Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, siu benvingudes i benvinguts al magasí matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles, es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. En el dia d'avui, què és el que farem? Doncs, com és habitual, a punt informatiu que compartirem amb la nostra companya Carla Ramos,
Després, avui ens acompanyarà la coordinadora de l'Assemblea Local de Creu Roja, Mollet Baix Vallès, perquè volem parlar una miqueta de com ha anat el 2025 i també saber-ne quins projectes tenen per aquest 2026. Després, avui en l'espai que compartim amb l'alumnat de diferents centres educatius, avui serà alumnat de l'Institut Mollet...
que ens venen a parlar d'allò que fan a l'optativa de religió. I a la recta final del programa tindrem a l'espai de psicologia amb la psicòloga Teresa Prades, que ens ve a parlar de l'estreaming professional, és a dir, les sortides del mercat laboral, sobretot pels joves, què és el que implica això de l'estreaming professional. Tot això en el dia d'avui, el posa't les files, arrenquem.
Donenla, benvinguda la Carla, benvinguda, Carla, com estem? Bon dia. Bon dia, Emma. Com estem en aquest dimecres, dia 28 de gener? Doncs sembla que recuperem normalitat avui de Renfri Rodalies, per tant aquest apunt vindrà bastant enfocat en aquest sentit. Ara m'ha destirotat la Carla, quan dient que estem recuperant la normalitat, hem de dir-vos que avui nosaltres normalitat a l'emissora no tenim del tot. Poca, poca.
perquè encara estem, de fet, fa un parell de setmanes us parlàvem que havíem fet allò canvis en positiu, el que és la taula de so, i això està implicant que avui estiguin fent allò una revisió d'aquesta nova taula, i per tant estem a l'estudi, tenim dos estudis, en el més petit, i llavors bé trencar el que és la dinàmica habitual. S'estan menys còmodes, però sortirà bé igualment. I tant que sí, però Rodalies sembla que millor, no?
Doncs en principi sembla que sí, parlem d'una moció que es va portar aquest dilluns al ple de gener i és que precisament posaven des del consistori Molleta al centre del debat, aquest estat de Renfa Rodalies. Al partit de Molleta en Comú Podem presentava una moció de suport al manteniment de la connexió directa de la línia
R2 Nord amb l'aeroport i de suport a les actuacions de millora de la xarxa de Rodalies. Com dèiem, una moció que arriba en un moment crític de l'estat del servei després de les múltiples aturades que ha patit en la darrera setmana. La moció ha servit per parlar de l'estat actual de Rodalies Catalunya, un tema que és recurrent i que des de la consistori afirmen que ha de ser una prioritat. En la seva intervenció, Marina Escribano...
ha afirmat que l'exigència climàtica incrementa els desplaçaments en transport públic per abandonar el vehicle privat i ara per ara ens estan garantint els drets perquè la ciutadania pugui optar a una mobilitat més sostenible. La regidora i portaveu de Molleta en Comú ha comentat que defensen aquesta moció pel manteniment de la connexió directa i també per dignificar la línia.
Nosaltres defensem aquesta emoció pel manteniment de la connexió directa i de totes les altres reivindicacions que van a la línia de dignificar aquesta línia, l'AR2 Nord i en general Rodalies.
en uns dies que Rodalies està en boca de tothom i patint tothom. Rodalies fa temps que falla, aquests dies de forma més insistent, les pluges també han fet el seu què, però Rodalies no falla per casualitat, falla per anys de diferents governs, de desinversió, d'infrafinançament, amb un sistema obsolet,
La resta de partits del Consistori Molletà s'han mostrat a favor d'aquesta emoció, tot posant de manifest la situació viscuda aquests darrers dies. Com dèiem, aquesta era una emoció que demanava que no es tragués aquesta connexió amb l'aeroport, però que va quedar...
Bastant opacada per totes les qüestions que estan passant aquests dies amb Renfer Rodalies es va comentar aquesta necessitat de mantenir aquesta connexió directa però també d'impulsar aquestes millores urgents perquè comentaven de fet els partits que ara ja no es parla que es mantingui aquesta connexió amb l'aeroport sinó simplement que circulin trens ja seria suficient ara mateix
Ja n'estava pensant que ara estem molt preocupats pel que és la mobilitat, però també amb Renfer Rodalia hem tingut problemes també d'accessibilitat, perquè recordem que en totes dues estacions, aquí a Mollet del Vallès, hi ha hagut problemes amb els sensors, que han estat allò durant un període llarg de temps, sense funcionar, i clar, si funciona el servei però no pots accedir-hi, també, per segons quines persones, és un greu problema. Doncs sí...
més cosetes. Si no, marxem de Renfa i és que la Ciutat de Catalunya ha activat una mesura excepcional per compensar els usuaris després de les incidències en el servei de rodalies d'aquesta setmana. Renfa ha anunciat que des d'aquest dimarts estan disponibles
Els abonaments gratuïts per Rodalies amb l'objectiu de facilitar la mobilitat dels viatgers mentre que restableix el servei habitual. D'aquesta manera s'ha habilitat un abonament gratuït de 10 viatges que és vàlid per a totes les zones del nucli de Barcelona i possibilita que viatgin diverses persones utilitzant un mateix títol.
L'abonament, com dèiem, amb un preu de 0 euros, té una validesa fins al dimarts, dia 24 de febrer, i es pot adquirir a les taquilles i màquines. Pel que fa als trens regionals, s'ha impulsat un abonament gratuït de 10 viatges per trajecte, origen, destinació, pels serveis regionals. Com dèiem, gratuïtat d'aquests 10 viatges, que estarà vigent fins al dimarts, dia 24 de febrer, o bé fins que s'esgotin aquests 10 desplaçaments.
Molt bé, perfecte. Carla, doncs moltíssimes gràcies per aquest apunt informatiu. Més informació, com sempre diem, a la dona, l'informatiu mullet al dia. Que vagi molt bé. Igualment. I ara anem a saber de la previsió meteorològica. Ens n'informa en Lluís Mi Pérez. Avui fa vent, eh? A veure què ens diu en Lluís Mi. Molt bon dia.
Bon dia, un temps de força núvols, una altra vegada que han d'augmentar rapidíssimament des del sud i acabaran afectant moltes comarques. A Girona i gran part del Pirineu, més clarianes, o si més no, núvols més trencats i inactius. I com més cap a l'Ebre i al sud de Lleida, núvols més abundants amb algunes pluges o nevades. Compte amb la cota de neu perquè estarà avoltant els 700 metres. Al llarg de la tarda, gran part d'aquestes pluges i nevades s'aniran apaivagant i ens quedarà un dia fred. De fet, a hores d'ara...
A baixar la temperatura respecte a ahir, aquesta tarda també ho farà respecte a les màximes d'ahir. I atenció també amb el vent, que sobretot aquest matí serà molt més tossut. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Avui, com us hem dit, volem conversar amb la coordinadora de l'Assemblea Local de Creu Roja, Mollet Baix Vallès, perquè hem anat fent revisió de com ha anat el 2025 i voldríem allò tenir l'opinió també que ha estat des de la institució de com ha anat el 2025 i també saber-ne quins projectes tenen per aquest 2026. És per aquest motiu que ens acompanya Olga Macías. Molt bon dia, Olga. Com estem? Bon dia, Emma. Molt bé. Molt bon dia.
Deia, quan ha arribat l'Olga, jo li he comentat, d'un i do, la quantitat d'activitats que n'heu fet, i no sé si ella coincidirà, jo destacaria jo com a tres col·lectius importants per a vosaltres. La infància, la gent gran i les dones. Perquè he vist...
La veritat és que no havia vist que teníeu fins i tot un consultori ginecològic a través de les xarxes. Explica'ns, Olga, què és el que més valoreu del 2025? No sé si són aquests altres tres pilars que teniu, també, i evidentment el tema de la migració, no? Sí, sí.
Sí, sí. No, però sí, bàsicament són aquests tres els que hem treballat molt. Quan vaig venir un any, fa un any ja et vaig dir, bueno, la idea és fer cosetes noves i que ens conegui sobretot la ciutadania de Mollet. I hem començat a fer cosetes, doncs, per exemple, això, no? Un projecte que vam començar a l'assemblea era el Salut i Dona i ha tingut, doncs, molt bona acollida.
I bàsicament això, són un grup de dones que es reuneixen els divendres i tracten temes que els interessen. I un disc, per exemple, va ser al consultori ginecològic. Una cosa que també ens va fer molta gràcia era quan tens dolors menstruals, que és el que tenim les dones, doncs...
com quins remeis es fan servir a cada país, no?, i et sorprèn, no?, aquí de la medicació, altres peus que et diuen, doncs no, prenem un tipus de plantes o un tipus d'aliments, i mira, és com un espai de trobada entre dones, però que va molt més enllà, no?, és el fet de poder parlar dels seus temes, estem com a analitzar, no?, això, doncs, però dius, però clar, parlant de temes íntims, que, bueno, que entre elles, que en el fons dius, podem ser de diferents cultures, però...
els afecta el mateix, no?, i totes tenim les gràcies problemàtiques, i, bueno, llavors és un espai molt xulo i un projecte que hi creiem molt i que estem molt contentes i que volem continuar, evidentment, aquest any fent-nos l'oficina. Molt rebé. A més a més, com deia, també la vessant divulgativa a través de xarxes socials, és a dir, aquelles persones que, doncs, vulguin i puguin, no?, assistirien a aquestes trobades, fantàstic, però si no, que també hi ha aquesta...
aquest apunt a través de les xarxes. El tema de la infantesa, evidentment, vosaltres feu moltes activitats al llarg de l'any. La més intensa, crec jo, no ho sé, potser diu l'Olga, no, és la campanya de joguines, que sembla ser que va anar molt bé, no?, aquest 2025. Va anar molt bé, estem molt contentes, sí, la campanya de joguines.
que ja és un projecte ADN de la institució, però nosaltres estem molt contentes, perquè també és veritat que és el segon any que també hem fet botiga, llavors això vol dir que les famílies poden escollir els regals que volen fer els seus fills. És una manera d'empoderar-los i que decideixin que volen, perquè tu potser penses que a una pilota li pot agradar molt a una nena i resulta que no, que vol una pilota sí, però no de futbol, sinó de tenis, jo què sé. I llavors una mica és el fet aquest, que les famílies puguin decidir quines joguines volen pels seus fills, i és maco. Llavors també les persones voluntàries poden fer aquest acompanyament.
De fet, no només les joines, perquè crec que quan comença el curs escolar també feu allò, la recollida de material educatiu, potser? Sí, fem recollida de material escolar. Escolar, exacte. Sí, que això és el setembre, és amb el Carrefour, amb l'acampanya Carrefour, i llavors el que fem és recollir material escolar. El que fan és, les persones que van a comprar les botigues o els centres comercials Carrefour, fan una aportació, i llavors el centre Carrefour la doble, i llavors això ho repartim entre les famílies necessitats. Sempre a través dels serveis socials, evidentment.
I això sí que també ho estan fent. Ara que comentaves, el tema es tracta d'empoderar els nostres usuaris i usuaries. No sé com està funcionant el tema de la targeta monedè. Aquí a Mollet no ho estem fent, perquè ho està ajustant l'Ajuntament. Però, per exemple, a Santa Perpetua sí que ho estem fent. I sí, clar, va amb targetes. I llavors està bé perquè les famílies poden decidir quin tipus de producte volen comprar o què necessiten. Nosaltres el que sí que els oferim és un acompanyament. Llavors els donem un suport...
doncs expliquem, no? Doncs escolta, mira, aquest tipus d'aliment és molt més fàcil per cuinar que aquest... quatre consells bàsics que potser les persones no ho saben, o perquè no mengen aquest tipus d'aliment que tenim aquí, o per altres històries, no? I llavors és aquest tipus d'acompanyaments que estem molt contents, perquè és això, no? El fet que les persones s'empoderin, ja no les entregues una bossa de menjar, sinó elles van a la botiga...
és una manera de normalitzar, perquè poden estar comprant al costat nostre i ningú sap que són persones usuàries de Crerosa en aquest cas. I llavors aquí com es funciona el mullet?
Això ho fa l'Ajuntament. A més, sí que fa algun tipus de targeta amb una D, però és un tema de l'Ajuntament. Deia, perquè nosaltres, quan es va fer allò, el gran recapte, recordo allò que ens va venir el coordinador a nivell de la comarca i ens va dir, no, no, aquest any ni Càritas ni Creu Roja, d'aquí de Mollet, participen, perquè ja no hi són. Dic, com que ja no hi són?
No, ja no hi som, perquè també és veritat que a nivell institucional, tant Creu Roja com Càritas, sí que s'ha decidit anar sortint del tema dels aliments, no només com a institucions, també és un tema que es parla molt a nivell també de la Unió Europea, perquè és veritat que les entregues abans que es fien d'aliments cada certs mesos amb camions, això ha deixat d'existir, això ja no hi ha aliments excedents a la Unió Europea. Llavors, clar, és també una manera de reinventar-nos a nivell d'entitats.
Llavors es va optar, ja fa molt temps que es va optar per les targetes monader. Llavors, a cada territori s'ha fet d'una manera d'una altra a nivell de Mollet. Vosaltres, aquí a Mollet, si us arriba una persona amb aquestes necessitats, el remeteu a serveis socials? Sí, és a serveis socials.
Els serveis socials els fa la valoració i llavors o els entreguen la targeta o si pel que sigui hi ha un tema de documentació, nosaltres sí que li fem un lot d'urgència, però un lot d'urgència molt bàsic, vull dir que no hi ha producte fresc, doncs hi ha llaunes, hi ha llegums, però no és com l'any passat que potser encara entregàvem producte fresc, això no ho estem fent.
Llavors això ho està destinant l'Ajuntament. L'Ajuntament ens deriva, evidentment la tenim, però nosaltres sí que optem més per les targetes, perquè és una manera d'empoderar, també és una manera que el producte... El problema és que les donacions també depenen, que a vegades et donen productes, que sí, s'agraeix molt, però potser tens un paler sencer de plàtans, per exemple, i dius, ja podem anar entregant plàtans, sí, però també es fan malbé, i com a institució no tenim capacitat, nosaltres no som un supermercat o una botiga, no som un centre logístic, i llavors, clar...
ens és difícil, nosaltres som, venim de l'àmbit social, o educadores socials, o treballadors socials, o psicòlogues, i clar, gestionar, i també hi ha voluntariat, evidentment, però clar, gestionar això, tot el tema del fred, és complicant, i s'ha fet fins ara, i s'ha fet bé, però ara anem més cap al tema de les targetes, perquè les famílies decideixin què és el que volen comprar, i creiem que és la millor opció, també.
Parlant de targetes, crec que el 2025 vau tirar endavant el projecte vestuari i que es va fer amb 100 targetes. Sí, també, també. Què és això del projecte vestuari, per a aquelles persones que no estiguessin al cas? Doncs també, sí, són famílies que, tot a través de derivades de serveis socials, i nosaltres tenim convenis i llavors, en èpoques concretes, se'ls entrega a les famílies unes targetes per comprar vestuari. En aquest cas, a Decathlon, perquè hi ha un acord amb Decathlon a nivell...
de Creu Roja i llavors les famílies tenen diferents quantitats econòmiques i amb allò poden anar a comprar evidentment només pot ser roba roba o calçat no pot ser abans que parlàvem de pilotes no pot ser pilotes ni dins del decalones o roba d'esport o calçat pels infants i això també ja fa algun temps que es fa llavors aquest any també ho hem promocionat molt més
Estem fent un repàs de projectes i coses que n'heu fet el 2025. No sé si l'Olga destacaria... Bé, abans comentaves el paper dels voluntaris. Sempre feu aquest reconeixement en aquests moments. Quin nombre de voluntaris teniu a l'Assemblea d'aquí de Creu Roja o Mollet Baix Vallès?
Estem al voltant d'unes 200 persones, més o menys. 180, 200, però si ens anem movent per aquí. I és una xifra allò potent, sí? És una xifra molt potent. Allò en comparativa... És que és molt potent. Clar, evidentment, hi ha moments que potser participen... Clar, en el dia a dia, evidentment, no hi ha 200 persones dins de l'oficina. No hi cabríeu. No, no hi cabríeu, també és veritat.
Però sí que és veritat que en moments, en campanyes de joguines o en depèn quin tipus d'activitats hi participen. Llavors, clar, com que també fem moltes coses variades, clar, hi ha voluntaris que estan en diferents, doncs, qui ja estan en projectes de salut i dona, en qui estan persones grans, llavors, en temes d'ocupació, que també ho estem treballant, en salut, i llavors, doncs, clar, els voluntaris també, doncs, en diferents projectes, en total són uns docents.
N'hem dit a l'Olga, no hi cabríeu, però un dels temes també que teniu allò sobre la taula ja fa un temps és el tema del local, no? Sí, ja fa anys, ja fa anys que el treballem. És complicat perquè, clar, evidentment, locals no n'hi ha, que sigui allò que ens puguin fer una sessió d'ús i, clar, comprar un local ens és complicat perquè no tenim els diners. Llavors, clar, també els preus són bastant desorbitats i és difícil, llavors que també busquem un local amb un seguit de característiques, no?, doncs que
si pot ser que sigui cèntric, que d'uns metres determinats, i clar, això no és fàcil, no? Sembla que potser sí que hi és, però que has de pagar molts, molts diners que per nosaltres ara mateix és inviable. Llavors, bueno, estem... De moment ens anem apanyant amb el local que tenim, això és veritat, hem anat fent canviats sales, hem reestructurat...
De moment n'anem fent, però sí que és veritat que, i això també a nivell de l'Ajuntament, doncs sí que en un futur s'hi poguéssim tenir un local més gran perquè podríem fer nous projectes i d'altres que ara mateix no estem fent. Ens agradaria, abans que parlaves d'infància, poder fer més tipus de viades a mi infància a les tardes, però és que no tenim espais perquè tenim dues sales i estan ocupades, no?
O a vegades, ara hem ampliat també molt els tallers en persones grans i voldríem fer-ne més. Però hi ha moments que dius, és que no en podem fer més perquè no tenim més sales, tenim dues. I és el que hi ha, no? I a més també atenem a persones, atenem a famílies i a vegades hem de fer croquis a veure on seiem o on atenem a les persones. Doncs Olga, aprofita els micròfons. Potser hi ha algun propietari que diu, jo sí que tinc un local i us puc fer allò un preu, no sé...
Quines són les necessitats que tindríeu? De quina superfície estaríeu parlant? Deies allò que estigués cèntric? Ara tampoc és que estigués... Tampoc és imprescindible. No, que hauria de ser que fos un local a peu pla. A peu de carrer. A peu de carrer. I llavors, a metres, ens movem entre 400-500 metres quadrats. Amb això ja en tindríem suficient, la veritat.
Sí, sí. I, bueno, llavors també hi ha un tema que ara ens hi trobem, no, l'estat local, doncs el tema de normatives i sense activitats i demés que has d'anar gestionant, però, clar, és complicat perquè no és un local propi. Llavors, clar, hem d'invertir uns diners, dius, per un local que no és nostre ni serà mai nostre. I llavors, clar, bueno, doncs això és un tema complicat, però clar, és normal, hem de complir la normativa, és evident, i ens toca fer-ho. I llavors ara dèiem, doncs, o ens hi posem, en aquest local, o realment ara sí que ens hem de buscar un nou local...
que ja tingui tota la normativa d'incendis i de més, que tot això va variant d'un any per l'altre, hi ha coses que van canviant i nosaltres no som experts. I llavors, clar, t'has d'anar adaptant. Adaptant a les circumstàncies. Olga, comentaves, tiraríem endavant projectes, però per capacitat, per qüestió logística, perquè no tenim espai, no podem fer aquestes coses que potser ens vindrien de gust...
Quines són els projectes que tirareu endavant 2026 o que esteu ja fent per 2026 d'elles? Per exemple, el projecte de Dones i Salut, doncs el vau engegar i el manteniu, no? Sí, aquest el mantenim. Jo, per exemple, en persones grans també és veritat que hem ampliat molt les activitats i els tallers. I no en fem més perquè no hi ha espai. Per exemple, ara estem fent una activitat física, hi havia molta demanda de fer-ne una altra i en fem una altra. Però no encaixem per temes d'espai perquè per voluntariat no hi ha cap problema.
Les voluntariats que ho estan fent han dit, no tinc cap problema, tornar a quedar-me una hora més i tornar a fer-ho amb altres persones. O altres voluntariats, que això no hi hauria problema. El problema és l'espai. Llavors el que sí que estem fent és el tema de persones grans, oferir molta activitat. Llavors també, per exemple, aquest any vam fer, que feia anys que no es feia, vam fer excursions per Nadal, vam anar a Barcelona, llavors també vam anar a veure el Passeure de Parets.
I bé, són d'aquí les coses que vam provar, veure si anàvem bé o no, hem vist que ha funcionat, hi ha hagut molta resposta en positiu, i la idea és continuar, i no només per Nadal, o sigui, la idea ara seria fer sortides i excursions amb les persones grans a diferents llocs de parquí de la comarca, o més lluny, no hi ha cap problema, podríem també anar a la platja de cara al bon temps.
Jo sobretot tenim temes amb joves, ens hauria de treballar molt amb joves, però també és un tema clar d'espai, si els mateixos tenim les sales ocupades amb persones grans no ens podem encabir. Llavors en un futur sí que és un tema que tenim en ment poder treballar amb joves perquè és el futur, però ara mateix ens és complicat per l'espai, però les ganes hi són.
Ja veurem si podem acabar fent alguna coseta. Quan comentes treballem amb gent gran, treballem allò, ens agradaria treballar amb joves, persones migrades, també són dels ponts forts de Creu Roja, en el tema d'ocupació, per exemple, m'imagino que continueu en aquesta línia.
Normalment, tots aquests usuaris i usuaries us venen derivats allò que dèiem de serveis socials? Sí. Sí? Sí, sí, sí. Això també vam fer un canvi. En principi hi havia molta més porta freda, que és com li diem quan la gent truca directament a la porta, però això ho vam anar canalitzant amb serveis socials, de dir, no, nosaltres els hem de treballar. Som com... Nosaltres estem al servei dels ajuntaments, no? Llavors, clar, no té gaire sentit. Atenguem a persones i l'ajuntament també, no?
Llavors, sí que és un tema que hem anat treballant, llavors ens coordenem a les socials, ens fan una fitxa de derivació de les persones, llavors ells decideixen, és que són els experts des de les socials, coneixen a les persones, els fan uns varems i una detecció de necessitats, i llavors és quan ens deriven cap a Creu Roja en funció d'un projecte o d'un altre.
que això no vol dir que ara també fem aquesta detecció. Llavors, si entra algun per la porta, sí que l'atenem, evidentment, però li diem, mira, escolta, ara l'ideal seria que poguessin anar els serveis socials perquè et puguin assessorar, perquè nosaltres no podem atendre't així sense més, perquè els recursos també són limitats, no és allò que avanci potser d'entregada amb aliments, però ara no, llavors, clar, donar una targeta té un cost econòmic que també nosaltres hem de justificar, llavors tot és a través de serveis socials.
Amb el tema de persones migrades hem vist que també feu tallers, per exemple, de donar consells de com obrir un compte bancari, per exemple, o de tema d'ocupació. Ara crec que aviat hi haurà canvis en el tema de regularització. No sé si això també us exigeix a vosaltres posar-vos al dia a nivell de normativa per poder... I tant, i tant. És que moltes vegades...
Quan la gent entra per porta, dius que no sempre és un suport econòmic, a vegades sí, però no sempre. A vegades és això, un suport, un assessorament a nivell de documentació que necessites per poder entrar dins del sistema, perquè dius que estan fora d'aquest sistema. I llavors, clar, nosaltres ens obliga a estar al dia de tota la normativa, lleis i de més, perquè si no, no podrem donar un cop de mà.
Són persones també que venen molt perdudes. A vegades, no, a vegades, evidentment, coneixen perquè han parlat amb altres. És que no tinc res, saps? Estic dormint al carrer, què m'ofereixes? Doncs el primer és regularitzar la teva situació, perquè és que, si no serà molt complicat, el tema de que s'ajuda tothom, no? Sense la documentació és molt difícil ajudar algú. Clar, en temes d'ocupació sí que els pots donar algunes eines o recursos, però evidentment ningú els contactarà sense documentació. Llavors, hem de ser realistes.
et podem donar un cop de mà i explicar-te algunes quatre idees, però no trobaràs feina si no tens papers. I llavors, per tenir papers, hi ha un tema de regularitzacions, que és a vegades intentem donar suport, però clar, aquí hi ha. I ajudes, evidentment, no es donen ajudes a persones que no tenen documentació, perquè llavors verem què s'han de seguir.
Olga, no sé, jo abans et preguntava pel tema de voluntariat, de persones beneficiàries, quin nombre teniu? Perquè, clar, hem comentat allò Mollet, però vosaltres és Mollet i Baix Vallès, no? Abans comentaves també Santa Perpètua, crec que també teniu Sant Fos, Martorella, Santa Maria de Martorella, la Llagosta... També, també. Parets, també? També, sí, sí, sí, sí.
I també hem fet cosetes, o sigui, hem començat a fer cosetes també amb persones grans, amb Sant Fosc també ens han fet alguna derivació, algun taller, alguna ajuda. Això dels tallers, per exemple, ha dedicat l'or, vull dir, no ho fem només amb ullet, ho fem a tots els ajuntaments, els hi oferim, perquè també és un tema de distàncies, llavors ho ens apropem nosaltres.
que en el cas de Santa Perpètua disposem d'un local municipal, llavors sí que podem fer entregues. Per exemple, les joguines, també vam fer botiga de joguines a Santa Perpètua, en un local. I molt bé, llavors, de persones usuàries estem al voltant d'unes 1.500 o 500 obri. També hem de tenir en compte que moltes són persones grans, fem moltes trucades d'acompanyament, de seguiment...
Dius, clar, això també és un gran volum, quan hi ha les onades de fred, de calor, i clar, això, vulguis que no hi hagi computa, i dius, clar, 1.100 persones estem, no, tantes, tantes, evidentment, no, però, doncs, joguines, doncs, potser 400, amb temes d'ocupació, ens anem a unes 100, llavors, si va sumant, al final, com potser unes 1.500, més o menys. Ara que has dit allò, abans, igual ens venia allò de la porta freda, no?, una persona, i llavors, no sé si us heu trobat allò amb persones que viuen al carrer, que s'han adreçat directament a Creu Roja. Sí, ens hi trobem, sí.
Ens hi anem trobant, sí. En diferents poblacions? Sí, en diferents poblacions. Sí, sí, sí. Sí que ens hi trobem. I llavors és dir, sobretot això, serveis socials, a veure què se't pot oferir. Nosaltres et podem oferir un lot d'aliments d'urgència, però poca cosa més. Perquè és que, clar, el problema és... Amb aquest tipus de serveis, què pagues? Un recurs dos o tres nits mentre la persona...
No és fàcil. És una problemàtica que tenim sobre la taula. Precisament demà tenim unes jornades a nivell municipals del sense llarisme per començar a treballar-ho. Perquè, clar, alguna resposta s'ha de donar a aquestes persones. La jornada a nivell d'aquí de la comarca? Ah, no, amb l'Ajuntament de Mollet. Ens convoca de 100 entitats. Estan fent un diagnòstic de la situació del sense llarisme. I demà, com a creus, ja participem amb altres entitats. No sé quan tens FACO, estan en com van engegar, però sí, sí, perquè sí que és una problemàtica
potser a Mollet no et troba gent al carrer com a gran ciutats com Barcelona, però sí que hi ha persones que acaben venint aquí, acaben espatagant aquí, pel que sé, ja us et diuen, clar, no tinc on dormir, no? Et venen amb la motxilla i és com... Sap greu, però clar, nosaltres tampoc tenim recursos, no tenim un Albert com poder atendre't. No, estava pensant que potser aquesta era una realitat que a Insenrera no és vella i que ara, doncs sí que si ja no, si es fa aquesta jornada i tal, és perquè s'està detectant, no? Sí, sí. Que...
Bé, hi ha un nombre de persones que... Ara, bàsicament, són sobretot homes sols. Això és veritat, però un cop venen ells, en un futur apareixeran famílies, evidentment, amb infants. Llavors, això sí que és més preocupant. Sobretot en èpoques de fred, perquè en èpoques de fred és complicat aquestes famílies on estan.
I això és un tema que també s'ha d'abordar, és un tema també molt polític, s'ha d'abordar, les entitats podem fer, però clar, tampoc no tenim els recursos. Jo puc estar amb aquesta persona, li puc dir, doncs mira, vés aquí, o sé que hi ha algun centre, sobretot més cap a Barcelona, on potser sí que et poden acollir, però clar, sí que és un tema emergent que sí que ens hi hem de posar les piles.
De fet, l'important és això, que s'hagi detectat i que s'estigui treballant ja en el tema, perquè no vagi a més, perquè es pugui donar un cop de mà a aquestes persones, regular-ho i poder frenar aquesta situació. Sí, comencem a treballar-ho ara.
Olga, si una persona ara diu, jo vull col·laborar amb Creu Roja, què n'ha de fer? Què demaneu perquè sigui voluntari? Perquè comentaves, clar, fem molts tallers, tenim voluntari... Diu, no és per problema de voluntari, s'ofereixen, no?
Quin és el perfil que ha de tenir un voluntari? Ha de tenir allò uns coneixements sobre una temàtica en concret? No ha de tenir cap coneixement, no, no, perquè el formarem des de Creu Roja, no ha de tenir cap coneixement. Ganes, ha de tenir ganes i temps, clar, evidentment ha de tenir temps, no? Perquè a vegades potser diu gent, vull fer-me un voluntari, quan pots venir? No a les nits, doncs em sap greu, però a les nits ara mateix no estem ficant cap activitat, no? Llavors és que tingui ganes i temps.
Tampoc cal tenir molt temps. Si tens una horeta a la setmana, amb això, perfecte, perquè segurament hi ha alguna activitat que podem encaixar. Llavors, l'edat és que a partir dels 16 anys pot ser una persona voluntària. Llavors, l'edat... I tenim persones voluntàries de 80 anys que estan fent, per exemple, trucades per les onades de fred a persones grans també, no? I la persona que està fent les trucades té 80 anys. Però mira, a la senyora li agrada i ho fa estupendament bé...
I doncs per què no fer-ho, no? De fet, recordo que una vegada va venir una voluntaria i deia, no, no, jo el que faig és, si s'ha d'anar a comprar medicació, no, i la persona és gran, doncs ja hi vaig jo. És a dir, que hi ha diferents serveis que un d'entrada potser no hi pensa, però que evidentment són necessaris, no, i és un ajut molt important.
Perquè és això que et dic, per exemple, que fa les trucades, també té 80 anys la senyora, però és que està bé, ja físicament està bé, doncs per què no pot fer aquestes trucades, no? Llavors és... o tallers, no? És a dir, vosaltres això de l'edatisme, res. No, perquè ja, per exemple, les activitats físiques, una de les voluntàries també és gran, però està en forma. I ja va dir-ho, efectivitat física per a altres persones. I segurament hi ha persones usuaries que són menors d'edat que la voluntària que està fent l'activitat física. Però si ja es troba bé, està còmode...
no tenim cap tipus de problema, saps? Vull dir, és que ens és igual. I a més a més, igual l'usuari ho rep millor, perquè veu un igual que diu, escolta'm, doncs aquesta persona m'està impartint aquests coneixements. Sí, ja pot, perquè no, jo també. No hem de passar...
Una persona jove ho ha de fer. No, perquè potser la persona jove no té temps, no? A nosaltres va ser també amb les persones voluntàries, no? Què voleu fer? Què us dona bé? I així és com ho vam gestionar. O les excursions, no? Que a vegades, si veus la foto, dius, no saps qui és la persona voluntària i qui és la persona usuària. Sí, perquè van anar amb l'armilla de Creu Roja, no? Però si se la traguessin, no ho saps, és que no... És igual, no? Tant és, perquè és la persona que té ganes i està bé físicament per poder acompanyar altres persones...
Doncs és igual l'edat. Doncs ja sabeu, si voleu ser voluntaris o voluntàries de Creu Roja, cap a la plaça Enric Rosés, número 5, ara per ara, aquesta és l'adreça, no sabem si en un futur trobaran aquest local amb més superfície que els permetria fer més activitat, que és el que us agradaria, no?, allò més projectes, però ara per ara, doncs doni Déu per l'espai que teniu i el nombre de voluntaris a tot allò que esteu fent. I tant.
Olga, ho deixem aquí, no sé si vols apuntar alguna cosa més. No, en principi... Ara tens els micròfons, eh? No, no, en principi és el que també ja vam dir, que la ciutadania ens conegui i si no tenen les portes obertes, tu has dit ja l'adreça, doncs qui vulgui venir a veure'ns, nosaltres les portes obertes per explicar quins projectes fem o què no estem fem i què podríem fer. Doncs si algú té alguna idea, nosaltres encantats, no? I per fer-se voluntaris, doncs evidentment les portes sempre estan obertes. O sigui que...
Olga Macías, com dèiem, major coordinadora de l'Assemblea Local de Mollet Baix Vallès, de Creu Roja, aquí a la nostra població i territori. Que vagi molt bé, gràcies per haver-nos vingut a visitar. Que vagi molt bé. Gràcies a nosaltres. Tot allà que passa a Mollet, posa't les piles.
Fins demà!
Oh, my Lord, never made no one like you before. You had to make your arms sunshine. But now the sky is all polite. Oh, oh, oh, oh, oh. You couldn't understand.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més ràpid que un instant, quan passes anys en un dia. Perdo't als barris de gràcia i putxet, i tu cantant a la vila. Més ràpid que un instant, em passa ràpid la vida. Després d'aquella cançó, em feia l'amor uns quants dies. Em diguis que no, que no en sabia res. Jo fa tant temps que et canto a l'alba, que el sol ja surt per tu i per tu.
Fins demà!
Fins demà!
Donem pas a l'espai que cada setmana compartim amb diferents centres educatius de la nostra ciutat. Us hem dit avui en començar que estàvem realitzant el programa des de l'estudi que li diem allò el petit per les dimensions que té en comparació amb els dos que tenim. Tenim un de més gran i un altre de més petit. Habitualment també li diem el de la intimitat i hem de dir que hem generat allò un gruix així molt íntim
Perquè ara, en aquests moments, en aquest espai més reduït, som una quantitat de gent, allò, important. Bé, avui ens acompanya l'omnat Quart d'ESO de l'Institut Mollet. Ells participen de l'optativa de religió, que ens venen a explicar, doncs, això, per què fan aquesta optativa, què és el que fan, si els agrada, si no, què és el que aprenen. Bé, tenim amb nosaltres l'Arnau. Molt bon dia, Arnau.
Bon dia. Bon dia també al Dani, bon dia. Bon dia, Emma. Al Daniel, molt bon dia. Hola, bon dia. Al Pol, bon dia. I la Laia. Bon dia. Molt bon dia. Doncs bé, tots participen d'aquesta optativa de religió i la primera pregunta és com és optativa, com és que vau decidir de fer-la, Laia?
Jo personalment sabria que m'ho passaria bé i que aprendria coses noves, aleshores vaig decidir apuntar-me. Ah, ja ho sabies de l'avançada? Sí, perquè el meu germà ja, com és gran, va fer l'optativa i s'ho va passar molt bé, aleshores jo també vaig decidir fer-la.
Després ens explicaràs per què, que és el que et va explicar el teu germà, no?, que t'ho passaries tan bé. Sí. Sí? Molt bé. Tu, Pol, per què vas fer-ne? Jo em vaig apuntar perquè volia saber més sobre la cultura d'on veníem i la història, i perquè m'interessava bastant en general. I en el teu cas, Arnau?
Bé, jo al principi no m'havia fixat molt en religió, però la meva companya d'Aia em va dir que m'apuntés i gràcies a ella estic ara aquí. I m'ho ha passat molt bé en general. Perquè et va dir això, que t'ho passaries bé? Sí. O que seria fàcil d'aprovar? Bé, les dues coses. Això també es té en compte, eh? A vegades, allò quan un fa una optativa, d'aquesta assignatura... Mira, el Daniel va acotant així amb el cap, sí? Tu et vas apuntar per això?
No, jo em vaig apuntar perquè em donava una mica de curiositat al tema de Déu, de les diferents religions i volia conèixer una mica tot. I em va donar la curiositat i em vaig apuntar. I el Dani? A mi em sembla molt interessant la història de la religió i saber qui és Déu i conèixer noves cultures.
Expliqueu-me una miqueta, perquè, clar, parleu de Déu, en aquesta optativa de religió, és únicament de religió cristiana, és de les diferents creences que hi ha al món mundial? Expliqueu, què és el que feu? De moment, vam començar pel judaïsme, que és quan comença el cristianisme, i també hem fet el cristianisme i ara estem fent els musulmans.
És a dir, que hi ha una varietat. Dèieu que, sobretot, volíeu saber-ne de la història. Què és el que heu après, Pol? Hem après moltes coses, com, per exemple, a quins anys es van crear les diferents religions, qui eren els profetes i coses així.
I tu creus que això et servirà en un futur? Sí. Bé, és depèn del que vulgui ser de gran, perquè si vull treballar d'alguna cosa relacionada amb la religió, doncs sí que em servirà. I si no és relacionada amb la religió? També, perquè són temes culturals i en fan saber més. El Daniel ha dit que ell també s'havia apuntat precisament a això perquè tenia interès, no?, en saber-ne de la història.
Sí, em fem ja la curiositat i penso una mica com el pol, que això m'ajudarà cara al futur per saber una mica de cultura general i, a part, interessar-me una mica més per la religió que tenim. Perquè algú de vosaltres vol estudiar teologia? Pregunto. No.
No, no, no. Laia, què t'havia explicat el teu germà? Doncs que veiem pel·lícules, feien sortides i això em va crear l'atenció. I n'heu fet alguna d'aquestes activitats? Sí. Per exemple, anirem ara a la Sagrada Família, hem anat a la Catedral de Barcelona, a la Fira de Santa Llucia i molt més.
Ah, doni-do, no? Sí. De les activitats que n'heu fet, quina és la que més t'ha agradat? Què t'ha semblat més interessant? Bé, de moment jo crec que la de la Catedral de Barcelona, perquè vam tenir un temps per anar a la Fira de Santa Lluís també i després vam anar a la Fira del Port i va ser una excursió molt maca. Vau aprofitar per anar a Santa Paria del Mar o no?
No, no, no, no, ens estan fent senyal que no. Deies que també t'havia dit que veuríeu que es feien projeccions de pel·lícules, no sé si heu vist alguna fins al moment. Sí, vam veure una d'una noia jueva, no me'n recordo com es deia, crec que és la...
La resta, si se'n recorda... La ditmètica del diable. La ditmètica del diable. A tu et va agradar, Dani? A mi sí, em va semblar interessant també com potser les diferents èpoques fan reflexionar la gent, sobretot aquesta noia que era jueva, no respectava la seva religió i quan va tornar al passat i va veure com ho passaven, doncs va començar a respectar-la. Dani, tu quan, no sé si ho parles amb altres amics fora de l'institut, ah, jo faig l'optativa de religió.
Sí, i els recomano molt perquè ells no fan i els dic que s'estan perdent una optativa molt bona. Però no et miren així una mica raro com dient, i com és que fas aquesta optativa? No, normalment no, la veritat. No? No. A la resta, tampoc? Allò, parlar de religió avui en dia està de moda o no?
No, no és una cosa que es parli molt però tampoc et poden jutjar per parlar de religió. Perquè vosaltres allò, no sé si a l'hora de triar l'optativa de religió heu dit que estàveu motivats per conèixer la història però no sé si teniu una creença prèvia si a casa vostra el tema de la religió ho viviu d'una forma més activa o no, Arnau?
Bueno, en el meu cas, a la meva casa, mai s'ha fet... Mai hem sigut praticants de religió, ni hem sigut molt cristians. Però, bé, jo em vaig apuntar i als meus pares al principi no els va semblar molt bé...
pel tema que es creu que la religió pot ser o molt bona o molt dolenta, depèn dels casos, però després ho van acceptar i van veure que no era una cosa acceptable i normal com qualsevol altra. Clar, de fet, va haver-hi una època, no sé si encara no, que el que era impartir les classes de religió es va modificar...
I es va dir que es feien classes d'ètica, després la nomenclatura va anar canviant. Vosaltres penseu, jo abans us deia, més enllà dels coneixements sobre religió, penseu que us forma com a persones? Us fa créixer en alguns valors?
que aporten les diferents religions. A mi sí, ja que potser en una religió t'ensenyen moltes coses noves, no? I potser el que t'ensenyen fa donar una volta i potser et canvia el pensament i pots millorar com a persona, créixer. Com per exemple, que és alguna cosa que hagis dit, mira, m'ho havia plantejat i a través d'aquesta optativa penso que
per exemple, donar-li més valor a la vida, ja que potser un dia t'aixeques i ja et dona un perucardiac i mors. Doncs cada vegada és d'estar agraït només per estar viu.
La resta, no sé, heu fet també algun tipus de, més enllà de sortides, aquesta pel·lícula que comentàveu, no?, l'aritmètica del diable, heu vist alguna altra, us han recomanat alguna altra pel·lícula, alguna lectura, algun llibre? Bé, just, a més a la meva classe, no sé si seran les altres classes, si ja han començat, però hem començat a veure una altra pel·lícula sobre la cultura musulmana,
Bueno, l'hem començat ara, o sigui que encara no sé molt bé de què va, però sí, ja portem dues pel·lícules. I llavors, més enllà de... està bé, no?, el tema de saber els orígens d'aquestes religions, potser també per entendre situacions que es viuen en el present, no?, aquesta situació entre israelians i palestins. No sé si és un tema que després també s'aborda.
Bueno, sí, a les pel·lícules han sortit últimes d'aquests, que jo personalment no estava molt enterat d'això i no ho sabia molt, però a les pel·lícules he vist com es viu allà i les dificultats que poden tenir i he après a valorar alguna cosa més, a veure la vida millor.
Tampoc hem d'anar tan lluny. Hi ha persones al nostre costat que practiquen altres religions. No sé si ara també us fa tenir una ment més oberta. Vosaltres sabeu que hi ha persones que practiquen altres religions que conviuen amb nosaltres, que us sembla?
No ho sé, Pol. Bé, perquè és una cosa que s'hauria d'acceptar tot el món i no és res dolent. És un tema de creences, no? A la fi, les diferents creences penseu que aporten valors en positiu a l'ésser humà? Sí, perquè, per exemple, tenir una creença i una altra persona una altra, doncs a vegades crea connexions, unions.
Ho dic perquè de vegades el desconeixement, quan parlàveu d'allò dels musulmans, que molts et diuen que si saps interpretar bé el Corà, el Corà també et dona uns valors molt importants. I la desconeixença fa que siguem crítics. Dies d'anar.
Ah, pensava que aixecaves la mà que volies participar d'alguna manera. Digues-li. Per exemple, les dones musulmanes que porten el hijab, que és el que li està pel cabell, doncs potser abans pensava que les reprimia i tot això, però ara que hem après que el curà es veu com a alguna cosa positiva per la dona, doncs aprens a veure diferents punts de vista, no? De fet, m'imagino que a l'institut teniu companyes, no? I ara ha canviat la vostra visió...
Sí, ja que, bueno, ara penso que si elles ho porten potser no és perquè els obliga sinó perquè elles volen. Tu, Daniel, també? Penses el mateix? Sí, perquè abans pensava que era com... que els pares o els marits les maltrataven i les obligaven a portar això, però ara entenc que ho fan per... per protegir-les. Perquè algú de vosaltres havia parlat amb alguna d'aquestes noies? Allò... Prèviament, eh?
allò de dir, escolta'm, i tu per què et poses aquest mocador al cap? No. I teníeu allò un judici previ per part vostra, allò que comentaves, que tu pensaves que això les obliguen i ara sí que has fet un canvi, no? Amb el coneixement. Tu, Laia, allò que m'adona...
Jo penso que, bueno, que cadascú creu en el que vol, però que s'ha de respectar i que, bueno, això, que és com tenir diferents opinions. Les opinions es respecten i les religions també s'han de respectar. No s'ha de maltractar algú pel que creu. Aquesta optativa és durant tot el curs? No sé si hi ha possibilitat després de continuar o només és en el quart d'ESO?
Bé, jo personalment em porto fent religió des de primer de l'ESO, o sigui que és des de primer fins a quart, i crec que a batxillerat també hi ha una optativa de religió.
I llavors tu tens intenció de fer batxillerat? Sí. I continuaries amb aquesta optativa? Sí. És a dir que de fet és allò... Vas començar ja des de primer i tens molt clar que és una optativa que t'omple, no? Sí. Hi ha més companys i companyes que participen d'aquesta optativa. Quants alumnes feu aproximadament aquesta optativa?
A la meva classe crec que com uns 9 o així, més o menys, no me'n recordo molt bé el nombre exacte. I feu també, m'imagino jo, debats, tertúlies, no?, sobre els temes? Sí, bueno, a vegades. A vegades. En el teu cas, Pol, també allò des de primer portes fent aquesta optativa? És que jo vaig venir a aquest institut a segon, però des que vaig venir m'ha interessat molt l'optativa i he entrat.
Perquè abans primer, on el vas fer? No, és que al meu institut, a l'Aigua Viva, no hi havia religió, no hi havia aquesta optativa, i no vaig poder, però si hagués pogut l'hagués fet. Sí? Penses que és una optativa que hauria de ser-hi en tots els centres? Sí, és que és molt interessant i enganxa molt, i transmet molta curiositat, valors, en general.
Daniel, novament acotant amb el cap, tu també és de primer o és com el cas del Pol, que vens d'un altre centre? No, perquè jo a primer i a segon jo volia anar, però no vaig poder perquè...
com que no hi havia joc a la classe o no es podia, i a tercer ja vaig poder, ja em vaig posar, ja vaig veure que em va agradar molt i era el que jo pensava. I això de no portar els cursos anteriors influeix o no?
No, tampoc influïs molt, és a dir, no saps algunes coses però després ja les van repetint o fem una mica de repàs i ja t'enteres, ja agafes l'ell.
I el cas de l'altre, Dani i de l'Arnau, també és des de primer, no?, quan no us vau enganxar en aquesta optativa? Jo vaig arribar a l'institut a segon i a primer el feia en un centre que tampoc tenia religió. Llavors vaig entrar perquè em van dir hi ha moltes excursions i tu passaràs bé, aprendràs molt, i doncs al final ha sigut així. I en el teu cas, Arnau?
Bueno, sí, jo sí que estava des de primer i sí que em vaig apuntar a la religió des de primer. Ah, clar, perquè t'ho havia dit la Laia. Sí, a la mateixa classe. L'influencer del seu germà, eh? Com us va jo acabant engrescant. En tot cas, ens agrada que ens hagueu vingut a parlar d'aquesta optativa perquè segurament tots tenim molts prejudicis prèviament, no? I trencar aquesta mena de tabús i parlar de religió i que a la fi no deixa de ser...
història i coneixements, i que segurament us ajuda a créixer com a persones, doncs paga la pena, no? Potser ara altres companys, que ara quan comencin, diran, optativa de religió, m'apunto. Tant de bo sigui així. Laia, Pol, Daniel, Dani, Arnau, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i compartir el vostre testimoni sobre aquesta optativa de religió. Fins una altra. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat calçada tallada a la C243B a Castellbí de Rosanes per caiguda d'arbres, així com també retencions importants a la B20 en sentit sud i a la B10 fins Nus de Llobregat. També hi ha afectacions a la C58, al Nus de Trinitat i també a la C33 a Parets del Vallès per un accident. A banda, a l'AP7, a l'altura de Parets i Mollet del Vallès, una avaria provoca també retencions en sentit Girona. Pel que fa al servei ferroviari, sembla que de moment funciona amb normalitat
I, de fet, avui s'ha reobert el tram d'Arenys Blanes de l'RU i l'RG1 a Rodalies. En aquest sentit, també els abonaments de Rodalies continuaran rebaixats dos anys més, així com ho ha anunciat el conseller i president d'Enfuncions, Albert Dalmau, al Parlament. Responent, en aquest cas, és Jèssica Albiach, dels Comuns.
Sabem que pel 2026 tenim la reducció, la rebaixa del 50% dels abonaments del transport públic. Està bé, però no em dirà vostè que amb un cos de la vida que està absolutament disparat i amb un servei que va a pedals, aquesta rebaixa dels abonaments no s'hauria d'estendre també al 2027 i al 2028. I té el compromís d'aquest govern per mantenir aquesta rebaixa de les tarifes del preu del transport públic durant el conjunt de la legislatura.
A banda, Dalmau ha assegurat que no hi haurà dimissions, malgrat les peticions de tots els UPS, i ha dit que fruit d'haver decidit aturar tot el servei, ha localitzat 30 punts perillosos a la xarxa ferroviària. També ha demanat col·laboració de tots els UPS per tal de capgirar la crisi de Rodalies.
I també el govern espanyol ha establert una indemnització de 210.000 euros per mort en els accidents ferroviaris recents de la Muz i Gelida com a part d'un conjunt d'ajudes immediates i avanços a les víctimes. En conjunt s'ho posaran 20 milions d'euros i s'abonaran en un termini màxim de 3 mesos.
I dues persones han resultat ferides greus i dues de lleus en l'ensorrament d'una casa al carrer major de Vilanova de Veipuig, al Pla d'Urgell. Les dues persones ferides greus havien quedat atrapades sota de les runes i ja han estat alliberades. L'avi s'ha rebut passat un quart de set i s'hi han desplaçat fins a setze dotacions i per ara encara es desconeixen les causes de l'ensorrament.
I Junts, PP i Vox han tombat al Congrés el decret que revaloritzava, volíem dir, les pensions i mantenia la prohibició de desnonar famílies vulnerables fins a final d'any. Amb tot, el sindicat de llogateres també ha convocat avui a dos quarts de set de la tarda una concentració davant la seu de Junts precisament per protestar en contra d'aquesta decisió.
I pel que fa al temps, hi ha d'estones de núvols i sol. Al nord-est pot caure, de fet, algun ruixat ara al matí, però a partir del migdia la precipitació entrarà també pel sud i l'oest i afectarà de manera feble i regular a moltes de les comarques del sud del país. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Vols escoltar un programa fet i dirigit per gent gran? Sí, on el puc escoltar? Es diu La gent gran, a Ràdio Mollet, cada dimecres a dos quarts d'una i els dissabtes a les 11 del matí en redifusió. Quina és la millor cançó de la història?
Descobreixo a Rock and Classics. A Rock and Classics podràs fer un autèntic viatge en el temps i redescobrir els grans èxits de cada dècada. Tots els estils més punxats s'uneixen a Rock and Classics. T'espero el dimecres a les 10 de la nit a Ràdio Mollet. Rock and Classics amb Esteve Alló.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiki de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock, soul, rhythm and blues, on parlem de la música i de les històries que ara envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet. Tot allà que passa a Mollet, aposa't les piles.
Donem pas a l'espai de psicologia que tenim els dimecres en el Posa't les Piles i que compartim amb la psicòloga Teresa Prades. Ella és una de les professionals que trobareu al centre de psicologia Psico3 de la nostra ciutat, situat al carrer Francesc Cambó, número 19, telèfon de contacte per a aquelles persones que diguin...
doncs m'agradaria jo concertar una cita. Doncs truqueu al 93 570 4518 i si voleu visitar prèviament la pàgina web per saber els serveis que ofereixen doncs heu de posar les tres dobles B baixes, 5 o 3, aquest 3 amb número, punt net. I a més a més som present a diferents xarxes socials. Benvinguda, Teresa. Bon dia. De fet, avui la Teresa ens ha proposat parlar...
de l'estreaming com a sortida professional. Sí. Que això no sé si és més artesanal o no, tot i que s'han de dedicar en moltes hores, també. Bueno, aquesta és una de les històries, no? A veure, la vida va evolucionar, la societat evoluciona i surten noves professions, no? Que passa que, bueno, els youtubers, els streamings...
I els nanos, moltes vegades que els 16 que no saben què volen o que no se'ls dona bé a estudiar o que no veuen la sortida del que els agrada, doncs, bueno, l'estríming el veuen com una sortida professional perquè és una cosa que els agrada jugar.
I a més a més, si a sobre pots treballar d'això, que bé, no? El que passa és que la gran majoria no són conscients. Ells s'imaginen que em dedicaré a gravar-me mentre jugo, i llavors tindré sponsors, i tindré patrocinadors, i llavors ja viure d'això. I no veuen que això...
Estan molt bé, però n'hi ha molts i llavors ens requereix hores de preparació, has de saber no només posar-te a jugar, sinó que has de programar quan faràs aquestes retransmissions, has de tenir unes certes habilitats, perquè clar, no pots estar en silenci tota l'estona. Comunicatives, eh? Habilitats comunicatives per enganxar també el públic. De fet, no sé si us trobeu a consulta de joves, adolescents que es troben en aquesta etapa de dir...
No sé si continua estudiant o sortides professionals si que us plantegen el tema de l'estreaming, que com estava explicant la Teresa, és això, no? És molt atractiu perquè si t'agraden els videojocs, dius, és fantàstic, no? Sí, no és una part important, vull dir, la gran majoria busquen sortides com, bueno, doncs mecànica o treballar informàtica o estar amb nens, amb dependència social, infermeria, sobretot a la part de sanitat n'hi ha molt, no?
Però n'hi ha uns quants que realment... Bé, molts tenen dificultats escolars, no? Llavors veuen això com una sortida, no? I llavors veuen aquestes persones que surten al YouTube i a les plataformes
i és dir, ostres, però jo també vull ser això, perquè aquest està fent una cosa, està guanyant diners, i a més a més s'està dedicant a alguna cosa que li agrada, no? Però no veuen tota la feina que hi ha darrere i que un cop arribes a tenir un cert rendiment econòmic, clar, allò s'ha de mantenir. No pots dir, bueno, ja he arribat a dalt i ja està, no? Perquè precisament a les xarxes socials la rapidesa de pujada potser n'hi ha molta, però també baixa ràpid. Això són com els bitcoins. Exacte.
i després hi ha una batacada. Si tu a darrere no tens una bona formació en tot el que són aquestes plataformes, com funcionen a nivell informàtic, no tens unes habilitats comunicatives bones i no tens idea, no ets una persona que té flexibilitat, per exemple, doncs clar, no és fàcil mantenir-te allà, perquè pujar pots pujar ràpid, però t'has de mantenir, sobretot si vols lliure d'això.
A part que és una feina molt inestable, perquè, bueno, depens molt també de si agrades a la gent i avui en dia ho hem vist, no?, de quantes persones estan a la cresta de la ola, que diuen, i de seguida apareix una altra i ja perden protagonisme, no?, llavors també has d'estar preparat per això, no?, que l'èxit...
No és fàcil de... De digerir. Ni d'arribar ni de digerir. Escolta'm una cosa, Teresa, també parles de l'impacte que pot tenir en la salut mental, no?, dels joves, en aquest post de sortida professional. És que, a més a més, hem d'oblidar que, clar, tot el que són jocs, TikToks, totes aquestes xarxes...
Són una rapidesa, vinga, vinga, vinga, vinga, no? I llavors, moltes vegades no cal ni que estiguis atent, no? Perquè, bueno, tu vas rebre la informació i llavors vas passant i és molt fàcil passar el dit, no? I llavors què passa? Es troben que per contra...
Un cop surten d'aquest mètode, d'aquest sistema, doncs han de fer coses com, per exemple, estudiar. Estudiar requereix lentitud. Llavors hi ha un xoque de dir, ostres, aquí el cervell va superràpid, els inputs superràpids, tot bum, bum, bum, i en cap llavors passes a fer una feina que, clar, és lenta i que requereix el seu temps, la seva paciència, el seu ordre, i és un xoque. Què passa? Que si t'estàs acostumat
Estar hores a les xarxes socials, quan has de fer una feina més lenta, et costa concentrar-te. És a dir, que si ets un jove que ja té dificultats en el que és l'ensenyament reglat i que et planteges l'estreaming o el youtuber o el que sigui com a sortida professional, potser acabaràs ja abandonant definitivament aquests estudis, més que...
No els abandones, però al final o redueixes les hores que estàs davant de la pantalla o llavors a l'hora d'estudiar veuràs que no. També és veritat que a l'ensenyament actual se'ls donen moltes facilitats.
Vull dir, vinga, va, si em fas aquest treball, t'aprovo aquest trimestre. Si fas això, tal. I cada vegada anem baixant, ho veurem. I llavors surten de l'ESO molt poc preparats. Van a la universitat molt poc preparats. I hi ha un nivell de coneixements...
sinó que a nivell d'hàbit d'estudi, a nivell de dir les coses que realment costen, o sigui, és a dir, arribar a dalt no és fàcil i requereix que tu tinguis una constància i un hàbit de treball. Si tu aquest hàbit no el tens, si tu t'han regalat moltes coses, arribes a la universitat i exageres el mateix i allà no funciona igual.
Que també es veuen obligats a baixar nivell. Ja, ja, això és el que t'anava a dir. Llavors, per a aquelles famílies que el seu fill, la seva filla, els diu, escolta'm, a mi m'agradaria dedicar-me professionalment en això que els diem als pares. Sobretot, s'ho treguin del cap...
O per contra, que els ajudin, allò de dir, escolta, anem a intentar-ho i comptem amb aquest recolzament. El que no han de fer és dir, va, això és un rotllo, això és una mer, com vols dedicar-te a això, que no els hi tirin per terra, perquè ja te'ls creues. A la vegada és allò que quan et neguen una cosa encara et reforcen més, no? Exacte, no?
No, perquè ho menysprees, no? Llavors, si els menysprees, el que fas és que, bueno, primer que els enfonses, segona que, clar, se senten decebuts, enfadats, perquè, clar, ostres, el meu pare no confia en mi, no? Jo seré diferent, jo puc aportar moltes coses, i potser aquella persona realment arribarà a dedicar-se a això i viure d'això, no?
Llavors, tirar-los hi per terra, no? El que passa és que hem de dir, bueno, va, anem a veure, vol ser això, va, què fa aquesta persona? Què necessita? Quins coneixements necessita? Vinga, com ho podem fer, no? Anem a estudiar, sigues conscient, no? Fins i tot li pots treure, vale, sí, aquest ha arribat, no? Però fixa't, potser ara no és tan popular i en tens un altre.
Una mica fer-los veure, no tirar-los per terra, però fer-los veure la realitat del que és. I llavors, tu vols tirar endavant? Vinga, va, però t'has de formar. I és a partir d'aquí on pot ser que diguis, bueno, vale, doncs el meu pare té raó.
I potser també tenir molt en compte els temes de seguretat, perquè, clar, sovint ho hem comentat, per atreure l'atenció, no només allò, doncs, potser estàs jugant, potser també t'exposes a nivell personal, no? Sí, i això és una cosa que crec que no s'està fent i trobes en casos que dius...
Mare meva, és que es poden ficar en un liu però és impressionant, no? És el que diem sempre, no? Abans se't burlamen a tu a l'escola i quedaven allà, però és que ara no, ara continues, no? I tu estàs parlant amb una persona a l'altra banda i penses que és de la teva edat i no té res a veure, no? Llavors jo crec que el control parental en aquest sentit hauria de ser molt més fort.
No ens ha de saber greu dir, és que no li vull controlar, té la seva intimitat. Vale, té la seva intimitat, però tu has de controlar amb qui està parlant. No pots dir-li, vinga, va. I cada vegada es dona el mòbil a nens més joves. Llavors, sense control, li dius, no, sí, jo veig el que està mirant, i ara, però és que el nen sap més que tu.
Amb cultura informàtica i el nen sap més dominar més el mòbil que no pas tu. Perquè segurament sap aplicacions i sap històries que tu no saps perquè tu tens altres històries al cap. I potser és borrar l'historial i coses d'aquestes, no? Exacte, sí, sí. Jo me'n recordo anys d'entrada que els nens jugaven a jocs i les factures. Els pares em deien, és que m'ha arribat una factura de tants euros. Clar.
Això ja no ho sents, no?, perquè això ja està com més controlat. Però mirar el contingut i el que posen a les xarxes... També m'imagino que no és allò tirar per terra la idea, sinó acompanyar-los, fer-los veure els pros i els contres...
També les hores de dedicació, allò que dèiem, potser per atreure més públic, no sé si les 24 hores, però t'estàs moltes hores davant d'una pantalla. Has de viure de cara a això, has de viure pensant quin contingut crearàs, i això és una pressió molt gran.
Sí, tens idees, però al final les idees se t'acaben. I llavors, aguantar aquest estrès de que, ostres, heig de fer una transmissió, però no se m'acudeix restar ara que faig aquest bloqueig, pot provocar grus problemes. I no sé si també pot crear problemes. Ara li preguntem a la Teresa, de fet li estem preguntant com a psicòloga, el fet de mantenir aquesta comunitat de seguidors que et facin fer coses que tu no faries.
Sí, per seguir... Però per continuar tenint aquests seguidors o fins i tot augmentar-ne... Arribes a fer coses que van en contra teu però dius, bueno, va, m'ho demanen, no?, per mantenir aquests seguidors... A fer o a dir coses, no?, que mai un és conscient... Nosaltres aquí a la ràdio sempre diem, clar, una persona que es posa davant del micro has de tenir molt en compte que és el que dirà, no?, perquè pot allò... pots ajudar però també pots fer molt de mal, no?,
Llavors, la xarxa és el mateix. Bueno, i a més a més estem parlant de persones que no són totalment madures, no? Persones que són adolescents i pensen, no, a mi no em passarà perquè jo soc més llest, perquè jo ho controlo, i dius, no ho controles, no? I jo m'he trobat amb adolescents de ficar-se liurs de, bueno, una per exemple, que un noi li va donar la targeta de crèdit, i va amb aquella targeta de crèdit i ella va anar comprant.
A canvi de què? No demana res. Bé, no demana res ara, no? Vull dir, molt en consciència, ostres, un tio em dóna una targeta de crèdit perquè jo compli sense demanar res. No veuen el perill, no? Llavors, una mica és fer-los veure, bé, tu tens uns coneixements i tu et sembla, però pensa que també hi ha més gent que controla més que tu, no? Llavors s'ha d'anar molt al tanto. Llavors s'ha de controlar moltíssim el que s'està fent. No tirar-los per terra, però fer-los veure una mica la realitat.
Llavors, jo et recolzo, però bé, fem això, no? A veure, com ha arribat aquest home a ser un streamer professional? Vull dir, no ha sortit de la nada. Potser fins i tot heu participat en alguna d'aquestes sessions per veure què és el que està fent la teva filla el teu fill. Exacte, sí, sí, perquè és difícil, no? Perquè de vegades allò dius...
Tots els consells del món, però passes. És que passa igual en qualsevol feina. Quan tu arribes al top, has de fer molt per mantenir-te en aquest top. I pot ser que arribi un punt que perdis...
la fama, o que perdis poder, o que n'hi hagi un més jove, més empenta, o més idees més originals, i llavors també passa, qualsevol actor, actri, un directiu d'una empresa, sempre hi ha algú que penca més o que té més energia, i llavors has d'estar preparat perquè això passi, perquè això passarà.
No hi ha ningú que es mantingui al top tota la vida. Clar, de fet, allò una de les coses a parlar-ne és això, la quantitat de joves que potser s'hi posen en aquest món, però que no tothom arriba a dalt de tot. Llavors, a veure, tu vols dir-ho d'això. Ets adult, necessites un lloguer, aigua, gas, menjar, tal. Vinga, va, què necessites guanyar? Fes-ne es trimir, tal cosa. Vinga, a veure, com ho podem fer?
Llavors, de mica en mica ells també van veient i sobretot quan veuen que han de dedicar moltes hores aquí ja. Una cosa és jugar i l'altra pensar que estic jugant però que estic pendent de l'opinió dels altres. Això canvia.
Bé, de fet, és veritat que el món està canviant amb una velocitat allò vertiginosa i que això són sortides ja actualment, sortides professionals i les que aniran venint, no? Bé, els influencers, per exemple. Què dius, influencers de què?
Doncs sí, hi tenen molts seguidors i moltes marques que, no?, darrere, i és una manera de... Sí, clar, jo em poso la pell d'aquella persona, la pressió de, vale, tinc un milió de seguidors, d'acord, i com m'entenc aquest millor?
És que haig de fer cada dia coses, és que és una pressió i jo crec que és una feina més dura que no treballar en una empresa, fixa't en el que et dic. Perquè almenys saps que surts de l'empresa, te'n vas a casa i ja no hi penses més, però és que aquí és tot el dia. No, és que de vegades allò de l'anonimat és d'agrair, no? Perquè el fet de ser tan públic, al final jo crec que perds la teva identitat, no?
Sí, que llavors voldries fer alguna cosa i no la fas perquè, uf, m'estan mirant i em coneixen. Clar, i a més a més hi ha aquella marca per la que t'està pagant, doncs has de vestir d'una manera que potser et vindria de gust d'allò estar en pijama, no? Exacte.
Però no. Sí, sí, vull dir que hi ha tota una pressió darrere. Teresa, ho deixem aquí, esperem allò que les famílies els serveixi d'orientació. No s'ha de dir no, allò perquè hi ha molt pocs nenos que volen dedicar-se a això. N'hi ha, però afortunadament són poquets.
És com allò que aquells que volen sortir a la tele i sortir d'aquests programes que diuen, mira, només surten i xerren i ja està. És que de vegades la cosa més tonta... Clar, quan més tonta, doncs més et segueixen. Sí, sí. I llavors, clar, jo entenc que com a jove et deus preguntar, escolta, ni per què he de dedicar tant de temps...
estudiar i després igual no trobo feina del que jo m'he format i aquest, sense fer res, està guanyant allò molts diners, no? Sí, sí. És a dir que no és estrany que en una etapa de la vida una es plantegi aquestes coses. Sí, però sempre s'ha de tenir un plan B. I tu cada peu s'aterra. Exacte. Tres o deixem anar aquí en Retroben la setmana vinent. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Des del Vallès fins ara.
Jo a mi estic bombàstic, really fantastic. El teu amor és tan platònic, tan romàntic, really magnètic. Les forces van amunt i apagades a l'estat, balles fins a Hawaii. Estem living la vida loca, fem que no s'acabi mai.
que això no anava d'arribar els primers. Tan clar que si ens col·lem pels mars es mola més. Tan clar que valdrà la pena si mirem enrere i somrirem. Tan clar com les mitges diu tot clar quan et tinc al meu costat. I ja que ho fem fem-ho de veritat. Puja, puja, que ja queda poc. Tira, tira, anem a donar.
I ara queda el millor. Puja, puja, que ja queda tot. Tira, tira, anem a donar-ho tot. Corre, corre. I és que quan hi som tots, com ens som el millor. Des del Vallès a Hawaii. Estem vivint, estem ready, ja estem aquí. La sort és a les teves mans. La sort és haver-nos trobat. Poder ser.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Sabies que...
Abans que existissin els cables i les pantalles, l'imperi romà ja tenia un sistema de comunicació ràpida sorprenentment eficient. Es tractava d'una xarxa de torres de senyals i correus que podien transmetre missatges a grans distàncies utilitzant foc, fum o mirells durant el dia i torxes i bengales a la nit. Roma disposava d'una immensa xarxa de carreteres amb més de 400.000 quilòmetres que permetia que els missatgers poguessin portar informació d'un punt a un altre en qüestió de dies.
Aquest sistema era vital per controlar un imperi tan extens que s'estenia des de Britània fins a Mesopotàmia. Es calcula que un missatge podia recórrer més de 250 quilòmetres al dia gràcies als relleus de cavalls i estacions de descans. En certa manera, aquest sistema era una internet de l'antiguitat.
ja que permetia una comunicació ràpida, centralitzada i molt organitzada per a l'època. La seva eficiència va ser una de les claus de l'èxit de Roma. Sense aquestes vies i xarxes, mantenir la unitat d'un territori tan gran hauria estat impossible.
Fins demà!
Fins demà!
pel dia d'avui. Demà tornarem, com sempre, amb més propostes. Gràcies per la vostra atenció i companyia. Tinc una feliç jornada. Adéu-siau.
Gràcies.