Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga Bets. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos. Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb atalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Bets de Mollet del Vallès, al carrer de Berenguer, tercer. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, si jo benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa les Files, rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyem en Josep Casasnovas i Emma Balea, que farem en aquesta jornada. Per començar, us farem aquest apunt informatiu que sempre compartim amb vosaltres.
apuntant un parell d'informacions destacades de l'informatiu Mollet al dia d'avui, dia 27 de febrer de 2026. Després tindrem l'espai de l'entrevista. Avui parlarem amb la presidenta de Dones Àgora de Mollet. Avui tenen una activitat al Centre Cultural La Marineta, però és que, a més a més, és de les entitats de dones més activa de la nostra ciutat i volem comentar el 8M que tenen previst, perquè segur que tenen previst alguna activitat
la herèdia. Després tindrem l'actualitat esportiva de la mà de la nostra companya Carla Ramos, també a l'espai de Gats i Gossos. Avui parlarem d'aquests aliments prohibits per a les nostres mascotes i d'aquests aliments en farem cinc centins amb la veterinària Celia Roig. I per acabar, avui a l'espai del calaix parlarem d'una proposta escènica que presentarà CRAP concretament el dia 7 de març a la nostra ciutat
Es tracta de 30 anys d'un acte poètic de resistència que es podrà veure al Teatre Municipal de Can Goma, com dèiem, el pròxim 7 de març a les 8 del vespre. Ens acompanyarà l'Esther Freixa, que és precisament l'artista, la creadora, juntament amb Toni Coig, d'aquest...
no sé si dir-li espectacle, ella ens ho comentarà, que allà doncs van posar en escena fa anys i que ara doncs tornen a portar a la nostra ciutat. Tot això en el dia d'avui, el posa't les piles, comencem.
I avui, en aquest espai de la Punt Informatiu, us volem recordar que des d'avui fins diumenge podeu participar de la campanya del Llonguet Solidari, que arriba a la seva cinquena edició, una campanya que va néixer a Mollet del Vallès, de la mà del ford i pastisseria Prat.
i de les colles de Morats i Torrats. Van venir al Posa les Piles la Iveta Prat, també en David Sánchez, representant de Polseres Candela, i també va participar en Jordi Llargués, perquè justament els establiments del Ford i Pastisseria Prat i els establiments de Fleca Llargués participen d'aquesta campanya que compta
amb el suport d'un centenar d'establiments flaquers d'arreu de Catalunya. L'únic que s'ha de fer és aquest cap de setmana, des d'avui fins diumenge, anar amb un d'aquests establiments i comprar el llonguet, que és una peça tradicional del fort català artesà molt vinculada al món infantil. Hem de dir que aquesta campanya
es fa per recollir diners destinats a la investigació i la recerca del càncer infantil. Precisament en David Sánchez, de Polseres Candela, que és l'entitat que dona a Xopluc aquestes iniciatives de caire solidari, posava en valor, en aquesta conversa que sosteníem aquí, als micròfons de Ràdio Mollet, la feina que desenvolupen els investigadors.
La feina que fan els investigadors és que és impressionant. O sigui, pensa que allà quasi treballen les 24 hores del dia cuidant les mostres, cuidant els animals que s'hi posen les mostres, llegint els resultats que els donen aquestes mostres, que mostren una vocació, perquè allò és vocació, totalment. Dius que quan vas allà i els veus i t'expliquen això, que...
estan enredats amb una cosa que porta molt de temps i que un mínim de senyal d'avançar t'ho expliquen com si fos un descobriment. Hem de dir que els forts artesans aporten solidàriament el seu treball, el cos de les matèries primeres i de producció, fent donació íntegra de la recaptació dels llonguets que es vendran durant aquest cap de setmana, com dèiem, a la recerca del càncer infantil,
que es fa des de l'Hospital Sant Joan de Déu. També us parlarem que Mollet tornarà a acollir el Festival Internacional de Cinema Brain Film Fest. De fet, avui es presenta aquest festival a l'Ajuntament de Mollet.
que la celebració del festival serà el dia 18 de març. És una iniciativa de la Fundació Pasqual Maragall, gratuïta i oberta a tothom, que organitza conjuntament l'Ajuntament de Mollet, la Fundació Sanitària Mollet i Vallès Visió.
Està impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i coorganitzat amb Minimal Films. El Brain Film Fest és un festival internacional de cinema dedicat al cervell i a tots els seus vessants, tant des de la ciència com des de l'art i el pensament.
I també en l'informatiu Mollet al dia ens farem ressò del ple del síndic. Concretament en Salvador Riverosa, síndic personer de Mollet, presentarà el seu informe de la gestió realitzada l'any 2025 en un ple extraordinari que se celebrarà a la sala de plens de l'Ajuntament el pròxim dilluns, dia 2 de març. Hem de dir...
que aquest ple es podrà seguir en directe a través del dial de Ràdio Mollet, el 96.3 de l'FM, i també mitjançant el web radiomollet.com. Aquest és la punt informatiu que, com sempre, arrodonim fent referència a la previsió meteorològica. Aquesta previsió pel dia d'avui ens la porta el nostre company, en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació que de moment no canvia, per tant, a la costa, prelitoral Vall de l'Ebre, molta més humitat, i també es tradueix en núvols baixos, amb oires, amb molt mala visibilitat, i en canvi, quan més cap a les muntanyes, més cap al Pirineu, aquest cel molt més obert al llarg de tot el divendres, i de cas quatre núvols prims, molt poc importants. La temperatura tampoc té ganes d'afluixar gaire, quan més a prop del mar, més fresqueta, amb una mica més de brisa, força fresca,
al llarg d'aquesta tarda, la resta del país, un ambient que tornarà a ser de primavera. N'estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Avui tenim via telefònica la presidenta de Dones Agora, jo diria l'associació de dones feministes més activa que tenim aquí a la nostra població. Benvinguda, Lola, gràcies per atendre aquesta trucada de Ràdio Mollet. Molt bon dia. Molt bon dia. Escolta'm, Lola, si jo et digués, això són titulars de fa dos dies, eh? Un de cada dos joves espanyols creu que el feminisme contribuïs a la manipulació política.
Sí, és molt greu. El que està passant és gravíssim, perquè moltes coses que s'havien avançat en el que té a veure amb tot l'imaginari de la gent, en el respecte a la igualtat, en entendre que homes i dones som iguals i hem de tenir els mateixos drets amb això, s'havia avançat, no gaire, però una miqueta així,
I ho estem perdent. Ho estem perdent perquè hi ha una ofensiva bestial de l'ultradreta, del neoliberalisme tot junt, que està fent que el jovent, però no només els nois, també les noies, entenguin que això del feminisme no va amb ells, que això del feminisme els nois consideren que els fa mal,
que va en contra dels seus interessos, quan en realitat el feminisme és una filosofia política que defensa la igualtat i quan diem la igualtat és per a totes les persones i sobretot no només pel món occidental. Estem pensant en tot el món, defensar que al final l'aspiració és que sigui un món més just
Però els nois tenen la sensació que no és certa perquè això els fa perdre privilegis. I és molt greu. Clar, estem parlant d'això. De fet, hem dit el titular que ha destacat el diari ara, però és que diferents mitjans de premsa destacaven aquest estudi, un baròmetre que s'ha fet 3.000 entrevistes.
entre joves de 15 a 29 anys i que només un 36, crec que no, diu la meitat dels homes espanyols, el 51,5 consideren que el feminisme només s'utilitza com a eina política de manipulació i adoctrinament.
i només un 36, un 38,4% se senten feministes. Hi ha un altre estudi molt interessant fet per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials d'aquí de Barcelona, de Catalunya, que han treballat o han fet aquesta investigació amb nois de secundària.
Una de les coses que diuen és que en la pràctica habitual aquests nois joves tenen assumida més rols que abans els seus pares o els seus avis no tenien, no? Rols de compartir les tasques, però a la mateixa vegada el que pensen és que el feminisme
interfereix en els seus drets. Això significa que, d'alguna manera, en algun punt sí que hem avançat perquè han assumit coses que abans no les tenien assumides, però estan defensant tot un discurs antifeminista.
sobretot antifeminisme. El pitjor són les noies joves que també estan assumint aquest discurs, que no han entès que tot això va per elles, fonamentalment per elles, perquè si no hagués estat per tota la lluita de totes les feministes que han hagut al llarg de l'història,
Avui no estaríem on estem i encara falta moltíssim. Si vol després parlem una mica de per què mantenim la commemoració del 8 de març com una jornada de lluita.
Però les joves haurien de tenir molt clar que estem on estem gràcies a les que ens han precedit. Clar, de fet, estem tenint aquesta conversa i han sortit aquestes dades perquè, efectivament, aquest diumenge ja comença el mes de març, tenim escasament una setmana a la commemoració del dia 8 i comencen a haver-hi moltes activitats a l'entorn d'aquesta data. De fet, vosaltres...
Des de Dona Sàgora avui fareu una conferència, comptareu amb la historiadora i membre de l'associació La Frontissa i Feministes de Catalunya, Isabel Pérez, que ve a parlar de protofeministes del segle XVIII. Que potser jo, dit així, hi haurà persones que diran, però qui són les protofeministes? Doncs el millor és que li vinguin i escoltin els que ens ha d'explicar l'Isabel,
Isabel ja ens ha visitat altres vegades perquè la seva especialitat dintre de... O sigui, ella ha investigat molt tota la qüestió feminista com a historiadora, que és... A més, s'ha dedicat a l'ensenyament durant molts anys de la seva vida professional i té aquest don que té la gent que es dedica a l'ensenyament, que és la capacitat de comunicar-ho bé. Eh...
La idea d'aquesta xerrada no és una mica perquè pensem, creiem fermament, que hem de reivindicar la història del feminisme. El feminisme no és una cosa que hagi sorgit fa dos dies, no té una història corta, sinó que més aviat normalment comencem a apuntar feminisme ja com un procés
mitjanament organitzar el de fa 300 anys des del manifest de Seneca Fals. Però és cert que abans d'això va haver-hi dones
que van començar a iniciar tot un procés de reflexió i de lluita perquè s'adonaven que no estaven en les mateixes condicions que els seus congèneres masculins. I es tracta de reivindicar aquestes dones que ben bé no va ser un moviment
com el que apareix a partir de Sèrica Fals, que ja comencen a aparèixer moviments i les sonades i tal, però que van ser les precursores del que ara considerem com la filosofia política del feminisme.
Paga la pena, doncs, això, estàvem parlant allò d'aquesta situació que es dona entre els joves, no?, respecte al feminisme, doncs, que avui s'apropin al Centre Cultural La Marineta, no?, a dos quarts de set, a les 18.30, per sentir a la Isabel Pérez, i llavors sabran, doncs, els inicis d'aquest moviment i què significa i per què es lluita. Des d'Àgora, també, el dia set, fareu una concentració davant del mercat municipal.
A veure, nosaltres acostumem a fer una concentració sempre al voltant del diumenge més proper, el 8 de març o el novembre, el 25 de novembre. Què passa? Aquest any el 8 és diumenge i es fa la concentració, o sigui, la manifestació general
com sempre, a Barcelona. Ja hem decidit de fer aquest acte que fem el dissabte. Últimament ho fem sempre a la Rambla davant de la dona d'aigua, però com que és dissabte i hi haurà mercat, la gent està, si que és un dia feiner, hi ha molt més moviment allà al davant del mercat. Per això ho farem allà.
No és una lectura del manifest pròpiament dita, encara que sí, que hi haurà una part. El que volem és... Farem una mica de decoració, ho deixo aquí, no dono més pistes, per cridar l'atenció davant el llistat de motius que tenim per continuar lluitant cada dia, cada dia,
hauria de ser 8 de març, però commemorem aquest dia, el 8, que és una data simbòlica.
Sí, perquè veiem allò que la manifestació altres vegades ha estat allò a la tarda, un tard de vespre, i aquest any veiem que és a les 11.30. Veiem que hi ha dues concentracions a Barcelona, una a les 11.30 a Jardinets de Gràcia i una altra a les 12 del migdia a Plaça Catalunya. Bé,
que això també... La manifestació feminista és la que convoca a les dotze... A plaça Catalunya, que ho fa el moviment feminista de Barcelona. Sí, per què? Ho explico una miqueta. Sí, explica, perquè hi ha gent allò que segurament dirà, escolta, si estem parlant de feminisme... El feminisme és abolicionista. Què vol dir això? Que el que volem és abolir
allò que realment està oprimint les dones. Què és el primer que s'ha d'abolir? La violència.
Què més ha d'abolir la prostitució? Què més ha d'abolir el gènere? El gènere és que no el sexe, que hi ha una confusió deliberada entre utilitzar la paraula sexe i utilitzar la paraula gènere. El sexe és allò que és intrínsec a cada persona, naixem homes o naixem dones, i el gènere és...
tot allò, el conjunt d'estereotips que el que fa és diferenciar i discriminar, en aquest cas, a les dones. Per tant, nosaltres pensem que hem d'abolir el gènere. El gènere és tot el conjunt de coses que discrimina a les dones. El que ens diu que hem de fer, que no hem de fer, que coses són de dones, que coses no, perquè tenim...
uns salaris més baixos que els homes, la violència masclista és el primer que hem d'abolir, hem d'abolir la prostitució, hem d'abolir la pornografia, s'ha de ja desterrar el tema dels vendres de lloguer,
I, per suposat, com deia nosaltres, no considerem que la prostitució sigui un treball. La prostitució és una forma bestial de violència contra les dones. De fet, en aquesta manifestació ha plegat un total de 22 entitats que donen suport al moviment feminista i que, com dèiem, el punt d'inicis plaça a Catalunya a les 12 del migdia.
Això és que defensem totes les entitats que formem part de la Coordinadora Feminista de Barcelona. L'altra manifestació que hi ha, o concentració, no sé què fan aquest any... Fan una manifestació, posa també, també hi ha tot un recorregut, que comença el Jardinets de Gràcia fins a Art de Triomf. Si et fixes en el cartell,
En cap raconet apareix la paraula dona. No, no, posa davant l'imperialisme colonial i feixista lluita transfeminista. Doncs nosaltres estem per l'abolició, per la eliminació ja de les lleis trans perquè estan en contra dels drets de les dones i perquè a més a més considerem que s'està fent
tot un atac a un sector de la joventut molt greu, a infància i joventut. Llavors, això és el que ens diferencia. Nosaltres no volem que les nostres filles, ni les nostres netes, ni les nostres amigues siguin prostituïdes, ni cap dona del món, perquè...
Pagar per sexe és violentar i violar les dones i això està en contra de la democràcia. No podem defensar això. Per tant, l'any passat va ser el primer any que es vam separar de la manifestació. Vam convocar tot aquest conjunt d'entitats que formen la coordinadora.
Per el nostre cont va ser un èxit. Per primera vegada convocaven juntes separades d'aquest altre grup i vam emplear unes 4.000 dones, bàsicament, també mos homes.
I aquest any ho repetim, perquè volem deixar molt clar què és feminisme, què defensa el feminisme i què coses hi ha en una altra agenda que no és l'agenda feminista. Escolta'm, Lola, també veiem que el moviment feminista ha convocat la marxa nocturna, se va armar la gorda, que es farà la nit del dia 7 de març a les 7 de la tarda també.
No sé si eres coneixedora. Doncs es veu que és el setze any que també es convoca aquesta marxa. Una cosa, Lola, abans d'acomiadar-te, suposo que vas participar d'aquest congrés que va haver-hi a Mollet del Vallès el cap de setmana passada, si no tu, des de Dona Sàgora, segur que algú va estar en representació en el que es parlava de coeducació, de la importància de la coeducació.
Això va ser fantàstic que Mollet fos la ciutat que ha rebut el tercer congrés internacional de coeducació. La coeducació és l'eina més important que tenim per implementar un pensament a favor de la igualtat.
i des de l'escola, els de la formació, i sí, sí, jo vaig estar. Va ser fantàstic per la quantitat de comunicacions i ponències, en total crec que més de 40 o així. Els pòsters, que és una altra cosa...
que va ser molt interessant la possibilitat de conèixer les experiències que s'estan fent a diferents centres educatius de tota Espanya i que això es fes a la nostra ciutat per nosaltres va ser molt interessant com a associació que portem ja més de 30 anys
aquí intentant aguantar la vela, que no es faci, que és complicat, però que creiem que és tan necessari que continuem ficant el nostre temps i les nostres forces en mantenir l'associació. Llavors, tota aquesta informació que va estar corrent durant el cap de setmana a Mollet estarà penjada de les...
de la pàgina de YouTube de Dofenco. Dofenco, exacte. Docentes feministes per l'educació. I tot això que va passar al Congrés durant el cap de setmana es podrà consultar després perquè estaran totes les ponències penjades, els pòsters, les comunicacions. És molt, molt, molt interessant. Va ser una sort
que el docenco plantejés a Muillet fer la possibilitat de poder fer-ho aquí. Sí, sí, i tant. Lola, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Recordem, aquesta tarda, al Centre Cultural La Marineta, tothom està cridat a sentir aquesta conferència d'Isabel Pérez sobre protofeministes del segle XVIII i inicis del moviment feminista.
I el dia 7, recordeu aquesta concentració que es farà davant del mercat municipal per part de Dona Sàgora, que hi haurà alguna petita sorpresa, però com totes les sorpreses no es poden desvetllar. I el dia 8, tothom cap a Barcelona, plaça Catalunya, és a dir, ho tenim bé, perquè és el vell mig de la ciutat fàcil d'arribar-hi. Esperem, sobretot si funcionen els trens.
Jo crec que sí. Només s'ha d'anar una miqueta abans per si de cas hi ha retards aconseguir arribar. I que visca la lluitat feminista. Doncs amb aquesta declaració de Lola Heredia, moltíssimes gràcies, Lola. Fins una propera, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Is it true I shouldn't fall When the flame starts whirling in the devil's warm
Fins demà!
Fins demà!
I tot seguit el que fem és donar pas a la informació esportiva referida al cap de setmana, informació que ens apropa la nostra companya Carla Ramos. Bon dia, Carla. Bon dia, Emma, què tal? Doncs ens tornem a trobar un divendres més per seguir comentant tota aquesta actualitat esportiva de caire local. Com sempre, comentarem els partits que es disputen aquest cap de setmana que tenim per davant i també farem un repàs de quin és l'estat dels equips de senyor, que ho comentem de manera regular.
Avui comencem parlant de bàsquet i és que la setmana passada, concretament el 19 de febrer, era el dia internacional contra la LGTBI-fòbia en l'esport i des de Mollet s'hi sumaven per segon any consecutiu en aquest dia mundial. És per aquest motiu que avui volem parlar amb el president del club de bàsquet Mollet, amb en Carles Noé, perquè la setmana passada feien...
dues jornades en aquest sentit. Una d'elles era més una xerrada per aprendre com es produeixen aquestes situacions i evitar-les i poder detectar-les també. I l'altra era un partit amistós que es feia al llarg del cap de setmana. Carles, gràcies per ser amb nosaltres avui divendres i comentem aquestes jornades que vau acollir la setmana passada des del Club Bàsquet Mollet.
Va estar força bé. El dillous vam tenir aquesta xerrada amb aquesta noia, per ser una xerrada molt curiosa, que veus coses que no havies vist, que són temes que evidentment coneixem i tal, però també és una forma de saber més coses. I després ja com a colofor el diumenge va veure...
dissabte, perdona, vam veure aquest partit amb les panteres grogues, vam fer un partidet amb un equip nostre de noies, seniors i juniors, i bueno, ho vam passar força bé, ens va agradar moltíssim, i també és una forma de donar viabilitat i visibilitat a tot aquest problema que hi ha en la societat amb el tema LGTBI.
Comentant la xerrada que va impartir Judita Solanes, que al final també estava centrada més en casos pràctics, que és el que creus que vau poder extreure com a club d'una xerrada com aquesta?
Bé, nosaltres hi ha coses que d'una forma o d'una altra ja les has vist o les has vivint o les has escoltat d'altres clubs o d'altres entitats, però sí que és veritat que a vegades no acabes de reconèixer segons què detalls, segons què coses, que poden també ser un problema. Vam fer algun cas pràctic i també vam comprometre a fer un decàleg com a club
perquè tota la gent del club ho tingui molt clar i sàpiga on estem. En general, creus que des del club esteu conscienciats en aquest sentit o equitats com aquesta també reforcen el vostre compromís? Bé, és...
miss, lo que pasa es que, bueno, normalmente no sabes o no entiendes todas las formas que ya de LGTBI ni tampoco sabes que a vegadas detecta algún caso puntual que no acabas de veure o que no te donas cuenta. Como club o como entitat, ya 28 equips, cada
l'equip té la seva condició, té els seus problemes i a vegades ja no es tracta només de temes de LGTBI, de bullying, diferents temes, van sortint coses, més o menys estàs al dia, però evidentment no estàs preparat per tot. Una xerrada com aquesta t'ajuda a tenir les coses una miqueta més clares.
Entenc també, per tant, que la filosofia del club de bàsquet d'aquí de Mollet no és únicament no a jugar i competir, sinó també a fomentar tota una sèrie de valors a través de l'esport. Sí, evidentment. Nosaltres estem intentant sempre que hi ha qualsevol xerrada, qualsevol ajuda...
Estar compromeses per saber més coses, per estar més al dia, perquè és veritat que els temps van canviant i nosaltres hem de canviar amb els temps, no? El club porto 20 anys al club i el club de fa 20 anys i ara no té res a veure, ni el club ni la societat, no? I sempre vas aprenent coses noves, no? Això mai està de més, aprendre coses.
Parlant precisament del club en general, Carles, com a president, en quin moment diríeu que us trobeu? Com esteu també pel que fa als equips?
Estem en un bon moment. Aquest any tenim equips que em preferim, que feia temps que no teníem tants equips en les categories tan importants. El primer equip està funcionant bastant bé. Em sembla que són quarts ara, o quarts o cinquers, i aquest any va canviar el model, amb la qual cosa es farà una fase dels quatre primers contra els quatre primers de l'altre grup català.
I bé, simplement intentar millorar en totes les àrees i intentar que els nostres entrenadors cada vegada estiguin més preparats i intentant que facin tots els cursos possibles per tenir més qualitat i bé, simplement intentar millorar dia a dia. Això és del que s'intenta. A vegades surt millor i a vegades no tant, no?
I pel que fa a la base del club, també us trobeu que és una base sòlida? Sí, jo penso que sí.
Tenim, és veritat, un problema en el tema de les noies, que tenim poquetes noies, però ja des de la temporada passada amb el Jesús Doñate, com a director de l'escola de bàsquet, hem millorat bastant. La qualitat dels entrenaments ha millorat també, que els nens...
que participin més i que millorin bastant. I després, a nivell de categories preminis, minis i tal, estem competint força bé. Estem molt contents. Parlem també de l'equip de cadira de rodes, que fa tot just un parell d'ans que es va iniciar aquí en el club. Comenta-nos una mica també com va aquest equip. L'equip està funcionant bé, el que passa és que aquest any està competint en una categoria contra equips de molt nivell,
com Barcelona, Granollers, equips que ja porten molts anys amb equip de cadira de rodes i que tenen un nivell molt superior al nostre i a la nostra costa més. Per contra també és un grup de gent que està participant en xerrades, en ajuntaments, en moltes administracions per portar el tema de la discapacitat a tothom.
I aleshores estan molt implicats. També tenim una ajuda molt important aquí amb la Fundació Sant Vicenç de Mollet, que ens ajuda moltíssim perquè competir en un equip de cadira de rodes és molt car.
les cadires de roba són molt cares i aleshores, bueno, gràcies a les ajudes que tenim d'ells i de Xat, que és una de les altres empreses que ens ajuda moltíssim, doncs podem competir tant a nivell de 3x3 com de 5x5. Doncs deixem aquí la conversa, que res és per haver-nos acompanyat aquesta setmana per comentar tota l'actualitat també del Club de Bascat Mollet i ens trobem a la propera. Gràcies de nou i que vagi molt bé. Bon dia.
I un cop feta l'entrevista, ja que parlem de basca, aprofitem també per reconduir-ho en aquest esport i comentem partits que juguen aquest cap de setmana. El DM Grup Mollet s'haurà de desplaçar fins a les Illes Balears per jugar amb l'As Castell a Menorca, un partit que disputaran diumenge.
a les 12 del migdia. Parlem d'un rival directe perquè es troba en la quarta posició. Recordem que ells van a la cinquena i la primera volta, de fet, els mulletans partien per 84 a 99. Per tant, un partit difícil en el qual hauran de jugar tots els minuts davant d'Ales Castell-Menorca per poder aconseguir aquesta victòria. Seguim parlant de bàsquet i és que es reactiva aquest cap de setmana l'activitat esportiva pels equips col·legials.
Parlem del Sant Gervasi. El femení a Copa Catalunya juga en diumenge a la pista de la joventut Les Corts a les 6 de la tarda. Un rival que està en la vuitena posició i elles, de fet, estan en la desena. Això sí, la primera volta guanyaven per 53 a 36. Per tant, aquest cap de setmana, un partit també que hauran de jugar tots els minuts per aconseguir victòria. No els hi posaran les coses pas fàcils
les rivals. I també fem un darrer apunt de bàsquet. L'equip masculí a Copa Catalunya reben dissabte a casa al Baricentro a tres quarts de sis de la tarda. Parlem que reben el líder de la Lliga. Actualment els Molletans estan a la tercera posició. La primera volta guanyaven per 68 a 78. Per tant, també partit difícil que hauran de competir aquest cap de setmana els Molletans a Copa Catalunya.
Parlem de futbol. El primer equip del Club Futbol Mollet Unió Esportiva a jugar dissabte al camp del Banyoles a les 6 de la tarda. Ho comentàvem a l'espai dels esports de dilluns, ens ho comentava el seu president, en Jordi Candela. Un maig molt destacat perquè enfronta els mulletans que estan en l'última posició amb el penúltim classificat al Banyoles. Per tant, si els mulletans sumen 3 punts, és a dir, aconsegueixen una victòria, doncs es desmarcaran d'aquesta darrera posició
de la Lliga, en la qual fa jornades que hi són i que sembla que no acaben de sortir. La primera volta empataven a tres, però si més aquest cap de setmana una victòria seria esperada per poder començar a desencallar-se d'aquesta darrera posició de la Lliga. Parlem també de l'equip femení a segona, que juguen dissabte en camp contrari a les 6 de la tarda. Les Molletanes s'enfronten al Polinyà, que és un rival directe contra el qual...
Van empatar a 0 la primera volta, però ara mateix, tot i ser rivals directe, les milletanes tenen més punts a la classificació perquè tenen un total de 30 i el rival 22. Per tant, podrien aconseguir una victòria aquest cap de setmana. Parlem també a segona catalana, la Unió Esportiva Molletense, rep dissabte a casa al Cabrils.
A dos quarts de cinc de la tarda, la primera volta empaten a zero i aquest cap de setmana sembla que podrien aconseguir una victòria perquè els mulletans estan a la segona posició trepitjant els talons al líder i el rival està a la catorzena en aquestes posicions de descens. Per tant, podrien aconseguir
una victòria. I en futbol parlem també a quarta catalana que la Unió Esportiva Lourdes rep a casa el diumenge el Figueró a la una del migdia. La primera volta guanyaven per 1 a 3 i és un resultat que també es podria tornar a repetir perquè estan a la setena posició i el rival
En la darrera, per la seva banda, el Mollet juga dissabte al camp del Sauteralia de Ronçana a les 5 de la tarda. Primera volta empataven a 3, perquè cap de setmana també podrien aconseguir una victòria. Ells estan a la cinquena posició, per tant, en aquestes posicions de promoció d'ascens i el rival en la onzena. Parlem també de futbol sala. La meva futbol sala Mollet rep dissabte a casa al Vall d'Atenes a 3 quarts de 7,
de la tarda. La primera volta empataven a dos, però actualment els molestans estan a la setena posició i el rival en la dotzena. Per tant, en tapen últims, també en aquestes posicions de descens. Així que aquest cap de setmana podrien aconseguir, mirant la classificació, una victòria. I acabem parlant d'hoquei patins amb llet hoquei club femení a primera, rep dissabte a casa. El general Ipalau a les 8 del vespre, un rival directe contra qui la primera volta perdien per 2 a 1. Per tant, partit difícil...
Tenen les mulletanes aquest cap de setmana per davant. Per l'altra banda, l'equip masculí a segona, jugant dissabte a la pista del Sant Jús, cuè de la classificació, i ho faran a les 9 del vespre. La primera volta guanyaven per 4 a 3. Actualment, les mulletanes estan en la tercera posició, per tant, una victòria que es podria tornar a repetir. La setmana passada, de fet, la majoria dels equips aconseguien victòries, únicament...
Va haver-hi un empat i una derrota. Per tant, esperen que aquest cap de setmana puguin tornar a aconseguir aquests bons resultats i que també podem parlar de victòries la setmana vinent. Nosaltres deixem aquest espai dels esports avui aquí, però ens farem a trobar la setmana vinent per seguir comentant tota aquesta actualitat esportiva de la ciutat de Mollet del Vallès. Que tingueu un molt bon cap de setmana.
Bona nit.
La quiero como nunca quise a nadie a distancia.
Oi que sempre cada vegada sentim més a dir allò que és important l'alimentació per a les persones, doncs pels animalons també, així que avui a l'espai de Gats i Gossos parlarem d'alimentació en general, alguna coseta específica i ho farem de la mà de la Cèlia Roig. Ella és veterinària, és una de les responsables de clínica veterinària Mollet.
Es troben al carrer Aureli Maries Carrer, 7 i 9, de Mollet del Vallès, i al telèfon de contactes al 93-593-7751. Repetim, 93-593-7751. Molt bon dia, Célia. Bon dia. Ja t'alimentes bé?
Jo crec que bastant. Tens en compte que ara s'ha de menjar molta proteïna i tot això. Els animalons també han de menjar allò... Han de menjar equilibrat. Han de menjar equilibrat i el que els toca per espècie, no el que a nosaltres ens fa gràcia.
No, és que li poso una mica de cafè amb llet amb una magdalena pel matí. No, per favor. No em diguis que et trobes això, sí? Sí, això i més. Bueno, no passa res. A veure, jo ara... Jo ara el que veig és que, sobretot, si més no, la gent jove sí que, doncs, tira molt de pinsos, no? No sé si és el més recomanable, no? Abans era molt allò de dir, a veure, les sobres de casa...
Sí, però això és molt abans. Molt abans. Llavors han hagut pinsos, els pinsos han millorat moltíssim, han millorat, perquè abans els pinsos eren a la brava, era el mateix per un cadell que per un animal vell, que pràcticament gosgat, no? Tot això, evidentment, ha millorat bestialment, vull dir, amb molta...
molta varietat, i ara el que s'ha posat de moda són els menjars preparats, congelats i amb bosses individualitzades per cada animal, que a mi això em fa una por. Sorry, eh? Ja ho sé, que la gent que són molt pro d'això estan entusiasmats, però ja m'he trobat amb algun cas d'intoxicació... No sé si estaran entusiasmats, perquè l'altre comentari que et diuen molts propietaris és que car és el pinso.
I m'imagino que aquests preparats... No, això és molt més car. Això és molt més car. I a més a més et venen amb caixes de tropecientos que a vegades la gent, no sé, han de tenir congeladors molt grans per mantenir-ho. És molt important respectar la cadena del fred. No sé, jo trobo que més fàcil és... Entre poc i massa.
Sorry, ja ho sé que és avorrit, però és pinsos i llaunes. La gent que té disposició i que els fa gràcia, jo ho poso una mica entre cometes. Jo les llaunes les associo més amb els gats, els pinsos amb els gossos? No, no, no.
no, no, no està vostè molt equivocada no, el gos també està molt content de tenir alguna cosa d'humit i així però sempre assessoreu-vos molt bé perquè fa molta gràcia de tenir la part
perquè són empreses que es dediquen a això, no? Tu els dius, tinc un gos de tal característica, fa tant exercici, no sé què, no sé quantos, i llavors et preparen la dosi amb una bossa i tal, però ja et dic, insisteixo, això, si ets molt curós amb la cadena d'Alfred i confies en aquella marca i això, feu el que us assembli, eh?
Però seguretat, per seguretat, pinso secs i llaunes. I aleshores, el que us volia dir una mica les coses... Jo t'anava a preguntar, jo, els aliments prohibits. Això, sí. Allò que de vegades... Que per nosaltres són innocus, o sigui, que no ens fan cap mal, i com que a nosaltres no ens fa mal, per fer la gracieta o així, els hi podem... Ah, total, és molt poc, per exemple. La metalena que hem fet amb llet no cal. No.
Això no li faria mal, li faria mal pel cafè, per exemple, però, per exemple, una xurrada com les gominoles, les xutxes nostres, les nostres xutxes, les gominoles, fatal. Per gossos i gats. Un tros de poma o el cor de la poma, fatal per les llavors de la poma. Però això per què? Per gossos i gats, eh? Sí, sí, en general, parlo de gossos i gats, aneu amb molt de compte, la xocolata, no...
La xocolata, no, per favor, no. Tot el que sigui derivat de ceba, encara que sigui de bulps, o sigui, la ceba crua, no. Plantes que neixen de ceba, tampoc. Estulipes, paja. No.
I lliris i tot això fora. Això són per animals que no tenen l'instint gaire fi i van a menjar-se-les. Fatals. Fatals, eh? Ja podeu córrer, també. I aleshores...
Els llegums crus, res. Això igual que per nosaltres, que ens senten fatal, doncs amb ells també. Llavors, les plantes tòxiques, que això, quan compres una planta, ho pots mirar fàcilment avui dia. I els de les floristerials, la gent que treballa a les floristerials, així normalment ja ho poden saber. I després, altres coses que...
Sisplau, no doneu ossos als bossos. Clar, perquè es poden ennoegar, no? Ennoegar, clavar, estallar... No, no doneu ossos. No, és que m'ha sobrat de la barbacoa, que per favor... I si ho poseu a la bossa a les escombraries, aquelles escombraries han d'estar, no sé on, al sòtan o al búnquer de casa, perquè són experts...
En trobar-les i en rebentar la bossa i en menjar-se els ossos. Ara estava pensant en això que deies de les estelles, que se les poden clavar. Això passa al mateix quan de vegades veus allò agafar un tronc en el bosc i en separar. Sí, això tampoc.
No seria gaire recomanable, no? No, perquè s'ho passa bomba, és veritat, que s'ho passa bomba, pobres, o la pinya, o la no sé què, però això ja seria per accident, ja no seria tòxic, no? Ja. O sigui, però sí, sí.
que al final l'efecte és el mateix. Els ossos tampoc són tòxics, però els poden provocar un problema molt sèrio. Molt sèrio. I has dit jo la xocolata, però en general m'imagino que tot el que són dolços, no? Sí.
El que passa és que jo vull insistir en la xocolata, perquè la xocolata pot arribar a ser tòxica. Els dolços, allà un tros de pastís o no sé què, jo us diria que no, perquè no és animal de... no és menjar de gos ni de gat. No, o sigui, això... Vaja, una lionesa, com que no. No, perquè a nosaltres ens fa gràcia, però és que no li convé. És que no li convé. No li convé. Però li convé perquè...
Per la panxa, li farà mal a la panxa, li pot afectar la visió, de vegades s'ha sentit a dir. Això de la visió, clar, l'hauries de tiburra, saco, no? Però, en general, fem-nos-ho fàcil. Fem-nos-ho fàcil, o sigui, que mengi el pinso, que li convé per l'edat, per la raça, no sé què és...
i, si voleu, llaunes també preparades per això, perfecte, i que les compenses siguin... Gominoles per ells. O sigui, gominoles no, o sigui, les xutxes preparades, que ara, mare de Déu, pots trobar xutxes de gos, de... el que vulguis i més, que tinguin cara i ulls, eh? Vull dir, també compreu les coses, com Déu mana, i penseu
que les xutxes són energia també, vull dir que formen part de la quantitat total... De la dieta. Això mateix, no? Perquè total, li agrada molt i tal, però és que la xutxa aquesta també és energia i aleshores és que no sé per què sangreixa i...
Vull dir, compteu que això també és energia. I això t'has dit a la ceba i tal, que és molt tòxica. Sí, sí, els pot provocar insuficiències renals. Sí, sí, són coses que la llavor de la poma, o del raïm supertòxica, és que és una passada. És a dir, pomes sí que poden.
La poma, la part de la poma, la fruita, sí, però la llavor no. Per això jo us dic, no us lieu. Fa molt fàcil. Menjar de gust pel gos i de les persones per les persones i ja està. Hi ha animalons molt golafres, eh, de vegades. Bueno, però aleshores nosaltres també hem de ser conscients perquè és que li agrada molt. Hem de ser educadors.
Això serà una altra vegada la Sèria que ens plantejarà el tema de l'educació. Som molt pesada amb això, però és que a vegades ho fem com per recompensar. Jo li dono del que jo menjo perquè l'estimo molt i em fa molta gràcia. No, és que no els hi fa cap falta.
Els fa falta la nostra interacció, però no que la sobredimensionem amb menjar, no. La nostra carícia, la nostra interacció, el nostre passeig amb ells, el jugar amb ells, això, això és fantàstic. Això és, bueno, al 100% i al 1.000 per 1.000, per favor.
però no la recompensa amb el nostre menjar, però és que no fa falta. Que no fa falta, que després tenim els gatijos i els perrijos, i no pot ser que això és les... També una vegada que vam parlar amb la Célia i diu, estic dels gatijos i els perrijos molt malament. Bueno, perquè és que no, perquè no tractes l'animal, jo som que soc defensora totalment dels animals.
Els drets animats. De l'espècie, del dret de l'espècie. Molt bé. Célia, que ens diuen que ho hem de deixar, que arriben les notícies. Que vagi molt bé. La propera, educació. Com vulguis. Parlareu d'educació. Com vulgueu, com vulgueu. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Mar de xanti. Ade, ade, adelaim.
Vaig despertar fa anys en una tomba de fam. Amb la pell rebregada i a les entranyes molta fam. Vaig sortir d'autotilesa del meu funeral. Begava sense rum, fins que la vaig trobar. Una fresa deliciosa li vaig dir...
El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga Bets. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos.
Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb atalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Betts de Mollet del Vallès al carrer de Berenguer Tercer. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El govern aprovarà avui el projecte de llei dels pressupostos en una sessió extraordinària del Consell Executiu. Ho farà sense tenir lligat encara l'aval d'Esquerra Republicana, que manté el bloqueig mentre no tingui garanties sobre la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. Després del primer tràmit, avui, a partir de la setmana que ve, s'obre el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat, una iniciativa que els republicans ja han anunciat que tiraran endavant.
El govern encara veu marge per a la negociació fins a mitjans de març, quan es farà el primer debat al Parlament abans de la votació final, després de Setmana Santa.
I un total de 21.374 professionals estan cridats a votar avui fins les set del vespre a les eleccions agràries 2026 per escollir els sindicats que els representaran durant cinc anys en òrgans com ara la taula agrària de la Generalitat. Els electors poden triar entre cinc candidatures, entre Unió de Pagesos i JARC, que aspiren a revalidar o millorar resultats, entre Saja també, Assemblea Pagesai i Unió de Petits Agricultors i Ramadès.
I mobilitat matí condicionat, altra vegada per la boira, encara ara a les comarques de Tarragona i el Vallès. Hi ha boira molt densa, amb visibilitat molt reduïda, a la Nacional 240 entre Vallmoll i Terres, també a l'A27 entre Masó i Montblanc, a l'A7 entre Vilaseca i Tarragona i també a la T11 entre Riudoms i Tarragona. A més, a l'A2 a Collbató hi ha un accident amb un carrer tallat en sentit Lleida, també un altre accident ja resolt, en aquest cas a la C17 a Mollet del Vallès, provoca encara retencions,
i també retencions a la V10 per un tercer accident. A la Nacional 150A, a Sabadell, una varia, en aquest cas amb un vehicle alboral, provocant lentitud en aquest punt, i finalment hi ha encara un carril tallat a la C25 al GURB, en sentit Lleida, per la neteja de la via després de l'accident entre dos camions que hi va haver ahir.
I els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia de Finança de Milà han desmantellat una organització criminal transnacional dedicada al tràfic d'aixís en una macrooperació que s'ha saldat amb 17 detinguts entre Catalunya i Itàlia. La investigació ha permès desarticular una estructura que introduïa aixís des del Marroc fins a Catalunya i posteriorment el transportava, com dèiem, al nord d'Itàlia. A Catalunya, una facció havia establert un centre logístic per distribuir aquesta droga a un altre grup encarregat del trasllat fins a Milà.
I sis persones han resultat intoxicades en estat menys greus per la mala combustió d'una barbacua en un pati interior, en un pis de la Ràpita, aquesta matinada. Els bombers han rebut l'avís passat un quart de tres de la matinada i s'hi han desplaçat dues dotacions. Els hem atès set persones per intoxicació per monòxid de carboni i les ha traslladat a l'Hospital de Tortosa i també al d'Amposta. Notícies en xarxa.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.
T'agraden les sardanes? Escolta el programa Espai Sardana, presentat i dirigit per Núria Figuera i Marina Saborido. Tots els divendres a les 6 de la tarda a la sintonia de Ràdio Mollet. Reemissió dissabtes a les 10 del matí. Espai Sardana, un programa de ràdio per escoltar sardanes i estar informat de ballades i audicions que es fan arreu del territori.
Núvol de fum, un programa de música àmbit i electrònica minimalista amb Jaume Monsant. Diretres a les 11 de la nit i repetició dissabte a la mateixa hora a Ràdio Mollet.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
La belleza. La belleza.
Refugio último de la forma de la teología de la Grecia. No sé cómo es això de Santier-Saúl-Matesh. ¿Qué tal?
Estem allò posant un fragment de la peça que justament el pròxim dia 7 de febrer es representarà aquí al Teatre Municipal de Can Humàs, a dir, d'aquí una setmana. Serà a les 8 del vespre. És una contractació de l'Ajuntament de Mollet, però la persona que escolteu, la persona que ens acompanya el dia d'avui és l'Esther Freixa, animamater, podem dir, de CRAP, juntament amb Antoni Coch, que, per cert, CRAP està celebrant aquest 2026...
15 anys. Molt bon dia, Esther. Bon dia. Com estem? Bé, què és això de sentir-te a tu mateix? Clar, en ràdio és veritat que quan xerres, no? Treballem amb els auriculars, et sents a tu mateix, però allò... No sé si tu de cop i volta encertint, no? Veure't allò a l'escenari interpretant aquesta peça, perquè hem de dir que estem parlant de 30 anys d'un acte poètic de resistència, que l'Esther està sola a l'escenari.
Sí, sí. Bueno, he pensat abans quan t'escoltava, quan t'escoltava he pensat 7 de març, que has dit 7 de febrer, perquè aquest any passa molt, com que el febrer i el març té els mateixos dies. Ah, són els mateixos dies, 7 de març he dit, no? O he dit febrer? Has dit febrer. He dit febrer malament, 7 de març, sí. Però m'has fet pensar que em va escriure ahir una amiga...
Una bona amiga de Sabadell, de Sabadell no, però viu a Sabadell, li vaig enviar el missatge, escolta, actuaré aquest dia, si voleu venir, i diu, van venir amb el meu home el 7 de febrer, teníem tantes ganes de venir que van venir el 7 de febrer, tornarem el 7 de març. M'ha fet gràcia perquè era tota... Perquè jo també, sí, és veritat, que compleix, sí, sí, que coincideixen els dies, sí, sí. Sí, està passant molt. Doncs 7 de març. 7 de març.
Just abans del Dia de la Dona, del 8 de març, que a més a més comentàvem que aquest espectacle, si jo no vaig equivocada, forma part de la programació commemorativa del 8 de març aquí a casa nostra. No és la primera vegada que participa Crap, però en aquest cas allò amb un espectacle també d'allò d'arts i escena, que podeu entrar allà i comprar les entrades a través de la plataforma molletballers.coopin.com.
I també us podeu apropar a la Marineta a fer la compra anticipada? Sí. És curiós perquè aquest treball va començar l'any 2012, es va estrenar el 2017, i per tant la veu que estava escoltant ara és del 2017.
I em deies com és escoltar-te tu mateixa. Sempre és estrany escoltar-se una mateixa i sobretot amb diferit, perquè és molt diferent escoltar-te en directe com ara, no? I quan ha passat el temps. Clar, però més quan passen els anys. El dolor de la veu és veritat que també canvia. Sí, i des d'on parles, clar, pensa que aquesta peça ha canviat molt. Si bé formalment està igual que l'any 2017, però clar...
allò que li dóna vida a la peça doncs ha canviat i també em fa especial alegria presentar-la aquí amb ulleta acabada perquè com bé dius és un treball que per ser tant el Toni com jo membres fundadors de Crab s'ha treballat en gran part a Crab tot i que
Al 30 anys, un acte poètic de resistència es va començar a gestar a Itàlia, amb una residència que ens van donar al Teatre Potlach a Fara Sabina, un poblet petit a prop de Roma. I allà vam estar ben bé entre dues i tres setmanes, el mes de juliol del 2012, i va néixer la llavor d'aquest treball.
Després vam anar 2013 i 2014 a Mèxic i també ens van donar residències per continuar treballant i especialment l'any 2014 vam dedicar ben bé un mes de feina a Mèrida i a Yucatan per treballar aquest espectacle. Llavors, el tornar aquí el 2015... Tornar aquí. Sempre anàvem passant per aquí, però la peça, no? No hi havia més residències i va ser quan Crable va acollir
com a residència també, i va ser molt maco com buscar la manera d'integrar el que els altres espais, tant a Itàlia com a Mèxic, havien aportat al treball, integrar-ho a partir de la sala de Crab.
Hi havia, per exemple, un moment on nosaltres a Mèxic treballàvem en dos espais. Una part de la peça passava en un espai davant del públic i hi havia darrere meu una paret amb dues portes. I al final de la peça passava a l'altra habitació, darrere d'aquestes portes.
on el públic veia trossos del que passava allà darrere. Aquest efecte, si tu no tens dos espais, dues sales, com ho fas? I me'n recordo que a Crab, que tenim moltes finestres, obríem les finestres quan arribava aquest moment per abocar tot un altre espai que s'obre més enllà de l'espai on el públic i jo estem.
I quan vam decidir fer una obertura de procés, vam demanar al Centre Cultural de Marineta. I ho vaig presentar, no recordo ara si era el 2015 o el 2016, a la Marineta en procés. I ho vam fer a la capella, a dalt, i utilitzàvem l'avant capella com aquest segon espai.
El públic estava a la capella de la Marineta mirant cap a la porta i obria aquella porta i llavors passaven coses a l'altre espai. I això va anar evolucionant fins que vam arribar al 2017 a ja crear la versió definitiva que és que tot passa en un sol espai. Quin recorregut, eh? És a dir, que si no us porteu a engany allò 30 anys, no és que porti la peça 30 anys, però doni-do el recorregut que n'ha tingut...
Hem de dir que a nosaltres s'ha cridat l'atenció i l'Esther ens ha dit, bé, és que vam crear una pàgina web de l'espectacle. És a dir, que si poseu allò 30 anys un acte poètic de resistència, trobareu allò una pàgina web en què surt tota la informació que ens està... I a més a més, amb una crítica molt bona, una crònica de premsa de Mèxic, que vam valorar...
Vaja, jo diria que és una crònica també poètica, eh?, el treball que fas. Sí, sí, està molt ben escrit, des d'una sensibilitat que va realment captar l'essència del que és el nostre treball. Que, de fet, mira que hem viatjat pel món, eh?, i hem presentat el nostre treball, el nostre, vull dir, el Toni i meu, no?, perquè...
Ara fa 17, quasi 18 anys que estem treballant junts i a nivell creatiu aquesta peça és la segona que hem fet. I a part de presentar-ho aquí a Catalunya, s'ha presentat a altres llocs d'Espanya, Europa i Llatinoamèrica, la Índia una mica, el Líban... Però de tot arreu on s'ha presentat, jo sempre he sentit que Mèxic és un país on...
on arriba la nostra poètica i la nostra manera d'entendre el teatre i de crear. Arriba d'una manera directa, de veritat. Jo he anat molt a Mèxic i sento que el públic rep allò que presentem tal com és.
Saps? I ho dic perquè no crec que sigui casualitat que aquesta crítica vingui d'allà. I és cert que és una crítica molt bona i jo, la veritat, estic molt agraïda a la persona que la va escriure, perquè a més la va escriure, com dius, molt, molt bé, també. Sí, la veritat és que sí. Escolta'm una cosa, Esther, anem a parlar d'aquest espectacle. De fet, ens hem de situar la Segona Guerra Mundial, no?
Hi ha com una barreja. Feu servir jo el text d'una escriptora austriaca, no? Sí. A veure, això parteix de l'escriptura d'aquesta dona, que és Ingeborg Bachmann, aquesta escriptora austriaca.
que és algú que el Toni va estar llegint durant 4 o 5 anys. Té diferents novel·les, té molta poesia. Hi ha una correspondència també molt interessant entre ella i Paul Celan, que va ser també un escriptor poeta molt potent, jueu, que, si no vaig errar, va acabar exiliat a París. I està publicada la correspondència. I a partir de tot aquest univers d'ella...
Bé, el Toni va proposar... Ostres, potser la propera peça... Bé, no ho va proposar directament. Em va dir llegeix-te això. Sí, ell ja feia anys que llegia. I em va passar un relat de la Bachman que es diu 30 anys.
Ella té un relat publicat que es diu 30 anys. Malauradament, la traducció al castellà és horrible, que és l'única que jo vaig poder llegir, perquè jo no el llegeixo ni alemany ni francès. Llavors, em va tocar llegir aquesta traducció. És pèssima, però almenys hi és, no?
I tot i així, jo llegint-la amb ella, va ser molt clar. Vaig començar a sentir una crida molt forta de compartir allò que a mi em passava a través de la seva escriptura.
Llavors, li vaig dir al Toni, sí, la propera creació anirem amb aquest text com a context. Què vol dir això? Que no hem utilitzat la seva paraula tal qual ella l'escriu, hi ha hagut un treball molt, molt gran de dramaturgia, en aquest cas fet pel Toni,
on ella ha reescrit el text a partir del text de la Bachmann. Clar, jo et deia allò a la Segona Guerra Mundial, perquè està situat allò als anys 30 del segle XX, i nosaltres que també hem buscat informació d'aquesta escriptora, reconec que jo la desconeixia totalment, doncs he vist allò el seu posicionament contra el nazisme, allò...
I la forma de dir que, clar, en el context actual, penses, doncs és totalment vigent, no? Totalment, totalment. Sí, per això em dóna molt de sentit seguir-la, compartint aquesta peça amb la gent, no? Perquè jo crec que és atemporal.
Però vaja, sí, és molt vigent també. És una escriptora aquí molt poc coneguda, pràcticament ningú la coneix quan l'anomenem aquí, però en canvi Alemanya, per exemple, és molt coneguda. Justament aquests mesos tenim un artista, Krab, la Verena, que està en residència, que ella ve d'Alemanya, és alemana, i quan acabi la residència Krab a finals de març se'n tornarà cap a Alemanya.
I li vaig dir, no?, dic, ja que estàs aquí, si vols venir a Cangumà a compartir aquest treball, ostres, sí, diu, no sabia que coneixíeu aquesta escriptora aquí. I, bueno, no es coneix massa, però si ella és molt potent i forma part d'aquesta generació d'escriptors...
que un cop acaba la Segona Guerra Mundial, clar, ells escriuen en alemany. I després de tot el desastre de l'Holocaust i tota aquesta... Barbària. Barbària, sí, que es va donar, ells es comencen a plantejar, ells i elles, com continuar escrivint en aquesta llengua.
després del que aquesta llengua ha causat d'alguna manera. Llavors comencen a fer tota una reflexió entorn al llenguatge, que és molt interessant. I es pregunten per com poder continuar escrivint després de tot el que ha passat. Llavors, sí, és una escriptura que és molt punyent, la veritat,
És d'una poètica sublim des del meu punt de vista i alhora és molt dura. Hi ha alguna cosa de duresa que crec que sí que correspon al moment, com bé dius. Però alhora una bellesa que fa que puguis relacionar-te amb aquella duresa, no?
Mira, jo no he vist la peça, però he estat allò visionant, doncs, videos i he llegit allò, aquesta crònica que comentaven de Mèxic, i crec que l'Esther ens ha definit molt bé allò, en dues paraules, allò, la duresa i la bellesa, i el despullar-se, que, no?, en l'escenari, que podríem, allò, amb aquestes tres paraules, dir, bé, doncs, 30 anys d'un acte poètic de resistència, una miqueta és això, no?,
Sí, hi ha també... Per la teva posada, eh? Per el teu treball a dalt de l'escenari, em refereixo. Sí, sí, sí. És que a vegades la gent es sorprèn quan explico que van ser cinc anys de creació. Com pots estar cinc anys per crear un espectacle? És molt temps, no? I jo dic, sí, però és que poder encarnar aquesta paraula a mi em va costar molt. Perquè tu un text el pots aprendre a memòria i el pots dir.
Però tota la recerca que fem amb el Toni des del 2007, que vam començar a treballar junts, és com encarnar el text. No només dir-lo, sinó que es faci cos i que el cos estigui obrint l'espai des d'on surt aquell text cap a fora. Llavors, això és un treball que no és fàcil, no és evident. Jo et dic que ens ha portat 18 anys de feina, però clar, quan et trobes amb aquest tipus de text...
que diu segons quines coses, com les que ara heu seleccionat abans de començar, clar, des d'on ho dius, això? I si ho vols dir honest d'una forma verdadera per tu, no que hagi de ser, però si tu vols ser honesta i sincera amb tu mateixa i poder dir allò des de tu, doncs clar, això és molta feina. Esther, compareu també amb Antígona?
Feu allò com un paral·lelisme, sí? Sí. Antígona és un mite que tots dos ens ha acompanyat durant molts anys de diferents maneres i que, de fet, vam començar a parlar abans que aparegués l'escriptura de la Bachmann. Llavors, just en aquest relat,
Hi havia coses que associàvem del mite d'Antígona amb situacions que s'anaven donant, no tant amb la Bachmann, sinó amb el treball escènic, amb els materials que nosaltres anàvem trobant. Ben explicar, Antígona és allò, imposar-se davant del poder, no?
Sí, és el qüestionament de la justícia i ella col·loca la pregunta de si la justícia humana es pot equiparar a la justícia divina i si és que això és així i es posiciona ella alineada a la justícia divina i, per tant, confronta el poder. S'hi establera en aquell moment i per això se la...
Se la castiga a morir, no? Se la assassina, diguem, enterrant-la viva. I ella l'únic que volia era enterrar el seu germà, no? Sí, sí, exacte. Enterrar tots dos germans per igual, no? El que desvetlla també és una guerra, una guerra que es dona entre dos germans per un mateix territori,
Un estava a l'exili i l'altre estava ja governant en el lloc. Llavors, quan el de l'exili torna i reclama el seu tros, l'altre no li vol donar i hi ha una guerra. Llavors, quan s'acaba la guerra, tots dos moren, l'oncle, que era el que governava en aquell moment, decideix que el germà que estava en aquell moment defensant el territori serà enterrat amb tots els protocols i l'altre germà, que era el que atacava el seu propi poble...
serà només deixat el cos allà perquè se'l mengin els corps i no tindrà tots els rites funeraris. I per què el compareu? O poseu com a símil? Bé, hi ha moltes preguntes entorn a la qüestió de la justícia, perquè la guerra, la mort...
Qui decideix què, no? I després tot això en el nostre espectacle, em costa molt dir aquesta paraula espectacle, però la nostra... La vostra creació. Creació. Sí, perquè és molt poc espectacular, és molt poc espectacular. I molt poc teatral, com entenem aquí el teatre de la teatralitat, però bueno...
ens entenem més potser, o ens confonem més, no ho sé, aquests termes a vegades... Però en la nostra peça tot el que succeeix es dona a través de la veu d'una dona.
i d'una dona jove, que en aquest cas la situem amb els seus 30 anys d'edat, que també és un moment vital per tothom on passen moltes coses i on aquestes coses que passen normalment estan lligades a crisi. Hi ha molts qüestionaments, aquest moment de passar dels 20 als 30, i per una dona també penso que encara més a nivell també biològic. Sí, sí.
I llavors hi havia moltes ressonàncies entre el que estàvem plantejant i Antígona i el que planteja Antígona. Llavors, no vam voler dir-li Antígona a la peça, perquè hi ha tota la poètica i la paraula de Bachman, que no té res a veure, però al mateix temps, sí que quan escrivíem els textos explicatius del que fem, vam dir, va...
situem-ho perquè potser per algú li pot obrir també una altra manera de relacionar-se amb allò que veu. Ha dit l'Ester, em costa dir espectacle, no és el concepte teatral que tenim. Us estem parlant perquè pensem que paga la pena que aquelles persones que tingueu interès pugueu aprofitar treure ja l'entrada per el pròxim 7 de març a les 8 del vespre, seria el Teatre Municipal de Can Goma.
Com definiries 30 anys d'un acte poètic de resistència? És a dir, què és el que veurà la gent? Jo dic que veurà poesia pura. Sí. Expressada amb el cos, no? És a dir, sí que hi ha aquesta veu, no? Bé, de fet ho hem dit, l'Esther està sola en l'escenari. Jo no sé si això...
No? Bé, no. Clar, allò de dir, és que no tinc allò, no? Estic sola. Estic sola, sí, però també estic molt acostumada, perquè la peça anterior també era un solo medial a la carta, i he actuat molt sola, llavors això ja ho tinc integrat, molt integrat.
és potser més impactant potser pel qui em veu que per mi ja, saps? Perquè clar, pensa que són molts anys i moltes funcions, no? Però a mi la cosa de parlar de poesia escènica al final és el que més m'ha resultat com més fàcil per comunicar allò que fem, perquè és realment difícil d'explicar el nostre teatre. De fet, jo crec que l'Esther també parla a través del seu cos...
Ah, sí, sí. No? Sí, i és la recerca també que hi ha. Per això el teatre poder aquí a Catalunya, a Espanya, que podem veure més sovint, no treballa d'aquesta manera el cos ni el text. Normalment és més narratiu, o quan són coses més experimentals se'n van ja...
a poètiques igual més contemporànies i la nostra poètica és més clàssica no sé si és més clàssica o no és molt contemporani però alhora també és molt clàssic és una barreja molt potent que per això la gent també qui ho rep valora molt però no ho sap explicar llavors jo a vegades faig aquesta comparativa no és allò una creació de dansa no, clar, no balla però clar, el cos és el vehicle de tot
Llavors, si jo això, comparativa amb l'escriptura, dic que hi ha poesia, hi ha narrativa, hi ha assaig, hi ha novel·les, hi ha assaig, hi ha poesia, doncs això seria poesia. Si ho transportéssim al teatre. Llavors, clar, a vegades pot sorprendre perquè no pots entendre res. Si tu et relaciones des d'un concepte més de narrativa tradicional, que t'expliquen una història que tu vas entenent, clar, això no és així.
Llavors pots patir-ho molt perquè estàs tot el ràdio i dient no entenc res, no entenc res, què passa, però per què fa això? I ara per què em diu allò? Però si tu et deixes estar i t'obres, vas rebent una sèrie d'impactes tant d'imatges com de paraules, com fa la poesia, que et va obrint un imaginari que t'és propi.
a tu, a cada un dels espectadors. Llavors ja no hi ha públic, hi ha X espectadors, 20, 30, 70 els que siguin, que estan allà rebent allò i cadascú rep i fa la seva pròpia lectura d'allò que està passant. S'ha d'anar per la vida amb la ment oberta.
Millor, si és possible. Si és possible, anar amb la ment oberta molt millor, que no passa allò tancada, que després ens tanquem moltes portes i ens perdem coses fantàstiques. Esther, jo he començat dient que Crapa esteu també d'aniversari. Sí, sí.
que no ha estat fàcil. Però, a més a més, aquest mes de març, jo és que mirava, si entreu a la pàgina web de CRAP, que també us convidem jo a fer-ho, doncs teniu un munt de propostes. De fet, també ara aquest mes de març estaràs al centre de Santa Mònica, a Barcelona, el dia 11...
Sí, molt contentes. És una col·laboració nova que obrim aquest any 2026 amb el Centre d'Art Santa Mònica, on ens han convidat a programar dins d'un cicle que tenen, que es diu Dimecres de So i Cos, i ens han donat dues dates a l'any. Llavors, ara al març presentarem un treball que estic fent jo amb el Jordi Rallo, percussionista músic, i al mes d'abril, coincidint amb el Dia de la Dança, presentarem el treball de l'Àfrica Martínez, que també està en residència a Crabb.
Hi ha moltes més coses, però és que nosaltres no tenim temps per comentar-les. Us convidem jo a que entreu a la pàgina web de CRAP, perquè també el dia 13 de març estaran al Centre Cultural La Marineta, juntament amb la gent d'OVNI parlant de Palestina. Però, Esther, ho hem de deixar aquí. S'ha passat volant. Sí, eh? Molt ràpid, ja ho crec. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Abraçada. Adéu-siau. Adéu.
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet. D'aquesta manera marxem. Recordeu que podeu recuperar el nostre programa a través de la pàgina web radiomollet.com. Gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.
Dos quarts, notícies.