Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, seu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet. El posat les files es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui us acompanyen en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem per començar. Com és habitual, us comentarem un parell d'informacions
que tenen a veure, evidentment, amb l'actualitat de la nostra ciutat. Després, què més farem? Avui tindrem com a convidats agents de l'àrea bàsica policial de Mossos d'Esquadra perquè ens volem posar les pilars en matèria de seguretat, tenint en compte...
que estem a les portes de dies festius de Setmana Santa. Així que tindrem dos agents de l'Oficina d'Atenció a la Comunitat, de Servei a la Comunitat, que ens recordaran, perquè farem recordatori d'aquelles coses que hem d'estar a l'aguait a l'hora de...
marxar de vacances o de gaudir d'uns dies de descans, senzillament, encara que ens quedem a la ciutat. Després tindrem representants de l'Associació de Veïnes i Veïns de Gallecs, aquí als micròfons de Ràdio Mollet, l'agenda de tota la setmana, farcida precisament amb activitats de Setmana Santa.
i també tindrem a l'espai del Bada Lletra avui des de la biblioteca Camp Molat, de manera que serà la nostra companya Carla Ramos la que ens farà cinc cèntims d'aquest fons documental que trobem en aquest espai fantàstic com és la biblioteca. Tot això el dia d'avui, comencem.
Avui parlem, precisament des que harem a l'informatiu Molleta el dia, la visita de Laura Borràs a la nostra ciutat, la setgena presidenta del Parlament de Catalunya i presidenta de Junts per Catalunya en el període de 2022-2024, que, com dèiem, visitava la nostra ciutat el dia d'ahir i tarda.
ho feia en el marc de l'acte Dona i Política, una relació perillosa organitzada per Junts per Catalunya Mollet i que ha posat al centre la política femenina, tot parlant de les relacions de poder i el sistema patriarcal que regeix
La jornada ha servit per reunir a simpatitzants i militants que ha permès un debat fluid envers els reptes que encara afronten les dones dins les institucions. Laura Borràs ha exemplificat la situació afirmant que encara no hi ha hagut cap presidenta de la Generalitat de Catalunya i que hi ha estudis que mostren com els homes consideren que el feminisme ha anat massa lluny.
Les xifres sobre les quals avui parlarem són inapel·lables, són contundents. Jo les he posat fins i tot en forma de marcador. Presidents de la Generalitat ens guanyen 135 a 0. Les últimes dades del baròmetre de la joventut ens diuen que els homes consideren que el feminisme ha anat massa lluny i les dades que dona l'ONU és que fins aquí 300 anys no hi haurà igualtat efectiva al planeta.
Com es pot haver anat massa lluny si fins aquí 300 anys no hi haurà una situació d'igualtat afectiva. Per tant, és evident que aquí hi ha molts de mals entesos o una situació que s'ha de combatre amb coneixement, amb educació i sobretot amb consciència col·lectiva.
L'expresidenta del Parlament ha afegit que les dones representen més de la meitat de la població però que encara no ocupen càrrecs de poder en aquest sentit. Ha reivindicat la importància de visibilitzar aquestes desigualtats i treballar activament per erradicar-les.
I canviant totalment de qüestió, us parlem que justament els carrers del casc antic de Mollet acolliran aquest dissabte a la tarda la processó de Setmana Santa que organitza el Centre Cultural Andalús. La presidenta de l'entitat, Xero García, ens ha explicat que la processó està formada per quatre passos, la banda de tambors del centre i les gaites de l'Irmandade. També prenen part una xeixantena de músics de l'Associació de Costalers de Castelldefels i tres saeteros, concretament Xero García,
...ha explicat que són a l'entorn de 300 persones... ...les que participen d'aquesta processó... ...i ha explicat que la participació és oberta a tothom... ...de manera que cada any reben peticions... ...de persones no sòcies de l'entitat... ...que per diferents motius demanen d'aprendre-hi part. Cada any se presta gente a salir de Nazareno... ...bien porque tengan promesa, bien porque no puedan bajar a sus pueblos... ...como nosotros dejamos la ropa, los trajes de Nazareno son de la entidad...
Igual que la gente que se quiere vestir de mantilla, no todo el mundo desde nuestra entidad. La gente le gusta y entonces viene, nos lo pide, la apuntamos y sin ningún problema sale nuestra procesión. O sea que para nosotros ese es orgullo, de verdad, orgullo y en mayúscula de que la gente se preste, de que la gente se acerque, de que la gente nos conozca, que la gente sepa quiénes somos y además participe con nosotros en nuestra procesión de Semana Santa.
La processó de Setmana Santa del Centre Cultural Andalús sortirà a dos quarts de set de la tarda d'aquest pròxim dissabte des del pati de Can Gomà. El recorregut establert és carrer Castellau, Comte d'Urgell, Gaieta Víncia, Jaume I i plaça de l'Església. A partir d'aquí s'inicia la tornada per la baixada de Can Rota, carrers Portugal, Roger de Llúria, de nou Castellau i finalment arribada a Can Gomà.
I ara sí, anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí. Bon dia a un temps força més frascat que no pas ahir. I, de fet, amb aquest vent que ha d'anar bufant a moltes comarques, la sensació de fredor encara serà més evident. El vent molt més fort a gran part del Pirineu, també de les comarques de Girona.
especialment cap a l'Empordà, al igual que a les Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona i al sud de Lleida. Aquest vent que es dones passarà del 100 per hora, especialment a l'Empordà i al Pirineu. Com dèiem, farà baixar la temperatura, però també pentinarà el cel, de núvols importants poquets, alguns a l'Alpirineu, aquesta nit amb alguna nevadeta en aquella banda, i també algunes nubolades, que aquesta tarda i vespre apareixeran cap a les comarques de Barcelona. N'estem pendents a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit.
I never cheated.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Avui en el posat Les Piles ens visiten agents de l'àrea bàsica policial de Mossos d'Esquadra, aquí a Mollet del Vallès, concretament de l'oficina de relacions a la comunitat. Ens havia citat l'Àlex i l'Albert. Benvingut a tots dos. Feia temps que no els teníem en aquests estudis i ens alegra que sigui així. El cert és que ens posem les piles respecte al tema de gaudir dels dies festius de Setmana Santa, que els tenim aquí a les portes, però, evidentment, de gaudir-ne amb seguretat.
Així que els hem convidat perquè ens facin això recordatori d'aquests consells que, tot i que cada any potser són molt similars, doncs paga la pena, no?, allò de tenir-ho present perquè un, doncs, es relaxa i amb el relax, doncs, està molt bé relaxat-se, però passant allò, alguns se'n surt. Intentarem evitar-los. El primer de tot que ens han dit allò en arribar, diu...
El primer que hem de fer és tancar bé la porta. I a mi m'ha fet gràcia aquest comentari que ens han dit perquè diuen, és veritat, hi ha gent tan despistada que tanca bé però deixa les claus posades. Benvinguts, com dèiem. Com estem, Albert? Ben trobat i moltes gràcies per obrir-nos novament les antenes de la vostra emissora. Sí, com comentaves, no explicarem res que no ho hem explicat i ja sabem que la vostra audiència és compromesa i recordarà perfectament les nostres intervencions anteriors.
Però en qualsevol cas, el que comentaves, ara que vénen vacances de Setmana Santa i potser alguns afortunats poden marxar uns dies, recordar el que sempre diem, apel·lar el sentit comú o l'exemple que t'ho posaves, no donar per garantit res. O sigui, automatitzar accions de seguretat, que si jo tanco la porta, vaig a passar la clau. No donar per garantit que simplement amb el passador la porta ja queda segura o que deixo les claus penjades.
Som molt fans de reiterar la gent que siguin, com en altres àmbits de la vida, tenen les seves rutines, que en el tema de seguretat també tinguin anterioritzades les rutines, sense agafar sensacions de por, ni molt menys. Això són xerrades de recordatori...
I el que comentaves, si marxem de vacances, doncs tancar convenientment les portes. També hi ha moltes consideracions... I si no marxem, potser també, no? Perquè, clar, ja les ciutats queden més boïdes. Sí, sí, sí. Amb la qual cosa, potser tu dius, ah, doncs mira, per sortir, fer un vermotet, no? I en aquest període de temps... Correcte. El que ens hauríem de fer és la reflexió pròpia de què em costa a mi passar les claus convenientment. Dos segons...
Per tant, dos segons de prevenció em poden suposar l'estalvi d'un drama familiar, perquè quan entren a casa, més enllà de la substracció d'objectes que puguin haver, han entrat dins de casa teva, i psicològicament i emocionalment no és un fet fàcil. I el que comentaves, tant si anem de vacances com si sortim a comprar, a fer el vermut, afortunats els que facin un vermut, o que anem al forn de pa, tanquem convenientment la porta...
Ara que la primavera ja la tenim aquí, que la temperatura sembla que ja ens vol acompanyar i augmentar els graus.
tanquem les finestres quan marxem. Si hem de ventilar la casa, la ventilem mentre fem dissabte, que allò que antigament es deia, quan ventilem la casa, que sempre hi hagi algú a dins. No donem, sobretot, la gent que viu en un baix o els que viuen en un primer que no donin per garantit que l'accessibilitat és complexa, perquè a vegades fins i tot nosaltres ens sorprenem de l'agilitat que pugui tindre algú
d'accedir a un primer pis aprofitant el reixat del vidre de la finestra del primer o fins i tot per una canaleta de desaigua. I aleshores, doncs això, ser curós, ser molt recurrent a les nostres accions, tancar les portes, tancar les finestres, inclús si anem a comprar.
I com que quan anem a comprar aprofito ja l'argumentari, doncs de la mateixa manera que protegeixo casa meva quan no hi soc, doncs quan vaig a comprar, això ens n'hem afartat de comentar-ho a la teva audiència, doncs tant les senyores com els senyors han de tindre sempre visible i localitzable les seves pertinences.
la bossa de mà de les senyores al davant si pot ser creuada molt millor no me la portin només d'una espatlla perquè a més a més al cap d'una estrabada podem tindre més enllà que em sostreuen els meus objectes puc tindre una lesió important als senyors també els diem com els diem als adolescents el que passa que a vegades no t'escolten massa el telèfon mòbil allò de la butxaca de darrere del pantaló malament entenem que és molt llaminera per segons quines persones que es dediquen allà a apropiar-se dels béns aliens
Anem al mercat setmanal, anem a comprar el peix, sempre tot per la part anterior, res a la part posterior, res de portar la bossa de mà tipus bandolera a un costat. Nosaltres amb l'Àlex, que després ella bondrà una mica més, ens fartem els dimarts aquí a Mollet d'anar amunt i avall pel mercat municipal.
i de fet una de les accions més reiterades que fem és dir-li senyora, està molt bé, però si se la posa davant encara serà millor. És que si no, no arribo al producte, doncs tranquil·la que el comerciant ja li mostrarà el gènere amb tranquil·litat i porta la bossa per davant, com, i acabo, una cosa molt recurrent, que també a vegades això sí que ens sorprèn una mica, potser haurem d'acabar d'insistir en el tema, la bossa demà no es deixa penjar del carro de la compra.
Sí, sí, és veritat que ho hem vist tots. I pensar que estic a un supermercat i que la seguretat està garantida, es pressuposa que no hauria d'estar garantida, però en fi, hi ha un descuit, són dos segons i és complicat. Àlex, sense deixar allò que és l'habitatge, el tema dels marcadors, que també és un tema que sempre comentem en recorrent i que segurament continua vigent.
Sí, el tema dels marcadors, ens podem trobar que potser al nostre domicili, a la porta, és una pràctica habitual que fan els lladres, doncs fan una petita vigilància del domicili, llavors posen un petit, nosaltres l'anomenem així, marcador, que seria un trosset de plàstic que posen al costat de la porta,
o a la part de dalt o a la part de baix. Llavors, aquest plàstic, quin objectiu té? Doncs que si en algun moment el propietari obre la porta, aquest plàstic cau. Llavors, ells poden detectar, si posen avui els plàstics, els marcadors, doncs si d'aquí dos dies encara continua al seu lloc, vol dir que aquesta porta no s'obre. Vol dir que estan de vacances, que no hi ha ningú, que entri i surti del domicili.
Llavors, això ho utilitzen per poder accedir al domicili, per poder fer un robatori. Llavors, el que recomanem, si alguna vegada algú veu un marcador, una cosa que sembla, no?, un plàstic... Sí, una cosa allò... Sí, és plàstic o similar, un petit paperet, una cosa semblant, una mica de silicona o així, llavors que truqui el 112. Nosaltres ens aproparem i llavors veiem...
al domicili, veiem si és un embarcador, si sembla un embarcador, mirarem tota la comunitat, o fins i tot ens serveix molt aquesta informació per si ho hem detectat també en altres comunitats de veïns properes o que no siguin tan properes, però també ens serveix una mica per poder modelar una mica el patrullatge i poder destinar més recursos en aquest lloc, o fins i tot es poden fer esperes, es poden
Si nosaltres detectem marcadors en un domicili que no és el nostre, però és, per exemple, en la nostra comunitat, va molt bé que ens avisem. De la mateixa manera que ens agradaria que algú avici si veu aquest tipus de marcadors, diríem nosaltres, a la porta del domicili. Sí, és molt important, això.
Abans que comentava l'Albert el tema que posem les bosses de mà per davant, que també que siguin butxaques interiors, els homes quan posen la cartera o el mòbil, volíem recordar el tema de les mimosas, que jo crec que ja ho hem dit en altres ocasions. L'Àlex, ens vols comentar, les mimosas, aquelles persones que t'estimen potser massa,
Sí, tal qual. Hi ha una tipologia delictiva, nosaltres diem les mimoses o la taca, que són tipologies molt semblants. En què consisteix? Doncs una persona que no ens coneix, se'ns apropa i en algun moment, doncs,
fa veure que ens coneix de fa temps, sobretot a persones grans, normalment, s'apropen a algú, doncs simulen que la coneixem i llavors amb aquesta, no?, aparença de... doncs se'ns apropen i potser ens abraçen, no?, per això li diem les mimoses, no? O potser fa veure que ens llença alguna cosa, no?, aigua o qualsevol cosa i... Sí, que ens hem tacat. Sí, que ens hem tacat i llavors ens ajuden, fa, no?, se'ns apropen
i ens intenten ajudar, tranquil que l'ajudo per poder rentar-lo, disculpim i tal. Tot és una enganyifa per apropar-se a nosaltres i per portar-los el que sigui. Prèviament ens han vist que tenim un anell, que tenim un rellotge, que tenim un penjoll, el que sigui, que és del seu interès, i llavors això el que fan, s'apropen, ens ho treuen i ho fan amb molta habilitat.
Això hem de tenir en compte que moltes vegades la víctima, la pròpia víctima, diu, doncs si m'han tret l'anell, però m'he donat a casa, perquè ho han fet amb tanta habilitat...
i fins i tot els sembla molt estrany perquè és una nit que no em trec mai, perquè el porto sempre, i fins i tot costa molt treure'm-ho. Doncs ho fan amb molta habilitat. Llavors hem de tenir molta cura de qualsevol persona, com dèiem el Covid, que no ens trenqui la distància de seguretat, en aquell moment era per un tema de salut, doncs és una cosa semblant, perquè si se'ns apropa algú que no coneixem, quina intenció té? Doncs evitar que se'ns apropi qualsevol desconegut.
També hi ha un altre sistema que vosaltres anomeneu la sembra, que això també l'Àlex, que això es dona sobretot en superfícies comercials i no sé si també en àrees de servei, no? Sí, sobretot es detecta en àrees, o sigui, en llocs on hi ha, sobretot en centres comercials, el pàrquing del centre comercial...
És molt habitual que quan una persona acaba de fer la compra, arriba amb el carro, arriba el vehicle, obre el vehicle, llavors és molt habitual que la motxilla on porta la cartera o les dones al bolso el deixen
el seient de l'acompanyant del vehicle, per exemple, o el maleter del vehicle, mentre carreguen, no? Sí. És aquest moment en què els lladres aprofiten, s'apropa un primer autor, diguéssim, i ens alerta, ens diu, sembla que li ha caigut alguna clau, sembla que li ha caigut unes monedes, i realment llencen alguna cosa al terra. Llavors, ens apropem, nosaltres que som les víctimes,
Ens apropem i, ostres, doncs sí que hi ha, però això no és meu. Clar, aprofitant aquesta distracció, un segon autor aprofita per obrir el vehicle, que està obert, és a dir, obrir la porta, agafar la motxilla i marxar, amb un tercer autor que normalment ja està esperant en un vehicle. Llavors, quan nosaltres ens adonem de la història, ja han marxat i ens han portat el moneder, la cartera, el que nosaltres portéssim, o el bolso.
Aquí hi ha una segona variant, un segon perill que també hem de tenir en compte. Que si, per exemple, en el moment de fer el pagament ja ens estàvem veient i nosaltres al posar el codi secret de la targeta no hem estat... No hem tingut la precaució de tapar amb l'altra mà o de tenir una mica de cura que ningú vegi el nostre número secret pot arribar el moment en què tinguin la targeta i tinguin el número secret.
Llavors tot això, si alguna vegada hem de tenir molta cura, que no ens passi, però si alguna vegada ens pot passar, doncs que truquem ràpidament a l'entitat bancària per anul·lar-la. És un tràmit molt senzill que qualsevol ens pot ajudar a fer-ho.
Molt bé. Jo comentava el tema de les àrees de servei, perquè últimament també estan sortint moltes informacions, sobretot allò que afecten a camioners, però com si en desplaçaments que fem aprofitant aquests dies, no perquè marxis igual molt lluny, sinó simplement dius, mira, faig una sortida d'anar i tornar, però per gaudir del dia.
i pares en una d'aquestes àrees i potser t'emportes allò una mala... Sí, de fet, és un tema recurrent, com comentaves, sobretot els eixos viaris més principals de Catalunya. Aleshores, sí que és un tema recurrent. És un tema que es treballa. També la ciutadania ha de tenir clar que nosaltres tenim un dispositiu específic de vigilància
de tipus d'elictius que es donen en aquests espais i fins i tot de contravigilància amb gent de paisà. És una feina complexa, no senzilla, però és un dels objectius de Mossos, és, en fi, ser molt presents en aquestes àrees. Sempre insistim a la ciutadania que el que hem d'entendre ja sigui per fer un desplaçament de vacances, com sigui el que comentem, simplement me'n vaig d'anar fora, passar el dia fora, hem d'entendre que el nostre vehicle no és una caixa forta.
De fet, nosaltres tenim una infografia que repartim entre la gent, a la qual li recordem que el fet de deixar una cosa dins del vehicle, evidentment, si és visible, estem jugant amb foc. Vull ser molt clar. Estem jugant amb foc perquè, a més a més, trencar un vidre i agafar l'objecte són 15 segons. I hem de tindre en compte això, que no és una caixa forta. A dins del cotxe haig de portar les meves pertenences, evidentment, per allò, aquella activitat que hagi de fer. Però no les deixo a dintre pensant que després la recuperaré.
Això a vegades ens hi trobem ja en àrees de servei, a vegades ens hi hem trobat en pàrquings de restaurants o d'espais una mica més aïllats i és facilíssim trencar un vidre, no fa falta cap mena d'expertesa, agafar les coses i marxar.
Si, a més a més, anem de vacances que presumiblement podem portar més objectes dins el cotxe, siguin maletes, càmeres fotogràfiques... Tablets, ordinadors... Sí que és d'una autèntica temeritat i altíssim risc deixar les coses visibles. A les àrees de servei hem de deixar el mínim del mínim i sí, hem de fer estirar les cames, anar a fer el petit descans, fer el cafetonet de rigor, però hem de mirar de tindre una mica de...
de tindre els objectes, sobretot els que tinguin més valor afegit i valor emocional, els hem de portar al damunt nostre. D'unidor. Evidentment, si afegim ja, si hem d'agafar transports en aquestes sèries que estan molt més concorregudes, aeroports, estacions de tren... Ja tenim allò, magafonies, que ens recorden el tema de l'equipatge, no? Sí.
És el que us anava a comentar, ja no només aquí a Barcelona, que és probablement el nom de comunicacions més important que tenim al país, sinó, de fet, quan vas per qualsevol gran capital europea, amb l'idioma propi i fins i tot amb l'anglès, es va recordant de manera reiterada aquesta mínima precaució.
La maleta, si anem a l'aeroport, també hem de saber la gent que a l'aeroport del Prat hi ha una presència constant de Mossos d'Esquadra, ja sigui de Companys de l'Arro, com a més de Seguretat Ciutadana i Oficina de Denúncies, a l'Estació de Sants també exactament igual, parlo una mica dels referents més importants que tenim aquí al país, i en qualsevol cas això no perda mai de vista els nostres objectes, no donar per garantit, com també dèiem en el supermercat o la via publicada, que és un segon de res, que em despisto fent el check-in o qualsevol cosa i no em desapareix la maleta...
interioritzar de manera natural el control dels meus objectes i de les meves pertinences. I, sobretot, insistir, allò que té més valor afegit per se, com a preu, i emocional, l'haig de portar molt ben protegit. I, evidentment, donaria per a un altre espai d'entrevista, però, sobretot, vigileu també el tema de la seguretat amb eines digitals, que seria un altre tema, però... Això ens encantaria que ens poguéssiu convocar novament amb aquesta relació tan...
Perquè, evidentment, també en aquesta època tothom allò et comenta. M'ha arribat un missatge per WhatsApp que no sabia. Podríem fer un monogràfic d'això, que segurament no acabaríem ni amb 12 hores. Digues-la. Bàsicament seria, per resumir-ho una mica, perquè sempre hi ha temps,
Seria bàsicament desconfiar de qualsevol telèfon que ens truca que nosaltres no coneixem, ja sigui d'aquí, estranger, o que indica spam, que ja directament pot ser una estafa. Desconfiar de qualsevol missatge de WhatsApp, d'email, d'SMS, de qualsevol mena que ens arriba i nosaltres no coneixem l'emissor d'aquest missatge. Hem de desconfiar. I també desconfiar de qualsevol...
pàgina web, lloc de compra online, en el que ja no coneixem, no hem utilitzat mai,
i que hi ha una oferta que potser ja, al propi sentit comú, ja ens ha d'alertar que alguna cosa no rutlla, que potser és massa... Llaminer. Massa llaminer i s'aprofiten d'això. S'aprofiten d'això i de vegades allò de les presses, que diuen, escolti'm, que això ha de ser... A les estafes, normalment, totes les estafes tenen en comú que hi ha el component aquest de la... Inmediatesa. Inmediatesa, sí, sí, i tant.
Álex, Albert, com sempre, no digues dies. Sí, disculpa. Una cosa que a vegades ens insisteixen els companys de trànsit i ens agria significar que quan anem de vacances i fem un desplaçament, presses les justes. Hem d'arribar a destinació. Si, malauradament, per contingències del desplaçament hi ha cues, caravanes o accidents, no baixem la guàrdia, molta paciència, hem d'arribar al destí per gaudir amb la família, amb els amics o un mateix...
i no tindre pressa i també significar que, més enllà que els objectes no han de ser visibles per un tema patrimonial, la gent ha d'entendre que els objectes, sobretot el que són maletes o voluminosos, han d'anar ben posats al maleter, que per això es diu maleter. Més que res, ja ens ho signifiquen ells i fem una mica de col·laboració amb ells des que, malauradament, en el cas d'un accident greu,
si els objectes no estan en el lloc on els toca de custòdia per entendre'ns, és que poden sortir projectats dins de la pròpia cabina i ens poden causar lesions. Una maleta segurament hi anirà disposada al maleter, però a vegades una tauleta electrònica o qualsevol aparell que pugui sortir projectat, malauradament, si tenim un accident greu, amb voltes de tinella o el que sigui, i ens pot fer mal. Jo afegeixo també al tema de les mascotes. Vigileu també com porteu les mascotes.
S'havia tornat a xerrada, però això està perfectament reglamentat el trasllat de mascotes dins dels vehicles privats.
Sí, sí, per això ho dic, però no, no. Ara que sortia el tema... Absolutament. Ja veieu, eh? Amb Mossos haurien de dedicar un programa íntegre gairebé. La qüestió és que tothom pugui disfrutar de les seves vacances, de la gent que els els estima i arribar a destinació segurs. I davant qualsevol dubte, problema 112. 112, això ja ho tenim claríssim. Albert, Àlex, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Si teniu uns dies, doncs també els aprofiteu. Alguns afortunats sí que els tenen. Que vagi molt bé, adéu-siau.
She's from Texas, I can tell by
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
And judging by the smile that's written on his face, there's nothing I can do. It doesn't take a crystal ball to see, a cowboy always finds a way to leave. Drinking Jack all by myself, his shoes in Texas I can tell.
I can tell by the way he's still stepping round the room. And judging by the smile that's written on his face, there's nothing I can do.
Fins demà!
Avui, en aquest espai que compartim amb les entitats veïnals, parlem amb la presidenta de l'Associació de Veïnes i Veïns de Gallecs, que és la Ivana Morera. Benvinguda, Ivana, com estem? Hola, molt bé, gràcies, Emma. Doncs encantats i encantades de tenir-te aquí en aquests estudis. La veritat és que li hem dit a la Ivana que hem estat afanejant les xarxes i l'hem vista, jo, molt feliç, amb una graella de calçots que feia enveja...
El dia 7 de març vau fer calçotada i crec que vau esgotar més a més, no? Accebrir els tiquets. Sí, sí, sí, va ser un gran èxit i vam haver de tallar les inscripcions perquè teníem un tope de gent i vam arribar a ser 200 persones.
Poca broma. Sí, i clar, i a l'espai de l'aire de Can Carol no hi cap més gent. Ara estàvem comentant això del tema de l'associacionisme, que costa, que la gent jove s'assumi. No sé si és un tema, també hem vist que vau celebrar assemblea.
I no sé si la gent jove s'hi apropa en aquestes assemblees, dona suport... Com ho teniu, a gallecs? Sí, bé, la veritat és que hi ha més gent gran, però dintre de la Junta hi ha gent jove i aquesta assemblea particularment va ser bastant participativa. I bé...
Hi ha de tot, però majoritàriament gent gran. I què és el que vau tractar en aquesta assemblea? Jo m'imagino estat de comptes, repàs del que s'ha fet el 2025 i temes que es tiraran endavant. No sé quin tema teniu ara que us preocupa especialment.
Bé, el que més ens preocupa potser és el futur de Gallegs, no? Hi ha molta gent que està amb incertesa, no sap què passarà i llavors, més que res, aquesta assemblea també va ser per tranquil·litzar una mica el veïnat. Vam dir que estem en un procés de regularització.
Els tècnics de l'Incasol han començat a fer visites per les cases, a fer un diagnosi i dir la gent que acabem de començar aquest camí, que és el que hem estat lluitant durant molts anys i que hem de tenir paciència perquè això no és d'un dia per l'altre, ojalà, però trigarà un temps i primer ens han de posar l'aigua potable. Llavors això, el veïnat de Gallesca, paciència i...
i ja està. De fet, des de l'Incasol s'ha començat, com deia la Ivana, aquesta regularització, s'ha començat per les terres, que nosaltres parlàvem amb algun pagès i que ens comentava que això dona una certa seguretat de legalitat. Això mateix és el que passarà amb els habitatges, que, bé, segurament us acabaran fixant allò una quantitat a pagar, una mensualitat, però que no estareu allò amb l'Ai
El cor de dir en qualsevol moment em poden fer fora, no? Correcte. Portem molts anys, Emma, i és com tenir uns drets, no?, que actualment no tenim uns drets, una regularització, una normalització de la situació, i llavors, doncs, això ho estem esperant amb ganes i amb il·lusió.
Llavors, ara què fan això? Visiten, veuen l'estructura, com està, no? Perquè s'han de complir uns requisits perquè quedi regularitzat un habitatge? Bé, en un principi... O s'ha de portar, heu de demostrar que es porten tants anys visquent en aquella casa? Què és el que us han demanat? Bé, en un principi miren l'estructura, que estiguin bones condicions i que no correm perill. Després et fan com una entrevista més social, amb els...
amb el tema social, i a la llarga el primer objectiu és aconseguir la cèl·lula d'habitabilitat, perquè si no, no hi ha regularització, no tindrem aigua potable. Vull dir, són uns passos a seguir. Perquè si s'han de fer actuacions...
Per aconseguir aquesta cèdula d'habitabilitat, heu d'assumir vosaltres les despeses d'aquestes reformes? No, en un principi el propietari és l'Incasol, com tots ja sabem. Llavors ells assumiran els costos i nosaltres pagarem un lloguer assequible. Això sí que està pactat, que serà un lloguer assequible. No sé si han posat allò com uns topalls. No, clar, també han remarcat molt des de l'Incasol que a cada casa serà un cas.
Ho dèiem per això, perquè abans, quan comentaves a l'assemblea, sobretot des de gran, suposo que aquesta és la temença, el por d'aquelles persones que diguin a veure quina mena de lloguer em posen perquè potser tinc una pensió.
que la gent més gran, potser ara els nous jubilats tenen uns altres tipus de pensió, però els que porten anys no eren tan quantioses. Sí, això és correcte. En teoria, els lloguers aniran...
concordant-se amb el teu sou, amb les teves propietats, o cada casa, com he dit, serà un cas, cada casa és diferent, un metres quadrat, i llavors anirà tot ajustat a això, no? Això està bé, no?, que es faci de forma, tenint en compte allò les persones, i no tant allò a nivell general, de dir, doncs, per tothom d'aquesta manera.
No, Emma, jo crec que és lo just, no?, que cadascú pagui en correspondència amb el que té. A l'assemblea, doncs, això es va manifestar, no?, aquest tema de la regularització. No sé si també vau aprofitar. Crec que heu de celebrar el dia del soci, sí? Sí.
Una cosa que volia dir és respecte a l'assemblea, es va decidir també fer una reunió amb la Gemma i els tècnics de l'Incasol, que vam fer farà un parell de setmanes, per això, per tranquil·litzar el veïnat. També agrair als tècnics de l'Incasol que van venir, vam fer una reunió, ho van poder explicar tot com és el veïnat. Doncs ho vam entendre i també va ser molt profitós que ells també donessin la seva versió
al poble i que expliquessin els passos a seguir. Això està bé, tenir la informació, doncs també és tranquil·litzador, no? A vegades allò et genera més neguit el no saber que el tenir aquesta informació. Sí, sí, va estar molt bé.
Deia, la dia del soci, que la celebreu ara, passat setmana santa? Sí, passat setmana santa serà principis de maig. Ara no me'n recordo bé bé el dia, que era el 7 de maig, si no m'equivoco. Anem a agafar aquí calendari, perquè jo li he dit allò a la Ivana. Jo he estat mirant calendari i crec que aquest any un tema que sempre parlem amb la Ivana és la coincidència als darrers anys de la festa major de Gallès, que ja queda recollida...
en el calendari de l'Ajuntament de Mollet, que serà a finals de juliol, el 24, 25 i 26. Correcte. De juliol. Però el que no quedava recollit és el Mollet Music Week i li han dit a la Ivana, crec que no coincidireu per dates.
No, jo crec que en faran una setmana o dues abans i és un acte que ens afavoreix, que no coincideixi. I el mes de maig serà el 9, potser 9 o 10. El 9. El 9 de maig. Em sembla que és entrar al 9, ara el mateix Emma no... No sap si és dissabte o demetre. Em sembla que és el 9 de maig, eh?
I què feu en aquesta diada dels socis? Ara quants socis teniu a l'associació? Ara anem creixent, perquè van naixent nens, també Gallets, Gallets està viu, i ara serem uns 115 socis, 115-116. Molt bé, perquè què feu allò per famílies? És a dir, que quan un s'apunta es fa soci de l'entitat, s'apunta tota la família. Ho deia perquè, com ho comentaves, ara tenim molts nens. Sí, sí, sí, els nens fins als 18 anys no paguen...
I que els anem apuntant a tots els que neixen. I bé, i ara el pròxim acte, el dia del soci. Anys enrere fèiem nou botifarra, mongetes del ganxet, però mira, tot cansa i al final, els darrers anys, estem fent fideuà. Que a la gent li agrada molt, és un plat també que surt alhora, i aquesta any tornarem a fer fideuà.
La Ivana ens ha dit, i nosaltres érem coneixedors, que just aquesta setmana, no sé si va ser ahir mateix, teníeu una trobada, però com a Federació d'Associació de Veïns i Veïnes de Mollet, la Ivana i crec que la Teresa Prades, com a presidenta de la Federació, una trobada a l'Ajuntament pel tema de l'Amiant.
Correcte. Que jo he vist, jo també per xarxes, que la Ivana també està molt activa en aquest tema. No sé com ho teniu a Gallex, el tema de l'Amiant. Doncs malauradament hi ha molt. Sí? Sí, tenim molts dipòsits, tenim toveries també, dels garatges, no? Tenim també les taulades, que es posava molt abans.
I també a Gallers s'ha d'actuar malament. És un tema que, més enllà de totes les associacions, us veieu afectats directament. Sí, sí. Ja vam parlar amb el Bruto que a la pròxima reunió que hem de tenir també amb el Bruto i l'Egema Gallers demanarem als veïns que...
que mirin el que tenen a casa i que hi farem una llista per fer com un cens de gallets i els llocs on hi ha Amianti es pugui actuar. Perquè aquesta trobada al consistori era... Prèviament hi havia hagut una trobada bastant important a Sabadell, crec, no? Sí, va ser la convenció estatal.
i la vam fer a Sabadell, va venir gent afectada de tot Espanya, i vam assistir-hi. Allà va sorgir la idea, vam fer la proposta que els ajuntaments formessin comissions, es fes un cens de l'amiant que hi ha present a les ciutats, i a partir d'aquí uns protocols d'actuació, una informació al veïnat,
i començar ja a desmantalar tot aquest Amiant que hi ha a les ciutats. I abans del 2028, en edificacions públiques, ha d'estar radicat. I el 32, perdonem-me, és d'edificis privats. I llavors, Ivana, en aquesta trobada amb l'Ajuntament, heu aconseguit aquest compromís de fer un cens dels edificis o equipaments que estan afectats per l'Amiant? Sí.
Sí, bé, la idea va ser que al juny ens tornaríem a trobar, al mes de juny faríem unes propostes, una recollida d'informació aquests mesos, parlaríem amb altres ajuntaments, a veure si han format comissions, quina estratègia han dut a terme, i a partir de juny la idea és aquesta, és fer recollir també els cens. Sí que és veritat que l'Ajuntament de Mollet ja té previst retirar tres grans taulades,
és la de Pla Nallador, la del pavelló de bàsquet, la de l'ALEF a finals d'aquest any i la de l'escola de Can Vila. També tenen un tros que hi ha. I llavors aquestes primeres tres actuacions sí que les senten previstes i després al juny intentarem formar aquesta comissió.
i tirar endavant. Recordem que l'Amián és molt perillós, sobretot si es trenca, no? És el gran risc. Llavors, sobretot, ara que comentaves canviar els centres educatius, es recomana que... I entenc que també el pavelló, com a centre esportiu, que hi va molta gent, que també és important. Pensa que abans de l'any 68, més o menys, totes les edificacions que feien eren de fibrociment.
El material de moda en aquella època, llavors ja quasi al 2000, es van donar compte que era cancerígena, que si es manipulava era superperillós, desprèn unes partícules que són com uns vidres, no? Sí, que no es pot treure allò de qualsevol manera, devenir una empresa especialitzada... És un cost molt elevat, però bueno, s'ha de fer, i ens hem de posar les piles entre tots i totes...
Molt rebé. Doncs, Ivana, si et sembla, encara ens retrobarem una vegada més en aquests micròfons. Aprofitarem allò. Llavors, segur que ja us esteu posant les piles vosaltres també per parlar de la Festa Major de Llecs. Sí, sí, ja estem. Segur que esteu preparant ja contractacions. Sí, ja tenim alguna contractació. Perquè és que s'ha de contractar el mes de gener o així perquè després no troba res. Llavors ja tenim alguns actes contractats.
I, breument, ja començarem les reunions i les preparacions. Doncs la propera en parlarem extensament. Avui ho deixem anar aquí. Moltíssimes gràcies. Vale, a tu bé. Adéu-siau. Adéu.
Bona nit.
I tot seguit anem a saber del que succeirà a la nostra ciutat en les properes jornades. La redacció de l'Agenda ha anat a càrrec del nostre company, en Josep Casasnovas, i ens fa l'explicació el nostre company, en Sergio Guardeno. Bon dia, Sergio. Bon dia. Una setmana més us portem un repàs d'aquelles activitats que hi haurà a la nostra ciutat.
Comencem l'agenda amb l'exposició Biodiversitat a les Conques del Besòs i la Tordera, la riquesa biològica i el valor dels nostres rius. Es pot visitar fins al 3 d'abril al Centre Cívic de Camp Borrell. Organitza l'Ajuntament de Mollet, Fundació Ribus i Diputació de Barcelona.
Una altra exposició que podem visitar és Textures cremades, l'art del pirogravat, obres de Benito Ortega i Sílvia Sánchez. El pirogravat és una tècnica artística i artesanal que consisteix a decorar superfícies com fusta, cuir o paper cremant-les amb un pirograf. Es pot visitar fins al 30 d'abril al Lledoner. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb l'exposició de Cesc Bas, mostra commemorativa de Cesc Bas, un dels artistes que ha deixat una empremta molt important a Mollet al Vallès. Es pot visitar fins al 18 de maig al Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
L'aparador a càrrec de Jonas Forcini. Exposició de Jonas Forcini, fotògraf i artista visual, on la seva obra com a autor se centra principalment en qüestions ambientals en el medi marí. Es pot visitar fins al 5 de juliol al Museu de Valló i organitzar l'Ajuntament de Mollet.
Mollet en ruta, ruta circular a Gallecs. Serà dijous 26 de març a les 9 del matí i el punt de trobada serà davant de la pista municipal d'adaptisme La Pedra Salvadora. Per inscriure's caldrà indicar nom i cognoms, data de naixement i número del DNI al número de WhatsApp 607 919 639 o al correu jafernández arroba molletvallers.cat.
Samarreta de regal per a cada participant i assegurança inclosa. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
També per dijous 26 tenim la Tartuliana, com perdre greix corporal amb resultats i sense perdre salut. A càrrec, Delsa Vinyuela, graduada en bioquímica i dietista especialitzada en salut hormonal femenina. Serà a dos quarts de set de la tarda al Centre Cívic de Camp Borrell. Més informació i reserves al telèfon 93 544 59 61 o al correu cccamborrell arroba mulletvellès.cat.
organitza la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb Dijors 26 i el cinema Mood i Piano. Gaudeix de la màgia del cinema Mood musicat amb piano de la mà de la pianista, arranjadora i compositora Melody Guimar. Descobreix l'art del cinema dels orígens, quan les imatges cobraven vida gràcies a la música en directe. Cal reservar l'entrada trucant al 93 570 49 37 o enviant un correu electrònic a cclamarineta arroba molletballes.cat
Serà a dos quarts de vuit del vespre al Centre Cultural La Matineta, que organitza l'Ajuntament de Mollets.
Policia Municipal als barris. Servei de proximitat de la Policia Municipal diversos dies al mes, on s'instal·larà una carpa de color blau distintiva de la Policia Municipal a un punt fixe cèntric dels diferents barris de Mollet. Serà aquest divendres 27 d'11 a 1 del migdia i de 4 a 7 de la tarda al barri de Planellador, a la plaça Cinco Pinos. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb divendres 27 i el Mollet Trònica, iniciativa juvenil. Tard de nit plena de ritmes electrònics per poder gaudir amb la música tecno. Qui vingui podrà viure una experiència única envoltada de música i un ambient vibrant. Serà de 5 de la tarda a 1 de la matinada al Mercat Vell organitzar l'Ajuntament de Mollet.
També per divendres tenim la disco per a petits i grans. Vine a ballar i gaudir de la bona música del Centre Cívic de Camp Antiquet a dos quarts de sis de la tarda. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Hora del conte menuda. Un dia a la platja, a Manrenou Teatre. Sessió adreçada a infants entre 0 i 3 anys, on cal inscripció prèvia. Serà divendres 27 a dos quarts de 6 de la tarda a la Biblioteca Camp Molar Jordi Solet Ura. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Anem cap a dissabte 28 de març i al Mercadillo de segona mà de 9 a 2 del migdia a la Rambla de la Unió. Organitza l'Associació Social de Restoració de Paradors de Mollet. Juguem al joc d'en Titor d'excursió gegant. Activitat a partir de 3 anys i cal inscripció prèvia. Serà dissabte 28 a les 12 a Abacus Mollet.
Processor de Setmana Santa. Dissabtar 28 a dos quarts de set de la tarda amb sortida des del pati de Can Gomà i amb el següent recorregut. Carrer Castelau, Comte d'Urgell, Galletà Víncia, Jaume I, Espanya, Baixada de Can Rota, Portugal, Roger de Llúria, Castelau i final a Can Gomà. Organitza el Centro Cultural Andaluz de Mollet.
Per diumenge 29 tenim la benedicció de la Palma, diumenge de Rams. Serà a les 12 del migdia a la plaça Prat de la Riba. Organitza la parròquia de Sant Vicenç. Ball de la gent gran, diumenge 29 de març, a dos quarts de sis de la tarda, a l'Espai Sant Jordi. Organitza l'associació de gent gran de l'Espai Sant Jordi.
Per dissabte 4 d'abril tenim el Mercadillo de Segona Mà, de 9 a 2 del migdia a la Rambla de la Unió, i organitza l'Associació Social del Restorio de Parados de Mollet. I diumenge 5 d'abril, de 9 a 3 del migdia, torna l'Avinguda Llibertat al Mercadet de Col·leccionistes. Organitza l'Associació de Col·leccionistes de Mollet.
I fins aquí les propostes que us oferim per aquesta setmana a l'agenda. Ens tornem a retrobar ben aviat. Can't talk about words then. Words between walls where I've never been. Can't talk about sunset. Sunset's music, love for you and me. Turn to some other sentence. Nothing new. Did something she was head about. What?
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat en situació complicada a les carreteres. La GI 622 a Vilaura està tallada per la caiguda d'arbres i ja s'ha pogut normalitzar. A banda, la C32 a Mataró i també a l'AP7 a Barbera del Vallès hi ha accidents que tallen carrils i provoquen retencions. A la 2 a Palleja i Cornellà, volíem dir, es registra també circulació intensa
Hi ha la B23 entre Molins de Reis, Sant Ferut i Llobrega, també hi ha algunes retencions. Finalment, la T750 entre Perafort i Pobla de Mafumet està tallada en aquests moments per manifestació. Pel que fa al servei ferroviari, la circulació de trens de l'R11 i l'RG1 entre Figueres i Portbou s'ha començat a reprendre després que s'hagi solucionat ja la incidència en la senyalització que ha tingut lloc a llançar i que ha tallat prop d'una hora la circulació de trens en aquest punt.
I en clau política, el Congrés aprova avui un decret del govern espanyol amb mesures per mitigar els efectes econòmics i socials derivats de la guerra d'Orient Mitjà. Tot plegat mentre el president Pedro Sánchez ha defensat davant de la cambra el posicionament de l'executiu contra aquest conflicte bèl·lic que no compta amb la legalitat internacional. Un fet que ha desfermat els retrets i acusacions amb la dreta i l'extrema dreta de Vox i el PP.
El paquet anticrisi que avui tirarà endavant obtindrà finalment el vot favorable de Junts a canvi d'una proposició no de llei per eximi de l'IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals.
I el govern tornarà a seure avui amb els sindicats educatius que van convocar les vagues de la setmana passada per reclamar millores laborals i rebutjar l'acord tancat entre el departament, Comitants Obreres i UGT. L'executiu ja alerta que només hi assistirà per escoltar-los, però que no negociarà res de nou. Per la seva banda, mestres i professors ja amenacen amb noves aturades.
I el Segrià, les Garrigues i la Noia són les comarques amb més potencial per acollir més plantes d'energies renovables. Ho conclou el govern que avui presentarà als municipis un pla per impulsar que el 2050 tota la generació que es consumeix a Catalunya provingui d'aquesta forneta.
I aquesta matinada un home ha alertat els Mossos d'Esquadra i la policia local de Montorres del Vallès després d'afirmar que tenia una bomba de tipus C4 preparada per esclatar. L'individu no ha facilitat detalls sobre l'hora ni el lloc exacte si ha justificat l'amenaça per justícia relacionada amb el seu germà. La policia ha activat un dispositiu preventiu.
tot i que les comprovacions han rebaixat la credibilitat d'aquesta amenaça. La investigació apunta que podria tractar-se d'una persona coneguda al municipi i amb vincles amb un incident violent de juliol passat, quan un jove va ser abatut per la policia després d'inrompre armat a la comissaria. I això és tot fins aquí a les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Hola, sóc en Pelé Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música dels anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en revisió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès.
¿Estáis cansados de que vuestra pareja se duerma en el cine? ¿Habéis ido al cine y habéis tenido que salir corriendo a los 10 minutos? Este es vuestro programa Cinesótano, tu espacio de cine subterráneo. Todos los jueves de 9 a 10 de la noche y si te lo has perdido los sábados de 7 a 8. Que no te lo cuenten.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Todas las cosas que quedaron por decir se dormirán. Junto a las manillas de un reloj esperarán. Todas las horas que quedaron por vivir esperarán. Todas las promesas de mi amor se irán contigo.
Fins demà!
Per què?
Donem pas a l'espai d'Alba de Lletra. Avui des de la Biblioteca de Can Mola Jordi Soletura. De fet, ens han dit que parlaran d'història i ho farà la nostra companya Carla Ramos amb el director de la Biblioteca, Lector Calvet. Molt bon dia, Carla.
Sembla que tenim algun petit problema, a veure si és possible que aconseguim recuperar aquesta crònica des de la Biblioteca Can Molà, que ens parla precisament, com dèiem,
de llibres d'història, un espai en què el va de lletra. Ja sabeu que ens agrada jo la promoció de la literatura. Sempre ho fem o bé de la mà del llibreter Carles Penya i també des de la llibreria Lilla i també des de la Biblioteca Camulà Jordi Soletura. Avui, com us dèiem, la temàtica són llibres d'història. Sembla que sé que hi ha llibres molt gruixuts, a veure què ens expliquen
Bon dia de nou. Molt bon dia, Emma. Doncs com cada 15 dies tornem a venir fins a la Biblioteca de Can Mola Jordi Soler Turà per fer aquest espai del Badalletra i oferir-vos tota una sèrie de recomanacions literàries que podeu trobar aquí a la Biblioteca Municipal. En aquesta ocasió ens acompanya el Héctor Calvet, el director de la Biblioteca. Bon dia, Héctor. Bon dia, Carla.
Com sempre, tot a punt per començar, de què parlem avui, perquè veiem llibres molt gruixuts, així que temes contundents. Sí, avui parlem d'història, i els llibres d'història sempre sí que acostumen a ser gruixuts. És veritat que són llibres que la gent intenta treballar-los molt, estan molt bé documentats, són exhaustius, hi ha moltes dades, per tant, acostumen a ser llibres potents de lectura, vull dir, aquells que realment els porten a casa i s'estan mesos amb ells, no?
Hi ha gent que és molt fan dels llibres d'història, vull dir que hi ha gent que només llegeix llibres d'història i a la biblioteca tenim una secció bastant representativa. I avui hem agafat un tema molt d'actualitat dels últims mesos, com és el tema de la guerra. Dintre de la història, dintre de les llibres d'història...
les guerres sempre són un d'aquells punts de màxim interès per l'actor. Sempre tenim molta producció al voltant de fets bèl·lics. Ja pot ser antics, moderns, o, per exemple, la Segona Guerra Mundial, després trobaran uns quants, és d'aquells períodes que s'ha escrit moltíssim, moltíssim, i llavors té molta representació. Però a la llarga s'ha anat expandint i arriba a tots els nivells, totes les guerres antigues, des de l'època romana, grega...
o algunes de les modernes. És veritat que amb el llarg del temps s'ha passat d'aquest llibre una mica més objectiu a temes més, no diré amb fascinació de la guerra, però més escrit i ja està, fins ara que arriben llibres molt a vegades amb molt més crítica, del voltant dels fets bèl·lics.
Per tant, farem aquest repàs d'història i entenc que anirem per tot el món, també amb tots aquests llibres. Sí, farem una mica, sobretot, asseurem de llibres que parlen d'alguns fets bèl·lics molt coneguts, realment d'aquells que són molt representatius i que són com molts de referència per segons quins fans del llibre històric bèl·lic de guerres.
Doncs, Héctor, si et sembla, comencem. Per quina guerra comencem parlant? Comencem una mica per totes, perquè a mi m'agrada començar per una obra una mica més general. Aquí a la biblioteca tenim vàries, no? Una és aquesta enciclopeia de l'Arte de la Guerra, que va dirigir Antonio Martínez Ceixidor. És de Planeta, no és molt moderna, però és veritat que com a obra de referència al voltant, si vols, perquè les altres llibres tenen com molta, molta informació.
Però si vols alguna cosa que et serveixi de referència per anar a algun llibre que et permeti saber els fets bàsics de moltíssims conflictes, aquest ho fa, no? I realment parla des de la prehistòria antiga, clàssica, moderna, vull dir, era mitjana, i de cadascun va fer un apartat. Per tant, com a obra de referència...
realment està bé, perquè t'agafa els fets bàsics i llavors si vols anar ràpid i després si vols aprofundir en una guerra concreta ja agafes una altra lliure. Però aquest com a obra de referència realment està molt bé. A mi em sorprèn perquè ara l'Hector estava fullejant l'Índex
I déu-n'hi-do la de conflictes que hi ha només en aquesta enciclopèdia, que en són molts altres. Sí, la veritat és que la quantitat d'informació que hi ha és moltíssima, moltíssima. I és veritat, és un llibre bastant cruixit, però tampoc és que sigui exagerat comparat amb altres. I realment són 600 pàgines, no arriba...
I realment a la dona concentra molta informació, però de moltíssims conflictes. Suposo que pots escollir, desgraciadament pots escollir el que vulguis, però aquesta és realment una obra que pot ser de molt bon punt de partida per endinsar-te i passar-te una mica més a l'extre dels conflictes.
Ara, per tant, tenim alguns coneixements bàsics, unes pinzellades d'alguns d'aquests conflictes bèl·lics, i cap a on anem? Anem a dos llibres molt curiosos. Per què? Perquè parlen de la guerra, però, sobretot, últimament es fan servir per altres temes, com, per exemple, l'economia, l'empresa, aquest era el del triomf personal. Un és molt conegut, l'art de la guerra de Sun Tzu, d'acord?
que s'ha posat moltíssim de moda amb aquesta idea del desenvolupament personal, que és com si la vida fos un combat, i llavors et dona aquestes pinzellades de com guanya les batalles. I un altre es diu les 36 estratègies xines, que és el manual secreto
com diu això, Manuel Segueto de l'Ate de la Guerra, que també és molt semblant. Curiosament, els dos són ginesos, i el que van fent en su momento, fa molts segles, és fer unes directrius sobre com a pelear, com a guerrear. I llavors, ara, és curiós, perquè són d'aquests ives que s'han convertit en una mena de guies per l'empresari, per la persona, per l'emprenedor...
que no sé si és molt recomanable agafar-se la vida amb aquesta idea, però, bueno, no? És curiós perquè són llibres antics que realment demostren com pensaven, per exemple, els xinesos en aquell moment, fa molts segles, com pregaven les batalles. Però, bueno, ara han entrat altres punts de vista sobre aquests llibres, no és curiós, però, bueno, ja et dic, surten moltíssim a la biblioteca perquè la gent se'ls agafa com una forma de formació personal, no?
Realment, almenys per xarxes socials, has popularitzat molt aquest missatge de veure la vida com una batalla, tu com un guerrer, que has d'anar afrontant dia a dia, afrontant aquestes batalles, i sempre tenir aquesta firmesa i aquesta disciplina. Llavors, suposo que per això tenen tanta sortida, aquests llibres.
Agafava un punt de l'alt de la guerra i diu els punts forts i els punts febles. En general, el primer que arriba al camp de batalla espera l'enemic, el segon arriba ha d'entrar en combat precipitadament i està dèbil. Per això el guerrer expert governa i governa l'enemic i no deixa que l'enemic el governi. Depèn com ho plantegis o ho interpretis, però bé, ja sabem.
Bé, una manera de veure la vida, no?, una mica porta, potser. Jo no ho he llegit a recomanar, però moltíssim de moda, perquè és veritat que estem en aquest moment que estem punyutant, no?, una mica per l'espai, per recursos, no sé com diu. Sí, totalment. Héctor, què més tenim? No sé si seguim parlant de guerres o personal... Sí, ara ja parlem dels conflictes. Aquí tenen tric, per exemple, de tres conflictes concrets que tenen sempre com molta anomenada, no?,
Comencem per les termòpiles del Paul Carletch, òbviament, després d'aquella pel·lícula dels 300, que venia d'un còmic del Frank Miller, es va posar a sobre de moda. També aquest tema dels espartans, al segle V abans de Cris, es va posar de moda també per a un cert tipus, a vegades, de masculinitat una mica discutible...
Se'ns fa saber molt en temes de gimnasos i coses així, amb aquesta idea una mica d'aquesta disciplina extrema. Ells seran extrems, vull dir que la gent fa una interpretació moderna, però ells seran molt extrems. Però bé, és un d'aquells fets a vegades heroics, que té molta mística, al voltant d'aquests 300 espartans que van lluitar...
contra els perses, tot i que després la batalla es va perdre, però sempre té aquest punt una mica, inclús fantàstic, i està molt a la memòria de la gent, a la imaginaria de la gent pel tema aquest de la pel·lícula. I aquest parla d'això, de la batalla que canvia el mundo. És una altra batalla de totes que hi ha hagut al llarg de la història, però aquest és que té un punt diferent, com aquest altre, per exemple, de Jonathan Phillips, Los guerreros de Dios, una història moderna de les cruzades, les creuades des del punt de vista occidental...
doncs sempre ha estat un d'aquells punts històrics, religiós, també, que va marcar l'edat mitjana, no? És veritat que les creuades, aquest llibre, per això diu Història moderna de les creuades, han anat canviant una mica com s'explica, no? Abans es feia només des del punt de vista cristià i cada vegada més els llibres s'incorporen al punt de vista musulmà de les guerres que hi ha hagut, perquè hi ha hagut moltes, de les creuades, no? Aquest també s'ho lliga amb altres...
En altres llocs, no només la Terra Santa, si no t'ha de parlar, per exemple, de la península, marxos catòlics, vull dir, altres llocs on va haver alguna mena de creuada i ho lliga amb una cosa més global, no? No només s'ho redueix a la part de Jerusalem, no?, per exemple, del Líban i tal.
I després, per exemple, com no, a nivell espanyol tenim la gran armada, no?, de Geoffrey Parker i Colin Martin. Veiem una certa tendència que els autors molt són estrangers, encara que es parli d'Espanya, per exemple, podríem posar el Paul Preston amb la Guerra Civil, que té molts llibres al voltant de la Guerra Civil, i és veritat que aquests historiadors moltes vegades venen de fora, sobretot al món anglosaxó, no?,
aquesta més tradició d'aquests llibres de guerra, no? I aquest, per exemple, la gran armada que diem, una nova història de la major flota jamás vista des de la creació del món, no? És un llibre potent que parla de la gran armada invencible, que amb el tema d'una tempesta la va enfonsar, no? Però, bueno, és d'aquells llibres que sempre van al voltant de fets que són realment que la gent que li agrada la història ho té molt present, no? I aquest, per exemple, té exemples de molts llibres que podem trobar a la biblioteca d'aquells grans hites històrics, no?
A mi em sembla curiós perquè normalment quan pensem en aquestes guerres més històriques, que realment ens queden molt lluny a l'espai-temps, es veu més com un concepte heroic de valentia, d'aconseguir, de lluitar, en canvi les guerres que potser sí que tenim més properes no veiem com la crueltat del que és una guerra, com que no es glorifiquen tant.
Sí, suposo que la distància fa acabar su vegis molt diferent, no? Però ara, per exemple, que passarem a agafar el gran hito històrico bèlico de la nostra història, que és la Segona Guerra Mundial, aquí ja és començadora, aquest punt de vista que dius tu, molt més crític, molt més san a les víctimes, molt més san als problemes, exacto, no és una cosa heroica,
Hi ha un poder, hi ha una sensació de poder, de dominació, de sometre a l'altre, a vegades, no?, de recursos, de sacallar, vull dir que realment aquí es fa una visió més a base, com més freda, no?, del fet històric, aquests llibres més antics, fets més àntics, però quan arribem a les guerres modernes sí que estem a aquest punt de vista més humà, a vegades, no?,
També en aquestes guerres més històriques hi ha molt com, ho comentaves tu, aquest poder, el bueno, el malo... Estem molt acondicionats al que ens han explicat tota la vida. Les creuades en això és un fet curiós perquè realment és aquells fets que s'expliquen de dos punts de vista, molt diferents. Sí. Però bueno.
D'això ja hi havia alguns exemples que realment després ja van cap a un altre concepte del llibre. És veritat que el primer no tant, però és que és un llibre molt interessant. És el de l'Anthony Vibor. L'Anthony Vibor és una història d'anglès, molt especialitat en la Segona Guerra Mundial, per tant té moltíssims, la veritat que tenim 3 o 4, i un és la Segona Guerra Mundial. Si has d'agafar un llibre de la Segona Guerra Mundial, agafa aquest de l'Anthony Vibor, que realment és molt recomanable, és molt fiable, és exhaustiu, realment...
Té més de mil pàgines, vull dir, t'explica aquesta gran guerra realment amb molt de detall i molt ben documentat, no? I segurament aquest és com ho diem, d'aquells de referència, i ell també és més fred en aquest sentit, vull dir que segurament no té tant de punt de vista humà, no?
Després, el punt de vista, home, on el veiem? A vegades, en coses concretes, no? Aquí tenim un altre llibre, que és el de Donald L. Miller, que es diu Los Amos del Aire, la història de los aviadores que golpearon el corazón de la Alemanya nazi. Aquí encara tenim aquest punt heroic, però sí que parlem de persones, no? Vull dir, realment, la Segona Guerra Mundial s'ha publicat tant que, al final, els autors han anat buscant temes molt concrets, no? Aquí parlen els americans...
també n'hi ha d'altres, però igual, que lluitaven contra els nazis a l'aire, no? I després sí que m'agrada recomanar algun d'aquest estil, perquè veiem realment aquesta idea de com canvia. Aquí veiem una lluita heroïca, gent que s'afronta a les dificultats, lluita contra el mal, que són els nazis, que aquí no hi ha discussió i tal...
Però, per exemple, tenim aquest que es diu Charles Glass, que és Desertores, una història de silència de la Segunda Guerra Mundial. Aquí ja baixem a un altre nivell. Ja baixem a aquesta idea de, vale, sí, aquí molts nois van anar a la guerra, però molts nois no aguantaven els fets que s'hi tocava a viure i desertaven de l'exèrcit. Llavors aquí t'ho explica.
exhaustivament, què passava. Parla de 550.000 soldats aliats que van acertar. Vull dir que realment aquestes realitats a vegades ocultes que no es vol explicar perquè en el fons hauries de reconèixer, ostres, normalment que ho estava passant a la gent, no? Sí. I aquest, per exemple, és una mica aquesta idea de trencar una mica el mita, no? Aquí podem contraposar els dos, aquell de los ambos del aire con el de desertores, no?
També el que comentàvem, que el fet que és una història més recent ens permet conèixer aquesta part no tan heroica i potser més vivencial de cop ho patíem. Sí, suposo que a més tenim la sort dels autors que tenen a mà moltes vegades els mateixos protagonistes, tenen testimonis reals on realment ja poden fer una investigació molt més en profunditat i molt més real d'això. Aquí els altres sí que t'explicaran misèries moltes vegades, però és diferent, i tens aquesta vincència dels segles, no?
No connectes tant, potser, també... Què més tenim, Héctor? I després passant ja a la guerra, que ho canvio tot, no? Si hi ha una guerra que va canviar la forma de pensar de la gent és la Guerra de Vietnam. La Guerra de Vietnam és quan, de cop, és una guerra molt crítica. També hi ha molta pressió sobre de què s'està fent, perquè enviem els nois a morir allà en un país que no sabem on està... Aquí a la biblioteca tenim algun llibre que parla de la Guerra de Vietnam, però avui em volia centrar
és que tenim un bastant molt, eh?, del Michael Glass, que es diu la Guerra del Vietnam, però aquest, per exemple, va basar-me en un concret, un que es diu Despatxos de Guerra del Michael Herr. Perquè és important, perquè és una visió periodística, va ser un corresponsal de guerra que va estar allà al Vietnam, va fer uns articles que, bueno, són molt influents perquè canvien completament la forma d'explicar l'experiència del Sant Mànicant allà, i després, per exemple, va ser el llibre que va donar peu a Apocalipsis 9, del Francis Ford Coppola, que agafa molt bé el to d'aquest de bogeria, d'aquest de...
d'estar perdut en un món que no és el teu... Vull dir, realment, aquest llibre va marcar molt la forma de veure... Bé, sobretot no el llibre tant, sinó els articles que feia aquest periodista sobre com es veia la guerra, no? Apropava a la gent realment totes les misèries, la bogeria i la locura que hi havia al voltant d'una guerra, de gent que estava perduda a la selva intentant salvar la vida. Ja no preocupar-se de si el seu país guanyava la guerra, sinó que realment estava ja perdut intentant que no li passés res, no?
Clar, realment entenc que el fet que sigui la visió d'un periodista també veiem aquesta part més social de com es vivia potser no tant des de la part militar però també des del mateix poble. No sé si és un recull a aquest llibre de tots els articles que s'havien escrit. No, no. En principi em sembla que és només una selecció
Però és veritat que és curiós perquè canvia completament el paradigma de com s'explica una guerra, no? Realment és molt la gent, la crueltat, la soledat, el punt de bojaria, sobretot, és el que marca més, no? Perquè de cop els seus ciutadans veuen com actuen els seus soldats allà, però és que és com bastant incomprensible com tot està passant allà, no? Perquè realment és el que diem, són bases a vegades perdudes a la selva i és que saber si que en poden, no? Vull dir que qui haig vist la pel·lícula del Francis Ford Coppola és que
reflecteix molt bé aquests articles del Michael Herr. Seguim amb la guerra de Vietnam, Héctor? No, i canviem perquè ens anem a l'altra banda, que també tuvieron lo suyo. Anem cap a la guerra d'Afganistan, per tant, és el Vietnam soviètic, i és un llibre molt semblant. És de la Esberlana Alexievich, que és Premi Nobel 2015, i hem agafat aquest que diu Els nois de cinc. Per què cinc? Cinc era el material que estava fet als tauts on venien els caiguts soviètics a la guerra d'Afganistan.
I és molt semblant, és aquesta idea d'anar-se... Aquesta és més aviat de... És un responsable de guerra, i l'Esbenan el que fa és anar a buscar els familiars i els protagonistes. Llavors, si ho fas al seu país, t'explica tot allò que la gent no rebia. Així com a la guerra de Vietnam, el poble estava molt en contra, molta part del poble estava molt en contra de la guerra, aquí eren bastant ignorants o directament passaven del que passava a Alganistan. Però tenien els seus nois allà, lluitant i morint, i estaven tornant mutilats, i amb problemes...