Sou el 96.3 de la FM, que esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt un dia, si heu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posat les Piles, es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui s'acompanyen en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Com és habitual, farem la Punt Informatiu, ens acompanyarà la Carla Ramos i ens comentarà això, un parell d'informacions,
destacades referides a l'actualitat de casa nostra de Mollet del Vallès. Avui tindrem com a convidat el veí de Mollet, l'Israel Clarà, que, escolteu, en menys d'un any s'ha fet amb 13 premis literaris. És a dir, que una passada.
Ara comentarem amb ell quins han estat aquests premis, que la satisfacció imaginem que té en rebre aquests guardons. I també hem de dir que aquests premis, molts d'ells al final s'acaben traduint en obres publicades, en llibres, i això són a l'entorn de set publicacions que s'ha fet també en aquest període de temps o estan a punt de sortir.
En parlarem. Després tindrem l'espai de les entitats veïnals. En aquesta ocasió serà la presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Santa Rosa, Teresa Prades, que ens acompanyarà. També tindrem l'agenda de tota la setmana amb les activitats que tindran lloc a la nostra ciutat. I a la recta final del programa tindrem l'espai de Bada Lletra,
que en el dia d'avui compartirem amb el llibreter Carles Penya. Tot això en el dia d'avui. Comencem.
Bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Què comentarem avui? Comencem. Parlen de protestes i és que la comunitat educativa de Mollet s'ha tornat a mobilitzar per reclamar millores en el sector. Docents, alumnes i famílies s'han manifestat aquest dimarts davant de la porta de l'Ajuntament de Mollet.
per mostrar la seva indignació i exigir al govern que s'assegui a negociar un nou acord de millores salarials i laborals que deixi sense efecte l'acord assolit amb comissions obreres i la UGT. La manifestació a Mollet no és puntual i s'assuma la vaga d'educació convocada al llarg d'aquesta setmana a tota Catalunya.
Una vaga que, com apuntàvem, ve donada per les principals mesures que inclou l'acord que es va tancar tot just la setmana passada que se centraven en el sou i la reducció de les ràtios. S'ha pactat un augment del 30% en el complement del sou dels docents en un període de 4 anys i s'avança en la reducció progressiva de les ràtios que en el segon cicle de l'educació infantil i la primària se situa en 20%.
alumnes. També es vol dotar de més recursos l'educació inclusiva amb 300 figures socioeducatives i el compromís de buscar vies per reduir la burocràcia. Totes aquestes mesures no han servit per convèncer els professionals de l'educació. El sindicat majoritari considera que s'hauria de doblar el complement salarial actual amb uns 700-800 euros més al mes,
per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Pel que fa a les ràtios, reclamen que els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu es comptabilitzin com dos alumnes. També destacen que no es parla en aquest acord de les hores perdudes, per exemple, a filosofia o a ciències. Doncs ja sabeu, mobilitzacions, que en alguns casos afecta també a la circulació viària, així que estarem atents. Més coses, Carla.
Comentem altres temes, i és que la Generalitat de Catalunya ha reforçat la lluita contra la pesta porcina africana amb més efectius i també amb més mitjans. El Departament d'Agricultura treballa conjuntament amb el Ministeri per elaborar un pla d'erradicació que es presentarà aviat a la Comissió Europea. Aquest pla, previst per la normativa vigent, inclou estratègies tècniques d'esplegament d'efectius
i objectius definits amb experts i també reforça les mesures ja existents ampliant recursos davant l'extensió de la zona de risc. L'objectiu principal és eliminar completament els sanglars de la zona del risc i reduir-ne la densitat a menys d'un exemplar per quilòmetre quadrat a la zona de baix risc, que és aquesta zona en la qual es troba Mollet del Vallès.
El pla es mantindrà actiu fins a l'erradicació total de la malaltia amb actuacions intensives de captura i control poblacional. Després de 113 dies d'operatives, s'han establert zones de restricció que afecten 18 municipis amb un radi de 6 km d'alt risc i 20 km de baix risc. Ara s'inicia una nova fase centrada en l'erradicació amb el reforç del grup especialitzat GECA dels agents rurals
la incorporació de nous efectius per intensificar les captures. Com dèiem, Mollet, es troba en aquesta zona de baix risc, però de fet podríem dir que es troba en el Llindar, perquè tot just Santa Perpètua, que és el poble veí, doncs sí que està en aquesta zona del risc.
Doncs, com sempre us diem, aquestes són informacions que recollirem a l'informatiu Mollet al dia a partir de la 1 en punt. Així que queda dit. Moltíssimes gràcies, Carla. A tu, Esma, que vagi bé. Ara anem a saber de la provisió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, domini dels núvols aquest dijous i en algunes comarques amb pluja. Sobretot s'anirà concentrant a les del Pirineu i Girona, especialment aquest matí, i també cap a l'Ebre. De mica en mica, amb el pas d'aleshores, s'obriran ja més clarianes, començant per la costa, però encara no quedarà un dia net del tot. No serà fins aquesta tarda que es vegi una mica més el sol en aquestes contrades costaneres. Amb la mar, atenció, i vent tossut encara. Temperatura que tira cap avall, per tant, també...
part de la pluja que caurà es convertirà en neu si pugem al Pirineu per damunt dels 1.300 metres d'altura. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
No sé cuándo va a volver.
En cada momento, enfocado en lo mío, sigo ganando tiempo. Tocaste mi barzo como un perro sin dueño, lo lamento, me arrepiento, no te quise dañar. Se fue como si nada, la luz que me alumbraba, no sé cuándo.
No quiero olvidarte. Y yo que pensaba que todo tiene el final. Como una flor lejo que he dorado sin arreglar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem dit que avui ens acompanyaria el veí de Mollet, l'Israel Clara, i aquí el tenim, és superpuntual, cosa que sempre agraïm. Moltíssimes gràcies, Israel. Moltes gràcies a nosaltres. Per ser puntual, per acompanyar-nos, i escolta'm, felicitats, perquè jo no sé com t'ho has fet. Ens vam fer saber allò en menys d'un any, perquè tot comença allò al maig de 2025, encara no estem al maig, és a dir, que encara queden un parell de mesos,
Però en aquest període de temps has recollit 13 premis, o recolliràs? Encara hi ha un que està a pont de... Sí, hi ha un que es dona el 9 de maig, que és a Sant Vicenç dels Horts, el Narcís Lunes i Boloix. D'aquest any sí. Jo venia de molts anys de no guanyar res, i també no em havia presentat... A veure, tampoc em havia desanimat molt i no havia presentat tampoc molts anys enrere a moltes coses, eh?
Però aquest any es van acumulant, ja vaig veure que tenia molt de material, el calaix, i vaig entrar a la pàgina que comentàvem abans de l'ELC, de les escriptors, que té una pàgina on hi ha tots els enllaços als ajuntaments, a les associacions, amb les bases i les dates de termini, diem, per presentar. I vaig intentar... També aquest any m'ha facilitat molt el fet que tots són gairebé presentables des del punt de vista electrònic, no cal fer còpies de paper, és molt més còmode des de casa...
i m'hi vaig animar, però bé, també és veritat que és una sorpresa, perquè a vegades també fas molt i no treus res, i aquesta vegada sí. És a dir, que diries que has tingut com un període més de recolliment, d'anar treballant... Sí, d'anys... Mentre anava fent els quadres, que tu m'havies preguntat, que una vegada m'ho havies... Mentre anava fent els quadres, alhora anava escrivint, però ho anava guardant, menys, més dedicat a pintar, però ho anava guardant. I llavors, a partir d'aquí, m'he trobat amb molt de material...
I ho he pogut fer també perquè tinc una persona que m'ajuda, que em cuida i que s'ocupa molt de moltes coses i també tinc temps jo. Això a vegades també ho hem de destacar, que a vegades tenim temps perquè altra gent també ens dedica al seu. I això també m'ha permès poder escriure... Aquesta persona és la Cristina. La Cristina.
L'hem d'anomenar, home. Sí, sí, la Cristina. Evidentment que és curiós, perquè ella també ha fet el seu gruix de l'obra aquí a Mollet, però nosaltres vam arribar el 2012 aquí. I la meva obra hi ha molta part a Badalona, que per tant jo soc autor local de Badalona, allà em tenen les biblioteques, i una mica hem d'acabar d'animar la biblioteca i l'Ajuntament d'aquí que també ens considerin autors locals, perquè ella ha fet tot el gruix de la seva obra aquí, ja des que vam venir...
I no sembla que culturalment hi hagi gaire interès en el que hem fet. Jo penso que té dues persones molt interessants en aquest punt de vista d'obra i que valdria la pena que ens poguéssim considerar autors locals almenys adoptius en els anys que fa que estem.
Doncs feta la crida, a veure si ens escolten, perquè, de fet, el mes vinent tindrem Sant Jordi. Sempre acostuma a haver-hi allò la parada dels locals. A veure si es nota amb el que hem fet ella i jo aquest any i ens poden encabir en aquesta parada. Encabir d'alguna manera a l'Ajuntament, a veure.
Tot i que vosaltres crec que estareu a Barcelona, teniu intència de ser-hi a Barcelona. Bé, ella té una assignatura a Barcelona, jo suposo que també hauré d'estar a Barcelona, però bé, si ens poguéssim coordinar d'estar un aquí o un allà, també podem, perquè són llibres diferents i obres diferents. Escolta'm una cosa, Israel, anem a comentar, no sé si per ordre, però... No vols ser ben bé per ordre, però bé, te'ls podré anar comentant.
Però tens allò d'un premi de poesia Josep Maria López Picós, el primer, després veiem que també tens el premi de poesia Antoni Massanell, també de poesia del Montseny, d'Enric Gall, diferents convocatòries, des d'Òmnium Cultural de Terrassa, Associacions de Veïns, també crec que tens algun premi que és de...
de xacilles, no? Sí, a l'agost, aquest agost em van donar el Joan Wasp de Consell, de Vila de Consell, per un llibre eròtic, vaig enviar un llibre eròtic, es diu La fàlica ambició de les orquídies, i me'l van donar també allà. Vull dir, va ser el maig i l'agost van ser així, i entre mig aquests que tu has anat comentant, i després ja van anar venint els altres. No sé si hi ha algun dels premis que t'ha fet especial il·lusió,
Això és com el collir entre els fills. Però bé, aviam, el López Picó, que va ser el primer, pròpiament, que tu també em vas a Mijosa Ebre, que em vas a una entrevista, i que aquest està pendent, no l'he pogut dur avui perquè està pendent ara de sortir aviat, doncs, home, és un premi consolidat, molt important, i que fos el primer, diem, d'aquesta sèrie, d'aquesta tongada, doncs em va fer molta il·lusió.
També aquest que té dut el llibre, també Tair, que és el de l'Ella Maria Oleart, de l'Ajuntament de l'Ella, també. El que està a punt de sortir també a l'Ajuntament de Call d'Atenes, que és el Jacint Bardaguer, per un llibre que es diu Uxello, que també el traurà un editorial que es diu Ser Trencada, que també estem treballant amb ells. I ara aquest últim que vaig recollir, que és el recull de Blanes, que el traurà un editorial que es diu...
edicions del brot, o cap de brot, i me'l trauran ells també, que és per espelma d'aigua. Tot som de poesia? Tot és poesia. Ara que l'Israel deia... Ens ha portat dos dels llibres que s'han publicat, aquest de Tahir, que ens has dit que era ocell. Tahir, en àrab, és ocell, sí. En àrab, que, a més a més, avui s'acaba el Ramadà. Avui s'acaba el Ramadà.
I també m'agradaria, en aquest moment en què alguns corrents ideològics estan esclafant algunes ideologies que, pel fet de ser, no han de ser violentes necessàriament ni terroristes, jo conec molta gent de l'islam que és una gent magnífica, a més a més, o sigui que no hi ha...
res a dir aquí. També és un homenatge a ells i a cultures que estan estigmatitzades d'alguna manera i que alguna gent es estigmatitza i que també ha volgut fer un homenatge a la seva literatura, també amb els grans poetes perses, de l'antiga Iran, com Atar o Hafez Eixiraz, i tots estan aquí una mica reflectits també. Estava pensant, perquè d'aquests dos llibres que ens ha portat allò ja publicats a l'Israel,
No sé si és la tònica habitual, però són poemaris que tenen el que és l'edició, la publicació. Són molt cuidades. Sí, les editorials... Aviam, un dels que t'he dut, que és Ginaseu, aquest no és cap premi, aquest me'l va publicar, diem, per via normal, diem, no?, per voluntat de la Fred Arola, de Arola Editors, que també sempre m'han... Últimament, vaja, m'han editat...
alguns llibres meus, doncs són gent que es pot treballar molt bé amb ells, jo he sigut editor molts anys, per tant també sé una mica els trucs, el que poden necessitar, el que vull, ells m'entenen molt bé, sobretot Arola manté molt bé el que vull, i Funoll, que ha sigut la primera vegada que he tractat amb ells, amb editorial Funoll, aquesta vegada arran del Mario Lear,
He descobert que sí, són molt cuidadosos, fan un llibre molt atractiu, s'hi miren molt. Aquí hi ha hagut l'afegitó que, com que hi ha grafia àrab, hem hagut amb la Margarida Castells, que és amiga nostra, que és la gran traductora o la gran especialista canònica del país en àrab, hem hagut de revisar-ho molt. A vegades l'àrab té problemes quan es maquetes, giren algunes lletres. S'ha d'anar en compte... Aquí Fonoll ha passat una mica malament, però al final hem fet que el llibre sortís perfecte.
Doncs sí, la veritat és que paga la pena. Entenc que són llibres que podem aconseguir, allò sí? Sí, aquest detall, aquest de Gineseu sí que ja es pot demanar, les llibres ja si no el tenen, i el detall, crec que l'editorial em va dir que a partir del 18...
de març. Sí, és a dir, avui estem a dia 19, és a dir-te ja. A partir d'ahir ja era novetat, ja es podia trobar a les llibries o es podia demanar, o sigui que ja està de circuit. De fet, hem començat dient allò 13 premis, d'aquests 13 premis 6 llibres, i a més a més, doncs aquest altre de Gineseu, no?,
Sí, que aquest és extra, fora dels premis. I ara també amb aquest últim que comentaves, el lunes i boloix, que es dona el maig, doncs ja hem acabat d'últimar i també vam estar revisant, que també la Cristina em va ajudar, les galerades de gelatina de plata, que és el llibre que ha guanyat aquest i que també el traiem en Saldonar, que ja està imprimint-se. Em va dir l'editor que avui ja l'enviava a imprimir, o sigui que estarà a punt de sortir també.
Com explicaries la teva poesia, Israel? Perquè clar, ens has sorprès quan ens has dit allò. Hi ha un que és eròtic. Sí, m'agrada... Jo he tocat... A mi m'agrada ser versàtil en poesia, és a dir, m'agraden tots els gèneres, m'agraden tots els temes,
Jo, a vegades, m'he imposat un tema que t'interessa, que t'agrada, que et busques tu, que també t'autoimposes, i aprofundeixes una mica aquest tema, no? A mi, sobretot, la característica comuna és que sempre és poesia rimada, ritmada i comptada, normalment. És poesia clàssica, diguem-ho així.
Tinc alguns poemes fa molts anys de poesia més lliure, també algun dia en tinc, en faré, però m'agrada molt, últimament he trobat molt el gust a l'ordre de la rima i de la mètrica. Sempre hem defensat això també amb la Cristina, de tornar a la gran poesia, a les formes.
I els temes, penso que aquestes formes són tan perfectes al llarg dels segles i de la història que tots els temes hi tenen cabuda. És a dir, tu pots fer un sonet, per exemple, d'un tema eròtic, d'un amor medieval o d'una poesia urbana contemporània del segle XX. Aquestes formes clàssiques tenen la meravella
que suporten tots els temes i totes les temàtiques que vulguis triar. I jo m'agrada tocar tots els àmbits, mesurar les forces, a veure si ho puc fer o no. L'eròtica, per exemple, va sorprendre molt, perquè és un llibre molt intens i és declaradament eròtic, en el sentit que fa un homenatge a Cthul,
i els grans poetes eròtics també de romans, no? Per tant, és un poemari que entronca amb aquesta tradició de Pompeia, de Proustibuls, de Roma, vull dir, una mica de tota aquesta història, no?
Hi ha un apartat precisament dedicat a dones prostitutes de la història que després van ser grans escriptores també i dirigents com Teodora, una dirigent bizantina que també va ser prostituta alhora. Molt interessant, és una investigació també sobre aquests temes que permet trobar moltes coses.
A nosaltres també ens havia cridat l'atenció, perquè normalment allò quan et presentes un premi, una de les condicions habitualment és allò que siguin treballs inèdits. I clar, primer hem vist allò, la llet i la mel. I la llet i la mel a diferents premis. I després ens hem fixat que era l'1, el 2, el 3 i el 4. La llet i la mel era un llibre...
gran, molt gran, per poder segurament encabir-se a vegades en un sol premi, diem, que tenen unes característiques, de moment et diuen entre 300 i 500 versos, i aquest el superava, i llavors vaig, com que eren quatre seccions que és el mateix tema, però poemes diferents, òbviament,
Llavors vaig buscar premis que fossin amb menys quantitat de versos, que es poguessin encabir cada secció independentment. Llavors he repetit títol perquè és el mateix llibre, però els poemes són diferents de cada premi perquè evidentment unes condicions és que siguin inèdits, no hagin estat premiats en altres guardons i no es tornin a premiar, no?
Llavors aquí comentàvem que la idea seria algun moment, algun dia, si es poguessin unir aquests quatre premis, diguem-ne en un sol volum, que parlaré també amb Arola, a veure si els agradés, i anar indicant a cada secció el premi que ha tret. Ha sigut una manera d'una sortida, un llibre molt extens,
dividir-lo, en aquest cas. A mi m'agrada poc fer això, m'agrada presentar llibres unitaris, però aquí se'n va mesurar molt, se'n va fer massa gran, en aquest cas, i llavors he volgut, he pogut, vaja, presentar, repartir.
Escolta'm una cosa, Israel. Hem anomenat a la Cristina i no sé si entre vosaltres la Cristina també escriu poesia. I no sé si hi ha com una competència sana, perquè crec que un dels premis que ha subtingut, l'any passat, l'any anterior, l'havia guanyat la Cristina.
L'unes i Boloix l'any passat el va treure ell amb Bexaproa. I aquest any el que intentem fer... Amb gelatina de plata. Amb gelatina de plata, es diu. El que intentem fer és no competir en el mateix premi tots dos. Ara, quan un, per exemple, i jo, per exemple, no diré quin, però algun d'aquests que ara jo he guanyat aquest any, segurament ell ara aquest any que ve optarà.
perquè també té dret a optar. El que sí que ens agrada és intentar no anar a l'hora, tots dos, en aquest cas. Però ella també té, ja he dit abans, té menys temps i jo li estic insistint molt i ho faré perquè d'aquí un mes es catx-li que duca el termini d'un i vull que un llibre que té entre mig i tres quarts fet vull que el presenti a veure si ella també el pot obtenir d'aquests premis
hi ha macos i que també ajudarien a la seva trajectòria, també. Doni-do, doni-do. Escolta'm, una cosa, no ho hem dit, però en el de Gineseu, la portada, doncs, és una de les pintures de l'Israel, que la veritat és que...
A nosaltres ens vam fascinar quan vas fer aquella exposició. Sí, sempre intento... A veure, aquí a Funoll, per exemple, a Taires, no he pogut perquè tenen ells ja un... Una línia, no? Quan l'editorial ja té un disseny ja marcat i no... I en aquest sentit són molt estrictes, intenten no sortir...
Per exemple, Fonoll és molt bonica perquè juga, per exemple, els damans de les lletres sempre són molt grans, a coberta, però juguen amb els fons, el color de fons i el color de les lletres. Sempre sol ser amb les guardes dintre posant grans els títols. Tenen una estètica molt marcada i aquí a vegades tens molt poc marge. Pots triar el color, sí que me'l van deixar...
Triant a mi, que vaig triar aquests grocs, taronges, que són a la línia. Més terrossos. Terrossos, no? Que són una mica la línia dels altres, exacte. Com està dedicat a l'islam i tal, doncs, bé, recordaria una mica el desert, no? Aquesta tonalitat. Sí, també això m'ha dit la Cristina, és un color molt àrab, també, aquest. Sí, sí. Sí, és dedicat a l'islam i a la gran cultura literària.
que tenen aquesta gent, que és una cultura magnífica, cultura àraba. I la Margarida Castells, que és la traductora de les mil i una nits en català, doncs també ens ha ajudat, ens ha ajudat molt amb... Bé, que no sortís cap errada. És a dir, jo escoltaré l'autoritat de la... Això a Fonoll ho vaig dir, la que mana en temes àrab és la Margarida Castells.
L'Israel ha fet allò una crida perquè tant l'Ajuntament com des de la biblioteca els tinguin allò ni que sigui com a autors locals adoptius. Actes adoptius, autors locals, perquè si no passa que quan una persona se'n va d'una ciutat i se'n va a una altra, si la ciutat que l'acull no pot arrelar allà es queda com una mica exiliat, orfada. Jo tinc la sort que tinc Badalona, per exemple, i molta obra meva ja l'havia fet allà.
Per tant, que també és veritat que l'autolocal d'un lloc no impedeix ser-ho d'un altre, si vius a dos llocs, per exemple. Però, clar, en el cas de la Cristina, que va marxar de Barcelona i té el gruix de la seva obra feta aquí, llavors això li causa un... perquè gaire no té ni Badalona, ni Barcelona, ni de moment...
Mollet, no? Llavors hem d'intentar que la realitat... Ho dèiem també en el sentit que l'israeler ens ha dit, no sé si que ara al setembre o quan, diu, m'agradaria fer una presentació conjunta de tots aquests llibres, no? Sí, perquè és clar, sis llibres no pots fer anar a la gent sis vegades, perquè ja costa molt fer... Llavors, sempre, si en fem més d'una...
però sempre es faran amb els llibres junts. Potser en fem una a Mollet, una a Barcelona i un a algun lloc, però sempre amb els llibres junts, no fent anar sis vegades a la gent d'un lloc per cada llibre, no? També és d'hi abusar. Doncs tant de bo allò us puguem veure per la via de Sant Jordi, aquí a Mollet del Vallès, una manera, jo també, que l'oportunitat perquè la ciutadania pugui conèixer l'Israel i la Cristina...
que la veritat és que són prolífics, jo diria, en el que és la realització de poemaris. Vull dir que no sé com t'ho fas, Israel, la inspiració. No, ja dic, evidentment el primer de tot és tenir temps, que això és el principal per escriure. Després és veritat que hi ha gent que té temps
I hi ha gent més lenta o més ràpida escrivint o component música, per exemple. Tenim un cas eminent, per exemple, un dels compositors d'òpera que a mi més m'agrada, que és Puccini, és un autor que té relativament molt poques obres per a un compositor d'òpera.
Agafes Verdi, o agafes Rocini... Pucini té escasses 10, 12, vull dir que per un... Però clar, era un compositor lent, en aquest sentit, però clar, això tampoc vol dir...
no intens, no? Llen però magistral. Jo tinc temps, per una banda, i després segurament una facilitat més que potser em permet escriure més ràpid. Però bé, això ja és cosa... Israel, ens anirem trobant, si no a la ciutat, davant d'aquests micròfons. Ja tornarem a parlar-ne. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Felicitats novament. Gràcies. Adéu-siau.
Els núvols han tapat el cel, les meves pors volant el vent. Sé que vindran dies millors i que aniré sumant errors. Que el més valuós que tinc no es pot comprar i el que em fa feliç ho tinc a tocar. Ho tinc just al meu davant. Però avui em sento fràgil i sé que potser tot va bé però ara em costa de creure.
He de deixar que corri el temps per poder ser-hi aquí.
Em sento fràgil i sé que potser tot va bé.
Avui en l'espai dels veïns, que sostenim allò trobada amb les diferents associacions de veïnes i veïns de Mollet del Vallès, és el torn de l'associació de Santa Rosa. Tenim la seva presidenta, la Teresa Prades. Benvinguda, Teresa. Bon dia. Que venen carregats allò d'èxits...
No? D'inici d'any, perquè, clar, ha estat fa escasses setmanes, no? Allò, el carnaval, bueno, ja ha passat un mes ben bé, com aquell qui diu, aquí a Mollet del Vallès s'arrencava, però després heu tingut altres participacions i crec que ha anat prou bé, no? La setmana següent vam anar a Calella i l'altra a Tossa.
A Calella hi havia 35 compasses, vam quedar al número 15, i a Tossa també n'hi havia un fotimer, 20 i escaig, l'any em sembla que n'hi ha hagut més, i vam quedar quarts, vull dir que estava bé. Molt bé, eh? Sí, sí. A Tossa anem a rebentar la disfressa, perquè és l'últim, llavors si es trenquen coses no passa res.
Ah, sí? Sí, sí, clar, que ens és igual si tenim premi, o sigui, si tenim premi, perfecte, no?, perquè ja anem amb la idea de que, a veure, que és molt difícil, allà tirem cap a casa sempre, i anem a, doncs, a disfrutar. Ara ho entenc, perquè a mi algú m'ha comentat, diu, sí, m'han passat imatges allò que estava anant com un sambódrom o un altre així, i que us ho vau passar allò. Exacte, allà, quan s'acaba la rua, fan com un sambódrom, que també és concurs amb...
coreografies, i llavors hi ha música, hi ha menjar, hi ha festa, i els nostres van tancar el local, diguéssim, els van fer fora, pràcticament, vaja. Evidentment, el Carnaval, jo diria que és com una mena de l'Associació de Veïnes i Veïns de Santa Rosa, és una manera també que hi hagi persones que vulguin formar part de l'associació, perquè és un dels requisits
Exacte, no, no, per sortir de la comparsa s'ha de ser soci, evidentment. S'ha de ser soci i s'ha de participar en les altres activitats de l'associació, que no només és carnaval, sinó que hi ha la catifa, hi ha les xerrades amb els diferents regidors, alcaldesa, bla, bla, bla, policia, i llavors hi ha la festa de tardor i la rebella, vull dir que és una mica més tot, no? I la feina que es fa a nivell social del Bep al barri. I la gent compleix? No. No.
No, ya te digo que no.
No, la gent va... La gent és el reflex de la societat que tenim. Jo, jo, jo, jo i jo. Llavors, jo faig el que a mi em convé, vinc a Carnaval, i sí que és veritat que hi ha gent de Carnaval que participen en la resta d'activitats, però hi ha una gran part que no. Això és... I això és un tema que voleu tractar? És un tema impossible de tractar, perquè jo crec que va lligat al fet... A veure, parles amb altres comparses,
i siguin associacions o no i tres quartos de lo mismo. Algunes que s'han posat a dir el que no ve a treballar paga més. Vull dir que és un mal de la societat. Jo crec que cadascú va per ell i no hi ha una consciència de dir ostres estàs en un grup i si vols mantenir això hi ha una sèrie de coses que també s'han de fer i al final sempre acabem sent els mateixos.
El que sí que és cert, jo deia que era com el vostre book insígnia, i és veritat que aquelles associacions de veïnes i veïns que tenen més nombre de socis, que tenen més activitat, són perquè acostumen a tenir alguna cosa que treu. I us posava d'exemple a vosaltres per Carnaval, però per exemple l'Associació de Veïns de Planellador, que també té un local molt ample,
Fa moltes activitats i això els està generant també un increment important de socis i sòcies. Evidentment, és una manera de treure la gent d'on es... Clar, nosaltres per què no ho fem? Primer perquè el local que tenim no ens permet fer això. Vull dir, ens pot fer petits tallers algun dia, no? I a més a més, clar, els que formem la Junta, tots treballem. I el treballar a tots no ens ho podem permetre.
Llavors, quan tu fas activitats aquestes que veus que en el barri l'agència apunta, o fora del barri també, doncs això és el que manté l'associació. Heu tingut trobada allò de... Sí, la setmana passada... Amb la regidora? Amb la regidora Marina Escribano. Vam quedar la setmana passada, ens va venir a explicar... Bé, el que fem és un feedback, com que ja fem reunions anteriors, se'ls prenteja una sèrie de coses, llavors...
Ella quedem i aquí hem avançat, aquí no. Vam estar parlant del POUM, que al final es va decidir, a través del pacte que vam fer amb socialistes, la zona de pins on havia d'anar locals i així, això es manté verge.
I a la zona que està al costat de la residència d'Avis, que allà s'havien de fer no sé quants edificis, allò ha quedat que serà per algun equipament, un equipament sanitàri o educatiu, i que el màxim seran tres plantes. Vull dir que ja... S'ha avançat alguna cosa en les demandes que vosaltres feien? Sí, això ja ho sabien, eh? Vosaltres allò... Recordo que havíeu fet una plantada com de creus, no?
Sí, encara les tinc les creus. Reivindicant allò que no s'edifiqués. I vam plantar arbres també, que els arbres hi ha alguns que no estan creixent perquè des de sempre, des del minut que vam fer al·legacions i tal, allà vam dir, allà va haver-hi uns verds, van veure terres que estaven contaminades, que no sé d'on venien,
que es va fer una denúncia també i aquells arbres allà no creixen, i això que s'han regat i no és una qüestió que no tinguin aigua. En alguna zona sí, però ara hi ha nosaltres que a pobres no es xiquen el cap. Llavors us van comentar això, que de fet ja us ho havien avançat, ja teniu coneixement... Sí, sí, però ara ja era definitiu.
Més coses que vau parlar. Vam parlar... Us han fet asfaltatge d'alguns carrers? Hi ha una programació que ens va estar explicant que hi havia una programació per asfaltar determinats carrers. A nosaltres ens han fet l'Alvarez de Castro un tros, el Francesc Lairet també un tros...
I ara hi haurà dos o tres punts que també es farà. I us han fet això dels coixinets berlinersos, alguna cosa que... No, o sigui... Que havíeu demanat, no?, en algun espai. Sí, hi ha un punt en el carrer Sant Francesc, en Sant Agustí, que allà hi havia... Els que pujaven, diguéssim, tenien un C del Paso, però, bueno...
Molts no el feien i algun accident hi ha hagut. Llavors vam parlar d'això i ara el que han fet és en el carrer Sant Francesc han posat un stop. Amb la qual cosa jo crec que va millor i de fet li vaig comentar que anava molt millor perquè llavors els que venen de la farinera no s'embalen.
han de frenar perquè hi ha l'estop, i els que pugen, sempre hi ha algun que, tot i pujada, agafa carrerilla, però, bueno, crec que més endavant d'anar a aquest carrer hi posaran també un coixí berlinès. El que passa és que els coixins berlinersos aquests, la gent passa a bo gostat. Si no hi ha cotxes aparcats, l'esquí van i punto. Ja. I... Ai, anava a dir una cosa, m'ha anat al cap. No ho sé. Vam estar parlant del tema dels contenidors,
Realment, al nostre barri, exceptuant alguna vegada que vénen gent de fora i deixen allà trastors vells i tal, en general la collida d'escombraries ha funcionat molt bé. Vull dir, no hi ha acumulació. Al principi sí que hi havia alguna gent que anaven a la nit i ho deixaven allà,
Però ara fa una temporadeta que bé, vull dir que nosaltres en aquest sentit bé. S'ha dit que la gent s'està comportant cívicament. Sí, en el nostre barri sí. Això està bé. I no hi ha hagut allò que em venen de pratolada, allò de... Perquè en alguns barris se'ns consta que sí que s'ha malmès algun contenidor.
Que jo sàpiga, no. No recordo. En la zona on em moc jo, no. I allà a les piscines diria que tampoc. En els nostres barris diria que no. En els altres barris sí que hi ha hagut alguna cremada.
I això, vau fer repàs de temes que potser havíeu tractat en anteriors reunions, i no sé si heu proposat o heu demanat alguna cosa nova, perquè sempre que es tenen... Cosa nova, no. A veure, a mi m'agradaria... Bé, clar, és un punt conflictiu, també, és l'àrea de Sant Gervasi, que a les 8 del matí, a les 9, a les hores de sortida, allò és campi qui pugui, no? I hi ha unes cues que... Ahir sí que es va plantejar algun canvi de carrer, però això és molt complicat de fer.
I llavors el que sí que m'agradaria a mi és un camí paral·lel de la Via Ronda, perquè la gent va als pinetons, i sí que en un tros que hi ha el Campus Fundació sí que hi és, però després es queda allà parat. Que també, una altra de les coses que es va parlar és que, clar, demanes, per exemple, jo demano aquest caminet perquè la gent pugui passar, pugui accedir, però llavors què trobes? Que on arriba la gent hi ha merda.
És així. Ah, perquè són bruts, es refereixes, clar. No perquè hi arribi la gent allà i s'hi trobi merda, sinó que la gent embrutem. Bossa, es menja, bueno, és una cosa... Llavors, al final, a vegades et fa por dir, bueno, doncs fem això per la gent, i per què? Si després, si accedeix les persones, és probable que acabi tot ple de brossa.
Perquè tant a banda de l'hospital com a la banda de Pinatons, que també hi ha un trosset que es pot caminar, allà és fatal. On aparquen cotxes, t'asseguro jo que en brossa n'hi ha. Llavors al final dius, bueno, què es pot fer amb l'incivisme? Vau anar a la festa de l'arbre, a Pinatons? No.
No, perquè estic d'acord que es plantin arbres, però el que no em sembla bé és que després no es mantinguin. Jo hi veig cada dia els piratons al matí. Ja he vist aquells abrets. L'última tongada que es va fer, la tongada anterior, que em sembla que també ho va organitzar a la Casal Cultural, estan tots... Organitza l'Ajuntament amb la col·laboració del Casal. De fet, a nosaltres, aquí a la ràdio, ens va venir el responsable del tema urbà, no? De parts...
I ens deien que tot està molt estudiat de per què es planta segons quines espècies, que hi ha un manteniment... Això no en tinc dubte, però el manteniment m'ho poso entre cometes. Hi ha trossos, a veure, jo hi veig cada dia, i els abrets que es van plantar l'altra vegada ja fa un any haurien d'estar una mica més, i allà estan pobrets, alguns han mort... Igual és que ha plogut massa...
I s'han allò podrit les arrels. No, és que abans de ploure ja estaven morts. No t'estic parlant de fa dos mesos, t'estic parlant ja de l'estiu. A l'estiu ja tots feien una cara perquè no hi ha... Això del manteniment, no hi ha manteniment. I el manteniment que hi ha és minso.
I jo ho entenc, perquè amb la quantitat de zona que hi ha verda, hi ha poca gent per fer-ho. Llavors, si tu tens poca gent, al final, si tu tens quatre persones que han de cobrir una àrea molt extensa, fas el que pots. Què teniu ara per endavant, Teresa? Has dit allò el tema de les catifes, però això serà cap al mes de juny, no? Sí, el que passa és que ara estic organitzant... Aquest any faré un taller de flors amb escurapipes.
i segurament faré en Setmana Santa i algun altre dia, la gent de l'associació. I llavors estem, bueno, estem en el carnaval, llavors farem la rebella, hi ha la barbacoa solidària, i hi ha la tardor... També participareu, que portareu la geografia del carnaval? Sí, sí.
Evidentment, no tota la comparsa. Bueno, espero que vagi la meitat de la comparsa. Si va, diguéssim, si van un 25%, serà com la Champions. A veure si l'aconseguiu, perquè aquest any a més és el de ser aniversari de la Barbacoa Solidària. Després de Setmana Santa tenim la reunió de fer valoració de Carnaval i fotrem una mica de canya.
Molt bé, molt bé. I llavors també, hi ha aquest taller de pipes? No, de pipes no, d'escurapipes. D'escurapipes, què és això? Saps els espumillones de Nadal? Sí. Però amb petitó, que són uns pals que brillen. I això perquè és el que voleu fer, eh?
Perquè es poden fer, ui, es poden fer molt tipus de flors, margarites, girassols... I és per preparar de cara a la catifa. Sí, perquè normalment a la catifa nosaltres tenyem la sal, llavors també hi posem floretes, també hi posem els clavells que ens dona el casal cultural, i aquest any vull fer una part important que siguin flors fetes a... Clar, les podria fer amb molts materials, però com que hi passen per sobre, doncs faig amb algú que sigui tubet. I ja heu fet disseny, també? Sí, sí, sí.
No demanarem de què, perquè ens sorprengui a tots. El que passa és que aquest any farem una sola catifa. La dels nens crec que no la faré. Perquè al final tampoc tenim tants nens i tothom té coses i llavors per fer-ne... El que diem, sempre acabem sent els mateixos, ens fem grans i és molta feina llavors. Ui, Teresa, ja et sento a dia jo ens fent grans. Bueno, és que és una realitat. La veritat.
Clar. I sort d'això. I sort d'això, que els grans encara tenien més energia que els joves, ja t'ho dic. Teresa, ho deixem aquí. No sé si vols apuntar alguna cosa més. Heu fet assemblea? Fareu assemblea? Ostres, no. Ui, ui, ui. Doncs una cosa, allò que t'emportes de deures perquè feu assemblea... És que dóna molt pal fer-ho.
A veure si la propera que ens trobem en aquests micròfons amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Santa Rosa ens comenta jo la Teresa si hi ha hagut aquesta assemblea o no de valoració. Ho deixem aquí, Teresa, que vagi molt bé. Adéu-siau, gràcies.
Fins demà!
No, no, no, no, no, no.
Potser encara no sabeu ben bé què fer aquests pròxims dies, de manera que tots els dijous, en el Posa de les Piles, el que us proposem és comentar-vos les activitats que des d'avui fins dimecres de la setmana vinent tindran lloc a la nostra ciutat. Aquesta és l'agenda que en el dia d'avui ens ofereix el nostre company, en Josep Casas Noves. Molt bon dia.
Bon dia. Una setmana més arriba aquí al Piles l'agenda per fer un repàs a les activitats programades a la nostra ciutat. Des d'avui i fins dimecres 25 de març.
Comencem l'agenda amb l'exposició Biodiversitat a les Conques del Bassós i la Tordera, la riquesa biològica i el valor dels nostres rius. Es pot visitar fins al 3 d'abril al Centre Cívic de Can Borrell. Organitza l'Ajuntament de Mollet, Fundació Ribus i Diputació de Barcelona.
Continuem amb una altra exposició que podem visitar. És textures cremades. L'art del pirogravat. Obres de Benito Ortega i Sílvia Sánchez. El pirogravat és una tècnica artística i artesanal que consisteix a decorar superfícies de fusta, cuir o paper, cremant-les amb un pirografe. Es pot visitar fins al 30 d'abril al Jadoner. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Ara us proposem l'exposició de Cesbas, una mostra commemorativa d'un dels artistes que ha deixat una empremta més important a Mollet del Vallès. Es pot visitar fins al 18 de maig al Museu Avelló, que organitza l'Ajuntament de Mollet.
I per acabar amb les exposicions tenim l'aparador a càrrec de Jonas Forcini. L'exposició de Jonas Forcini, fotògraf i artista visual, la seva obra com a autor se centra principalment en qüestions ambientals en el medi marí. Es pot visitar fins al 5 de juliol al Museu Avelló, que organitza l'Ajuntament de Mollet.
Xerrada. Conversa amb els fills de la pintora Aurora Gassó per conèixer la part més personal de la seva obra. La xerrada serà coordinada per la comissària Susana Portell. Dijous 19 de març a les 7 de la tarda al Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Continuem amb el club de lectura en francès, Memorie des Filles, d'Anne Hernou, a càrrec de Carles Estrada, de l'Escola Oficial d'Idiomes de Mollet del Vallès. Divendres 20 de març, a les 5 de la tarda, a l'Escola Oficial d'Idiomes. Organitza l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Ajuntament de Mollet.
Continuem amb el club de lectura, però en aquest cas amb anglès. Breakfast at Tiffany's, de Truman Capote, a càrrec de Natàlia Nefedova, de l'Escola d'Idiomes de Mollet del Vallès. Divendres fins de març a les 5 de la tarda a la Biblioteca Camp Molar Jordi Soletura. Organitza l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb divendres 20 i el The Picture Show Cineforum, One Million Years. En temps prehistòrics, els homes es guien pels seus instints de supervivència, competint contra grans depredadors i les tribus rivals. En una, Tumac és expulsat del seu clan, el poble de les Pedres, per haver-se barallat amb el seu pare.
Després de vagar durant dies, és salvat pel pacífic poble de les Conquilles. I allà Tumac s'enamora de Leona, una de les membres d'aquesta tribu. Serà la projecció a tres quarts de deu de la nit al centre cívic de Camp Antiquet. Organitza Amam.
Presentació dels equips de competició del club esportiu Mollet Team. Dissabte 21 a les 9 del matí fins a les 2 del migdia a la pista exterior del pabelló municipal d'Esport Riera Seca. Organitza Mollet Team. També per dissabte 21 de març tenim el mercadillo de segona mà de 9 a 2 del migdia a la Rambla de la Unió. Organitza l'associació social del rastrillo de parados de Mollet.
Seguim amb l'itinerari, el poble nou, entre la modernitat i la història. Allà avant de la ciutat vella, en antigues iacunes i junques, fa molts i molts anys va néixer el poble nou. A poc a poc va anar creixent amb terres de conreu i caça i al segle XVIII va començar una transformació radical.
Dissabte 21 a les 10 del matí des del Lladoner. L'activitat té un cost de 7 euros. Pagament en targeta. Servei d'autoguia per evitar aglomeracions. 3 euros. Pagament en efectiu. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Homenatge a Albert Milà i la presentació del llibre Lo mejor del universo, de Constante Calvo. Presenta l'acta la doctora Nicole Alevieva. Dissabte 21 a les 5 de la tarda a la Sala Fiballer. Organitza Modesterapia.
Seguim amb 17-21, que tenim la ballada a Sardanes amb l'arribada de la primavera a càrrec de la Cobla, ciutat de Girona. Serà a dos quarts de sis de la tarda al Parc de les Pluneres. Organitza tradicions i costums.
Continuem amb el 18è cicle de Cinema Cubà, Cubanes, guardianes de la revolució. El documental rescata el rol jugat per les dones tant a la lluita guerrillera com a l'esdevenir de la revolució, fins a arribar a l'actualitat. Serà dissabte 21 a dos quarts de sis de la tarda al Centre Cultural La Marineta. Organitza Mollet en Cuba.
Vall de la gent gran, diumenge 22 de març a dos quarts de sis de la tarda a les Plais Sant Jordi. Organitza l'associació de gent gran de les Plais Sant Jordi. Seguim amb la xerrada La Protestante. Ojos azules, corazón rojo. Paco Niebla ens presenta el resultat de dues dècades d'investigació. La biografia de la seva àvia, Àngeles Iglesias Rebollar. Una valenta dona gallega comunista, sufragista i feminista.
a qui li toca viure una de les èpoques més convulses de la història recent d'Espanya. A càrrec de Paco Niebla, periodista. Dilluns 23, demà a les 6 de la tarda a l'Ateneu Gran, espai de formació per a la gent gran. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Acabem amb el club de lectura Mirada Lila, después de muchos inviernos, de Marian i Zaguirre. Dimecres 25 a les 7 de la tarda a la Biblioteca Camp Molar Jordi Soler Tura. Cal inscripció prèvia. Organitza l'Ajuntament de Moller.
I fins aquí les propostes que us oferim per aquesta setmana a l'agenda. Música Música
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El govern ha aprovat de manera extraordinària un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros per cobrir despeses inajornables mentre no hi hagi pressupostos vigents. Aquest mecanisme permet gastar diners ja recaptats via impostos sense haver de sol·licitar crèdit. Ho ha explicat fa uns minuts la consellera d'Economia i Finances, Alicia Romero, en compareixença.
Acabem de fer Consell Executiu extraordinari per fer efectiva el que ahir anunciava el president, que és intentar cercar més temps per poder tenir els suports necessaris per aprovar uns pressupostos per a Catalunya aquest any 2026, que és l'objectiu del govern.
poder posar negre sobre blanc de quin és el nostre full de ruta, quines són les nostres prioritats per aquest any 2026, i ens hem donat més temps per poder acordar-ho també amb Esquerra Republicana, que saben que és un dels socis d'investidura. El suplement també servirà per atendre els creixements de despesa de la Generalitat, per exemple, l'augment de les prestacions per ajuts al lloguer i per les despeses vinculades a compromisos i plans plurianuals, com ara les bonificacions de transport públic.
I avui nova jornada de vaga de mestres i professors per reclamar millores laborals i mostrar el seu rebuig a l'acord del Departament, Comissions Obreres i UGT. Avui estan cridats a vaga els docents del Maresme, el Vallès Oriental i Occidental i també de les comarques de Girona. Pel que fa a les afectacions en aquests moments a la mobilitat, s'han aixecat ja els talls a l'ASA 58 i
Entre Sant Quirze del Vallès i Sabadell, també els de les C32 a Mataró. També s'han tallat aquest matí la Nacional 2 a Tordira, les C60 i les C65 a Llambilles. Ara al matí hi ha previstes manifestacions a Mataró, Sabadell i Girona i per la tarda hi ha una concentració davant la seu del PSC al carrer Pallàs de Barcelona.
I pel que fa a la resta d'afectacions en la mobilitat, reoberta ja la C51 al Vendrei, que ha estat tallada per un accident. A banda, un accident a hores d'ara a la C32 a l'Illa, deixa un carril tallat i provoca circulació molt intensa i retencions importants en aquest punt. També retencions a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat a la C58 entre Montcada i Barcelona. I finalment també hi ha cohes a la 2 a Sant Joan d'Espí i a la B23 a Sant Feliu de Llobregat.
I també tornant a la vaga avui els metges per reivindicar millores laborals al Departament de Salut. És la vuitena aturada des del mes d'octubre i el Sindicat de Metges adverteix que les convertiran en indefinides si no obtenen una resposta. Entre les demandes principals, que s'acabin les guàrdies de 24 hores.
I 8 menors van ser traslladats als centres sanitaris en estat menys greu per una intoxicació causada per la barreja accidental de productes químics a la piscina municipal de Rubí. A conseqüència, Protecció Civil va posar el pla Procicat en pla alerta. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
¿Conoces el restaurante Fresh House de Mollet? Oferta variada de brunch, hamburguesas y platos creativos. Cocina abierta de 10 de la mañana a 12 de la noche de martes a domingo. Fresh House en la calle Alsem Clave 19 de Mollet del Vallès. Combinamos calidad y modernidad. Consulta nuestra carta en Instagram. Vive una experiencia diferente en Fresh House Mollet.
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els 7 dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Obrim la porta de l'espai del Ba de Lletra al Posat Les Piles, aquest espai on intentem fomentar la lectura. Pensem que és una riquesa que tots haurien de tenir. Així que cada setmana tenim conversa, bé des de la Biblioteca de Can Mola, Jordi Soletura, bé amb el llibreter en Carles Penya. Avui conversarem amb en Carles, el tenim a la llibreria.
i ens ha fet una tria de llibres, que és el que comentarem el dia d'avui. Per si esteu allò pensant, ai, ara quin llibre agafo, doncs nosaltres us anem allò donant-me idees de les darreres novetats editorials. Molt bon dia, Carles!
Hola, bon dia. Com estem? Estem bé. Estem bé. Estem castigats, eh? No hi ha manera que vinguis, no? No hi ha manera. No, no. A veure si he passat alguna cosa. Ah, doncs mira, potser ho hem d'estudiar, no?
A veure si ha passat allò setmana santa, eh? Encara que ha de vindre... Setmana santa cada santa és complicat, eh? Clar, perquè tindrem Sant Jordi, no? Sí, sí, però bé. De fet, segur que ja esteu allò fent comandes, no? No, no tan sols l'estem fent, sinó que ja... Ja estan arribant. I d'aquí...
per això no puc venir tampoc. Home, però sí... Estic col·lapsats de caixes. Clar, ja hi ha. Potser ja haureu de sortir fora. Sí. Carles, anem a comentar jo aquestes propostes literàries que ens has fet arribar. Començarem jo per aquest d'un assumpte familiar de la Claire Lynch. Claire Lynch, sí.
Mira, és la primera novel·la, aquesta autora, una autora de Regne Unit,
i la novel·la passa a principis dels anys 80 a Anglaterra. El protagonista hi ha diversos protagonistes, però és en un poblet i la Dawn és una dona que està molt jove, casada, amb un home i amb una criatura molt petita,
Té una vida bastant monòtona i un bon dia coneix la nova mestra del poble i entre elles hi ha una atracció...
i, de fet, ella deixa el marit i se'n va viure amb la Hazel, que és la mestra. Llavors, la novel·la parla dels problemes... Pensem que està en un moment... Està a l'Anglaterra de...
i tots els problemes que ell es troba pel fet de ser mare i deixar el seu marit i anar-se a viure amb una dona, i tots els problemes que té de cara a aconseguir la custòdia de la filla.
que tampoc us volem desvetllar més enllà del que us hem dit, de què va la història, per no aixafar-vos la guitarra, diguéssim. Però sí que la situo en aquest context, que ara, vist des del moment actual, passen coses que a ulls d'avui serien bastant inconcebibles.
En tot cas, sí que crec que el llibre et planteja una dicotomia que és curiós, perquè sempre diu l'amor de mare dels fills, però si has de triar, no? Bé, ella no tria entre una cosa i l'altra. Bé, potser l'obliguen, no?
Es veu forçada a escollir tota una sèrie de temes legals i de funcionament de la justícia en aquells moments que forcen a prendre unes decisions que segurament no són les que ella volia.
doncs aquesta és la proposta que ens has fet veig que la traducció l'ha fet la Núria Saurina també sí i està editat per Periscope en català també en la versió en castellà de literatura en home
Ahà, molt rebeu. Doncs ja sabeu, si teniu allò curiositat de saber-ne què és el que li passa finalment a la Down, en aquesta Anglaterra dels anys 80, de la Margaret Thatcher, i que, doncs, bé, de fet, allò, veient allò ressenyes de premsa, no?, doncs fa referència això a...
en la situació que van haver de viure d'ones lesbianes als anys 80 a Regne Unit. Sí, de fet hi ha una mena de pila que també ens posa bastant en context, perquè de fet l'autora també es va posar en contacte amb diferents associacions que durant l'època havien lluitat per aconseguir aquests drets de la comunitat LGTBI.
Molt bé. Doncs anem per una altra proposta. Carles, la isla. Sí. És en castellà, eh? No és la isla. No, aquesta és en castellà i no hi ha edició en català, de moment. Sí, és d'un autor francès de pares de Còrcega, que és el Jerome Ferrari,
Està editat per Libros de l'Asteroide, en traducció del Pablo Martín Sánchez. És una història que passa a l'illa de Còrsega i a través d'una família, de la família romani, que són uns terratinents de...
de l'illa i que posseixen moltes propietats i veuen com també la seva economia ha anat variant en funció de l'arribada del turisme de masses.
I és una novel·la que, per una banda, ens parla d'aquesta família i com es va adaptant als nous temps, però el Geron Ferrari també aprofita per fer una crítica molt explícita cap a aquest turisme de masses que no només pateix Córsega, sinó que patim a tot arreu. A tot arreu, sí, sí.
i de fet tot gira volta al voltant una de les línies argumentals més que prevalen a la novel·la és l'apunyalament d'un
de l'Alban, Genvei, que és un turista que des d'Illes de París i els seus pares tenen una segona residència de fa molts anys a Còrsega i com és agredit per un membre d'aquesta família romani per un altarcat que tenen en un dels restaurants que regenten.
De fet, això que destacaríem de la novel·la també és aquesta crítica al turisme de masses. Sí, aquesta visió de com va canviant també, no la forma de vida, sinó també el paisatge d'aquests llocs abocats a aquest turisme massiu.
Sí, sí, sí, realment allò, doncs, qualsevol poblet, allò que es posi de moda perquè algú penja les xarxes, és horrorós després. Sí, sí, o qualsevol bar, qualsevol restaurant. Sí, sí, sí, qualsevol cosa. Un raconet de la ciutat, sí, sí. Que deies, ai, tenia un encant i ja, doncs...
Hòstia, el deixa de tenir. Sí, sí, no, no, perquè realment allò ens ho carregem tot, eh? Els éssers humans. Sí, sí, sí, sí, sí, absolutament, sí, sí. Hi ha vegades, o quantes vegades no vas, no, per Barcelona i veus unes cues tremendes en algun lloc que dius... I, bueno, pel sols fet que...
que algú a xarxes ho publicita i ho recomana. Sí, sí, la veritat és que sí. Bé, doncs, la isla d'en Jerome Ferrari és la següent proposta. Tenim una altra que també parla, en aquest cas, de la memòria de la Terra. Sí. Són uns arrelats, crec, no? Sí, i es diu tal qual, la memòria de la Terra, està editada per l'Avents,
i en prou de la Roser Bernet. Són uns arrelats de diferents autors, tots ells prou coneguts, des de la Núria Vindich, el Raül Garriguesait, el Josebel Waimuni, la segona Scrave, que són històries molt curtetes, on es parla del vincle amb la Terra tan...
En alguns casos terres d'acollida i en altres casos terres que pel que sigui has hagut de deixar perquè has hagut d'emigrar. O també en algun cas en llocs on has hagut d'anar, on has anat a vacances o on has anat a treballar de manera puntual, com és el cas del relat, per exemple, de Raül Garrigues Ait, que ens fa un relat de quan va estar...
una temporada a Califòrnia. I és molt interessant perquè són diferents punts de vista i sempre buscant aquesta relació amb la Terra i amb l'espai que es rodeja.
Quina opinió et mereix, allò, aquestes obres així col·lectives? T'ho dic perquè no fa gaire també hem tingut allò conversa amb un jove periodista d'aquí, de la població, el Sergi, que també està participant allò en edicions de publicacions en els que, amb un tema comú, cadascú l'aborda des d'un punt de vista diferent.
Bueno, aquest... Clar... Segons quins temes no són prou interessants, no? Hi ha d'altres... No ho sé, mires com tu. Bueno, imagino que sobretot és... Si la temàtica està ben triada, no?
I depèn també del punt de vista que reflecteixi l'autor. I també depèn molt de com els autors facin aquesta aproximació. En aquest cas, que parlem, clar, tots són autors prou...
prou bregats ja, vull dir que tenen molta experiència a nivell de narratiu, perquè ja han publicat molt, perquè té una qualitat literària molt contrastada. I també aquesta relació amb el paisatge, però també amb la memòria, perquè qualsevol paisatge també té una memòria
que han anat adquirint a través dels anys, no?
Clar, de fet, veig que la ressenya de l'Avens posa la memòria de la Terra no és eterna ni garantida, només per dir-ho, si algú se'n fa responsable, la converteix en paraula i la transmet en forma de literatura, no? Sí, sí. És una frase molt encertada i que també reflecteix molt el sentit d'aquesta obra col·lectiva.
Doncs la memòria de la Terra és la següent proposta. I anem per una altra que, a més a més, crec que tindreu presentació, si no va xerrada, dilluns, pot ser? No, el dia 25, dimecres, no? Ai, el dimecres, el dimecres, dia 25. Perdó, perdó. Sí, a les 7 de la tarda, aquí a la llibreria. Parlem de Cuinem, una proposta d'en Pep Salsetes. Un català per a tota la família del Pep Salsetes.
amb il·lustracions del Daniel Soms i això està editat per Rosa dels Vents. És un llibre... No, no, dic que jo havia vist allò que sortia, aquesta novetat editorial, i que sobretot s'adreça als infants, allò per cuinar en família, una cosa així, no? Sí, de fet, aviam, és un receptari de cuina tradicional catalana,
que també seria per tots els públics, però està especialment adreçat als infants, perquè a més a més té aquestes il·lustracions del Diners Som, que fa que, perquè hi ha vegades que els llibres dels receptaris per adults
visualment són alguns una mica espessos. En aquest cas, les il·lustracions també ajuden molt a entendre com va la recepta,
i amb unes explicacions molt concises i molt espaiades. Per tant, podríem adreçar infants bastant... o per cuinar una manera també de compartir un temps en família dins de la cuina, elaborant plats molt tradicionals i que tots coneixem.
I és una bona manera també perquè també aquesta cuina catalana tradicional es mantingui. De fet, veiem allò, diu, plats tan emblemàtics com fa vessar la catalana, el fricador, les mandonguilles amb sípia. Diu, i si n'hi ha de mandrosos, doncs que també hi ha com petites llegendes i anècdotes que acompanyen a cada recepta?
Sí, cosa que també fa això, vull dir que a l'hora de compartir-ho també a nivell familiar, que també sigui un moment d'aprendre també llegendes tradicionals, cuina tradicional amb llegendes catalanes. De fet, a més a més...
A part d'una petita introducció, també hi ha un apartat per aprendre tècniques bàsiques i també vocabulari bàsic, per exemple, bullir.
ofegar, fregir, sofregir, que són termes que et poden anar sortint al llarg del receptari i que de vegades pot ser que no ho tinguem ben clar que és cadascun d'aquests termes. I després el receptari està dividit en diverses parts, tens una part de sopes,
hortalisses i ous, salses, cuina de mar i muntanya, peixos, carns i postres. O sigui que podem fer que d'una tacada podem fer un menú ben complet. Molt bé, és que m'estic jo aquí entretenint, jo que veig jo les il·lustracions també, que et posa jo la recepta, tots els ingredients, les quantitats, no? Sí, sí.
Vull dir que... Fantàstic. Llavors, també el que deies tu, abans, com a prèvia de cada recepta, hi ha una petita introducció. Per exemple, ara tinc aquí davant, rap a l'all cremat. Diu, les receptes de la cuina catalana en general tenen un títol descriptiu sense massa enjòlit. Diu, la recepta del rap a l'all cremat, com a mínim, crea l'expectativa de descobrir quin gust tindrà, perquè, com tothom sap, l'all cremat té un sabor amargant.
Sortosament no és el cas, ja que tot i que el titular es tracta de caure els alls molt daurats sense que arribin a cremar-se. Una altra curiositat d'aquesta elaboració és que normalment la picada catalana s'utilitza cap al final de la cocció per tal de redonir, enriquir i espacir les salses a la nostra cuina. En el cas de la recepta que expliquem, però, la picada és una part integral del plat.
De fet, la picada és un d'aquests conceptes que t'explica al principi en aquest petit apartat de tècniques de la cuina catalana. Molt bé. Ens agrada. Escolta'm una cosa. El dia 25 a les 7 de la tarda crec que la presentació anirà a càrrec d'una altra cuinera d'aquí de Mollet, de Gallecs en concret, la Marina Donyac. Sí, la presentació... De fet, ho plantegem amb...
Com una conversa entre els dos, que a part de ser tots dos cuiners, doncs ens consta que són amics i que de fet han compartit algun projecte comú. I tots dos són dos grans divulgadors de la cuina tradicional aquí a la comarca. Perquè recordem que el Pep Salsetes és de Santa Eulàlia-Ronsana.
Sí, sí, el Pep Salsetes viu a Santa Eulàlia, a Ronçana, nascut a Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. Això és on balles d'adopció. Exacte, però ja porta molts anys, no? Sí, totalment, tota una vida. De fet, abans el llibre anterior era de l'Hort al Plat, que també n'havia fet amb la mateixa editorial...
Sí, però amb un format diferent, dins d'una col·lecció també de cuina catalana, on també hi ha altres llibres del Ramon Parellada, llibres de l'Ada Parellada i de diferents cuiners. I en aquest cas és un format totalment diferent.
Doncs ja saps, Carles, el dimecres el gorro aquest de cuiner hauràs de posar aquí davantals... En un restaurant. Molt rebé!
Estupendo. Alguna coseta més que vulguis allò comentar, destacar? No sé, teniu algun dels llibres que hem comentat? Teniu allò com a club de lectura? Dels que tenim aquí, no. De fet, no. Ara, mira, no, mira, m'agradaria...
De fet, el proper llibre del Club de Lectura és un que ja hem comentat aquí, que és El somni del Jaguar, del Miguel Bonfoy. I llavors sí que el proper, el que tindrem de cara a l'abril, serà una cançó de pluja dels Joan Lluís Lluís, que, a més a més, el tindrem aquí a la llibreria. Això, si no ho veig, serà el dia 30 d'abril, a les 8 del vespre. O sigui, si teniu...
Ganes també, a banda que ja vindrà la gent que forma part del club, però si teniu ganes de compartir una estona amb un autor prou interessant com el Joan Lluís, tindreu ocasió de fer-ho el dia 30 d'abril a les 8 del vespre aquí a la llibreria. Sempre quan hagueu soproviscut a Sant Jordi, no?
Sí, clar, clar, sí. Esperem que sí. Bé, hem sobreviscut 30 ja. Seria per molt que no poguéssim sobreviure un 31è a Sant Jordi. Però vaja, cada vegada es fa més difícil. Bé, més difícil. L'edat es nota. L'edat no passa allò... Es nota, es nota. Es nota, sí, sí.
Carles, ho deixem ara aquí. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Ens retrobem allò passat els dies de Setmana Santa. Adéu-siau. Molt bé. Que vagi bé. Igual. Adéu-adeu.
D'aquesta manera arribem a la fi del programa pel dia d'avui. Com sempre us diem, gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una molt bona jornada. Ens trobem demà. Adéu-siau.
Fins demà!
Dos quarts, notícies.