Posa't les piles.
Hola, molt bon dia. Segueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les Piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. En el dia d'avui, al Posa't les Piles, us acompanyen en Sergio Guardenyo i Emma Balea, també ens acompanyarà Carla Ramos.
que com és habitual farem per començar l'apunt informatiu. Després avui ens volem fer ressò d'aquest Dia Mundial contra el Càncer que s'escau avui, dia 4 de febrer de ben segur que sentireu un munt d'informacions a l'entorn
d'aquesta data i nosaltres també volíem compartir temps de ràdio amb les entitats que donen suport a les persones afectades per càncer i també als seus familiars. En concret, avui ens acompanyarà la vicepresidenta de l'associació Mollet contra el càncer, l'entitat més local que tenim aquí a casa nostra.
que és l'Anna Mandiola, amb ella parlarem tot seguit. Després tindrem l'espai dels instituts alpiles, nosaltres l'anomenem el Cies alpiles, avui serà alumnat de l'Institut Vicenç Plantada, que ens venen a parlar de gastronomia, d'alimentació, que és tan important. A veure què ens explicaran aquests joves. I després també tindrem l'espai de psicologia,
que avui parlarem precisament del maltractament infantil. Ho farem amb la psicòloga Teresa Prades, que ens acompanyarà a la recta final del programa. Tot això en el dia d'avui. Arrenquem.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Què destaquem avui del munt d'informació que es genera a la ciutat? Doncs, mira, avui comentarem temes de joventut i comencem parlant d'un d'ells, i és que l'Associació de Veïns i Veïnes de Planar al Lledó, amb la col·laboració del gimnàs popular Francesc Coller, han organitzat per aquest dissabte una jornada per la joventut del barri. Serà aquest dissabte, 17 de febrer, que la plaça Cinco Pinos acollirà la iniciativa, la qual es farà al migdia...
I servirà per reunir la gent jove del barri i també donar a conèixer el gimnàs popular de boxe. La jornada començarà al migdia amb un entrenament obert i a la una es farà el vermut. A més, hi haurà activitats infantils, servei de barra i música, càrrec de Cherry O Baby Selectors. Rosa Pèric, presidenta de l'entitat veïnal, ha comentat a Ràdio Mollet que la jornada se centra en un vermut popular.
Serà coses per a tothom. Posarem patates fregides, i també hi haurà beguda, per la beguda sí que serà a un preu mòdic, i serà com una espècie de vermut popular, però amb molts actes. Des de les 12 crec que és fins a les 2, o de les 11 i mitja a les 2.
Tot i que sempre comentem en aquests micròfons que les associacions de veïns i veïnes de Mollet no viuen precisament moltes d'elles al seu millor moment, aquest no és pas el cas de la de Plana Lledó, que de fet és de les més participades de Mollet. Actualment la Junta està formada per quatre persones i compten amb 300 socis i activitats com aquestes, que al final involucren també la gent jove en les associacions, si més no, evidencia que és una que es troba molt viva i en un moment molt bo.
Doncs sí, la veritat és que tenen un munt de tallers i, per tant, aquelles persones que participen als tallers el que fan és fer-se sòcies de l'entitat, de manera que sí, sí, tenen un gruix molt important. Més coses, Carla.
Seguim parlant de joventut i és que el govern d'Espanya ha anunciat aquest dimarts la voluntat de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. D'aquesta manera Espanya seguiria l'exemple d'Austràlia, el primer país a en fer efectivar
Aquesta mesura a finals de l'any passat i també de França i Dinamarca, dos països que es troben en procés de tramitació d'aquesta mesura. Ara, la qüestió en el cas d'Espanya està enfocada en com es podria fer aquest control. El govern espanyol ha explicat que presentarà la setmana vinent un nou projecte a llei que resumeix en obligar a les plataformes digitals a tenir sistemes efectius de verificació d'edat per impedir als menors de 16 anys
També canviarà la legislació perquè els executius siguin legalment responsables de les violacions a les seves plataformes, tipificar de delicte la manipulació dels algoritmes i l'amplificació dels continguts il·legals. També parlem d'implantar una petjada d'odi i polarització que revelarà, seguirà i quantificarà com les plataformes digitals alimenten la visió de l'odi.
I també la Fiscalia perseguirà i investigarà les possibles infraccions legals i delictes comesos per Groc, TikTok i també Instagram. Com dèiem abans, el focus està posat en Austràlia, que és el país pioner al món, en limitar l'edat d'accés a les xarxes socials als menors.
de 16 anys. Una llei que va entrar en vigor el passat mes de desembre i que s'ha materialitzat amb un sistema de verificació de l'edat. Una llista de plataformes han desactivat tots els comptes dels usuaris que no arriben a l'edat permesa i evitar que se n'obrin
de nous. Més a prop, a Europa, el primer país a anunciar mesures en aquesta direcció ha estat Dinamarca, que en novembre de l'any passat va presentar un pla per rebaixar els 15 anys, l'edat mínima per accedir a les xarxes socials, tot i que, doncs,
amb el control parental sí que es permet l'accés a partir dels 13 anys. Per tant, com dèiem, es va fer aquest anunci, la setmana vinent s'hauria d'aprovar, però tot apunta que en els propers mesos els menors de 16 anys podríem tenir prohibit aquest accés a les xarxes socials, tot i que, dèiem, encara no se sap exactament com es farà aquest control, però si més no, la setmana vinent sabrem si es tira endavant o no aquesta mesura.
El debat està obert, veurem què és el que opinem els adults, però una altra cosa seria saber què opinen els joves. Sobretot aquells que es troben allò de dir, no tinc 16 però tinc 15, i llavors què passa, que jo no puc accedir-hi?
Veurem com s'acaba perfilant aquest projecte. Aquí al nostre país. Molt bé, Carla. Doncs gràcies per aquesta informació. Hi haurà més a l'informatiu Mollet al dia. Anem ara a saber-ne de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bé, Lluís Mí.
Bon dia, un temps avui més ennubulat i amb algunes pluges que seran un palet més consistents aquest matí, sobretot a les comarques del sud i de Ponent, per tant a Lleida i Tarragona, però també a Barcelona i Girona arribarà de tant en tant alguna pluja esporàdica, sobretot al llarg d'aquest matí, ja aquesta tarda més clarianes a gran part del nord del país, només cap a Lleida estarà un palet més carregat,
i amb una temperatura que avui baixa una miqueta, bàsicament perquè hi haurà molts més moments de núvols que no pas ahir. També vent tossut aquest matí a Girona, aquesta tarda a la Catalunya Central i les comarques de Barcelona. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de raig de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb vales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure.
que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans, m'estava perdent les coses senzilles. Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé. Celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé. Molt bé. Molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va. Papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans. Que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, em prenen a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans.
Com us hem dit avui en el Posa de les Piles ens volem fer ressò d'aquesta jornada, el Dia Mundial contra el Càncer, perquè evidentment tenim aquí a casa nostra sobretot una de les entitats que és molt i molt local perquè és mullet contra el càncer i precisament la seva vicepresidenta, l'Anna Mandiola, ens acompanya el dia d'avui per parlar-ne d'aquesta jornada, per saber com estan ells.
També s'ha fet la seva opinió perquè fa escassament un parell de setmanes, una setmana que des de la Fundació Sanitària Mollet, Hospital Universitari de Mollet, s'anunciava la posada en marxa aquest mes de febrer, suposem que serà cap a finals, però aquest mes de febrer d'aquest institut onco-hematològic. Benvinguda, Anna.
Com estem? En un dia com avui, que sentireu allò quantitat d'informacions en relació al càncer, algunes d'elles positives, perquè s'està assenyalant que en els darrers 40-50 anys s'ha avançat molt la investigació i que, per tant, s'ha incrementat la supervivència d'aquelles persones diagnosticades amb càncer. La negativa és que cada cop es diagnostiquen més, i no perquè s'investiguin més, sinó perquè,
perquè hi ha més casos de càncer, no? Sí, és com les dues cares de la moneda. Sí que és veritat que hem avançat moltíssim en molt poc temps. Jo, des del primer càncer en el 2016, ara, el tractament ha estat totalment diferent i hem avançat, però, d'altra banda, cada vegada hi ha més gent. Sí que és veritat que jo crec que potser haurem de donar-li també una altra volta a què estem fent mal,
no sé si de la medioambiental, alimentación o de qué manera, porque no me parece muy lógico que cada vez, y de mama es increíble, pero ya no solo de mama, de todo. Entonces el problema es que deberíamos de investigar las dos cosas, el cómo solucionarlo y el cómo evitarlo.
De fet, sempre es diu allò, mesures preventives que tu pots aplicar, no? Doncs allò, no fumar, no beure alcohol, una dieta saludable, una activitat física... Clar, després et trobes amb la realitat de persones que et diuen, escolta, més que jo ja... Claro, yo no he fumado en la vida, te dices, ¿no? Dices...
Sí, i tenen càncer de pulmó. Exacte. Per exemple. Jo crec que no és tant el... Sí que és veritat i tots sabem que fumar, beber i llevar una vida sedentària no és bo para nada. No és perquè vayes a tenir càncer, no és bo para la salut en general. Sí que és molt bo fer deporte, mantenir una vida sana, però això no és sinònim de que no vayes a tenir càncer. Això no te da una garantia de dir no, no, jo no vull a...
Yo creo que va más allá. Yo creo que hay algo... Yo no creo que sea tanto de la alimentación, o sí, lo que se le echa a los alimentos, cómo se tratan, y algo... El tema medioambiental, lo que comentabas. Claro, exacto. Y el ritme de vida, seguramente, ¿no?, que portem. Bueno, sí, porque hay muchos tipos de tumores que se alimentan mucho del estrés.
que al final no deixa de ser uno de los mayores males que tenemos a día de hoy, que vamos corriendo, que es lo que te decía cuando llega, voy corriendo siempre a todos los lados, digo, da igual aunque me levanten a las 5 de la mañana, no me da el día. Entonces sí que es cierto que nuestro ritmo de vida no ayuda. Ana, vosaltres també heu notat en l'associació Mollet contra el Càncer, això, doncs, un increment de persones que s'adrecen a vosaltres. Sí. A igual que dèiem, cada vegada hi ha més persones diagnosticades,
De fet, ara en parlarem de l'Institut Oncomatològic, però hi ha les darreres dades que van facilitant els sanitaris. És que en un futur immediat, un de cada dos homes patirà càncer i una de cada tres dones
doncs també serà diagnosticada de càncer. Sí. Mira, nosaltres en mi casa sempre fem una broma, perquè som quatre i jo els dic, bueno, com és un cada tres i jo l'he teniu dues vegades, estàs tranquilos. Ja me l'he comit jo, no passa res que no li va tocar a ningú més. Però sí que és cert que nosaltres, en el telèfon que tenim, cada dia hi ha un nou usuari i una nova usuària. I sí que és veritat que està subint el número de homes.
Yo creo que una de las cosas que no hacemos bien a nivel sanitario es la prevención. Tardamos mucho a los hombres en hacerle la prueba de la próstata, se tarda muchísimo, tienes que tener determinada edad, con las mujeres y las mamografías igual. Yo no digo que empecemos a hacer mamografías a la gente con 18 años porque no es necesario, porque un pecho fibroso y tiene que desarrollarse, pero igual tampoco hace falta esperar a los 40.
Cuando nos estamos dando cuenta que cada vez hay más gente joven de 30, de 32, no solo con un cáncer de mama, sino con... Nosotros tenemos una chica, varias en la asociación, que tienen metástasis ya y no ha sido un cáncer de mama. O sea, el primario no ha sido de la mama. Y tienen 30 y pocos años. Entonces, quizá... Quizá cada vegada hayan més casos de personas allò...
Amb un càncer primari, però amb metastes, sí. Cada vegada n'hi ha més, igual que hi ha cada vegada, com el cas de l'Anna, d'haver-ne superat un i que es reprodueixi un altre. Claro, es que el tipo de tumor que yo tengo da a la gente a partir de los 50.
Y a mí me ha dado dos veces antes de los 50. Por eso digo lo de la prevención. Claro, yo ahora que voy a hacer este año 50 digo, uff, pues no sé qué me espera. Porque claro, si este tumor solo lo da la gente a partir de los 50 y yo ya lo he padecido dos veces, el problema es que quizás no estamos enfocando bien la prevención, lo de antes, las revisiones.
Yo me acuerdo cuando me diagnosticaron la primera vez que a mis compañeras de trabajo yo les dije, vosotras, ¿cuánto hace que no vais al ginecólogo? Y había gente que desde que había parido no iba al ginecólogo y yo decía, pero estamos locos. Yo sí que creo que ahí desde los centros de salud deberían incidir más en las revisiones anuales, mirar muchas más cosas, porque seguramente detectaríamos muchos tumores antes de que ya se hayan extendido o de que la cosa sea más grande.
De fet, sempre des de la sanitat es diu el tema de la prevenció, però és veritat que després veus que els recursos, ja siguin de personal, ja siguin de recursos de material, no són efectius i hi ha moltes llistes d'espera perquè t'arribi, perquè et facin aquesta prova o el que sigui necessari. Però és que inclús en les privades.
Porque las privadas también van y entonces dices, hombre, pues tenemos un problema. Porque si la cuestión, sobre todo en sanidad pública, si es por recortar a nivel económico, te va a salir más caro. Si a una persona no le haces una revisión antes, te va a salir más caro luego tenerla en tratamiento, porque un tratamiento oncológico es muy caro. Entonces, quizá deberíamos decir, bueno, pues vamos a...
aquí, poner más dinero aquí e incidir en que la gente se haga las revisiones y si hace falta ir detrás y desde el médico de cabecera a sus pacientes, oye, te toca a tú, ¿cuándo? Sabes preguntarles, ¿cuándo haces la última vez que te hiciste una revisión, una mamografía, una citología? Porque es, bueno, muchísima gente y seguramente si hablas con mucha gente te sorprenderá la cantidad de gente que ha ido al ginecólogo cuando dio a luz y luego una vez más y dices...
¿Estamos locos? Sí, sí, estamos locos. Claro, yo digo, no lo puedo entender porque yo entiendo que ir a ginecólogo no es nada agradable, todas las mujeres lo sabemos, que esta frase de relájate cuando estás ahí, que dices, tú me estás viendo, ¿cómo me voy a relajar? Es imposible. Pero es necesario.
I, Anna, no sé si també deies... Una de les coses positives que s'està destacant en aquesta jornada de 2026 és precisament aquests avenços en els tractaments. Tu has notat diferències? És veritat que ara hi ha moltes persones que diuen que ja no és quimio, és la immuno, és una barreja de totes dues... Jo he fet les dues. O sigui, jo la primera dic només quimio i aquesta vegada he fet quimio més immuno. I sí que és veritat
Que la inmunoterapia tiene muchas cosas buenas, porque la inmunoterapia va directamente a la célula, a la célula cancerígena y ataca solo esa. Así que, como la quimio lo que hace es a todas. La quimio te arrasa por dentro y entonces, claro, si pilla la mala, pues genial, pero te arrasa. También las buenas. Claro, la inmuno es más específica.
El problema de la inmuno, que todavía supongo que le tienen que dar más vueltas, son los efectos secundarios que tiene a corto, a medio y a largo plazo, que es a nivel de hígado, a nivel de los pulmones. Yo, por ejemplo, la he tenido que parar dos veces porque una me intoxicó a nivel pulmonar y la segunda me ha llevado a estar ingresada 14 días porque me intoxicó a nivel plantar hasta el punto que se me estaban cangrenando los pies.
Sí que es verdad que tiene cosas buenas, pero por otro lado, todavía le tienen que terminar de trabajar. Pero sí que a nivel de sentarte, a mí me sentaba mejor. No tienes vómitos, no tienes tantas náuseas.
Però sí que té uns efectes allò secundari. Claro, però a lo mejor solo es en mi caso, que a lo mejor yo llevaba un año entero haciendo quimio y ya al final supongo que mi cuerpo dijo hasta aquí hemos llegado, ya estoy un poco harto y pues salgo por los pies. Pero a mí en principio sí que me sentaba mejor. Et volíem preguntar, no sé, suposo que és un tema que heu parlat també en l'associació, la posada en marxa d'aquest institut oncohematològic que ha mullat el Vallès.
en principi és una bona notícia, no? Hombre, jo crec que és una molt bona notícia perquè, com t'he comentat abans, l'hospital de dia està exactament igual ara que en el 2016. O sigui, jo quan vaig arribar ara vaig dir que no m'ho puc creure, que no hi havia canviat ni les almohades. Llavors, sí que feia falta un centre, un hospital de dia més gran, on la gent tingui un poc més de privacitat, que sigui més cálida,
porque el día de hoy es muy frío. Yo espero que, aparte de todos los recursos en infraestructura, también lo pongan en personal, porque si siguen con el mismo personal van a estar pillados porque es que hay muchísima gente. Clar, de fet, ells calculaven, feien una previsió d'atendre entre 100 i 150 persones diàries i en augment, per això que dèiem, perquè cada vegada es diagnostica més.
Por eso digo que yo espero que realmente la idea de ello sea también aumentar el personal, porque si no es... Claro, tú piensas que cuando tú vas a hacer la quimio mínimo vas a estar una hora y media, pero tú a lo mejor tienes horas a las nueve y a lo mejor entras más tarde, porque la persona de antes se ha mareado. Claro, ahora hay muy poco espacio, entonces tienes que esperar y es como la de las camas calientes, o sea, te levantas tú y ya está entrando el otro, porque es que hay seis camas, es que no hay más.
Luego, separar el espacio de las visitas que vienen a oncología con la gente que va a hacerse el tratamiento, supongo que lo han tenido previsto y será un espacio mucho más grande porque a día de hoy tú estás esperando la misma sala de espera para hacer tu tratamiento que el que viene a visitarse tres años después de hacer quimio. A día de hoy, perquè li hem preguntat allò a l'Anna, a l'associació no els han ensenyat aquest nou espai,
Ni prèviament allò per demanar, escolta'm, que us agradaria que hi hagués en aquest espai, vosaltres que sou usuaris i usuàries, ni ara que ja està a punt d'obrir portes, encara suposo que sí que hi haurà aquesta, perquè teniu una relació amb la Fundació Sanitària Mollet. Sí, sí, però no només com a associació, sinó que he estado haciendo quimio hasta noviembre.
y ya estaba en marcha, o sea, ni siquiera han ido a preguntar a los usuarios, porque, por ejemplo, a mí me hubiera parecido una buena idea acercarse a los usuarios y vosotros aquí qué echáis a faltar o qué creéis que sería bueno para tener una idea de lo que tú vas a... porque al final el arquitecto o el director del hospital, si no han hecho quimio en su vida, por mucho que vayan a la sala del hospital de día de quimio, no tienen ni idea de lo que necesitas o no necesitas o lo que te hace falta o lo que te sobra.
Perquè a tu què t'agradaria que llegues en aquest espai? Després allò quan s'inauguri anirem a veure si està instal·lat o no, però allò com a... Jo he fet molt de menys, sempre he fet que t'ho veu més calides, és un sitó molt frí, unes mantes més acogedoras, unes almohades un poc més cómodes, perquè és que, a més, és que mi misma almohada, quan jo em vaig, es guarda pel seguint, o sigui, la higiene tampoc...
Que sí que es cierto que al final no hay sangre por medio, pero no se cuida mucho. Una música relajante para que la gente pueda estar... Sí que también es verdad que todo el mundo hoy en día va con su teléfono y va con sus cascos, pero yo cuando estuve en el 2016, como te decía antes, había unas teles y estaba la ruleta de la fortuna que decías, segunda tortura, una la quimio, dos, la ruleta de la fortuna aquí, dos horas. Y ahora están esas teles y no funcionan.
Claro, supongo que como cuando estás ingresado en el hospital para ver la tele tienes que pagar igual en el hospital de día por eso no están puestas las teles. Porque claro, no pagamos. Ahora acabo de caer. Claro, esto es una cuestión de dinero. Escoltame una cosa, Ana. Just...
Havíem aparaulat amb l'associació el fet d'avui volíem parlar precisament d'aquesta jornada i just ens acaba d'arribar un comunicat de l'associació musical Pau Casals que farà, oferirà un concert a favor de la vostra entitat. Serà el dia 21 de febrer, és a dir, la setmana vinent.
concretament serà al Teatre de Can Gomà, a dos quarts de set de la tarda, i el concert es titula Contra el càncer, que denota és esperança. Imagino, doncs, això que vam contactar amb vosaltres, no? O no sé si va ser vosaltres que...
No, no, no, ellos contactaron con nosotros porque tenían la iniciativa de hacer algo para nosotros y entonces, como son músicos, pues nos dijeron que nos hicimos un concierto, nos pareció una idea maravillosa y bueno, además nosotros estamos abiertos a que cualquier persona que quiera hacer por nosotros lo que sea y colaborar, nosotras siempre estamos dispuestas. La verdad es que nos hace mucha ilusión este concierto.
He dit la setmana vinent, no serà la següent. El dissabte dia 21 al Teatre de Can Gomà. Recomanen fer la compra anticipada a través de la pàgina web bandamollet.com. Si entreu allò, bandamollet.com, també es podran adquirir la taquilla, però sempre quan quedin entrades el preu és de 10 euros, crec, si no m'equivoco. Sí, 10 euros.
els menors de 16 anys és gratuït i hi ha fila 0, allò que sempre nosaltres comentem, escolta'm, potser hi ha persones que volen col·laborar però no poden assistir perquè aquell dia tenen un compromís o el que sigui, doncs en aquesta ocasió sí que se n'ha fet aquesta fila 0. Que és muy importante porque además también como el espacio tampoco es enorme, no es el Palau Sant Jordi, pues está muy bien para toda aquella gente que quiera ir y se quede sin entrada o que diga pues es que no puedo ir, que tenga la opción de también colaborar.
Clar, perquè penseu que després l'Associació de Mollet contra el Càncer, allò al llarg de l'any va fent, no?, va fent guardiola, podem dir. I llavors, doncs, quan acaba l'any, sempre, doncs, escolliu, no?, allò de dir, doncs, en aquest projecte, amb aquesta entitat, no sé si teniu ja xifres del 2025 i sabeu allò que és el que fareu i quan ho fareu.
No, ayer estuvimos hablando del tema y sí que tenemos varios sitios para este año para donar, pero todavía estamos terminando de hilarlo. Y una de las cosas que sí que queremos hacer es, que todavía no sabemos si serán unas almohadas cómodas o una manta, es llevar a l'hospital de día, al nuevo. Sí, al institut aquest oncohematològic. Això que ara no se llamará hospital de día. No, ara es dirà institut oncohematològic.
Anna, quin missatge t'agradaria traslladar a aquelles persones que estan en una situació, doncs, potser que comencen ara, que els acaben de diagnosticar, perquè evidentment els que ja heu estat diagnosticats, els que heu estat en tractament, diràs què els he de dir que no ho sàpiguen, no? Però quan un debut en aquest món, que sempre veus allò com dient, ai, fulanito, no? Li ha passat, no? Però sembla que mai et tocaran a tu, però et toca.
Bueno, la verdad es que a mí no me gusta mucho decirle a la gente nada porque no me gustaba que me dijeran, pero sí que es una carrera de fondo y que necesita hablar y comunicarse con todas aquellas personas, sobre todo, que conviven. Que no siempre tenemos que aceptar todo lo que nos hacen porque a veces nos quieren ayudar y no nos ayudan.
que és molt, molt important la comunicació i que la carrera és de fons. Que no se desanime, que hi haurà dies de merda, però hi haurà dies en què se sinta molt bé i diga, oi, ni tan mal. Això que diu l'Anna, que és important comunicar-se, penseu que us podeu adreçar a l'entitat Mollet contra el càncer, que tenen un munt de tallers, jo crec que cada dia fan una activitat.
i una de les activitats és com un espai de trobada, no?, precisament per parlar-ne, per poder allò, perquè no és el mateix parlar amb una persona que no està en un procés similar al teu, que per molt que et vulgui entendre i ajudar, doncs segurament és molt diferent, sí o no? Sí. Sí, és diferent.
Porque la gente que te quiere ayudar siempre te intenta decir cosas positivas y tú hay momentos en los que no necesitas que nadie te diga nada positivo porque te encuentras fatal y no quieres que te digan todo va a ir bien. Ah, vale, perdona, no sabía que tenías una brújula y lo sabías. En ese espacio es un espacio libre donde no se juzga, solo se sostiene. Entonces puedes decir lo que quieras. Si quieres llorar, lloras. Si te quieres enfadar, te enfadas. Y si quieres reír, te ríes.
porque es un espacio libre para que puedas expresarte lo que no haces muchas veces en casa, porque tú tienes días en los que quieres llorar todo el día, pero no lo haces en tu casa porque piensas, es que yo no quiero que mi hijo me vea así, pero es que hoy no tengo ganas de que me hable nadie, pues entonces vas allí, puedes llorar, nadie te habla y no pasa nada.
Això, eh?, que et diuen allò, és que estic esgotat, i nosaltres diem, però és igual, fes una mica d'esforç, i és que no pots, perquè no és un cansament allò de dir, mira, és que he sortit a córrer i estic cansat, no, no, és que no et pots moure. La sensació, nosaltres sempre la definim, és como si tuviéramos plomo dentro del cuerpo, entonces que este es imposible, o sea, que tú quieres mover un brazo y piensas, madre mía, bueno, pues...
A mí me ha pasado de estar sentada en el sofá y tengo la cocina al lado y querer un vaso de agua y pensar, bueno, voy a esperar cinco minutos más a ver si tengo fuerza si voy. Porque estás tan cansado que ir a buscar un vaso de agua es una odisea. Cuando alguien te dice, es que estoy súper cansado y lo miras y dices, bueno, pues vale. Entonces nunca sabes lo cansado que estás hasta que realmente estás que dices, yo he habido días que me dolen hasta las pestañas y digo, es que me cuesta abrir un ojo.
Y luego días, pues lo que digo, que tienes días en que te encuentras súper bien y dices, pues genial, hoy voy a aprovecharlo. Claro, se nos va la olla y ese día haces un montón de cosas y al día siguiente estás otra vez vendido. Pero bueno, merece la pena. Bueno, que sapió que aquest Día Mundial contra el Càncer el va instaurar la Unió
per al control internacional del càncer, compta jo amb el suport de l'OMS, de l'Organització Mundial de la Salut, i que té una campanya que va començar el 2025 i que s'allarga fins al 2027 i que es titula Unidos por lo único.
Doncs l'únic són les persones, jo crec. Així que tant de bo. Ana, un plaer. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per invitar-nos. I recordar-vos que avui estem en el quiosco de Mollet. Estarem tota la mànina allà amb els nostres coraçons i amb hojas perquè es facin socios tots els que passin i també en el cap de Planallado.
Molt bé. Doncs tothom allò... A més a més, a Mollet contra el càncer, més enllà d'aquests punts que ens ha comentat ara l'Anna, que sapigueu que a través de xarxes socials, a Instagram, que tenen pàgina web i tenen la seva seu a Can Lladó, a la Mací de Can Lladó, doncs podeu allò posar-vos en contacte. Moltíssimes gràcies. Sí, benvinguts. Forces. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Tot allà que passa a l'ullet, a Posa't les Piles.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
I ara sí, com cada dimecres, donem pas en aquest espai que compartim amb els centres de secundària de la nostra ciutat. Avui, com us hem anunciat, ens acompanyarà alumnat de l'Institut Vicenç Plantada que han treballat el tema de l'alimentació, concretament de la gastronomia. Així que parem atenció. Endavant.
Bon dia, som els alumnes d'ESO de l'Institut Vicenç Plantada i avui us presentarem un tema sobre gastronomia. Què és la cuina tradicional? La cuina tradicional és basada en receptes que van passant de generació en generació. Aquest tipus de cuina s'utilitza ingredients que tothom pot tenir a la seva casa, com per exemple tomàquet i molts més àpats. També s'utilitzen tècniques clàssiques
Moltes vegades poden ser costums. Exemples de cuina tradicional poden ser el cuit madrileny, la paella valenciana i el ratolí.
La cuina tradicional i la cuina moderna representen dues maneres diferents d'entendre la gastronomia. La cuina tradicional conserva les receptes, els sabors i les tècniques antigues que formen part de la cultura d'un poble. Utilitzen ingredients locals i mètodes artesans.
En canvi, la cuina moderna busca innovar mitjançant noves tècniques, presentacions creatives i fusió d'ingredients d'arreu del món. Totes dues cuines, tot i les seves diferències, es complementen i conviuen, ja que la modernitat sovint es basa en la tradició per crear noves experiències gastronòmiques. Principals diferents entre la cuina tradicional i la cuina moderna
1. Tècniques de preparació. La cuina tradicional té mètodes com guisat, estufats i rostits. La cuina moderna inclou tècniques avançades com la cuina molecular o la coció al buit.
Dos, presentació. A la cuina tradicional és part, solen sirvent de forma senzilla i rústica. A la cuina moderna la presentació és clau, buscant una experiència visual i única. Tres, ingredients. La cuina tradicional es basa en ingredients locals i de temporada. En canvi, la cuina moderna introdueix elements exòtics, fusió de sabors i ingredients innovadors.
4. Enllocament. La cuina tradicional prioritza els sabors autèntics i reconfortants. La cuina moderna busca impactar les receptes amb creativitat i noves sensacions. I fins aquí la nostra presentació. Esperem que us hagi agradat.
All I need is you All I need is you
Fins demà!
Benvingut, som la Nicole, la Doha i jo, la Laura, i avui us presentarem el nostre treball sobre les begudes. Jo us parlaré de les begudes que són saludables. Les begudes saludables aporten beneficis antioxidants i eviten els riscos del consum més excéssiu de les fresres ensucrats i alcohol. Algunes begudes saludables són aigua i sense explotació, no té calories ni sucres, regula la temperatura corporal i ajuda a la digestió.
Infusions i tets naturals. Té verd, té negre o infusions d'herbes. Aporten antioxidants, beneficis digestius i han de consumir-se sense sucre afegit. I per últim, batuts. Elaborats amb frita fresca, verdures i bagudes vegetals. Donen energia i vitamines ideals per esmorzar o brunar. I els consells que dono són evitar els refrescos, bagudes energètiques, lliçons industrials, biolitzar bagudes amb pocs ingredients i sense decorants artificials, hidratar sobretot amb aigua al llarg del dia.
Ja explicaré quines són les begudes no són saludables. Les begudes no són saludables quan tenen massa sucre o ingredients artificials. Aquestes begudes no fan cap bé al cos i si en vivim sovint poden afectar la salut. Per exemple, els refrescos com la Coca-Cola o la Fanta tenen molt sucre i poden fer mal a les dents.
Les begudes energètiques, com el Red Boy o el Monster, tenen molta cafeïna i poden provocar nervis o dificultats per dormir. Els sucs industrials també semblen sants, però porten més sucre que fruita real. També hi ha els batuts i frappes comercials, com el de Starbucks o McDonald's, que són molt calòrics. Les begudes alcohòliques afecten el fetge i deshidraten el cos.
i les vegades isotòniques només van bé si fas esport molt intens i si no aporten sucre de més. És millor evitar algunes vegades i beure aigua o sucs naturals sense sucre.
Ara jo parlaré de les begudes més populars. Les begudes populars són aquelles que molta gent consumeix de manera habitual o en moments especials. Es consideren populars perquè formen part de la rutina diària i també d'algunes celebracions. Alguns exemples principals. Alguns exemples serien el cafè, el té, la cervesa, el vi, els refrescos o inclús els còctels.
Quan es prenen, algunes se les prenen al matí, com el cafè o el té, altres en robars socials, com la cervesa o els refrescos, i d'altres en celebracions, com els bils i els còctels. Per què ens agraden? Aquestes begudes s'agraden per diversos motius. El cafè i el té formen part de la rutina diària i donen energia al matí. Els refrescos refresquen i aporten un gust agradable, sobretot a l'estiu.
La cerveja dels coctes es gaudeixen en companyia i el viacompanya a celebracions i moments especials com festes. En conclusió, les begudes populars no només serveixen per calmar la set o gaudeu d'un sabor, sinó que expliquen hàbits, costums i moments de la nostra vida. Doncs això ha sigut el nostre treball. Gràcies per escoltar-nos.
Bona nit.
Fins demà!
Hola, bon dia, sóc el Dylan i avui us parlaré sobre la gastronomia espanyola. La gastronomia d'Espanya és una de les més riques i variades del món, resultats de segles d'història, diverses cultures i una gran varietat de climes i productes locals. Cada relleu del país té les seves pròpies especialitats, tècniques i tradicions, la qual cosa convirteix a la cuina espanyola un mosaic de culinari únic.
El nord predomina en els plats elaborats, amb peixos i mariscos, d'excel·lent qualitat. A Galícia és molt famós el poble a la galega i les empanades. El País Bacs destaca pels seus tapas i la seva cuina innovadora i Astúries per la seva fabada i formatge artesanals.
Al centre d'Espanya, la gastronomia caracteritzada pels guisats contundents i les carns rostides. Castella i Jaó. És coneguda per corder de llet i el porquet. Mentre que a Madrid destaquen els cais, el bullit madrileny i els entrepans de calamar. Amb l'eix del Mediterrani, el protagonisme el tenen l'arròs, l'oli d'oliva,
les verdures i el peix. La comunitat valenciana és bressols de la paella i les altres varietats d'arròs. Catalunya ofereix plats emblemàtics com el pa, tomàquet, els calçots o la crema catalana.
En el sud de la cuina andalusa sobresurt per les seves fritades, tapes, pescats, frellits i els gaspatxos. El seu clima ha influït els plats frescos i lleullers. A més, pernel ibèric, especialment el de les seves d'Extremadura i Andalusia.
és un dels productes estrella de la gastronomia espanyola. Espanya també és coneguda per les seves tapes, petites proporcions de menjar pensades en acompanyar begudes i compartir. Aquesta tradició converteix l'experiència gastronòmica en una social i dinàmica. Al seu torn, els vins espanyols, com la Riolla, la Ribera del Duero,
i les begudes tradicionals com la sidra, asturiana o el cava català. Completament l'ofereix culinària. I fins aquí el nostre treball.
Fins demà!
Música Música
Fins demà!
Hola, som el Fodi i el Ryan i avui farem una xerrada sobre el fenomen del xef. Jo explicaré què és el fenomen gastronòmic. Un fenomen gastronòmic és quan es fa una reunió o un event important i quan, depèn del número d'invitats que hi ha, hi ha un menjar o un altre.
Què significa que és el teu chef? El dia del chef significa que ets un expert en cuina, que tens molta experiència i també serveix per diferenciar-los i d'altres cuiners. El dia del chef. El dia del chef és el 20 d'octubre. Se celebra el dia atencional del chef. Aquest dia va ser gràcies al chef Billing Geigster
que va ser el president de l'Associació Mundial d'Associació del Xef. El Mundo Xef, el reconeixement del qual sorgeix l'any 2004 i fa un reconeixement als grans artistes cuinars.
Quina és la diferència que hi ha entre un cuiner i un xef? La diferència principal és que el xef és el cap de cuina mentre que el cuiner prepara i executa els plans sota direcció. El xef s'encarrega de la creativitat, el lideratge, la gestió del personal i la creació de menús mentre que el cuiner s'enfoca a les tècniques.
Com s'ha fet tant famós cuinar? La cuina s'ha estat famosa en moltes formes com, per exemple, la més continguda és en programes de la televisió. 6 programes més populars.
Alguns programes de cuina populars inclouen Next Level Chef de Telecinco, Top Chef d'Antena 3, Master Chef i Master Chef Celebrity de RTVE i Cuina Oberta de Carlos Arguignano, Antena 3. Aquesta ha sigut la nostra xerrada, esperem que us ha agradat.
Fins demà!
Fins demà!
El menjar ràpid també pot fer que ens acostumem a menjar sempre de pressa i sense gaudir dels àpats, amb família o amb els amics. I això és una part important d'una vida sana, que mengem corrents, no farem atenció a què sent el nostre cos i no valorem el moment de menjar, que també és una oportunitat per descansar i compartir. El menjar ràpid pot fer que gastem més diners amb el temps.
perquè encara que sembli barat, si en comprèn sovint, acaba sortint car. També sol venir amb molts envasos de plàstic, que contaminen el medi ambient. A més, que es menja molt de pressa. A vegades nitem quan ja estem tips.
i acabem menjant més del que necessitem, cosa que pot causar malestar o problemes digestius. Alguns menjar ràpids també tenen molt poca fibra i això pot fer que ens acosti a anar al lavabo i tinguem mal de panxa. El cos no té nutrients que necessitem per pensar bé. A més, si mengem menjar ràpid, molt sovint podem perdre l'acostum de cuinar i aprendre més
sobre la cuina. Tot i això, s'afegeix que el menjar ràpid sovint es publicita d'una manera molt atractiva, especialment pels joves, cosa que fa que sigui encara més difícil evitar-lo. Si aprenem a combinar els sapes, a cuinar coses senzilles i fer bones decisions, podem gaudir del menjar ràpid de tant en tant sense que sigui un problema per la nostra salut.
A wise man once said, use your delusions. I'd like to point out that man was me. My life is based on a true story. One of dreams, chaos and audacity.
Fins demà!
Tot allà que passa a l'ullet, a Posa't les Piles. Posa't les Piles.
No hi ha forma, deixar-ho fa mal. Que no trobo ni una paraula que em destrossa tenir-te al davant. He intentat protegir, però se't sap greu.
T'ho juro que penso en un somriure i per mi ha valgut la pena. Molt millor dir-te adeu que aquest silenci tan horrible. Què serà de mi sense la teva falta de sent?
Com un punyal al ventre vas obrir la finestra i ara no hi ha el reflex de les nits comptant estrelles. Busco tot sol un refugi que sigui la nit la que em cuini. Sort de conèixer-t'hi alhora quina puta mala sort.
sense la teva falta de sent. T'ho juro que et penso en un somriure i per mi ha valgut la pena. Vol millor dir-te adeu que aquest silenci tan horrible què serà de mi sense la teva falta de sent. T'ho juro que et penso en un somriure i per mi ha valgut la pena.
Fins demà!
Bona nit.
Tot allà cap a sa ullet, a Posa't les piles.
Donem pas a l'espai de psicologia que tenim en el Posa't les Piles, aquest espai que compartim amb la psicòloga Teresa Prades, una de les professionals que trobeu al centre de psicologia Psico3 de la nostra ciutat. Es troba al carrer Francesc Cambó, número 19, i el telèfon de contacte és al 93 570 45 18. Repetim, 93 570 45 18. També podeu consultar els serveis que ofereixen.
a través de xarxes socials o adreçant-vos a la pàgina web psicotres.net, aquest 3 amb número. Avui us hem dit que parlaríem de maltractament infantil, però parlarem d'això, però sobretot en l'abús verbal. L'ús verbal que fem, segons com dius les coses i què és el que dius, segurament...
acabes generant un maltractament. De vegades allò passa d'una forma més silent, no? Sembla que sigui com més acceptat, no te n'adones, o sí que te n'adones, però qui ho rep, doncs, molt malament. Bé, qui ens parlarà de tot això és la Teresa. Benvinguda, Teresa, com estem? Bon dia. Molt bon dia. Dèiem això que parlaríem de maltractament allò infantil i ens volem allò centrar en el tema de l'abús verbal, no? Sí, perquè quan parlem de maltractament,
tant si és infantil com d'adults, sempre pensem en agressions físiques, no? I si les agressions físiques fan mal, evidentment, però el maltractament verbal, les paraules, també poden fer molt mal, no deixen baixar de visible,
però sí que et van calant, et van calant i al final arriba un moment que aquelles paraules te les acabes creient, no? I sobretot si ets un nen o adolescent, que amb un adult també passa, en casos de maltractament de violència de gènere, però amb un nen, que és una personeta que encara està formant-se, els comentaris que puguin fer el pare o la mare...
professors que els envolten, doncs els entrenadors, per exemple, són molt importants, no? I a vegades no ens n'adonem perquè no li donem importància, no? Els pares que... És que la teva germana fa això, el teu germà no sé què. Ens sembla que...
Ho fem com a ànim d'ajudar-los, de motivar-los, no? Vull dir, si el teu germà o germana ho ha fet, tu també ho pots fer, però ens estem adonant que la lectura que fa el nen és jo no el valc, la meva germana val més, no? Llavors, tot això va calant en el nen i a nivell d'autoestima, doncs, tenim un adult
amb una autoestima baixa o que està buscant sempre el reconeixement dels altres. Estava pensant quan he dit allò la Teresa, el tema entrenadors, és veritat que en l'àmbit allò també esportiu, que és la competició, les paraules són molt importants i de vegades no es mesuren, allò de dir a veure si corres més, i ho fas davant de tot l'equip, no?
I clar, això... Sí, també estem parlant, una cosa és que un dia puntual tu facis un comentari i l'altre, quan parlem d'abús, no és un abús de
ho faig un sol dia i ja està. De forma reiterada. De forma reiterada, evidentment, no? Si ho fas un comentari un dia perquè estàs enfadat, doncs, bueno, no s'ha de fer, però es pot entendre, no? Però, clar, quan tu contínuament li estàs transmetent al nen, no vals, això ho fa, l'altre ho fa millor, sí, però no, no? He tret un set amates, sí, vale, però, escolta, català, castellà, tal...
A veure, oi que ha tret un set a mateix, doncs valorem aquest set i de l'altre ja ens en preocuparem, no? Perquè si no el nen pensa, ostres, per molt que jo faci, cap resultat està bé, no? Llavors arriba un moment, a vegades ens hi trobem amb adolescents, no? De que, bueno, per què m'haig d'esforçar si al final no arribo mai on em diuen?
trec un 8 a mateix o trec un 7 a català però les altres assignatures les suspenc per què m'haig d'esforçar? si total no se'm reconeix mai ens deia la Teresa sempre ens remeta una petita sinopsi del tema que parlarem les paraules poden ser tan doloroses com els cops físics allò que quan parlem de maltractament és veritat que sempre destaquen més el tema físic
però que les paraules, comentaves, no? No m'atreviria a dir que fan més mal, perquè evidentment els cops fan mal, però la paraula té aquesta característica que sembla inofensiva, però va calant, no? És com aquesta gota...
jo he pensat el mateix, dic que això és com allò que et vagi caient, caient, al final... És el que et deia abans, si un dia fas un comentari, compares amb la germà, aquí sí, ahí queda, però si això és constant, arriba un moment que la persona que tens d'abans ho acaba creient, si jo m'estic creient que no valc, al final em miraré la vida d'una altra manera diferent, puc fer...
Puc passar-me tota la vida intentant buscar l'agraïment o el reconeixement dels altres, o puc anar pel costat contrari i dir, doncs, a rebentar-ho tot. Ja que em consideres que no puc, doncs, què faig bé? Portar-me malament? Doncs em porto malament. Dèiem que de vegades fins i tot és difícil d'identificar perquè es normalitza, no?, s'accepta, no? Clar, perquè com a pares... És el torpe de la classe, és el torpe dels fills, no ho sé...
Clar, dit així torpe, doncs dius, bueno, tampoc és tan greu, però clar, si cada dia t'estan dient, no?, allò que dèiem de forma reiterada, constant, durant anys i pa anys, al final això... Bueno, al final assumeixes que ets torpe.
Ja, sí, sí, però... Llavors ja tu mateix et consideres que estorbe fins que arriba un dia que vas a, jo què sé, ets adult o fas ball del que sigui o algun esport i penses, ostres, doncs no ho soc tant, no?
I descobreixes que, a veure, tu mateix t'has posat aquesta etiqueta, però al final quan proves una cosa i et donen temps perquè aquella cosa tu et puguis relaxar i intentar fer-ho, doncs dius, ostres, escolta, potser no soc tan torpe, no? El que passa és que has de fer aquesta passa i de vegades no la fas precisament perquè ja tu mateix tens assumit... Sí, perquè ja de la vida has d'anar assumint, però escolta, de fet forma part del creixement, no? Assumir...
que sóc bo i tot el que sóc bo ho potencio i el que no se'm dóna tan bé, doncs, bueno, passar de puntetes per allà, no? I dèiem allò torpe, però hi ha situacions en què s'hi arriba fins i tot a l'insult.
Sí, això ja és un cas més greu, de dir, és que ets tonto. I més, i més. I més, que ara no reproduirem els insults allò per antena. Però la paraula tonto, encara que sigui inofensiu, ja té moltes connotacions, perquè tonto vol dir, que veieu molts nanos, com ho fan anar, és que sóc retrasat.
La paraula retressat. No, tu no ets retressat. El que passa que hi ha coses que tens més dificultats, però mira, l'altre, veus, això se't dóna bé, no? I llavors la paraula tonto es lliga molt a la paraula retressat, no? Un retressat mental, un retressat en tot. Bueno, de fet, jo estava pensant, també és veritat que, més enllà de les paraules, també és com es diuen aquestes paraules. Sí, una cosa va tontete, tal...
Però clar, si tu fas deures amb el nen i veus que al nen li costa o que allò no ho acaba d'entendre o està escrivint, típic en dislèxics, que es deixen lletres, se salten de línia, la paraula és que tu ja has perdut la paciència, és que ets tonto, és que això no es fa així, tal, tal, tal. I llavors això va calant, va calant.
Ens has fet arribar 22 formes... Sí, vaig trobar un article... De violència verbal en els nens, no? Un article que vas classificar, vaig pensar... No sé si comentarem les 22, però sí que és veritat el tema aquest de ridiculitzar, no? Sí, sobretot quan s'equivoquen, quan, per exemple, això passa molt a l'esport, no? Quan fan patinatge o fan gimnàstica, i que malament ho has fet, no? O que, va, tindries que millorar això, perquè si no sembles un ànec, i tal...
Aquests comentaris que dius, va, són inofensius però et dius, ostres, i allà al mig de tothom el que tu deies abans. Això l'altre, no?, les humiliacions públiques, això també fa molt mal. Sí, sí, sí, tot el que quedi a casa fa mal, però clar, que a més a més t'ho diguin fora de casa, davant de tothom, potser davant dels teus amics o davant de tota la classe, no?, algun professor que fa algun comentari així en plan irònic, dius, bueno, clar...
Tenint en compte qui ho ha fet, doncs, bueno, ho podem donar com a bo, no? No cal fer tot això, no? No calen els insults i tampoc les amenaces, perquè de vegades allò en el tema de la violència, també en els adults, s'utilitza l'amenaça, no?, allò que veus una persona que realment, i en aquest cas una personeta, que el que té és por en aquella persona. Sí, perquè a vegades és el que et dèiem abans, ens sembla que així...
Sota l'amenaça, ostres, el nen tindrà por i reaccionarà i això que ha de fer ho farà bé, no? I l'amenaça no serveix de res, els insults tampoc i els crits encara menys. En els crits el que provoques és que el nen es bloquegi més i arriba un moment que està tan bloquejat, tan atabalat que no reaccionarà a res, no? Amb la qual cosa l'adult que està fent això possiblement escalarà encara més en el seu enfado, no? I al final no s'aconsegueix res.
L'adult queda decebut i el nen queda amb una autoestima per terra i dir, bueno, si el meu propi pare o mare ja m'està fent això, qui em valorarà, no? Després, això que dèiem, no?, que és tan important allò que dius, com ho dius, el tema allò de, doncs, escridassada, que no cal.
Moltes vegades jo crec que a vegades observes els pares al parc i en situacions així fora de la consulta i veus que jo crec que moltes vegades salten perquè porten tants problemes o porten la seva pròpia motxilla i al final hi ha un punt que ho descarreguen en aquell nen. El fet que el nen o nena faci alguna cosa que no està bé
o no aconsegueixi fer-ho de la manera que tu vols, és com el detonant, no?, que tota aquella ràbia, no?, salti, no?, i a més que hi ha també l'actitud dels pares, no?, vull dir, tu quan tens un fill, doncs, és veritat que tens unes expectatives, no?, et crees la imatge d'aquest fill, de com serà, clar, llavors tens el que tens, no?,
I moltes vegades volem que, en comptes de dir, doncs, bé, no m'ha sortit un fill esportista, doncs, bé, mira, jo què sé, doncs, això fa un bé, tal... No, volem que sigui esportista, no?, perquè tu, en el teu esquema, t'has decidit que el teu fill ha de ser bo en tal cosa, no?, llavors estàs lluitant contra corrent, no?, llavors el nen intenta agradar-te fent una cosa que no li agrada i tu intentes que aquell nen compleixi les teves expectatives però no la compleix perquè el teu fill no està preparat per això.
I llavors hi ha aquí una renúncia, no?, quan veus els pares en el futbol, dius, a veure, un moment, el portes perquè faci esport, no?, perquè va bé per la salut i perquè s'ho passi bé, no amb l'objectiu de ser professional.
Jo crec que és per desfugar-se els pares. També, també. El que et deia, porten tanta motxilla que al final hi ha un moment que això fa que es descarreguin. Teresa, anem a comentar això del gaslighting, això de la confusió mental, que és una d'aquestes formes. En què consisteix això que dubti de la seva pròpia percepció? Bé, perquè al final, d'alguna manera, el que fas és que quan el nen fa un comentari,
Tu intentes fer-li veure que allò no està passant, que realment estan a la seva imaginació i que ha fet una mala interpretació de la realitat. Que al final el que he fet és això, i llavors el fas dubtar. I el nen, clar, arriba un moment que dubta.
Perquè l'adult, teòricament, té més autoritat, no?, i sap més que tu, no?, llavors el fas dubtar. Una mica maquiavèlic, no? Sí, bueno, això també es fa amb adults. Ja, ja, ja. Com podem prevenir l'abús, aquest abús verbal? Bàsicament és comunicació, tenir una comunicació positiva, aprendre a dir les coses de forma positiva sense que desprecis el nen, no? Això està molt bé, el que has fet, anem a intentar veure si podem fer-ho millor...
Si et ve amb una nota bona, valora aquella nota, no diguis el pero, aquest pero de dir, si has fet això molt bé, però això ho hem d'evitar. Reconèixer els esforços que ha fet aquell nen per aconseguir el que ha aconseguit. I sobretot molta paciència, que els pares no tenen paciència.
Escolta'm una cosa, això de la comunicació positiva, no sé si hi ha cursos, però potser també caldria assistir a alguna mena de formació, de taller, perquè hi ha maneres de fer, que potser són motxilles que vas arrossegant de forma cultural, tradicional, i llavors posar-te al mirall i veure tot això que estem comentant ara,
Igual hi ha pares que diuen, ah, doncs és veritat, jo també faig això i no ho ets conscient, no? No ho fas de manera allò per maltractar el fill, sinó això per estimular-lo, per... I potser alguna formació d'aquest tipus, no sé, m'imagino que les escoles deuen fer-ne, no? Les escoles, no ho sé, però que hi ha tallers...
Ah, sí. O les AFES, no?, que fan algun tipus de formació. Segurament. Bé, a escoles de pares ja fa molts anys que se'n fan. I llavors, el que passa que jo crec que ho tirem més cap a problemes de conducta i així. Però sí que és veritat que hi ha tallers de criança respectuosa, el que passa que potser anem a l'altre extrem, no?, de dir el nen decideix, el nen ja...
es desvestirà quan ell vulgui, a veure, sí, però no, vull dir, també s'ha de trobar una mica... No fem petits dictadors, eh? Exacte, no? Vull dir, hi ha decisions que les hem de prendre nosaltres i evidentment el nen l'hem de potenciar perquè sigui independent, perquè ell prengui decisions, perquè ser autònom i ser independent, doncs el que fas és que et valores molt més a tu mateix, l'autoestima...
és molt més gran, no?, és molt més bona, perquè, ostres, això ho he fet jo sol, no?, els nens aquests de 4 anys ja em basteixo sol, ja, doncs molt bé, no?, et donen un subidon, no?, llavors crec que s'ha de trobar un equilibri, no anar-nos al lado opuesto.
Doncs ja sabeu, avui hem volgut abordar el tema del maltractament infantil, però a través de les paraules, que de vegades això que dèiem passa desapercebut o ho tenim allò com normalitzat i no, ens hem de parar una miqueta d'atenció en com parlem, què és el que diem i de quina manera ho diem. Sí, en aquest cas les paraules se les emporta el vent no seria aplicable. No, no.
Les paraules són molt importants, allò que es diu i com es diu, perquè, com dèiem abans, van deixant petjada i aquestes petjades, de vegades, allò, poden ser molt doloroses. Exacte. Comunicació positiva. Exacte. Aquesta és la clau. Teresa, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Molt bé, a vosaltres. Ens retrobem la setmana vinent. Adéu-siau. Adéu.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Sabies que...
El cervell del pop és molt diferent al dels humans i de la majoria d'animals. Tot i tenir un cervell central, aproximadament el 60% de les seves neurones es troben distribuïdes als vuit braços. Això significa que cada braç pot prendre decisions de manera gairebé independent. Per exemple, un braç pot explorar una escletxa, manipular un objecte o reaccionar a un estímul sense necessitat d'instruccions directes del cervell. Aquesta estructura fa que els pops siguin extremadament bons resolent problemes, obrint pots o escapant de gàbies.
També explica per què, fins i tot quan un braç es desprèn, pot continuar movent-se durant una estona. Aquest sistema nerviós descentralitzat és únic entre els animals coneguts i desafia la idea tradicional d'intel·ligència centralitzada. Els científics el consideren una font d'inspiració per a la robòtica i la intel·ligència artificial del futur.
Un 6 de febrero, un te amo que ya no està.
Fins demà!
Que aquí estoy mejor Aunque por ahora
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit!
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui, però evidentment demà tornarem amb més propostes. Gràcies, com és habitual, per la vostra atenció i companyia. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.
Bona nit!