Posa't les piles.
Hola, molt un dia, sieu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles, rebé una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. El dia d'avui, al Posa't les Piles, us acompanyem en Sergio Guardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada.
Doncs avui, per començar, el que és habitual en el Posa de les Files és fer un apunt informatiu que compartirem amb el nostre company, en Joel Gascón. Després, avui sostindrem conversa amb el geògraf especialitzat en meteorologia, en Gonzalo Macero, el nostre Lalo, que un cop al mes sempre conversem amb ell per analitzar les dades meteorològiques que hem tingut aquí a Mollet del Vallès,
En aquest cas, les dades referides al passat mes de març. Avui també tenim l'espai que anomenem els IES Alpiles, i és que és l'alumnat dels centres de secundària de la nostra ciutat que ens visiten. I avui ens acompanyarà l'alumnat de primer d'ESO...
de l'Institut Gallec. Ens venen a parlar de projectes que desenvolupen ja fa anys en aquest centre educatiu, com són el projecte Nòmades, també Àgora, també ens venen a parlar de música i de les festes que tenen lloc a l'Institut. I per acabar tindrem l'espai de psicologia
Avui compartirem temps de ràdio, com és habitual, amb la nostra psicòloga de referència, la Teresa Prades, professional del Centre de Psicologia Psicotres de la nostra ciutat, que ens ve a parlar de positivitat tòxica. Sí, sí, i és que sembla ser que ser massa optimista també pot arribar a ser nociu. En parlarem a la recta final del programa. Tot això, en el Poses les Piles, comencem.
Molt bon dia, Joel. Bon dia. A que encerto. A que encerto amb el tema. Amb el que començarem, exacte. De l'AMITMO, no? Comencem amb l'AMITMO, perquè tot just ahir es va fer ja la presentació oficial. Un AMITMO que se celebra la setmana vinent, divendres, sette i diumenge, 17, 18 i 19 d'abril. Precisament acaba el dia 19 i és la 19a edició d'aquesta mostra, que està a punt de complir
ja aquests 20 anys, un festival que convertirà la ciutat en la capital dels Citelles. Prèviament i com a novetat, la Mitmo arrenca aquest divendres amb un primer espectacle i és que la Fundació Sanitària Mollets s'ha sumat a la mostra i han organitzat per aquest divendres, dia 10 d'abril,
un espectacle també en commemoració als 30 anys de la Fundació Sanitària Mollet. Estarà destinat o enfocat als nens i nenes més menuts. Es parlarà també de la natura, de la salut planetària. Hi haurà després un berenar saludable per a tothom i, per tant, serà una miqueta aquest primer acte fora del que és ja la inauguració oficial que tindrà lloc el divendres,
de la setmana vinent, a les 6 de la tarda, quan a la plaça Plat de la Riba arribarà el peix blau més famós de la ciutat, el Mollet Mollat, qui donarà pas als primers espectacles. En aquesta edició, 13 companyies internacionals portaran a Mollet una vintena d'espectacles amb 34 representacions i 12 tècniques titallaires diferents del total de les companyies. N'ha parlat el director de la MIMO, Jordi Montsardà.
13 companyies, 3 d'internacionals. Arribarà la companyia de Praga, que fa molts anys van venir, amb uns titelles xecs, amb música en directe. La segona companyia convidada és una companyia de Portugal, la companyia Aboa. Ells vindran i estaran per als més petits aquí a la Marineta, en aquest espai que estem ara, i també ens portaran l'espectacle d'adults del dissabte a la nit.
I després ens trobarem amb l'espectacle itinerant de gran format del diumenge, que veurem uns titelles africans, però la música és en directe amb llembes, aquella música que toquen uns tambors i unes noies fan dansar i es mouen uns titelles molt grans.
Doncs, per tant, com sempre, aquesta part internacional, que sempre és molt benvinguda, perquè sovint també és difícil que aquí a Mollet les puguem tornar a veure i sempre cada any hi ha aquestes novetats. A la resta de companyies, dic que hi ha 3 d'espanyoles i 7 de catalanes que portaran tot tipus d'espectacles, des d'Un cuento del viento, Llepa Fil, 7 ratolins o Pérez, Una aventura sin dientes...
que són espectacles que es repartiran al llarg del cap de setmana, i a més, dissabte a la nit, és el torn que ja comença a ser habitual dels Titelles adults, on la companyia portuguesa Abola representarà Frank, un espectacle sobre ciència i moral, humanitat i naturalesa i la lluita eterna contra la mort, tot inspirat també en la història de Frank Stein.
Recordem que les representacions es podran veure en quatre espais d'exterior, que són la plaça Prat de la Riba, Parc de les Poneres, plaça Catalunya i plaça Europa, i en tres d'interior, que són el Mercat Vell de Marineta i la Sala Afiballer. Hi ha molts espectacles que són gratuïts, però sí que, sobretot els que són en espais tancats, com que hi ha aquestes limitacions, tenen un cos bastant simbòlic, però s'ha de treure aquesta entrada, que es podran adquirir, recordem, a partir d'avui dimecres, a dos quarts de quatre,
al Centre Cultural La Marineta o a través de la plataforma molletvellès.covid.com. Demanem que la gent, si ja poden consultar a la pàgina web de l'Ajuntament totes les actuacions que s'hi faran, les que més agraden, que se les notin, si s'han de reservar perquè l'espai és limitat.
De fet, jo quan en Joel ha dit que és el 17, 18 i 19, però aquest dia 10, aquest divendres, tenim una primera sessió a l'auditori de la Fundació Sanitària Mollet. Dic que aquesta és gratuïta, però també com l'espai és tancat i, per tant, té una capacitat limitada, aquelles persones que estiguin interessades han de fer una inscripció prèvia entrant a la pàgina web de la Fundació Sanitària Mollet
Omplint un formulari i llavors rebran allò si tenen totes aquestes entrades, si encara hi ha capacitat. Ara per ara et permet allò omplir el formulari. No sé com deuen estar de capacitat.
Continuem parlant de l'Amitmo, perquè si diem que potser el que comença més aviat és aquest divendres, dic que ara ja els espectacles es comencen a iniciar. De fet, hi ha diverses activitats que ja et deixen fer un petit tast de l'Amitmo, com més enguany els espectacles que es porten a les escoles Bressol. Per tant, són els més afortunats, els més petits i petites de la ciutat, a veure un espectacle que deia en Jordi Montsardà que potser l'any vinent estaria ja...
s'incorporaria aquí, però per tant es prova primer també amb aquests nens petits, o el cicle d'aparadors, que ahir també es va donar aquest tret d'inici, es van estrenar el que són els aparadors de la zona comercial, en aquest cas situats a la zona de Galletà-Bantalló i en 10 establiments que tenen titelles en els seus aparadors. Enguany el que s'ha fet és una mostra de titelles internacionals, ho explica Jordi Montsardà.
Doncs mireu, he intentat que amb els deu aparadors féssim realment una cultura on veiéssim el que són els països molt desenvolupats i països molt rics i països molt pobres, perquè inclús hi ha titelles, com per exemple pot ser a dins de l'Índia, que tinguem uns titelles molt rics en vestimenta,
amb ornament i tot, i en canvi els titeies del món rural de la Índia estaven fets amb roba de segona mà i treballats amb fusta vella. Tot això ens ajudarà a entendre, com el continent àfricà, que és un reflex que els titeies era un llenguatge que s'utilitzava universalment encara que un país estigués millor desenvolupat que un altre.
En aquest sentit, dic que si tenen un targetó poden entrar en aquests comerços, els fan aquest segell i després podran recollir diversos premis que es poden donar o participar també d'això.
No sé si et donen també la... Abans s'havia fet allò de la xapa, no? La xapa del mullet mullat. Ara ho desconeixem, però jo crec que cada any s'està fent... Sí, perquè segur que hi ha famílies que tenen la col·lecció sencera. Allò 19 xapes.
S'està fent així, així descobreixen tots els aparadors i de fet també és una bona manera que la gent conegui aquests comerços de la ciutat i potser ja si entra el nen i et fa anar fins allà, doncs qui sap, i també afavorir aquesta compra en el comerç local. Doncs sí.
Molt bé, ja veieu allò que la Punt Informatiu avui ha estat Meetmo, perquè és un dels esdeveniments més importants que es fan a la ciutat, que porta molta gent, no només d'aquí de Mollet, sinó de fora, i no només allò de Rodalia, sinó que ve gent de Lleida, de Girona, que s'apropa fins a Mollet del Vallès, així que paga la pena fer-ne difusió. Moltíssimes gràcies, Joel. Tindré més informació a la una, no? Exacte, que vagi bé.
Igualment. Doncs ja sabeu, l'informatiu mullet al dia a la una i també amb reemissió a partir de les vuit del vespre. Ara anem a saber de la previsió meteorològica. Sembla ser que avui tindrem bonança. Ens ho explica en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació avui també ben tranquil·la i, per tant, sense grans canvis. No hi ha de ploure a Catalunya i la temperatura tornarà a ser ben elevada durant la tarda. Al matí comença, això sí, amb força humitat. També hi ha boaires que s'han format en alguns racons de la costa, també de l'Ebre o cap a les comarques de Girona, però s'han d'anar desfent. Per tant, gran part del dia...
tornarà a ser de força sol o només amb quatre núvolets prims, que aniran deixant al sol justament un palet tèrbol. I el que dèiem, la temperatura que acabarà sent molt més alta del que és habitual. Sobretot, quan més allunyats estiguem de la costa, aquesta temperatura es dispararà més. N'estem pendents a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Avui en el posar les piles a l'espai de l'entrevista sostindrem conversa, ho fem cada mes, amb en Gonzalo Masero, en Lalo Masero, que és el nostre referent a nivell de meteorologia. Ell és geògraf i la seva especialització és la meteorologia.
I per això, un cop al mes, sempre el convidem a compartir temps de ràdio per fer anàlisi de les dades que hem tingut a la nostra ciutat. En concret, ara en parlarem de les dades del mes de març. Benvingut, Lalo, com estem? Molt bon dia. Bon dia, Emma. Molt bé, i vosaltres?
Doncs bé, també, de fet, aquesta vegada jo crec que és de les ocasions que hem endarrerit més aquesta conversa, perquè just ha coincidit el canvi de mes amb Setmana Santa, que, per cert, volíem comentar, no sé si hem tingut allò una Setmana Santa un tant atípica, perquè, si més no, el comentari habitual de la gent és que per Setmana Santa sempre fa un temps nefast, i els que han estat els dies festius, pròpiament de Setmana Santa, hem tingut unes temperatures...
extraordinària, semblava primavera gairebé en alguns llocs fins i tot estiu. Sí, sí, no, temperatures molt suaus, fins i tot caloroses a les hores centrals del dia, que ens va aviant, la veritat, i en qualsevol intret, perquè si també tiraven cap a muntanya, per exemple, no teníem tampoc aquest temps tan canviant, no?, que ja sol haver-hi a la muntanya, o sigui, era bastant estable tot, i, bueno, doncs hem pogut gaudir
tothom, no?, de tots aquests dies festius que hem tingut ara fa poquet. Deia jo que habitualment la gent diu, ui, Setmana Santa no acostuma a fer bon temps, aquest any els dies festius sí que ho ha fet, tot i que ja ens anuncieu, no?, la gent que us agrada la meteorologia ja ens esteu dient, escolta'm, no se'n refieu, que vénen canvis. Exacte, sí, o sigui, portem això, una abonança que ja vam començar la setmana passada,
Avui, dimecres, dijous, divendres, la continuarem notant. Però sí que és veritat que sembla que cap a finals de la jornada, el dissabte, diumenge, torna un altre cop a haver-hi un canvi de temps, baixar les temperatures. Ara mateix estem amb temperatures bastant per soble.
del que seria normal per l'època. I tot sembla que es començaria a regular el normal per l'època, fins i tot una miqueta d'això, per sota de la mitjana climàtica que toca ara, cap al cap de setmana, amb precipitacions també que vindrien, però ja és normal perquè estem en plena primavera i aquesta variabilitat d'episodis...
calorades que poden haver-hi ja a aquestes alçades de l'any, però també altres episodis de pluges, torrencials, fins i tot. Aquest dinamisme que té la primavera aquí començarà a fer també acte de presència.
Doncs això ho anirem veient i analitzarem allà quan finalitzi el mes d'abril, però ara sí que anem a fer referència al mes de març, que no sé si ha estat un mes que podríem dir bastant normal, no? Exacte. És que jo he estat mirant allò els darrers anys i dic, home, doncs ha plogut,
Bé, no? No ha estat molt quantiosa. Crec que són 57, no? Sí, aquest mes de març han caigut 57,2 litres per metre quadrat. Això són 7 litres més del que és per mitjana per aquest mes de març. Amb les dades de l'observador Felip Comas de molladmeteo.cat
doncs això, o sigui, més o menys, fins i tot equilibrant el dèficit que portava, el petit dèficit que portava del mes de febrer, que van caure 4,6 litres menys del que sol caure per un mes de febrer, per normal, i doncs equilibrant, no?, amb aquests 7 litres de mes. O sigui que és veritat que ha sigut quasi, quasi una precipitació que s'ha concentrat, últimament anem com a quinzenes,
Llavors és una precipitació que s'ha concentrat molt a la primera quincena de l'abril. Podíem fins i tot en aquell punt pensar que... Ai, perdó, del març. Que podíem fins i tot pensar que seria un març també bastant ploixós o bastant humil. Però sí que és veritat que es va quedar parat cap al dia 15, cap al 16...
però fins aleshores, d'aquests 57,2 litres per metre quadrat que havien caigut, pràcticament la totalitat, uns 50 més o menys, es van concentrar en aquesta primera quinzena del març. Per tant,
Bueno, sí, hagués continuat, no? Sí que és veritat que segurament, doncs, després hem estat més influïts per l'anticiclo de les Azores, que això, doncs, estabilitza molt l'atmosfera, no?, i ens dona aquesta estabilitat també meteorològica.
ha propiciat que es frenés aquests episodis de precipitació però per exemple tenim el dia 5 de març que van caure 17,2 litres el dia 6, o sigui la jornada següent que va ser la jornada amb més precipitació del mes de març que hem tingut aquest any
amb 19 litres per metre quadrat, li va seguir el dia 7 amb 4,8 i el dia 8 amb 1,6. O sigui, pràcticament en 4 dies d'aquesta primera quintena es va concentrar tota la precipitació. I després hem d'anar al dia 14, que van caure uns 12 litres més o menys.
aproximadament per metre quadrat, que van acabar de reunir la xifra que tenim aquest mes de març, perquè, ja et dic, a partir de la segona quinzena sí que ha estat més caracteritzada per l'estabilitat i no ha donat quasi episodis de precipitació al començar, sobretot la canalla, les vacances de Setmana Santa, que van començar el 27,
doncs vam tenir una precipitació, però que es va donar aquell dissabte, el dissabte 28, ja de cara cap al vespre, o sigui que tampoc crec que afectés molt plans o activitats que es donessin a l'aire lliure, perquè va ser això aquí al Baix Vallès, van ser quasi dos litres per metre quadrat, però que es van començar a donar cap a les set i mitja, set de la tarda, o sigui que fins i tot en aquesta...
no només els dies ressenyalats, els festius de Setmana Santa, sinó fins i tot els preus també.
tret d'aquest petit episodi, també va dominar l'abonança. Clar, jo, de fet, l'Alo et deia que un mes de març força normalet, perquè jo he mirat allò fins al 2020, fent referència a aquesta sèrie de l'observador Felip Comas, i veia que, per exemple, l'any passat sí que va ser força típic, perquè van caure 120 litres per metre quadrat, i també va ser força típic l'any 2023, en què no va caure ni gota. Això, zero.
Però la resta, doncs, més o menys, bé, doncs, aquest any han estat aquests 57,2, però altres anys han estat més dels 70, altres 43, 17, vull dir que, no? De fet, bé, el 2023 era en plena època de la sequera.
Sí. Ja, bueno, tirant cap allò, diguem-ne cap al sí, cap a més o menys la meitat, perquè 23-24 va durar la sequera i l'any 24-25 ja es va començar a replegar una miqueta més. El 24 va caure ja una miqueta per sobre del normal i el 25 sí que hem tingut un any bastant plujós.
i de fet l'any passat va com marcar l'inici d'aquesta sobreprecipitació que vam tenir l'any 2025. Però bé, perquè fa la precipitació hem vist que només han sigut 7 litres per metre quadre per sobre a la mitjana i perquè fa la temperatura també.
Hem tingut temperatures molt altes, diferències de temperatures mensuals molt altes, com per exemple el mes de febre passat, que van ser quasi dos graus i mig per sobre la mitjana, però en aquest cas el març del 25 han sigut només dos dècimes per sobre la mitjana. O sigui que també es pot considerar que ha sigut molt fidel a la mitjana i això, dintre del que podríem considerar la normalitat també pel que fa a la temperatura.
Sí, perquè de fet jo veig que la màxima, que han estat 21,6 seria? 21,6 el dia 25, però tampoc hem tingut gaires jornades que superessin els 20 graus. Per exemple, la primera quincena sí que hem tingut un parell de dies amb 19 graus,
però que s'han quedat allà. Hem tingut en total tres dies que hem superat els 20 graus de màxima tot el mes de març. Sí que és veritat que la memòria és a curt termini i el que tenim de record del març són aquests primers dies de la Setmana Santa, o fins i tot ja el que pertanyien a l'abril, i fa la sensació que sí que ha fet calor,
Realment no. Les mínimes sí que han sigut una miqueta més altes del que solen ser pel normal, però les màximes han quedat bastant frenades. No han hagut jornades de...
de calorades intenses. És curiós, ara que deies, les mínimes tampoc han estat massa baixes, no? És veritat que han estat totes allò, 12, 13, 14, un dia, el dia 14, que van ser de 8, no? De 8,8, la temperatura mínima, la mitjana de la temperatura mínima, no? O ho estic mirant malament? No, no, no.
Estic mirant les mitjanes. Les mitjanes a les mínimes, però la mínima absoluta que es va enregistrar al mes de març va ser el dia 30. És veritat, 2,4. També és el dia que té la temperatura màxima, perquè van ser 21,5...
només superat per una dècima del dia 25 de març. Ara entenc l'alo perquè hi ha tants refredats per aquesta diferència tèrmica. Exacte, clar, i és típic també d'aquests temps, diguem-ne, bastant estables, en el qual ja comença a apretar una miqueta més el sol, també per les alçades d'anallà al que estem i en plena primavera com estem, però al final també...
baixa una miqueta el mercuri quan desapareix el sol, no? I amb condicionants així atmosfèrics estables, doncs també es donen més diferències entre temperatures màximes i mínimes. Aquí no ho notem tant perquè tenim més influència de la humitat marítima per proximitat al Mediterrani.
Però en altres indrets, per exemple, que pot ser la plana de Lleida o tirant de l'altre litoral cap a l'interior, sí que té més notorietat aquest efecte de l'amplitud tèrmica.
És curiós, estic mirant jo la pàgina també del Meteocat, del Servei Meteorològic de Catalunya, també l'EMET ho fa, cada vegada estava pensant que tenim tanta necessitat de saber quin temps farà, que tot i que vosaltres sempre ens ho dius, tu també, Lalo, que quan més lluny és la predicció, doncs ja no parlem de predicció meteorològica, sinó de meteoficció,
Exacte. Però que, de fet, tant des del Servei Meteorològic de Catalunya com des de l'Agència Estatal, l'EMET, també hi ha aquestes prediccions mensuals, no? Sí, són prediccions estacionals que es fan a estació vista, o sigui, tres mesos en els quals es veuen una miqueta les projeccions que hi ha de temperatura i precipitació,
basats en models matemàtics i probabilístics que utilitzen aquestes agències però que no s'han d'agafar de manera fidel que es compliran sí o sí perquè no deixen de ser models i diferents escenaris que es modelitzen amb aquests programaris però es sol fer i una miqueta es sol guiar més o menys
Sí que tenen més poder encert perquè fa la temperatura, perquè és una cosa molt més estable i que es pot modelitzar per la seva estabilitat, es pot modelitzar millor, però, per exemple, la precipitació aquí al Mediterrani és més difícil la modelitzar.
Llavors sí que acostumen a encertar una miqueta en aquells territoris als quals sí que hi ha una forta continuïtat, per exemple, precipitacions com pot ser la vessant Cantàbrica, el nord de la península, però altres indrets com el nostre, el Mediterrani, és més difícil de modelitzar. La temperatura sí, eh?
Més o menys, més o menys. Si mirem, jo què sé, les últimes 10 proyeccions estacionals podem veure que potser el 70% sí que estan encertades o ben modalitzades, però pel que fa a la precipitació, ja aquí patina una miqueta més.
ens quedem amb aquesta anàlisi del mes de març, que podríem dir això, que ha estat un mes de març que, seguint la sèrie d'en Felip Comas, podríem dir que s'ha ajustat al que seria la norma, tant pel que fa a temperatura com a quantitat pluviomètrica, és a dir, de pluja que s'ha recollit a la ciutat. I ara que estaves comentant que eren més fiables les dades de predicció en temperatura...
Què et recomanes? Allò, guardem ja jaquetes... La jaqueta... Fem canvi ja d'adredons, posem ja més de... Ara és un lío, sí, sí. Jo, de moment, la jaqueta la deixaria ben a prop perquè ja em dic que a partir del cap de setmana també començarà una miqueta ja regular-se el termòmetre. Ara estem en aquest petit test d'estiu que és
Molt efímer, ja diem. I també és una miqueta típica de la primavera, aquí a les nostres contrades, que hi hagi aquesta variabilitat.
Així que ens reservem allò la jaqueteta encara de tenir-la a la mà, que no ens enrefiem i veurem allò si aquest mes d'abril, perquè pel que fa a la pluja, sobretot, és ara quan comencen a haver-hi més activitats al carrer. Abans comentava en Lalo, bé, la Setmana Santa permés a les famílies gaudir
a l'aire lliure, ja veurem què és el que passa aquest mes d'abril, que, per exemple, aquí a Mollet tenim l'AMITMO, la mostra internacional de Titella, serà el cap de setmana del 17, 18, 19 d'abril, no li demanarem al Lalo que ens faci la predicció, però bé, tocarem fusta ferro el que calgui perquè es comporti, si més no, durant les jornades, no?, durant el dia, a la nit, mira, si ha de ploure, no? Exacte, sí, sí, però bueno, ja...
Si pots respectar això, els moments aquests que hi hagi qualsevol esdeveniment a l'aire lliure, doncs seria ideal, però bueno, si això és impossible ara... Ara que deies allò, el diumenge ja al canvi de temps tenim la barbacoa solidària, que esperem allò que pluja no hi hagi, tot i que puguin baixar les temperatures. Doncs... No saps què dir-ho. Cal portar el paraigua. Sí?
Els hi comunicarem als organitzadors que vagin amb compte, que vigilin la previsió del temps. Esperem que no. Que això ja ho feu moltes vegades, que ens dieu aquestes probabilitats i després ja ha hagut un canvi. Exacte, sí, sí. Al final no deixen de ser tots models. I la realitat, l'atmosfera és la que és al final, però bueno...
Per sort, últimament la ciència avança cap a un anàlisi molt, molt detallat i amb molts algoritmes i coses que jo personalment no entenc, de com es modelitza això un matemàtic o un enginyer.
Ho podria explicar, però jo ben bé no, però sé que avança cap a bon port. Molt bé. Lalo, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé aquest mes d'abril i ens retrobarem al mes de maig per fer l'anàlisi de les dades meteorològiques a Mollet del Vallès aquest 2026, a l'abril. Que vagi bé. Igualment, un abraçada. Igualment, adeu-siau.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. We shared a special moment I think you felt it too I know you wanted more Right now this is the best that I can do
Fins demà!
Fins demà!
I might not have said all the right things, but I know the way I feel. Give me one more chance. Maybe we can make this real. Please stay. Don't wanna hear you say goodbye. Cause there's a million reasons why.
Fins demà!
Fins demà!
Avui en aquest espai que compartim amb els centres educatius de la nostra ciutat són alumnes de primer de l'Institut Gallecs els que ens acompanyen i ens venen a parlar de diferents projectes que estan realitzant en el centre. Ens acompanya la Salomé, molt bon dia Salomé. Bon dia. També ens acompanya la Laura. Bon dia. Bon dia.
la Dèlia, la Sara, l'Andrés i l'Abram. Bon dia. Estem contents allò perquè ens venen a explicar coses que fan anar al centre. A més a més, és el primer any que estan tots allò a l'Institut Gallecs. Què tal a l'Institut Gallecs, Salome? Molt bé. T'agrada? Sí. I a tu, Abram?
Sí, molt bé. Sí que t'agrada? Sí. Què és el que més t'agrada? El professorat, els companys... Els companys. Els companys. Em diuen que t'has d'apropar perquè et sentim allò amb més força. Molt bé. I a tu, Andrés? Els companys i el professorat. Sí? Totes dues allò t'agrada? Sí. I tu, Laura? El professorat. N'havia sentit a parlar de l'Institut Gallecs? Sí, però molt malament. Molt malament? Sí, però... I així tot vas apuntar-te.
Sí, perquè quan vaig anar em vaig adonar que era molt millor de com ens havien dit. La gent que parla malament. I la Delia i la Sara, esteu contentes d'estar a l'Institut Gallec? Sí, molt bé. Totes dues? Sí. Teníeu referències?
No. Un familiar sí que va a l'Institut Gallegs. I et va dir, Sara, Bessi, que aprendràs molt. Tant aprendreu que, de fet, avui ens veniu a parlar de projectes en els que esteu treballant a l'aula. Concretament, la Delia i la Sara estan treballant nòmades. Sí. Què és això de nòmades? És una matèria que s'aprenen dues matèries a la vegada, o sigui, socials i nòmades,
Socials i nòmades? No, no, no. Socials i... Artístic. Plàstica. Plàstica, no? Sí. I llavors? I què és el que feu? Estem treballant ara mateix a l'antic Egipti. I hem fet l'escriptora coneyforma i ens han comentat que farem...
Un paper de l'Egipti. Ahà. Però i llavors, és a dir, la part social, perquè us ensenya el que era l'antiquatge. Sí, vam fer una maqueta d'altiplans. Bé, altiplà és dir accidents geogràfics. De socials també hem fet un globus terràqui. Ahà.
Ni dels socials, això, i més coses que encara no he fet. I el globus com el vau fer? Amb papiroflexia. Doblega amb paper. Molt bé. I després els pintàveu, no? Sí. I també amb relleu?
No sé si fèieu allò, o era molt lliç, aquest globus terràqui. Tenia relleu. Sí. L'havíeu fet alguna vegada, coses amb papiroflexia? Què us agrada més, la part artística o la part social? La part artística. Sí? Les dues estan molt bé.
I a tu, Delia, com és que t'agrada més perquè t'agrada més el dibuix, la pintura? Sí, m'agrada més la part artística i perquè de petita m'agrada molt.
I us permet ser més creatius, potser? Sí, és més lliure. I llavors trobeu que és un projecte interessant? Sí. No sé si funcioneu allò per grups o de forma individual. Fem diferents coses, en grup i individual. Normalment és individual. Per exemple, vam fer un arbre genealògic.
I el globus terràqui era en grup. I llavors, Sara, en l'arbre aquest, tu fins on vas arribar? Vas fer un arbre genealògic de la teva família? Sí. I fins on vas arribar? Fins als teus besavis?
Els tatarabullos. Els tatarabullos també, fins aquí? Sí. I vas demanar ajut, no? M'imagino, els teus pares que t'expliquessin. I en el teu cas, Dèlia? És que jo no tinc tanta família. He arribat fins a estar amb els fills abuelos. Bueno, està bé, no? Sí. Igual heu descobert coses, us han explicat coses també.
I això de l'escriptura que heu dit, uniforme, és difícil? No, és com l'antic Egipte, l'edat de Mesopotàmia, que vam fer amb fang, com una tira, i amb un pal hem fet les lletres d'un nom de cadascú.
Però és difícil l'abacedari aquest? No. O no té abacedari? Ens ho van donar i havíem de tornar a escriure el nostre nom en un altre paper i després d'en Fang, com si fossin galetes, la massa de galetes la vam estirar i vam escriure amb pals. Està bé, és interessant. Ara l'únic que us queda és anar a Egipte.
També hem fet pintures rupestres. I hi ha algunes sortides que complementin l'activitat que feu a l'institut? De moment no hem fet ningú de nòmades. Ho deia pel tema de les pintures rupestres, que també hi ha en copes aquí per Catalunya i pensava que igual no.
Estaria bé. Anem a parlar d'Àgora, que és un altre projecte. I d'això ens va parlar la Salomé. Sí. En Àgora ens llegirem el llibre del petit príncep i la mestra ha creat unes activitats per fer cada classe per no haver d'escriure molt i tot això. També hem llegit el llibre del noi de l'última fila.
És un llibre que em va agradar molt. De què va aquest llibre? De un noi que ha vingut d'un altre país que està en guerra i no sabia el idioma ni res i tenia amics que la ajudaban, la acompanyaban.
Tentava a encontrar els pares perquè s'han perdut la guerra mentre anaven a l'altre país. És a dir, que molt emotiu, no? Sí, molt. És que quan has dit allò, el noi de l'última fila, pensava, jo no sé vosaltres, però quan un s'asseu allò al darrere de tot de la classe és perquè vol passar desapercebut. No? No sé si això passa una miqueta o no. No? No. No passa així. Molt bé.
Heu llegit aquest llibre i després de llegir-ho ho comenteu, feu alguna mena de treball a l'aula? Sí, hem fet com un diari de tot com si fóssim nosaltres. També hem escrit com és el personatge i tot.
També, llorada al petit prince, li hem fet una entrevista a una illa i li hem preguntat com a se viure a un castell i coses de quan era petit, la inspiració i tot.
El petit príncep, que és un clàssic, no? Sí. T'ha agradat? Ja l'has acabat o encara no? No, l'he llegit, però jo ja me l'havia llegit a Colòmbia. Ahà. És un llibre que m'agradava. Sí? T'havia agradat allò força. La veritat és que jo crec que tothom allò, en un moment o altre de la seva vida, acabat llegint el conte d'El petit príncep, que té evidentment molt més missatge que no passa un conte. Sí.
A tu què és el que més et va agradar? Quin personatge et va agradar? El petit príncep. I més enllà del petit príncep, hi ha algun altre personatge? El zorro. El zorro? La guineu. Sí, la guineu.
Molt bé. Això és a Àgora, que m'imagino que el que pretén és això, que feu debats i que parleu i que expliqueu. Sí. Sí? Molt bé. Evidentment, la lectura, un bon complement és la música. Així que l'Abran i l'Andrés, a veure què ens expliquen, perquè veniu a parlar de música, no? Sí. I què és? Una assignatura de música? Sí. Sí?
I que toqueu instruments? Sí, fem com... Hem fet cançons i les hem imitat amb els instruments, amb ukelele, amb xilòfon, les hem tocat. Per exemple, per Sant Cecília vam fer la cançó d'Estay by Me.
Ah, molt bé. I has necessitat tenir coneixements previs d'aquests instruments? No, la mestra posa la pissarra, ens va ensenyant cada cot i ho vam practiquant i...
I al final surto de la cançó. Perquè l'Abram o l'Andrés, vosaltres teníeu coneixements previs, no sé si algú de vosaltres toca algun instrument. Percussió. Tu fas percussió fora del que és l'ensenyament de l'institut? Sí. Vas a una escola de música?
Bueno, vaig a una colla d'aquí, a Mollet. Ah, a Espiedimonis. Molt bé, molt bé. I tu, Andrés, saps allò, coneixies algun d'aquests instruments? Quin instrument t'ha tocat a tu? A mi m'ha tocat l'uquerele.
A l'Ukelele. I és difícil de tocar l'Ukelele? No. No? I t'ha agradat? Sí. I l'Abran ens ha explicat això, no?, que per Santa Cecília pugui interpretar un tema. M'imagino que durant tot el curs aneu preparant altres cançons, altres temes.
Sí, ara farem... Bé, al curs de Santa Cecília de l'any vinent farem com a camarón d'estopa. Ah, i ja ho esteu preparant aquest curs? I què és el més dificultós? Els acords. Són nous acords.
I en allò, posar, ben col·locar els acords i tal, és difícil? Sí. I en el xilòfon, tu què toques? A tu també t'ha tocat el ukelele? No, jo a la cançó d'Estem by Me tocava el xilòfon, feia la melodia.
I és difícil? Bé, ho feia mica a mica i al final sortia tot i no era tan difícil. Perquè llavors quantes hores dediqueu allò? Una hora a la setmana, eh? És només? Dues. Dues. Dues hores a la setmana. Deia-sí una hora perquè hi ha professors de música que es queixen precisament que hi ha molt poc temps lectiu per dedicar-se a la música i que és molt important.
A vosaltres us agrada aquesta assignatura? Sí, perquè fem també molta teoria, però fem molt pràctic i això està bé. I, per exemple, ara la cançó de Como Camarón fem com més instruments, no només l'ukelel i el xilòfon. Per exemple, fem la bateria, que m'ha tocat a mi fer-la, i fem més instruments. Total, que estàs contentíssim amb això de la bateria, no? Sí.
I deia que feu també teoria, llavors ara sabeu interpretar un pentagrama, sabeu llegir-ho, allò? Bé, jo sí, perquè vaig anar a classe de música, però aún no hem fet això, no hem fet molt poc. I llavors què teoria? Ens ensenya més les tessitures de la veu, les parts de l'oïda i això ens ha ensenyat.
Perquè, a banda dels instruments, hi ha alguna persona que es faci de vocalista, Andrés? No, no hi ha ningú. Ningú canta? Bé, algun professorat que hi ha. És que a mi em consta que a l'Institut Gallec s'ha creat com una jazz band, no? Sí, la galla jazz band. Sí.
I què? Algú de vosaltres us agradaria jo amb el temps poder formar part de la galleta? Bé, jo em vaig apuntar, però vam estar provant, però els horaris no... No et quadraven? No, perquè faig futbol i no podia anar. L'Abraham està molt ocupat. I tu, Andrés? No, no... No t'atreu? No. No.
Ja que estem parlant de música anem a parlar de festes, no? Perquè en una festa ha d'haver-hi música, o no, Laura? Sí, per exemple, relacionat amb la música fem carnaval, que fem com un concurs entre primer i segon, tercer i quart i després batxillerat, on el professorat també participa.
Llavors, clar, en Carnaval ja la música acompanya, no? No sé si feu comparses, si feu carrosses, les disfresses, no? Fem ball i cada classe es disfressa. Per exemple, nosaltres, que som l'UG1, ens vam disfressar d'obrers.
i llavors la iniciativa la proposta de la disfressa va sortir de vosaltres us la van allò? l'institut ens dona un tema per exemple aquest any eren els oficis i nosaltres com a classe havíem de triar un ofici i vam triar els obrers i llavors Laura tu per exemple com anaves disfressada? com et vas disfressada d'obrera? anàvem tots iguals anàvem més o menys normals amb un texans i una samarreta crec que era negra i anàvem amb un xaleco
Però i no portàveu cap complement, allò, no sé, un barret d'aquests de plàstics de l'obra... N'hi havia gent que sí, ni altra que no. Perquè hi havia coses d'aquesta disfressa que les podíeu fer a l'aula, preparat? Sí, per exemple, vam fer unes caixes per fer el ball, que eren com maons. Llavors, amb aquelles caixes vam fer uns maons i després els vam utilitzar el ball.
I com vau quedar? Perquè m'imagino que després hi hauria allò, no? Sí. Hi ha concurs o no? Sí, sí, és un concurs. Després hi ha premi per el nombre, per el nombre de persones que participen, per el ball, per la disfressa. Nosaltres no vam guanyar res, però, per exemple, una classe de primer, que és l'UG3, sí que va guanyar un premi. I de què anaven? Anaven dels Subway Surfers. Ui!
Ahà, molt bé. I alguna altra... És que està... La Dèlia està acaronant el micro i jo els he dit vigileu perquè tot se sent, saps? I per això li estava fent senyes a la Dèlia perquè no toqués el peu de micro. Alguna disfressa que et cridés l'atenció, especialment, Laura? O no sé, a la resta? Sí.
I els de segon, que anaven de Fórmula 1. De Fórmula 1. Van fer uns cotxes molt grans. Va ser molt divertit, perquè al final t'ajuntes també amb altres cursos. I t'ho passes molt bé. I diries que ha estat la festa més destacada del que porteu de curs, així a l'institut? Jo crec que sí. Hem fet moltes, però jo crec que aquesta era la més gran. Perquè moltes, allò que feu més petites, més...
Sí, per exemple, aquesta setmana és la setmana de les matemàtiques. En comptes de fer, per exemple, matemàtiques, en comptes de fer teoria, fem més coses manuals. Per exemple, estem fent origami per aprendre les formes en 3D i en 2D.
I tu penses que és una bona manera d'adquirir coneixements a través de, també, no?, de vincular les festes locals i complementar-ho, no?, o ara que deies les matemàtiques, doncs, en lloc de fer més teoria, doncs, aplicat. Clar, és més fàcil d'aprendre. Et diverteixes més que, si no, que es posa la profe a explicar alguna cosa.
És a dir, que ha estat una bona experiència el tema de les festes, encara us queda allò fins a final de curs, m'imagino que fareu moltes més activitats.
Abans comentàvem que estem a les portes de Sant Jordi, segurament que hi haurà també... Ells no ho saben perquè és el primer any que esteu a l'institut, però evidentment que fareu més coses. No sé si penseu que la resta de... Tots participeu dels programes, és a dir, per exemple, Abraham i Andrés, vosaltres participeu també de nòmades, no? Sí, ho fem tota la classe.
Ho feu tota la classe i també d'àgora. Sí, és com una assignatura. Per exemple, àgora catalana i castellà és com una nota dels idiomes.
I llavors, dels programes que ens han comentat allò la resta de companyes, per exemple, Abraham, hi ha algun que t'agradi més que un altre, a banda de la música? No sé si, per exemple, els llibres que us han proposat... Nòmades està molt bé, i les festes. I les festes. I a tu, Andrés? A mi també, perquè és més divertit i fem més coses.
En aquesta de nòmades i de les festes? Sí. Us agraden més. I el tema d'Ògora, què? Fa més mandra, això d'haver de llegir?
La pena del llibre és més divertit o més avorrit. A vosaltres ara, aquests dos llibres que ens ha comentat la Salomé, us van agradar? Aquest del petit príncep i el noi de l'última fila, no? Sí. El petit príncep encara no l'hem llegit i el noi de l'última fila ha estat bé. Però no t'ha acabat de fer el pes per la cara que has posat, no? Per què? Perquè era molt trist o...?
Era una mica bastant llarg. Era llarg. Quantes pàgines tenia? 300. I a tu, Delia? T'agraden més nòmades que Àgora? A mi m'agrada més nòmades, que és més manual.
Tot el que sigui més de treballar amb les mans, més de creativitat. Però i dels llibres? No m'agrada molt. Et costa? Et fa mandra? Una mica, però depèn de quin llibre. I aquest que heu comentat, el noi de l'última fila? No m'ha agradat molt perquè ha sigut molt passat, però el del petit príncep ho hem començat i és més guai. Molt bé. I en el teu cas, Laura?
A mi m'agrada llegir, llavors el problema no tenia en llegir-nos, però sí que el petit príncep és més fàcil que llegir que, per exemple, el noi de l'última fila. Que el noi de l'última fila és d'algun autor estranger? O és d'aquí? Crec que és d'aquí. És d'aquí. Per això que comentàveu allò de 300 pàgines, potser la narrativa era més dificultosa?
Una mica. Era com més avorrit. I això que a tu t'agrada llegir. I a tu, Salomé? És a dir, més enllà d'Ògora, de la resta d'activitats, hi ha alguna que t'agradi més que les festes, la música? Nómades i les festes. T'agraden més? La música també. Quin instrument t'ha tocat? L'ukelele. I és difícil, ha dit a l'Andrés que no?
Una mica, depèn de la cançó. Depèn de la cançó. Molt bé. I a la resta, què us ha tocat? L'ukelele. Ah, molt bé. S'ha dit que majoritàriament ukeleles, no? Sí. I amb ganes de preparar aquesta de como camarón, d'estopa. Sí.
la cançó la tria també la professora o també nosaltres l'hem escollit ah per això us agrada més segurament sí i també ara estem fent un projecte que és tens talent que cadascú té un grup i fa com una actuació del que se li dona bé ah molt bé i tu Abraham amb quin grup allò que esteu treballant
Aún no hem decidit, però serà alguna cosa d'instrument, suposo. Està bé. Salomé, tu aquesta cançó de Como Camarón la coneixies? No. No? No la coneixia. I quan la has sentit, ara l'estàs sentint, no?, per preparar-la? Sí. Què t'ha semblat? Coneixies Estopa? No. Tampoc. I què et sembla ara? Eh...
Bé, m'agrada la cançó. T'agrada la cançó? Molt bé. Estarem, doncs, amb atents a veure com va Santa Cecília del 2026, no? Serà Santa Cecília del 2026, perquè abans hem fet referència l'any passat a Santa Cecília pel novembre, és a dir, que encara serà el curs 26-27,
Però serà per l'actuació de Santa Cecilia el 26. Ens ha agradat moltíssim que ens acompanyéssiu avui a la ràdio. Moltíssimes gràcies. No sé si voleu afegir alguna cosa que us hagi quedat en el tinter. Per aquells nois i noies que l'any vinent comencin l'Institut Gallecs, vosaltres que esteu passant aquest primer...
any, que els hi diríeu? Que tranquils... Sí. Que estudieixo molt. Heu notat molt el canvi? L'horari i els deures. L'horari i els deures. Hi ha més exigència ara.
Sí, ara tens que estudiar, si no ja... És que us feu grans. Jo els he dit als peques, però us feu grans. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, per compartir amb nosaltres tots aquests programes. Fins una altra. Adéu-siau. Adéu!
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat situació complicada avui a les carreteres catalanes amb diferents accidents destacats. Una a la P7 entre Subirats i Avignonet del Penedès que provoca fins a 9 km de cues en sentit Girona, una altra a la C33 entre la Llagosta i Barcelona amb més de 7 km de congestió i un tercer a la C32 a Sant Boi en sentit Tarragona que també talla un carril.
També hi ha llargues retencions d'entrada a Barcelona, a viers com ara la C-58, la C-17, la B-20 i la B-10, i també a la 2 i a la B-23, així com també complicacions a la P-7, tenen dos sentits de la marxa, i també a la 7, a la zona de Reus i Vilaseca. I de fet, el conductor d'una motocicleta ha perdut la vida aquest matí en un accident per encalç amb un turisme a la Nacional 340, a la Canon i al Tarragonès. Amb aquesta víctima són 23 les persones que ja han perdut la vida en accident de trànsit enguany a la xarxa viària de Catalunya.
I el ministre de Transports, Òscar Puente, preveu que al juny quedin resoltes les limitacions temporals de velocitat a la xarxa ferroviària de Catalunya, de les quals encara resten unes cent moltes derivades dels problemes meteorològics de principis d'any. De fet, demà hi ha prevista una reunió entre Puente i Salvador Illa per fer un balanç de les obres d'emergència per l'accident mortal de Gelida i també per valorar nous projectes ferroviaris.
I des d'avui es pot presentar la declaració de la renda del 2025. La campanya s'allargarà fins al 30 de juny i arriba amb més deduccions orientades a rendes baixes i joves, però sense grans novetats. Es mantenen les quantitats que fixen que ha de declarar 22.000 euros anuals en el cas de tenir un sol pagador i 15.876 si se'n tenen dos o més i aquest superen els 1.500 euros. També l'han de fer els treballadors que cobren el salari mínim, tot i que si no tenen rendes poden accedir a una deducció que garanteix
que no hauran de pagar.
I en plena internacional, els Estats Units, Israel i Iran han acordat una treba temporal de dues setmanes que inclou la reobertura de l'estret d'Hormuz, clau per al transport mundial de petroli. L'acord impulsat per Pakistan obre la porta per tant a negociacions de pau que començaran aquest divendres. El president Donald Trump ha acceptat suspendre els atacs a canvi de garantir el pas segur pel golf pèrsic. Tant Israel com l'Iran s'hi han sumat, tot i que teheran adverteix que respondran força a qualsevol incompliment.
I els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han desarticulat un grup criminal especialitzat en robatoris amb força en joieries mitjançant encastaments amb sis detinguts implicats amb 27 delictes comesos arreu de l'Estat entre el novembre del 2025 i el març del 2026 amb un botí i danys valorats amb prop d'un milió d'euros. I pel que fa el temps avui, jornada assolellada, tot i que amb alguns núvols prims que deixaran el salt cobert sobretot a Ponent i al Terroest. Notícies en xarxa
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Radio Mollet.
¿Conoces el restaurante Fresh House de Mollet? Oferta variada de brunch, hamburguesas y platos creativos. Cocina abierta de 10 de la mañana a 12 de la noche de martes a domingo. Fresh House en la calle Alsem Clave 19 de Mollet del Vallès. Combinamos calidad y modernidad. Consulta nuestra carta en Instagram. Vive una experiencia diferente en Fresh House Mollet.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Barreres Fora, un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu amb Adimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca. Barreres Fora, cada dimecres a les 5 de la tarda a Ràdio Mollet. I si vols escoltar-ho una altra vegada, t'esperem el diumenge a la 1 de la tarda. A Fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Tots els dijous a les 5 de la tarda. Redifusió el diumenge a les 4. Escolta el podcast a radiomollet.com La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Tot allà que passa a Bullet a Posa't les Piles. Posa't les Piles.
No sé si us considereu massa optimistes o no, però sembla ser que ser-ho en excés pot ser nociu. Bé, aquesta és la proposta que ens fan el dia d'avui, la positivitat tòxica, que ens proposa Teresa Prades, ella és psicòloga.
i ens acompanyen a aquest espai de psicologia que tenim en el Posa't les Piles. És una de les professionals, de les tres professionals, que trobem al centre de psicologia Psico3. Es troben al carrer Francesc Cambó, número 19 de la nostra ciutat, i el telèfon de contacte és al 93 570 45 18. Repetim, 93 570 45 18. Consulteu també els serveis que ofereixen a través de la pàgina web psicotres.net i, si no, el més fàcil,
apropar-se, veure l'espai, parlar amb elles i, evidentment, si us interessen algun necessiteu dels seus serveis, doncs quedar allò dia i hora. Com estem, Teresa? Bé. Ha anat bé? Li estava preguntant a la Teresa si havia pogut descansar, m'ha dit que sí. Sí, sí, sí. Carregar piles... 10 dies de festa donen per molt. Donen per molt. Escolta'm una cosa, això de ser optimista, que pot arribar a ser nociu. Ser optimista no és nociu. El que és nociu és l'accés d'optimisme
que bàsicament comporta negar la situació o negar que tinguin sentiments de pèrdua, de tristor, no? Aquestes típiques persones que et passa alguna cosa, va, tu pots, vinga, no serà res i tal, a veure, no, sí que serà, no? Vull dir...
No li dones l'oportunitat a la gent d'apair el que ha passat, de sentir-se trist, de sentir-se enfadat, i es neguen una mica totes aquestes emocions que, teòricament, se les tilla de negatives, quan en realitat no ho són. Són emocions vàlides i emocions que en determinat moment és vàlid que les sentis, si t'ha passat una desgràcia.
no pots estar content i veure la vida de colors i no serà res. Estàs trist, estàs enfadat, tens ràbia i tots aquests sentiments han de sortir. De fet, quan la Teresa ens ha proposat aquest tema, a mi m'ha vingut al cap el tema de la pandèmia amb la frase aquella de tot anirà bé, que fins i tot hi ha un tema musical, tot anirà bé, i que la Teresa deia, és un mal eslogan.
Sí, perquè primer estàs donant per fet que tot anirà bé. Què vol dir, tot anirà bé? Tot anirà com hagi d'anar i a vegades les coses no surten com un vol i no totes les coses que iniciem, ni tots els projectes, ni tot el que ens passa té un bon resultat, té el resultat que nosaltres voldríem.
amb la qual cosa tu has d'agafar la vida amb optimisme, de dir, bueno, doncs haig de lluitar, haig de fer això, no?, i fer un... de què puc fer jo per solucionar aquest tema, però has de ser conscient que pot ser que ets bé i pot ser que no, i llavors això s'ha d'assumir. Negar la realitat no és bo per ningú. De fet, molta gent es va quedar pel camí amb la qual cosa... No va anar bé. Tot no va anar bé. No.
Parlava amb allò de la pressió social, no? Perquè hi ha com aquesta tendència que si tens una desgràcia, una malaltia, et quedes sense feina, perds algú, doncs és normal, no?, també, en certa manera, allò d'intentar animar la persona a dir tranquil, no?,
És a dir, s'ha d'animar la gent, és a dir, s'ha de dir, mira, donar-li una sortida, però el que no pots fer és que aquella persona no pugui sentir-se malament en aquell moment. Té dret...
Està trist, té dret a estar enfadat i té dret a sentir ràbia. I això no és dolent, perquè si això ho negues, d'alguna manera estàs negant la realitat i tampoc t'ajudarà en un futur, perquè no t'ajuda. Tu, quan et passa una cosa negativa, el que has de fer és analitzar què ha passat, què puc fer i com tira endavant, però necessito enfrontar-me allò. Si no m'hi enfronto, no ho podré solucionar. Llavors...
tot anirà bé, no et preocupis, no, a veure, no estic tranquil, vull dir, si m'he quedat sense feina, és lògic que tingui por del que pugui passar, i aquesta por l'haig de sentir, l'haig de poder deixar anar, i la persona que està al meu costat el que no ha de fer és negar-me aquests sentiments, sinó dir, tens por, d'acord, és normal tenir por,
Però a veure, què podem fer per solucionar el tema? Però no li neguis aquesta necessitat de sentir la por, perquè és algú humà i és algú que et permet assimilar les coses molt més bé, integrar-les i poder donar el pas endavant de poder solucionar-ho. És a dir, que no es tracta allò de dir, vinga, apa.
Passant pàgina. No pots passar pàgina, és com el dol. No pots passar pàgina si tu no t'has sentit trist, si no has deixat anar el dolor, si no has sentit ràbia, si no has sentit enfadat. No pots tirar endavant si tots aquests sentiments que tens en aquell moment no els valides i no els deixes anar. Perquè has de trencar-me i no plorar.
Per què has de matar aquest plor? Si tinc ganes de plorar, perquè m'ha passat una cosa molt forta, que no m'esperava, o me l'esperava, però ha sigut alguna cosa que no puc assumir, doncs tinc dret a plorar i enfadar-me i trencar el que sigui. Llavors, deixa'm que jo m'expressi. Després, si vols ajudar-me, estigues allà, escolta'm.
I després, si en necessito ajuda, doncs me l'adones, no?, en el que jo et demani, però deixa'm que jo senti que tingui aquests sentiments. De vegades, jo sempre penso que això, no?, sentir aquesta ràbia també és positiu, no?, perquè has de poder expulsar. És que si no ho fas, al final tot allò queda enquistat i arriba un moment que et passa factura. Potser en aquell moment vas tirant
però arriba un moment que dius, ostres, tinc un atac d'ansietat. De què ve aquesta ansietat? I vas mirant i en aquell moment què va passar? En aquell moment vas poder, no, perquè havia de tirar endavant, perquè tothom m'empanyia, em deia que no seria res i no tenia aquest espai, em sentia pressionar per dir, ostres, no tinc temps de seure en un racó
i plorar el que hagi de plorar. Però, Teresa, també és cert que després en el mercat, a xarxes socials, en el mercat literari, també trobem un munt de llibres d'autoajuda, no? Allò de dir, tu pots ensurtir-te. Sí. I no sé si...
Si realment són d'autoajuda o... No, jo crec que no. O et dibuixen allò, una cosa allò tan fantàstica al final, no? Jo crec que, en general, bueno, tots els llibres d'autoajuda, evidentment. A més a més, els llibres d'autoajuda tu també has de fer un treball previ. És a dir, si ets una persona que només apliques el que t'està dient, és difícil aplicar-ho si no tens determinades condicions, no? Llavors...
Moltes vegades el que fan és negar els sentiments negatius i llavors que tot sigui de color de rosa. I la vida no és de color de rosa. Vull dir, la vida a vegades et surten les coses bé i a vegades no. Llavors s'ha d'assumir això. És com que estem en una societat que el que importa és tenir èxit, és igual el preu que sigui.
I llavors, si per tenir aquest èxit el que hem de fer és negar-nos una sèrie de sentiments, doncs ho fem, no? I vinga, va, cara bonica i somriure, doncs tu en aquell moment no tens cares de somriure.
Perquè t'ha passat alguna cosa que t'ha fotut, doncs perquè haig de somriure, doncs no en tinc ganes, senyors. Llavors, els llibres d'autoajuda, bueno, en determinat moment, momentàniament, jo crec que en t'animen, no? És aquell ànim que dura uns minuts, però clar, llavors...
La teva realitat t'has d'enfrontar amb ella. Exacte, la realitat és la que tens i llavors és molt més adequat i molt més convenient dir, bueno, tinc aquesta realitat, davant d'això què puc fer i què és el que no haig de fer i a partir d'aquí, quan tu ja has tret tot fora, després pots encarar-ho amb més fortalesa, no? De vegades allò s'infantilitza també una miqueta, allò en aquest en sortir...
Sí, perquè és això, que la vida és com una pel·lícula, que totes les històries d'amor acaben bé, totes les situacions acaben bé i la veritat és que no. La veritat és que la vida, doncs, et fas molts projectes i alguns sortiran com tu vols i hi ha alguns que no. Llavors, jo crec que acceptar això és part de la vida i si vols ser feliç al final has d'acceptar tant el bo com el dolent.
També és veritat que la indústria aquesta mou molts calés, no? Sobretot a les samarretes, amb frases així motivants, als llibres, que sí, les tasses... Les tasses, sí, sí. A qualsevol lloc ara, no? Aquests hasta els quadres de fets de paler, també. Sí, sí. Està molt bé, no? Vull dir...
Evidentment, tu has d'encarar la vida amb optimisme. I no has de veure sempre tot el negatiu, perquè això també és dolent. S'ha de ser optimista, però també has de veure quines possibilitats tens tu. Això són com els sàpats, no? Allò tot en excés...
Cansa. Cansa o et pot fer mal. Sí, sí. Llavors, quan tu tens una malaltia ho has d'encarar amb optimisme, però has de ser molt realista amb les possibilitats que tens, què està passant i què pots fer. I després, Teresa, jo crec que has dit una cosa molt important, que és que la persona o persones que tens al costat t'escoltin i t'acompanyin, però que et deixin fer. Exacte. Perquè de vegades allò de dir...
Ai, has de sortir més, no? Hauries de fer activitats. T'hauries d'apuntar tal. I dius, doncs, mira, just ara no... No és el moment. Potser amb el temps, quan jo ja tingui assimilat què és el que m'ha passat i tingui clar el que haig de fer, potser llavors m'obriré, no? Però...
no tothom ha de fer activitats extraescolars, no?, com aquell qui diu, no tothom ha d'apuntar-se 50.000 coses, però si tu estàs bé, jo què sé, fent bons sais, perquè has d'anar a una discoteca o has d'anar a fer un viatge, però si jo estic tranquil a casa fent bons sais que ningú m'empipa, jo sóc feliç així, però deixa'm estar, no?, cadascú ha de trobar la mesura, no?, és com fer l'esport. S'ha d'anar al gimnàs, o no...
No, també perquè has d'anar al gimnàs. A tu et va bé, perfecte, però a mi, potser com a persona, com a personalitat que tinc, a mi em va bé millor fer tai chi o fer ioga o el que sigui, o no fer res. O no fer res, bàsicament. I el que sí que és veritat és que com a observadors, si veus que una situació s'enquista, no?,
Que es perpetua. Però normalment les situacions s'enquisten perquè aquesta fase d'acceptar el que sento, la ràbia, el dolor, l'enfada o la tristor, no ens donem temps de sentir això. Llavors és com si no elaboréssim aquell dol.
El no elaborar-lo s'enquista, però perquè no hem donat espai ni temps a que aquells sentiments que no són tan agradables surtin, no? I, bueno, doncs m'ha passat això i estic trist. I tinc dret d'estar trist, no? Moltes persones que, bueno, estan tristes però, bueno, tiren endavant o perquè estan soles o perquè tenen altres obligacions o perquè vinga, va, no serà res i no s'han donat aquest temps. Llavors no tenen temps d'assimilar el que els hi ha passat.
De fet, allò, el rellotge no es pot aturar. No. Llavors, sí que és veritat que de vegades és una frase recurrent, segurament, que t'agradaria allò de dir, ostres, necessitaria que es parés el temps i no es para i llavors has de continuar fent.
Allò que t'exigeixi. El temps cronològicament no el pots parar, però tu sí que pots parar. És a dir, baixo un moment del món, m'estic a casa o on sigui i reflexiono sobre el que m'ha passat i reconec els sentiments que tinc
sigui tristor, sigui ràbia, el que sigui, em reconec, em dono aquest espai i després ja tornaré a pujar a la roda, no? Però m'haig de donar aquest espai d'estar amb mi i pensar, bueno, a veure què m'ha passat, no? D'entomar una mica el cop. És a dir, jo aquest procés que sempre quan parlem del dol, no? Que diem allò de...
de tristor, de ràbia, de rebuig després d'acceptació, doncs haurien de poder... I això del dol i el temps, és veritat que moltes vegades... O és que ja ha passat sis mesos
i vull dir, hi ha persones que en sis mesos ho hauran assimilat o què ha passat i hi haurà persones que necessitaran un any o necessitaran més temps, no? Com que tot ha anat bé sis mesos, en l'altre també en sis mesos ho ha de tenir resolt, doncs escolta, no, cadascú té el seu ritme, no? Ens respecta això, no? Llavors et fan sentir com, ostres, m'han passat sis mesos i encara estic així, jo el trobo a faltar i a més a més et sents culpable perquè no ho estàs fent bé, no? Perquè tot és culpa teva.
A sobre de que estàs trist, a sobre del missatge que reps i es diu, és que ja tindries que estar contenta. Doncs jo no en tinc prou amb sis mesos, necessito més. I no passa res. I no passa res. El problema és quan estàs, quan tot s'enquista, que és el que has dit tu, i estàs anys i anys... O quan et vas recreant també en aquest olor, no? Que potser és difícil d'en sortir-se'n i...
Però a vegades es necessita aquest petit espai. I hi ha persones que l'alimenten, fins i tot. Exacte. I llavors dius, escolta'm, això no, això tampoc, no? No, evidentment, i llavors aquí ja vol dir que hi ha alguna altra cosa subjacent a aquella situació que li ha passat, que allò també s'ha de treballar. Però sempre respectant el temps de les altres persones. El temps i l'espai personal, diguéssim.
Doncs ja sabeu, el tema s'ha d'intentar ser positiu, de veure les coses a la part positiva, però sense negar la realitat. Exacte. Perquè si una cosa no és del tot positiva i és negativa, l'haurem de acceptar tal qual és. Acceptar perquè si en el punt que tu l'acceptes, és en el punt que tu pots intentar fer alguna cosa per solucionar-ho o per sortir-te'n d'aquí, no? Exacte.
De fet, allò quan ha arribat la Teresa, que estàvem parlant, allò que tot l'ésser humà ens podem anar adaptant, que dèiem, bé, les realitats fan que de vegades allò, igual abans viatjaves molt i ara ja no viatges, i pot ser per una circumstància que has de cuidar algú, o pot ser per una circumstància econòmica, o perquè ja no et ve de gust, i llavors... Però llavors, fins i tot aquí hi ha la pressió de dir...
Ostres, no fas cap viatge. I com és? Si avances i no fas viatges? Doncs no, no. I et fan sentir malament de dir... Uf, som rara, no? O raro perquè no estic viatjant i ho tindria que fer, no? Doncs no. Hi ha com la sensació que t'estàs perdent alguna cosa de la vida, no? I jo no m'estic perdent res. El que m'estic perdent és que ja m'ho vull perdre. Per tant, no en tinc necessitat. El que vull fer ho estic fent, doncs ja està.
Doncs queda clar. Teresa, moltíssimes gràcies, com sempre, per posar temes allò sobre la taula, que ens facin si més no. Sempre ho diem, allò reflexionar l'entorn, esperem també ajudar les persones allò que diuen, doncs és veritat, avui no em ve de gust de fer això, doncs no ho facis. Fins la setmana vinent, que vagi bé. Adéu-siau.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet. Hola, la, la...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabies que... La gravetat no és exactament igual a tot arreu del planeta. Tot i que solem pensar que és una força constant, en realitat varia lleugerament segons la forma de la Terra, l'altitud i la distribució de masses sota la superfície. Un dels exemples més curiosos és la zona de l'oceà Índic, coneguda com l'anomalia gravitatòria de l'oceà Índic, on la gravetat és més feble del que seria normal. Això provoca que el nivell del mar sigui fins a uns 100 metres més baix del que tocaria.
Aquesta anomalia es va originar fa milions d'anys a causa de moviments profuns del mantell terrestre i de les plaques tectòniques. Els satèl·lits moderns permeten mesurar aquestes diferències amb gran precisió, cosa que ajuda a entendre millor l'estructura interna del planeta. Encara que aquestes variacions no afecten a la vida quotidiana, són fonamentals per a la geofísica i per millorar els models sobre l'evolució de la Terra.
Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les Piles.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però ja sabeu que demà tornarem amb més propostes, així que us hi esperem puntuals aquí a les 9, a la sintonia de Ràdio Mollet, en directe i amb reemissió a partir de les 3 de la tarda. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.
Bona nit.