La xarxa de comunicació local. Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt un dia, seu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet. El posat les pilars rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra Ràdio Mollet. En el dia d'avui us acompanyen en Sergio Guardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Primer de tot...
Començarem fent aquest apunt informatiu, aquelles informacions més destacades en aquests moments a la nostra ciutat. Ho farem de la mà de la nostra companya Carles Ramos. Després avui tindrem com a convidades representants de l'associació CREA, aquesta entitat de dones artistes que tenim a la ciutat i que sempre, sempre, jo crec que no han fallat mai, en coincidència amb la commemoració del Dia de la Dona, aquest pròxim
diumenge, 8 de març, fan una exposició que s'inaugurarà aquest divendres, dia 6, i la sent convidades perquè ens facin cinc cèntims sobre quina és la proposta artística que fan aquest 2026. Després tindrem a l'Espai de Cultura Viva també el tast,
Avui al tast parlarem d'habitatge, concretament d'ascensors. Ho farem amb la gent de la propietat immobiliària, l'API, en Paco i Llesques. I després tindrem, com és habitual, els sons de taverna i també a l'espai del col·leccionisme. Avui compartit, com és habitual, amb la presidenta de l'associació
de col·leccionistes de Mollet i Comarca, Montserrat Cabarroques, i parlarem del Museu del Torró de Xixona. Tot això en el dia d'avui, al Posa't les Files, comencem.
Bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Per on comencem avui? Ahir encara parlàvem del ple de febrer que tenia lloc la setmana. Passada i avui parlem d'una nova sessió plenària, en aquest cas extraordinària, que tenia lloc ahir a la tarda. De fet, una sessió més a motivar perquè Salvador Rovirosa finalitzava després de cinc anys el seu mandat com a síndic personer de Mollet. Com dèiem, va ser en el decurs del ple del síndic celebrat ahir tarda
on es va formalitzar la seva marxa prèvia a la presentació de l'informe corresponent a l'equivitat desenvolupada l'any 2025. Així doncs, més enllà de les dades, aquest va ser un ple de balans de mandat on Salvador Rovirosa va recordar l'haver assumit el paper de síndic mitjançant un ple telemàtic perquè estàvem en pandèmia. Rovirosa també va fer referència al context convuls que s'ha viscut a nivell mundial
Aquests cinc anys i la repercussió que conflictes com ara la guerra d'Ucraïna, Israel, Palestina i la presidència de Donald Trump als Estats Units ha tingut a les nostres vides. A nivell més local i en referència a la seva tasca al capdavant de l'oficina del síndic Salvador Virosa,
Ha dit que aquesta ha estat una escola de gran aprenentatge. Roviros afirmava que marxa amb un sentiment agradol. D'altra banda, per no haver pogut participar de tot allò que comporta la feina del síndic i també content per haver ajudat les persones que s'han adreçat a l'oficina.
Me'n vaig amb una sensació agrodolça. Agra perquè no he pogut participar en moltes formacions que ofereix el Fòrum del Síndic sobre els diferents temes que afecten a la sindicatura. Tampoc he pogut participar en tots els actes que requereix la presència del Síndic. Sensació dolça perquè he pogut resoldre positivament forces queixes i també hem ajudat molts ciutadans en les diferents consultes que ens han plantejat.
Totes les formacions polítiques van agrair la feina feta durant aquests 5 anys per Salvador Rovirosa i l'alcaldessa Mireia Dionísio a reconeixer la importància de la figura del síndic personer per la ciutat de Mollet com a garantia de bona governança.
I sempre que tenim ocasió diem que la figura del síndic personer per nosaltres és una peça clau pel bon govern de Mollet. Ara tu ho has definit com ens posen les piles, no? Jo ho havia posat com que ens ajudes, no? Ens ajudeu tots els que heu estat síndics a tenir un millor govern municipal. I jo crec que el síndic personer hauria de ser i és una peça clau a totes les democràcies. De fet, a veure si aviat tenim bones notícies al Parlament de Catalunya...
que acabi veient la llum, aquesta nova llei, que de fet serà una figura obligatòria a molts ajuntaments del nostre país.
Més enllà d'aquest comiat, el ple del síndic es du a terme anualment per donar a conèixer les dades de totes aquelles actuacions que s'han fet durant l'any 2025. De fet, l'any passat, des de l'oficina del síndic, es van tramitar un total de 42 queixes i 84 consultes. La major part de les queixes, 26 consultes.
Estaven relacionades amb temes de territori, com ara soroll, llicències urbanístiques i manteniment i també mobilitat de la via pública. Una de les fites assolides durant el mandat de Salvador Rubirosa serà el poder disposar de paperetes en Braile a les properes eleccions municipals, esdevenint així a Mollet la cinquena població de Catalunya.
implementar-ho. També comentar que aquest, al ser un ple de comiat, vol dir que hi haurà relleu, tot i que no es va desvetllar el nom de la persona que estarà al capdavant de l'oficina del síndic als propers cinc anys. L'únic que sabem serà la data i és que el nom es farà públic el pròxim 23 de març en la sessió a plenarià corresponent.
i sabem que serà una dona. Això sí. Sabem que serà una dona, que ja tocava, han estat quatre síndics, doncs ara ja tocava que fos una dona, però encara no s'ha desvetllat el nom. Estarem allò amatents a veure si ho sabem abans del dia 23. Més coses.
Comentem altres temes i és que la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Mollet ha aprovat el manifest del Dia Internacional de les Dones que es comemora aquest diumenge 8 de març. L'Ajuntament s'assuma aquest manifest conjunt de la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions catalanes i les entitats municipalistes a Federació Catalana de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis.
És un text que destaca que el Vuitem és una jornada de reivindicació de memòria col·lectiva i reafirma el feminisme com a camí imprescindible cap a la justícia social. Un manifest que s'ha aprovat amb els vots a favor del PSC, d'Ara Mollet Esquerra, Esquerra Unida i Alternativa, Mollet en Comú Podem, Junts per Catalunya i l'abstenció del Partit Popular.
Serà una síndica, parlarem de dones, i ara a l'espai de l'entrevista parlarem de l'Associació de Dones Crea. Tot molt relacionat. Sí, senyora. Carla, moltíssimes gràcies per aquest apunt informatiu. Que vagi bé. Igualment. Ara anem a saber de la previsió meteorològica. Ens n'informa en Lluísmi Pérez. Bon dia, Lluísmi.
Bon dia. Els núvols han de ser els protagonistes aquest dimarts a gran part de Catalunya, però no acabaran d'arrencar pel que fa a pluja. Alguna de molt despistada, de molt aïllada i, a més a més, bruta. Pluja acompanyada de fang. Una mica han de més de possibilitat aquest matí cap a la Catalunya central i aquesta tarda al nord de Lleida. En general, molt de pulsament. Suspensió ambient tèrbol, brut, i cada vegada amb més vent, sobretot a la costa barcelonina,
i la Costa Daurada. Això farà que hi hagi mala mare, especialment aquesta tarda. Sempre, tot i els núvols, amb un ambient que serà molt suau. La temperatura, fins i tot aquesta tarda, pujarà una mica més que no pas la d'ahir. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
He mudat la meva pell, he dubtat de tot i més, treu-me el mot d'avió, l'ara és molt millor, és la por la que em fa ser, més valent i més despert, guardo la il·lusió, toco nous acords i tu, aquesta cançó em fa volar on ets tu.
Toca aquella melodia que sempre em fa aixecar-me, que em digui a cau d'orella, que avui és el meu dia. Ho veig tot tan perfecte, tothom segueix el ritme, ballem sota els estels i que duri sempre.
He deixat enrere el fred, un batec dibuix al cel. Ara em porta el vent, només hi ha el present. Vaig creixent a cada pas, la intuïció va per davant. No és qüestió de fer, és més fàcil ser. I tu, aquesta cançó em fa volar on ets tu.
Aquella melodia que sempre em fa aixecar-me, que em digui a cau d'orella, que avui és el meu dia. Ho veig tot tan perfecte, tothom segueix el ritme, ballem sota els estels i que duri sempre.
Fins demà!
Ara estava pensant que just ahir que parlàvem amb el director de la Fundació Sanitària Mollet i parlàvem d'aquest cicle d'art i salut que promou la Fundació, doncs ara nosaltres també estàvem parlant una miqueta d'art i natura, que també té molt a veure amb la salut i la projecció artística. Jo crec que en aquesta ocasió ens oferiran des de l'Associació de Dones Artistes CREA.
Tenim Carme Pérez, que imagino continuar sent la presidenta. Molt bon dia, Carme. I ha vingut acompanyada per l'Encarna Calahorra, una altra de les artistes de l'associació Benvinguda, Encarna. Gràcies. I també tenim la Marisa Muñoz, que l'estan trucant per telèfon.
Molt bon dia, Marisa. Com va ser? Quin ensurt, eh? Res, hem de silenciar el mòbil ara mateix. Molt rebé. Doncs que és una altra de les artistes, no, Marisa? Sí, sí. No la coneixíem encara, la Marisa. No l'havíem tingut en aquests micròfons. Què és el que fas, Marisa? Pintura. Pintura i realista. Molt bé, molt bé.
Doncs anem a parlar d'aquesta exposició, Temps de cireres, que per això estàvem parlant de natura, perquè jo els deia que algú ha anat allò a veure aquesta floració dels cireres. I expliqueu una miqueta quina és la proposta que feu aquesta en Carme.
La proposta és temes de cireres, però no només ens centrem en el sentit figuratiu, com són les cireres molt boniques en el mercat col·locades en les cases o en els arbres, com estem comentant ara,
sinó també en un sentit metafòric. Per què ho fem així? Doncs perquè la gent, quan nosaltres llancem el tema, no se senti una mica o molt concentrada en el que significa temps de cirera o perduda perquè no sap què fer. Aleshores, sempre donem un ventall més ampli, perquè ben explicat també a les persones que hi participen,
perquè puguin anar per a la varilla del vental que més li vagi bé. Aleshores, el temps de cireres per nosaltres també és un temps de maduració, però maduració en les persones també, que va des de la infància fins a la sanitud.
Un temps de tranquil·litat, un temps de companyia on s'ajunta molta gent per la recollida, doncs aquí també ens ajuntem per l'exposició perquè sabem que és col·lectiva. Un temps de felicitat, un temps també de bonança, això també depèn de l'any, però que implica molt més que no simplement el sujeto cereza.
Molt rebé, és a dir que li heu de trobar jo la base metafòrica que ens estava explicant ara la Carme i una miqueta cadascú en la seva disciplina m'imagino que ho ha intentat plasmar d'una manera o d'una altra l'encarna és més d'escultura, ceràmica Sí, també basant-me en el mateix tema evidentment
amb el Gerte. Jo precisament m'he inspirat en la vall del Gerte i he volgut plasmar allò que veus quan tots els camps són plens vermells de color i aquesta ha sigut la meva idea.
També he fet una mica exagerat i, sobretot, hi he dedicat un petit poema.
Està bé perquè l'Encarna ha fet referència a la Vall d'Alhert, a Extremadura, perquè jo els he dit, escolta'm, tens de cireres, dic, alguna de vosaltres ha anat cap a Extremadura o cap al Japó, perquè també hi ha molta gent que per aquesta època està agafant allò embrancida, els viatges al Japó, en coincidència amb la floració dels cireres, i veig que l'Encarna sí.
Aquesta ha sigut la meva. La teva inspiració. I en el teu cas, Marisa, has dit allò que tu pintes a l'oli. Sí, a l'oli. Realista. Realista. Pues la primera idea al decir tiempos de cerezas fue un recordatorio a mi infancia, a nuestra infancia, cuando nos colgábamos las cerezas en la oreja.
Y fue un faz. Digo, ¡ay, qué bonito! Eso de las orejas. Y entonces reflejo este pensamiento con mi nieta, con las cerezas, en la oreja. Porque es la infancia, donde todos nos lo poníamos, y bueno, para mí es un gusto reflejarlo en una nieta. Así ha sido. Bueno, y para la Tebaneta también, ¿no? A febrer se hallo reflectida en el cuadro de la Sebabia. Yo os espero, porque la inauguración será el día 6.
Ah, y no lo habies, la tebaneta. Ella regular, porque lo escondía, para que fuera sorpresa para la familia, pero yo creo que sí que he reflejado lo que quería. O sea, que tú estás contenta. Sí, sí. Tú estás contenta. Y en el teu cas, Carme...
En el meu cas, he intentat també, com tu has dit, llevar-me-les al Japó i fer una instal·lació de cireres, però transformades una miqueta. No les he fet totalment realistes.
I he jugat amb diferents materials també perquè he volgut fer aquesta dualitat del que és la bellesa de la cirera, perquè és bella per si mateixa, amb altres materials que aquí es veu que és un teixit, però també he jugat amb l'alambre de gallinero, teixida, i després jugant també amb palla i la ceràmica, per supuesto, perquè és la meva delicadesa.
Sí, si entreu a la pàgina web de l'Ajuntament de Mollet, on s'anuncia l'exposició, hi ha una imatge que entenc que és la instal·lació de la Carme, no? Sí, és aquesta la teva instal·lació. Quin nombre d'artistes participeu en aquesta exposició? Som onze artistes que som de crea,
I teniu una convidada. Dues aquest any. Que les hem fet coincidir amb les artistes que van guanyar Feminartis, que és el tema que proposa el Silvia Barcala, i que també van coordinades amb la Belló, perquè...
La primera guanyadora fa exposició en el racó de l'artista i la segona fa exposició en el Sir Barcala. Aleshores hem agafat dues persones, la Núria Ludewic i la Maribel Guillem, que han estat guanyadores d'aquest certamen. I quan els hi vau dir la temàtica?
Bé, i després també hem de destacar que tenim a la Marta Busquet com a col·lofón de l'exposició perquè també sabeu que sempre ens acompanya artistes d'àmbits diferents. L'any passat va ser recital de poesies, de poemes, altres, un baile contemporani, guitarra, etcètera. Anem canviant. I aquest any li vam fer la proposta a la Marta perquè considerem que és una artista de peus a cap.
I llavors que la teniu com a clau. I la tenim com a clau. No, com a clau no, no perquè diu que ja l'havia deixat fa temps, però la tenim com a il·lustradora i literària.
Carme, ara què dius allò com a il·lustradora? M'imagino que esteu assabentades d'aquest certamen que es promou des demà a l'Il·lustrem i la gran quantitat, sobretot d'il·lustradores femenines que tenim a la ciutat. No sé si us heu posat allò en algun moment en contacte des de Crea amb aquestes joves que, bé, són unes artistases també. I ja em sembla perfecte que...
siguin majoritàriament dones. No, no ens hem posat en contacte amb elles, no? Perquè en aquests moments com esteu allò des de Crea, que anys enrere havíem comentat, no?, que havíeu tingut també una relació amb l'Institut Mollet, on es fa el batxillerat artístic, no sé en aquests moments. Sí, no, en aquests moments, doncs mira, cada any participem en l'Avelló,
amb temes de diferent caliu. Per exemple, l'any passat van ser les agulles de cap, que jo crec que vam fer un treball extraordinari per l'exposició que vam fer, o sigui, la ponència, i extraordinari per nosaltres, per tot el que vam assalventar d'aquest matè. De fer una descoberta. Sí, molta, molta descoberta.
I aquest any, com que anàvem centrats més en diferents temes, doncs hem tocat els tallers. Per exemple, la Graciela ha fet el del llibre d'artista, jo he fet el de ceràmica. Primer és una xerrada, que la fa una altra persona, i després es completa amb el taller. I continuem en aquesta línia que el museu, la Pepa, continua comptant amb nosaltres i nosaltres encantades.
És a dir, jo sempre deia allò, pel 8 de març i pel 25 de novembre, no? Som com dues cites obligades de la vostra entitat. Sí, encara està. Fica-te, aquest any ha sorprès tant la instal·lació que vam fer en el Barcala del Jardí Farit, referència al 25 de novembre,
que encara li fa llàstima treure l'instal·lació. Sí, sí, una representació d'amapoles on nosaltres volíem que estan penjades i altres estan per terra. Doncs el que volíem reflectir és que és això, per una part la força de la planta,
perquè continueixen la dona i, per altra, les que no han pogut continuar que estan a terra. Escolteu, per vosaltres, jo assenyalava aquestes dates, que sempre feu algun tipus d'acció, més enllà de la metàfora que té aquest temps de cireres, per vosaltres, el 8 de març, sempre que parles amb artistes et dius que la manifestació artística no és només allò de dir que bonic,
sinó que també parla, reivindica, denuncia. No sé si vosaltres, també a través de les vostres accions per vosaltres el 8 de març, quina significació té en carne. Bé, doncs...
Com jo hem manifestat a la vall del Jerte, doncs sí, les dones tenen una destacada feina en aquesta ocasió, perquè les dones, sembla que no, però les dones recullen molt les cireres, les dones envasen les cireres, unes perquè han de sortir fora del mercat nacional i d'altres perquè es queden aquí.
I jo penso que és una feina molt destacada també i molt sacrificada, que fan també les dones, en aquest cas. De fet, la Marisa també ens deia que per ella la manifestació que ha volgut tenir és remuntar la seva infantesa. Han canviat molt les coses, no, Marisa? No sé si per millor o per pitjor. Tu com ho veus?
Es que aquel tiempo habían pocas, no sé, pocas cosas para jugar o para imaginar. Ahora sí, ahora está, todos los niños saben muchísimo porque tienen unos juegos que nosotros jamás hubiéramos pensado. Pero con una destreza, no sé, está muy bien. Pero sin embargo, cuando les puse las cerezas a mi nieta,
Estaba contenta, o sea, feliz de pensar que aquello, que era una fruta, podía estar con su cereza en la oreja. O sea que no creo que los niños de ahora, aunque hayan cambiado mucho las cosas, tengan una mentalidad diferente, muy evolucionada y todo, las cosas de conceptos de familia, no creo que todavía queda. No sé, pienso...
La inauguració dèiem que serà aquest divendres a les 7 de la tarda, és al Centre Cultural de la Marineta, i estareu durant tot el mes, crec, no? Sí, sí, fins a finals de març. No sé què és el que diríeu allò per la gent que ens està escoltant, allò de dir que no s'ho perdin, que gaudeixin. A la inauguració ja ens ha avançat allò, la Carme, que a més a més...
Hi haurà aquesta intervenció de Marta Busquets, no?, en l'àmbit literari i de lectura, m'imagino. Literari i d'il·lustradora. D'il·lustradora. És a dir, que al mateix temps que vagi narrant anirà dibuixant. O anirà mostrant, no ho sé, perquè sorpresa també per nosaltres, o sigui que no ho sabem.
Sí que és cert que és un moment de concentració, no només dones, sinó també van molts homes en aquesta inauguració que s'omple quasi les sales de la marineta i per nosaltres és un orgull.
I més això que comentabas de la dona, jo crec que hem anat evolucionant tot i que encara no estem igualats en els homes per salaris o per puestos en el treball, però sí que de mica en mica anem evolucionant. Esperem que algun dia s'acabi de celebrar aquest 8 de març per aquesta raó de discriminació per generar.
I sí que ens agradaria que el dia 6 de març ens acompanyéssiu en la inauguració, que jo penso que és el dia més bonic. Doncs fem una crida jo perquè a aquelles persones que els permeti la seva agenda personal que s'apropi aquest divendres a les 7 de la tarda al Centre Cultural Marineta per gaudir-ne d'aquesta exposició, que no sé si és una instal·lació o un muntatge que després portareu a alguna altra població o no?
O hi ha peces que sí. Hi haurà peces que potser les poden portar. Per exemple, la meva instal·lació és una mica complicada per poder trobar un sostre que pugui aguantar el pes. O sigui, que no tingui l'estructura que té la marineta, aquestes vigues.
Però la resta jo crec que sí que es pot traslladar d'un lloc a un altre. Ho diem i ho preguntem perquè sabem que teniu molta relació, sobretot amb les dones de Cerdanyola, amb una associació, i pensava que potser és una instal·lació que després es pot dur cap a un altre lloc. I, de fet, aquí també cal destacar, per exemple, la...
Sabem que la Bargala sempre ens dona un o dos mesos perquè nosaltres organitzem la sala a la nostra mida. I aquest any hem portat a una artista argentina, Crilla,
que jo crec que ha estat superinteressant, perquè és una dona que treballa molt el sentiment de les dones, reflectir-se en les seves cares, el estat d'ànim que té, i és molt colorista també.
Però com que l'obra ha estat molt difícil traslladar-la des d'Argentina cap aquí, has enviat l'obra digital. I nosaltres hem fet les impressions. Però el que hem tingut també és que ho ha mostrat en un vídeo...
ella explicant la seva obra, la seva taller, tota la seva història, i amb un QR on tota la gent a casa tranquil·lament podria conèixer una mica més a la crilla. Jo crec que ha estat una experiència també bastant enriquidora. Veig que esteu força actives, eh? És a dir, us haurem de convidar més sovint aquests micròfons perquè compartim totes aquestes accions que feu a la ciutat i que potser per a aquelles persones que no estan tan posades en l'àmbit artístic passen desapercebudes.
Ho deixem aquí, Carme, en Carna, Marissa, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i esperem que aquest divendres s'ompli la marineta i que, evidentment, aquells que no puguin anar a la inauguració que aprofitin tot el mes de març per visitar Temps de Cireres. Que vagi molt bé. Gràcies.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura viva a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant.
Cultura Viva marxa cap a Terrassa. Parlem al cap de colles del Drac Baluc i Diables de Can Aurell de Terrassa. Hola, Gerard, què tal? Bé, molt bon dia. Molt bon dia. Ens posem en contacte per conèixer-vos una miqueta més. Explica'ns els vostres orígens. Bé, doncs, la colla es funda l'any 1993 per un grup de joves del barri
molt lligat a l'associació veïnca Can Aurell, que en aquell moment presidia l'artista terrasenç Suri, que són un dels artistes del barri molt coneguts. Hi havia una mica d'inquietud per la cultura popular i les noves tradicions. El grup del barri, els joves del barri van...
formar un grup juvenil en el qual van estar actuant durant molts anys, fins l'any 2007. Durant aquests anys van estar gran voltes a tot arreu de Catalunya i Europa. Llavors, el 2016, però, el grup de joves havia anat fent grans
i decideixen plegar a causa de gent que se'n va treballar fora, gent que va viure fora, gent que té fills i jo. El 2010 era el moment on es refunda la colla. Un grup de joves, altra vegada, vinculats a diverses entitats de cultura popular de Terrassa, parlem de...
Parlem de les dues feines de castells de Terrassa. Parlem de jovent del drac de Terrassa, també. Refundem l'entitat. I després, els jugadors d'Odicius han de sortir per la festa major de Can Abrell. Torna a sortir el drac de Terrassa a la festa major de Terrassa del 2009.
i amb tota l'empensa la colla va evolucionant. Hi ha hagut un plejament molt notable, no només en nombre de gent, sinó també en...
amb volum de qualitat. L'any 2013, una aposta per recuperar el toc tradicional, pels de pell i corda, de manera d'agafar una mica la tradició originària.
arran de la recuperació del carrer amb la cultura popular a final dels anys 70 i fins i fins als 80. Això a la zona del Vallès i Barcelona s'havia perdut una mica d'aquesta tradició. Nosaltres el 2019 fem una aposta per recuperar aquesta tradició
imatge i aquest so. També per això, per exemple, molts nostres membres van sempre a les perdenyes. La forma de llamar amb els diables és amb massa, com és tradicional, és una cosa tan de Tarragona i molt tant. I el 2019
13, no, 2014, es torna a crear, es fa una rèplica del drac. Bé, que és la imatge per excel·lència de la cita, de la cita de la conya, perdoneu, en què en realitat un bel camí, doncs, de diverses quantitats i això, aconseguim un drac molt més jouger, que això també permet més implicació del jovent nivell.
del barri, amb la ajuda de la gestió de comencellants a Canaurell, amb la gestió de l'Aïns, es pot renovar la imatge i això serveix també per fer un creixement a nivell de qualitat del foc, ja que un dels fundadors que tenia el drac vell
és que cada vegada que anava a actuar amb foc s'acaben trencat les ales perquè estaven fetes molt malbé, després han tenat uns anys i d'estar primer aturades i després funcionar. Durant molts anys ens enganxarem fins a l'aniversari de la refundació, que ho salvem l'11 d'octubre, a la carressa,
En tant d'aquests anys hem estat recorrent un munt de llocs arreu de Catalunya. Un dels llocs on hem vingut més vegades és l'Hospitalet de l'Infant. Si no m'equivoco, és el quart any que anem a la Festa Major d'Hospitalet de l'Infant, que és una cosa molt amiga i ens portem molt bé.
i també hem actuat a Andorra o a fora d'Europa, o sigui, a fora d'Europa, on hem actuat a l'Alguer, a Sardenya, o a Viles, a Àustria, i a banda de un munt de punts dels països catalans. Com va ser l'experiència d'actuar en aquests punts tan junyants?
Clar, el primer cop que vam anar a l'Arguer, per exemple, que és la primera sortida fora que hem fet els 80 anys, va ser molt important. Clar, a l'Arguer hi ha gent de la Còlega i té molta vinculació familiar i a la secada una plec,
que havia organitzat a Difonc per donar a conèixer la cultura catalana arreu d'Europa i arreu del món. A més a més, l'alguer, que la llengua pròpia és el català, va ser molt interessant, no només per actuar en punts importants, sinó també per conèixer persones que estan treballant per mantenir
l'altarès com una llengua viva i constant. També per veure tradicions d'arreu del Mediterrani, que són molt semblants als nostres, però ara també tenen moltes diferències i són molt característiques. I, a la manera, un molt més complicacions de tot el que sigui fer arreu de...
a fora de Catalunya, que tenim una legislació específica, però també va ser molt interessant i, evidentment, hem de donar les gràcies a la discolta i a les persones encarregades del foc, que ens van donar totes les facilitats en el món per poder-ho fer, que va ser molt bona feina. Actualment, Gerard, quan sou a la colla? Mira, ara...
Aquesta Festa Major de Terrassa passada, que l'hem tingut la temporada passada, hem sigut més de 50 persones entre els dos dies que hem actuat. Ara és un bon moment. Evidentment, a fora ens costa moure més gent i jo, però a la Festa Major de Terrassa sempre tothom sí suma, però ara estem en un bon moment de recuperació de...
Pels que fan... Sí. Pels colors i la vestimenta vostra? Sí. Els colors de la nostra colla és principalment la grana. Anem amb pantalons i casaca de color grana amb detalls vermells. Ai, vermells, negres. La que potser era el canassú
de la casaca esmena i la vora dels pantalons, també. Llavors, quan cadascú porta un temps a la colla, es guanya l'opció de pintar-se la casaca en negre, amb lliures de dracs i similars que adornen i donen un punt més de diversitat a les casacres.
Molt bé, segons passen els anys, doncs tens aquesta oportunitat d'anar del 40 a la teva casa, que molt bé. Properes, o actuacions destacades que podrem veure, doncs, Gaudí, i podrem gaudir? Ara mateix, al hospital de l'Ilofant, i venim el cap de setmana del 17 d'agost, i després tindrem, el setembre,
a Terrassa, en la commemoració de la crema de Terrassa del 1713 i la resistència terrassenca. I així com, l'11 d'octubre, la formació del 15 aniversari a la refundació de la Colla. Ha canviat molt, des que va començar fins ara, el tema de la pirotècnia, on sí i tot? Clar, nosaltres, des de la refundació...
el 2009, era el moment on es començava a aplicar la nova normativa i, per tant, ja no hem viscut un canvi tan brutal com era abans. Sí que és cert que hem anat amb canvis i això, i que sobretot quan parlem amb membres fundadors del 1993 i somint ens hem fet trobades i xerrades,
ens veiem que realment les coses van ser molt més fàcils i hi havia molta més possibilitat i llibertat per fer certes coses que les fan molt més regular. I per últim, què és el que t'aporta a tu per voler explicar-nos amb aquesta il·lusió, amb aquestes ganes i formar part d'aquesta colla? Què és el que t'aporta?
Bé, a mi personalment, però crec que la majoria dels membres de la colla, primer de tot, una il·lusió i una passió per participar d'actes de foc de control popular,
Són molt vibrants i s'han viure molt intensament. També el gust i el treball per treballar, per mantenir i difondre les expedicions arreu d'Europa, però també arreu de Catalunya, dels Estats Catalans. I s'ha fet molta diversió i germanor entre els companys de la colla.
Doncs, Gerard, moltíssimes gràcies per permetre'ns conèixer-los una miqueta més i ens veiem aquí, a l'Hospitalet de l'Infant, llarga vida al foc i a la cultura. Llarga vida al foc. Gràcies.
Programa produït per Sílvia Román, de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, per la xarxa de comunicació local. Tot allà que passa a Bullet, aposa't les files.
En el tast, un cop al mes, tenim allò, temes d'habitatge, i per parlar d'habitatge, què millor que fer-ho de la mà d'un agent immobiliari com és en Paco Llesques. Benvingut, Paco. Bon dia. Com estem? Gràcies.
Molt bé. Li hem proposat un tema que em va dir, ui, això s'escapa una mica del que és, no? Del que és, sí. Perquè jo li vaig proposar, parlem d'ascensors, perquè clar, a totes les comunitats de veïns, jo m'imagino que a l'hora de llogar o comprar també és un element a tenir en compte. Per descomptat, és un element molt important, o sigui, la gent quan compra o vent, el que vol tindre és un ascensor.
A l'immoble, sense ascensor ja... Clar, de fet, hi ha molta gent, com a mínim, jo sé de gent que diu, no, no, és que m'he canviat de vivenda precisament perquè m'he fet gran i ara tinc unes limitacions que abans no tenia. Correcte, és així, és així. La gent busca que la seu immoble tingui, i més si és un cinquè, un cinquè sense ascensor és una mica complicat.
Que diem allò que et fas gran, però clar, si tens criatures i has de pujar al cotxet o al carrito de la compra, doncs doni-do també, vull dir que... És a dir, que això és un element que a l'hora de vendre o llogar pot fer que el preu d'aquell habitatge
Per descomptat, és així. O sigui, tant per llogar, a l'hora que calculem el preu del lloguer, es té en compte, aquell que sempre diem del màxim preu que tenim ara actualment, doncs a l'hora de calcular aquest preu, es té en compte si hi ha ascensor a l'edifici o no.
I ara, de fet, hi ha molts edificis que també el que s'està fent és que en el seu moment, quan es van construir, no tenien ascensor i ara es busquen fórmules perquè no a tot arreu hi ha espai per encabir un ascensor que veiem allò a les façanes, no?, per fora hi ha edificis.
Sí, exacte. Ara intentem posar ascensors allà on podem posar ascensors. També tenim ajudes de la Generalitat per instal·lar-los, que poden arribar al 50% del valor de l'ascensor o del valor de muntatge.
i anem buscant que aquests immobles que s'han quedat enrere, que s'han quedat envellits, almenys tinguin una millor accessibilitat del veí o del pis. Si una persona vés i joga, no els repercutirà, entenc jo, perquè això seran coses del propietari, però si compra, també ha de... És a dir, jo vull un habitatge que tingui ascensor,
Però he de tenir clar que després això em generarà unes despeses, no? Sí. Això és el que ens exclamem tots allò a les comunitats, que diem, ah, l'ascensor s'ha espatllat, ara s'ha de fer una revisió, ara s'ha de fer...
L'ascensor és de les despeses més importants que té una comunitat. Per què? Perquè... Per consum, també, no? Per consum, també? El consum cada vegada menys, perquè ara cada vegada hi ha consums de l'ascensor que són mig quilovat, que és molt poquet el que consumeix. O sigui, realment, amb immobles nous...
el consum de l'ascensor es redueix a la mínima expressió. Salut! Però després tenim el manteniment. Després tenim el manteniment. O sigui, que és el que veníem avui a comentar una mica, tot el que és...
la nova instrucció tècnica complementària d'ascensors, que en aquest cas no s'ha modificat, vull dir, el manteniment l'ha de fer una empresa mantenidora, homologada, i l'ha de fer cada tres mesos. Aleshores, això és un cos important, que se'n va al voltant de 300-400 euros al trimestre en funció del número de baixades, perdó, de plantes que tingui l'immoble.
i llavors en aquesta revisió què és el que han de contemplar tot pensa que en aquesta la instrucció aquesta que hem comentat d'ascensors entra dintre del que serien tots els reglaments de seguretat que tenim a l'Estat o a Catalunya doncs en aquest cas els mantenidors
O sigui, tota comunitat que tingui un ascensor ha de tindre un mantenidor homologat. Aquest mantenidor és responsable de tot el que li passi en aquest ascensor. Vull dir, ell ha de mantenir-ho en perfecte estat. I llavors, per exemple, en immobles nous, aquest manteniment igualment s'ha de fer cada tres mesos, és a dir... Des del primer dia que... Entra en funcionament? Des que es dona el bolletí o la posta en marxa de l'ascensor...
En aquell moment ja hem de tindre contractat un mantenidor homologat. Llavors, això sí que ha anat canviant, que no sé si ara es manté igual. El que s'ha de facilitar en aquests ascensors és que hi hagi una via de comunicació. És una de les modificacions que presenta la nova instrucció. És a dir...
que si vols ho comentem una mica a poc a poc totes les modificacions, la gent està espantada. Primer, això està des de l'any 2024. Vol dir que ja fa un any, un any i mig que està en marxa i que si encara no hem viscut aquest petit canvi o gran canvi en el nostre ascensor, estarem a punt. Per què?
Perquè les inspeccions periòdiques, o sigui, hem de tindre un mantenidor que cada tres mesos ha de mantindre. El mantenidor és lliure, o sigui, el podem escollir a qui nosaltres vulguem. No té que ser el fabricant o el constructor de l'ascensor, sinó el que és el mantenidor, el podem contractar lliurement.
Això, d'alguna manera, el que fem és millorar la competitivitat entre mantenidors i que no se'ns vagi a un preu elevadíssim, que no puguem canviar. Vull dir, nosaltres podem canviar en qualsevol moment. El que diu la nova instrucció ara és que en el moment que vulguem canviar de mantenidor, el que hem de fer és, abans de canviar de mantenidor, una inspecció.
de les normals periòdiques que tenim, però com hi ha un canvi de mantenidor, el que demana el nou reglament és, la comunitat vol canviar de mantenidor, doncs anem primer a fer una inspecció, veiem que està correctament, que està correcta, i pots canviar de mantenidor. Què ens trobarem quan fem aquesta inspecció? O què ens demanaran actualment el que tu deies ara de mantenidor?
Una via de comunicació, allò que en molts ascensors veus que hi ha com una mena de telèfon, no?, allò que pots pitjar. El problema que hi ha ara amb els ascensors, amb el número, o sigui, ara mateix a Catalunya l'altre dia ho estava mirant i hi havia com 200.000 ascensors en marxa.
D'aquest 75.000, perdó, d'aquest 200.000, el 75% podem dir que necessitaran una millora. Per què? Perquè són antics, perquè probablement tenen més de 30 anys. O sigui, avui per avui tenim a l'Eixample de Barcelona, per exemple...
Lluís estava pensant, no sé, sembla que tinguem telepatia, estava pensant en aquells edificis antics que tenen uns ascensors d'aquells de pel·lícula, que són de fusta en la caixa i que sobren aquestes portes. Aquests ascensors són els que principalment seran més afectats a l'hora de posar-los en sòlfa, posar-los en arreglament.
Què ens demanen? Ens demanen algú que amb la majoria dels sensors ja existeix, que és la comunicació, però que sigui bidireccional. Vol dir que jo pugui parlar amb el mantenidor, si l'ascensor es queda parat, que jo pugui parlar amb el mantenidor i dir-li, escolta, ja estic tancat, això no funciona...
i m'heu de vindre a rescatar, no? Sí, sí, sí. I jo he de sentir la veu d'una altra, perquè abans el que es feia era un intercomunicador només d'ida, i ara el que es demana és que hi hagi una resposta, clar. El que es demana és que hi hagi un telèfon, o un telèfon portàtil, que és el que munten, una targeta de mòbil, que jo pugui parlar directament amb el...
amb el mantenidor i em digui, doncs en una hora, una hora i mitja, tres hores, jo estarem aquí. Per què trigaran més o menys? En funció del contracte que jo tingui.
generalment no han de trigar més d'una hora si hi ha gent atrapada. Però quan no funciona l'ascensor, aquí sí que ja triguen més o menys en funció del contracte que tinguem. Ah, sí? És del contracte? No és de la feina allò que s'hagi acumulat? És del contracte. Faig un contracte amb una companyia i ella m'assegura que abans d'un temps ella estarà aquí. I tindrà un cos o un altre en funció del que jo vulgui contractar.
Generalment també un assessor no ha d'estar més de 24 hores parat. Això crec que totes les companyies ho tenen en marxa, ho tenen en el seu funcionament diari. Quines coses més es modifiquen en el nou reglament? Doncs algo que ens ha semblat que és molt bàsic és el pes.
Si ara mateix tenim una placa, aquests ascensors antics, veiem una placa de màximo... 4 persones, 300 quilos. Exacte. Però no hi ha ningú que... Bueno, i a vegades som 6 i passi, passi, cap un mes i cap per aquí. Doncs ara no. Ara el que es demana és que ja no només hi hagi el tema de 6 persones, sinó que hi hagi una bàscula,
que la majoria dels... La majoria no. Tots els ascensors nous ja ho porten de sèrie, doncs que hi hagi en aquests ascensors antics que la posin. Que si no, doncs hi ha com un son, no?, que indica allò no arrenca. No arrenca perquè... O hi ha un ninotet que es va il·luminant i diu, ui, ja m'ha arribat. Fins aquí hem arribat. Doncs aquesta és una de les condicions que demanen els ascensors o la nova reglamentació. Què demanen més? Doncs, per exemple, que hi hagi una barrera òptica
a les portes, que d'alguna forma que no tanqui la porta quan jo estigui atrevessant l'arc de la porta. Penseu que totes les mesures que tenen aquest nou reglament és per millorar accessibilitat i seguretat. I seguretat. No és una qüestió estètica allò de dir, ai, doncs mira, és que queda més bonic així. Exactament. El que es vol és millorar la seguretat i l'accessibilitat dels usuaris.
Què més tenim a part d'això? Doncs una cosa important. Quan l'ascensor és vell, tenim un motor que no és massa fi, és un motor que para possiblement 3 centímetres avall o 3 centímetres amunt. El que es demana és que aquest motor, que la cabina de l'ascensor,
tingui un error màxim de 10 mil·límetres amunt o avall de la planta on te para, per evitar que la gent caigui, tant a l'entrar a l'ascensor com a sortir. Aquestes serien les més importants i després les que ja són per ascensors molt antics. És a dir, abans ho hem comentat, a l'Eixample hi ha ascensors, no que la cabina és de fusta,
sinó que les guies són de fusta. Les guies per on corre l'ascensor, hi ha una rodeta i per allà passen. Això sí que és un risc. I és modificar aquest sistema perquè siguin guies de ferro o de ser.
evidentment avui ens estem referint allò del tema dels censors en comunitats de veïns evidentment podríem ampliar jo estic pensant establiments hospitalaris m'imagino que deu ser un pèl diferent és igual únicament que les inspeccions el sistema és el mateix el reglament és el mateix
Únicament les inspeccions a locals públics, en comptes de fer-les cada sis anys o cada quatre, en funció del nombre de plantes i d'habitatges que tinguin, es fan cada dos.
O sigui, en edificis públics, cada dos anys ve el control de la inspecció periòdica. La inspecció periòdica que la pot fer qualsevol organisme de control, tipus ECA, SGS, ja és un tema de també valorar el cos d'aquestes empreses.
I una persona, per acabar, que tingui allò una, també es dona el cas, no?, un habitatge unifamiliar que vulgui allò instal·lar, doncs... En aquí, i ara em deixes una mica en fora de joc, però si no estic equivocat, en aquí s'han modificat, han modificat el que abans era la inspecció cada tres mesos, en aquí s'ha allargat, perquè és un ascensor que està dintre de casa teva, s'ha allargat a quatre mesos.
Cada quatre mesos és el mateix. Has de tenir igualment una empresa mantenidora. Correcte. I també ara estan apareguent ascensors que no necessiten manteniment. Això s'hauria de consultar també amb el proveïdor, però són un tipus d'ascensor individual que probablement no necessitaria aquest tipus de manteniment.
Avui hem parlat d'ascensors. Ara que comenta jo el Paco això d'ascensors sense manteniment, és que també ara hi ha altres mecanismes per superar barreres arquitectòniques, aquestes cadires que es posen, que és un altre món també.
Paco, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies perquè, tot i no ser allò un tema que avorteu des de la immobiliària, evidentment... No et pensis. Alguna consulta potser us arribar. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu-siau. Fins la propera. Bon dia. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Vitamina D.
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Larram. L'atur repunta lleugerament per tercer mes consecutiu a Catalunya amb un augment de 2.039 ocupats més que el mes de gener, fins als 327.253 desocupats, el total més baix des del febrer del 2008. Es tracta del primer mes de febrer en 4 anys amb un lleuger increment mensual de les dades d'atur.
I en plana internacional, la guerra al Pròxim Orient s'escampa i ja s'estès per tota la regió. Els Estats Units i Israel continuen atacant l'Iran i Donald Trump assegura que el conflicte pot durar fins a cinc setmanes. Mentrestant, Espanya rebutja frontalment els atacs sobre l'Iran i ha prohibit als Estats Units que utilitzi amb aquesta finalitat les bases militares de Rota i Morón. Alhora, el govern espanyol treballa per coordinar el possible retorn dels 13.000 espanyols que viuen als Emirats.
I la consellera de Territori, Sílvia Paner, que ha defensat al Parlament un pressupost de 3.453 milions, amb 1.900 milions per habitatge, incluent-hi 374 per ampliar el parc protegit i també 100 milions més en ajuts al lloguer per arribar a un total de 59.500 llars. Ha expressat que són els pressupostos més ambiciosos de tota la història.
el pressupost més ambiciós de la història del nostre país. Per tant, en aquest moment, els que estem aquí tenim la capacitat de decidir si els volem utilitzar per encapçalar el creixement i progrés respecte al nostre entorn europeu o bé si es vol bloquejar, frenar, restar...
el que pot significar, com dic, una capacitat econòmica important pel progrés de Catalunya. Tot plegat quan govern i Esquerra Republicana mantenen el pols per a la negociació d'aquests pressupostos si s'acusen mútuament de bloquejar el país.
I els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu de la Divisió d'Investigació Criminal contra el Tràfic Internacional de Cocaïna i Aixís. L'operatiu se centra en una organització criminal que operava entre Barcelona i Itàlia. Es preveuen nous registres entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i la detenció dels principals líders de la trama. I treballen un total de 150 agents dels Mossos i el cas està sota secret d'actuacions.
I amb mobilitat reoberta a la C-28 després d'haver estat tancada des del dimecres a la nit de la setmana passada per unes i avissada entre Baqueira i el cap del port de la Bona Aigua. A banda, també reobre la P-7 a l'altura de la milla de Mar en sentit sud, que ha estat afectada per l'accident d'un camió, tot i que encara es talla un carril en aquest punt. A banda, a la B-20, un altre accident, talla un carril i provoca més retencions del que és habitual en aquest punt. A banda, retencions a la C-58 entre Moncada i Barcelona i també a la C-33.
Notícies en xarxa Sou el 96.3 de la FM Esteu escoltant Ràdio Mollet
Miquel Martí Pol, Salvador Espriu, Marta Pessarro. El combat dels poetes, amb Dolors Navarro, el dimarts a dos quarts d'una del migdia. Repetició dissabte a dos quarts de dues de la tarda. El combat dels poetes, música i poesia a Ràdio Mollet. El combat dels poetes, paraules que sorgeixen de l'ànima i fan al món un xic més bonic.
Un mateix actor o astrius pot ser una escena de dramàtic o una de comèdia en la mateixa obra. Venim cada any i els encanta la presentació del Mollet Mollet i mai se la volen perdre. Són 60 anys aquí a Mollet i va el meu avi, Joaquim Terres, va començar a la plaça Prat de la Riba número 1. Allà on hi és la notícia hi és Ràdio Mollet.
¿Estáis cansados de que vuestra pareja se duerma en el cine? ¿Habéis ido al cine y habéis tenido que salir corriendo a los 10 minutos? Este es vuestro programa Cinesótano, tu espacio de cine subterráneo. Todos los jueves de 9 a 10 de la noche y si te lo has perdido, los sábados de 7 a 8. Que no te lo cuenten. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Sons de taverna, on cada cançó té una història, amb Joan Bruguers.
Salió de Jamaica és una d'aquelles aveneres d'autor desconegut, tot i que hi ha algú que li atribueix al compositor a la cantí Ricardo Lafuente, autor de Torrevieja, entre d'altres. Una història d'un vaixell que no arriba a bon port. El viatge era de la illa de Jamaica a la ciutat de Nova York. Portava una càrrega de ron, però es veu que el capità i la tripulació no se'n van estar de tastar licor...
i en varen patir les conseqüències. Com sol passar en aquestes cançons populars, hi sol haver-hi variacions a la lletra, sobretot a la part final. Avui en dia encara és bastant interpretada per les formacions del gènere. Els hi proposo escoltar la versió que fa el grup Barca de Mitjana.
Salió de Jamaica, rombo a Nueva York. Un barco velero, un barco velero cargado de ron. En medio del mar, el barco se unió. La culpa la tuvo el señor capitán que se emborrachó.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió. Siento el piloto, siento el piloto, la tripulación. Pobres marinos, pobres pedazos de corazón que la mar brava, que la mar brava se los tragó. Señor capitán,
Déjeme subir a izar la bandera del palo más alto de su bergantí. Me quiero mirar del palo mayor. Si en el puerto se halla, si en el puerto se halla esperando mi amor.
Señor Capitán,
Déjeme subir a izar la bandera del palo más alto de su bergantín. Te quiero mirar del palo mayor si en el puerto se halla, si en el puerto se halla esperando mi amor.
Posa't les piles al magazín de Radio Mollet.
He estimat sense estimar-me, és preciós enamorar-se. M'he cosit la pell del cor, he sobreviscut l'amor. Vull somriure en despertar-me i estirar-me sota l'arbre. Puc vestir-la de colors. La meva vida és la meva sort.
La meva vida és la meva sort.
Bona nit.
Us ho vàrem anunciar la setmana passada que en el dia d'avui a l'espai del col·leccionisme parlaríem d'un museu, del Museu del Torró de Xixona. És a dir, que avui estarem molt dolços. Ens acompanya, com és habitual, Montserrat Cabarroques, presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca. Benvinguda, Montse. Bon dia a tothom. Anem a parlar d'aquest museu. Si el pogués haver fet pels voltants de Nadal...
que haguera sigut potser més així, no? Però, bueno, el fem avui. El fem avui, eh? El Museu d'Altorroda de Xitxona. Com el seu nom indica, està Xitxona Alacant. O sigui que...
És un lloc que pot ser maco, jo el vaig mirar per internet, vaig fer una visita, i a veure, posa que pots passar un parell d'horetes mirant tot el que és el patrimoni tecnològic de l'elaboració dels torrons, amb un edifici de tres plantes que hi ha adjacent a la fàbrica. Ah, d'acord.
A la tercera planta hi trobem les matèries primes, amb les quals es treballa el torró, que és el sucre, la mel, els ous, les amelles, les avellanes, els pinyons, tot el que... d'allò. A la segona planta podem veure els estris per elaborar tots aquests torrons, tot el que es fa servir i com es fa servir, i el procés de fabricació dels torrons, de xixona, de lecana, els maçapà...
I a la primera planta és on està la comercialització del producte. O sigui, que hi trobem tot un apartat de publicitat i envasos de l'història de l'empresa i de l'història local. I també és on podem comprar, si volem tornar-se a una petita botiga.
Si la visita s'ha per un mateix, tu el que veuràs seran aquestes 3 plantes, on tot està molt ben explicadet i molt ben posat, i ja està. Però si optes per una visita guiada, la visita guiada inclou també acabar amb un mirador que hi ha com una observació amb vidres, on es pot veure la producció en el moment actual que s'està fent.
pots veure com es produeixen a la fàbrica. De fet, sí, veig allò que la visita, això que està comentant la Montse, és les visites a les instal·lacions del museu, però que et permet allò passar per unes passarel·les de la fàbrica
I a més a més hi ha preus molt assequibles perquè és una 50 a l'entrada normal 50 cèntims per escolars i jubilats i 10 euros per grups de més de 10 persones o sigui que són són preus molt assequibles per allò i si més no podeu dir què té a veure el torró amb el col·leccionisme us explico
Tinc un noi de valència... Les caixes, l'envoltori. A l'envoltori. Els envoltoris dels maçapans, els envoltoris dels torrons, les caixes de torrons. Em va explicar el Jonas d'on Tinyent, que ell perquè les desmunta les caixes i les guarda planes, perquè si no, no li cabrien. Perquè ell és un gran aficionat al paper...
el paper alimentici. Sí. I està fent junt amb l'Ajuntament Nontinyent un... Un repunt. Com un inventari, com si fos un... No sé, un...
com dir-ho, i està recollint tot el que pot de València, que estigui fabricat a la comunitat de València, tots els envasos antics i d'ara. Llavors es va dir, diu, et faries creus de com han evolucionat els envoltoris...
Tot i si ve el mateix torró com ha anat evolucionant els anys, no? De més macos. Primers només anaven envoltats amb un paper com si fos el bal, que no era el bal, que era com un paper de plata molt finet i celofant. Després ja va ser un paper una mica més maco i després van passar a caixes, que anaven amb el celofant i a dintre de la caixa.
I les caixes, diu, les caixes han evolucionat moltíssim, des dels anys 70 i pico que van començar fins ara, els dibuixos han evolucionat molt, tot i siguent el mateix turro. I els maçapans, igual, perquè van envoltats, diu, i han anat canviant la serigrafia dels maçapans i de tot...
Diu, o sigui, que hi ha un gran col·leccionisme d'això, em va dir ell. És curiós. Al principi jo pensava, no sé, perquè parlarem del museu de Xixona, perquè pensava, clar, el Torronó, on el col·leccionaràs? Però, clar, els envoltoris, sí. Els envoltoris. El col·leccionisme d'aquí és els envoltoris. Llavors, el que has de vigilar, l'hora d'obrir-los... Obrir-los, molt bé.
Obrir-los molt bé per no trencar-los. De fet, se solen obrir bé. Les caixetes aquestes se solen obrir molt bé. I ell diu que les desenganxa per guardar les planes. Diu que hi ha un amic seu que el que fa és retallar la part de dalt. Diu, però a mi això em sembla, com m'ho va dir, mutilar. Diu, per mi això em sembla mutilar. Diu, no, no m'agrada, no?
Ara mateix fa poc ha posat en el grup que tenim d'amics així que hi ha una fàbrica de València que fa flams i coses així, ha posat la marca i ha dit, sobretot si us arriba a Catalunya alguna d'aquestes marques, guardeu-me la... Si som flams a la tapa de dalt i si són envasos que van amb cartó, que li guardem el cartó, ens diu.
Diu, perquè sembla ser que la fàbrica és d'aquí, però els està distribuint fora. Diu, no els estem trobant aquí. Vull dir que això és així. Si parlem de col·leccionisme, parlem de les caixes i els envoltoris, és el que té més.
De tots modus, ell em va dir que hi havia estat en aquesta fàbrica i que a la primera planta que posa on està la comercialització del producte, la publicitat i els invasos, que allà ja veuríem. Diu, hi ha les publicitats molt maques d'antigament. Diu, perquè ara, clar, surten per la tele i ja està, però antigament eren cartells. Diu, hi ha cartells preciosos.
Diu, hi ha envasos molt macos. Estic pensant, en aquesta fàbrica es fa, ja ho poso, els torrons al lobo, i el 1880, i evidentment jo del lobo, doncs sí que tens allò la imatge, segur que ha anat evolucionant moltíssim. Sí, bueno, i no era aquella que deia el lobo, que gran torron.
Vull dir que sí, que la veritat és que és això, diu, i veuríeu els cartells, i veuríeu inclús el maçapà, diu, ara ja es posa més aviat en caixes de fusta, ai, de cartró, diu, però allà hi ha caixes de llauna i caixes de fusta molt maques que se servien als maçapans allà abans. Mm-hm.
I jo vam estar rient un rato perquè dic jo els torrons, me'n recordo que el meu avi sempre deia, els que sobren de Nadal es fan servir quan hi ha la mort d'algú a casa, com que abans els morts es quedaven a casa, què treies els que sobraven?
Dic, però ara, Jonas, dic, ara ja no, dic, perquè ara si et sobren torrons, hi ha moltes maneres de fer pastissos i musos i coses així, jo d'això n'he fet. Dic, per tant, ja no els guardem, dic, a més a més, ara com que ja no tenim els morts a casa...
Dic, doncs ja no tenim que posar. Els torrons, ja els mengem abans. Però ell em va dir això, i em va dir que ell coneixia, tenia diversos coneguts que feien. Que així com ell només es dedica a recollir patrimoni de València, que hi havia molts que es dediquen a envoltoris de maçapà d'estepa... No, i ara que comentava això jo, les caixes aquestes de llauna, és veritat que abans hi havia algunes caixes de...
no només allò de maçapans, també allò de galetes i tal, tan maques. Jo de galetes en tinc moltes. Això, que les guarda, no? Les galetes de Camprodon en tinc vàries de diferents, molt maques. Que, bueno, això era el costorero, abans. El costorero, o per guardar fotos, no? I també és una manera d'allò. Però, bueno, si més no, no ho teniu lluny.
Bé, aviat tindrem Setmana Santa, i vull dir, és un museu maco de veure. Doncs sí, sí, paga la pena. Que val la pena. Molt rebé. Doncs ens quedem amb la proposta. Us dic que podeu veure aquest... Si aneu molt lluny, el 7 i el 8, hi ha la quinzena Fira Internacional de Col·leccionisme, que és molt gran.
hi ha molta gent d'aquí a Barcelona que hi va, a pavelló del recinte filial, a Villanova de la Serena, Badajoz. Hi ha més de 300 parades, tot de col·leccionisme, i trobes tota classe de col·leccionisme antic, modern, de tota classe.
Hi ha la seu antic, que és el dia 7, al matí, al passeig Pasqual Ingla, a la seu d'Urgell. I després, molt interessant que tenim a Barcelona, és el 6 i el 7 al Barnafil, que la tenim a les Cotxeres de Sants. Tant el dia 6 com el 7 és tot el dia.
Llavors, a Barnafil, a qui és molt aficionat a la numismàtica de la filatèlia, allà troba molta cosa, tant usat com nou. És una fira internacional, és molt coneguda. Abans es feia en el recinte final de la fira, però es va passar a les cotxeres perquè hi ha menys expositors.
i la veritat és que porto uns anys allà i és una fira que jo hi havia anat i és molt maca. Molt maca, paga la pena. Sí, sí, perquè si més no, jo sempre ho he dit, els segells i les monedes ens expliquen la història dels països, d'alguna manera. Montserrat, ara estava pensant, m'he portat al calendari, però vosaltres ara aviat fareu també aquest mes de març, no?, la fira del destor? No, l'hem passada a l'abril.
Hem canviat dates aquest any. Heu canviat, és veritat, que ens vau comentar jo per tema allò de canvi climàtic. L'hem passat a l'abril i després la de l'euro que es feia al juny l'hem passat al setembre. I la del disc que fèiem al juliol i es torraven l'hem passat a l'octubre.
És cert, és cert. Els hem canviat una mica. Molt bé, és que ara jo he pensat... Ara, al març, no tenim res més. Però sí que és veritat que a partir de meitat de març començarem a anunciar el que farem...
la Fira del Destor, perquè la gent que es vulgui apuntar ho sàpiga i que puguin venir, la gent del poble que vulgui, oi, si hi ha associacions que vulguin venir, vull dir, no hi ha problema. Doncs ja anirem parlant, però a mi és que se m'encés la bombeta i he pensat, dic, ai, no has agafat el calendari de col·leccionistes, però jo tenia com molt interioritzat, no?, que el mes de març era la Fira del Destor. Sí, perquè sempre era el tercer diumenge de març, però des de fa molts anys, perquè no sé si és la 19 o 20,
Però de moment la vam passar. Abans ho fèiem perquè ho fèiem amb els castellers. I ells engegaven temporada. Però estàvem allà al costat, ara ja no hi estem. I el mes de març ens anava malament perquè coincidíem amb altres coses de l'Ajuntament, també. I vam optar per fer una mica de canvi. Ens hem de renovar. Menys l'Ajunta, que no hi ha manera de renovar l'altre, ho intentem renovar.
Aprofitem per dir que si voleu allò formar part de l'associació... Si voleu donar un cop de mà, necessitem gent jove, gent maca, gent que vulgui fer coses i que vulgui tirar endavant l'associació. Poseu-vos en contacte a través de coleccionistesmollet.com o passeu per un mercadet o alguna de les coses que fem i parleu amb nosaltres, que no hi ha problema. Perfecte.
I la setmana que ve parlarem d'una col·lecció maca, de caixes de llumins. Ui, ara ja gairebé no es veuen, no? No, ara haurien de parlar de matxeros o coses així. Però bueno, parlarem de caixes de llumins. Doncs cuideu-vos molt i fins la setmana que ve. Que vagi bé, adéu molt.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'm coming home, I'm coming back down
Fins demà!
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Com sempre, gràcies per la vostra atenció i companyia. Tingueu una molt bona jornada. Adéu-siau.
Dos quarts, notícies.