Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, si jo benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posat les Pilars, es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra Ràdio Mollet. En el dia d'avui us acompanyen en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Doncs, com és habitual, el primer de tot serà comentar un parell d'informacions destacades.
en aquesta jornada a la nostra ciutat. Ho farem de la mà de la nostra companya, Carla Ramos. Després tindrem l'entrevista que sostindrem amb la tècnica de consum de la Diputació de Barcelona, la Laura Bonet, i és que just aquest diumenge s'escau el Dia Mundial dels Drets del Consumidor. Tots són consumidors, així que volem saber-ne quina és l'èmfasi que es posa en aquesta edició de 2026.
Després tindrem l'actualitat esportiva. Avui s'estrena i compartirà a temps de ràdio amb nosaltres l'Àlex Pérez, que serà el jove que els divendres ens acompanyarà a partir d'ara en aquest apartat d'esports.
Així que veurem què és el que ens explica de la crònica esportiva. També tindrem a l'Espai de Gats i Gossos, avui compartit amb la veterinària Rosa Sánchez, i a la recta final del programa, a l'Espai del Calaix, tindrem a Radio Besora, que ens venen a parlar de l'espectacle El Carraró de les Bruixes. Tot això en el dia d'avui, al Posa les Files, comencem.
Fins demà!
Bona nit, Carla. Bona nit, Emma.
davant del pavelló esportiu on dos agents de la policia i un agent cívic fan atenció personalitzada a la ciutadania. Baltasar Pérez és sergent de proximitat de la policia municipal.
des de coses que treballem nosaltres com a acords de seguretat, a més del tema del trànsit, la convivència i a més, les nostres àrees o unitats que treballen problemes de convivència, sinó també qualsevol altra consulta que puguin fer relacionada amb un problema que ells tenen i que l'Ajuntament té aquest servei o aquests tècnics
i nosaltres els podem orientar de com fer la consulta, quan venir, o directament l'agafem nosaltres i la fem, i després li fem el retorn a la persona.
El servei de proximitat de la policia municipal, de fet, s'havia d'engegar la setmana passada, però la previsió meteorològica ha fet que s'enderereixi una setmana. Ara, al llarg d'aquest any, el servei de proximitat tornarà a visitar tots els barris de Mollet i és un programa que finalitza el 20 de novembre al barri del Calderí. Per comentar algunes dades d'aquest primer any,
de servei. L'any 2025 s'han atès a 300 persones, les quals han traslladat inquietuds, suggeriments o dubtes. De fet, aquestes són diverses, com per exemple normatives de trànsit, denúncies, convivència o soroll, entre d'altres.
a barri també tenen problemes potser més focalitzats. En tot cas, aquelles persones que vulguin o bé conèixer la policia municipal, es lladar inquietuds o, si més no, dubtes, recordem que avui s'engega aquest servei per segon any consecutiu i serà al barri de Riera Seca i ho fan amb aquesta carpa davant del pavelló.
En principi, com sempre es diu allò la policia als barris, sobretot el que esperen és veïnat del barri de Rieres, però evidentment si alguna persona té alguna consulta, alguna inquietud, també pot apropar-s'hi. Ho poden traslladar, sí. Molt bé. Més coses.
Seguim parlant de dades, i és que la quarta edició de la Fira Mollet Orienta ha portat un miler de persones a passar pel Mercat Vell de Mollet. La setmana passada, aquest espai de la ciutat acollia la Fira d'Orientació Formativa i Professional adreçada a joves i famílies per ajudar en la tria de les diferents opcions de futur. Tot en una iniciativa que té per objectiu acompanyar en la tria dels estudis postobligatoris i en la millora de la carrera professional als joves del municipi i també del territori.
Encarno Ortí, d'ergidora d'ocupació a l'Ajuntament de Mollet. Molt contents perquè ara que ja tenim dades sabem que més d'un miler de persones, un miler de joves han pogut passar per aquesta fira i han rebut aquesta informació tan important i també famílies que a la tarda acompanyaven els joves per tenir de primera mà la informació amb
dels docents perquè estaven els centres i els docents per informar de les diferents alternatives i dels itineraris. Crec que és una etapa vital aquests anys en què has de prendre decisions importants i el que no pot ser és que es prengui una mala decisió per manca d'informació.
D'aquesta manera, la quarta edicció de la Fira Mollet Orienta es consolida a la nostra ciutat i es converteix en un referent d'orientació i assessorament adreçat especialment a joves estudiants de segon cicle de l'educació secundària obligatòria.
Molt bé, Carla. Doncs, com us hem dit, aquestes són dues de les informacions que recollirem a l'informatiu Mollet al dia a partir de la una. I sí que us convidem a jo a escoltar-ho. I si no podeu aquesta franja horària, doncs recupereu el podcast que trobareu a la web a radiomollet.com. Que vagi molt bé.
Que vagi bé, Emma. Bon cap de setmana, per cert. I ara anem a saber de la previsió meteorològica pel dia d'avui. No sé si ens indicarà alguna cosa també en Luismi Pérez respecte al que farà el cap de setmana. Molt bon dia, Luismi. Bon dia. De moment, aquest divendres ha de ser de temps més aviat plàcid i tranquil, ben feble en general, però sí que amb aquests núvols que s'han format una altra vegada en moltes comarques, núvols baixos...
i a Boira, a la Catalunya Central, a les Baix del Prepirineu, també a les Fondalades de Girona, i núvols enganxats a la costa. Però la tendència és que es trenquin en gran mesura. Aquesta tarda sí que n'apareixeran alguns altres de núvols a les comarques del Pirineu-Lleidatà, preludi del canvi de temps, amb més vent i més fred també, que tindrem al llarg del cap de setmana. Ho anem seguint a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Com us hem dit avui en el Posat les Piles, anem a fer referència a aquest Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores, que de fet som tots. És per això que, com és habitual, en el nostre programa tenim la participació un cop al mes i hem triat aquesta data precisament perquè és prèvia a la commemoració d'aquesta diada. Tenim la tècnica de consum de la Diputació de Barcelona, la Laura Bonet. Benvinguda, Laura, molt bon dia. Molt bon dia i moltes gràcies.
Anem a parlar d'aquest dia, deia, bé, un dia que hauríem de tenir presents tots, no?, perquè tots, la fi, en un moment o altre, doncs consumim, són consumidors, no?, persones consumidores. Al final el consum és una cosa molt transversal, des que ens llevem fins que ens anem a dormir, i fins i tot mentre estem dormint, vull dir, la llum, l'aigua, el gas, el telèfon, tot, tot, tot, tot és consum, per tant...
Bé, des de la Diputació, des de l'àmbit de consum de la Diputació de Barcelona, sempre s'escolla aquesta data per posar l'èmfasi en algun aspecte concret del consum. I en aquest cas, quin és? Doncs enguany la campanya posa el focus en una cosa molt, podríem dir, molt quotidià, però molt desconegut, que són els drets lingüístics. Volem que totes les persones, com a persones consumidores que dèiem que som totes,
siguem conscients del que podem exigir i de quin paper juguem amb aquests drets lingüístics. Està bé perquè des de gairebé totes les institucions podríem dir que s'està posant molt d'èmfasi en el tema lingüístic, no? I llavors que...
s'hagi escollit aquesta data per també que tinguem present aquests drets paga la pena. Anem a comentar això. Segurament hi ha com uns ítems de la campanya. Dèiem allò que el focus és precisament els drets lingüístics, però en quins àmbits? En tots? Primer de tot hem de dir que tenim un lema molt clar, que al final és en català, dret de qui compra, deure de qui ven. Per tant...
veiem com hi ha dos eixos principals. Per una part, són els drets i deures de les persones consumidores i després de la part empresària. Perquè no només volem veure com a persones consumidores podem exigir aquest català, sinó que per la part empresària, el comerç,
Aquests drets lingüístics aporten també la proximitat, una cohesió territorial, una confiança i també per últim dir que no només és per les parts de les relacions de consum, persones consumidores i empresàries, sinó també cara als agents locals que tenen a disposició tot el material perquè al final són uns agents clau perquè aquest missatge arribi a tothom, com a persones consumidores i com a persones empresàries.
Llavors, quins serien els drets lingüístics que tenim? Podem dir que n'hi ha un principal. Crec que tu i jo n'hem parlat alguna vegada també en aquest programa, però al final nosaltres, a les nostres relacions de consum, tenim dret a ser atesos en català.
I què significa això? Que tant oralment com per escrit, quan comprem un producte o contractem un servei, ja siguin ratolació fixa, llistats de preus, pressupostos, factures i contractes d'adhesió, podem exigir que ens atinguin en català.
És cert que deia la Laura, fins i tot n'havíem parlat nosaltres, i és cert que jo crec que ens vam avançar una miqueta en el temps, no sabíem allò que just la campanya, en coincidència amb el Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores d'aquest 2026, el focus seria precisament els drets lingüístics. Jo recordo que la Laura havíem posat l'exemple en l'àmbit de la restauració, allò de...
que tu tens dret a ser atesa en català. Com a mínim, jo recordo que la Laura ens va dir que ens han d'entendre. Exacte. Com vam parlar aquella vegada i com estem dient ara, el dret és a ser atesos. I què significa això? Al final, normalment confonem la idea que si tu parles en català, et responguin en català. Però realment l'exigència està en que t'entenguin.
Per tant, com a persones consumidores ens hem de poder expressar amb l'idioma que escollim, ens sentim còmodes, en aquest cas estem parlant del català, i les empreses ho han d'entendre i respondre en conseqüència. Això no vol dir que ens hagin de respondre en català, sinó que si nosaltres ens expressem en català ens entenguin el que els estem dient.
I deies allò tant de forma oral com escrita. Exacte. Això, nosaltres ens podem adreçar, si hem d'enviar, ara m'hi poso, una reclamació, un correu electrònic, el que sigui amb una empresa, doncs ho podem fer, evidentment, en la nostra llengua. Exacte. I ells ens han d'entendre. D'altres coses que després ens responguin, doncs, en...
Home, si és en la nostra llengua, fantàstic, no? Exacte. Depèn també de l'atenció a la clientela que tinguin, no? Però sí que és veritat. Pensem, no?, quan fem trucades telefòniques a les empreses, de normal, les que són de serveis bàsics ja ens ofereixen aquesta opció. I si l'agafem normalment ens surten persones que se'n tinc com més properes, no? De vegades estan ocupades. De vegades estan ocupades.
Màgicament, no? Però sí, ara també... També vam parlar en un altre programa, no?, que a partir d'ara no podran ser màquines i ens hauran de donar en X minuts aquesta atenció. Per tant, ja no podran estar ocupades. Però sí que aquesta sensació que segurament compartiu les persones que ens esteu escoltant, no?, de quan tu demanes expressament aquesta atenció, sí que la sents molt més propera. Això també és la part, aquesta que dèiem no empresària, que volíem transmetre a empresaris. És una oportunitat, també.
De fet, Laura, estic pensant que també en l'àmbit de la producció, els empresaris productors també es van posar les piles i ara també és veritat que hi ha molts productes que quan els compres hi ha les instruccions que també són en català. Exacte, sí, i a més hi ha certes obligacions també, en etiquetatge i tot això, però de forma genèrica i en les nostres relacions diàries de consum, com parlàvem als bars-restaurants,
Sí que és veritat que la retolació del local és obligatòria? Com a mínim en català. Per tant, pot haver peluqueria? Sí, pot haver peluqueria, però també ha de sortir perruqueria. A no ser que sigui un nom, el nom de l'empresa, contingui...
el nom de l'ofici, que serà un altre tema, és tema de marca, però el que és a què es dediquen sí que ha d'anar retolat com a mínim en català. Això no significa que no estiguem altres idiomes, és com a mínim, igual que la carta en els restaurants, o el ticket, els productes, també han d'anar etiquetats, a no ser que sigui una marca, com dèiem, específica, i la publicitat el mateix. Per tant, nosaltres ens podem relacionar en català amb els establiments
I també ells, en certa manera, també ens han de garantir aquesta mínima informació en català. No vol dir que amb altres idiomes no, sinó que també ha d'estar en català. En l'àmbit de consum a la Diputació us arriben reclamacions de persones que s'han sentit allò que no han estat ateses? Diguéssim que ara no és un tema tampoc...
També creiem que potser fa falta una campanya com aquesta perquè ens adonem i ens empoderem a vegades que és necessari, que quan nosaltres ens vulguem expressar en català ho seguim mantenint, perquè normalment solem fer el canvi d'idioma, però imaginem-nos, no?
Si hem d'anar a comprar algun regal per a alguna cosa especial, volem transmetre lo important que és per nosaltres aquesta persona i que ens ajudin a trobar el més adequat per aquesta ocasió.
Millor que ho fem amb l'idioma en què normalment ens expresem i expresem o pensem aquestes emocions o aquests sentiments, no? Millor fer-ho amb el nostre idioma. Per tant, traduir-ho o fer aquest canvi al castellà, perquè qui et trobes a davant t'està atenent en castellà...
potser no permet aquest comerç que hauríem de reivindicar. De fet, no és que vulguem obrir cap valor d'aquests que digui, a veure què és el que genera ara aquest debat, però això es dona molt en l'àmbit de la judicatura i també de la sanitat, que de vegades ens hi trobem que fem el canvi perquè la persona que ens està tenint no ens entén.
Però també amb dos tenen l'obligació d'atendre'ns en català. És a dir, amb dos sectors podríem demanar o exigir... Exacte. Perquè ja anirien per altres vies que no són les de consum, perquè són serveis públics, però sí que si nosaltres ens hi poséssim...
Hauríem de poder presentar escrits en castellà i a l'hora d'expressar, sobretot al nivell sanitari, expressar un dolor, expressar una emoció, expressar què et fa sentir alguna cosa, ho hem de poder fer amb l'idioma en què nosaltres ens expressem, perquè si no, no serem concrets, no podrem expressar ben bé el que ens està passant. Per tant, sí que hi ha aquesta obligació d'atenció, però al nivell que estem parlant,
Ara que has dit allò com a servei públic, és a dir, entenc que tots els serveis públics sí que estan obligats, no?, a poder, doncs, oferir aquesta atenció en català. Clar, vull dir, és a nivell general, eh? Vull dir, és a nivell a tot, sempre que hi hagi prestació de servei o contractació de producte. Vull dir, bueno, si compra de producte, ha d'estar aquests mínims en català.
A l'hora de reclamar, les vies en consum i en via de sanitat o d'adjudicatura de tots aquests drets són vies diferents. Ja que surt el tema de reclamació, si hem de fer alguna reclamació, alguna queixa perquè no t'han atès en la teva llengua?
Primer, com sempre, jo crec que sempre ens repetim aquí, però com sempre diem, hem d'informar l'empresa que existeix aquest problema, aquesta vulneració dels nostres drets, per intentar solucionar-ho directament. Si no és possible, demanarem full de reclamacions, full oficial de queixa, reclamacions. I moltes vegades també, en aquests casos, com a persones consumidores, hem de fer una mica de pedagogia, de dir no canviaré l'idioma, no canviaré...
i hem de igual informar l'empresa que nosaltres necessitem o volem ser atesos en aquest català. Això seria més una... Quan presentem, què seria més? Una queixa o una reclamació? Doncs seria... Jo entenc que seria una queixa perquè no estem demanant res a canvi, a no ser que demanem d'engir perjudicis per alguna cosa,
Però també és via denúncia. Per tant, el nostre Codi de Consum exigeix aquesta atenció en català. Són drets que generen obligacions. Per tant, també podem anar per via denúncia. Però és el que dèiem. Intentem demanar full de reclamacions. Si no surt bé això, sempre estarem als serveis públics de consum.
Però aquests drets lingüístics, al ser entesos, almenys nosaltres els entenem com un dret per les persones consumidores però com una oportunitat també per la part empresària. Doncs com a persones consumidores que som però actives en aquest tema, crec que hauríem d'agafar i fer una mica de pedagogia cap a les empreses i dir, per mi és important.
Per tant, t'expreso que per mi és important i que estàs obligat, però per mi és important. Llavors, podem transformar una mica aquest teixit de comerç i generar aquesta confiança, aquesta proximitat i fidelitzar també aquestes relacions de consum. Creiem que és important no tant la denúncia, sinó la pedagogia abans de denunciar.
On podrem trobar material d'aquesta campanya? Perquè nosaltres, com a persones consumidores, però també les empreses, que tinguin aquesta sensibilitat i que vulguin treballar aquest tema. Ho tenim obert a la nostra pàgina web de la Diputació de Barcelona, expressament aquesta campanya, on trobem els tres apartats que dèiem, per la part consumidora, per la part empresarial i després cara als ajuntaments,
i també directament a l'Ajuntament d'aquí de Mollet ens podem dirigir. Que tenim l'Oficina d'Atenció al Consumidor, que, per cert, la Laura sempre ens diu que a l'hora de consumir, que millor que fer-ho, el consum de proximitat, entenc que també el tema dels drets lingüístics deu ser molt més fàcil, allò, si vas que la papeta...
i pots parlar amb ella que et coneix de tota la vida i fins i tot allò en aquest àmbit de pedagogia ara hi penso que tenim des del Servei Local de Català que hi ha Mollet del Vallès que es fan moltes campanyes aquestes de comerç aprenent perquè també ells en participin d'aquests drets lingüístics que tenim.
Clar, el que dèiem, si en vez de prendre-ho com una obligació o prenem com una oportunitat, al final aquest comerç que volem de proximitat, aquest consum responsable, el fem créixer, no només per la part consumidora, que sempre diem aquí, no?, hi ha que fer un consum responsable. Sí, el fem, però també des d'un punt de vista...
lingüístic, i ja no només promogut per la part consumidora, sinó també pel teixit empresarial d'aquí. Recordeu, doncs, aquest diumenge, dia 15, és el Dia Internacional dels Drets de les Persones Consumidores, en guany l'èmfasi és en aquests drets lingüístics, com ens ha comentat la Laura, fem una miqueta de pago d'antagogia a tots plegats i segur que sortim guanyant. Laura Bonet, moltíssimes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé. Fins la primera. Adéu-siau.
Fins demà!
Every day is a faded sign.
Fins demà!
Bona nit.
Every day is a fading sign
Fins demà!
I avui s'estrenen a l'apartat d'esports del Posa't les Piles. Un jove mulletà manda els esports, que practica futbol i és entrenador, a més a més, i que també li agrada la comunicació. És l'Àlex Pérez. A partir d'ara serà l'encarregat d'apropar-nos l'actualitat esportiva referida allò prèvia als encontres que hauran de disputar els equips mulletans aquest cap de setmana. Així que anem a escoltar l'Àlex. Molt bon dia.
Bon dia a tothom. Avui als esports parlarem de tots els partits que jugaran aquest cap de setmana. Comencem amb el Mollet Club de Futbol, que després de la derrota de la setmana passada a Maltosa, aquest dissabte a les 4 de la tarda, visitarà el camp del Figueres, un rival molt directe a la lluita per la salvació.
El Mollet haurà de sumar els 3 punts si vol acabar la Lliga juntant per sortir de la zona de descens, ja que a falta de 8 jornades el Mollet està com a últim classificat a 11 punts de mantenir-se a la primera catalana. Qui precisament marca la salvació és el Figueres. El seu entrenador, Àngel Soto, afirmava just al finalitzar el partit disputat de la setmana passada que l'equip ha de guanyar les següents jornades.
A todos finales ya hay que ganar, hay que ganar. A ver si podemos pillar una dinámica de tres partidos seguidos o dos ganando y que la gente vaya cogiendo confianza. Si no, se va acabando. Ya van quedando cada vez menos partidos, menos puntos. Encima los de abajo están sumando, porque van sumando los de abajo y la distancia es muy amplia ya.
El Mollet femení, aquest diumenge a les 4 de la tarda, anirà a visitar el Camp de la Garriga, el líder del grup 2 de la segona divisió femenina. L'altre dia, abans del partit amb el Mart Orelles, vam tenir la sort de poder parlar amb Miquel Molines, entrenador del primer equip del Mollet Club de Futbol Femení. Us deixem amb la conversa tan interessant que vam tenir. Avui estem amb Miquel, entrenador del primer equip femení del Mollet, i li farem unes preguntes. Què tal, Miquel, com estàs?
Molt bé, amb ganes de començar el partit. Comencem amb la primera pregunta. La setmana vinent visiteu un camp difícil, la Garriga, primer classificat. Quines sensacions tens de cara a aquest partit?
Doncs primer, avui hem de sumar els tres punts que tenim en joc per arribar al millor posicionades possible i després donar el salt al camp del líder. Malanada a casa va ser un partit molt competit on el resultat va ser 0-1 a favor d'elles i crec que serà un partit igualat on els detalls marquen el resultat.
Ara ja queden només set jornades de Lliga. Com veus l'equip i com creus que pot arribar l'equip a aquestes últimes jornades de Lliga? Comptant que tenim alguna a la jornada important, però no és excusa, tenim juvenils per darrere que ens ajuden, veig l'equip amb una mentalitat de competir els set partits que queden i poder aspirar potser a una posició de 100. És el nostre objectiu.
Després d'escoltar les paraules d'en Miquel Molines, entrenador de primer equip femení del Mollet, passem a la Molletense, que aquest dissabte a les 4 i mitja de la tarda rebrà casa a l'Inter de Barcelona. La Molletense ha de guanyar si vol seguir lluitant per la Lliga i no es pot deixar cap punt. Si vol avançar el Torelló, el líder d'aquest grup 2 de la segona catalana.
El grup 10 de la quarta catalana, la Lourdes, aquest diumenge a la 1 de la tarda, rebrà casa a l'associació esportiva base Palau B, un partit que la Lourdes ha de guanyar si vol seguir apropant-se a la zona de playoff de 100 a tercera catalana, que ara mateix la marca el Mollet B, un Mollet B que aquest diumenge a les 5 de la tarda visitarà el camp del Canovellas B, el segon classificat. Un camp bastant difícil de sumar els 3 punts.
En el futbol sala del Mollet, després d'aconseguir un empat al camp d'alcaldes la setmana passada, aquest dissabte i a un quart de set rebrà la visita de l'Humel Aleia. El Mollet haurà de sumar els tres punts i mostrar fortalesa a casa per seguir escalant posicions i poder acabar la temporada el millor possible.
El seu entrenador Jaume González, a l'espai d'esports de dilluns passat, ja ens explicava que tot i tenir assegurat a l'ascens a primera catalana, manté la vista posada a les posicions d'ascens a preferent, la nova categoria que hi haurà l'any vinent.
mateix anem vuitens, però del quart o del tercer a la nostra posició hi ha quatre punts, i el primer que queda fora d'aquestes posicions d'ascens de primera catalana el tenim ja a set punts, si no m'equivoco, així que el nostre primer actiu és consolidar-nos en aquest ascens de primera i seguir treballant per lluitar i arribar a les últimes jornades amb possibilitats d'ascendir a preferència.
En el bàsquet, el demigru Mollet visitarà el camp del CC, aquest dissabte a un quart de sis, un partit molt igualat on cap dels dos vol deixar-se la victòria. El Mollet arriba a aquest partit cinquè a la classificació, però no es pot despistar perquè el CC està sisè i vol seguir escalant posicions. Partit molt interessant, el que es viurà al camp del CC.
Sense anar-nos del bàsquet, parlem del Sant Gervasi, que aquest dissabte, a un quart de sis, rebrà la visita del grup Berna, un partit on el Sant Gervasi hauria d'aconseguir la victòria per poder agafar una dinàmica positiva, ja que els últims cinc partits només han guanyat un.
El Sant Gervasi femení, que després de guanyar el grup Bernabé, aquest diumenge a les 6 de la tarda anirà a visitar el camp del Fontajau-Cabler, el tercer classificat d'aquesta Copa Catalunya femenina. Un rival bastant difícil al que té davant el Sant Gervasi aquest cap de setmana. A l'Hockey, el club hockey-mollet femení, aquest cap de setmana no juga partit i aprofitaran per carregar piles de carejar al partit de la setmana vinent.
En canvi, a l'Hockey Mollet masculí, després de la derrota per la mínima de la setmana passada amb la Sagrera, aquesta setmana buscarà sumar els tres punts al camp del Club Hockey Martorell, aquest diumenge a les 12.15, un partit on el Club Hockey Mollet no pot deixar escapar la victòria.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Un dia más me quedaré sentado aquí
Fins demà!
Persiguiendo un enigma al compás de las horas Dibujando una elipse me quedaré Entre el sol y mi corazón Junto al estanque me atrapó la ilusión
Fins demà!
Quedaré sentado aquí En la penumbra de un partí tan extraño Cae la tarde y me olvide otra vez De tomar una teta el millón
Esperando un eclipse me quedaré persiguiendo un enigma al compás de las horas dibujando un eclipse me quedaré entre el sol y mi corazón
Soy metálico en el jardín botánico. Con mi pensamiento sigo el movimiento de los peces en el agua. Soy metálico en el jardín botánico.
En el agua. Soy metálico. En el jardín. Con mi pensamiento sigo el movimiento de los peces. En el agua.
Benvingudes i benvinguts a l'espai de Gats i Gossos. En el dia d'avui, compartim temps de ràdio amb Rosa Sánchez. Ella és veterinària, és la professional que trobeu al centre de Manescalia Veterinaris, que es troba al carrer Gallecs número 62. Tenim allò res.
Sí, 10 minutets caminant des dels estudis de Ràdio Mollet. El telèfon de contacte és el 93 570 3027. Repetim, 93 570 3027. I a més a més podeu consultar els serveis que ofereixen a través de xarxes socials i també, com no, visitant la pàgina web. O senzillament us passeu o trobeu per telèfon i dieu, escolta'm...
Necessitaria i a veure en què us poden ajudar, que segur que sí, que si no poden us remetran allà on us heu d'adreçar. Benvinguda, Rosa, com estem? Hola, bon dia. Bon dia. Avui volem parlar d'una malaltia que pot arribar a ser mortal, crec,
I que afecta els conills. No és la primera vegada que em feien referència, però em deia la Rosa, bé, ara l'època de la primavera és la que cal jo abordar el tema, i és la mixomatosis. Això mateix. I sí, sí, realment és mortal. El percentatge de mortalitat oscil·la entre un 95 i un 99%. Per tant, un cop contagiats, la possibilitat de supervivència és molt curta, és molt petita.
I clar, i dèiem allò que arriba amb la primavera i algú pot preguntar-se i per què arriba amb la primavera? I és que és també un virus, crec, i també és aquests vectors, aquests insectes que... Ah, això mateix, això mateix. Explica'ns, explica'ns.
Sí, és un virus. Llavors, el mitjà de transmissió, un dels mitjans de transmissió, és per vectors, que els vectors vol dir que són animals que piquen en un animal malalt i piquen en un animal sa, llavors, fan de vector i transmeten la malaltia. Llavors, els vectors d'aquesta malaltia són pocs, paparres i mosquits.
Per això, home, es pot transmetre durant tot l'any, però a la primavera, quan fa bon temps, doncs la probabilitat és major perquè hi ha més vectors, més mosquits, més posses i paparres si el conill no surt de casa, és menys probable que n'agafi.
Però mosquits, evidentment, poden entrar a casa sense permís i sense necessitat de sortir i ja sabeu que és complicat evitar que pugui picar un mosquit.
Escolta'm una cosa, Rosa, hem vist allò que realment comentàvem que sí, que pot arribar a ser mortal. Jo crec que he vist allò cercant informació que fins a un 99% dels casos acaba sent mortal i a més a més amb unes manifestacions d'aquesta malaltia que pot arribar a ser com molt cruel, no? Sí, sí, sí, la veritat és que és...
Bé, la malaltia és molt greu, pot donar des de signes respiratoris, com una conjuntivitis, comencen així, acaben fent edemes, o sigui, com acúmul de líquid a la zona de la cara, a la zona genital, amb costres, la veritat és que és bastant desagradable, sí, sí, sí.
Desagradable de veure i desagradable perquè veus que està patint, evidentment. Sí, és molt trist. Llavors, clar, també pensem que a tota la zona del voltant nostre hi ha mixomatosis, perquè tenim conills, molts conills de camp, i ells, doncs, cada any m'arriba algú a la clínica d'algú que l'ha agafat, i si els ha agafat és perquè estan malalts, amb mixomatosis. De fet, és una malaltia que he vist que venia de Sud-amèrica, però que, evidentment, ara ja...
Ja està aquí instaurada. Tenim uns espais amb molta llebre, amb molt conill, a Gallecs, a la Riera de Caldes, hi ha molts conills. Llavors, la probabilitat que t'agafi aquesta malaltia és més alta que si vius a una ciutat on no hi ha. Ahà.
Escoltem una cosa, tenim allò, una manera de prevenir, crec? Sí. La vacuna, sí? Efectivament, sí, sí. És efectiva, realment? Sí, sí, sí. De fet, tenim, bueno, tenim diversos tipus de vacunes. Hi ha una que és anual, es posa un cop a l'any, i hi ha una altra que es posa cada sis mesos.
La nostra recomanació és posar-la cada sis mesos perquè l'eficàcia és una cosa major que l'altra. I a la zona en què vivim, com que la prevalència de mixomatosis és elevada, preferim posar aquesta vacuna que és cada sis mesos.
I llavors dèiem que és segura, és una vacuna segura, que és efectiva, evidentment el 100% sempre allò no existeix, no? Efectivament no hi ha mai un 100% de protecció, però jo t'haig de dir que jo tots els conills de casa que he vist que han agafat la microdemàtosi seran conills no vacunats.
I si tenen la vacuna, poden agafar la malaltia però amb una simptomatologia menor o no? Jo no ho he vist mai. No. No, no ho he vist mai. Si l'han agafat i no han vingut a la clínica perquè els símptomes són molt lleus, no... Però jo no... La vacuna mai protegeix el 100%, però ja et dic, no he vist cap... Jo no he tingut cap cas de cap conill vacunat que hagi agafat la mexomatosi.
Perquè llavors, més enllà de la vacuna, que de vegades allò parlem de, no sé, quan parlem de la leishmania, que diem, bé, és que a més a més pots posar en el culleret o unes pipetes, hi ha també altres elements per complementar? Podem posar pipetes als conills també, han de ser pipetes especials perquè hi ha algunes que són tòxiques, per ells hem de vigilar molt, hi ha algunes que...
perquè no tenim pipetes específiques pels conills registrades. Llavors han de ser de gos i de gat, però hem de consultar el veterinari perquè no totes es poden posar. Hi ha algunes que són mortals també de pipetes, vull dir, poden ser tòxiques. Llavors hem de vigilar, però es poden posar. El problema és que normalment les pipetes no serveixen pel mosquit, les que es poden posar. Sí que ens serveixen per les poses i les paparres, que també són vies de contagi.
I estem parlant d'aquesta malaltia en el conill, tot i que és un virus que pot afectar també altres races animals o no? Normalment és de conill. Sí, sí. Bueno, conill, llebre... No, no, però estava pensant... Però gos, gat, no s'afecta de mitjana.
Doncs un d'aquests vectors que dèiem, un d'aquestes paparres, poses o mosquit, encara que piqui un altre animal. Són virus especies específicos que es diu, que actuen en aquestes espècies. Per alguna qüestió genètica en concret? El virus actua pels conills. Bé, conills, llebres, però per exemple les covalles tampoc n'agafen.
Vull dir, de mixomatosis. Podria semblar que és molt similar. Doncs no, la covaia no. Molt bé. Llavors, aquesta vacuna es posa ja des de ben petits? Sí, a partir dels dos mesos d'edat els podem vacunar, sí, sí.
Ah, molt bé. És a dir, que ja a partir dels dos mesos podem protegir el nostre conill, posar aquestes vacunes, recomanació allò en lloc de l'anual millor de cada sis mesos per l'efectivitat, tot i que... A la zona a la que estem, vull dir que clar, això ja cada veterinari decideix quina pauta és la...
la més adient per la zona amb la que viu, pel conill... Però jo penso que la zona a la que ens vivim, a tota la zona de Vallès, és millor fer-ho l'àbia anual. Cada sis mesos. Cada sis mesos, exacte. Molt bé.
I això, doncs, tots els anys, eh? Vull dir, no és que generi allò una protecció, una vegada s'ha dispensat 3-4 anys... No, en principi no, com a mínim ara mateix no, hi ha estudis que ho avalin. De fet, la vacuna al registre és cada 6 mesos i llavors...
Ho has de posar cada sis mesos. Tampoc hi ha una prova d'anticossos amb gossos. Tenim ara proves d'anticossos que es diu com estan, d'anticossos de certes malalties víriques, no? Llavors amb això podem jugar, però amb el conill ara per ara no ho tenim.
Doncs queda clar, esperem jo haver ajudat aquells propietaris de conillets, que cada vegada són més, eh? És una de les més... A vegades és desconeixement, eh? I això, clar, fa pena, no? Que el teu conill, doncs, es mor, perquè tu no sabies que l'havies de vacunar, no? I, clar, fa molt greu.
Doncs ja sabeu, a partir dels dos mesos es pot vacunar i amb una efectivitat allò prou important com per no plantejar-se si paga o no la pena, sinó que directes a la vacunació. Rosa, ho deixem aquí, com sempre. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins d'aquí 15 dies. Una abraçada. Adeu.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Em passo molts dies a esperar.
Servint i acabat. Ets per tu. Sé molt bé que des d'aquest barc jo no puc quedar.
però dins la meva copa veig reflexada la teva llum. Me la veuré, servint i acabant.
Les llàgrimes esparadran. Entran.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El 94,9% dels 42.965 docents que en resposta a la consulta impulsada per USTEC, juntament amb la CGT i la Intersindical, han rebutjat l'acord que el Departament d'Educació va signar el dilluns passat amb Comissions Obreres i UGT. Es dirigia al conjunt dels docents de l'Educació Pública i han participat aproximadament quasi la meitat de la plantilla estructural. Iolanda Segura, portaveu d'USTEC Estès, n'ha parlat avui a la xarxa.
Nosaltres esperem i creiem que és responsabilitat de l'administració que davant d'aquesta expressió del col·lectiu rectifiquin, s'asseguin a negociar tal com estàvem fent a l'espai legítim que és la mesa de negociació
la mesa sectorial, i que continuem les negociacions en el punt on les vam deixar perquè aquest acord que han signat amb Comissió i UGT en realitat s'ha produït enmig d'un marc de negociacions. No entenem les presses, no entenem per què calia que aquest acord...
Dels 42.965 participants, 40.780 han rebutjat l'acord i s'han compromès a participar en les vagues de la setmana vinent. I, de fet, a la vaga també s'hi ha sumat el sindicat d'estudiants dels països catalans que ha convocat, de fet, una aturada estudiantil pel 20 de març en suport a aquestes reivindicacions.
I per què fa la mobilitat hi ha incidències a la C25 a l'altura d'arbussis en sentit Lleida per un accident i una avaria, tots dos amb un carril tallat i circulació intensa. També hi ha retencions a l'AP7 entre Parets i Mollet en sentit nord cap a l'enllaç amb la C17 i també continua la circulació intensa a la C32 a Sant Pere de Ribes amb un carril tallat per la retirada també d'un vehicle.
I l'R3 ha recuperat la circulació ferroviària entre Centelles i Vic, de tal manera que des d'aquest divendres es cobreix en tren el tram entre Centelles i Ripoll. Fins ara els passatgers es podien desplaçar en tren entre les parades de Vic i Ripoll i ara s'ha ampliat el tram fins a Centelles. La circulació continua interrompuda també entre Sant Martí de Centelles i el Figaro després que es produís un desprendiment de terres el dimecres passat.
I el conductor d'un turisme va morir ahir a la tarda en una sortida de via a Montnistrol de Montserrat. Per causes que encara s'investiguen, el turisme va sortir i va quedar bolcat en un dels laterals de la carretera. A conseqüència de l'accident, va morir, com dèiem, el conductor i únic ocupant del vehicle. Des de principis d'any, 17 persones han perdut ja la vida en les carreteres catalanes.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home trobat en un habitatge a Rausa i Alves, en un habitatge del carrer Sant Antoni Maria Claret, on es joguen habitacions i on la víctima hi convivia amb altres persones. Tot i que l'home no presentava ferides d'arma blanca ni d'arma de foc, sí que presentava algunes lesions i cops.
Núvol de fum...
Un programa de música àmbit i electrònica minimalista amb Jaume Monsant. Divetes a les 11 de la nit i repetició dissabte a la mateixa hora a Ràdio Millet.
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
I avui l'espai del Calaix està protagonitzat per Ràdio Besora, aquest espai que coordina Lorena Serra, juntament amb la participació d'alumnes de l'Escola de Can Besora. Avui ens venen a parlar, com és habitual, d'una de les activitats que promou la xarxa a la nostra ciutat. En concret, ens venen a parlar de l'espectacle El carreró de les bruixes.
Malvinguts a tots i totes. Aquest programa avui va dedicat amb... De què estàs parlant? No, Luca! Jo que volia ser original. Ja m'has espifiat la broma. Va, començo jo. Benvinguts, benvingudes a tothom a un nou programa on parlarem sobre l'obra de teatre de la xarxa Mollet del mes de març.
Preneu nota perquè és l'últim espectacle de la temporada. I jo començava fent veuetes perquè les protagonistes són bruixes. Un altre cop amb la broma. Ja veig que avui no podré fer gaire el pallasso, ni la bruixa. El diumenge 15 de març a les 12 es podrà veure el teatre de Can Goma al carrer de les bruixes.
Avui, Luca, m'estàs traient el meu paper de presentadora. Esclar, com has vingut amb ganes de ximplir, jo t'exxafo el guion i així puc fer jo de presentador. D'acord, doncs mira, mira, jo callo. Si callo, és Gigi Romés, eh? En el programa d'avui explicarem que és la companyia Poca Cosa Teatre, que no és perquè tingui Poca Cosa feta, al contrari, que portem fent moltes coses des de la seva creació.
També tocarem a l'actriu Maritxell Llanes. Dit això, comencem el programa! Com ho hem dit? Seria molt malament a un carrer amb les bruixes.
Mira que són brutes, que ets impodents, al carrer de les bruixes. Són moltes penines, com ho hem sabut, al gabar de l'altre cor. Un estiu de gran, recorregut, i arreu, i un bon. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Estem escoltant el tràiler del Carreró de les Bruixes, l'obra que tanca una nova edició de la temporada teatral familiar organitzada per l'associació La Xarxa Mollet. Sembla que has decidit deixar de fer La Bruixa. És que si no, m'avorreixo. Avui parlarem de la companyia Poca Cosa Teatre.
Aquesta companyia està formada per la Maritxellanes i l'Elena Martínez, dues actries que li agrada explorar noves formes teatrals, per això presentem espectacles unint l'òpera amb textos contemporanis dirigits a tota mena d'espectadors.
La seva relació professional va sorgir fa uns anys amb el muntatge La casa del darrere, una adaptació escènica del diari d'Anna Frank, una producció de Mentidera Teatre. Després va venir un petit espectacle que van representar diverses biblioteques. Es titulava Badòpera. Al cap d'un temps es va convertir en un espectacle familiar pensat per fer-ho als altres teatres i es anomenava La vaca que canta.
Com que la fórmula funcionava, van decidir portar a escena una obra per adults suïcides. I la següent va ser la que aquest matí ens ocupa, el carreró de les bruixes. Seguint la línia de sempre de la companyia, el carreró de les bruixes va rellar teatre i òpera. D'aquesta manera, acosten el teatre i l'òpera a tothom, d'una manera austera, humil i sense pretensions.
Bona nit. Bona nit.
Bon dia, soc el Luca. Hola, què tal? I avui et faré unes preguntes. Et sembla bé? Em sembla fantàstic. Per què gairebé està fent tot de cartró? A l'escenografia.
Mira, bueno, l'escenografia, les perruques que fem servir, les màscares... Perquè, mira, teníem... El carrer de les bruixes parteix de tot de llegendes i de contes de bruixes de Catalunya. Llavors volíem que fos com si fos una il·lustració. Llavors vam dir, ostres, doncs si ho fem tot com de paper. I per això tot té aquest color de... Bueno, tot està fet de cartró, sí, perquè per...
Això, perquè us fes pensar com si fos una il·lustració d'un conte. Molt bé, molt bé. Quant de temps vau trigar a fer el carrer de les bruixes? Mira, assajar-ho i tot, amb una obra de teatre, des que tens una idea. Podríem fer això, buscar totes les llegendes, o sigui, llegir-te moltes llegendes sobre bruixes, buscar tota la informació...
Escriure el text, pensar qui ho podia dirigir, pensar quina música havia de sortir, crear la música, pensar també el vestuari com havia de ser, assajar, pensar com havia de ser el cartell, fer fotos i tot plegat. Compteu que triguem un any, un any i poc. Quan són assajos, quan comences el període dels assajos, són uns dos mesos,
I heu de pensar que nosaltres assegem cada dia, com qui té una feina normal, que va treballar la mestra, per exemple, comença a les 9 al matí fins a les 5 de la tarda, doncs nosaltres igual fem un horari i assegem cada dia després. Per què a la bruixa de Ruga li agrada tant l'òpera i per què a les altres no? Mira, a l'Estruga li agrada molt l'òpera perquè a nosaltres, una de les actrius, l'Helena, és cantant d'òpera,
I a nosaltres ens agrada molt que a les obres de teatre hi aparegui sempre l'òpera. Llavors havíem de buscar com un tret que diferenciés aquesta bruixa de totes les altres,
i vam pensar que era perfecte que fos l'òpera, perquè així hi ha molta gent que a casa seva no escolten òpera, no? I era una manera de fer apropar el gènere i acostar-vos-ho, i que molts de vosaltres escoltéssiu cantar òpera en directe, no?, per primer cop, potser. Per què heu titulat l'obra El carrer de les bruixes?
perquè tot passa en un carrer on van a viure tot de bruixes. I a Cervera, justament, al poble de Cervera, hi ha una festa, que és l'Aquelarre de les Bruixes, i tenen un carrer que es diu el Carreró de les Bruixes. I van pensar que era un bon lloc per situar l'obra, perquè totes han anat a viure allà, al Carreró de les Bruixes. Per això es diu així, aquest Carreró existeix de veritat a Cervera. I us animo que un dia aneu d'excursió allà.
Les bruixes són família o amigues? Són amigues. Sí, potser n'hi ha alguna que són parentes, però, per exemple, la de Girona i la de Cervera fem veure que són parentes, però són molt amigues. A més, com que... També ho expliquem, això que va haver un moment que les bruixes no saien fora de tot arreu, perquè a ningú li agradava tenir bruixes a casa, perquè eren diferents, no? En els pobles eren...
Eren les dones que eren diferents, llavors elles s'ajunten per ajudar-se. El fet que les bruixes es tirin perts durant l'espectacle és perquè són una mica vulgars o per un altre motiu? Com, com, com? No ho he acabat d'entendre, perdona. Que si les bruixes es tirin perts durant l'espectacle perquè són una mica vulgars o per un altre motiu?
És perquè són una mica vulgars. Perquè quan ens imaginem les bruixes, ens les imaginem brutes, maleducades, no? Ai que sí. I vam dir, què passa aquí? Clar que sí, som brutes i maleducades, estiren pets i rots.
Per tant, no és perquè hàgim menjat mongetes, no? No, potser aquell dia han menjat mongetes i això ajuda. Però sobretot és perquè és com... no? Perquè és igual, si tenen un pet, se'l tiren. Quin any vau començar a representar aquesta obra i on es va estrenar?
Mira, per primer cop ho vam fer al teatre d'un poble que es diu Salrà, que és al costat de Girona. I justament aquest any celebrem que fa 10 anys que estem fent aquesta obra de teatre. Així que portem 10 anys i portem més de 80 funcions. No, 100 hi ha algú, 100 hi ha algú, perdona. Sí, sí, sí, moltes, moltes. Però...
Ens agrada molt seguir-la fent i justament per això aquest any celebrem que fem 10 anys que estem fent l'obra de teatre. El vestuari sí, les perruques no són tan còmodes, però sí que és veritat que la persona que les va fer i les va pensar, ara les vam haver de refer sobretot dues, bueno, refer no, arreglar-les perquè han aguantat molt bé aquests 10 anys.
Sí que la persona que els fa pensa que siguin al màxim de còmodes. No són molt incòmodes, eh, tampoc, però no és com posar-t'un barret, saps? És una mica més incòmode, perquè el cartró no és tan flexible, no? És més dur, és més rígid. Passeu vergonya o nervis a dalt de l'escenari? Sempre passem nervis a dalt de l'escenari. Vergonya no, però nervis sí. Ha, ha, ha.
Perquè cada funció, no? Vols que vagi molt bé, encara que vagin fent molts acops. Cada públic és diferent. I des de dalt de l'escenari es veu tot el que passa baix. Sent si la gent s'està avorrint, si s'estan passant bé, si algú està mirant un mòbil, si algú s'està posant el dit al nas, ho veus tot. Llavors, com que volem que ningú miri el mòbil i es posi el dit al nas, saps? Passem nervis per això.
O mantinc aquests nervis. Els entens? Sí, no? Sí. Tu has fet teatre? Sí, faig al col·le. Ah, doncs ja ho entens, oi que sí? Sí. Sempre posa nerviós, que et mirin. Ha estat un plaer parlar amb tu. Ens veiem el diumenge al teatre. Molt bé, que bé! Us espero tot el diumenge.
Jolanda és el meu tor, va, de preguntar-te cosetes. En aquest carrero de les bruixes, parleu més de misteri, de memòria, o és més una crítica social el que hi ha al darrere? Mira, el que hi ha darrere és recuperar les històries de les bruixes, per un costat, perquè sempre, ara, últimament ja s'ha treballat molt això, hi ha hagut molts documentals i molts articles i...
I s'ha explicat molt tota la persecució que hi va haver amb les bruixes a Catalunya i tot plegat. Però fa 10 anys no se'n parlava gaire. Llavors era una mica de posar en valor totes aquestes dones que els van tirar de bruixes i que estan molt arrelades a les llegendes i a les tradicions catalanes perquè eren dones que feien coses importants també i que eren dones diferents.
hi ha una mica com recuperar això, i llavors parlar una mica d'això, en aquest cas, les trugues, la bruixa que és més diferent, i no la volen perquè és diferent, no? I que és una mica el que els hi passaven a les bruixes, també. Llavors, era una mica per parlar de tot això des d'un lloc fresc i divertit.
Jo, a diferència del Luca, no he tingut la sort de veure'l i em pregunto si durant l'obra jugueu amb elements simbòlics o rituals associats amb les bruixes.
Hi ha un moment que tots han d'ajudar, tots i totes, han d'ajudar a fer una que agarre, perquè el que passa és que hi ha una bruixa que s'ha quedat petrificada, la bruixa de Girona, la siseta, i volen de ser aquest encanteri perquè torni a ser una bruixa de carn i ossos. I sí que hi ha moments que hi ha algunes pocions, algunes coses. Hi ha molts elements així de...
Sorprenent, sí que sí. Com voleu que marxi l'espectador quan surti al teatre? Quina experiència s'ha d'emportar cap a casa? Mira, el fet d'haver descobert aquestes bruixes ja és important. I l'altre és que anar al teatre és un acte social, però també és un acte que t'omple l'ànima.
Llavors, volem que marxin amb bon gust de boca, que s'hagin passat bé, que hagin descobert bruixes, que hagin descobert l'òpera en directe i que tinguin ganes de tornar un altre cop al teatre, que per nosaltres això és important. Tant els nens i nenes com els adults i les adultes. O sigui, tothom, perquè nosaltres no fem un teatre només pels infants, fem per tot el públic que ens ve a veure.
Per tant, la franja d'edat, a qui recomanaries especialment anar a veure el carreró de les bruixes? Seria molt àmplia. Sí, seria, nosaltres ens rediem a partir de 4 anys, 4 o 5 anys. M'agradaria que m'expliquessis amb les teves paraules quin és l'esperit o la filosofia que defineix la vostra companyia com a tal, ara ja després de tants anys, com definiries poca cosa teatre?
Mira, poca cosa, Teatre és una companyia fresca, divertida i molt lliure. O sigui, sí que vam començar amb aquesta cosa més de l'obsessió de l'òpera, de fer arribar a l'òpera d'una manera desenfrenada, d'una manera així més desenfadada i més quotidiana, i també, sobretot, nosaltres ens agrada molt fer teatre de text, llavors barrejant molt l'òpera amb el teatre de text contemporani, val?
Però sempre amb una cosa fresca, explicant les coses d'una manera divertida. I hem anat evolucionant. Ara potser l'òpera no està tant al centre, sempre hi ha la música i a la que podem posar l'òpera, però sí que a vegades ens resultava com sempre hi ha d'haver això. Potser ara no ens ve de gust i ara provem una altra cosa. És com un espai molt lliure que tenim nosaltres de joc.
i de seguir sent una criatura, no?, perquè quan pensem als espectacles pensem, ai, ara a mi què m'agradaria veure, no?, si fos un infant o què tenim ganes d'explicar. Entenc pel que dius que treballar en una companyia com la vostra, que és més independent, dona més llibertat creativa.
Sí, perquè és casa teva, llavors potser el que vulguis, amb el bo i el dolent, no? Te la jugues, llavors hi ha espectacles que et poden sortir molt bé, com el carrer de les bruixes, que agradi molt, i n'hi ha altres que potser no surten tan bé, però aprens moltes coses, no? Perquè no sempre tot surt bé. I això és una feina que... Bé, que em depèn de tots, de totes les feines, no? Bé, a vegades t'equivoques o... o això no surt tan...
m'has aconsellit fer tot allò que volies, però al ser un espai lliure i al ser casa teva, doncs no passa res. Ens hem equivocat, doncs en fem una altra. Vull dir que això passa i no passa res. Però sobretot, jo entenem més la llibertat per aquí. Ja per acabar, com a última pregunta, cap a on us ve de gust explorar artísticament? Esteu amb alguna nova producció de Poca Cosa Teatre?
Sí, mira, acabem d'estrenar una cosa que fa molt poc, fa un mes, que es diu Datats, i aquí hem anat a buscar... A veure com us ho explico. Hem recuperat una rondalla també catalana i l'hem adaptat al temps contemporani, perquè també hi ha com una mica...
Aquesta cosa de molt de contes noves, molt d'alguns il·lustrats, que ens encanten, una cosa a l'altra. Però a vegades deixem de banda d'on venim o la nostra cultura popular. Sí que falta un treball d'adaptar-la ara perquè sigui més contemporània o perquè ens hi puguem identificar més. I aquí hem fet aquest treball. I el que hem volgut és que el públic estigui al mig de l'escenografia. És una cosa més propera.
I hi ha molts canvis, molts efectes especials, però el que ens agrada més de tot és que ho hem aconseguit sense la tecnologia. O sigui, com pensant en martilogis més teatrals, més artesanals. I ens venia una mica de gust investigar per aquí, sense que això faci que sigui una cosa antiga, si no és supercontemporània i supermoderna, però utilitzant tots aquests elements, que a vegades fem
No, ara tot pantalles, o ara tot efecte... Doncs no, hem volgut anar a jugar a això, recuperar com aquests elements més personals, teatrals, i fer-nos avui, no? Que no és una cosa que aduca, sinó que és una cosa que ha d'evolucionar, com tot.
Pots repetir el títol? De caps, has dit? De caps, sí, com de llançar-se de caps a un conte. D'acord. Sí, sí, l'havia entès bé. Molt bé, doncs moltes gràcies per atendre'ns. Ha estat un plaer escoltar-te i t'esperem amb ullet amb moltes ganes de bruixes. Doncs vinga, ens veiem el diumenge. Veniu tots, eh? I totes.
Ja hem arribat al final, toca despedir-nos. Escolta'm tu, Luca, que tenies tantes ganes de presentar el programa, et toca ara, doncs, acabar-lo. La veritat és que sí, tenia moltes ganes. Avui no has pogut dir cap dels teus acollits, per cert. Crec que ens queda temps. Em vols dir un? Clar que sí. Un que passa al teatre. S'aixeca el teló i es veu a Ulisses disfressat d'astronauta. Es baixa el teló. Com es diu la pel·lícula?
No ho sé. No, no, no, no hi caic. Odissear l'espai. Va, d'acord, sí. Molt bo, molt bo. I ara sí que em despedeixo. Adeu a tothom!
Fins demà!
Mil moviments distants, tot va canviant. De color i forma, d'expressivitat. Perdut vaig variant, boldes, tornells i esclavant. Dibuixats en l'aire. Pintant el cel amb blaus, amb grocs i amb verds. Contra llum, amb oxids i vermells.
Núvols vells amb ells, ocells, sempre en present intens, tot travessant el temps. El sol s'embaix.
i sortim junts de casa. En el mirall, reflexes sense imatge, la nit caient m'atrapa.
Desperto sense l'Eden Blanc, perdent el pols d'enfrere, buscant respostes als perquets. Sota un satèl·lit espanyol,
I d'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Moltíssimes gràcies, com sempre, per la vostra atenció i companyia. Tingueu un bon cap de setmana. Ens retrobem dilluns a les 9.00, aquí a la sintonia de Ràdio Mollet. Adéu-siau. Sastre, sento estèrils, el sistema es va enfonsant. L'amor és un misteri, no entén de llibertat. Us vaig barrejant, ingèniem sons que diu el marbre.
silenci amb sensacions. I el sol se'n va, la lluna em ve a buscar, i sortim junts de casa. En el mirall, reflexes sense imatges, la nit
Confosos tots amb l'aire i el vent, tindrem estrelles amb els peus i els colzes, sorgim de nou si ens enfonsem. Si els amants es perden, no es perdurà la mort, i encara que ho vulguin sent, tindrem set. Confosos tots amb l'aire i el vent, i ja la mort no tindrà cap domini.
Dos quarts. Notícias.