La xarxa de comunicació local. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt un dia, benvingudes i benvinguts al magazí matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles, a rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. En el dia d'avui us acompanyen en Sergio Guardiño i Emma Balea.
Què és el que farem en aquesta jornada? Com és habitual, per començar, tindrem l'apunt informatiu que compartirem amb la nostra companya Carla Ramos. Després tindrem l'entrevista d'actualitat. Avui parlarem de les dades meteorològiques registrades a la nostra ciutat el passat mes de febrer. Ho farem com és habitual amb el nostre geògraf i especialitzat en meteorologia que tenim com a referent, que és en Gonzalo Macero.
També tindrem l'espai de Cultura Viva, que avui ens portarà a conèixer els gegants i els nans de les Borges. I també tindrem el tast. Avui parlarem de cinema i ho farem amb l'especialista en audiovisuals Felipe de la Cruz. Per acabar, com és habitual, tindrem l'espai de sons de taverna i també l'espai del col·leccionisme.
compartit amb la presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, Montserrat Cabarroques, que avui ens ve a parlar de les col·leccions de caixes de llumins. Tot això en el dia d'avui. Arrenquem.
Anem a comentar, com dèiem, allò, un parell d'informacions que recollirem a l'informatiu Mollet al dia, però que, evidentment, després hi haurà més, així que no s'ho perdeu a partir de la 1 en punt del migdia, que hi ha la sintonia de Ràdio Mollet amb reemissió íntegra a partir de les 8 de la tarda. Benvinguda, Carla, com estem? Bon dia, Emma. Quines són aquelles informacions que ara, aquesta hora, destaquem? Potser després hi haurà alguna altra de més destacada, però en aquests moments...
Doncs comencem destacant que l'Ajuntament de Mollet continua apostant per la millora dels polígons de la ciutat i l'enfortiment del teixit empresarial del territori. Des del consistori s'ha aprovat un projecte d'urbanització del polígon de Can Prat, un espai que el pas del temps ha anat abandonant.
i on la vegetació s'ha fet el seu camí. Ara, amb una inversió de 5,4 milions d'euros, l'Ajuntament transformarà aquesta zona de 128.000 metres quadrats en un espai més modern, ordenat i també sostenible. El projecte d'urbanització aprovat se centra en transformar el nou espai i fer-lo més atractiu tant per les empreses amb seu al territori com per aquelles de noves que volen
emprendre la seva activitat econòmica a la zona. D'entre les actuacions previstes en el pla, Encarna Ortiz, regidora de promoció empresarial i polígons, ha comentat la millora dels accessos, l'urbanització de la zona del passeig o la reparació dels accessos.
Crearà nous accessos, s'urbanitzarà justament la zona del passeig, del passeig que tenim els plataners, s'urbanitzarà a banda i banda també, i es desenvoluparà un pla d'urbanització per més endavant es puguin establir empreses. Com et dic, els accessos també en aquella zona
que estan molt malmesos, també s'actuarà i es repararan i es crearan diferents i noves vies.
Altres actuacions previstes són nous carrils bici i aparcaments, més espai per avianants, més zones verdes i renovació d'alguns serveis com són l'enllumenat al clavegaram i també les telecomunicacions. Des de l'Ajuntament remarquen aquesta necessitat de millorar els polígons industrials per fer Mollet més fort industrialment.
Molt bé, doncs tant de bo aquesta actuació faci això, d'una banda que les empreses que ja hi siguin estiguin molt més còmodes i d'altra que sigui un pol d'atracció per la ciutat. Més cosetes, Carla.
Comentem altres temes i és que la policia municipal de Mollet del Vallès ha evitat aquest cap de setmana que es produís una ocupació al barri de col·legis nous. Segons ha informat el cos policial, els agents van intervenir després de rebre l'avís de veïns que es trobaven per la zona. De fet, des de la policia...
Afirmen que la col·laboració ciutadana ha estat fonamental per actuar amb celeritat. Durant la intervenció, els agents van identificar el presumpte autor dels fets que ara està sent investigant per delicte d'ocupació.
Doncs això, gràcies també a la col·laboració de la ciutadania, que és tan important, això sempre ho destacant des del cos policial, i crec que encara comentarem una coseta més, que pot interessar moltes famílies. Sí, exacte, fem un darrer apunt, i és que l'Ajuntament de Mollet ja ha aprovat l'atorgament del complement dels ajuts de menjador escolar per aquest curs 2025-2026.
En total, el consistori ha aprovat 482 complements d'ajuts de menjador escolar per aquest curs amb un import de 190.708, amb 50 euros, amb càrrec al pressupost municipal de 2026.
Els ajuts s'aturaran als infants inclosos a l'anex de la resolució identificats a través dels seus tutors i dels centres educatius corresponents. De fet, aquest és un document que es pot trobar a la mateixa pàgina web de l'Ajuntament. L'objectiu és complementar els ajuts de menjador i facilitar l'accés al servei i a l'alumnat que així ho necessiti.
Doncs aquests són tres dels apunts que recollirem a l'informatiu Mollet al dia. Com us dèiem, us convoquem a Partit de la Bona per sentir-ne més notícies relacionades amb el nostre municipi. Moltíssimes gràcies, Carla. Igualment.
Bon dia. Anem a saber això, si tindrem bon dia o no, meteorològicament parlant. Avui tindrem després conversa amb en Gonzalo Macero, precisament parlarem del temps, però referit al passat mes de febrer. Però ara anem a saber allò que és el que ens depara aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació força variable pel que fa al cel, perquè passarem d'un matí força embuirat i amb núvols molt baixos, a un migdia de clarianes i una tarda de nubolades que acabaran deixant alguns ruixats locals. Seran molt més puntuals que els d'ahir. I sobretot els tornarem a tenir al prelitoral, les muntanyes, especialment del prelitoral tarragoní, i també a l'interior de Girona, al voltant del Puigacal, de les lleieries, en alguns racons de les Gavarres, a prop del mar, més clarianes amb el pas d'aleshores, també
a l'Alp Pirineu, sobretot aquest matí, i les boires, que hi ha a hores d'ara amb moltes fondalades i planes, s'acabaran dissipant amb una temperatura que avui no vol variar respecte ahir. N'estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Sous-titrage Société Radio-Canada
I ara vull estar amb tu, passar la vida amb tu, feliç amb tu, no compta les hores i et mira les coses que et fan ser.
Volia guanyar un Grammy, volia ser famós, un gran actor de cine, el rei de la premsa del cor, ser president del Barça, prindem el jugar.
Fins demà!
I ara vull estar amb tu, tu, turu, tu, turu. Passar la vida amb tu, tu, turu, tu, turu. Feliç amb tu, tu, turu, tu, turu. No comptaràs hores i admira les coses que anem.
En aquesta ocasió, aquesta conversa que habitualment sostenim els primers dies de mes, l'hem endarrerit una miqueta perquè se'ns ha anat allò omplint les entrevistes de principis del mes de març. I és que ens estem referint a aquesta conversa mensual.
que sostenim amb el nostre referent meteorològicament parlant, que és en Gonzalo Macero, en Lalo Macero, que el tenim via telefònica i que volem comentar amb ell. Ens quedava pendent fer referència a les dades meteorològiques registrades a la nostra ciutat el passat mes de febrer. Molt bon dia, Lalo, com estem?
Bon dia, Emma. Bon dia a tots. Molt bé. I vosaltres? Doncs bé, amb ganes de comentar les dades i després de complementar aquesta conversa que sostindrem el dia d'avui, jo li he proposat a l'Alo que parlem de vent perquè crec que va ser dels protagonistes el vent del mes de febrer, no? Correcte. Moltes vegades hem parlat que la circulació general atmosfèrica...
La normal, diem-ne, sempre va d'oest cap a l'est. Llavors, tot aquest seguit de borrasques i de pressions que hem tingut, moltes vegades a nosaltres el que ens afecta, que sí que ha sigut el cas, sobretot del mes de gener i una mica també del mes de febrer, però el que ens afecta és el vent, a vegades que ve associat.
Llavors, són els episodis que hem tingut que fins i tot un dels dies va obligar a suspendre l'activitat escolar, les activitats de lleure que ja havíem...
que ja havíem parlat el dijous, si no recordo malament. No sé si fins i tot van sonar les alarmes, pot ser? Sí, o sigui, va arribar alarmes de protecció civil, correcte. Sí, sí. I, bueno, això es va suspendre l'activitat escolar, per exemple, les activitats, bueno, les extraescolars també...
Sí, sí, jo crec que si és veritat que amb el tema de la precipitació sí que estem ja bastant familiaritzats i crec que ja hem passat com dos o tres avisos per, bueno, per precipitacions torrencials, no? I amb això la població poder ja tenir la sensibilitat més alta, no? I, bueno, amb tot el que va succeir, doncs, amb la dona a València i tot això, no?
Però sí que és veritat que, o penso, és una sensació meva, no està científicament estudiat ni sociològicament estudiat. Però que amb el tema de les ventades, podent no estar la gent tan sensibilitzada i crec que és un fenomen que s'ha de tenir molt en compte perquè, clar, objectes que siguin propensos a despendre de les façanes o de ser emportats per l'aire hi ha molts.
Llavors sempre va bé que tot i que en alguns punts sí que crec que l'alarma vermella o la suspensió o el vent que es va acabar donant allà no va ser molt fort, va haver-hi vent però no va ser molt fort, sí que és això, la prudència i el saber amb temps planificar i aturar les activitats va estar encertat.
Després parlarem del vent, però anem a comentar perquè sempre destaquem el tema de precipitacions i temperatures i no deixarem de fer-ho. No sé si ha estat un febrerillo allò que diem de les dites de febrerillo loco o no tant.
No tant, perquè Federici i el Locos, sobretot els que són bastant seguidors de la meteorologia, sempre s'ha mirat més amb ànims aquest mes, perquè és un mes amb més moviment que no pas el gener, en el sentit de donar nevades a cotes baixes, per exemple.
o qualsevol altre fenomen, no? Pluges ja amb més cara i cos que no pas les que hi ha al gener, normalment, perquè si tirem la visió més cap enrere, al gener va ser molt plujós.
Però ha sigut més o menys pel que fa a la precipitació bastant fidel a la mitjana de l'observador Felip Comas, de la web de Metemollet, i han sigut en total uns 29,2 litres per metre quadrat, que això pràcticament són exactament 4,6 litres per sota de la mitjana.
És a dir, que ha plogut una mica menys del que estem acostumats a recollir a un mes de febrer. Sí, però si mirem el còmput, fins ara, a mitjans de març, portem un superàvit, diguem-ne, precipitació, perquè és això, els 100 litres, els 103 que es van recollir al mes de gener, doncs ens permet viure aquest any. De reddit. Sí.
Ja no diem, per exemple, que problemes de sequera o d'haver intervenit una miqueta al subministrament d'aigua, tot això està oblidadíssim.
perquè si tirem encara més la movió a la cap enrere, el mes de desembre va ser extraordinàriament plujós. O sigui, bueno, febrer s'ha quedat una miqueta per sota la mitjana. No hem seguit amb aquesta ratxa que ens donava, doncs això, una problematia quasi de la maçana cantàbrica, no pas de la Mediterrània, però, bueno...
Continuem més o menys amb una bona dinàmica. Amb una bona dinàmica, sí. Pel que fa a temperatures, veig que tampoc ha fet massa fred, perquè veig que fins i tot va haver-hi un dia a finals de febrer que es van registrar 22 graus.
Exacte, o sigui, la temperatura ha sigut 2,4 graus per sobre la mitjana pel mes de febrer. Llavors, és una diferència bastant notòria, o sigui, són dos graus i mig pràcticament en un mes de febrer. Llavors, això ja indica que les temperatures, que no tant, com sempre diem, no tant les màximes, però sí que les mínimes no baixen tant.
Perquè màximes, com bé dius, tenim els dies 22, el 22, 23, 24 sí que es van superar els 20 graus, tenim el 10 i l'11 també per sobrar els 20 graus, però més o menys s'ha quedat una miqueta frenada i no han sigut molts dies per sobrar els 20 graus o al voltant 18-19.
Però sí que veiem que les mínimes no han baixat gaire. Dels primers dies del febrer, que oscil·laven més o menys els 4-5 graus, la resta de més hem estat sobre els 7, 6, 8, fins i tot algun dia per sobre els 10, com l'11-12 i el dia 28 també.
Sí, sí, és cert, eh? Allò de comentar, allò de temperatura sota zero, això sembla que... Això ho vam tenir al gener, però al febrer... Però de forma molt puntual, també. Exacte, sí. Però no ha sigut el cas d'aquest mes de gener, cosa que comporta, doncs, això, que la diferència respecte a la mitjana, doncs, tiri bastant, bastant cap amunt. I, bueno, això sí que també parlem una miqueta de la dinàmica que porten els...
Els últims anys, si visitem la pàgina web de Mollet Meteo, podem veure que els anys 22, 23, 24 i 25 han estat per sobre, o bastant per sobre, a partir del grau de la mitjana. Sembla que el gener van ser, si no recordo malament, van ser per sobre de la mitjana mig grau.
que dintre de la dinàmica dius, bueno, no és tanta la diferència com altres anys, però sí que aquest mes de febrer ens ha fet acrescentar molt aquesta diferència.
I ara anem a parlar del vent, perquè jo estava mirant, com la memòria la tenim així una mica fugissera, va ser a mitjans de febrer, concretament el dia 11, que es feia aquesta alerta ben cat, que s'allargava fins al dia 12 i 13, jo amb ratxes de vent molt importants, sobretot va ser al sud de Catalunya, però hi havia una alerta generalitzada.
Que després, bé, a través de les xarxes, allò que comentem, no? Sempre hi ha crítiques de si ha estat excessivament o no. Nosaltres no entrarem en aquesta polèmica, però sí que és veritat que no estem acostumats a allò que tu comentaves, no? A les alertes per vent. Exacte. O sigui, no som una zona, aquí precisament a Catalunya, en la qual, doncs,
Sí que tenim episodis d'alentades fortes, però no són bastant nombrosos al llarg de l'any. Hi ha altres territoris de Catalunya que sí que estan més acostumats. Ja sabem, la part de l'Empordà, la tramuntana, la part del Delta també. Llavors...
cada cop que hi ha un episodi d'aquests a més és que l'episodi que es va donar el dia 12 va ser bastant generalitzat o sigui que va aparcar bastanta zona de Catalunya llavors aquí que s'ampliés a tantes comarques o a tants territoris aquests avisos del Bencat de fet concretament a
a Mollet es va donar a la velocitat màxima d'aquell dia van ser pràcticament 70 km h. Però tirant una miqueta més cap al sud i zones com Barcelonès, per exemple, Maresme o Baixo Cravat, per exemple, sí que es van donar ratxes de fins a 100 km h. El que passa aquí també amb el tema de les alertes és que es concentra molta quantitat de polversió
Llavors, sempre va bé prevenir. Jo crec que la gent no s'exposi tant davant d'un episodi com són les ventades.
Parlant de vent, jo li comentava al Lalo, aquelles persones segurament aficionades a la muntanya, segur que han anat al cinema aquests dies, i els que no, doncs, igual han pogut veure amb anterioritat el documental que es va fer per TV3 sobre el Balandrau, aquell accident mortal, que el va provocar precisament el torp, que és un vent que es dona a la zona pirinenca, no?,
Correcte, és un vent local que es dona als Pirineus i és de component nord, o sigui, això significa que procedeix del nord i el que té el torc és que el que fa és, fa dues coses. Primer, que normalment que es dona quan hi ha hagut una navegada recent i aixeca molta neu.
Llavors, si algú està algun dia a la muntanya, però no en les cotes altes, sinó, no sé, al fons de vall, per exemple, i és un dia de torp, pot veure que al cims de les muntanyes es veu com una mena de boida, que es mou molt ràpid, a més, que és tota la neu que està aixecant aquest vent del torp.
Llavors, és un vent que, diguem-ne, que puja a la vessant de la muntanya, normalment a les cares nord.
I que es dona de forma totalment imprevista, perquè, clar, en aquest cas va ser l'any 2000, crec, i un 30 de desembre. Sembla que feia un dia fantàstic, per això aquest grup de persones es van endinsar a fer el balandrau i que es va girar així de cop i volta, no? És un ben huracanat. Sempre haver originat, per exemple, l'entrada d'un front fred, per exemple,
o un front des del nord, sempre hi ha un canvi que engega aquest mecanisme i en aquest cas l'episodi que es va donar a l'Andrau l'any 2000 va passar això, que va haver-hi cap a la tarda un canvi de front o una arribada d'un front i llavors va començar tot això. El problema va ser que això, per una banda aixeca tota aquesta neu, aquesta venta,
i fa que l'ambient es quedi com boirós i l'altre és la sensació tèrmica que tu tens quan s'engega aquest vent perquè són ventagues que poden arribar al 100 km h per exemple i la sensació tèrmica baixa en picat
És el que els va passar aquí als excursionistes. En total van morir crec que 10. 7 persones, crec. I clar, és que aquesta neu, que és tan petita, i amb aquesta velocitat que va al vent, és com si... Si no portes un bon bon...
equipatge de contra el fred són, no sé, són com punyalets petitons que traspassen les fibres, no?, diguem-ne, de la roba i per això que no estàs protegit davant d'aquest fenomen si no portes un avui dia, eh?, perquè avui dia sí que hi ha, doncs, materials, no?,
La gent, per exemple, que se'n va fer alpinisme a l'Himalaya, per exemple, que sí que es pot donar que hi hagi expedicions que tinguin en el seu recorregut alguna d'aquestes condicions semblant a les del torn.
Tenen materials que poden suportar això, però són molt tècnics. I en aquest cas, doncs això, entre el bon temps que va sortir al principi, no? Justament els hi van xampar baixant, ja havien fet el cim i es començaven a baixar. Bueno, van tenir molta mala sort i...
I vam jugar a aquests dos aspectes, la desorientació fruit de tota aquesta neu que aixeca aquest vent i la baixada brusca de temperatura, i a conseqüent hipotèrmia que pogués causar cada un dels excursionistes que hi anaven.
Està clar que cada vegada tenim més consciència de la importància de la informació meteorològica, sobretot allò quan t'has de moure fora del que és el teu àmbit. Evidentment, aquelles persones que fan muntanya això ho tenen claríssim, que s'ha de consultar constantment aquestes variables. Volien fer referència perquè precisament va ser el vent,
el que va provocar aquesta tragèdia al Balandrau. Lalo, crec que ho hem de deixar.
No sé si vols comentar alguna cosa més. Esperarem a veure l'inici de la primavera, que també ens porta sempre moviment a l'atmosfera. Sí, ja ho estem veient aquests dies, que tenim moviment aquest mes de març. Ho comentarem a l'abril, a veure com ha anat tot plegat. Moltíssimes gràcies. Igualment, adeu-siau.
Tot allà que passa a l'ullet, a Posa't les Piles.
I tot seguit en el posat de les piles, els dimarts tenim l'espai de Cultura Viva, un espai que compartim amb els companys de la xarxa de comunicació local i que avui ens porten fins a les Borges del Camp per conèixer els gegants i els nans d'aquesta localitat. Programa produït per Sílvia Román de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant per la xarxa de comunicació local.
Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura Viva, a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant. Cultura Viva marxa cap a les Borges al camp a conèixer els gegants i nans de la mà del seu vicepresident i cap de colla, Salvador Miralles. Hola, Salvador, què tal?
Hola, bona tarda. Bona tarda. Ens posem en contacte amb vosaltres per conèixer una mica més els vostres gegants, els gegants de les Borges del Camp. Explica'ns una mica els seus orígens. Bé, nosaltres tenim dues figures principals, els dos gegants, el Sera i la Marinada. El seu origen està en quan un grup de burgencs i burgenques, encapçalats per la Mari Boquer, que va ser la primera regidora...
a l'Ajuntament de les Borges del Camp, van voler continuar i formar part de la cultura popular i van decidir de fer aquestes dues figures. Es van encarregar de l'escultor de Montroig, el senyor Lluvinol,
I el 10 de novembre del 1986 vam fer la seva primera actuació a la plaça de l'Església d'aquí del poble. Més endavant, com que hi havia entusiasme i la colla es va anar fent gran, van sorgir dues figures més en forma de nans, la Negreta, que és una avellana, i el Tomeu, que representa un pagès català.
D'acord? I ja més endavant també se va afegir un entrenant en forma de vaca, la vaca Marcelina. Aquestes serien les figures que tenim actualment a la colla gegantera serè i marinada. D'acord? En quantos gegants el serè pesa 45 quilos, fa 3,80 metres d'alçada, i la marinada que pesa 42 quilos i fa 3,62 metres d'alçada. D'acord?
treuen el nom dels dos vents que més bufen a la nostra terra. Llavors, les nostres actuacions principals són per la festa major en honor a la mà de la Riera, al setembre, i també per la festa major d'hivern, al gener, per Sant Antoni. Durant l'any participem en diferents trobades d'altres pobles...
sempre que podem anar on ens inviten, i llavors al setembre fem una trobada on tanquem els intercanvis amb la resta de colles que hem anat a visitar. També intentem anar cada any a la trobada anual dels gegants de Catalunya, que aquest any va ser a Caldes de Malavella, i sempre intentem participar en actes i amb tot el que es pugui d'aquí del poble.
Salvador, quin color porteu la colla? Vosaltres, a part dels gegants, la colla en si, sou d'algun color? Porteu alguna samarreta groga? Sí, nosaltres anem vestits amb una samarreta taronja. Hi ha hagut diferents colors durant la història de la colla, però ara mateix el color actual és el taronja. Ha canviat molt el món dels gegants? Bé, jo, diguem-ne que fa uns 6 o 7 anys que estic posat en aquest món...
Estic jo, està la meva parella, que és la presidenta, també, els meus dos fills, que un porta un nan, l'altre és molt petit, de 15 mesos. Però, bueno, en si vull dir que és una activitat que nosaltres considerem com una activitat familiar. Llavors, en si he canviat molt. Bé, crec que la idea continua sent la mateixa, seguir amb...
amb tradició de cultura popular aquí a Catalunya i també compartir la festa d'altres municipis quan vas a les trobades. Què t'aporta, Salvador, formar part d'aquest món dels gegants i d'aquesta colla gegant-siral? Bé, ja he dit, compartir moments amb la família, compartir moments amb companys, també, quan vas a
altres llocs, algun desplaçament més llarg, inclús amb algun autocar, quan hem d'anar més lluny, fer colla, fer pinya, fas amics, també coneixes gent molt bona d'altres municipis, comparteixes cultura i tradicions d'altres municipis que igual no els coneixeries, i bueno, en general sempre hi ha molt bon rotllo i
I sempre hi ha molta cordialitat als llocs on anem. Què se sent quan estàs dins del gegant? Bé, bueno, és una sensació... Al començament, el primer cop que m'he ficat sota un gegant pensava que era impossible portar-lo. Pensava que cauria tota l'estona, però bé, això és com tot, no? Quan en pic ho aprens i ja ho domines, doncs, sens alegria, sens...
amb ganes de ballar, amb la música que tenim. I bé, sempre quan veus la cara dels nens i de la canalla, quan veuen els gegants és molt satisfactori. També, clar, normalment quan anem a actuar amb els gegants sempre vas a fer gràcia i xerinola, no? I és una sensació molt bona, d'alegria i de satisfacció.
Això és el que t'atrapa, no?, a continuar. Sí, sí, hi ha moments més bons, moments més dolents, però sempre amb ganes de continuar i amb ganes de fer falera gegantera.
Doncs Salvador, moltíssimes gràcies. Gràcies per atendre els nostres micròfons i per permetre'ns-nos conèixer una mica més els gegants i els nans, en aquest cas, de les Borges del Camp. Així que moltíssimes gràcies. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Programa produït per Sílvia Román, de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, per la xarxa de comunicació local. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit.
Beg for your love, won't say please. I won't fall to the ground on my knees. You know I've given this everything, baby, honestly. Baby, honestly. I lie for you, baby. Die for you, baby. Cry for you, baby. But tell me what you've done for me.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Avui en el tast ja sabeu que un cop al mes parlem d'habitatge, parlem actualment ja d'imatge, de temes allò de coach i avui ens toca cinema. Aquest apartat de cinema el fem amb l'expert, no sé si s'agradarà això d'expert.
Tothom s'espera avui dia i després ningú no en té ni idea. No, però tu en saps d'audiovisuals. Jo sé molt poc, sóc un aficionat. Jo és que ho me'n venc. Després que sàpiga més que la mitjana, home, en aquest país no és difícil.
Té qualsevol tema, ja t'ho dic. La veu que esteu sentint és d'en Felipe de la Cruz, que avui ens ve a parlar de l'estructura en el cinema. Que jo no sé si l'estructura en el cinema és el mateix que passa amb els llibres, allò que dius, la introducció, el desenvolupament...
I després el nus de la trama i de senllaç. En el cinema això també seria una trama lineal, perquè de vegades l'estructura fa salsa en el temps...
Bé, després ja si són lineals o no lineals, si fan flash-forwards, flash-facts, etc. Però que vaja, que això dels tres actes, que s'acostuma comentar, és molt antic, això ja ve de temps dels grecs. I sí, s'aplica molt al cinema. Ara que has dit actes, clar, al teatre. Sí, al teatre, i no és l'única estructura, n'hi ha de cinc, n'hi ha de set...
Les sèries també ho canvien això una mica, no deixen de ser també tres actes una mica estirats com el xicle, perquè dius, bueno, són cinc, són set o són els que siguin, però al final més o menys hi ha actes que es repeteixen o que varien una mica, però al final la idea és la mateixa, hi ha un plantejament d'un problema, després hi ha un desenvolupament com el desenvolupament i després hi ha una resolució. I això passa a la literatura, al teatre, al cinema i qualsevol història.
Per què? Hi ha teories que diuen que la ment humana ja està configurada d'aquesta manera. Si t'expliquen les històries d'una altra manera, com que et falta alguna cosa. Però bé, està pensant fins i tot els acudits. Va un senyor per la calle. Sí, és veritat.
que no sé què li passa, desenvolupament, i després... Si has d'explicar un conte amb un infant també començarà a ser així, no? Sí, també. La caputxeta vermella, jo què sé, plantejament, s'ha de portar no sé què a casa de la iaia, el desenvolupament, tot el rotllo del camí, el llop no sé què, tal i qual, i quan arriba a casa de la iaia, no sé què, dientes més largos i totes aquestes coses, i el desenvolupament, el desenllaç és quan arriba el caçador. Bé, hi ha diverses versions. La versió original, o el camí, el que jo he llegit,
A més, per ser original, original, eh? No, com es diu l'autor? Bé, l'autor que va... Clar, és un conte popular, però al final es va... No ho sé, però serà molt tràgic, segur, perquè... El llop guanya. Sí, ja, ja. El llop guanya. A mi m'han explicat que al final el llop queia per un poble carregat de pedres i la lleia era fora. Però bueno...
Bé, doncs, en el cas del cinema, també, i d'aquests tres actes, no? El que passa és que avui no vinc a parlar tant d'aquests tres actes, que tothom els coneix, sinó com passen d'un acte a un altre, no?, dins de la pel·lícula, i què passa més entre els actes. No s'estendrem gaire, perquè, a més, hem de fer un programa d'una hora. D'una hora. Una secció d'una hora. Molt bé. Prenc nota. Que no l'estiu, va. M'està acompanyat a l'estiu.
Però m'has d'acompanyar, eh? Molt bé. Bé, llavors el que deia... Aquests punts, que en cinema es diuen punts de gir, quan passem del primer acte al segon i del segon al tercer es diuen punts de gir, són punts de gir 1 i punts de gir 2. Al mig, també parlarem del punt mig, que és aquell punt mig de la pel·lícula, normalment està a la meitat de la pel·lícula, en què les coses canvien, perquè clar...
També en el cinema està com, bueno, com a mínim el cinema clàssic, ara no tant, perquè estan canviant les estructures de les pel·lícules, sobretot pel consum que fem, abans tornaves a una sala i pagaves l'entrada i, bueno, com a mínim tenies la paciència d'esperar a veure si en 20 minuts passava alguna cosa. Però, clar, ara amb les plataformes, com no passi res els primers 5 minuts...
Canvia, que avorrida, no? I llavors això també està afectant, imagina't, eh, com la tecnologia afecta la manera de narrar històries, com a mínim el cinema. I llavors, el que deia, llavors clar, en el cinema, quan tu passaven uns 20 minuts i entraves al segon acte,
Però clar, si la pel·lícula durava dues hores, tens allà entre el segon acte i el tercer acte, que és el més curt, com una hora, que dius que per impulsar què es diu la pel·lícula sempre hi ha un punt, que és el punt mig, on hi passen coses. I aquest és el punt mig. I al final hi ha el que es diu el clímax.
els focs d'artifici per fer-ho he agafat una pel·lícula que jo crec que més o menys tothom l'ha vist o si no, recomano que la veieu que és Mission Impossible 1, la primera part i l'he agafat també perquè és d'acció i és relativament fàcil veure aquestes coses llavors, anem a sentir el primer detall Buenos días, señor Félix El hombre que tiene en pantalla es Alexander Golitsin un agregado de nuestra embajada en Praga y también un traidor
Ha robado la mitad de una lista NOC de la CIA. Una relación de todos nuestros agentes secretos que trabajan en Europa del Este.
De moment, això és el principi. De fet, aquesta película no comença així. Comença amb les típiques del James Bond, no? El protagonista... Era allò, un palau, no? Allò que hi ha una festa... No, no, aquesta comença que estan interviuant un rus o algú de l'est que resulta que té al costat un cadar d'una dona i és tot... Allò serveix per introduir... Recordes quan vam parlar dels personatges? D'entrada, introduir qui és el personatge, no? L'Ihan Hock.
Bé, llavors, tenen tota muntada una parafrenaria, i aquesta és totalment falsa, perquè aquests espies, una mena de CIA, ara no recordo tampoc el nom del NFA, o no sé com es diu el seu grup, el grup aquest. Sí, eh?
Es dedica a muntar històries rares per resoldre els casos. No van matant gent, matant gent també, però no és normal. El normal és muntar unes coses rares per aconseguir els objectius. I en aquest cas volen aconseguir el nom d'una persona que té la llista NOC. Ara parlem de la llista NOC. I comença així, una mica per introduir-nos al personatge. Això ja dic també, és abans, podríem dir el pròleg de la pel·lícula. Què és la llista NOC? És igual.
Aquell que és una llista que conté els noms de les espies americanes. Però és el menys important. No, és el menys i no tan important. I és el que fa també moure la pel·lícula. És un MacGuffin. La llista Nock és un MacGuffin. Podria ser la llista Nock, la llista Pep, la llista Sisk, és igual. I podria ser una llista d'espies de l'est, de l'oest, és igual.
Però és una cosa molt, molt important que hem d'evitar que caigui a les mans equivocades. D'acord? I cal recuperar-la. Llavors, bueno, intenta recuperar-la. Això és el que s'anomena, bueno, dins del que és el món normal del personatge. És el seu dia de dia. D'acord? I, bueno, intenta recuperar-la i passa això. Saps com 7? Europa Central insegura. Designante?
Bravo. Echo, 1-1. Conecto. Aquí, ¿quién es? Paseo segura. Bien, adelante. Aquí Ethan Hunt han muerto. ¿Qué? ¿Quiénes han muerto? ¡Mi equipo! ¡Mi equipo ha muerto!
No és xanquetes, fiquipo. Ja, ja, ja, ostres. Ethan Hunt. No Ethan Hawke, Ethan Hunt. Tot l'equip mor. Llavors, l'emissió a fracassar. Això és una mica el plantejament. Ja comencem a entrar en la pel·lícula. Aquest ja seria el ger 1.
No, encara no. No, han fet una missió, ha sortit malament i eren cinc persones i han mort tots menys a l'Itan Hunt. I ara truca el jefe i diuen, escolta, que s'ha mort tothom i estem al descobert i què fem? I la llista no la tenim, la tenen els dolents i ara s'acaba, la tercera guerra mundial. I llavors diuen, doncs vinga, vine a veure, vine a veure. Vine a veure i queden en un restaurant. I llavors, ara sí, hi ha el punt de gir.
La verdadera lista está segura en Langley. Golitzin es de los nuestros, hizo de pararrayos. Toda esta operación era para cazar al topo. Toda esta operación era para cazar al topo. Sí. El topo está muy dentro...
Y como has dicho, tú has sobrevivido. Vaja, que ets sospitant d'ell. Ara sospitant d'ell? Clar. Doncs aquí tens el punt de gir. Resulta que l'espia número 1 de la companyia aquesta, de la FNI, o no sé, recordo que no, disculpeu els pacients que no me'n recordi, però ja sabem que la meva memòria sempre fa aquestes jugades. Doncs resulta que el llodona tot i ha perdut els seus amics...
ara l'acusen de ser al top. És un fals culpable, que també es dona al cinema, no? Sí, sí. Quan hi ha també aquestes pilars del Hitchcock, no? És a dir, que la pel·lícula, en el fons, anava d'aconseguir aquesta llista, o semblava, i ara, doncs, representa que ella haurà de demostrar que no és el talp. És a dir, l'argument, ara, sí, hi ha aquest canvi.
Però ves que la llista és irrellevant. Aquí l'important és que ell és falsament culpabilitzat d'una cosa que no ha fet. I bé, en aquest punt és quan passem de l'acte 1, el plantejament,
el desenvolupament de la història, que és a veure com s'ho fa aquest home, primer per fugir, que no l'agafin, perquè clar, està en un restaurant envoltat d'espies, perquè ells han adonat també que estan allà tots els de la NFA, o NFL, com es digui, NFL no són els del rugby o no sé què, del futbol americà, però el cas és que resulta que això, que l'han acusat, ell ha d'escapar i ha de demostrar
Ha de demostrar que ell no és el culpable i ha de trobar el culpable, a més a més, no? Perquè, clar, la llista no, de moment, compta a voltant. I la llista no s'arrossegarà molt en tota la sèrie de la missió impossible, no? Per posar-te altres exemples també, per exemple, en el fugitiu, el doctor Kimball, a la persona fort també li passa el mateix, és assenyalat com l'assassí de la seva dona. Sí, és cert. I aquí és el punt, el món que diu, vostè és l'assassí de la seva dona, no? Que jo no he mort la meva dona.
També tenim aquí un punt de gir. O quan la muerta en los talones, també passa el mateix, el Roger Forkin, que és el cari gran, també és com fos per una espia, pel Kaplan, i és una mena de MacGuffin pels perseguidors, i comença també la seva persecució. D'acord?
Llavors la pel·lícula continua, bueno, fugen, fan, desfan, no sé què, el tio s'hi situa, perquè està una mica com, ostres, que em volen matar, a més a més, em volen agafar, i clar, dius, home, ja, però és que tenim una hora pel davant de pel·lícules, està ja tota l'estona, hi ha pel·lícules que sí que ho fan, que jo, saps allò que dius, ostres, quasi l'enganxen, i tornes cap a, quasi l'enganxen, tornes cap a, i ostres, si estarem així tota l'estona? No, home, a les bones pel·lis no, a les bones pel·lis posem un bon punt mig, d'acord? Perquè, home, amb 20 minuts, 30 minuts que es capi, parlem de punts, però penso que això són seqü
i cap allà a la metà del segon acte, doncs, tenen coses com aquesta. ¿Y crees que podem fer-ho? Vamos a fer-lo.
Aquest home ja té clar que... Bueno, primer, dius que... ¿Qué es este? Vamos a hacerlo. No sé si recordeu aquesta famosa seqüència en què el... El Tom Cruise. El Tom Cruise, no? Baixa dins d'una habitació totalment blanca, il·luminada, fent així una mica equilibris perquè va enganxat de la cintura.
per connectar-se a un ordinador amb unes ulleres. Això surt de tot arreu. I s'han fet molts acudits, d'això, molts gags a la tele. Doncs és això. Serien d'anar a robar la llista NOC. Perquè la llista NOC no és la llista... A part de ser un MacGuffin, la que suposadament havien de recuperar era falsa. Era per trobar el talp. I que és ell, aparentment. Però ell diu, no, no, vull demostrar que no sóc jo. Com? Doncs ha explicat un...
un pla, el Luther, el Luther és aquell, el negre informàtic, que és informàtic, és el primer que surt, aquest és l'únic actor o personatge que surt a tota la sèrie, juntament amb l'Han. D'acord? Surt també el Jean Reno, que és un altre també que està per allà ajudant-los a recuperar la llista,
I bé, els ha explicat el pla, i clar, però tu m'estàs dient per entrar a Langley, entrar allà a la caserna, com es diu, al headquarter, a la caserna general de la CIA, a robar això en un lloc on només hi pot entrar una persona. Però és igual, Izan Han, que no pugui ell... No té allò... No pot fer, sí. I llavors quan diu, vamos a hacerlo, no? I llavors fixa't que ja d'entrada ens ho marca, bueno, amb aquest, vamos a hacerlo, no? O sigui, vamos a hacer...
No fugir, anem a contraatacar. És a dir, també és un moment en què el personatge deixa de ser reactiu, m'estan perseguint, a ser proactiu. Vaig a fer alguna cosa per demostrar la meva innocència. I a més aquí ens ho han remarcat amb aquesta música de la banda sonora de la pel·lícula. És molt bona. Ja estem movent coses aquí. És a dir, el que estava dormint al cinema ja s'ha despertat. Què passa? Què passa?
que van anar a robar la llista, no? I això també ho veiem, per exemple, a la jungla de Cristal, quan el McLean el descobreixen, saps que sempre està allà amagat, descalç i tal, però llavors arriba un punt que el descobreixen, i llavors, clar, ja comença a lluitar directament contra el Hans, el terrorista que té allà tots agafats en aquella torre. O el golpe, la pel·lícula del golpe, doncs, bueno, quan estan preparant, hi ha una primera part preparatòria de tot el que estan fent, però quan ja comencen a dir anem a fer l'estafa al golpe,
és quan ja comença aquest... És a dir, que tota bona pel·lícula, més enllà dels punts de gir, ha d'haver-hi un punt mig en el que l'espectador digui, ostres, alguna cosa, no? Bé, impulsa la pel·lícula, és a dir, algú que fa moure el personatge, que al espectador, evidentment, li interessa continuar mirant la mateixa, o sigui, la història. Ja et deia, si resulta que cada dos per tres, l'Ethan Hunt...
va corrents, arriben els que el volen agafar, i s'escapa, i torna a fugir, i el tornen a agafar, és que no acabaríem mai, els podem fer una sèrie, que a nosaltres vegades també passa això a les sèries. És a vegades que dius, ostres, però és que no para de... És que de vegades les sèries les estiren tant que al final les espatllen. Sí, perquè passen aquestes coses, al final va acabar repetint, tota l'estona el mateix. Molt bé. Anem al segon punt de gir. Clar. És a dir, després del punt de gir. Mañana me reúno en el TGV que va a París.
Máxima seguridad, sin armas. Él no va más. Si supuestamente entrego la lista NOC a Max, Max ha accedido a entregarme a Hop. Claire y Luther Sticker estarán conmigo en el tren. Krieger nos esperará en París con un helicóptero.
Vas dir, algú ha sortit el tall, però digues. No, no, no, que ha dit que després de tot punt mig ha d'haver-hi un segon gir, no? Bueno, aquest és el segon gir, perquè clar, ja estem arribant al final del segon acte i entrem en el tercer, que és el més curt, i aquí el que estem fent és explicar ja com resoldre tot això. Ja tinc la llista en ocle, la vaig entregar, parla donat al Max, la Max, senyora aquesta, és una mena de personatge a l'ombra,
que té negocis tèrbols, i li interessa tenir aquesta... És el típic personatge aquest de les películas d'acció, que compra bombas, o compra informació, o compra no sé què, després ho ven el millor postó. Però, bueno, l'Elizan té una idea, allà al TGB, dius, allà... Això ho explicarem quan parlem dels espais, no? Bueno, ja has refet allò l'equip, no? Ara té tot un equip, no? Sí, però quan parlem dels espais...
jo et penso que serà el proper programa, parlarem d'això, perquè algunes coses passen a alguns llocs, en aquest cas és ideal, perquè a vegades es fan també publicitat del TGB, pàxima seguritat i no sé què, però bé, després... No, però per què? Perquè, esclar, dius que estarem dins d'un túnel, dins d'un tren, també donarà peixeta a la pel·lícula, perquè és una pel·lícula d'acció, si no es trobarem en un bar tranquil·lament, no, però no, això ha de ser un lloc en moviment perillós, que, bueno, perillós si estàs fora del tren, en principi a dins,
Però el cas és que queden dins d'aquest tren per fer l'entrega de tot això i llavors Lizanne té una idea que és vindrà el topo, el tal, vindran els del meu cap, vindran aquesta gent i el tren ja tots junts i que passi el que hagi de passar.
I això el que fa és unir el segon i tercer acte, és a dir, ja dóna entrada al desenllaç de la pel·lícula. Per exemple, en el cas de Tiburon també tenim quan es llancen a la mar per anar a caçar el Tiburon, és a dir, ja anem aquí a totes, o el casem o ens caça, no hi ha terme enmig, perquè això també ho té molt aquest segon punt de gir. Hem posat tota la carn a l'assadó i aquí o guanyen els dolents o guanyen els bons o alguna cosa ha de passar. I després també estava pensant en salvar el soldador Ryan també, quan el troben al Ryan,
que estan allà en un poblet destrossat, en un pont, diuen que venen per allà els alemanys. Estem al mig de les línies enemigues i per allà venen alemanys, doncs, preparem-nos per veure'ls. I llavors, després d'això, passem al tercer acte, que bàsicament és el clímax. El clímax és el punt àlgid. I llavors, en el clímax d'aquesta pel·lícula ens trobem, no sé si algú recorda, però bé,
tothom ja queda al descobert, ja se sap qui és qui i qui és el Talb i qui és Max i qui és tothom tot i clar, el Talb vol fugir i és aquella seqüència de l'helicòpter a dalt del tren això d'anar a dir jo pel sostre del tren passa coses a la part de fora com està corrents per allà a 350 km per hora i que ningú caigui però coses que passen a les pel·lícules, evidentment, no ho feu a casa està fet per especialistes i a més s'està fent estudi i se sent això
Luz roja! Luz verde!
Nuts roja, luz verde i aquí surt tothom volant. Quina tensió, quina tensió. Nuts roja, luz verde és perquè el Ray Zan té un xiclet, jo vull un d'aquests, és un xiclet mig verd, mig vermell, que quan els s'ajunta, és com aquestes coles que ajuntes dues coses diferents i tal. Clar, però això no és una cola, és un explosiu. Ah, això t'anava a dir. Llavors el fot a l'helicòpter, bé, tot explota, ja ho he sentit.
No? Sí. I, bueno, hi ha el dolent mort i tal. Per què vols un xiclet aquest, Felipe? Jo què sé. Mai se sap, mai se sap. Mai se sap. Ell l'utilitza dos cops a la pel·lícula i li va bé. És probablement per escapar viu. I, bé, això és el final de la pel·lícula. Ja s'ha carregat el dolent tal i qual. I després el que hi ha a continuació, que és quan ja estan a... No recordarà on estan a una terrassa amb el Luther i parlant. I, bueno, ja estem salvaus.
Doncs és el... Però bé, la pel·lícula acaba aquí. Em sembla que el programa també, no? Sí, l'espai també. Hem de posar el punt i final perquè ens arriben els companys de la xarxa. Estava pensant que, clar, el Felipe ja ens ha avançat, que parlarem dels espais, evidentment... Sí, farem dos capítols, a més a més. Que el Mission Impossible, aquesta escena final, sigui en un tren, segurament aquest espai no és casual.
Felipe, moltíssimes gràcies. Ens retrobem el mes d'abril. Que vagi molt bé. Vinga, fins l'abril. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El president de la Generalitat, Salvador Illa, acaba de designar un nou acord en matèria educativa, en aquest cas per a la millora del finançament dels centres d'iniciativa social. En total, el govern mobilitzarà prop de 400 milions d'euros.
Es tracta d'un acord integral per millorar el sistema educatiu català de manera integral en tots els aspectes que ens permetran millorar la feina dels docents i l'aprenentatge dels alumnes. Per tant, també havíem d'estar presents com a part activa els centres educatius d'iniciativa social amb una importància en nombre d'abumnes, en tradició, en l'educació del país molt rellevant.
Per part de les patronals, l'acord l'han signat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya. I també en clau política, el govern activarà avui un grup de treball permanent per donar resposta als efectes econòmics i socials de la guerra a l'Iran. L'integrarà el mateix executiu i representants dels sindicats majoritaris i de les patronals catalanes
amb l'objectiu de protegir les empreses i els jocs de treball de Catalunya. Tot plegat davant d'unes conseqüències que ja es comencen a notar amb l'increment del preu del petroli, que impacta directament en un encariment a l'hora de posar vetxina. Això preocupa a banda dels conductors, sectors que indepenen directament, com ara transportistes, pescadors i pagesos. Hi ha mobilitat en aquests moments retencions importants a la B10 cap a Nus de Llobregat i també a la B20 en el mateix sentit.
2,5 quilòmetres més de cues cap a Nus de Trinitat. A banda, també hi ha cues a la C58 entre Montcada i Nus de Trinitat i també a la C33. Un carrer tallat a la P30 entre Cerdanyola i Sant Cugat, en aquest cas per una avaria, també dificulta la circulació.
I hi ha un altre carril tallat, en aquest cas a la Videu, a Santa Coloma. També retencions a la P7 entre Barberà i Santa Perpetua i direcció Girona des de Sant Cugat. També un altre accident, en aquest cas a la 2 entre Belllloc i Lleida, talla un carril i també hi ha Boira Densa en aquests moments a la Nacional 240 entre Montblanc i Terres.
I els hem atès aquesta matinada tres persones per un incendi en un habitatge a la Rambla de Ponent de Tarragona després de ser evacuades pels bombers. Es tracta de dos homes que han tingut afectacions lleu i que han estat donats d'alta al mateix lloc del feig i també una dona que ha estat menys greu i que ha estat traslladada, en aquest cas, a l'Hospital Joan XXIII. El foc ha cremat totalment un pis de la primera planta i l'escala comunitària estava plena de fum.
Els veïns s'han confinat als pisos i balcons de l'edifici i els bombers els han assistit fins que la zona ha quedat assegurada i ventilada. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Sou el 96.3 de la FM Esteu escoltant Ràdio Mollet
L'actualitat de Mollet, l'opinió dels grups municipals, cada dia a Ràdio Mollet. Portaveus municipals de dilluns a divendres a dos quarts de dues del migdia i en redifusió a dos quarts de nou del vespre.
Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors.
dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Sons de taverna, on cada cançó té una història, amb Joan Bruguers.
Vicincho era un acordeonista conegut que es passejava pels bars i tavernes del nucli antic de Donosti. A les estades que va fer Ortega Monasterio a la ciutat, va establir una magnífica amistat amb l'acordeonista, fins al punt que li va dedicar una cançó. Però la mala sort va voler que quan li van ensenyar per cantar-li, Vicincho ja era mort.
una venera en sentiment que combina el castellà amb l'eusquera, llengua que, juntament amb el català, dominava el mestre Ortega Monasterio. L'escoltarem pel grup Cavall Bernat.
En un rinconcito oscuro de un barrio de San Sebastián, mi chincho es el acordeón. En cosas palabras susurra de amor y de felicidad.
Maritena, si tú no me quieres me voy a la mar. Mañana paseando tu calle ya no me verás. Porque sin ti no sé vivir. Mil veces perdido en las olas prefiero morir.
Entonces la bella maitena feliz contestó. No vayas, mi chincho, amor mío, no te vayas, no. Donostia, Donostia. Qué cosas tan maravillosas en San Sebastián.
Sus ojos brillaban felices, hablaban su lengua natal.
Maite naves nausum, maite tavan haitxasora. Meñeren saintu difusiku gaurdika urrena. Zuga berit es deposit.
Donostia, Donostia.
Su país era la munduaxi, xoragarria. Su país era la munduaxi, xoragarria.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Si sou col·leccionistes o no, però potser estàveu esperant la realització d'aquest espai que cada dimarts ens acompanya aquí a la sintonia de Ràdio Mollet, en el Posat les Piles, i que ho fem gràcies a la participació de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca. Ens acompanya la seva presidenta, la Montserrat Cabarroques. Molt bon dia, Montse. Bon dia a tothom.
La Montse és sempre allò amb espírit allò anímic positiu. Home, clar que sí, jo vull que fa sol encara més. Tanta pluja i tanta...
Això estàvem parlant, eh, que ens estan dient allò que ens preparem pel cap de setmana, ja veurem què passa. Ja ho veurem. Escolta'm una cosa, anem a parlar de col·leccions de caixes de llumins. Sí, sí, o el que... vulgarment les caixes de mistos, no?
Mira, jo ara no ho havia pensat, però a mi me'n recorda allò de... Hi havia un conte que es deia jo la Cerillera, que era molt trist, molt trist. Sí, d'una nena que venia a les d'allò, a la porta del teatre. Això. Sí, jo me'n recordo també. Per guanyar uns cèntims, per poder sobreviure, que la seva mare estava malaltona. Sí, sí. Bueno, és molt trist, és molt trist, eh?
Bueno, els cuentos també canvien, eh? Aquí hauria molt que parlar dels cuentos, eh? També, perquè els estan canviant tots, jo no m'explico. Tan malament han crescut a la nostra època amb els cuentos que ens explicaven? No ho sé, no m'ho explico, però bueno.
Avui parlarem de caixes de místols. Primer faré una mica d'història, perquè si anem a veure, el foc ve des de la prehistòria, a través de dos pals i després de la pedra de sílets es va fer el foc. És que a la ceia hi ha un descobriment importantíssim.
Doncs el 1669, un alquimista d'Hamburg, el Henning Brank, va descobrir una substància blanca molt inflamable que brillava la foscor i era el fòsfor. I l'any 1680 va dissenyar un paper molt aspre, com si fos un paper de vidre d'aquests que diem,
que el va untar amb aquesta substància quan es rascava amb una altra i produïa foc. Això va ser una mica al principi de fer uns llumins. Però el farmacèutic John Biker va descobrir que aquesta substància era molt verinosa, molt, i molta gent s'embaranava perquè es tocava amb les mans, se posava la boca i s'embaranava.
Llavors, el 28 de gener del 1911, fins al 1911, no vam tindre els lleumins, que són els d'ara, que són els no veranosos, perquè va substituir el fòsfor per un sesquisulfuro de fòsfor. O sigui, una...
Una degradació. Va fondre el fòsper químicament i va produir el sesquisulfuro de fòsfer, que és totalment inofensiu i no produeix res. Aquest descobriment, que va ser una casa científica, la Diamon Mac,
va cedir als seus rivals... Els drets de comercialització? No, els drets no, però li va cedir la fórmula perquè tothom ho fes i fos inofensiu. Llavors, des del 1911 tenim llumins que no eren... Que són innocus. Que no produeixen mal. I si anem a parlar de...
Del col·leccionisme, la veritat és que és un col·leccionisme que ara ha baixat, però que ha tingut una època en què anaven molt buscats, inclús hi havia caixetes que no sé si t'havies enterat que si aixecaves el rascador i sortia una ratlla de color vermell o de color negre tenien premi.
Ah, no ho sabia. Els anys 70, això era. Tu els feies servir, quan estaves aixecaves allò i segons la ratlla que tenia, tenien premi. Podia ser un premi d'un metgero, coses així, però anaves a l'estanc i t'ho canviaven per un premi.
Quan em va dir, Montse, parlarem de col·leccions de caixes de llumins, dic que ara poques es veuen de caixes de llumins, perquè, clar, ens has explicat la història del llumí, però el col·leccionista el que col·lecciona és la caixa. La caixa de llumins. Llavors, jo el que sí que recordo és que hi havia de midar-se allò més... Si mirem la fosforera espanyola, ha sigut una de les que ha tret llumins més macos, o sigui, caixes més maques.
perquè ha tret, per exemple, tot el Quixot amb dibuixos, ha tret dibuixos animats, ha tret contes, contes de la caparotxeta vermella, els ha tret amb això, ha tret personatges cèlebres,
és que em va dir un noi que em fa una infinitat de coses hi ha tota una col·lecció de vestits antics de trajes antics
Bé, era infinita. Llavors, més modernes, cap a l'any 70, també van sortir les caixetes de llumin de petaca, que es tancaven. Sí. Saps? Sí, sí. Aquestes es van començar a comercialitzar molt de propaganda. Ho donaven les línies aèries, els trens... Els hotels... Més que res, això, no? I es diferenciaven.
Jo li vaig preguntar, com ho feu? Diu, a veure, hi ha gent que obre les caixes d'enllumins i les guarda planes, obertes, diguéssim. Però jo no m'agrada. Diu, a mi m'agrada guardar la caixa d'enllumí quadradeta o amb petaca, com està.
I a poder ser, diu que això, el 90% no. Diu les de petà que sí, les tinc plenes. Diu, però les de capseta, moltíssimes són buides. Diu, inclús n'he trobat algunes dexafades i les he recomposat, les he arreglat perquè m'agrada guardar-les quadradetes, cal com són.
Diu, la veritat és que fa molt goig i hi ha inclús jocs de cartes amb els llumins. La fosforera espanyola va ser una de les que més va treure. Això és comentat, sí. Perquè després sí que és veritat que se'n fan de països.
però les dels països solen ser de temes comercials, no solen ser... o de monuments d'aquell país o coses així, però no... Sí, és que com a souvenir, allò turístic, també jo n'he vist, eh?, caixetes que potser és una peça de...
no sé si de ceràmica, no?, allò que reprodueix un dels monuments d'aquell indret on estàs visitant. La setmana que ve parlarem de cantis i, per exemple, ella em va dir que també hi ha una col·lecció que tot eren cantis
de diferents maneres fetes a Talavera de la Reina, dels cantis típics que es feien allà. Vull dir, és que és infinita. El que passa és que sí que és veritat que a partir del 90 han baixat molt i és molt raro ja trobar una cosa. Més que res, el que trobes és de propaganda, el que em va dir, de propaganda i turístiques.
Allò turístic, és que vas a algun lloc i trobes la típica caixeta de mistres, jo que sé amb la sala de família. Sí, sí, sí, per això et deia que sé. I llavors també em va dir que hi ha diferents formes. No formes rares. Sí que n'hi ha alguna de més rara, més hexagonal o el que sigui, però sí que hi ha mides. Hi ha la típica, típica espanyola, de la furforera espanyola, que era més aviat petita.
que és la que ell aprecia molt, perquè és la que en un moment va ser l'època durada que va treure moltíssimes i molt maques, que era la que s'aixecava al d'allò i tenien premi. Després n'hi ha una mica més grans, i llavors ja hi ha les que es fan ara que són tacos, que són grossos, grossos. I després hi ha les de... Per la ximeneia. La ximeneia, les llargues, que també van amb unes caixes i tal. Sí.
Però ell es decanta molt per fer les espanyoles i per trobar el que sigui d'espanyoles. Jo fa poc vaig fer neteja i n'hi vaig donar tota una caixa. Allò que va recollint, però era més aviat de propaganda, d'anar amb avions, d'anar-les guardant en una caixa i els hi vaig donar. Té tot un apartat d'hotels d'Espanya i els té seleccionats per províncies, per Andalusia, per Aragó...
i està molt bé, i, bueno, vaig estar trucant per telèfon i vaig parlar amb ell més tard, i perquè en aquest moment no tenia WhatsApp, estava amb el telèfon, li havien pres el telèfon i en estava fent servir un petit que tenia per casa,
I em va dir, diu... Trobades tampoc es fan, no? No, a veure, ell diu que va a trobades, però que va a trobades generals, perquè a vegades hi ha algú que té una caixeta de llumins allà. I n'hi falta alguna o li van bé, no? Diu, però no, diu, sí que antigament, perquè clar, aquest senyor ja també és jove com jo...
Vull dir, fa uns anys enrere, encara fa uns 20 anys enrere, encara encartejàvem gent que ens han... Fèiem un intercanvi. Però han anat desapareixent. Diu, i ara no és el que més d'allò...
Diu, però vaja, sempre em vaig trobant algun, eh? I de fet, nosaltres en el mercadet nostre tenim una parada que és tot de col·leccionisme, que és on pots trobar secrets, postals, estampes, que té una caixeta de llumins, també.
ben posadets allà pel que vulgui mirar. Estava pensant, clar, jo també tinc una edat, eh? I estava pensant que abans també els llumins, igual que els escuradents, també es feien servir per fer manualitats. Sí, sí. Jo havia fet com un castell
El col·legi té, amb 12 o 13 anys. Mira, ara que arriba la primavera, havia fet com una branca d'admetller amb aquells llumins que eren la punteta vermella i eren blancs i es podrien obrir.
Ah, sí, ja sé quins vols dir. Que eren com de seda. Exacte, que el pal no era pas de fusta, sinó que era com una... Sí, és que els primers llumins no eren, eren com una seda, com una seda, una seda enrotllada, que els podies inclús, si els xafaves, es quedaven apretats i xafats. Llavors s'agafaves una branca, s'anaves allò enganxant i semblava una branca d'envellès. No, jo vaig ser amb uns llumins que eren més aviat quadradets,
i li tallàvem el que era el llumí i fèiem servir allò, no? Però sí que és veritat, s'han fet servir per moltes manualitats els llumins, vull dir que està molt bé. I ha dit, jo crec que pot ser, també em va dir que havia sortit tota una sèrie de fauna. Ara que tu anomenaves la fosforera espanyola, potser allò a l'empresa, potser sí que tenen una secció, no?
Haurien de tenir, no? A Madrid, és. Ara investigarem. A Madrid, que vaig veure un museu de la tabacalera, i a la tabacalera hi havia llumins, també. Hi havia un apartat de llumins. Llavors, no hem parlat d'un llumí que en una època també va ser molt preciat, que era el que donaven als casaments. Et donaven un paquetet de 3 o 4 cigarrets...
i uns llumins amb el nom dels nuvis i la data i així. Ell també en té bastants d'aquests, però més que res de gent que era coneguda d'ell. Això ho he comentat en altres ocasions que veus també l'evolució de la societat com ha anat canviant, no? Que ara seria estrany allò anar a un casament i que et regalessin, com es feia abans, allò un puro i una capseta de cigarretes per les senyores, eh? El puro per l'home...
I m'ho ha evolucionat, eh? Això ja no es deu... Ara, a veure, una que vam anar, ens van regalar unes sabatilles, suposo que pels que ballaven perquè estiguessin... I una altra, com un remet de flors seques.
de les senyores. Vull dir, bueno, va canviant, evidentment. Va canviant, però que sí que es havia fet, inclús es feia, en batejos no ho havia vist, però en comunions també. Sí, sí, per això et dic que, clar, evidentment, ara ja està molt bé, no?, allò que no es fumi i que, per tant, estaria mal vist fer-ne aquest tipus d'obsegue. Bueno,
No, és que ja per què ho tenen que donar si ja dintre del restaurant tampoc pots fumar. Jo també ho trobo bé. Igual que trobaria bé que no hi hagués tanta beguda alcohòlica en segons quins punts, perquè sempre ha de ser beguda alcohòlica. Però, bueno...
Si més no, us diré també el que podeu fer aquesta setmana. El 14 teniu... Si plou no us moveu de casa, però si no plou que... A veure, propostes, Montse. El 14, si tot el dematí, Berga Antic, Berga.
El 15 tenim a les festes de Santa Madona, al Poble Sec, es fa una trobada d'intercanvi de col·leccionistes a l'escola Jacint Verdaguer. Aquesta sí perquè és dintre de l'escola i podeu anar tranquil·lament també al matí de 10 a 13. Al matí del dia 15 tenim Antiguetats i Brocantes a Cardedeu.
I el dia 15 també tenim una trobada internacional de Coca-Cola Club, que es fa cada any. I aquest any es fa a Badalona, al local municipal de la plaça Pompeu Fabra, durant tot el dia. Quan és internacional, que és el Collector Club, que és el que ho fa, normalment hi ha gent de fora, que això teníem l'Antonio, que ja no hi és,
però el seu fill continua. I la veritat és que... I vaig anar una vegada que vam fer amb un hotel de Terrassa i era... hi havia gent francès, gent inglesa... És que me'n recordo que una vegada vam parlar d'un museu d'un veí d'aquí de... Sí, bueno, que ara està tancat perquè es va morir ell i el fill. Que era a tocar de Sabadé, no? A Castellà. A Castellà del Vallès. I ara el Javi...
L'ha dedat ell, però diu, ara el tinc ple de trastos, diu, perquè de les trobades ho vaig posant tot allà. Diu, però hem de fer un pensament, diu, perquè és que ja no hi cap tot el que hi havia, però hi tenia inclús un camió, i a més a més, l'Antonio havia contactat amb ell molts directors de cinema, perquè els hi deixava peces.
Allò que comentàvem l'altre dia, que el col·leccionisme és una manera també... Avui que hem parlat de cinema... Tenia de tot, tenia botelles antigues, érem aquí 50, jo hi vaig anar, tenia hasta un camión de la Coca-Cola dels anys 50. Per cinema, per teatre...
I ell havia anat a fer aquesta trobada que fa un munt d'anys que es fa. Havia anat al Brasil, havia anat a Colòmbia, havia anat a tot Europa. Cada any es fa a diversos llocs i ell anava a tots. El fill va a alguna, no pot anar a tots perquè treballa.
Doncs recordem, aquest diumenge, a Badalona, aquesta trobada internacional d'intercanvi. De Coca-Cola. Del Coca-Cola Club. Que ja ho sabeu. Molt rebent. I a cas de Déu teniu, si no plou, a cas de Déu tot el dematí. Vull dir, tenim...
Sí, sí, no, no, sí, ens has comentat allò i al Poble Sec, i a Berga, és el dissabte, que és el dia que... I per a canvi, Poble Sec, anar a l'escola, encara que plogui, vull dir... Que no hi ha problema. No hi ha problema. Molt bé. Montse, recordem allò, aquelles persones que tingueu interès de contactar amb l'associació, que teniu un correu electrònic, que és coleccionistes... Mollet, arroba, comell, puntocom, i que, bueno, que hem acabat la Fira del Juguet, que vam estar molt contents,
I ara anem pel mercat de la Fira del Destorp, que el farem a finals d'abril. Això, passat Sant Jordi. Sí, si tindrem Sant Jordi, dos dies després. La Fira del Destorp. I la setmana que ve vindrem i parlarem del canti espanyol.
El Botijo, vaja. Sí, és el Museu del Botijo, dret a llei. Però bueno, perquè del canti d'aquí d'Argentona ja en vam parlar. Ara parlarem d'una altra. Ens anirem cap a Castella, no? A veure, sí. Molt bé. Doncs ho deixem anar aquí i ens retrobem la setmana vinent. Molt bé, cuideu-vos. Igualment, adeu-siau.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però demà, com és habitual, tornarem amb més propostes. Gràcies per la vostra atenció i companyia. Tinguem una feliç jornada. Adéu-siau.
Dos quarts, notícies.