Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, sigueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra. En el dia d'avui us acompanyem en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada, convidar la Carla Ramos perquè també s'assumi en aquest viatge radiofònic
i ens faci un petit apunt de l'actualitat informativa de casa nostra. Després, avui tindrem com a convidat el director de la Biblioteca Can Mola, Jordi Soletura. Volem fer un petit balanç de com ha anat el 2025 i també que ens expliqui
si tenen algun projecte cara a aquest 2026. Ja sabeu que les biblioteques, més enllà del fons bibliogràfic que en tenen, són també dinamitzadores de l'activitat cultural de la ciutat. Així que en parlarem.
amb l'Hector Calvet. Després tindrem també representants de l'Associació de Veïnes i Veïns de Pla Nelladó. Ens acompanyaran aquí als micròfons de Ràdio Mollet per comentar també la situació i l'actualitat del barri. Tindrem l'agenda de tota la setmana, des d'avui fins dimecres de la setmana vinent. I després també els dijous tenim l'espai d'Alba de Lletra,
Si avui ens acompanya l'hector Calvet per començar el programa, el tancarem amb en Carles Penya amb les propostes literàries que ens farà pel dia d'avui. Tot això en aquesta jornada que comença ja.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Anem a destacar un parell de temes que també quedaran recollits a l'informatiu Mollet al dia i que són? Doncs sí, exactament, comencem parlant de política i és que Mollet en Comú ha iniciat una campanya en defensa de l'escola pública. Una campanya que comença amb una recollida de signatures per reivindicar més recursos en l'educació pública que no es tanquin línies
que redueixin també les ràtios i que es millorin els equipaments. Des del partit defensen que l'educació pública és un dels pilars fonamentals de la societat, ja que garanteix educació per a tothom, un fet que suposa l'igualtat d'oportunitats i també la cohesió social.
Es tracta d'una campanya que arriba en un moment en què la comunitat educativa de tota Catalunya s'està manifestant per denunciar la manca de recursos del sector i també demanar millores salarials, reduir la burocràcia o disminuir les ràtios, entre d'altres. Marina Escribano, regidora i portaveu de Molletà en Comú, ha explicat que els docents es troben davant d'una manca de recursos i retallades amb salaris baixos i ràtios a les aules que encara són altes.
Manca de recursos, retallades, falta d'inversió, salaris insuficients, els docents a Catalunya són els pitjors pagats, manca de professionals que tinguin la diversitat i les necessitats que tenen avui dia a l'aula. Si bé sí que és cert que en els últims anys s'ha anat reduint la ràtio, també com a mesura per la baixa natalitat, creiem que és insuficient i de fet a secundària encara és molt important poder disminuir les ràtios.
Mollet en Comú afirma que la Generalitat de Catalunya manca de planificació escolar, un fet que provoca que es treballi sobre la marxa i que implica el tancament de línies i una disminució de docents especialitzats. Des del partit, afirmen que l'escola pública ha d'atendre totes les necessitats i per fer-ho ha de comptar amb recursos i inversió. També ho anunciaven ahir en aquesta roda de premsa i posaven, per exemple, d'aquesta manca de planificació escolar
la situació de la coberta de col·legis nous. Per tant, una campanya, com dèiem, centrada en l'escola pública que comença amb aquesta recollida de signatures. Campanya que coincideix amb les jornades de portes obertes a les escoles, d'aquí no res hi haurà ja la preinscripció i inscripció, i també amb les mobilitzacions que feia escasament una setmana o dues, que feia també el professorat.
més coses.
Com cada any tornem a Mollet, a fer el torneig, perquè ja és com casa nostra, això.
I res, tenim participants, com sempre, de tot arreu. Aquest any som més que mai, o sigui que estem batint el nostre propi rècord de gent que ve. I res, esperem estar un bon cap de setmana. Jo crec que és la primera, que cada cop hi ha més gent interessada. Llavors, no sé, com que la gent es desplaça amb més facilitat i té més ganes de jugar, em sembla a mi.
El format serà l'habitual, 5 rondes, que es jugaran 3 jocs dissabte i 3 jocs el diumenge. A més a més, també el divendres, com que ve gent d'arreu, ja ronden per la ciutat dies abans que es jugui el torneig, doncs divendres també hi haurà aquest torneig a 9x9, no dintre...
del Torrent Jago de Barcelona, però de forma extraoficial per a aquells que vulguin entrenar-se, que ho puguin fer-ho abans de l'esdeveniment. Pensant que aquest cap de setmana Mollet serà molt internacional, perquè tindrem el congrés de docents feministes en l'auditori de la Fundació Sanitària Mollet, i per contra, en un altre punt de la ciutat, no massa llunyà, tindrem aquest campionat també amb gent de fora d'Espanya. Si vindrà gent aquest cap de setmana
A Mollet, sí, sí. Esperem que també això reverteixi en l'economia de la ciutat i els restauradors també estiguin contents. Molt bé, Carla. Doncs aquestes són dues de les informacions. N'hi haurà més, evidentment. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Anem a saber de la previsió meteorològica. Avui fa vent, eh? Ja us avisem allò que bufa amb força i, a més a més, això incrementa la sensació de fred. A veure què ens explica en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació avui força tranquil·la pel que fa a l'estat del cel, però no pas pel que fa al vent. Perquè Déu-n'hi-do, sobretot, quan més cap al sud del país, aquestes ventades que anirem tenint. Ja aquest matí està bufant amb ganes, però serà aquest migdia i durant la tarda, quan a gran part de la demarcació de Tarragona tindrem ràfegues de més de 100 km per hora. Atenció a la Ribera d'Ebre, al Baix Ebre, a la comarca de l'Alcamp i també al Baix Camp. Però és que a gran part del sud de Lleida...
i també del sud de Barcelona fins a l'àrea metropolitana tindrà també aquestes ventades. A últimes hores de la tarda, Déu n'hi do, el vent com es reforçarà als cims del Pirineu, allà amb algunes nevades, sobretot enganxades a l'alt Pirineu. Ho anirem seguint a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Avui us hem dit que tindríem com a convidat l'Hector Calvet, que és el director de la Biblioteca de Can Mola, Jordi Soletura, i el tenim aquí. La veritat és que sempre que gestionem una entrevista no ens falla, no sé jo, una cosa extraordinària. Molt bon dia, Héctor.
I és que el lector, tot i que el sentim en l'espai del va de lletra, quan es desplaça la Carla que va fins a la biblioteca, de tant en tant també el convidem perquè volem parlar de xifres. No volem parlar tant del fons bibliogràfic que ens presenten i que ens parlen. Doncs avui parlarem de novel·la, avui de llibres de gastronomia que tenim allò a la biblioteca.
sinó que volem saber-ne com ha anat el 2025, quines coses us plantegeu pel 2026, perquè dèiem que les biblioteques, ja fa temps, més enllà d'aquests fons, també sou dinamitzadors de la cultura de la ciutat. Sí, són centres culturals, ja és un perfil de la biblioteca que ja no es pot deixar de banda, no?
Pots reduir la biblioteca moltes vegades a la part de préstec, si vols, el foment de lectura, però el foment de lectura també té moltes cares, vull dir, no només és el fons que és importantíssim tenir-lo perquè és gratuït, és lliure, és democratitzador, però és veritat que la part cultural ja forma part intrínseca de les biblioteques, no? Tothom espera que es facin clubs de lectura, tothom espera que es facin projectes, per exemple, de lluita contra l'esquerra digital, hores del compte, vull dir, realment hi ha moltes altres coses que passen a les biblioteques públiques, no?
De fet, si el seguiu per xarxes veurem, avui ens ha visitat l'escola, i tot de nens i nenes sabent del que feu. Tenim escoles que són molt fidels a la biblioteca. Aquest any hem tingut una proposta d'altres municipis, per tant, la veritat és que...
Dins del món escolar, educatiu, les biblioteques són una part també important de la seva experiència educadora i estem contents que vinguin. No sé si us demanen allò també assessorament. Estava pensant que hi ha centres educatius que ens diuen que hem muntat la nostra pròpia biblioteca.
La veritat és que fa temps que no, però ja hem fet vàries intervencions. Vam fer intervencions a l'escola Balló, a col·legis nous, a les escoles Sant Jordi, també a l'Estonac una mica, també a l'Institut Vicens Plantada, vull dir que ja hem fet vàries. Ja fa temps que no en fem, per temes interns, però és veritat que és una d'aquelles escoles que sempre ens havia agradat molt potenciar, no? Però està bé, no?, que les pròpies escoles també tinguin el seu espai.
Sí, no?, quan hi ha aquestes reivindicacions del món educatiu, no?, del tema de ratios, també del tema de sous, vull dir, són totes legítimes, clar, òbviament, nosaltres sempre pensem a les bibliotecades escolars, tirem cap al nostre terreny, no?, i ens agradaria, dins del món bibliotecari, que les bibliotecades escolars es potenciïn molt més des de la Generalitat, per exemple, no?, que donessin prou ajudes...
que es poden contactar personal de l'especialitat, bibliotecaris o tècnics auxiliars, almenys que les dinamitzin, que no depengui, per exemple, tant d'AFAS o dels pobres mestres que hi ha prou feina. Vull dir que estaria bé que aquest tipus de recursos fossin més consolidats, no? Com ha anat el 2025? Doncs a nivell de xifres ha anat bastant... Anem a parlar de xifres. Curiosament, molt estable. Realment hi ha coses molt sorprenents. Per exemple, els préstecs, hi ha hagut una petita variació, però estem parlant de 46 préstecs, més que l'any passat. Vull dir que realment ens movem en 63.000
500, 600, i aquesta és la xifra que més o menys hem consolidat fins ara, i és curiós perquè és molt semblant a l'any passat, és quasi igual. De visitants tenim entre 125 i 130 mil persones, per tant estem contents, és la típica xifra de Camp Molà, sempre és una biblioteca molt visitada per la gent, és veritat que tenim serveis també com l'acollir a la sala d'estudi, que també...
implica que tenen un públic molt jove a vegades, molt de temporada, però sí que és veritat que donen xifres prou bones, no?, en aquest sentit. I d'aquests, allò, quan parles de préstecs o quan parles de visitants, són persones que també fidelitzeu allò amb el carnet de l'usuari? La biblioteca pública ha de ser un espai així com molt obert. La veritat és que sí que hi ha un tant percent de la població que excepte carnet, però com que no és necessari per entrar,
realment hi ha molta gent que no, tampoc el té, però és veritat que intentem que fidelitzar-los, per exemple, a partir del wifi. El wifi és d'aquells serveis que si vols fer un bon servei a la biblioteca has de tenir carnet. Tenim diferents xarxes, però la més bona és la que t'obliga a tenir carnet. Vull dir, realment, la biblioteca és oberta, tu pots entrar sense presentar res, pots fer-la servir, ja et dic, és un espai neutre i obert, però és veritat que si vols fer un pas i anar a uns serveis més establers i més de qualitat, sí que has de ser usuari de la xarxa, no només de camular. Recordem que el carnet serveix
per Mollet, però per tota la xarxa de la província de Barcelona, no? I llavors, i de carnets en aquests moments, quants tenim? Tenim apuntats, sí, 14.446 ciutadans de Mollet del Vallès que tenen carnets de la Euroteca, que estem pel 25, 20 i escaig percent. I llavors, què t'anava a dir? No sé si és una xifra que va creixent, que també teniu estable, igual que els... Va creixent, però sí que és veritat que cada any, més o menys, fem uns 1.100, 1.200 carnets nous,
Però sí que és veritat que, per una altra banda, s'ha de visar d'un tema, i és que les xarxes de biblioteques es fan la neteja de la base de dades. Cada any es neteja gent que fa 5 anys que no fa servir el carnet. I, bé, estem en una època que molta gent, no sé si pel tema de la pandèmia, es va despistar una mica, cada any s'esborren bastants carnets. Per tant, abans ja hem tingut potser un 30-35% de la població que tenia carnet i les neteges han fet que baixin una miqueta, perquè al final es valora carnets actius, vull que no siguin carnets d'aquells que estan allà
una mica molt de fàstic, allò que no fan servir mai, sinó que també s'intenta renovar la base de dades, renovar els fons d'usuaris. És a dir, que una persona es pot trobar allò que no li funcione el carnet. Llavors, això s'activa novament? Exacte, quan ell vagi no hi ha cap registre d'ells, per tant han de tornar a fer-ho, han de tornar a fer el carnet. És una forma d'obligar que la gent tingui una relació més viva amb la biblioteca pública, perquè és veritat que...
Fins a fa uns anys, si ens deu així, no es feia cap neteja i potser la base de dades no era del tot real. Per tant, si s'intenta potenciar que realment sigui molt real quines dades tens dels ciutadans perquè al final aquí també hi ha temes legals, registrades, per tant són coses que s'han de tenir en compte.
Llavors, Héctor, d'aquests usuaris que teniu comptabilitzats, sovint hem comentat, no? De petits ens venen molt, de gran també, la franja del mig no tant, tot i que amb el tema de les aules, no? Allò època... Tenim un aspecte curiós amb aquest públic, no?
Perquè us comentava abans, tenim, per exemple, dues xarxes wifi. Una xarxa que és la biblioteca, que sembla que es diu així, que és aquesta que et fa falta el carnet. Un fet molt estrany que passa a tota la xarxa és que molt públic es decanta per l'altra xarxa, que és que no et fa falta carnet. És una xarxa wifi d'ús puntual del dia, que és, en principi, per gent que passa un dia per la biblioteca, no té carnet, vol connectar-se i pot fer-ho amb un codi del mòbil. Doncs aquesta té més ús que l'altra.
Perquè vegis aquesta idea una mica de quina part de la població hi ha un moment que com que et desapareix fins que et fa una mica més gran i torna a aparèixer a la biblioteca, no? És curiós, perquè és veritat que hi ha molt públic estudiantil, per exemple, que no vol apuntar a treure's el carnet de la xarxa per motiu que sigui, perquè totalment només demanem un DNI. Però és veritat, hi ha una certa diferència entre aquest gust de la guest biblioteca que dèiem, de convidat, que la pròpia, no?
I les famílies acostumen a això als infants, de fer-los el carnet? Sí, sí, és curiós. És veritat que a vegades hi ha alguna família que pensa que no pot perquè l'anen és petit, però és veritat que hi ha gent que el fa de seguida, té un any o dos o inclús mesos i li fan el carnet. És veritat que les famílies cada vegada són més conscients de la necessitat de fomentar lectura amb els més petits i acostumar-los a llegir o estar al voltant de tenir en compte al seu voltant.
I la veritat és que sí que venen molt sovint a la biblioteca i fan els carnets, no? També és veritat que des de Camp Molà intentem que tinguin clar que està bé, que des del principi cadascú tingués el seu propi carnet perquè els hàbits són importants, no? És una biblioteca que treballa molt bé els... Pensem que treballa molt bé els hàbits d'ús de la biblioteca i intentem això, no? Que realment el carnet és personal i transferible sigui inclús amb nens petits, no?
Bueno, teniu també una secció infantil allò prou potent, no?, i que feu moltes activitats, allò a l'hora del compte és ja un clàssic, no sé quants, no? A més, a més, intentem inclús... No sé si és el servei més antic que tenim, d'aquests allò de... Els clubs de lectura també són... Sí, sí, també tenen recorregut. Sí, són els dos clàssics, crec que jo no sé d'aquests que... A més, els clubs de lectura ara mateix estan en fluorescència, no?, vull dir que realment hi ha clubs de lectura inclús privats, entitats vàries, vull dir que...
Sí, sí. Per exemple, tenim un fons de lots per clubs de lectura que qualsevol antintenta mullar, si volgués, es podria preparar a la biblioteca i demanar algun d'aquests lots. Vull dir que realment intentem potenciar-lo. Ens agradaria fer més a la biblioteca, esperem que en un futur es pugui, ara tenim cinc,
Però siguin per adults, i tenim els dos infantils i jugadors una mica aturats, això és veritat, que esperem. També l'any que ve, per exemple, tant de futura no s'ha posat en marxa, però el Club de Lectura és una d'aquelles activitats que ha guanyat amb molta importància a tot el territori. I què tenim més, usuaris o usuàries?
En principi és gairebé 50%, però una miqueta més d'usuàries. Sí, sí, sí, però és bastant... Bastant equitatiu? Sí, sí, sí. En els clubs de lectura també? No. En els clubs de lectura jo, per exemple, condueixo un, i dels 16 em sembla que dos o tres són homes, perquè un està mig mig, que no sé si continuarà. Però no, no, la veritat és que en aquest sentit, aquesta part social...
Diria que és més de públic femení. Els homes al principi... I la lectura és com una cosa més personal, més íntim. Sí, és curiós. Si tenim homes que són molt lectors, però que no s'apunten a clubs de lectura, no? És molt curiós, això. I no sé si cada vegada us aneu trobant també...
Nosaltres sempre diem que paga la pena tenir el carnet, perquè amb el carnet de biblioteca, doncs, no sé, per exemple, si vas al teatre, ja no en teatre, és que pel fet de tenir el carnet de la biblioteca et fan un petit descompte i mira, sempre va bé, no? Sí, els avantatges aquests són una mica clàssics, no? Llavors hi ha gent que es fa carnet només per això. S'arriba als usuaris de formes molt diferents, no?
Però també, doncs, més enllà d'aquesta anècdota que comentàvem, el fet de poder disposar d'aquest espai, no?, de fer activitats, no sé si...
Sí, aquesta part social, a vegades penses que la biblioteca s'ha quedat com un dels espais més socials que hi ha per la gent, i llavors a vegades se'ls pensa molt per qualsevol activitat. I jo et volia preguntar pel fet allò que de vegades hi ha gent que diu, ja, però és clar, aquest llibre no el trobo, no? I no sé si teniu...
Cada vegada més persones coneixedores de dir, escolta'm, si tu vols un llibre i no el tenim aquí, no et preocupis perquè te'l portem. Mira, aquesta xifra la tinc per aquí. Aquest préstecament de bibliotecari, que a més és gratuït, des de fa 3 o 4 anys.
ha pujat moltíssim, moltíssim. Aquest any, per exemple, a veure si el trobo, mira, aquest any hem fet 8.574 peticions, gestionats 8.500 llibres que o han sortit de Cap Molar altres biblioteques o han vingut d'altres biblioteques cap a Cap Molar. I l'any passat eren 7.300, vull dir, han pujat 1.200 gestions de llibres que han anat i han sortit de Cap Molar, vull dir que realment...
Que això que diu el Héctor és veritat que abans sí que havies d'abonar una petita quantitat, era molt petita, era simbòlica. O 50 em sembla que era l'última vegada que es va fer. Sí? Sí, sí. I que ara és totalment gratuït. Sí, a més a més, inclús a nivell català, perquè hi ha un altre català que és l'Atena. Nosaltres funcionem molt, molt, perquè no està aixecat molt potent a la província.
Però és veritat que el catàleg que té et permet inclús demanar llibres, a més això és autogestionat per part de l'usuari, a la resta de biblioteques de Catalunya. Per tant, el carnet s'aveix per tot el sistema de lectura públic de Catalunya. És a dir, tant per les biblioteques de la Diputació com biblioteques de la Generalitat. Lleida, Girona...
Sí, perquè és veritat que, segons allà on vagis, hi ha biblioteques que són gestionades des de la Generalitat en algunes poblacions, no? Algunes poblacions són les de l'Estat. Bueno, és que són una cosa bastant curiosa, perquè en principi són de l'Estat, però les gestiona la Generalitat, que són les centrals de Tarragona, allí de Girona. Aquestes les gestiona la Generalitat. La resta són municipals 100%. Nosaltres encara tenim un... Bueno, encara funcionem a base de conveni entre Diputació i l'Ajuntament d'Urno,
Però és veritat que el carnets és únic a tot el territori, però és veritat que la nostra xarxa és molt potent, són més de 220 biblioteques i no són 13 bibliobusos o una cosa així, vull dir que realment el nostre usuari és molt, molt prop per la província, no?
I Héctor, perdó, no sé si tens dades allò de quin tipus de gènere es sol·licita més en préstec? Mira, quan arriba, a vegades, a nosaltres ens arriba el préstec interviu el Tecari, perquè és un exemple de com funciona una mica, no? Els dimarts i el dijous tenim quan es ve el transportista i ens porta les capses. Normalment les piles més grans són novel·les.
Són obres i una mica infantil. La resta també, però no tant. Però aquestes dues seccions de la biblioteca són les que més funcionen. Sobretot la primera planta, que és on tenim novel·les, llengua i còmics, aquesta és de l'argo la que més es fa servir. Ara igualment, per exemple, tenim nens...
que són molt fans d'algunes col·leccions, per exemple, de màgic animals o coses així, d'aquest tipus de títols, i et venen a buscar l'últim que ha sortit fa 3 mesos i tal, i potser sí que l'has de demanar fora, perquè potser encara no s'ha arribat. Vull dir que aquí han creat aquests usuaris petits, joves, que realment estan molt atents a les novetats, que és bastant curiós, no?
Que això també és important de dir-ho, que com el fons bibliotecari s'està renovant i que de vegades un pensa, ui, si això acaba de sortir no ho trobaré a la biblioteca i al contrari, es fa una inversió i potser no a la biblioteca on tu resideixes però en una altra i també hem de tenir en compte que quan un autor es posa de moda
Veureu allò que reservar... Si ara intenteu agafar un llibre d'en David Uclés, per exemple... Per exemple, sí, sí. Fa dos dies... Que jo estava aquí mirant... Fa dos dies era la McFarlane con l'assistenta. Sí. És molt curiós, com et vas donar uns rius que no han trapejat la biblioteca en temps, o no han vingut mai, perquè això també pot passar, i et pregunten aquesta... Una pregunta com molt ingenua, a vegades, no? No tindreu l'assistenta, no? No, el tenim, sí, però hi ha com deu persones per davant.
i llavors canvien, ostres, ja, és que hi ha molta gent que és molt usuària, i hi ha gent que està moltíssima al dia, perquè a més suposo que les xarxes ja ho gerenen, això, i la veritat és que sí, hi ha fenòmens que periòdicament van canviant, no?, i ara tenim això l'assistenta o el David Ocler, no? Portaves allò, algun dels que estan allò... Sí, es tenien diferents en novel·la, per exemple, mirava, per exemple, el tema d'adults, hi ha molt llibre pràctic, no?, com el Passos per aprendre català, que això està molt demanat,
O, per exemple, oposicions, que són d'aquestes classes que van sortint molt. Però després, per exemple, la novela veien coses com «Cuando la tormenta pase» del Manel Loureiro, «La casa de azúcar» de Ángeles Gil, «El Miguel Santiago» amb «El hijo olvidado», «La Isabel Allende», encara. Aquell cas que tenim la cinquena, la Freda McFadden, con «El secreto de l'assistenta», que ha tingut 25 prestes a la biblioteca, vull dir que... Si aquí el que més és «Cuando la tormenta pase» del Manel Loureiro, 37, si poca broma.
Sí, sí, sí. Tenint en compte que si això un mes, no hi ha la rotació que implica això, no? Doncs sí, sí, sí. L'implica que està molt, molt, molt... Molt sol·licitat. Escolta, no sé, per aquest 2026, allò, consolidació, continuïtat... Sí, també, jo, he intentat consolidar alguns dels projectes en els que participo a la biblioteca, tenim tallers Bibriolab, tenim tallers... Bueno, participem en un projecte que es diu Biblioteca sense fronteres, amb la GENE,
que al mes de març tenim un parell d'activitats pel tema del 8M, que estan relacionats amb la situació de les dones al sud global, vull dir, aquest és un altre punt de vista. Per exemple, el projecte Connecta, també, de la xarxa de biblioteques, tots els projectes que formen part de la xarxa i del sistema de lectura públic, tenim la sort de poder comptar amb ells un altre any, vull dir, que realment som d'aquells...
d'aquells serveis o projectes de la xarxa o de la gene que estan presentes a la biblioteca i aporten un valor afegit moltes vegades a la programació d'activitats.
La veritat és que la conversa amb l'Hèctor sempre es fa curta. L'anirem allò convidant tant en tant perquè ens posi les piles. Volíem saber si hi haurien més coses 2026. Acabem de començar, com aquell qui diu. Si hi ha novetats, evidentment el tindrem novament aquí als micròfons. Aquí estaremos. Que vagi molt bé. Héctor, moltíssimes gràcies. A tu. Adéu-siau. Un, dos, un, dos, tres, quatre...
que ens deixava el seu veí.
i li vaig dir que seria divertit i vaig girar-me i li vaig dir que bocòlic i bonic i vaig girar-me i li vaig dir la primera placa de mi i vaig girar-me i li vaig dir i vaig girar-me i li vaig
Fins demà!
Fins demà!
Avui, en aquest espai que compartim amb les entitats veïnals, tindrem conversa, la tenim ja, perquè ens han vingut a visitar l'Associació de Veïns i Veïns de Planellador, concretament la seva presidenta, la Rosa Perich. Benvinguda, Rosa. Gràcies, bon dia. Que ha vingut molt ben acompanyada per en Jaume Martínez, que, de fet, és... Jo crec que el community manager de l'associació, perquè el tenim allò darrere de les xarxes socials,
Fem el que podem, sí, una mica de tot. Està bé, està bé, perquè d'un i do, ara ho estàvem comentant, no? L'activitat que teniu actualment a l'associació? Molta. Molta, diu la Rosa. És veritat, veiem allò per xarxes, eh?
Sí, la veritat és que ara estem... Bé, amb el tema literari ara hem obert un món aquí interessant, molt interessant. I hi ha molt escriptor mulletà d'aquí, del poble, i que ens està contactant per poder fer presentacions dels seus llibres al nostre local...
I nosaltres, encantats, col·laborem amb l'organització de l'evento, fem difusió i, bueno, el que calgui, per això estem. Bueno, per moltes altres coses, però, bueno, per aquestes coses, per gent del poble, del barri i tot això, encantats. Us ha sorprès, ha posat altres mateixos, perquè, clar, jo al principi pensava que era un tema de l'associació que, a part de dinamitzar, estaveu buscant persones, però és que ara ens estàs explicant, Jaume, que no, que són els propis autors que contacten amb vosaltres.
Sí, correcte. La veritat és que tot això és una cadena. Al final va contactar nosaltres l'Olga Muro per fer la presentació del segon llibre que va editar i a través d'aquí, a través de xarxes, dels escriptors i la gent que ha vist la presentació que van fer, que els va agradar molt, amb tot això hem aconseguit que...
A través d'això ens contactin altres escriptors mulletans per fer alguna cosa similar. I per nosaltres, ja et dic, per nosaltres és fantàstic tot això. Home, està bé perquè a més a més vosaltres oferiu també als socis i sòcies de l'entitat una activitat cultural. Correcte. I alhora els escriptors contents també, no? Clar.
fan arribar la seva obra. Rosa, amb la Rosa vam parlar no fa gaire i ens ha dit que va anar molt bé. I és que ens va sorprendre que hi havia una activitat adreçada especialment pel jovent del barri, en col·laboració amb un gimnàs. Però millor que t'ho expliqui el Jaume, perquè ell és el que ho porta aquestes coses, quasi ho porta tot ell. Vau fer com una mena de vermut. Va tenir molt èxit, la veritat, eh?
La idea és que el gimnàs popular Francesc Oller, que està aquí al barri... Està a l'altra bolla, no? Exacte. Tenen l'escoleta i hi ha aquest gimnàs. Correcte. I la idea... Bé, nosaltres tenim contacte amb aquest gimnàs des d'ahir ja fa un any, que ja vam fer una participació a la festa del barri de l'any passat, i vam fer una petita demostració i aquí vam agafar ja el contacte.
Que aquest gimnàs, si jo no m'equivoco, va néixer també de la plataforma d'afectats per l'habitatge, potser? O té alguna relació? Aquí ja em perdo una mica, no sabria dir. Podria ser, podria ser.
I, bé, la idea és que hem estat en contacte tots aquests mesos i, bé, ja havíem parlat fa temps de poder fer una col·laboració, de donar a conèixer el gimnàs dintre del barri o del poble i, bé, es va donar la casualitat que, bé, vam muntar l'evento aquest al febrer va ser, no? Sí, sí, sí. Fa dues setmanes. Fa dues, sí. I, bé, la veritat és que la idea era fer un vermú musical, que facin ells una demostració...
I donar una miqueta a conèixer el gimnàs aquest, la gent del barri, pels jovents sobretot. I la veritat és que va tindre molt d'èxit, va tindre molt jovent, que és el que es tractava l'evento. La veritat és que contents amb això també.
No està bé, perquè de vegades allò amb la Rosa comentem allò que cal una regeneració en l'entitat, però veus que en el barri hi ha molta gent joa. Sí, però ara també hem tingut una comparsa de carnaval, que han vingut a ensajar, ens van demanar al nostre local, han ensajat allà, s'han vestit allà, ho han fet tot allà, i nosaltres ens estem disposats a...
cedir el nostre local a tothom, a tothom qui pugui fer alguna activitat que sigui bé per ells mateixos i per nosaltres també és una gran sort de tenir aquestes persones que sempre estan disposats. Nosaltres estem disposats, però ells també estan contents de poder disposar d'aquest local per fer un munt de coses...
Tota aquesta activitat després es reverteix en la convivència en el barri. Es nota que hi ha com més... No sé si la gent es coneix més... Com ho tenim, això de la convivència? Bé, la convivència de moment no tenim gaires queixes. La veritat, el que sí que ens serveix molt tot aquest tipus d'activitats és per donar a conèixer l'associació.
És veritat que l'associació de veïns tenim a tots els barris, és veritat que hi ha molta gent del barri que quan ens coneix diu, ostres, no sabia ni que existia l'associació, no? I una miqueta de fer tot aquest tipus d'eventos i fer difusió de tot el que fem és donar a conèixer l'associació.
amb el fi que la facin servir també per les queixes o per el que necessiti la gent del barri. Això està clar, no? És la nostra funció també, no només fer eventos, sinó també està a disposició de la gent del barri, no? Que si tenen alguna queixa, que hem tingut alguna puntual, doncs poder fer d'intermediari amb qui correspongui, no?
I la idea és donar a conèixer l'associació per tot això. Ara per ara, de queixes comentàveu alguna de forma puntual? Sí, de moment queixes puntuals. Si n'hi ha més coses, en principi no ens ho diuen. Jo ens agradaria saber tot el que passa al barri, això és difícil, no?
La darrera vegada que va venir la Rosa, parlàvem dels contenidors, aquests intel·ligents, que just acabaven de posar en funcionament. No sé si ara ja teniu una percepció de si la gent s'ha anat acostumant. Al principi sí que hi havia hagut algun acte vandàlic. Bueno, ja encara la setmana passada vaig veure que havien cremat dos contenidors. O sigui que encara hi ha algun acte vandàlic. Jo, com que sempre ja he reciclat
a mi no és gens difícil. Sí que encara es veu molta bessura, moltes bosses a terra, però no com abans, eh? Segons diuen, sí que està funcionant. Jo crec que amb el temps funcionarà del tot. Jo crec que sí. Està bé. Esteu treballant, m'imagino, de cara al mes de maig. Sí.
Ja ho tenim preparat. Ja ho teniu preparat? Sí. Bueno, estamos en ello. De moment estem planificant... El que sí que tenim és la data, és 23 de maig. Clar, jo és que anava a dir que normalment és 22, molt bé. Serà el 23 de maig. 23, que és dissabte. Sí, i ara ja estem contactant amb les colles, amb castellers, amb grups que volem que vinguin, amb altres entitats. I ja estem ja amb la preparació del programa.
Però, bueno, això... I l'arrossada que fareu a cull. Sí, sí, ja també tenim... El salvat. Ja també tenim el de l'arròs. Sí, sí, sí. I ja heu quedat allò, el pati de l'escola, reservat, no? Perquè... Bueno, encara no...
Bé, ja està acceptat per l'Ajuntament la data, perquè això sempre ens han de donar l'ok, no sigui que hi hagi altres eventos, i ara, a partir d'aquí, ja comença a moure tot. Està bé, no?, això que ja fa uns anys que esteu fent, d'anar teixint lligams amb altres entitats, perquè és una manera, no només allò... Això que comentàvem també amb els autors mulletans, no?, és a dir, aquesta col·laboració...
És positiva, per en dues bandes. En aquest sentit, també amb les entitats, que comentava el Jaume Castellers, les colles... Nosaltres... Bé, jo porto quatre anys, però la meva idea sempre ha estat demanar col·laboració amb la gent del poble. I amb el tema de colles, tant culturals com de festeixos...
Jo penso que hem de col·laborar amb qualsevol evento que es faci als barris. No només amb aquests, sinó amb els altres barris també, no? Perquè són part del poble, no? Formen part de la cultura del poble, totes les colles. I nosaltres sempre li demanem col·laboració. Hi ha vegades que poden, i per tema de calendari hi ha vegades que no poden. Però sempre hi ha alguns que sempre estan disposats, no?
I nosaltres, per suposat, sempre agraïm la col·laboració, o si poden, com si no poden, de tothom. I Jaume Gomes, en les relacions amb les altres entitats, vosaltres també formeu part de la Federació d'Associacions de Veïns, vam parlar també la darrera ocasió, que també a finals de l'any passat, el tema de l'Amiant, comentava la Rosa bé, el tema de l'Amiant, a nosaltres especialment ens interessa el barri de Planelladó?
Molt, i tant. Primer perquè està al pavelló de bàsquet, després un visclló, jo no sabia que sí que van posar, van arreglar els sostres i tal, però jo pensava que havien tret l'oralita i diuen que no, que van posar la teja sobre l'oralita, és el que ens diuen.
I sí que és molt important. Mira, clar, primer tindríem que fer aquests espais públics, que és més important que els nostres habitatges. Bueno, diuen que si no hi ha cap fuga que no passa res, però clar, sí que és important que es pugui arreglar aquestes coses. Aquest tema ho estàveu treballant totes les entitats, crec, no?, des de la Federació. Sí, sí. Penso que Teresa tenia una reunió, no sé si a finals de la setmana passada... La Teresa Prades, sí, que és la presidenta. Sí, sí.
Diria que teniu una reunió amb l'Ajuntament per parlar de tot aquest tema. Hem de quedar per acabar de comentar, a veure si s'ha parlat, com s'ha quedat... Bueno, sí, estamos en ello. Però ara també hi ha com més relació entre les entitats veïnals? Bueno, la idea és que a través de la federació, que està una miqueta potser... En hores baixes. No són gaires, eh?
La idea seria una mica reemprendre una miqueta les relacions aquesta. Ja van tindre una reunió, ja van crear una junta, i a partir d'aquí la idea és començar a fer cosetes. El que passa és que aquesta cosa va de mica en mica, però la idea és tindre una miqueta més força per poder mirar coses a nivell general de tots els barris.
De fet, hem d'entendre que tot el que feu com a representants d'associacions de veïns és totalment voluntari, de manera que la gent de vegades no valora prou aquesta dedicació de temps, sobretot allò del saber gestionar, abans comentàveu,
Clar, perquè quedar amb una entitat és difícil, doncs, clar, també vosaltres teniu la vostra vida personal, familiar... I treballa. Sí, sí, sí. Ara s'ho ha tret aquest moment, ha tret la seva feina. És una mica... Sí, és una miqueta complicat. A ell li agrada, eh? Des d'aquest a ell, la cosa ha anat amunt i amunt i amunt i amunt i amunt. Però em refereixo a això, que potser la percepció que té la gent de fora és...
com si tinguessis un càrrec, no? Sí, com si fos una obligació, no? Sí, la veritat és que a vegades sí que es fa complicat i per això que si a nivell d'associació individual nostra ja ens costa a vegades, a nivell de fer reunions amb totes les associacions a través de la federació, a vegades és complicat concertar una data per poder quedar tots. Però bé, hi ha bona predisposició
I, bueno, esperem que tot això, de mica en mica, va allà endavant. Això és el més important. Si hi ha predisposició i voluntat, en tot cas, nosaltres sempre en aquests espais, aprofitem allò per dir, en aquest cas, si sou veïns i veïnes de l'Associació de Veïns de Planellador, doncs que us apropeu a l'associació, que mans sempre fan falta, no? Sí, sí, sí. I caps pensants, també. Sí, sí.
Quan tenim un event d'aquest, sempre tenim col·laboradors, gràcies a Déu, que ens ajuden. Si no, no es podria pas fer, segons quines coses no es podrien pas fer. I gent que després acaba fent soci i sòcia arrenyant d'aquests... Sí, sí, sí. També, també, també. Molt bé. Rosa, Jaume, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per haver compartit aquest temps de ràdio i fins d'aquí, doncs, això un mes i mig, una coseta així, que vagi bé. Molt bé, gràcies. Gràcies. Adéu.
Fins demà!
Música Música Música Música
Atrapado, acaparado, por tu mirada insondable, la que electriza mi impulso, mi débil pulso de alambre. La maturrana, me agarraste tu maturrana, hechizado por tus ojos.
I ara tot seguit l'agenda del Posa't les Piles. El dia d'avui és el nostre company, en Josep Casas Noves, que ens explica què és allò que succeirà a la nostra ciutat des d'avui fins dimecres vinent. Bon dia. Bon dia. Tornem a ser aquí i us portem un repàs de les activitats programades a la nostra ciutat des d'avui i fins dimecres 25 de febrer.
Comencem com ho fem habitualment amb les exposicions i en concret Trajectòria, de Manuel Dobles. Amb aquesta mostra es presentarà una selecció de peces del pintor Manel Dobles. Fortament arraigat a Mollet del Vallès i amb el pintor Joan Avelló. La mostra ens permetrà conèixer el detallisme dels seus paisatges i un projecte realitzat durant la pandèmia de la Covid-19. Es pot visitar fins al 15 de març al Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet del Vallès.
L'aparador del museu, segona intervenció, Ignaci Prat. Fons documental que pren com a motiu principal els retrats dels governants de les sales de plens dels ajuntaments de Catalunya. Es pot visitar fins al 13 de març al Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb l'exposició de Cesbas, mostra commemorativa de francès Bas Orodea, més conegut com a Cesbas, un dels artistes que ha deixat una empremta més important a Mollet del Vallès. Es pot visitar fins al 18 de maig al Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
I per últim us proposem l'exposició Diversitat, gent migrant. L'exposició es podrà visitar fins al 28 de febrer al Centre Cultural La Marineta. Organitza AMAM.
Ara anem cap a les activitats que podem trobar durant aquests dies a la nostra ciutat, com el 43è Torneig de Gou de Barcelona. Gou és una competició estructurada del mil·lenari joc d'estratègia asiàtic, on dos jugadors busquen envoltar més territori que el rival col·locant peces blanques o negres.
Els dies 20 i 22 de febrer es celebrarà el torneig de Gou a Mollet del Vallès, al centre cívic de Camp Antiquet. Organitza la Colla Morada.
I els divendres, què? Teatre amb Impro Barcelona. Comando format per una èlit d'improvitxadors durament entrenats en la disciplina de l'humor. Els nostres agents no tenen guió, però tampoc vergonya. La seva única missió és fer riure a l'espectador. A partir de les frases del públic, crearan històries de terror, acció, amor, on la comèdia és la protagonista. Divendres 20, a dos quarts de 10 de la nit, al Mercat Bell, organitza l'Ajuntament de Mollet.
Arts i escena, baby xarxa. Elmer, l'elefant de colors, a càrrec de Pampallugas Teatre. L'Elmer és un elefant molt alegre i excedit. A diferència dels altres, és de dos colors, verd, groc, blau, vermell. Dissabte 21 de febrer, a les 11 i a dos quarts d'una del migdia, al Centre Cultural La Marineta.
Venda d'entrades online al web molletballers.coobin.com, presencialment al Centre Cultural La Marineta, i el mateix dia a taquilla, una hora abans de començar l'espectacle si queden entrades.
Seguim el 17-21 de febrer amb el Mercadillo de Segona Mà. De 9 a 2 del migdí a la Rambla de la Unió organitza la Asociación Social del Rastrillo de Parados de Mollet.
També dissabte 21 tenim la sortida cultural, Museu d'Història de Catalunya. Proposem fer un recorregut a l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya per tal de descobrir com era el nostre petit país, des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, d'una manera senzilla, amena i amb algunes anècdotes. Serà a les 10 del matí des del Lladoner. Preu de la sortida, 9 euros. Pagament en efectiu. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
18è cicle de cinema cubà, SVEC 37. Estudiants formats entre dues revolucions. Ens presenta una història desconeguda, explicada pels propis protagonistes. Una història que parla d'educació en temps de revolució, de migracions fora dels estereotips, la cooperació entre països del sud global i la lluita per emancipar-se de les cadenes neocolonials.
Dissabte 21, a dos quarts de set de la tarda, el Centre Cultural La Marineta organitza Mollet en Cuba. També dissabte 21 torna al Vall de Saló, de la mà de l'Associació de Valls de Saló. Serà a les 10 de la nit al Mercat Veïno.
Anem cap a diumenge 22 i la visita guiada monogràfica a la pintura de Joana Belló. Visita guiada per aprofundir en la pintura de Joana Belló, tot resseguint la seva trajectòria artística, els principals temes de la seva obra i la seva evolució com a pintor.
Serà a les 11 del matí al Museu Avelló. Es recomana reservar el telèfon 93 544 50 99
Arts i escena, teatre infantil. Papirus, a càrrec de Txerriquiteula Teatre. Un carregador del moll i una palessa es troben per casualitat, escapant de la guerra. Junts, amb sentit de l'humor i sorprenent creativitat, donen vida a un nou món.
Diumenge 22 a les 12 del migdia, el Teatre Municipal de Can Gomà organitza la xarxa. Venda online al web molletballers.covin.com. Presencialment al Centre Cultural La Marineta i el mateix dia a Taquilla. Una hora abans de començar l'espectacle s'hi queden entrades.
Homenatge a Rosalía de Castro. Diumenge, 12 de febrer, a les 11 del matí, a la plaça Padrón. Organitza Irmandade a Nosa Galifa. Continuem amb l'agenda i el ball de la gent gran. Diumenge, 22 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda, a l'Esplai Sant Jordi. Organitza l'Associació de Gent Gran de l'Esplai Sant Jordi.
Cinema, el 47. Manolo Vidal va ser un conductor d'autobús que l'any 1978 es va apropiar de l'autobús que conduïa, el 47, per desmuntar l'argument que feia servir l'Ajuntament de Barcelona quan deia que els autobusos no podien pujar al districte de Torrebaró. Un acte de rebel·lia veïnal que va transformar Barcelona i la imatge dels suburbis.
La projecció de la pel·lícula el 47 serà diumenge 22 a les 6 de la tarda al Lladoner. Per reservar entrada cal trucar al 93 579 09 66 o bé enviar un correu electrònic a lladoner arroba molletballes.cat. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb la xerrada Mollet 1854, l'arribada del ferrocarril, el naixement d'un barri i la transformació d'un poble. Dilluns 23 de febrer a les 6 de la tarda a l'Ateneu Gran, espai de formació per a la gent gran. Organitza l'Ajuntament de Mollet i col·labora al Centre d'Estudis Molletans.
Acabem l'agenda amb experiències compartides. Xerrada, adolescència, manual de supervivència per a famílies. Xerrada a càrrec de Gerard Vergés, psicòleg del programa Sentint-nos bé. Dimecres 25 a un quart de set de la tarda a l'Institut Aigua Viva. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
I fins aquí les propostes que us oferim a l'agenda per aquesta setmana. Esperem que les gaudiu.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga Vets. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos.
Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb metalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Betts de Mollet del Vallès al carrer de Berenguer, tercer. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Alarà. El govern de la Generalitat i els comuns han tancat un acord definitiu per als pressupostos del 2026 desencallat amb la modificació de la llei d'urbanisme que permet prohibir la compra especulativa d'habitatge. L'acord estableix que els grans tenidors no podran adquirir pisos en zones de mercat temps per especular, excepte per a ús personal per comprar edificis sensés destinats al lloguer habitual o per a una única segona residència.
Herències d'habitatges que no es destinin a ús propi hauran d'anar al lloguer amb control de rende. Salvador i la Jèssica Albiac signaran públicament l'acord al Palau de la Generalitat a les 11 del matí. I diversos pobles del Ripollès pateixen una avaria a la xarxa de telefonia que afecta sobretot el servei d'internet. La incidència es va produir ahir a la tarda i els tècnics ja estan treballant per resoldre el més aviat possible aquesta incidència. Ens amplia la informació Judit Espert.
Una nova incidència que esgotó la paciència de municipis com Campelles, on han estat quatre dies alimentant-se amb generadors i fins dilluns a la tarda no es va recuperar la xarxa mòbil. 24 hores després, tornant a quedar sense servei. L'alcaldessa Judit Cornellà assegura que són pocs veïns però que les afectacions són altes. Els establiments no poden cobrar, les feines no es pot treballar, hi ha molta gent que tenim aquí que tele treballa tampoc.
i aquí estem incomunicats i anàvem a passar el vent. Lamenta que el consistori ha destinat molts diners al soterrament de les línies de telefonia, però que les companyies continuen fent servir el cablejat tradicional. Insten a la Generalitat a actuar. S'hauria de fer alguna cosa a nivell de la Generalitat per exigir que, de la mateixa manera que els ciutadans paguem
els nostres subministraments, aquestes companyies subministradores, complissin amb la seva obligació. Tornall assegura que aquesta situació seria impensable a l'àrea metropolitana i atribueix la poca implicació de la Generalitat a ser pobles amb poca massa de votants.
I Protecció Civil de la Generalitat activa l'alerta del Pla Vencat per Forç Vens fins demà al migdia amb ratxes que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, al Prepirineu i a la meitat sud i puntualment més de 120 km per hora al Camp de Tarragona. També Renfe, a conseqüència, ha modificat horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià per l'alerta de Forbení. També s'ha suspès la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa.
De moment, els bombers de la Generalitat han atès una vintena d'avisos relacionats amb aquest fort vent fins les 9 del matí, la majoria a Barcelona, també a Tarragona i a Lleida. I el Departament d'Educació debatre avui una proposta per als sindicats que consisteix en un increment del 3,5% anual en els propers 4 anys del compliment autonòmic. També es compromet a augmentar els recursos per a la inclusió i la reducció progressiva de ràtios a les aules. Notícies en xarxa
Esteu escoltant Ràdio Mollet.
¿Conoces el restaurante Fresh House de Mollet? Oferta variada de brunch, hamburguesas y platos creativos. Cocina abierta de 10 de la mañana a 12 de la noche de martes a domingo. Fresh House en la calle Alsem Clave 19 de Mollet del Vallès. Combinamos calidad y modernidad. Consulta nuestra carta en Instagram. Vive una experiencia diferente en Fresh House Mollet.
Fem salut, un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els dijous a dos quarts d'una del migdia, repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit.
Un hockey money la mixta. Un hockey money la mixta.
Tinc un xaval contractat perquè m'haure els regals a Nadal. Tanco el centre comercial i em menjo jo sol en gelat. Caboix en foc, cop i botelles, bau, tinc un lloc, compro una estrella. Tinc una illa que té el meu nom. Però el que voldria és tenir.
Pocimoni, man! Pocimoni!
Avui per tancar el Posa de les Piles ho farem de la mà d'en Carles Penya. Tenim a l'espai d'Alba de Lletra i en Carles és llibreter, és propietari de la llibreria Lilla. Precisament avui el tenim allà, envoltat de llibres, i anem a comentar la selecció que ha fet per conversar el dia d'avui a través dels micròfons de Ràdio Mollet. Molt bon dia, Carles, com estem?
Hola, bon dia. Que no se t'emporti el vent, eh? Avui fa vent. Molt, perquè Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, eh? Com bufa. No hi ha alerta d'aquesta ni... Sí, sí. Però Déu-n'hi-do, sí, sí. Escolta'm una cosa, anem a comentar, perquè sempre se'ns fa curt aquest espai. Per cert, que aquesta setmana vau tenir presentació del llibre La protestante amb en Paco Niebla. Sí, abans d'ahir dimarts, sí. Va anar molt bé. Va anar molt bé.
Va venir molta gent. Vam fer un d'aquells plens que poques vegades passen, però sí, sí, molta gent et veus perquè no hi havia prou cadires.
Bé, es nota que Paco Niebla és una persona estimada. Recordem que havia estat director a Ràdio Mollet durant un parell d'anys, aproximadament, als inicis de l'emissora. I, evidentment, també molts companys i companyes vinculades a Ràdio Mollet crec que van assistir-hi a aquesta presentació.
Sí, molts companys també d'institut i amistats de fa molts anys que feia temps que no es veien, va ser un moment...
El motiu. Sí, sí, sí. Molt rebé. Carles, anem a comentar, com dèiem, ens has fet allò quatre propostes en el dia d'avui i, si et sembla, començarem per una, que ara quan surten allò preocupacions de la població, doncs en els primers llocs, si no el primer, surt a l'habitatge.
I ens proposes una lectura que es titula El segrest de l'habitatge, és d'en Jaime Palomera, i a més a més diu, per què és tan difícil tenir casa i com això pot trencar la societat? És el subtítol. Sí, doncs mira, a més a més és el llibre, està editat per Pòrtic, i el Jaime Palomera és el...
Un dels que van començar, ell és antropòleg i professor de la universitat, i a més a més forma part del sindicat de llogateres, que és aquest sindicat que fa uns anys va aparèixer a Barcelona, també com a mesura de presó i de protesta per la puja infinita dels preus dels lloguers i del preu de l'habitatge.
Està editat per Portic i, a més a més, és el llibre que hem triat de cara al club de lectura de no ficció que ens trobarem el dia 12 de març a la llibreria. Ja el tindreu amb ell? No, perquè no vam contactar amb ell, però...
té una agenda molt carregada i no podrà venir. O sigui que, bueno, mira, no serà possible, vaja. Bé, en tot cas és un tema que interessa moltíssima gent, no?, perquè ella arriba en la descripció, diu, com les nostres ciutats han tornat com una jugada, una partida de monopoli, no? Sí, sí, perquè, a més a més...
És el que tu deies, no? El tema de l'habitatge està constantment als mitjans i qualsevol programa... Un dia qualsevol engegues la ràdio o la televisió o mires algun mitjà i s'obren amb temes d'habitatge, no? De la precarietat, del difícil accés de la gent tant al lloguer com a la compra d'una casa...
Clar, i de fet, ara fins i tot també hi ha un mot que també s'acena parlar, que és aquest de la gent gentrificació, no? La gentrificació, sí, és aquest moviment que fa que la gent hagi de marxar dels barris, sobretot dels barris cèntrics de les ciutats, per la pressió turística i que fa pujar el preu de l'habitatge i la gent ha de marxar del barri on ha viscut tota la vida perquè no pot pagar...
perquè no pot pagar-se l'habitatge. I sempre a nivell polític sembla que aprovin moltes mesures i lleis per protegir els preus, però la realitat és que no paren de pujar i que en general són mesures molt poc efectives, perquè el problema continua estant i no resol de cap de les maneres.
i en aquest llibre el Jaume Palomera fa també un repàs de totes aquestes mesures que es prenen i per què no tenen efectes positius i també per què l'habitatge s'ha convertit en un producte com qualsevol altre dins d'aquest
amb un capitalista que tenim, quan en realitat no hauria de ser considerat així com un producte, com podria ser un, doncs, no sé, un cotxe o televisió. Sí, sí, de fet, allò hauria de ser un dret, no? Sí, sí, igual. La gent hauria d'estar... Doncs hauria de tenir... Tenir un sostre. Tenir un sostre.
però això no passa. No passa. Ho estem veient contínuament, no? De fet, en Jaime Palomera veig que també posa exemples que no ens pensem que únicament passen aquí, que parla també de Viena o Singapur, diu. En aquest cas, el cas de Viena, per exemple, és un cas més... és un cas molt diferent d'aquí, perquè...
Justament a Viena hi ha un percentatge de vivenda social altíssim i que, bueno, és un exemple a seguir per moltes altres ciutats. Són casos d'èxit, Viena o Singapur? Sí, hi ha molt poc i, de fet, hi ha països que tenen noves regulacions...
que tot i que no és el problema d'una manera molt efectiva, sí que tenen uns efectes més positius que les reformes que estan dut a terme aquí. Mirem també l'entorn, a veure si aprenem alguna cosa que es pugui aplicar. És una cosa de voluntat política.
Escolta'm, també ens has proposat un assumpte personal de Beppe Fenoglio. Sí, és una... Mira, això és una novel·la d'un autor italià, Beppe Fenoglio, que va morir l'any 103 a Turí i està editada per una teoria de l'editorial Labreu
i el PP Fenella va ser un escriptor italià que no... Bueno, tampoc... És una novel·la que aquí està inèdita i que de fet es va publicar una vegada i va morir. Va morir molt jove, no? Va morir molt jove, sí. En 40 anys. Va néixer l'any 22 i va morir l'any 63, menys no sé, 63 o 41 anys, va ser. Mhm.
Ell va néixer justament l'any en què s'instaura el feixisme a Itàlia, l'any 22, i en el si d'una família que eren d'esquerres, que eren antifeixistes, i per tant, gran part de la seva vida, els primers 23 o 24 anys de la seva vida, va estar...
va estar vivint això sota el règim feixista. En aquest cas, la novel·la parla d'un protagonista, és el Milton, que és un partisà que lluita contra el feixisme, però no és una novel·la que tingui... Perquè la majoria de les novel·les que parlen sobre la resistència antifeixista i els partisans a Itàlia, sobretot,
Normalment tenen un component així com molt èpic i en aquest cas apareixen molt altres qüestions sentimentals més quotidianes també i del seu tarannà personal, del protagonista que també a part
Ell, de fet, s'ajunta amb els partisans, però també perquè vol saber si la seva xicota, la noia que ell estima que és la fúlvia, l'ha traït o no. Per tant, també hi ha un aspecte molt de reflexió interior del protagonista.
i no tant de moments així d'èpica resistent. És a dir, que és més allò, veig allò per un tema d'una obsessió amorosa, no? La trama. Sí, dins d'aquest context de lluita antifeixista, també. Llavors també una de les... Bé, un valor afegit a la novel·la és que té un pròleg de l'Alba Sidera,
L'Alba Cidera és una periodista catalana que treballa pel Punt Avui i que fa molts anys que viu a Roma i que fa cròniques des d'Itàlia i sobretot, a més a més, que està especialitzada en el feixisme i, de fet, gran part de les cròniques que ella escriu en aquest diari
van destinades a denunciar o a posar a relleu perquè el feixisme està prenent la volada que està prenent i també alerta de per què aquest sorgiment del feixisme a Itàlia que fins i tot està aconseguit governar i com va fer
molt sovint fa paral·lelismes amb la situació espanyola i catalana. De fet, allò està editat per l'Abreu, no?, Edicions, i a la seva pàgina web, recollint allò una nota de premsa sobre aquest llibre, i diu, en celebro la seva publicació en català, no?, per la sempre encertada Edicions l'Abreu, i en aquests moments que l'extrema dreta governa Itàlia, que el feixisme...
s'enalteix arreu, cal revisar tot allò que ja està escrit i dir que no fos cas que la boira i el fan tornin a cobrir-nos. És una nota d'Anna Tomàs i Malloles en referència al llibre que estem comentant. Un assumpte personal.
Un assumpte personal de P.C. Nelló, editorial La Breu. Escolta'm una cosa, Carles, ara hem de comentar, bé, dos còmics, no? Format allò... Sí? Sí, dues novel·les gràfiques. Dues novel·les gràfiques. Per on vols començar? Per on vulguis. Doncs per Okinawa. Per Okinawa? Sí. Per Okinawa.
Sí, mira, això és una... Okinawa, el viento habla, l'autor és Sumo Iga, que és un... és un dibuixant de còmics, un historietista, nascut a Okinawa. Okinawa, per posar-ho una mica en context, és una... és un archipèl·leg que pertany al Japó,
i que està situat en el Pacífic, més o menys, davant de les costes de Xina, però entre el Japó i Taiwan, més o menys, per situar-vos geogràficament. I és un archipèl·leg que pertany al Japó,
I en el qual, durant la Segona Guerra Mundial, es va produir una batalla molt cruenta entre els Estats Units i el Japó. I just en aquesta batalla van morir a prop de més de 100.000 habitants d'aquest arxipèleg. És un arxipèleg que, tot i que pertany al Japó, ells no se senten...
especialment japonesos, a més a més parlen una llengua diferent, i que sempre han estat sota aquest jou del Japó, que recordem que el Japó també ha sigut una potència també molt colonitzadora en el seu entorn. Durant molts anys van ocupar Corea també amb unes actuacions bastant...
discutibles. Sí, sí. En aquest cas, doncs, aquest autor, ens explica aquesta batalla, els efectes de la batalla sobre la seva... La població civil, no? Sí. I això, a través de diverses històries de diferents personatges. És allò, còmic en blanc i negre, estic veient, eh?
És en blanc i negre, sí, sí, en blanc i negre. I, bueno, de fet, l'AudiBus té molt de pes, com a la majoria de les novel·les gràfiques, no? Però en aquest cas és com molt impactant. L'altra proposta que ens fas és Caritat del Riu.
Sí, Caritat del rio, veritats, mitges, veritats i mentides. Això està, l'autor és Pep Drucal i està editat per una editorial que està especialitzada en còmic i novel·la gràfica que es diu Barbúix Bucs. I qui és la Caritat del rio? Us preguntareu, doncs era la mare...
del Ramon Mercader, que va ser aquell català que va matar Trotsky a Mèxic clavant-li un pionet al cap. Durant molt de temps, en cercles propers, es va considerar que la instigadora d'aquest assassinat va ser la mare del Ramon Mercader, la Caritat del Rio,
Però bé, això, de fet, no s'ha pogut demostrar mai i no deixa de ser una mica, bueno, com un rumor que no hagués enfondat, tot i que la relació que va tenir amb els seus fills tampoc era, bueno, la relació en general bastant freda. De fet, la dibuixa allò com una matajari gairebé, eh? Sí, sí.
Sí, sí, de fet, ella va acabar sent una fervent comunista i defensora d'Estàlin, però quan ella, de fet, prové d'una... D'una família burguesa, no? Era molt catòlica, burguesa, i després es va casar amb el seu marit, que era una altaborgesia barcelonina, va...
Vivia a Sant Gervasi i, a més, anava a uns cercles molt elitistes fins que va entrar en contacte amb l'anarquisme a Barcelona i, a partir d'aquí, va emprendre una vida bastant aventurera i que va portar fins i tot a ser una de les fundadores del PSUC. Diu, Anna, jo la considero com la passionària de Catalunya.
No n'havia sentit mai, eh? Vull dir que està bé que a través també d'un còmic puguem recuperar figures que... Bé, està bé, està bé. Deu haver tingut allò tota una feina d'investigació, també, amb Pep Brocal. Sí, sí, sí. Clar, a més a més, sí, sí, és això que dius tu, que...
que és un personatge totalment desconegut i, a més a més, vull dir que està bé que a través d'aquesta novel·la gràfica ens els descobreixi, a més a més, i per ser un personatge femení també, que normalment no són gaire protagonistes d'aquest tipus de publicacions.
Si abans deien que la d'Oquinau era en blanc i negre, en Pep Rocal es destaca allò per el color. Vull dir que en aquest cas sí que... no? Destaquem. Sí, sí. En aquest cas sí que és en color. I amb una estètica així molt de... Bé, molt impactant, també. Així com amb uns
Les cares dels personatges són així com molt... Veig, Carles, que aquesta obra ha estat mereixedora, guanyadora de la primera edició del Premi Ara, de còmic de no ficció. De còmic de no ficció, sí.
Sí, sí. Molt bé. Doncs, Carles, ho deixem aquí, aquestes quatre propostes pel dia d'avui. Evidentment, avui el Carles està a la llibreria, així que, si us han interessat aquestes o teniu curiositat per d'altres, ja podeu anar cap allà, cap a l'Avinguda Llibertat número 20, no? Si no m'equivoco, és número 20, i demanar per aquestes i altres novetats. Ho hem de deixar. Moltíssimes gràcies.
A vosaltres. Vinga, doncs, que vagi molt bé. Fins d'aquí 15 dies. Adéu-siau. Adéu.
Dragons may guard your door But I'm on my way
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. D'aquesta manera marxem. Recordeu que podeu recuperar el nostre programa a través de la pàgina web radiomollet.com. Gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.
Dos quarts, notícies.
Salutacions, són dos quarts, us parla Carla Ramos. Mollet en Comú ha iniciat una campanya en defensa de l'escola pública, una campanya que comença amb una recollida d'assignatures per reivindicar més recursos en educació pública que no estan en quin línies es redueixin les ràtios i es millorin els equipaments. Des del partit defensen que l'educació pública és un dels pilars fonamentals de la societat
ja que garanteix educació per tothom, un fet que ha suposat la igualtat d'oportunitats i la cohesió social. Marina Escribano, regidora i portaveu de Molleta en Comú, ha explicat...