.
Molt rebé. Escolta'm una cosa, la presentació l'has feta divendres passat al camp de futbol, no sé si tens previstes altres presentacions, si aniràs, per exemple, a Bacus d'aquí a Mollet, no? Mira, en aquest cas jo pensava que el lloc de presentar-lo era als camps de futbol, als clubs de base de l'entorn, i he començat amb el de casa, amb el meu club, però sí que he parlat amb un parell de clubs més, que no sé si ho faré o no, però...
però com a mínim estem allà en converses i a veure si podem organitzar-ho. M'interessa molt fer-ho en clubs de futbol, que és diferent, que no s'acostumen a fer aquest tipus d'actes, i tampoc sé si aquest llibre en concret, el públic de qualsevol llibreria, és el més concret, el que m'hi vull adreçar. M'hi vull adreçar a tothom, però...
Però això, si els nens que juguen, si les famílies, si els entrenadors, les entrenadores que estan als clubs coneixen el llibre... De fet, el futbol també és un filó per escriure. Totalment. Aquí també hi ha projectes, jo crec. Sí, sí.
Sergio, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat per parlar-nos d'aquest llibre en què participes en dos relats. Recordem que el llibre es titula Relatos de la tercera estrella, que a través de xarxes socials podeu buscar això, Sergio Carrillo Rodríguez, i el trobareu.
I li podeu dir, escolta, m'interessaria fer-me amb aquest llibre, té un cost allò... De 15 euros. De 15 euros. I a més a més, una manera de participar d'aquests projectes col·lectius que van creixent i que fan que persones que comencen de forma amateur, qui sap, no?, si d'aquí uns anys els tenim allò signant a la Rambla de Barcelona per un Sant Jordi...
Moltes gràcies. L'última cosa que volia dir, que no ho hem ensionat, jo fins ara he escrit en castellà perquè ho he fet a l'Argentina, i en realitat hi ha més coses que segurament faré en castellà, però una de les coses que vull fer, sobretot col·lectives, és fer-les en català. Molt bé. Doncs ja veieu que de reptes i de projectes n'hi ha un munt. Que vagi molt bé, Sergio. Aquí tindràs els micròfons per explicar-ho. Gràcies. Gràcies.
Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les Files. I tot seguit en el Posa't les Files donem pas a l'espai de Cultura Viva, un espai que en el dia d'avui ens porta fins a Cambrils.
Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura Viva, a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant. Cultura Viva, marxa cap a Cambrils, a conèixer els caguerrieres de Cambrils i a la Galera.
Hola Marc, què tal? Com estàs? Hola, bon dia, tot bé, molt bé. Molt bon dia. Ens posem en contacte amb vosaltres perquè us volen conèixer una miqueta més. Volem conèixer els caguerrieres de Cambrils. Explica'ns una miqueta d'on veniu, per què són de Cambrils, però els orígens, els inicis, el vostre nom...
Doncs mira, nosaltres som els joves que vam agradar la colla antiga que hi havia a Cambrils, des dels anys 70 que hi havia la colla del barri de l'Eixample de Cambrils, i llavors vam desaparèixer i al cap d'uns anys els joves que ens vam quedar vam dir, escolteu, per què no tornem a recuperar el tema de fer una colla de foc i tot? I llavors vam posar les piles i ja fa 22 anys que vam tirar endavant i vam tirar el nom de Cagarrieres.
I la pregunta, clar, molta gent ens pregunta, i com és cagarrieres? D'on ve? Llavors, molt antigament, clar, la gent d'aquí Cambrils, tenim una riera que ens passa pel mig del poble, i llavors la gent anava a fer les necessitats allà a la riera. I llavors els pobles dels veïns, els pobles dels voltants, ens coneixien els de Cambrils com els cagarrieres. I així es va quedar aquest nom, no?
Sí, sí, sí. I mira, vam trobar curiós. Clar, a principi tothom se n'enreta, però bueno, ara ja tothom està acostumat i molt bé, la veritat. Bueno, també és una de les anècdotes, no? Històries també que formen part, en aquest cas, de Cambrils, no? Sí, sí, sí, sí. Clar, vam recuperar això, coses antilles de Cambrils, i bueno, i vam buscar aquest... No sé com va sortir el mal nom. Mira, sí, perquè el meu avi deia que de petit li deien que era un cagarriera. I doncs au, doncs aquí endavant, amb aquest nom.
Ara mateix, quants sou? Quants membres sou? Buf, ara mateix... Jo crec que podem dir que durant tots aquests anys estem al moment més alt. Podem arribar perfectament a qualsevol correfoc, entre 40 i 50 diables, més la secció de timbalers, que són uns 30, i a part tenim la secció infantil, que també tenim entre 30 i 40 nens i nenes,
I a part també ja fa 10 anys que vam fer la galera de foc, la nostra bèstia de foc d'aquí Cambriol. Explica'ns una miqueta com és gestionar aquest volum de membres que formeu part.
És una mica complicat, al final. Tot em té clar que ningú està content, o si no, podem tenir tota la gent contenta, però fem el millor possible. Bàsicament, el que fem és que tenim una junta general, que dins d'aquesta junta hi ha 3 o 4 responsables de cada secció, i llavors, un cop cada 15 dies ens reunim i anem tractant els temes i tot.
I llavors, al final d'any, ho passem per assemblea ordinària, que està acomiadada a tota la colla, i allà és el moment per millorar les coses, per parlar-les i tot. Però, bueno, som transparents al 100%, i la veritat és que portem molts anys la junta aquesta i sempre molt contents del recolzament que ens donen, de la confiança, i, bueno, ja es veu també les sortides, tothom content, la gent respon, per tant, estem molt, molt agraïts.
Explica'ns una miqueta, teniu bestiola, el nom de la bestiola, comis... Sí, tenim la galera de foc. Llavors, fa 10 anys, com que la colla començava a créixer, i tots vam dir, ja que tenim la base feta de la colla Diables en si, anem a parlar bèstia de foc. I llavors, primer vam parlar d'alguna serrina, volíem alguna cosa relacionada amb el mar, relacionada amb Cambrils,
I vam començar a parlar del tema d'alguna sardina, algun escalet o alguna cosa així. Total, que vam fer cap allà al taller de la Dolors Sants, a Vilafranca, i llavors allà la sintonia va anar molt bé. Ens va fer una proposta que fos una galera, perquè la galera és típica de Cambrils,
I no res, la curiositat és que ella, bueno, no coneixia, era que era això d'una galera, i el que vam fer nosaltres li vam portar una galera congelada, d'aquestes de veritat, però estava morta i congelada, i ella, a mesura que anava fent la bèstia de foc, la treia del congelador, ho mirava, tornava a congelar-la i l'anava fent. I la veritat és que va quedar un resultat espectacular, molts detalls, molts, molts, molts detalls. I realment és una galera una mica amb l'aspecte diabòlic, que és el que busquem amb la bèstia de foc,
Però sí, sí, brutal, molt bé. Estem supercontents, també. Té algun tipus d'agenda, aquesta galera, o simplement va sortir perquè Cambrils, és típica d'allà, i d'aquesta manera, com comentaves? Sí, exacte. La cosa era que volíem fer una bèstia de foc relacionada amb el mar i amb Cambrils, i algú va dir, escolta, i per què no la galera? Sembla cap allà la Dolors. Perquè també cal dir que volíem una bèstia petiteta i va sortir aquest tros de bèstia. Déu-n'hi-do!
Sí, li vam portar un remolc i vam dir, va, sentim aquest remolc. Llavors, clar, ens esperàvem la bestia posada allà i no, no, no, va aparèixer allà. Llavors, clar, està desmuntada, l'has de muntar, tardem entre mitja hora i 40 minuts a muntar-la i desmuntar-la. Llavors, encaixant totes les peces, quan va començar a treure les peces i muntar-la vam quedar, ostres.
Però molt contents. I la galera és un reclam que tot Catalunya ens va trucant. Al principi de temporada veniu amb la galera. Llavors, estem molt contents del resultat i tenim un munt de sortides. Nosaltres fem la trobada de bèsties cada dos anys. Llavors, clar, si fos cada any, podríem sortir a molts altres llocs. Però cada dos anys, com que vam per intercanvi i tot...
Doncs bé, però molt bé, molt bé. Hem reconegut mig Catalunya i hem fet. Marc, pesa molt aquesta galera? Pesa uns 54 quilos. Està feta de fibra vidre i només la porta un portador. La gent ens porta un, dos, dic no, no, només la porta un i ja està. I llavors, com a anècdota, tu vas a altres llocs, mira, una mantis, mira, una gamba...
La gent que no està dins el territori d'aquí a Tarragona ens diuen amb més grata sentida tot. De tot amantis. És un amantis? No, no, és una galera. És una galera, home, és una galera. Sí. Comentava sols instants algunes de les vostres actuacions. Això et volíem preguntar. Actuacions destacades on podrem gaudir d'aquest espectacle amb la galera? Sobretot una que ha agafat molta força a la Festa Major i que aquest any també farem el desè aniversari d'aquesta festa, que és la pujada de la galera.
Això el que fem és la festa major d'aquí a Cambrils és el 8 de setembre, i llavors el dia abans fem el que es diu la pujada a la galera. Per què? Perquè com que la festa major se celebra dalt al poble, la galera, clar, és un animal marítim. Llavors el que fem a les 10 de la nit és fem veure com que surt del mar, i llavors amb xaranga i tota la colla i tot Cambrils ja, doncs anem pujant, fent parades per diferents places, i arribar dalt al poble per l'endemà poder sortir a la festa major. Llavors també ens vam crear la beguda típica, que és el caminet...
I, bueno, mira, el primer any érem 10 o 12, el segon any érem més, i l'any passat vam arribar 3.000 persones. Molt bé, Déu-n'hi-do. Això és el dia abans de la festa major, el mes de setembre, no? Exacte. Sempre és el 7 de setembre, aquest de pujar a la galera. Caigui el dia que caigui. Com que el dia 8 és festa aquí a Cambrils, doncs sempre el dia abans, el dia 7. La pujada a la galera. Quins colors porteu?
Quins colors portem de bèstia o de... De vestiment, dels vestits que vosaltres porteu, que acompanyeu a la galera, i com a colla en si, quins colors són? La colla dels Diables anem amb el vestit blanc, perquè és el típic del Baix Camp. Totes les colles del Baix Camp, més o menys la base, és un blanc, un blanc trencat. Llavors vas a fora a Catalunya i te diuen, ai, fora d'aquí de Tarragona, i t'areu una colla Diables de color blanc. Però si és vermell, bueno, no sé com, o potser va ser...
Per art de màgia, totes les colles d'aquí al Baix Camp vam començar a fer els vestits així amb la base més blanca. I llavors tenim uns ninotets que estan de felpa i tot. Llavors nosaltres, a la nostra colla, els vestits som de la colla, és a dir, tots els vestits són iguals.
Perquè hi ha colles que, no, tu la vas a blanca, però a partir d'aquí te poses els niutats que vulguis. Nosaltres vam pactar des d'un bon principi que la colla seria els vestits i que serien tots iguals. Tenim dues o tres figures, del Lucifer i de la Diablesa, però, bueno, per a tots anem iguals. Ha canviat molt el món de la pirotecnia des dels inicis fins ara?
Sí, sobretot la normativa. Tema de normativa, tema de permisos, tema de papers de la Generalitat, demanen moltes coses, com tot arreu, però bueno, però nosaltres estem actualitzats amb tot i a partir d'aquí, doncs, endavant. Marc, què t'aporta? Què t'aporta, doncs, a formar part d'aquest grup de diables, a formar part de la traïció de la pujada ante la galera com a vicepresident i cap de conya?
Bé, m'aporta que vam crear aquest acte petitet, que dèiem, per nosaltres i també per la gent de Cambrils, i veiem que cada any respon més la gent i és una manera de participar amb el poble, d'organitzar, de fer esperit de poble de Cambrils. Al final treballem i fem aquestes coses pel fet del poble.
Perquè, clar, nosaltres no cobrem res, és que ho té de ser fenya, i destinem moltes i moltes hores de la vida personal en que tot surti bé, en que la colla funcioni, en buscar sortides, vull dir... Hi ha molta fenya al darrere, i al final, si no ho vius i no t'agrada, això no ho fas. Doncs Marc, moltíssimes gràcies. Llarga vida el foc, llarga vida, en aquest cas, a la galera, i ens trobem cap al mes de setembre per gaudir d'aquesta pujada de galera. Gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres, ja sabeu on som. Que vagi bé.
Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura viva a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí. I ara que poso les llargues, només tinc el dubte de veure si vols venir amb mi. He passat les nits saltant taulades, però ara
Què passaria si el món no s'és de gira i aquest moment dures tota la vida? Si obrís el junts a mig petó per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Que la sort de trobar-nos no sé qui només posa d'uns dies. A les tindres i amb sols han volat els petons que ens han fet un dia.
Vull ser un, no sé, un caçador de petons per tornar-nos tan ou al meu llit. Que el més fàcil serà que ens cremem, però ara sé que vull córrer aquest risc. He passat les nits saltant dolores, però ara em vull quedar aquí. Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida?
Si obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentira, què passaria? Què passaria? Si el món no es regirà i aquest moment dures tota la vida. Si obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentira, què passaria?
Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí.
Benvingudes i benvinguts a l'espai del tast. Els que sou seguidors del Posa de les Files sabeu que en aquest espai, cada setmana, fem un tast diferent. Avui ens estrenem amb un que encara no n'havien tastat, que és la imatge, l'assessoria d'imatge. I per això, evidentment, comptem amb una persona que és assessora d'imatge. És la Clàudia Martín. Benvinguda, Clàudia. Bon dia.
Clàudia, què és això d'assessora d'imatge? Doncs jo guio a les persones per saber què s'han de posar, com s'han de vestir, perquè es sentin còmodes, però amb coses que li afavoreixen, que li queden bé, seguint els seus gustos, però amb un cert criteri. I llavors acompanyes allò? Una persona pot contactar amb tu i dir, escolta'm,
Què és el que hauria de tenir jo al meu armari? Anem a comentar precisament això, no? Els bàsics d'armari, si sempre se'n parla. Quins són aquests bàsics? Ah, vale. Doncs mira, el primer que deies, si jo puc acompanyar una persona, em dic, mira, doncs anem avui a una botiga, tal...
Llavors jo l'acompanyo, provem les peces, això hi queda bé, això ho pots combinar així i fem com un camí per a partir d'allà que ella comenci a vestir-se d'una manera diferent. I després les peces que hem de tenir a l'armari, sobretot bàsics, els més importants són els bàsics. Utilitzar colors neutres...
I el més important és tenir un armari càpsula, que què és això de l'armari càpsula? Sí, explica'ns, jo l'explico. Són unes 30 peces de roba o així, que seran la base de com hem de gastir. Llavors, això que inclou samarretes bàsiques, que poden ser de maniga curta, de maniga llarga, tirant-se, això ja va una miqueta amb la persona. Si és més fredolica, si és més calobrosa, doncs ja hi ha gustos.
Després també, uns texans, un pantaló negre, un pantaló de vestir, també de tema de jaquetes. Ara, quan has dit allò, un pantaló negre, jo pensava que no trigaran sortir, que el negre és un recurs que ha de ser-hi sempre. El negre està sempre. Sí, sí, sí, perquè és un... que hi ha persones que, això és el que dic, que hi ha persones que, per exemple, diuen, jo no vull vestir de negre.
Doncs això ja va a gustos, però sempre hem de tenir, seria indicar el convenient tenir alguna peça negra perquè és com més elegant i sempre t'arregla i combina amb tot. Perquè quan has dit allò, Clàudia, colors neutres, clar, de vegades allò dius tinc allò roba però és a quadres, a ratlles, i això és molt més difícil de combinar, no? Llavors quan dius neutres és d'una tonalitat única? Sí, és a dir, el que estem parlant ara és de què és la base.
Llavors, la base ha de ser colors blancs, negres, gris, marró, beige, perquè aquests són els que ens serviran per combinar-ho tot. Després, tu a l'armari, evidentment, pots tenir ralles, quadres, rosa, blau, el que tu vulguis, però estem parlant de com fer una base per després combinar. Llavors, tu tens la teva base, per exemple, una samarreta blanca amb un taxà i després tu li poses la teva jaqueta de quadres i ja li dones el teu toc, però tens una base que et servirà per anar a combinar-la amb les diferents peces de roba.
Llavors, una cosa que te volíem comentar, Clàudia, hem de tenir en compte també la nostra Constitució. Ho dic perquè sovint, doncs, si estàs una mica grassoneta, si no ets molt alta, a vegades ens posem coses que pensem que ens queden bé i és tot el contrari, no? Perquè tendim allò com a amagar-nos. Allò de dir, doncs, em poso una cosa molt llarga, no? O molt gran. I dius, no, no, si és que és pitjor.
No sé si coincideixes o no, tu ets l'assessora, jo no. Això és una cosa que jo personalment agafo molt amb pinces, perquè sí que és veritat que, per exemple, jo soc una persona baixeta i a mi com a persona baixeta em diuen que els pantalons que siguin molt llargs o les faldies llargues no em queden bé.
Sí que és cert que et fa més baixeta, però si això ho combines amb unes botes o unes sabates que tingui una miqueta de taló, doncs ja ho arregles. Llavors, per exemple, a mi m'agrada molt portar pantalons llargs, que siguin bastant llargs, però sempre ho poso en botes per així poder com compensar una cosa amb l'altra. Llavors, sí que és cert que has de tenir cura de...
posar-te coses que vagin bé amb la teva Constitució, però sabent que també hi ha formes com de redirigir-ho perquè ho puguis portar amb seguretat i que quedi bé. Llavors hem quedat allò que el bàsic, bàsic, allò en aquest armari càpsula que ens has dit, haurien de tenir unes 30 peces, allò entre samarretes, faldilles, pantalons...
I sobretot això has comentat, uns bàsics que després tu evidentment podràs treure, si t'agrada el vermell, combinar perfectíssimament i donar-li aquest toc més viu. Sí, sí, sí. I també jugar molt amb els complements.
També en aquest armari i càpsula has de tenir... Bueno, també complements com són arracades, collarets... Mocadors? Un mocador, també. I també, per exemple, cinturons... Clar...
que després això és també amb el que jugarem per anar fent les diferents combinacions. És a dir, que no t'has de pensar, aquest cinturó només se'n combina... No, no, l'has de poder combinar en diferents tipus de roba que disposis en aquest armari càpsula. Sí, perquè potser també dius, mira, és que vaig molt bàsica perquè porto un texà i una samarreta.
Ja, però després tu li poses el cinturó, una polsera, un mocador, les botes, la jaqueta també és... Per mi la jaqueta és com el més important, perquè és el que al final vas canviant i canvia un outfit de... Pot ser més elegant, pot ser més esport, pot ser el que tu vulguis amb la jaqueta. Jaqueta americana, jaqueta texana, jaqueta... Mira, a l'armari d'aquesta càpsula que estem parlant el que es recomana és tenir una gabardina
una americana i un abric aquests són els bàsics que et combinaran amb tot després és això el que estem comentant i els colors d'aquestes prendes el que més t'agradi, bàsics jo personalment recomano que l'americana sigui negra i la gabardina beige perquè són les més habituals i després l'abric sí que ja pot ser o gris si no vols que sigui negra perquè així ho pots combinar amb l'americana negra i ja tens una combinació de colors també
I això, bàsicament. I després ja pots tenir una jaqueta de cuir o unes altres jaquetes que arreglin una miqueta més, o fins i tot desoladores, que també et donaran un altre toc. Però dintre de les bàsiques serien aquestes tres. I després ja ampliem. Està bé això que ha comentat la Clàudia, perquè és veritat que sovint sentim a dir, no, és que jo em vesteixo com una ceba.
I et vaig posant capes. I de fet ella ja ens ha dit, bé, pots portar l'americana i després allò a sobre, no? Doncs a l'abric i ja és una, no? Vesteixes de forma diferent, li dones un toc diferent. Total, jo soc molt partidària de les capes. I de fet estava pensant que abans quan comentaves bé, doncs jo em poso botes, també al calçat, un dia parlarem de calçat.
Vinga. Perquè, clar, també és molt important. Sí, sí, sí. Això també, el que estem parlant d'almaricàpsula, calçat, dono unes botes, unes bambes i després un calçat més cap a l'estiu. Si ets més de sandàlies, de xancles, el que sigui, o unes ballarines, que et serveixi més per l'estiu.
I, Clàudia, en aquest armari càpsula hem de fugir de les modes. Ho dic perquè, per exemple, ara es porten els pantalons amples, però hi ha èpoques que es porten tipus pitillo, altres que es porten, no?, que només arriben fins a...
Això és una mica un problema a l'hora de parlar d'un armari càpsula, sobretot amb això que dius dels pantalons, perquè potser jo fa uns anys tots els meus pantalons eren pitillos i ara tots els pantalons són amples. Llavors, ara, justament fa poc, he renomat el meu armari perquè ara se'n porten els pantalons amples. Llavors, en el tema pantalons sí que és una mica més... Complicat. Complicat, sí. Tema samarretes, doncs sí, perquè sempre seran o de maniga curta o de tirant-ho de maniga llarga. I l'americana és una americana sempre.
Els pantalons sí que ja s'agafen més amb pinces. Escolta'm, també voldríem fer referència que justament ara, tot i que a l'època de rebaixes com a tal ja fa uns anys que no és oficial, però és veritat que els comerços fan descomptes i ara estan acabats.
que van ja aquesta època. No sé si podem aprofitar encara i ens recomanaries allò de dir, doncs mira, ara potser és l'oportunitat per anar a remenar i no sé si per aquestes compres bàsiques o sobretot per aquests complements que comentaves. Doncs mira, aquesta és la millor època per aprofitar els descomptes.
Tant per les peces bàsiques, perquè trobes samarretes de cotó per 2 euros, 3 euros, i has d'aprofitar perquè després és la mateixa samarreta que està durant tot l'any per 10, 15, i després la trobes superbarata. Llavors, a mi m'agrada aprofitar molt per bàsics. També per complements, per el mateix motiu, és que estan molt tirades de preu. Llavors, aprofites, compres moltíssims complements que després els pots utilitzar tot l'any.
I també aquesta última època és molt bona per potser sortir una miqueta d'això de l'armari càpsula per agafar peces més especials que potser dius doncs no em gastaria els diners durant l'any perquè són més cares o dius no les aprofitaré tant.
Llavors aprofites aquesta època perquè potser una americana de quadres val 20 euros i de temporada val 40. Dius, com no li trauré al partit que són aquests 40 euros, doncs l'agafo ara. Clàudia, no hem comentat en complements els barrets. És un bon complement?
És molt específic, perquè hi ha persones que diuen impossible. Això va molt a gustos, perquè és això. Per exemple, m'encanten les gorres. Si tu mires armaris càpsules a internet o el que sigui, la gorra la inclou.
Barrets també. Això ja va amb la persona, una mica, perquè potser tu dius, mira, és que els almaris capsules inclouen les gorres. Molt bé, però jo em sento fatal amb una gorra. Llavors, és això, que ho hem sempre d'adaptar una miqueta a la persona, perquè per molt que això...
sigui una pesa que ha d'estar en un armari càpsula, si tu dius que hi ha una gorra, no em veig amb ella, doncs tampoc hem d'obligar o forçar a portar aquest complement, perquè tu la sentiràs a gust. Imagino, Clàudia, que tu com a assessora el que fas primer és parlar amb la persona per conèixer els seus gustos, fins i tot no sé si fas una ullada al seu armari prèviament, i després dius, escolta'm, ara sí, anem a comprar, i evidentment...
les dones sobretot ho fem, no?, que sempre portes un amic, una amiga, jo perquè t'assessori, doncs en aquest cas una professional, no?, que a més a més segurament serà més sincera que potser l'amic amiga que... Sí, sí, primer el que fem és parlar, és haver el seu estil, perquè també per molt que... A mi m'agradin el que t'he dit, els pantalons amplis,
potser em dius, no, és que jo em sento més còmode amb els pitillos, potser els pitillos no es porten o no et queden bé amb això, buscarem com una adaptació que s'ajusti a tu, però sempre guiant el teu estil, guiant tot. Llavors, si no puc anar a la casa de la persona, doncs mira, m'envies una foto del teu armari, de com vesteixes tu habitualment...
Què vols aconseguir? Què busques? Vols fer un canvi complet? Vols només tenir unes peces bàsiques? Al revés, vull anar a un esdeveniment, no sé com vestir-me a un esdeveniment perquè sempre vaig de carrer, de feina, no sé què fer. Llavors sempre parlo amb la persona perquè em digui què vol i llavors ajustar-me al que ella necessita.
Quantes portes de conversa ens ha obert en el dia d'avui la Clàudia, això d'esdeveniments especials, ara que vindrà la bona època i començaran allò a haver-hi casaments. És a dir, que tenim molts temes per endavant, Clàudia, per parlar-ne. Avui ho hem de deixar aquí. Mira, que ràpid. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i t'esperem d'aquí un mes. Si t'ha agradat, repetim. Doncs repetim i seguim parlant d'això, que m'ha encantat. Doncs estupendo. Moltíssimes gràcies. Fins la propera. Adéu-siau.
El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga Bets. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos.
Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb metalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Pets de Mollet del Vallès al carrer de Berenguer Tercer. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat matí amb congestió molt important als accessos de Barcelona, especialment a l'Avideu, amb 7 quilòmetres de cues, cap a Nus de Llobregat, a la B23, entre Sant Feliu i el Papión, amb 6,5 quilòmetres també de congestió, i a la B20, amb fins a 8 quilòmetres en sentit sud. També acumulen retencions destacades, la C58, en dos dos sentits de la marxa, la C33, cap a Nus de Trinitat, la P7, entre Bàrbara i Santa Perpètua, en sentit Tarragona,
I a banda també a la 2 continuen les complicacions per obres entre Sant Joan d'Espí i Sant Andreu de la Barca amb un carril tallat. Fora d'aquí, un accident a la C14, a la Selva del Camp, també talla la sortida i una varia, en aquest cas amb un carril tallat a la P2, també genera afectacions a Castelldans. Finalment, també circulació intensa a la C25, a Sant Sadorní, dos hores morts.
I en clau política, el govern aprovarà els pressupostos aquest divendres en un consell executiu extraordinari sense tenir encara els vots d'Esquerra lligats. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la signatura d'un acord per als comptes amb sindicats i patronals que preveu 900 milions d'euros en polítiques d'habitatge i 20 milions més per al pla de xoc de millora del bus interurbà. Illa estàs la mà als republicans si els ha demanat asseures a negociar-los perquè considera que Catalunya no pot esperar més temps.
I també la Generalitat proposa crear un nou IPC que incorpori el cost de l'habitatge en propietat arex-clos de l'índex tradicional davant l'impacte creixent del preu de l'habitatge en la capacitat adquisitiva. La iniciativa forma part del número 109 de la nota d'economia i constata que entre el 2013 i el 2024 el cost de la vida ha pujat un 26,8% per sobre dels salaris.
I Ferrocarrers de la Generalitat afronta avui la primera de les cinc jornades de vaga convocades pel SEMAF avui i demà i també el 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat al servei. El Departament d'Empresa hi treballa fixant serveis mínims del 50% en hora a punta i del 25% durant la resta del dia. La setmana vinent els serveis mínims celebraran el 66% i el 33% coincidint amb el Mobile World Congress.
I el nou centre de salut mental de la Seu d'Urgell, ubicat a una part de l'edifici del seminari i anomenat Sant Lluís, preveu entrar en funcionament a principis de l'any 2027. L'equipament promogut pel Bisbat d'Urgell serà gestionat per la Fundació Canònica de les Germanes Hospitalàries Sant Boi. Compte amb una superfície de 5.800 metres quadrats, la qual s'està rehabilitant, i un espai exterior també de 4.900 metres quadrats.
I pel que fa al temps, avui tindrem dies a sol i llat, volíem dir en general, amb temperatures que poden arribar fins i tot als 23 graus.
Miquel Martí Pol, Salvador Espriu, Marta Pessarro. El combat dels poetes, amb Dolors Navarro, el dimarts a dos quarts d'una del migdia. Repetició dissabte a dos quarts de dues de la tarda. El combat dels poetes, música i poesia a Ràdio Mollet. El combat dels poetes, paraules que sorgeixen de l'ànima i fan al món un xic més bonic.
Aquell any. El programa on fem un repàs als èxits i números 1 dels darrers 40 anys. La música que t'ha marcat. Aquells èxits que vas escoltar aquell any. Dimarts a les 5 de la tarda i redifusió diumenge a les 9 del matí al 96.3 de l'AFM.
Aquell any.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, posa't les piles.
Sons de taverna, on cada cançó té una història, amb Joan Bruguès. Mai es podia imaginar a José María Roglan, quan es va presentar l'assatge del grup que aleshores formava part, els Pirates, que el poema de Rafael Llop, a l'aquell amb l'ajuda dels companys de la formació, hi posaria música, que es convertís en una de les havaneres més interpretades i enregistrades dels últims temps.
Una melodia molt ben encertada per la tendresa del que parla aquest poema. Amb quina singularitat descriu la creació d'una barca amb mestris quotidians com un llapis, un mocador i més. L'escoltem pel grup Els Pirates de Molins de Rei.
amb l'esclop d'un pescador. M'he fet una barca xica d'un llapís al Palmajor i l'he fet la més bonica d'un retall de mocador petit amb l'esclop d'un pescador.
M'he fet una barca xica, d'un llap i salt pel major, i la pell la més bonica. D'un retall de mocador, els ens els he fet tallar, dels buixets d'una punta.
I per poder-la encurrar, un am que no pesi gaire, lligat amb fil de passar. Amb l'ala d'un papalló i una agulla de pinassa, faig la canya i el timó per si cas i amargassa. No es posi gens o gaire
La xarxa la fa un follet amb tela de mosquitera que jo conec un indret per quan surti de pesquera on només hi ha això en aquest petit. La xarxa la fa un follet amb tela de mosquitera
Fins demà! Fins demà!
i quan solqui el blau marí tindrà la llum de la lluna il·luminant-li el camí. I el dia que arribi a por, carregat de prou a popa, bela infladada i remant fort, tot el poble farà troca. Preguntar la meva sort,
tothom dirà, Déu-n'hi-do, tanta pesca no s'explica, res un certs del peix millor, amb una barca tan xica, com l'esclop d'un pescador.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Iniciem aquest espai que cada dimarts ens acompanya en el Posa't les Piles i que és l'espai al Reconet del Col·leccionisme. És un espai que compartim amb l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca i, evidentment, la persona que ens acompanya és la presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, Montserrat Cabarrocas. Benvinguda, Montse. Molt bon dia a tothom. Com estem? Bé. I amb aquests dies tan macos que fa, molt bé. Molt bé.
Sembla que hi havia ganes, eh? Sí, tanta mullena ja, ja ens estàvem podrint tanta mullena. Estàvem parlant del Sant Ural, aprofitem allò per felicitar el Sergio Guardenyo, que ens acaba de dir que avui és Sant Sergi. Sant Sergi, i Sergi en tenim molts, eh? Sant Sergi ha de capa d'úcia, eh?
Que ja va haver una temporada que se posava molt el nom de Sergi, no? Bueno, jo d'un i do, avui el nostre convidat... També era Sergi. Ha estat en Sergio Carrillo. Ah. S'ha dit que també aprofitem allò, si ell també ho celebra per aquesta data, doncs també el felicitem. Home, potser n'hi ha més d'un. Sí, mira què tinc aquí a la mà. Sí, és aquesta setmana.
Aquesta setmana, que és aquesta setmana. Tinc el flyer que t'has de... ja fa més d'un mes. Bueno, aquesta setmana tenim de tot, perquè el dissabte tenim la fira del joguet i còmic antic i de col·lecció, i el diumenge el mercadet, perquè el dissabte se'ns acaba el mes, per tant, el primer diumenge, que és dia 1, tenim el mercadet.
O sigui que tenim de tot. Molt rebé. Doncs que sapigueu això. Ho hem anat dient, però ja ha arribat la data. És la quincena edició de la Fira del Joguet i Còmic Antic i de Col·lecció, al Mercat Vell, durant tot el dia. Penseu que al principi es van passar un flyers que estaven equivocats que posava dissetena, però no és la quinzena edició de la Fira del Joguet.
I fa uns dies, fa unes setmanes, que de fet la Montse ens deia, no, no, ja ho tenim allò tot ple, tot ple, els darrers dies has tingut allò unes baixes. He tingut un parell de baixes, però esperem, avui ho hem anunciat i com que teníem gent que havia preguntat i tal, els hem fet saber que tenim lloc, a veure si hi ha algun interessat.
I si no, no tenim gaire problema perquè de la gent que ve, com que se'ls dona dues taules, si parlo amb algun d'ells n'agafarà el doble, vull dir que me cobriran aquests llocs, vull dir que no estarà buit.
Però són dos llocs que intentarem omplir. Què tindreu així, de participants allò assegurets? 20. Som 20 i l'associació posa també un parell de taules amb coses, però som 20 participants.
I què podrem trobar, més o menys d'aquells que teniu sols? Aquest any tenim una cosa nova que no havíem tingut, que primer vam estar una mica reaci a deixar-ho, però que després ens va semblar que com que és una cosa moderna, però que també...
Està molt col·leccionable. Trobarem de tot. O sigui, trobem des de nines antigues. Tenim una parada que porta molt el que és Playmobil i els cinc castillos i coses. Tenim una altra parada que tot són cotxes a escala. Vull dir que això també va molt buscat.
En tenim una altra que és de personatges de ninos i coses així, però que són de la Guerra de les Galàxies, d'aquests que són més temàtics. Tenim una de còmics i llibres infantils,
i després n'hi ha un parell que hi trobarem una mica de topos, les coses així. I després, com a novetat, aquest any hem deixat venir, hi ha un parell de parades que el que porten és joguina, però és joguina feta en 3D. N'hi ha una que fa tota la reproducció del que són coses de manga,
I en ven una part d'acabades, vol dir pintades i tal, i una altra part perquè tu te les pintis i te les maquegis com vulguis, no? I després tenim una altra parada que també és de 3D, però que aquest noi, a més a més de fer alguna cosa de manga, el que fa és reproducció de joguines antigues. Però ho diu, són reproduïdes en 3D.
I la veritat és que ens van enviar fotos i ens van semblar unes parades maques. I si no cap dintre de l'antic, sí que cap dintre de lo de col·lecció, perquè d'alguna manera el manga i totes aquestes coses ho col·lecciona molt la gent.
I l'altre, tot això d'una reproducció d'una joguina antiga que ja no es troba al mercat, no deixa de ser una joguina vintage. Vull dir que la pots tenir per menys preu, i encara que ja saps que no és la de fa 50 anys o 60 anys, però... I ens en van semblar dues parades maques, i aquestes dues són noves aquest any.
Doncs ja ho sabeu, eh? Aquest cap de setmana, si esteu aquí... Bueno, hi ha una que també cada any... Bueno, en tenim diversos que venen des del primer any que porten molta cosa de cases de nines i nines, sobretot nansis, però nansis autèntiques, amb la caixa. Algunes dels 70 o així...
I unes altres, de les que no sé si sabeu la gent que fa col·lecció de Nancy's, la casa famosa fins ara, perquè sembla ser que ha tratat o està per traspassar-se amb una altra cosa, cada any ha tret una nina de col·lecció, que d'aquesta nina només en sortien, jo què sé, ara poso un d'allò, no me'n recordo, 200 o 100, i les col·leccionistes anaven a darrere d'aquesta nina, només en sortia un cop a l'any una.
Llavors, ella també porta aquestes nines. I és una parada molt maca, també. Que sapigueu si sou col·leccionistes, però si no ho sou i voleu disfrutar, perquè realment allò, veure aquestes joïnes, aquests comis antics, o tot allò que comenta la Montserrat, encara que sigui més actual, però col·leccionable, paga la pena aquest dissabte. Tot el dia. Tot el dia. De 10 del matí. Avui del vespre. Avui del vespre.
A veure, tenim alguns que venen de la Franja i així, que a les set i mig, una cosa així, comencen a replegar una mica perquè, si no... Se'ls fa tard. Que tenen tres i quatre hores de viatge després. Molt bé. I, evidentment, si a l'endemà, doncs, us heu quedat amb ganes, podeu passejar per la Vinguda Llibertat.
trobeu de tot, trobeu artesania, trobeu col·leccionisme, trobeu vinil que va molt buscat, trobeu coses una mica de segona mà, una mica amb condicions, vull dir que trobeu de tot. Molt rebent. Això és el diumenge al matí, eh? Al matí, sí. Únicament al matí. Molt rebent.
Anem a parlar de col·lecció de gerres de cervesa. Sí, avui ens emborratxem de primera hora. Comencem bé des de primera hora. Que la col·lecció és de gerres, però buides, eh? Buides, sí. A veure, jo he fet una mica d'història perquè les gerres més tradicionals, o sigui, pels col·leccionistes han sigut les alemanes i les angleses.
Però, evidentment, les primeres gerres eren de fusta, forrades de cuïn, i se'n troben des de l'època dels vikings i, sobretot, a Grècia, però...
Clar, allò no devia ser tan maco com per d'allò. Els col·leccionistes sempre parlen de les angleses i de les alemanes. M'imagino que són aquestes que porten alguna mena de dibuix... Porten de tot, mira. Per exemple, els anglesos als anys 90 van treure la casa Royal Dulton, va treure un joc de gerres que estava dedicada al Cargley Ball. I eren sis gerres.
I en aquest moment estan valorades amb més de 6.000 euros. I no es troben, perquè van fer un estoc. Ja hi ha una edició especial. I no es troben.
Llavors, després de les de cuir, de fusta i curt, les primeres van ser de fang i de greix. I cap al 1500 es van fer... Les de greix van començar a sortir ja al voltant del rinc, que ja és Alemanya, que era una colònia que es dedicava a fer cervesa.
I després ja van començar a sortir-les de ceràmica, o sigui, més polides, més maques. Després ja van sortir-les de vidre, les d'or, de plata, n'hi ha de tota manera. El 1860, fins a la Primera Guerra Mundial, va començar el que molts col·leccionistes anomenen l'edat durada de la gerra. Les gerres més maques van sortir a aquella època.
Perquè a partir d'aquella època et trobes que ja van començar... Van veure que ja hi havia un mercat i ja van començar a espoliar-les i a vendre-les ja d'una altra manera, no?
Llavors, saps, jo vaig parlar amb un noi que sé que em feia, perquè, clar, aquí vam tenir una vegada, vam parlar fa 6 anys de les gerres, el 19, que va venir el Josep, però el Josep ja no està entre nosaltres. El Josep en tenia més de mil gerres diferents de tot el món.
Però vaig parlar amb un altre noi que sé què em fa i em va dir a veure les gerres. Primer, jo les tinc col·locades per tamanys i per formes, perquè n'hi ha de més baixes, de més altes, de més estretes, de més rectes, més abombades, n'hi ha de moltes maneres. Diu, jo tinc les d'una mida totes juntes, les d'una altra mida totes juntes, i llavors és dintre d'una mida,
les distribueixo per el que són. Per exemple, si són de ceràmica, si són de vidre... I llavors, per exemple, ell, les que més li agraden són les de marques. De marques de cervesa. Sí, Sant Miguel, Adam, totes aquestes.
i que en té moltíssimes de marques, perquè aquí coneixem aquestes, però que si surts, per exemple, a Alemanya n'hi ha moltíssimes, si surts a Anglaterra n'hi ha moltíssimes, i que en té moltes de fora. També diu evolucionar, diu veure, per exemple, si veiessis les de Sant Miguel o les d'Adam o Escola o així, com ha evolucionat la mateixa gerra,
l'escrit o l'emblema d'allò com ha evolucionat amb els anys, de la que era de 1950, ara ha evolucionat. I llavors també em va dir que hi ha les gravades al vidre. Vidre gravat, també moltes amb marca, amb marca de cerveses. Però que cada vegada també se'n fan més artístiques, d'acord?
Després n'hi ha moltes de dibuixos que és el que ell diu, el que anomenen les gerres turístiques, perquè són les que pots trobar en llocs turístics, on hi ha els monuments de la ciutat, on hi ha... Aquestes són més de ceram.
Serà una mica, no?, habitualment. Sí, serà una mica pintada o posades amb pegatines d'aquestes que queden al foc, que queden bé. I llavors és una que ell també fa, perquè de tot això de turístic i això ell no en fa, és d'escuts.
Perquè, sobretot a la part alemana, s'envenen moltes amb els escuts dels pobles on es fabrica cervesa. I són molt maques, em va dir. No, sí, estic mirant allò imatges i realment allò on te n'adones que és un veritat.
Em va dir, diu, a veure, aquí hi ha dos factors, eh? Es té que tenir alguna cosa de cèntims, diu, perquè sí que trobes gerres a mercadets molt barates, però també és veritat que si vas a algun lloc tu i la compres no surten barates.
Diu, després també és veritat que en robes alguna, prens una cervesa, m'ho poso i te l'emportes a la butxaca. Diu, però... Diu, però... Llavors has de que tinguem un lloc, eh? Diu, jo tinc les parets del meu gratxa ja plenes. Plenes. Vaig fer estanteries i les catalogava allà, diu, però ja ho tinc ple. Diu, en cap, les parets, el cotxe just.
Clar, és que és una col·lecció que perquè faci patxoca has de tenir unes vitrines ben col·locades. Ell diu que ho té amb estanteries, no té vitrines. I et dic una cosa, jo un parell de cops a l'any em passo des d'un costat fins a l'altre netejant gerre per gerre.
Déu-n'hi-do. Diu, la pròxima inversió que faci serà posar-hi vidres. Diu, però de moment només hi ha les estanteries. Diu, però clar, vull dir que si algú ho fa a casa seva, que com a mínim te quedaria un quarto. Diu, i amb tot això, a mi un quarto em quedaria petit. Diu, no m'hi cabria. Diu, perquè tinc la sort de tenir un gratxa. Diu, però si no, no ho posaria.
Diu, i les netejo jo. Diu, perquè si no, la mestressa em diu que ja tens allò molt brut, ja he d'anar a netejar-ho, diu, perquè no sé si les netejo una per una, les torno a posar. Que està mirant que hi ha algunes que porten fins i tot tapa. Sí. A veure, em va comentar perquè jo en tinc, jo en tinc vàries de gerres, perquè quan es va morir el Josep, la seva dona ens en va portar una caixeta.
Es veu que les va repartir entre els amics. I n'hi havia dues amb tapa. Aquest noi em va dir que ell en té vàries amb tapa. I que per el que sembla ser, i ara que sé que la meva neta ha estat allà, amb aquesta tapa es veuen les cerveses calentes.
Ah, clar. A Centra Europa és veritat. A Centra Europa és molt típic, sobretot a l'hivern, clar, de prendre cervesa calenta. Llavors l'etapa també en varia molt, perquè poden ser plenes, poden ser bombades. La meva neta diu que el vi calent és boníssim. Dic...
Doncs ja dic que les tapes també solen ser molt adornades i molt maques. N'hi ha de botoludes, n'hi ha de planes, n'hi ha de més quadradetes, més rodonetes, diguéssim. Llavors, doncs, això també és una cosa a tenir en compte, no? Vull dir, però, bueno, què pot ser una d'allò maca? Jo li vaig dir que s'hi feien trobades, i em va dir, mira, jo vaig a les trobades que fa el troc,
perquè els de cervesa a vegades porten alguna gerra allà i m'interessa i fem un canvi o els hi compro. Diu, però trobada de gerres exclusivament no n'hi ha. Aquí...
Diu, Alemanya sí. Diu, Alemanya ja he anat a dues. Diu, allà sí. Diu, allà em va molt bé, perquè jo porto les d'aquí, que són per nosaltres superconegudes, però allà te les treuen de les mans. Diu, i jo els he tret de les mans les seves. I fem canvis. Que sapigueu, doncs, això, que si us voleu introduir en l'àmbit... Diu, però també és un problema.
El què? Anar a Alemanya a fer canvis. Per què? Perquè el primer any hi va anar amb avió i va haver de pagar un munt perquè passava molt tot el que portava i n'hi van trencar dues o tres. O sigui que la segona vegada hi va anar amb cotxe. 3.000 quilòmetres de cotxe.
Molt bé. Avui us hem parlat d'aquesta col·lecció ben curiosa. No sé si tenim molt ràpidament... Sí, molt ràpidament. Aquest cap de setmana trobeu a l'1 de març la vintena trobada Plaques de Cava a la plaça de la Mercat a Ciutat de Balaguer.
El Vilavinil, que és la cinquena fira, del disc i col·leccionisme al Parc Tivoli, a Vilafranca del Penedès. La fira del Joguet a Mollet i el Mercadet de primer de mes a Mollet. Doncs ja està, queda dit. Escolteu, la setmana vinent crec que parlarem de Torró. Sí? Del Museu de Torró de Xixona. Montse, ho deixem ara aquí perquè ja se'ns tira el temps. Cuideu-vos fins a setmana que ve. Adéu-vos. Gràcies.
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però demà tornarem amb més propostes. De fet, us parlarem de la iniciativa solidària del llonguet solidari. Doncs en parlarem, que és aquest cap de setmana, i de les coses, evidentment. Serà demà. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Dos Quarts, noticias.
Salutacions, són dos quarts, us parla Carla Ramos. L'entitat mulletana Tradicions i Costums ha celebrat una assemblea de renovació de la Junta. Amb Albert Terres, el capdavant de l'associació des de l'any 2015, ara Tradicions i Costums ha apostat per renovar la Junta i aportar un nou care a l'entitat amb persones diferents. En declaracions a Ràdio Mollet, Albert Terres ha explicat que el relleu de la presidència l'assumeix Joan Freixa.
Joan Freixas com a president, en principi és el que hem parlat, Ferran Badell, el tesorer, i la noia, que és una noia que ha entratat, que jo no la coneixia, que va presentar aquest dia, que ella en teoria diu que serà la secretària