Posa't les piles.
Hola, molt un dia, benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet. El Posa't les Piles es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. En el dia d'avui us acompanyen en Sergio Guardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Doncs bé, ho teníem a paraula ja fa dies, ho sabíem, però justament aquest dilluns...
S'oficialitzava el nomenament de la síndica personera de Mollet del Vallès, la primera síndica. Tenia majors síndics, havíem tingut síndics amb anterioritat, en Lluís concretament, en Paco Amaya...
Vicenç Vilà, Lluís Martínez i en Salvador Rovirosa. I finalment tenim unes síndiques, la Rosa Mates, i en parlarem amb ella tot seguit aquí en els micròfons de Ràdio Mollet. Després ens acompanyarà alumnat de la nou clave cooperativa.
que ens venen a parlar d'un projecte que té a veure amb l'esport, que s'ho han passat molt bé i volem compartir-ho amb tots vosaltres. També tindrem a l'espai de psicologia amb la Teresa Prades, avui parlarem d'estreaming professional i per començar, com és habitual, farem el tastet informatiu de la mà de la nostra companya Carla Ramos. Aquesta és la proposta pel dia d'avui, esperem que us agradi i que us quedeu amb nosaltres. Comencem.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. La Carla va fer el seguiment del ple i ara aquests dies anirem desgranant perquè van haver-hi molts temes. Va ser una sessió força apaïda de diferents qüestions i avui què destaquem a l'informatiu.
Doncs sí, va ser una sessió carregada i avui comentem un d'aquests punts que es va tractar i és que l'empresa municipal Mollet Impulsa ha tornat a estar al centre del debat mulletà. El punt de 0 a l'ordre del dia del ple de març, sota el títol dictamen sobre l'atorgament d'un préstec participatiu a Mollet Impulsa, ha aixecat Pulseguera i ha deixat al descobert una situació que el consistori arrossega des de l'any 2008.
Des de l'Ajuntament aposten per la continuïtat de Mollet impulsar una empresa que promociona el sol i l'habitatge municipal, tot i que fa dos anys que tanquen negatiu després d'aixecar el concurs de creditors. Una situació que s'ha greujat després que el jutjat contenciós administratiu
hagi dictat que l'empresa ha de pagar una indemnització d'1,2 milions d'euros per les irregularitats en l'adjudicació dels terrenys on hi ha la botiga Decathlon. Per posar context, els fets es remunten a l'any 2008 amb una sentència de resultat
de la licitació i adjudicació d'un solar de titularitat municipal a la Vinyota per usos comercials. En aquest concurs s'hi van presentar dues ofertes a Eurocarat i, finalment, Decathlones van dur adjudicació del solar amb una oferta econòmica notablement inferior. El cas va ser portat als tribunals que van reconèixer irregularitats en el procés d'adjudicació i que van donar la raó a Eurocarat, qui va reclamar a Mollet Impulsa una indemnització pel perjudici ocasionat.
Tot i que la firma reclamava 9 milions d'euros, finalment la sentència del passat mes d'octubre, que ha estat recorreguda per eurocarat, determina una indemnització d'1,2 milions d'euros a Mollet Impulsa, la qual hauria de fer front. En la seva intervenció en el ple, Raül Broto, primer tinent d'alcaldessa, ha explicat que ara Mollet Impulsa es troba en un impàs fins que no s'aprovi el POUM, però des del consistori continuen pensant que l'empresa municipal és una eina adequada que compta amb un objectiu social.
Aquests tres punts de la situació actual a nivell econòmic comptable de l'empresa ens fan prendre decisions. En certa manera estem obligats a prendre decisions, però voldria afegir que no només a nivell legal i jurídic, perquè per nosaltres, des del govern,
està clar que Mollet Impulsa és l'eina adequada pel seu objecte social, que recordo que és promocionar el sol i l'habitatge municipal. Per tant, volem que l'empresa torni a ser una empresa plenament capacitada per poder-ho fer en el futur proper.
En aquest punt del ple, Aramollet Esquerra, Esqueronida i Alternativa ha posat la mirada en el passat i tot el que ha comportat aquesta situació per Mollet i també pel mateix partit. Quan el 2016 es va conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declarava nul·la l'adjudicació a Decathlon, Aramollet Esquerra i aleshores el grup de Canviem Mollet van oferir una roda de premsa per denunciar-ne la gestió i advertir de les conseqüències econòmiques que això podria suposar per l'Ajuntament.
Una intervenció que va acabar amb una denúncia per part de l'alcalde Josep Monràs per injúries i calúmnies als aleshores responsables d'Aran Mollet, que eren Oriol López, Albert Viesques i Marta Vilaret. La portaveu actual, Marta Vilaret, ha afirmat que tres anys més tard els van absoldre, però aquell patiment que va provocar la denúncia no.
que li ha finalment a l'abril de 2018. El TSGC anulava de manera ferma l'adjudicació, però Vilaret ha denunciat que no han sabut res més fins a aquest ple, una situació que lamenta perquè denota una manca de transparència per part de l'actual govern.
doncs aquesta és una de les qüestions que es va abordar en aquesta sessió plenària ja us hem dit que segurament demà i demà passat possiblement encara parlarem de coses que van succeir en aquesta sessió la corresponent a aquest mes de març que s'ha avançat justament una setmana en coincidència doncs això els dies festius després de Setmana Santa hi ha alguna coseta més que volem comentar?
Sí, comentem una iniciativa, i és que la Fundació Sanitària Mollet ha engegat el Premi a la Sostenibilitat i la Salut Planetària, FSM, una nova iniciativa destinada a reconèixer projectes que contribueixin a millorar la sostenibilitat i la salut planetària al Vallès Central. El guardó neix amb l'objectiu de donar visibilitat a experiències amb impacte positiu al territori, especialment a aquelles que combinen innovació, viabilitat i col·laboració entre diferents sectors. L'entrega del Premi està prevista pel 4 de juny de 2016
26 en el marc de la jornada de sostenibilitat inclosa dins la setmana dedicada a aquesta temàtica. Doncs una qüestió més per comentar el dia d'avui a l'informatiu Mollet al dia, ja sabeu, a partir de la 1 aquí a la sintonia de Ràdio Mollet amb remissió íntegra a partir de les 8 del vespre.
Així que després també possibilitat de descarregar el podcast i escoltar-ho íntegrament. Moltíssimes gràcies, Carla. A tu, Emma. Continua treballant més notícies per aquest informatiu igualment. Ara anem a saber de la situació meteorològica per al dia d'avui. És una previsió que ens avança en Lluís Mi Pérez. Molt bon dia, Lluís Mi.
Bon dia, ens espera un dimecres més aviat tranquil, però amb més vent, sobretot ja aquesta tarda, aquest vent que es començarà a fer palès a les comarques de Tarragona, sobretot al sud del Tarragonès, igual que al Pla de Lleida i ja a darrera hora el vent entrarà amb ganes al Pirineu i a les comarques de l'Empordà, però sobretot quan es faci de nit. També pocs núvols, aquesta tarda alguns que es formaran a l'Alpirineu i sobretot a Girona, amb algun ruixet local a la serralada transversal. Aquesta propera nit
també algun xàfec al voltant del barcelonès o del Maresme. I, de moment, avui amb un ambient molt suau. Avui puja la temperatura respecte a la màxima. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de ratx de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Fins demà!
que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans, m'estava perdent les coses senzilles. Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé. Celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé. Molt bé. Molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va. Papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans. Que m'estimo molt millor que abans estava perdut.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdut, em prenen a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdut, em prenen a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdut, em prenen a viure.
Les coses senzilles, no són tan senzillades.
Fins demà!
Ens fa il·lusió. La veritat és que des de Ràdio Mollet, cada vegada que sortia jo un síndic, dèiem, escolta'm, per quan una síndica? Però quan passarà? I ha passat. Aquesta setmana, aquest dilluns, doncs s'ha fet allò el nomenament. Jo crec que era allà, doncs, com allò que es diu una notícia a voces, no?, que hi havia molta gent ja que sabia que era la Rosa Mates, que assumiria aquest càrrec, i avui la tenim aquí als estudis de Ràdio Mollet. Què tal, Rosa?
Molt bé, bon dia. Bé, sí, hi van haver filtracions que potser no calia qui fossin en aquell moment, però perquè fins que el ple no ha pres la decisió, el govern de la ciutat no ha pres la decisió, no és un nomenament de veritat, no? Però sí que és veritat que corrien rumors.
Comentes, Rosa, que t'ha sorprès tota aquesta exposició pública, no?, en aquests... Res, allò, en 5-6 dies, no? Molt, molt. M'ha sorprès molt. Sí que s'han sumat coses, no? S'ha sumat allò del Brain Film, s'ha sumat allò del Centre d'Estudis Molletans, amb totes les jornades de la lluita antifranquista, i s'ha sumat al nomenament. I han sigut 6 dies d'exposició pública. Però el que m'ha sorprès és a les xarxes, no?,
Jo no estic acostumada a aparèixer a les xarxes la meva imatge de forma continuada i realment, jo que soc una persona que això de l'exposició en públic em costa una mica, doncs m'ha sorprès molt, m'ha sorprès molt i en algun moment està m'agobiat, no?, i pensat, uh,
Però què passa aquí, no? Espero que després de Setmana Santa les coses es calmin i ja ningú se'n recordi. Que se'n recordi que hi ha una síndica, eh? No perquè sigui una dona, que se'n recordin que hi ha el servei de sindicatura. Perquè això sí que és molt important, que arribi a tots els raconets de la ciutat.
Perquè potser és una de les primeres feines que m'agradaria assumir aquesta difusió, no? Poder parlar amb totes les associacions... De fet, és curiós perquè l'oficina del síndic fa més de 20 anys, de 25, que està funcionant a Mollet del Vallès i és com si fos l'assignatura pendent.
I se n'han fet allò, un Consell d'Infants es va dedicar precisament a la figura del síndic, de manera que sempre penses bé, doncs si els més menuts després porten tota aquesta informació a casa, doncs serà normal que les famílies també s'assabentin. De fet, hi ha una visita del síndic a les escoles, a cada promoció, no? Sí.
Sí, sí, a part que es vagi a fer un Consell dels Infants, jo ja fa dos anys que ho faig, ja fa tres anys que em van fitxar, per dir-ho d'alguna manera, perquè formés part del Consell Assessor del Síndic.
Em vaig dir que sí perquè em va semblar que era una cosa que podia ampliar coneixement sobre de quina manera. A part que a mi tot això de les mediacions sempre m'ha agradat, no? Perquè sempre penso que és molt important que hi hagi acords, que no siguin afrontaments, no? De fet, la Rosa ha estat allò 30 anys, no? Sí, 20 i escaig.
Gairebé 30 al centre d'estudis Mollet, va assumir també la direcció, amb la qual cosa segurament que amb famílies, ja no només amb els alumnes sinó amb famílies, amb l'equip pedagògic. Sí, amb l'equip educatiu sempre hi ha la necessitat de fer alguna mediació, no? I d'arribar, i entre alumnes, aquí sí que fas un màster, eh?
perquè des que són petits i els dius, va, feu-vos un petó que ja tot ha passat, fins que són grans i has de fer unes intervencions de mediació més importants, no? S'ha dit que ja estàs avassada, eh? Sí, una mica, una mica. No sé, o sigui, la mediació entre ciutadans i ajuntament, si té alguna cosa a veure amb la possibilitat de fer una mediació entre alumnes, però bé, ho provarem, a veure com funciona. De fet, a la Rosa, quan ha arribat, li ha dit, però quan et van proposar de formar part del Consell Assessor,
Tu ja no et vas ensumar, que t'estaven enredant. Què va? Jo no, jo no. El Lluís, que va ser el primer que va contactar a mi perquè som amics... En el fons, jo sempre dic que em sento com la reina de França amb els mosqueteros, perquè ells són molt bons.
Han fet molt bona feina, tenen una experiència, o sigui, quin síndic de Catalunya a darrere té l'experiència de tots els síndics que hi han hagut a la seva disposició, perquè sí que hi ha experiències, però no estan a la disposició del síndic que hi ha, no? Potser som el primer consell d'assessor de síndics que es va fer. Ara jo sé que a Sabadell n'hi ha un de molt potent, però nosaltres vam ser primer.
I quan m'ho va proposar vaig pensar, home, doncs mira, per què no? Estava en un moment, jo quan em vaig jubilar tenia unes ganes boges d'avorrir-me, d'avorrir-me, d'avorrir-me molt, de no pensar en res, d'avorrir-me, de sentir-me calabitava, que em treia tot un pes de sobre important, tot i que trobava a faltar molt, sobretot les classes. Jo la part administrativa no la trobo a faltar, però la part docent sí que la trobava a faltar.
I vaig estar un parell d'anys així de rodant, no? I llavors vaig començar a fer coses i em vaig començar a implicar. I això va ser una de les coses que més em va cridar l'atenció. I jo en cap moment m'imaginava que al cap de 3 anys estaria davant del micro de Ràdio Mollet dient que soc la síndica de Mollet, no? La síndica personera de Mollet. No m'ho vaig ensumar ni m'ho vaig pensar. I quan m'ho van proposar, jo els hi vaig dir, esteu segurs? Quan em van proposar perquè fos la...
el relleu del senyor Rovirosa, esteu segurs, us ho heu pensat bé. O sigui, jo, clar, amb ells hi tinc molta relació, perquè amb el Paco Amaia, des de jovenets, quan encara anàvem de conjunts, que tots els joves de Mollet tocaven conjunt... És que sí, tots els havia proposat que fessin allò un concert...
El Paco ens tocava, el Lluís també, el Vicenç canta. El Salvador també li agrada cantar. I li agrada molt la música.
Amb el Vicenç havíem treballat. A veure, Rosa, i tu toques algun instrument? Jo no, jo no. I canto fatal. No ho dic jo perquè jo ja estava fent el conjunt i dic, ah, doncs mira, no. Jo puc ballar, si vols, però cantar no. Amb el Vicenç havíem treballat junts durant bastant temps, quan jo tenia 14 o 15 anys a casa coberta, a la Florida,
i ell estava al laboratori que estava estudiant. Llavors, amb el Lluís, bé, vam fer tota la joventut junts, amb l'Àngela i el Lluís, vull dir que amb el que menys relació havia tingut, perquè és una mica més jove, era amb el Salvador, que el coneixia, i quan anava jo de viatge amb els nens, anava allà que em fes la farmaciola de totes les coses que podia necessitar, no? Vull dir que amb tots havia tingut una relació i, per tant, em va ser fàcil d'entrar a formar part del Consell.
Rosa, anem a escoltar la teva declaració d'intencions que vas fer aquest dilluns. Ara sí, una mica l'hem indicat, diu. A veure, anem a escoltar-la. Primer de tot, agrair aquesta confiança que heu depositat en la meva persona sobre això que dient per desenvolupar la tasca aquesta de síndica personera. Per tant, espero estar a l'alçada. En segon lloc, agrair al consell assessor de la síndica de Mollet,
que a mi posés la confiança fa tres anys de demanar-me si volia formar part d'aquest Consell quan s'estava formant. I després crec que hi ha una... A veure si podem escoltar, perquè hi ha un moment que dius que és el que tu creus que ha de ser un òrgan independent... El que jo crec que ha de ser la sindicatura. A veure si el tenim, crec que és el... Després dels agraïments.
és un honor representar aquesta institució. Jo entenc la sindicatura, l'entenc com una institució independent
com una institució propera, com una institució útil al servei del ciutadà, com una eina de millora del funcionament de tot el que és l'administració municipal, no com un espai de confrontació, sinó com un espai de garantia dels drets i d'equitat, perquè sense equitat no hi ha garantia dels drets, amb un espai de mediació i amb un espai de pedagogia cívica.
Bé, sortia la mediació que estàvem parlant, però allò independent, propera, útil i de millora. De millora. És que jo crec que és una de les funcions importants, no? Perquè si només anem fent mediacions amb totes aquelles coses que no han funcionat, si veus que n'hi ha una que es repeteix molt, doncs es pot fer una proposta de millora del funcionament administratiu de...
del municipi, no? Crec que és una de les tasques en les que s'ha de posar una mica d'ull, no? De veure... Tots els predecessors, els síndics que hem comentat abans, tots deien, sobretot s'ha de saber escoltar perquè moltes vegades t'arriben qüestions
que no estan al nostre abast, però sobretot el saber escoltar i potser donar un cop de mà i dirigir aquelles persones. Orientar. A vegades pot ser que no sigui una tasca de la sindicatura, però si escoltes bé, primer, la persona s'ha de sentir atesa. Perquè si no es sent atesa, no tornarà mai més. Li passi el que li passi i dirà quin rotllo anar allà perquè no serveix de res. Per tant, escoltar i que se senti atesa. I a més a més...
Si no és una cosa que atanya a la sindicatura, poder-lo orientar si poden anar a algun lloc de mediació que sigui d'un altre caire, si poden anar al servei del client d'algun lloc... O sigui, orientar cap allà on allò es pugui solucionar o li puguin donar solució. No tot té solució.
Perquè hi ha vegades que, com sempre passa quan hi ha dos opinions diferents, jo sempre poso l'exemple aquell del 6 i el 9, depèn d'on tot el miris és un 6 o és un 9, i els dos tenen raó i els dos han d'entendre que potser han d'arribar al 7 i mig, que no pot ser ni un 6 ni un 9.
i hi ha vegades que potser no ho té entès, no tenim un coneixement de com funciona l'administració acurat, de les lleis que hi ha que no es poden saltar, encara que a tu aniria molt bé que te les saltessin per allò que a tu t'interessa. I per un altre cantó, que l'administració també entengui que hi ha vegades que la gent necessita...
una comunicació més ràpida, a vegades. A vegades s'està treballant molt amb el tema d'aquella persona, s'està treballant molt, però si aquella persona ningú li diu no ho sap. I llavors es pensa que han tirat el paper a la parera. Per tant, jo crec que sí que... Has fet alguna petició?
Ho dic perquè en Salvador Rovirosa, que ha estat l'últim, deia, bé, jo una petició que faria és més estabilitat del tècnic, tècnica, de l'oficina, diu, perquè clar, he tingut allò cinc, crec que he tingut un cada any, allò cinc.
A veure, jo això ho tenia molt clar, perquè aquesta petició l'hi vaig fer a l'arcaldessa el dia que em van demanar... Quan ells van fer la proposta de la meva candidatura, em van demanar un perfil, i llavors, per parlar del perfil, jo el primer que li vaig dir a l'arcaldessa va ser això, que una estabilitat i les hores que facin falta. O sigui, jo, una de les coses que vaig agafar com a repte primer va ser el de la difusió, perquè jo he estat a les tres últimes lectures de...
de la memòria anual del senyor Rovirosa. I una cosa que ha sortit a les tres ha sigut que hi ha molt desconeixement en molts sectors de la població de la figura del síndic. I com una animitat que s'ha de fer difusió. Per tant, jo dic, jo agafo el repte. I a veure si ho aconsegueixo. Jo agafo el repte. Ara, per poder agafar aquest repte, i que jo ara tenim una ciutat rica amb un teixit associatiu,
Per tant, contactar amb totes les associacions, que es pugui fer difusió, que jo pugui anar a parlar amb els seus socis de què és el síndic i de quins avantatges pot tenir, comunicar-ho si ho necessiten. Necessito que hi hagi un suport administratiu, o sigui...
El servei del síndic és gratuït, per tant, jo soc gratuïta també, no? Per tant, un suport administratiu que sigui amb suficientment hores si s'eixample la dedicació temporal i, sobretot, que sigui el màxim de durador possible.
Jo entenc que hi ha gent que diu, jo estic fent una carrera professional i he fet unes oposicions i ara vull accedir a una altra i vull promocionar. Que això ja ho entenc. I entenc també la persona que diu, jo necessito un trasllat perquè em vull acostar a casa meva.
també ho entenc. Però totes les altres circumstàncies que hi poden haver, que siguin internes del funcionament de l'administració, que es tingui en compte aquesta durabilitat. El Salvador ha tingut en cinc anys cinc suports administratius diferents.
Encara que hi hagi protocols molt ben establerts, això és com jo m'ho imagino com una classe, que el professor no ve i encara que hi hagi una programació, que el que ve darrere a fer la substitució pugui agafar la programació i no perdre ni una coma...
L'adaptació, com tothom necessita a una cosa que no has fet, vol dir una frenada. Llavors, sí, clar, si hem d'anar fent frenades perquè han d'anar aprenent els que venen al darrere, doncs perdem temps. Aprenent i coneixent-vos, no? I coneixent, sí, sí. Aprenent, vull dir, el funcionament, no? Sí, sí, i tot. Escolta'm una cosa, Rosa, tothom ha celebrat el fet que sigui una síndica. És a dir, evidentment, tu ets dona i això hi haurà una visió de gènere ara a l'oficina del síndic, jo crec, no? Espero.
Espero, jo sempre dic... Jo sempre faig énfasi amb aquell títol del llibre del Pedrolo que diu Des d'uns ulls de dona. Jo penso que la mirada femenina és important no perquè sigui ni millor ni pitjor, sinó perquè és diferent. I llavors, si podem incloure totes les mirades possibles, sempre arribem a una, podríem dir, a una cosa més igualitària per tothom, no?
Jo això ho trobo sobretot urbanísticament. Precisament el brain field, que es parlava jo d'arquitectura i tal, la dona surt molt al carrer, trepitja carrer, i llavors te n'adones quan no s'ha dissenyat una cosa. I te n'adones quan hi ha col·lapses a llocs, col·lapses circulatoris, perquè és l'hora que la gent va a l'escola i els pares acompanyen els nens a l'escola. I dius, és que ningú es va plantejar que aquí hi havia 10 escoles juntes
i que hi hauria aquí un col·lapse impressionant, doncs potser no perquè no hi van pensar perquè no els porten mai a l'escola, no? I coses que a vegades són frívoles, eh? Hi ha coses que són molt frívoles i que dius, però no cal. Però sí que cal perquè te'n dones compte que hi ha una altra visió. Primer repte, difusió de l'oficina del síndic. Sí, sí.
Petició? Si començo a treballar, reivindico. I algú ho devia pensar, però sí que anem bé. I mantindràs programes com el del Sindic a l'Escola? Sí, sí. A més, hi ha un repte perquè des de la Generalitat ens han enviat un totxo, un màster sobre drets humans...
I ara hem de fer una desbrossada perquè allò necessitem, no sé, necessitem almenys 10 sessions a cada escola de tot un dia. I, clar, això és impossible. Per tant, estem fent una desbrossada, incluint coses que fins ara no teníem, però sí, sí, pensem seguir-ho fent, perquè és una de les difusions que pot ser importants, arribar a tots els... Fèiem cinquès, no? Alguna escola fa quart.
Fèiem el cinquè de totes les escoles i em sembla que l'any passat només hi va haver un parell d'escoles que no ens ho van demanar. Nosaltres fem l'oferta i llavors les escoles contesten quins dies els hi va bé i si els hi va bé. I em sembla que només hi va haver un parell que no van contestar i no ho vam fer.
L'oficina del síndic també forma part del Fòrum de Síndics de Catalunya. No sé si la Rosa també tindrà un paper. A veure, tampoc vull allò de demasiado escuerdes per un violín em fa respecte. Però sí, la primera assemblea és el 21 de maig a Palafrugell. Aquesta ja la tinc apuntada a l'agenda. Perquè, clar, hi ha d'haver una manera de connectar amb la resta, perquè aprens de tots els altres, també.
Nosaltres sempre ens deien, els síndics predecessors, que de fet la majoria de defensors són dones. Sí, sí, és veritat. És veritat, és veritat. Bé, nosaltres ara ja ens hem posat el carro també. Això, doncs amb ganes. Amb ganes, amb respecte, amb presència. Mantindràs els dies allò d'obertura de l'oficina, modificaràs horaris. Sí, modificaré horaris. Modificaràs horaris.
Encara has d'aterrar i mirar allò, no? Sí, perquè és que encara no hem pogut fer el traspàs amb El Salvador, perquè on han sigut coses tan apretades i amb tantes coses, perquè ahir també vam estar en el Consell Participatiu de la Fundació,
de l'hospital, per tant, clar, i encara no hem tingut... I ara tancaran l'edifici on tenim el despatx, tancarà la Setmana Santa, tanca tota la setmana, per tant, a veure si abans que s'acabi aquesta setmana fem una trobada per poder posar coses a punt i que el dia 7 puguem ja començar a obrir i a posar fil a l'agulla, perquè, a veure...
Jo no començo de vell nou, o sigui, jo he d'agafar els reptes de totes les coses que el Salvador té començades i que encara no se'n resol. Per tant, hem de començar per aquí. Molt bé. Doncs feina en té allò la Rosa Mates per endavant. Nosaltres estarem amatents allò, aquests canvis que es puguin produir de l'oficina d'atenció al públic per donar-ho a conèixer, ja ens ho farà saber. Sí, sí.
I també de tant en tant m'imagino que t'han informat que també et convidarem jo perquè ens facis cinc cèntims de l'evolució de la sindicatura aquí a casa nostra. Em sembla perfecte perquè la ràdio és un medi de difusió molt important, no? I la Rosa se l'estima molt perquè el centre d'estudis Mollet té allò aquí uns joves que venen tots els divendres. Jo què sé, 20 i més de 20 anys.
20 anys que fan un programa de l'edat del pavo. Tenim aquí uns porquets que són de l'edat del pavo. Sí, que el vam començar, ui, fa molt de temps. Feien tercer els alumnes que van sortir el 2009. O sigui, el 2008 vam començar. Jo, Rosa, sempre faig el reconeixement al Pere Reyes. El Pere és un crac amb això. S'estima la ràdio i això ho transmet. I ho fa...
A veure, el programa d'audiovisuals que es va començar fa 30 anys, no?, quan encara vam amb dos cassets pujant i baixant la música a l'hora de fer ràdio, no?, i la part també d'imatge, no?, de televisió i tot això, i cinema, és potent, és potent. I llavors, doncs... Doncs re, la Rosa, que diu allò que vol difondre la figura de la sindicatura, doncs, com a mínim, l'aprenentatge el té, ara, doncs, a posar-ho en marxa.
Molt bé, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, Rosa. Fins una propera. Moltes gràcies a vosaltres. I molta sort. Gràcies, gràcies. Adéu-siau.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I'll do anything, anything you ask me to.
I'd risk it all for you. To hold your hand.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Us hem dit en començar que avui en aquest espai que compartim amb diferents centres educatius de la ciutat i que anomenem dels IES Alpiles, ens acompanyaria l'alumnat de l'Escola Nou Clavé Cooperativa. Tenim concretament la Clàudia. Molt bon dia, Clàudia. Hola, bon dia. La Vera, molt bon dia. I en Rubén, molt bon dia.
Que han vingut acompanyats de la seva tutora, no?, la professora de castellà, que és la Janet. Bon dia. I que ens venen a parlar d'un projecte que han desenvolupat, no?, tema esport i llengua castellana. A veure si ens ho explica allò, ens posa en situació la Janet. Què és el que heu fet?
Doncs mira, el segon trimestre hem fet un projecte que ha durat dos mesos i mig. S'han tratat en elaborar la biografia d'un noi de 16 anys, és a dir, que té la mateixa edat que els propis alumnes i que esportivament es va formar a la Unió Futbol Sala Mollet.
Avui dia té certificat d'esportista del rendiment i juga a Indústria Santa Coloma, que és un dels clubs de futbol salà referents a tot el país. A banda d'això, també és un fix a la selecció catalana i en guany ha estat convocat també amb la selecció espanyola.
De fet, aquests darrers dies també ha fet un contracte de representació amb ProNeo Sports, que és una de les agències de referència dins del món del futbol sala i és l'esportista més jove en formar part d'aquesta agència. Un crac? Sí, la veritat és que sí.
La idea era una mica fer una biografia, al final, que forma part del currículum, però també que els alumnes fessin un treball d'algú que els pugui resultar una mica més proper. I també evitar una mica... No evitar, sinó trobar unes altres fonts de recerca, perquè les úniques fonts de recerca que van tenir els alumnes van ser els propis familiars i amics del Xavi, que és com es diu aquest esportista. Llavors, una mica això.
Crec que ha estat un projecte, pel que m'ha arribat, molt motivador. Voldríem allò que la Vera ens expliqués com ha anat tot plegat quan us fan aquesta proposta. Doncs molt bé, la veritat, perquè és una altra experiència, bàsicament. És un treball en grup, podem estar amb els alumnes, o sigui, amb els nostres companys, i com ha dit la meva professora, doncs,
interactuar més amb les famílies per correu, després poder veure'l també, ja perquè la tenia amb ella per poder preguntar-li, saber més sobre la seva vida, com ha sigut i tot, la veritat. Què és el que més et va sorprendre, Clàudia, de tot el procés? Doncs que era de la nostra edat, o sigui, que havia arribat molt lluny tenint la nostra edat, que era molt jove, i doncs això em va inspirar molt perquè era com si ella ha pogut, perquè jo no puc.
Tu, Rubén, no sé, tu practiques allò futbol, per exemple? Jo sí, faig futbol, però futbol gespa, no sala. I llavors, quan vas tenir allò oportunitat de parlar amb el Xavi, no sé, deia la Clàudia que ha estat com inspirador també.
Sí, també em va inspirar i vam parlar d'antics companys que el va tenir, que jo conec també, i vam posar en comú els nostres hàbits de futbol i tot això, i coses que podia fer que em va dir per poder millorar i tot això.
Clar, el treball era la biografia, llavors no sé si vau fer allò, preguntes claus, que teníeu allò de dir, bé, això ho preguntarem a la família, això als amics, això, com ho vau estructurar, a veure?
Doncs nosaltres, jo al meu grup vam fer la família i la infància i doncs parlàvem més amb els seus germans, amb els seus pares. Sí que és veritat que doncs podíem saber més de com havia començat la seva trajectòria. Uns altres grups doncs a la seva indústria, els seus canvis, com havia sigut i els punts claus era doncs això, parlar amb els familiars i poder saber més.
I prèviament vau fer allò de dir, escolta, doncs farem allò un qüestionari, hem de preguntar alguna cosa en concret. Sí, amb la gent del grup que teníem, i amb l'ajuda de la professora, saber que podíem preguntar-li per als correus, ja que així podria donar-nos més informació, podria avançar més en el treball. Tu, Vera, també ets esportista? També va ser allò inspirador?
Sí, la veritat, perquè vaig poder veure que no és algú de quedar-te estancada, pots anar més enllà pel teu esport que t'agrada fer. A tu, Clàudia, et va tocar en el grup de la Vera o no? No, jo era un altre grup. I què és el que vau treballar? Jo feia el recorregut esportista als clubs on havia estat el Xavi.
i, bé, doncs vam fer on havia estat, que havia estat primer a Palau, després a Mollet, a Arenys, després ja a Indústries, i, doncs, això, tot el grup vam fer la seva biografia, el seu recorregut esportista, els clubs, i res, doncs, va ser... I vau contactar amb els clubs? Sí, vam contactar amb els seus entrenadors.
Ahà, i llavors els hi vau fer alguna pregunta en concret sobre el Xavi, si despuntava per... no? Sí, vam fer preguntes sobre com era el Xavi, si era atent, com estaven aquells clubs... I en Aturrovent t'ha tocat un altre grup?
Jo vaig fer el mateix que la meva companya Vera sobre la seva infància i amb la seva família vam estar en contacte per saber com ell era de petit, com es comportava amb els seus amics familiars i ens van dir bàsicament que des de ben petit ell apuntava maneres.
i després això com ho heu plasmat aquesta biografia? Sí, doncs vam fer un document bàsicament amb els correus doncs redactar per poder seguidament fer un vídeo bàsicament amb un àudio i posar vídeos seus en el seu grup, bé, en el futbol i poder doncs explicar-ho millor per als companys i per ell mateix per tenir una part del nostre treball
És a dir, que més enllà del document, després també ho heu clasmat en format audiovisual. Sí. I heu fet un visionat amb la família o després, o els heu compartit aquesta biografia audiovisual? Sí. O amb ell, clar, amb el Xavi. Sí.
Sí, perquè com ens vam reunir amb ell al col·le per poder parlar més a prop, tenir més contacte, doncs li vam donar com a impress els documents que teníem fet perquè ell pogués llegir-ho. Janet, com va sorgir aquest projecte? No sé si teníeu allò, m'imagino que teníeu coneixença d'aquest noi, no?
Sí, bé, tot va ser una mica improvisat, però jo sí que tenia la idea que volia fer algun projecte diferent i que fos una mica més engrescador pels alumnes. I jo el Xavi el conec de la seva etapa, de fet, a la Unió Futbol Salamollet, on el vaig entrenar, i el primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb la seva mare per veure si era possible, perquè realment
El fet de contactar amb les famílies, de contactar amb entrenadors, era una cosa que s'havia de gestionar prèviament i de fet no ens van posar cap problema, va ser molt fàcil, la veritat. M'imagino que també tema de quadre, horaris, dies, que poguessin venir perquè les famílies...
Venien al centre o éreu vosaltres l'alumnat que es desplaçava? No, el que fèiem és que cada grup tenia un representant i a aquest representant se li entregaven els correus dels contactes del grup. Llavors era el representant l'encarregat de contactar. També vam intentar organitzar-nos bé per minimitzar els contactes
Bé, perquè al final tots fem moltes coses al dia a dia i per molestar, diguéssim, el menys possible. I el que sí que vam fer, un cop es va acabar el projecte, vam convidar el Xavi i la seva mare a que vinguessin al centre a fer una entrevista final. Què és el que més us ha agradat, més enllà de, no?, deia-ho era tota una experiència, no sé, Clàudia, què és el que t'emportes d'aquest projecte?
que ens va explicar com es sentia bé, com va arribar on està ara mateix, i això, com he dit abans, que a mi personalment em va inspirar molt per seguir el seu exemple. Però i després, pel que fa a la part més pedagògica, més educativa, allò de dir, ara et veuries a un cor de dir, ah, doncs ara si en diuen de fer una biografia d'X persona, tindria més clar com l'he de destructurar.
Sí, ja sabria una mica l'estructura que hauria d'utilitzar i seria més fàcil. Fins i tot podríeu publicar al Wikipedia, no? La biografia del Xavi. Tu, Vera, què és el que t'emportes d'aquest projecte? Sí, bàsicament, com ha dit la meva companya, a part d'educativament saber com fer una biografia que t'inspira, que pots seguir amb el teu esport i tot, la veritat. No sé si ara valoreu més allò...
quan potser agafes un llibre que és una biografia o senzillament busques informació i veus una biografia i t'adones allò de la feina que té, que hi ha darrere, perquè potser jo ara feia referència al Wikipedia i dius, ai mira que fàcil, però aquestes dades s'han de recollir, les has de confirmar, no sé, si tota aquesta feina...
És bàsicament que tampoc sabíem molt com fer-ho. Sí que és veritat que podíem tenir de referència el treball de recerca, però sí que podem anar més enllà. Podem buscar, podem contactar amb familiars o saber com... Que no és només buscar-ho per internet, sinó anar més enllà. I tu, Rubén, què t'emportes també d'aquest treball? La part allò més educativa, allò de fer i també la part més personal. Jo m'emporto una experiència nova que no havíem fet abans
I la veritat que m'és divertida perquè és una cosa totalment diferent al que estem acostumats i això, al cap i a la fi, els alumnes els va bé fer coses diferents, que no siguin tan repetitives, saps, per millorar.
I més personalment, això que han dit les meves companyes, que em va inspirar bastant el Xavi, perquè, com ja he dit, jo jugo a futbol, i per al meu proper futur, saber com encarar-ho millor. M'imagino que també, format part del currículum, saber fer una biografia, de manera que entenc que ara també és una matèria allò que dieu, bé, em sento molt més segur, no, Rubén?
Sí, per treballs propers, jo crec que ara estarem més preparats per poder-los fer.
De fet, hem de felicitar la Genet perquè va ser tot un encert el tema d'una biografia d'un igual. Això m'imagino que si hagués estat potser una persona molt més gran, potser no hagués hi hagut, no sé què penseu vosaltres, el fet que sigui un jove de la vostra mateixa edat, el que hagueu fet la biografia, no sé si al principi us va sorprendre.
Allò de dir, ui, una biografia tan jove que explicarem, si és amb 16 anys, i doni-do la quantitat de coses que ens ha explicat la Janet. No, sí, perquè et dones compte que, amb que sigui jove i que tingui la nostra edat, pots arribar molt lluny, la veritat. O sigui, que jo no pensava que, sent tan jove, podies tenir ja representant fits i tot i coses semblants, la veritat.
Tu, Clàudia, pensaves que si hagués estat una persona més gran, potser t'hauria fet... Sí, potser no seria la mateixa connexió que amb una persona de la nostra edat, perquè són etapes i una persona més gran potser hauria estat més incòmode.
I doncs, no ho sé, ha sigut millor. Rubén, si haguessis de destacar un tret del Xavi, allò d'aquesta biografia, que diguessis bé, això sí que em va sorprendre.
Li estic preguntant al Rubén, però si la Vera i la Claudi... Ai, doncs a mi això sí que em va desquadrar o vaig pensar que bé, no? Jo no hauria... No se m'hauria plantejat mai allò de fer-ho. A mi el que em va sorprendre és que tenia els peus, diguem, a terra, que no se li havia pujat res per ser un jugador tan bo i ser conegut per tanta gent.
Vas veure així. Sí. Una persona molt honesta, també, amb el que fa. A vosaltres, Vera, Clàudia, hi ha alguna cosa de la biografia que us sorprengués? Perquè a quina edat va començar el Xavi a jugar a futbol? Us recordeu? Des de ben petit, o sigui... Sí. Sí? En els quatre anys. En quatre anys. Sí. Ja va començar. Mm-hm.
Sí, a mi el que em va sorprendre, quan va estar allà, que és molt proper a nosaltres, o sigui, no va ser res d'incòmoda, podies preguntar sense cap mena de dubte, i després, a la biografia, bàsicament el que ha dit el meu company, que tenia els peus al terra, la veritat.
I a tu, Clàudia, alguna cosa que diguessis? Bueno, amb quatre anyets, doni-hi-do, no? No sé si li vau preguntar si amb quatre anyets ja ell volia jugar a futbol o van ser els pares que el van animar, perquè clar, aquesta edat, no sé...
Doncs sí, ens vam dir que els pares el van apuntar a jugar a futbol sala, però ell li va agradar molt i es va quedar allò jugant. I què és el que li ha portat el Xavi a l'esport, més enllà dels èxits professionals? Us ha dit allò...
Hi ha molta gent que diu que l'esport també és una manera d'educar, de créixer en valors. No sé si això també us ho ha traslladat el Xavi, si us ho ha comentat, Rubén, o no. Això no va sortir en el decurs de la conversa. No, Janet?
Tu recordes? Potser literalment no, però les seves respostes i fins i tot les preguntes com les encaràvem ja ens donava una mica informació d'aquests propis valors. Una cosa molt important que potser no entra al currículum però que sí que va transmetre és la importància de la constància,
de la responsabilitat, que l'èxit comporta també un sacrifici, totes aquestes coses jo crec que en certa manera també els hi van arribar, el fet de dir tot allò que vols també comporta feina, fer feina, i com ells ho han dit molt bé, tenir els peus a terra, sobretot. I llavors també el tema del treball en equip, ells han fet aquest projecte en equip i el futbol és també un treball en equip, no? Sí, sí, 100%. Que ho ha dit la Janet, que és entrenadora, eh?
Molt bé, doncs escolteu una cosa, suposo que més enllà de felicitar la Janet per aquesta proposta, imagino que la Janet, no sé si de cara a propers cursos, haurà de dir, bé, no sempre el Xavi, però és un projecte que podeu incorporar i consolidar, no? Sí, és una de les coses que estic pensant, encara queda molt, però ja tinc un par d'idees al cap. Sí.
Doncs altres penseu que sí, que paga la pena l'engresqueu, perquè heu comentat que és una manera d'aprendre molt diferent i molt més motivadora. Sí, jo crec que val totalment la pena. Al final, al cap i a la fi, surts de l'habitual. La Vera i la Clàudia també, no? Sí, sí, bàsicament. Una experiència nova i no tan avorrida, la veritat.
Això de sortir-se del que és l'habitual, doncs és més això, més motivador, més engrescador. Doncs Clàudia Vera, Rubén i també Janet, evidentment, moltíssimes gràcies per compartir amb tots nosaltres aquest projecte tan engrescador que heu dut a terme en el decurs d'aquest curs 2025-2026. Que vagi molt bé, fins una propera. Moltíssimes gràcies.
Gràcies. Nosaltres ara fem una petita pausa i tornem de seguida després de la connexió amb els companys de la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Però ningú em fa sentir el que em feies sentir tu. Ja m'han dit que tard o d'hora el meu amor arribarà. No pateixis que no tardarà. Amunt i avall, puja a baix i vei sentir. Fes que m'acutgeixi d'ahir. Massa temps per t'utxir. Mira'm que sóc aquí. Amunt i avall, puja a baix, a papallona. Passi golles a la panxa de les ones. Quan arribis, crida fort, fes merda.
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix avui al Congrés per defensar el posicionament de l'executiu contra la guerra a l'Iran. Ho fa després d'haver-se assegurat el vot favorable de Junts per Catalunya a l'Escut Social, que es votarà demà a la Cambra Baixa a canvi d'una rebaixa de l'IVA els autònoms. En la seva intervenció, Sánchez ha advertit que l'actual conflicte té més riscos i afectacions que la guerra d'Iraq.
Irán es una potencia militar y lleva, por cierto, 40 años preparándose para una guerra como esta. Lo que quiero decirles con todo ello es que no estamos ante el mismo escenario que en la guerra ilegal de Irak. Estamos en algo mucho peor, mucho peor, con un potencial de impacto mucho más amplio y mucho más profundo.
Tot plegat mentre en les darreres hores la Generalitat ja ha tirat endavant el paquet de 400 milions d'euros per mitigar els efectes del conflicte a l'Orient Mitjà destinats al teixit econòmic, a les famílies vulnerables i a accelerar la transició ecològica.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el seu govern s'oposa frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia a Barcelona. Recordem que més de 200 persones es concentren davant de l'edifici per intentar evitar aquest desnonament. A banda també la Guàrdia Urbana de Barcelona.
ha desplegat un altre dispositiu policial en col·laboració amb els Mossos per desallotjar dos nuclis d'assentaments que es troben al voltant del pont del treball digne al districte de Sant Andreu. Segons el consistori, l'actuació s'ha precipitat per un informe dels bombers que ha avisat que existeix un risc greu imminent per a les persones que hi viuen.
I l'accés al polígon Coll de Manya de Granolles s'ha tancat a causa d'un incendi sense ferits en dos contenidors industrials amb liti a l'empresa A3 de la zona. Hi treballen sis dotacions dels bombers i després de fer comprovacions s'ha descobert que cremaven bateries de liti amagatzemades en dos contenidors a l'exterior de la instal·lació. Es calcula que hi ha 30 tones de material afectades i els bombers han indicat que les flames no es poden extingir amb aigua i que a res d'ara s'estan monitorant l'incendi per evitar que les flames es propaguin.
I pel que fa a la mobilitat, l'accident d'un camió a la C25 a Castellfellit de Riu Bregós talla encara un carrer i provoca circulació intensa en aquest punt. Un altre accident a la C58 a Ripollet ocupa el Boral i també provoca l'intitud en aquesta zona. També una altra avaria, en aquest cas l'AP7 a Constantí, talla encara un carrer i provoca circulació intensa en aquest punt. I a banda hi ha retencions habituals a la B10, que s'agraeix també per una altra avaria que talla un carrer, també afectacions a la B20.
I també a la B23 es plugues, a la C31 a l'Hospitalet i finalment a la C33 a Montcada. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
L'actualitat de Mollet, l'opinió dels grups municipals, cada dia a Ràdio Mollet. Portaveus municipals de dilluns a divendres a dos quarts de dues del migdia i en redifusió a dos quarts de nou del vespre. Barretes fora, un programa on les persones amb diversitat funcional prenen veu en Badimo, l'associació de discapacitat físics i sensorials de Mollet i Comarca.
Andalucía.
La que divierte... Si te gusta recordar las cosas de tu tierra, sintoniza el 96.3 de la FM en Radio Moyet. Y escucha el programa Así es Andalucía, que se emite cada miércoles de 7 a 8 de la tarde, en el que podrás sentir algo diferente. No te lo pierdas. Andalucía...
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, posa't les piles.
Gràcies.
Donem pas a l'espai de psicologia que tenim els dimecres en el Posa't les Piles i que compartim amb la psicòloga Teresa Prades. Ella és una de les professionals que trobareu al centre de psicologia Psico3 de la nostra ciutat, situat al carrer Francesc Cambó, número 19, telèfon de contacte per a aquelles persones que diguin m'agradaria jo concertar una cita. Truqueu al 93 570 45 18.
I si voleu visitar prèviament la pàgina web per saber els serveis que ofereixen, doncs heu de posar les tres dobles B baixes, 5 o 3, aquest 3 amb número, punt net. I a més a més som present a diferents xarxes socials. Benvinguda, Teresa. Bon dia. Ens permeteu allò que comencem allò amb una felicitació.
perquè la Teresa també és la presidenta de l'Associació de Veïns de Santa Rosa. D'aquí uns dies, unes setmanes, ens acompanyarà com a presidenta veïnal. Però hem de començar allò, estaven comentant ara, i veient allò, fotos, vídeos, no?, del Carnaval. Sí, sí, sí. I així que contents, no?, m'imagino. Hombre, i tu diràs, a veure, tantes hores ficades allà que tinguin una...
Però a mi el que em va alegrar més és que tot va funcionar correcte, la música va funcionar, les files van ser correctes, la gent va disfrutar, ningú va patir pel gorro, i això és el millor premi. M'estava explicant allò, la Teresa, i potser jo posar-ho en valor, que el fet que la disfressa l'elaboreu vosaltres, que no és que tingueu allò dissenyadors i modistes...
No ho facin tots, sinó que és totalment artesanal, allò de disfressa a quilòmetre zero, eh? Exacte, sí, sí. Nosaltres ho pensem, dissenyem, comprem el material i després ho muntem tot, mano a mano. Això vol dir allò, una dedicació d'hores... Les manualitats, el treball manual està molt poc valorat, en general.
Doncs ara que parlem allò de treball manual, de fet avui la Teresa ens ha proposat parlar de l'estreaming com a sortida professional, que això no sé si és massa artesanal o no, tot i que s'han de dedicar moltes hores també.
Bueno, aquesta és una de les històries, no? A veure, la vida va evolucionar, la societat evoluciona i surten noves professions, no? Que passa que, bueno, els youtubers, els streamings i els nanos, moltes vegades que els ets que no saben què volen o que no se'ls dona bé a estudiar o que no veuen la sortida del que els agrada, doncs, bueno, l'estreaming el veuen com una sortida professional perquè és una cosa que els agrada jugar
I a més a més, si a sobre pots treballar d'això, que bé, no? El que passa és que la gran majoria no són conscients. Ells s'imaginen que em dedicaré a gravar-me mentre jugo i llavors tindré esponsors i tindré patrocinadors i llavors ja em viuré d'això. I no veuen que això...
Està molt bé, però n'hi ha molts i llavors ens requereix hores de preparació, has de saber no només posar-te a jugar, sinó que has de programar quan faràs aquestes retransmissions, has de tenir unes certes habilitats, perquè clar, no pots estar en silenci tota l'estona. Comunicatives, eh? Habilitats comunicatives per enganxar també al públic. Exacte.
De fet, no sé si us trobeu a consultar de joves, adolescents que es troben en aquesta etapa de dir, no sé si continua estudiant o sortides professionals si que us plantegen el tema de l'estreaming, que com estava explicant la Teresa, això és molt atractiu perquè si t'agraden els videojocs dius, fantàstic, no?
Sí, no és una part important, vull dir, la gran majoria busquen sortides com mecànica o treballar informàtica o estar amb nens, amb dependència social, o infermeria, sobretot la part de sanitat n'hi ha molt, però n'hi ha uns quants que realment, molts tenen dificultats escolars, llavors veuen això com una sortida, i llavors veuen aquestes persones que surten al YouTube i a les plataformes
i és dir, ostres, però jo també vull ser això, perquè aquest està fent una cosa, està guanyant diners, i a més a més s'està dedicant a alguna cosa que li agrada. Però no veuen tota la feina que hi ha darrere i que un cop arribes a tenir un cert rendiment econòmic, clar, allò s'ha de mantenir. No pots dir, bueno, ja he arribat a dalt i ja està, perquè precisament a les xarxes socials la rapidesa de pujada potser n'hi ha molta, però també baixa ràpid. Això és com els bitcoins.
Exacte. Que puja molt i després hi ha una batacada. Si tu a darrere no tens una bona formació en tot el que són aquestes plataformes, com funcionen a nivell informàtic, no tens unes habilitats comunicatives bones i no ets una persona que té flexibilitat, per exemple...
Doncs clar, no és fàcil mantenir-te'n allà, perquè pujar pots pujar ràpid, però t'has de mantenir, sobretot si vols viure d'això. A part que és una feina molt inestable, perquè depens molt també de si agrades a la gent, i avui en dia ho hem vist, que quantes persones estan a la cresta de l'ola, que diuen, i de seguida apareix una altra i ja perden protagonisme. Llavors també has d'estar preparat per això, que l'èxit...
no és fàcil de... De digerir. Ni d'arribar ni de digerir. Escolta'm una cosa, Teresa, també parles de l'impacte que pot tenir en la salut mental, no?, dels joves, aquest temps de sortida professional. És que, a més a més, hem d'oblidar que, clar, tot el que són jocs, TikToks, totes aquestes xarxes...
Són una rapidesa, vinga, vinga, vinga, vinga, no? I llavors, moltes vegades no cal ni que estiguis detent, no? Perquè, bueno, tu vas rebent la informació i llavors vas passant i és molt fàcil passar el dit, no? I llavors què passa? Es troben que per contra...
Un cop surten d'aquest sistema, han de fer coses com, per exemple, estudiar. Estudiar requereix lentitud. Llavors hi ha un xoque de dir, ostres, aquí el cervell va superràpid, els inputs són superràpids, tot bum, bum, bum, i en cap llavors passes a fer una feina que, clar, és lenta i que requereix el seu temps, la seva paciència, el seu ordre...
És un xoque, què passa? Que si t'estàs acostumat a estar hores a anar de xarxes socials, quan has de fer una feina més lenta, et costa concentrar-te. És a dir, que si ets un jove que ja té dificultats en el que és l'ensenyament reclat i que et planteges l'estreaming o el youtuber, o el que sigui, com a sortida professional, potser acabaràs ja abandonant definitivament aquests estudis, més que...
No els abandones, però al final o redueixes les hores que estàs davant de la pantalla o llavors a l'hora d'estudiar veuràs que no. També és veritat que a l'ensenyament actual els hi donen moltes facilitats.
Vull dir, vinga, va, si em fas aquest treball, t'aprovo aquest trimestre. Si fas això, tal. I cada vegada anem baixant a obrem. I llavors surten de l'ESO molt poc preparats. Van a la universitat molt poc preparats. I hi ha un nivell de coneixements...
sinó que a nivell d'hàbit d'estudi, a nivell de dir les coses que realment costen, o sigui, arribar a dalt no és fàcil i requereix que tu tinguis una constància i un hàbit de treball. Si tu aquest hàbit no el tens, si tu t'han regalat moltes coses, arribes a la universitat i exigeres el mateix i allà no funciona igual.
que també es veuen obligats a baixar el nivell. Ja, ja, això és el que t'anava a dir. Llavors, per a aquelles famílies que el seu fill, la seva filla, els diu, escolta'm, a mi m'agradaria dedicar-me professionalment en això que els diem als pares. Sobretot... Que s'ho treguin del cap... No.
O, per contra, que els ajudin allò de dir, escolta, anem a intentar-ho i comptem amb aquest recolzament? El que no han de fer és dir, va, això és un rotllo, això és un amè, com vols dedicar-te a això? No els hi tirin per terra, perquè ja te'ls creues. A vegades, allò, quan et neguen una cosa, encara et reforcen més, no? Exacte, no?
No, perquè ho menysprees, no? Llavors, si els menysprees, el que fas és que, bueno, primer que hi ha els enfonses, segona que, clar, se senten decebuts, enfadats, perquè, clar, ostres, el meu pare no confia en mi, no? Jo seré diferent, jo puc aportar moltes coses, i potser aquella persona realment arriba a dedicar-se a això i viure d'això, no?
Llavors, tirar-los per terra, no. El que passa és que hem de dir, bueno, va, anem a veure, vol ser això, va, què fa aquesta persona, què necessita, quins coneixements necessita, vinga, com ho podem fer, no? Anem a estudiar, sigues conscient, no? Fins i tot li pots veure, vale, sí, aquest ha arribat, no? Però fixa't, potser ara no és tan popular i en tens un altre. Una mica fer-los i veure, no tirar-los per terra...
Però fes-hi veure la realitat, no?, de lo que és. I llavors, tu vols tirar endavant? Vinga, va, però t'has de formar. I és a partir d'aquí on pot ser que diguis, bueno, vale, doncs el meu pare té raó, no? I potser també tenir molt en compte el tema de seguretat, no?, perquè, clar, sovint ho hem comentat, no?, per atreure l'atenció, no només allò, doncs, igual estàs jugant, igual també t'exposes a nivell personal, no?,
Sí, i això és una cosa que crec que no s'està fent, i et trobes en casos que dius, uf, mare meva, és que es poden ficar en un liu, però és impressionant, no? I és el que diem sempre, no? Abans feien, se't burlamen de tu a l'escola i quedaven allà, però és que ara no, ara continues, no? I tu estàs parlant amb una persona a l'altra banda i penses que és de la teva edat i no té res a veure, no? Llavors jo crec que el control parental en aquest sentit hauria de ser molt més fort.
No ens ha de saber greu dir, és que no li vull controlar, té la seva intimitat. Vale, té la seva intimitat, però tu has de controlar amb qui està parlant. No pots dir-li, vinga, va. I cada vegada es dona el mòbil a nens més joves. Llavors, sense control, li dius, no, sí, jo veig el que està mirant, ja, però és que el nen sap més que tu.
En qüestió d'informàtica, i el nen sap més dominar més el mòbil que no pas tu, perquè segurament sap aplicacions i sap històries que tu no saps, perquè tu tens altres històries al cap. I potser esborrar l'historial i coses d'aquestes, no? Exacte, sí, sí. Jo me't'acordo anys enrere que els nens jugaven a...
els jocs i les factures. Els pares em deien, és que m'ha arribat una factura de tants euros. Això ja no ho sents, perquè això ja està com més controlat. Però mirar el contingut i el que posen a les xarxes... També m'imagino que no és allò tirar per terra la idea, sinó acompanyar-los, fer-los veure els pros i els contres. També...
les hores de dedicació, no? Allò que dèiem de... Igual per atreure més públic, no sé si les 24 hores, però t'estàs moltes hores davant d'una pantalla i això també... Has de viure de cara a això, has de viure pensant quin contingut crearàs, no? I això, clar, és una pressió molt gran perquè...
Sí, tens idees, però al final les idees se t'acaben. I llavors, aguantar aquest estrès de que, ostres, haig de fer una transmissió, però no se m'acudeix res, ara que faig aquest bloqueig, pot provocar greus problemes. I no sé si també pot crear problemes. Ara li preguntem a la Teresa, de fet li estem preguntant com a psicòloga, el fet de mantenir aquesta comunitat de seguidors que et facin fer coses que tu no faries.
Sí, per seguir... Però per continuar tenint aquests seguidors o fins i tot augmentar-ne... Arribes a fer coses que van en contra teu però dius, bueno, va, m'ho demanen, no? Per mantenir aquests seguidors... A fer-ho, a dir coses, no? Que mai un és conscient... Nosaltres aquí a la ràdio sempre diem, clar, una persona que es posa davant del micro has de tenir molt en compte que és el que dirà. Exacte. Perquè pot allò... pots ajudar però també pots fer molt de mal, no? Sí, sí.
Llavors, la xarxa és el mateix. I, a més a més, estem parlant de persones que no són totalment madures, persones que són adolescents i pensen, no, a mi no em passarà perquè jo sóc més llest, perquè jo ho controlo, i dius, no ho controles. I jo m'he trobat amb adolescents de ficar-se liurs. Una, per exemple, que a un noi li va donar la targeta de crèdit i va amb aquella targeta de crèdit i ella va anar comprant.
A canvi de què? No demana res. Bueno, no demana res ara, no? No érem conscients d'ostres, un tio em dóna una targeta de crèdit perquè jo compli sense demanar res? No veuen el perill, no? Llavors, una mica és fer-los veure, bueno, tu tens uns coneixements i tu et sembla, però pensa que també hi ha més gent que controla més que tu, no? Llavors s'ha d'anar molt al tanto. Llavors s'ha de controlar moltíssim el que s'està fent.
No tirar-los per terra, però fer-los veure una mica la realitat. Llavors, jo recolzo, però bé, fem això. A veure, com ha arribat aquest home a ser un streamer professional? Vull dir, no ha sortit de la nada. Potser fins i tot heu participat en alguna d'aquestes sessions per veure què és el que està fent la teva filla el teu fill. Exacte, sí, sí, perquè és difícil. Perquè de vegades allò dius...
Doncs va, ja, no? Tots els consells del món, però passes, no? I no està... És que passa igual en qualsevol feina, no? Qualsevol feina, quan tu arribes al top, has de fer molt per mantenir-te en aquest top. I pot ser que arribi un punt que perdis la fama, no? O que perdis poder, o que n'hi hagi un més jove, més empenta, o més idees més originals. I llavors també passa, no? Qualsevol actor, actri, un directiu d'una empresa... Sempre hi ha...
Algú que penca més o que té més energia i llavors has d'estar preparat perquè això passi, perquè això passarà. No hi ha ningú que es mantingui al top tota la vida. Clar, de fet, allò una de les coses a parlar-ne, precisament, és això, no?, la quantitat de joves que potser, doncs, s'hi posen en aquest món, però que no tothom arriba a dalt de tot. No, llavors fas-hi veure, bueno, va, tu vols dir viure d'això, va, va.
ets adult, necessites un lloguer, aigua, gas, menjar, tal, vinga, va, què necessites guanyar? És fent estrimir, tal cosa, doncs vinga, a veure, com ho podem fer? Llavors, mica en mica ells també van veient que, i sobretot quan veuen que han de dedicar moltes hores aquí, ja, una cosa és jugar, i l'altra pensar que estic jugant, però que estic pendent de l'opinió dels altres, això canvia.
Bé, de fet, és veritat que el món n'està canviant i amb una velocitat allò vertiginosa i que això són sortides ja actualment, sortides professionals i les que aniran venint, no? Bé, els influencers, per exemple. Què dius, influencers? De què?
Doncs sí, hi tenen molts seguidors i moltes marques que, no?, darrere. Sí. I és una manera de... Clar, jo em poso la pell d'aquella persona, la pressió de... Vale, tinc un milió de seguidors, d'acord, i com m'entenc aquest millor?
És que haig de fer cada dia coses, és que és una pressió i jo crec que és una feina més dura que no treballar en una empresa, fixa't en el que et dic. Perquè almenys saps que surts de l'empresa i te'n vas a casa i ja no hi penses més, però és que aquí és tot el dia. No, no és que de vegades allò de l'anonimat és d'agrair, no? També.
Perquè el fet de ser tan públic, al final jo crec que perds la teva identitat, no? Bé, no ho sé. Sí, que llavors voldries fer alguna cosa i no la fas perquè, uf, m'estan mirant i em coneixen. Clar, i a més a més hi ha aquella marca per la que t'està pagant, doncs has de vestir d'una manera que potser et vindria de gust d'allò estar en pijama, no? Exacte. Però no. Però ser en pijama d'aquella marca...
Sí, sí, vull dir que hi ha tota una pressió darrere. Teresa, ho deixem aquí, esperem allò que les famílies els serveixi d'orientació. No s'ha de dir no, allò perquè ho no rotuen. Hi ha molt pocs nenos que volen dedicar-se a això. N'hi ha, però afortunadament són poquets. És com allò que aquells que volen sortir a la tele i sortir d'aquests programes que diuen, mira, només surten i xerren i ja està. És que de vegades la idea més tonta...
Clar, quan més tonta, doncs més et segueixen. Sí, sí. I llavors, clar, jo entenc que com a jove et deus preguntar, escolta, ni per què he de dedicar tant de temps a estudiar i després igual no trobo feina del que jo m'he format i aquest, sense fer res, està guanyant allò molts diners, no? Sí, sí.
És a dir, que no és estrany que en una etapa de la vida un es plantegi aquestes coses. Sí, però sempre s'ha de tenir un pla B. I tu cada peu s'aterra. Exacte. Tres, ho deixem aquí, ens retrobem la setmana vinent. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
qui m'est arrivée, mais aussi la pire chose qui m'est arrivée. Ce jour où je t'ai rencontré, j'aurais peut-être préféré que ce jour ne soit jamais arrivé. La pire des bénédictions, la plus belle des malédictions. De toi, je devrais m'éloigner, mais comme dit le dicton, plutôt qu'être seul, mieux vaut être mal accompagné. Tu sais ce qu'on dit. Sois prête tes amis les plus chers, mais aussi
Encore plus près de tes adversaires.
Gràcies.
Sabies que... La Venus atrapamosques és una planta carnívora fascinant que no es limita a tancar-se de manera automàtica quan un insecte la toca. En realitat, aquesta planta sap comptar. A l'interior de la seva trampa hi ha uns pels sensibles que quan són tocats generen impulsos elèctrics. Si només hi ha un contacte, la planta no es tanca perquè podria ser una gota de pluja o una falsa alarma.
Però si es produeixen dos tocs en pocs segons, la trampa es tanca ràpidament. Encara més sorprenent, el nombre de tocs determina quanta energia invertirà la planta en la digestió. Si l'insecte es mou molt i estimula repetidament els pèls, la planta segrega més enzims digestius, ja que interpreta que la presa és més rica en nutrients.
Si els estímuls són pocs, la digestió és mínima per no malgastar energia. Aquest comportament demostra que, tot i no tenir cervell ni sistema nerviós, algunes plantes poden processar informació, prendre decisions i optimitzar recursos. Això ha canviat profundament la manera com la ciència entén la intel·ligència vegetal.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. S'acaba la bulla, no queda sangria.
Fa massa fred per tirar-nos al mar. No sé què m'has fet, però estic enganxat i no som la patrulla. Però la nit estava canina. Un nen del revés, tornarem xinotxant-ho. Una nit més, ets l'únic que demano. El teu venenus contagiós, el teu moreno i el vestit de flors.
Ha sigut tu, ha sigut tu. Joder, ens la passàvem fent el gos. Qui m'ha robat el mes d'agost? Ha sigut tu. Que bé que estem perdent el temps. Joder, res no dura per sempre. Un altre punyal en el ventre. I que bé que estem perdent el temps. Joder, la nit està suculenta.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però demà tindrem més propostes. Com sempre us diem, gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau. Fa massa fred per tirar-nos al mar. No sé què m'has fet, ara estic enganxat i no som la patrulla. Però la nit estava canina. Anem del revés, tornarem xinotxant-ho. Una nit més és l'únic que demano.
Tu i jo a la vora del mar, em devoren les ganes i sortim a fumar si tu m'acompanyes. Som tu i jo, la cancion del verano, me tiembla la mano quan es posa a ballar. Ja no vull pensar en què passarà demà si s'acaba la bulla.
Fins demà!