Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dia. Segueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet. El posat les piles es rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra Ràdio Mollet. En el dia d'avui us acompanyen en Josep Casasnovas i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada.
Doncs avui, per començar, com és habitual, farem un tastet informatiu, comentarem un parell d'informacions destacades de la nostra ciutat. Avui també tindrem com a convidada la directora del Museu de Palló, la Pepa Ventura, perquè ja fa temps que no parlem del museu i la veritat és que ens venia de gust, entre altres coses...
perquè han llançat una enquesta perquè aquelles persones tant que participin o no de les activitats que es fan al museu els donin un cop de mà per redefinir la missió del museu i volem que ens ho expliqui.
Després, els dijous, habitualment tenim la participació de les entitats veïnals. Avui tocaria l'associació de veïns i veïnes de Camp Borrell, però han declinat el participar d'aquest espai radiofònic. Però el que farem serà parlar de comerç, així que ens acompanyarà en Lluís Ferrer,
de l'Associació de Dones i Homes del segle XXI, autònoms del segle XXI ADEC, que promouen diferents activitats a la nostra ciutat. De fet, per aquest dissabte ja havia anunciat un firastuc que, si no merro, s'ha ajornat fins al dia 14. Ens ho vindrà a explicar. Després tindrem l'agenda de tota la setmana a la nostra ciutat, el compendi...
d'activitats que tindrem i a la recta final tindrem l'espai del Ba de Lletra, avui compartit amb el llibreter Carles Penya. Tot això és el que us oferim en aquest Posar les Piles, que comencem ja.
I avui un dels temes que abordarem en l'informatiu Mollet al Dia és que en els darrers mesos ha detectat la presència de persones sense sostre dormint al carrer en diferents punts de la nostra ciutat, fet que ha posat sobre la taula la necessitat d'actuar amb una estratègia específica.
Davant d'aquesta realitat, l'Ajuntament ha engegat un nou pla municipal de sense llarisme amb l'objectiu d'abordar el fenomen de manera integral. Ho ha avançat als micròfons de Ràdio Mollet Marina Escribano, regidora d'habitatge al Consistori Molleta. L'Ajuntament de Mollet estem treballant des de l'àmbit de drets socials, des dels serveis socials, estem tot just començant amb el pla...
sense llarisme. Per tant, és una realitat que ens preocupa i que ens ocupa, i que estem treballant-hi, estem observant-la i estem activant tots els serveis en el moment en què descobrim o sabem d'un cas.
Ara tot just està començant a produir les primeres converses entre diverses regidories i els esforços se centren en el primer pas del projecte que consisteix en una fase d'anàlisi i diagnosi que permeti conèixer amb precisió la magnitud i les característiques de la problemàtica. Aquesta etapa inicial és clau per identificar el nombre aproximat de persones que viuen al carrer, els perfils socials i les zones de la ciutat on la situació és important.
més present. I també volem recordar-vos que els confundadors de Crab, Antoni Cots i Esther Freixa portaran aquest dissabte 7 de març el treball escènic 30 anys, un acte poètic de resistència al Teatre Municipal de Can Goma. Es tracta de la segona peça treballada per en dos creadors, fruit d'un procés d'investigació iniciat fa 17 anys a un poble petit d'Itàlia. Ens ho explicaven aquests mateixos micròfons l'Esther Freixa.
30 anys, un acte poètic de resistència es va començar a gestar a Itàlia, amb una residència que ens van donar al Teatre Potlach a Farasavina, un poblet petit a prop de Roma, i allà vam estar ben bé entre dues i tres setmanes, el mes de juliol del 2012, i va néixer la llavor d'aquest treball. Després vam anar 2013 i 2014 a Mèxic,
i també ens van donar residències per continuar treballant i especialment l'any 2014 vam dedicar ben bé un mes de feina a Mèrida i a Yucatan per treballar aquest espectacle.
Dic que aquest treball té com a punt de partida el relat 30 anys de l'escriptora austriaca Ingeborg Bachmann i que parla de la història europea del segle XX. La posada en escena serà aquest dissabte a les 8 del vespre. Les entrades es poden adquirir de forma anticipada a través de la plataforma motlletvallers.covint.com o bé de forma presencial en horari de tarda al Centre Cultural La Marineta i un darrer apunt.
Dir-vos que el Mercat Vell acollirà demà una nova capta de sang i plasma que promou el banc de sang i teixits amb la col·laboració de l'Associació de Voluntaris de Donants de Sang. Les persones que vulguin fer donació poden reservar en línia la franja horària que els balli millor. De fet, més d'un centenar de persones ja han fet aquesta reserva i l'horari de la capta és de dos quarts de deu del matí a dues de la tarda i de quatre a nou del vespre.
I ara sí, en el marc d'aquest punt informatiu, anem a saber de la previsió meteorològica per al dia d'avui. Sembla que s'acosta regint a veure quins efectes tindrà aquí a la nostra ciutat. En Lluís Mí Pérez ens informa. Bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, un temps avui regirat amb núvols i pluges que cada vegada seran més extenses i una mica més freqüents. Ara al matí d'una forma més espaiada, sobretot al nord del país, també a la costa. Aquesta tarda una pluja més general i més abundant, especialment a les comarques de Girona. Déu-n'hi-do al voltant de la capçalera del Fluvia i del Ter. És on més aigua s'hi recollirà, també a les Terres de l'Ebre.
però és que acabarà plovent a tot el país amb vent, que sobretot a la Catalunya central i també a la costa, bufarà amb intensitat, vent de llevant. Per tant, mal a mar, arran de costa, precaució. Temperatura que avui baixa una mica, perquè tindrem poc sol. N'estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Avui us hem dit que teníem com a convidada, i la tenim aquí, a la directora del Museu Abelló, la Pepa Ventura. Feia molt de temps que no la teníem i això s'hauria de solucionar. No estem tan lluny. No estem tan lluny, exacte. Molt bon dia, com estem? Molt bon dia. Bon dia. Deia, molt enfeinats. Els museus sempre esteu molt enfeinats. Sí, perquè és una col·lecció molt gran i són poca gent. Sempre tenim molta feina.
Nosaltres vam trobar l'excusa perfecta perquè vam veure per xarxes, i també ho tenen penjat a la seva pàgina web, una enquesta que diu, ens ajudes a redefinir el museu? I clar, vam pensar, què és això? Què és el que volen fer? I per això l'hem convidada a la Pepa perquè ens digui, què és això? Forma part del pla estratègic de ciutat?
No, és un pla estratègic de museu. Tots els museus estem treballant, alguns ja el tenen, ja fa anys, altres ja estan treballant, però és una revisió, una miqueta, allò de cap on anem. I un dels objectius, que és on vam fer un pla estratègic, a cinc anys, i un dels objectius que ens tocava l'any passat i que vam començar a preparar, era redefinir una mica quina era la missió i la visió del Museu Avelló.
Vam anar elaborant arrel d'unes enquestes i ara hem fet allò unes preguntes claus, que estem a la recta final i ara en aixecarem aquestes dies bastanta gent, a través inclús dels grups de WhatsApp, si la gent ens ajuda per definir quina és la nostra missió i cap on volem anar una miqueta.
Clar, de fet, a l'enquesta us demanaran la franja d'edat, si sou home o dona, si heu visitat el museu, i després ja m'imagino el moment clau que et diu per què vindries al museu. I vosaltres poseu allò per gaudir d'un ambient especial, per descobrir coses noves, per trobar-ne amb altres persones, per conèixer un personatge i un període rellevant de mullet...
recuperar coneixement, fer una activitat diferent, apreciar objectes i obres excepcionals, aquests són els ítems, no?, que vosaltres... Sí, tot i que després està sempre allò amb una pregunta oberta, perquè potser alguna persona hi va buscar una altra cosa, i també està bé saber-ho, no?, i que nosaltres puguem donar sortida.
I aquests ítems els heu posat perquè penseu allò de comentaris de la gent, no, no, és que jo acostumo a venir, com s'ha fet? Nosaltres, en tot el procés del pla estratègic ens acompanya una empresa que és especial, ella es dedica a fer pla estratègics i en fa molts, en el seu cas, en fa molts de museus, i molts d'activitats, fa pla estratègic vinculat sempre al món de la cultura, però en fa molts de museus.
I ja quan nosaltres vam fer el pla estratègic, que es va fer abans de l'any a Balló, el vam presentar just al 23, a finals del 23, a principi del... Bé, vam agafar una mica de l'any a Balló, no?
I ens vam plantejar que de l'any a Batlló no podíem fer gaires coses perquè ens superava tot el programa, però que anàvem definint. Una miqueta es van fer uns grups de treball, es van fer reunions en diferents sectors, tant de la ciutat com també del món universitari, vinculat als museus, de diferents comissaris que han participat, especialistes d'art...
I a part d'aquí van sortir tots uns ítems, que eren coses que ens valoraven. Però jo penso que és una miqueta, els que hem acabat definint aquí, que hi ha persones que ja l'han feta inclús a mà quan venen al museu i passem una enquesta de qualitat...
Doncs ja tenen al final aquestes preguntes, ara. Una miqueta, jo crec que són unes preguntes que es repeteixen a diferents museus, perquè, clar, tu fas una missió del museu abans d'obrir, l'hem anat elaborant, l'hem anat definint, però, clar, el temps canvien i els museus tenim funcions diferents cada vegada més i la gent intenta trobar també coses diferents. Nosaltres...
Tenim la mateixa col·lecció, però oferim diferents lectures. La gent pot trobar diferents lectures, diferents discursos, i, per tant, la gent hi ve a buscar altres coses. I és una miqueta, doncs, arrel d'això, doncs, ells ens van proposar aquestes preguntes, també. No sé si ha anat creixent, també, el grup d'amics i amigues del museu, amb els darrers temps. Ho dic allò, perquè la Pepa comentava, nosaltres anem fent, però també feu molta activitat
exterior de sortides, que no sé si és una de les que també ha anat increixent. Sí, mira, nosaltres tenim el grup d'amics del museu, que la majoria de museus és una entitat externa i vinculada al museu,
però tenen poder de decisió, funcionen com a una entitat autònoma. En el nostre cas, que va sortir arrel d'un viatge que es va fer a Madrid per anar a veure l'exposició de Balló, que es va fer un grup i van dir que podíem anar fent activitats, vam fer un parell de trobades amb ells i ells van demanar que no, que no volien ser com a entitat, que ells... Per tant, nosaltres el que fem i diem ser amic del museu és donar recolzament a la institució. Sí que un cop l'any fem el sopar.
sopar als amics, que tothom... És un sopar que posa tothom una miqueta de 10 euros i comprem un pan tomàquet i l'important és trobar-nos i dir, ostres, què us ve de gust una miqueta a fer, no? Nosaltres fem un programa de sortides
I a vegades són activitats que fem en el museu. Fem unes cinc sortides a l'any, o sis, a veure diferents exposicions, diferents museus. Per exemple, just aquesta setmana, el dimarts, vam anar al Palau de la Música, que tenim una exposició d'un fons musical que tenim nosaltres. En el Foller del Palau hi ha una exposició sobre el fons Clousells,
i el dia de la inauguració la comissària ens va fer una visita molt bonica, perquè va explicar una miqueta que era aquest fons, i vaig pensar, ostres, és una oportunitat, no? I aquí, doncs, es va fer una sortida, havia de ser grup petitó. A vegades no podem créixer, no podem créixer, perquè molt sovint tenim llista d'espera, però no volem fer allò sortides en grans amb el tocar, sempre diem que ha de ser un grup que la gent pugui anar amb una visita, gaudeixi de la visita, i anem a buscar, en aquest cas, que aprimi la qualitat per sobre de la quantitat.
I, per tant, hi ha gent que ve a totes, hi ha gent que ve a una que li interessa, hi ha gent que ve a una sí i a l'altra no. Però no sempre és pels amics, però sempre obrim a tothom. És unes activitats que fem des del museu però estan obertes a tothom. Deia que si s'havia incrementat el nombre d'amics del museu, sí? Sí, sí. I quan hi ha una sortida...
L'any passat, aquest any passat, que vam anar a Portugal a veure l'exposició. És que a mi m'havia arribat això, que ens hem tingut una mica... Clar, les i nostres, i clar, vaig a Portugal, vas amb el museu, que anem... Clar, nosaltres anem a Portugal i fem visites culturals, exposicions i museus. No fem allò d'anar...
Ens ho passem molt bé, també, però vull dir que el nostre objectiu quan anem a un lloc és anar a fer exposicions i museus, que és el que organitzem des de la institució. I, clar, molta gent, doncs, ah, doncs mira, jo... Ai, doncs no ho coneixen, no s'apunten, no veuen que hi ha un grup de gent que s'hi sent bé i després s'apunten d'amics, i sí, sí...
De fet, és curiós, però una de les... El per què hi vas al museu és això, trobar-me amb altres persones. És una de les missions que vosaltres apunteu com una possibilitat d'emissió del museu, que sigui un punt de trobada. I a més hi ha moltes visites en grup. A vegades sí que potser si t'interessa un exposició i vas sol o amb un amic, però nosaltres moltes visites són en grups.
Per quan compteu tenir allò els resultats d'aquestes enquestes i què és el que preteniu? És a dir, quin és l'objectiu? Modificar potser algunes de les activitats que feu? Reorientar-les? Sí, jo penso que potser ens dirà que no, que el que estem fent està bé, però no, sempre pots modificar. És a dir, nosaltres com a una institució hem de tenir clar quina és la nostra missió,
i cap on hem d'anar. I a més, en un moment en què els museus estan fent molts canvis a nivell general, que tots ens plantegem moltes coses, per tant, és important treballar, però no fer-ho des dels tècnics, solament, sinó una visió àmplia de la ciutadania, que ha de fer el cap dels museus, del ciutadà, i per tant, és amb ells que hem de fer aquest...
tot aquest pas, perquè nosaltres podem tenir una col·lecció molt maca i la podem tenir molt ben posada, però si no ve ningú no té cap sentit. Deia que per quant compteu allò de tenir els... Mira, nosaltres, les primeres trobades, nosaltres els primers resultats, la primera trobada amb les dades, serà, em sembla que és el 10 d'abril que tenim...
No, 10 no, és el dilluns, el 12 d'abril, o sigui tot. Tenim una primera trobada amb els resultats sobre la taula, a nivell tècnic, amb l'empresa, per valorar una miqueta. Ja en tenim una part que és buit, que ja s'ha anat fent buidatge, però ara estem fent allò, la recta, apretar una miqueta amb el número de resultats. Sí, sí.
A mi també m'ha cridat l'atenció això de conèixer un personatge i període rellevant de Mollet, precisament, aquests darrers mesos. Heu tingut, encara hi és, crec que, les exposicions de dues persones de Mollet, o molt vinculades a Mollet, en Manuel Dolors i el Sesbasc. El Manel acaba aquest diumenge i el Sesbasc acaba el dia 18 de maig.
que vam fer primer la sala, la vam inaugurar una mica més tard, vam fer la part de baix, i a la part de baix vam posar una mica la que vam dir la col·lecció íntima, que és més pintura, escultura, aquests dissenys, que era un gran dissenyador. I ara a principis de gener, al voltant de Sant Vicenç, vam inaugurar a dalt, en el racó de l'artista, i el petit aquest raconet, que a vegades també l'aprofitem,
a cel obert, és a dir, el que és més públic, el que es pot veure pel carrer. Hi ha aquí les escultures públiques, que són les tres que hi ha a Mollet, i la... Bueno, quatre. En Rafael Casanova, després a la Rambla, allò del mil·lenari. La del plat de la Riba. Sí.
I la, no sé com es diu, al costat del Parc Molà, que és l'homenatge a l'11 de setembre. Ah, sí. I després una que va fer un homenatge millor a Santa Barpetla. Són les escultures públiques.
Aquí s'ha plantejat una part més interactiva, que la gent, clar, moltes vegades tothom les veu, però hi ha gent que no sabia que aquesta era del CES, doncs està bé que passin per allà i les vegin. Després una part més interactiva, que a través d'una tablet, també és en format paper, eh?
que el públic que tenim no tothom es mou molt bé amb les tablets. Doncs una mica de cada una de les escultures, què significa, de quin metall és fet, alguna curiositat sobre aquella escultura i una mica la ubicació en el planell.
Ara m'ha vingut al cap que, precisament, en la revista Notes, la darrera, sortia un article d'un artista vinculat a Mollet, però que tothom desconeixia. El Cuny. Cuny és un personatge molt interessant. Són dos germans, el serenista i el pintor. I ara va fer el centenari, també. És un... Jo, aquí, Mollet, crec que està en col·leccions particulars. Nosaltres, curiosament, havia viscut al mateix carrer que la Valló, es portaven un any de diferència...
un any o dos, la mateixa generació, i no tenim cap quadre d'ell. Sí que ell va marxar molt d'hora, potser quan ell va marxar cap a Madrid, la Ballora convivia a Barcelona,
No ho sé, és una cosa estranya, oi? Però sí que hi ha col·leccions privades que tenen, particulars, que tenen algunes obres de cunir. I, bueno, jo sempre dic que és una feina pendent que hauríem de fer, no? Perquè no deixa de ser un artista de la ciutat. Ell és de Montmeló, però va venir, em sembla, amb dos anys aquí. Dic dos anys, però no ho sé exactament. Però vaja, era un bebè quan va venir aquí, un nen molt petitó. I, per tant, la seva trajectòria de formació la va fer des d'aquí, de Mollet, i després ja va marxar cap a Madrid.
Doncs res, assignatura pendent, allò, mira, de trobar peces... Sí, clar, ja... Per poder muntar unes... Sí, sí, sí. Tenim unes quantes llistes de coses pendents que ens falten. A vegades dic diners i temps, però sí, sí. Bueno, si falta allò de coses pendents, però d'unidor, eh? Perquè ara pel 8 de març jo també he vist que feu coses... Sí. No? Sí. El 8 de març fem aquests vídeos, que són les artistes de la col·lecció, que són... Hem anat fent un treball...
acompanyats a la xarxa de museus d'art de posar en valor aquestes artistes que estan a les nostres col·leccions, que la majoria de vegades estan als magatzems o que no tenim identificades. Això va començar i nosaltres com a xarxa de museus d'art tenim una a la web, tenim una pestanya i hi ha un vídeo de 52 dones artistes que han passat la majoria sense gran reconeixement. Potser ara no s'esperen ni glòria.
I són grans artistes. Algunes, dic 52, si algú s'hi posa, el programa es diu en femení plural, dic 52, potser no estan totes penjades perquè és una cosa que s'està fent, però n'hi ha moltes. Però n'hi ha algunes que estan allà i no estan representades en els museus, o altres...
que hi ha algun quadre, que no saps com ha arribat aquí, i per tant s'ha fet un treball. Però també s'ha fet paral·lelament, des de la Generalitat, s'ha fet una política de compra d'algunes de les artistes que no estan representades. Aquest any nosaltres vam acollir l'any passat un artista, que és l'Aurora Gasó,
amb dues obres, la Generalitat va fer una compra d'obres a la família, n'hi ha dues, se les ha quedat al Manac, dues ens les hem quedat al Museu Avelló i una al Museu de Girona. Una mica tothom, totes les quedes vinculats. Per què l'Aurora Gasó a Mollet? Perquè l'Aurora Gasó va ser una de les actrius quan l'estudi de l'Avelló es va estrenar aquí al bosc.
Les dos protagonistes que es va fer allà al taller de l'artista i el doctor Obiols era qui ho dirigia, era la Núria Feliu i l'Aurora Gasó, perquè ella paral·lelament a ser dissenyadora de teixits era una artista i era també actriu. Però és un descobriment. Les obres, que nosaltres també l'hem incorporat ara a la Permanent, que també des del museu fem això, intentem posar totes aquestes dones que teníem als magatzems, les hem anat...
posant en valor i posar-les tant a la permanent del museu com a la permanent de la casa. Vull dir que la gent ara la visita, pot trobar. Jo em miro la Pepe i penso, és increïble, perquè no sé si hi ha més peces, allò, que encara s'han d'anar incorporant i de descobrir, no? Fins i tot allò per les pròpies persones que treballeu a la Fundació. Aviam, nosaltres tenim tot el... Sí, diem els magatzems, però és el taller del darrere.
que estaven totes aquestes peces. L'any passat vam fer la Conxa Ibáñez, que la teníem a la part del darrere, la vam incorporar a la Casa Museu. Durant la pandèmia vam incorporar... La teníem a la Casa Vella, que és la que farem les obres, a la Casa Nova. L'hem incorporat l'any passat. Vam incorporar la Núria Piques, que es va fer un vídeo de la Núria Piques. És a dir, aquestes càpsules que fem al dia de museus. Hem incorporat l'Esther Bosch.
Hem incorporat a l'Angelina l'os. La primera que vam fer la Lola Anglada ja formava part de la visita a la casa, però al museu no n'hi havia cap. I durant la pandèmia vam fer un treball de netejar una mica aquestes dues peces i posar-les a la permanent.
El que passa és que aquest any no en veurem gaire, perquè hi ha un boom d'exposicions de dones que ens les han demanades moltes i ara tornem a estar a dir que estem sense dones als museus. De fet, també heu fet allò pel dia 7, hi ha una activitat familiar, que també li dieu 5 dones, 5 històries al museu, que és amb audioguia.
No, això és com una petita guia que la gent pot fer, quan venen les famílies, es donen i és molt bo que la facin els parcs amb els nens i es fa una reflexió una mica sobre les artistes o què representa les dones.
Tornant novament a l'inici, que dèiem la missió dels museus i que deia la Pepa. Bé, és que ara tots els museus ens estem plantejant moltes coses i és que hem esdevingut quelcom més d'acollir exposicions. I és veritat perquè jo crec que s'ha guanyat un espai a la ciutat. Hi ha moltes entitats, no?,
que fan activitats al museu, que us demanen per fer activitats al museu. Aquest és el cas al Centre Estudis Molletans, que els tenen allò gairebé fixos i ara faran les jornades i una de les activitats el diumenge, crec, i a 22 es farà al museu.
Mira, sempre és una llàstima que no puguem acollir, tenim moltes demandes, però nosaltres no tenim un auditori. Per tant, en el cas del CEM, perquè a més es posa la placa, doncs ho farem. Però hi ha moltes exposicions, per exemple, la que inaugurarem el dia 9 d'abril, que no ens permetrà fer coses a la sala gran, perquè hi ha una vitrina gran al mig i, per tant, no podem fer res.
Quina és la que inaugureu? Inavurem una exposició que és molt maca sobre les galeries d'Almau. Són unes galeries que van assistir a principi de segle a Barcelona i que nosaltres tenim un fons documental molt bonic. I era allò... Hem de fer alguna cosa i vam anar a buscar un expert, en aquest cas és en Joan Maria Minguet,
que ja ens va al comissariar la del Dalí, el Lletres i Ninots, i el que hem fet és, ve molta obra de fora, el Manac ens fa un préstec d'obra molt interessant, venen moltes obres de particulars, i el més que hem hagut de reduir, perquè portar obres a vegades surt molt car, però el que intentem és posar en valor totes aquestes galeries, que van tenir molta importància,
I que es van fer obres molt trencadores, però que també es van fer una obra molt clàssica. És a dir, que a les galeries del Mau s'exposava de tot, no? I amb la fama ha agafat un perfil i aquí el que s'està veient és a dir, no, s'hi vas posar de tot. Hi ha molts artistes que van fer una trajectòria molt important i van desaparèixer. Desaparèixer, és a dir, es van dedicar a una altra cosa, no?
i fem això, una part que és més documental, i aquesta part d'obra, que ve molta obra, és muntar així en plan les galeries aquelles d'abans, que anava tot aparatat, així, i estem treballant. I de l'aparador, Pepa, també esteu allò, teniu molta demanda...
Veig que ara faré una cosa allò vinculada amb el bar, no?, allò en la atmosfera, sí. Mira, bueno, demanda, el que fem a l'aparador és un cicle, no?, i aquest és això que no m'ensenya, és allò que normalment els aparadors ensenyen el que hi ha dintre, nosaltres no ensenyem a l'aparador res del que hi ha dintre, sempre intentem reflectir el que hi ha fora, no?,
En aquest cicle és allò que a vegades fa com por, ensenyar on no es vol veure. Vam fer la primera, que era la fotògrafa Maria Alzamora, que ensenyava les pors. Unes fotografies a través d'aquelles pors que a vegades ens amaguem. Ara en tenim una de l'Ignasi Prat, que és molt interessant, que és com fa com un pantoner de color, però tot són imatges de sales de plens amb el clau,
de diferents sales de plens on no hi ha un quadre de cap autoritat. És a dir, l'única obligació és tenir el retrat del rei i la majoria de sales de plens no tenen la foto del rei. I aquí el que fa és com un treball que ell ha fet de recerca i aquest noi ha fet una tessis doctoral i ha fet això, treballa les icones una mica aquestes de... sobretot a l'època de la dictadura, així...
I són fotografies. Ella ha anat a visitar moltes sales de plens i en la majoria de llocs hi ha el clau, però no hi està penjat. Està en un despatx al darrere i acaba fent amb els diferents colors de les diferents parets com una gama cromàtica que és estèticament més bonica. L'únic que fa referència és que sobre la imatge hi ha una coroneta.
I ara, el 26 de març, de maig, març, sí, ho farà el Jonas Forcini, i aquest noi ensenya tot de coses de dintre del mar, són fotografies superquàtiques, és molt bonica, eh?, aquesta... perquè n'hi ha algunes, potser, que és com més... és el sentit que té, no?, com es pot arribar a convertir això tot, mostrar tot el que no hi ha, que s'hauria d'ensenyar, però no es vol ensenyar, que tenim ara, no?, que és l'intervenció de l'Ignasi Prat,
Aquesta part que és molt estètica i jo penso que a la gent li agradarà molt perquè és molt única. Ja sabeu, a partir del 26 de març, és de fotografia. Sí, són fotografies de fons de mar, que és el que treballa aquest artista. Molt bé.
Amb la Pepa estaríem més estona, però... Ja tornarem. Ho hem de deixar, això. Sí, sí, que torni, que torni, perquè la veritat és que és molt interessant. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per... Esperem allò... Encara teniu l'enquesta, que la gent allò... Sí, que ens ajudi a respondre, sobretot. Que vagi molt bé, Pepa. Fins una altra. Adéu-siau. Adéu, moltes gràcies. How did a month go by?
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I don't show up, you act crazy, but that's what we do. Somebody said that she loved me and wasn't in you. Thought we were changing, but that just ain't something we do. I hate that it's true, but all that I wanted was you. I don't show up, you act crazy, but that's what we do.
Fins demà!
Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les Piles.
Us hem dit en començar que habitualment els dijous tenim cita amb les entitats veïnals. Avui l'Associació de Veïnes i Veïns de Can Borrell ha declinat a aprofitar aquest espai radiofònic i ens van posar en contacte amb el president de DEC. No sé si continua sent president o ja està en funcions o ha cedit el càrrec. En parlem amb en Lluís Ferrer, que el tenim via telefònica. Molt bon dia, Lluís. Hola, bon dia. Com estem?
Bé, seguim sent president de l'AREC, eh? Ah, és que algú m'havia dit que estava això ja en tràmits de traspàs. Mica en mica. Mica en mica. Mica en mica perquè, a veure, a la gent jove li falta l'experiència d'estar al carrer i tot això. Tindrà molta el que és...
molts estudis, però el dia a dia del carrer i tot això li falta una mica i per això estem lluitant i fent perquè la persona que porti el càrrec estigui al 100%. Simplement és això. Ja tinc ganes jo també de jubilar-me una mica, però mai me jubilaré, sempre estaré, però no al 100%.
En tot cas, Lluís, jo quan s'hagi de produir aquest traspàs, ens agradaria tenir també aquí a la persona que suposo que ja estàs acompanyant en aquest procés. Escolta'm una cosa, t'havíem convidat, entre altres coses, per saber com està el tema del comerç i perquè havíem vist que aquest cap de setmana, el dissabte, hi havia un forastoc, però hem vist que s'ha ajornat. Imagino que per revisió del temps, oi?
Efectivament, s'ha ajornat per la setmana que ve, dia 14, farem el mateix, però amb pluja, el vent i tot això, no es poden posar carpes pel temps i per seguretat. Amb aquest canvi, no sé si hi ha comerços que potser diuen, escolta'm, jo m'havia apuntat perquè era el dia 7 i m'anaven bé, però ara no, no sé si es manté. Quin nombre de comerços teníeu allò?
Arribarem, com sempre, sobre una cinquantena de colosos. I, com diu aquell, per els que entran, per els que salen, no? Se'n van dos i entren dos nous que no podien anar aquesta setmana i per la setmana que ve. Vull dir que, més o menys, sempre són els mateixos.
Recordem una miqueta això del forastoc, dèiem allò que l'època de rebaixes ja no existeix com a tal, però vosaltres manteniu aquesta cita de dir, escolta'm, ara ja ho estem veient en moltes botigues que estan fent el canvi d'armari, doncs m'imagino que una miqueta va en aquesta línia el forastoc.
Sí, a veure, el fora estoc, la seva paraula diu que és fora l'estoc que tens, no? Però a part d'això, el que fem molt i cada vegada més són botigues que es donen a conèixer, perquè, clar, Mollet, com jo sempre dic, té un bon comerç. El que passa és que molta gent no coneix les botigues perquè, lògicament, anem tan de pressa avui en dia que passejar és bastant difícil. Llavors, les botigues els domenches estan tancats i, clar, molta gent no coneix...
molts comerços que quan venen a fora estoc o fem una campanya diuen, ostres, jo no sabia que això estava aquí. I per això ho fem. A part dels descomptes que fan, clar. Clar, perquè el que es fa és treure els estocs i aplicar el tant percent de descompte que cada botiga consideri. Que no és allò ni rebaixes ni saldos, sinó és...
un dia de descomptes. Efectivament. Sí, sí. No són rebaixes ni que troben el que de sobre, no. Simplement és fer un descompte. Cada botiga té els seus marges i fa els seus descomptes, però també que coneixin la botiga.
Perquè o és nova, o ha canviat de duany, o perquè no la coneixien. Perquè ja dic, hi ha molta gent que està a mollet 20 anys, van a una botiga, és nova, no sé, porto jo 15 anys, hòstia, pues mai l'havia vist. I és aquesta la idea que tenim.
I una coseta, aquells que compren a Mollet i es fixen en el comerç local, en alguns establiments, els que estan adherits a l'ADEC, haurem vist allò un cartell que posa que és primavera el comerç local. I fins i tot et donen allò si compres, si consumeixes, tenim allò uns tiquets que crec que el dia 23 de març crec que s'ha de fer el sorteig. Ho dic perquè jo tinc uns quants, eh? Sí, sí.
A veure, això el que fem, és a dir, hem fet moltes coses. Hem fet paperetes, hem fet QRs. I què passa? Que la gent gran els QRs no vol posar. I omplir paperetes, avui en dia, la gent no vol posar el seu telèfon i trucar costa molt, la veritat, perquè avui en dia tothom està farts de 10-15 trucades cada dia
De tot, no? Llavors tenim problemes. Llavors van decidir fer com la loteria. Donem uns números, farem un sorteig a l'ordenador i l'ordenador donarà els 52 premis de 50 euros que donaran. Llavors farem uns cartells amb els números premiats i la botiga on han d'anar a buscar el premi. I d'aquesta manera participa tothom.
Ho van fer així. És més, no sé, millor fer un QR, però van pensar a la gent gran que no vol. I molts comerços van dir que molta gent no volia fer el QR perquè no sap fer-lo. I ja està. I escolta'm una cosa. Has dit allò, una cinquantena de premis, no? De 50 euros cadascun. I quants comerços participen? Doncs quasi 200.
Molt bé, no? Quasi 200, sí. No, no, nosaltres com a associació estem contents, sí, cada vegada més. I cada vegada venen més gent i s'apunta. També hi ha algú que es dona la baixa, no sempre és tot tan bo, no? Però bueno, estem ja quasi tocant els 200 comerços aquí a Mollet. De tots els sectors i de tot, eh? Vull dir que estem bé.
I escolta'm una cosa, Lluís, no sé si heu guanyat amb visibilitat en aquest local que vàreu obrir l'any passat, no? Va ser allò, a la plaça Major, tots aquells locals. Això us ha donat allò, heu guanyat amb visibilitat? Hi ha més gent que s'apropa?
A veure, s'apropa més bé la gent a consultar, no a associar-se. Més bé s'associen, però més bé vénen a consultes, perquè clar, a part de l'associació, tenim el bufet d'abogats que venen amb preguntes que han tingut algun problema...
o venen a fer consultes, o inclús venen a associar-se i fer el que són les gestions tributàries i tot això. Sí, és veritat que ven més gent, perquè, clar, si estàs al carrer i passes per allà, doncs ho veus. Llavors, preguntes, entres i preguntes. Sí, hem guanyat, hem guanyat la visibilitat, però, bueno, nosaltres, la nostra d'allò és estar al carrer, i tu saps que jo estic tot el dia al carrer, jo a l'oficina poc estaré, però, bueno, estem allà.
Ha estat tot el dia al carrer, tant és així que avui no ha vingut ni a l'estudi. No, no, és que sí, perdoneu, però és que se m'ha passat, estic fora, et ve un altre assunto... Aquí estàs al carrer, aquí estàs al carrer, veus? I és que ahir, inclús ho vas comentar a casa, dic, no, demà he d'anar a la ràdio per parlar d'això, vale, vale, i aquest dematí m'he aixecat i d'allò, he fet la feina de l'ordenador, he sortit, que havia d'anar a un lloc,
I, hòstia, quan m'has trucat, dic... Totalment, perdoneu, eh? Perdoneu, però... Però és la primera vegada que fallo, eh? També ho tinc que dir, eh? Que res... M'ha passat totalment, eh? Hem volgut fer la broma perquè deia, sempre estic al carrer, dic, doncs, i tant, que sempre estàs al carrer. Sí.
Que no et sàpiga greu el comentari, eh? Ho hem fet jo amb tota la bona intenció del món. No, no, no, que és veritat. Se m'ha passat totalment. Si tinc el contrari, estaria mentint. I jo no soc una persona que m'entens. Se m'ha passat totalment. Vull dir que tenia una altra cosa al cap i és veritat que allí em vas enviar un mensatge i vaig dir que sí, sí, ho tenia, però se m'ha passat... No ho sé. No hi ha problema, Lluís. Són coses de l'edat, també, eh?
No et preocupis. Nosaltres contents que hagis participat i ens hagis facilitat tota aquesta informació, que la gent aprofiti per comprar, consumir a Mollet, que sàpiguen això, que tot aquest mes de març està aquesta campanya de... ja és primavera en el comerç local.
I que hi ha aquesta cinquantena de premis que paga la pena. I si us havíeu reservat el dia 7, com ja sabeu que farà mal temps, doncs canvieu allò en el calendari i marqueu el dia 14, que és quan tindrà lloc el Forrestoc. Esperem que no s'hagi d'ajornar. Espero que no. Nosaltres com a DEC estarem també allà, al quiosco, estarem allà, i tindrem molts uns equis per a la DEC que vingui, perquè també hem fet una campanya...
més dirigida, no sé si ho has vist, als forns, donarem una bolsa de pa perquè la gent vagi a comprar el pa amb bolsa de tela i el llargues i el plat els hi vas amb una bolsa de tela a partir del dia 14 fins al 10 de maig.
fan un 0,05% de descompte a la barra. Això hi ha una campanya feta i el dia 14 donarem les bolses allà. Ah, molt bé. Per fer una...
per fer que la gent que faci com antigament, portem la bolsa i no portem ni paper ni plàstic. A més, es manté molt millor el pa en roba, que no passa allò ni en paper, i en plàstic, pitjor, moltíssim pitjor. Aquesta és una de les idees. Molt bé. Doncs la propera volem aquí a l'estudi. Ja tornarem a quedar...
No preocupis que ho faré i demano disculpes perquè ja dic, se m'ha passat totalment. Que ja està, ha resolucionat. Moltíssimes gràcies, un abraç a la forta. A vosaltres. Adéu.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Tenim la cadera full carregada i més de mil hores d'espill. Diuen les veus autoritzades, serà una batalla d'estils. S'apropa i em diu amb un to assassí, això no és la classe dels ànex. Creu amb la mirada, l'agrada o demana, la casa, la bomba es prepara. Creu els veus i una altra volta, tot copiat d'això entre volta. Jo m'hi torno amb un glocul, semblo un àngel que ha caigut. Creu els veus i una altra volta, tot copiat d'això entre volta. Ja tu et falta un...
Fins demà!
I ara, tal qual fem cada setmana, donem pas a l'agenda amb totes les activitats que hi haurà a la ciutat. Des d'avui fins dimecres de la setmana vinent, ens ho explica el nostre company, en Josep Casas Noves. Bon dia, Josep. Bon dia. Tornem una setmana més aquí a la sintonia de Ràdio Mollet, al Posa les Piles, per portar-vos un repàs de les activitats programades a la nostra ciutat. Des d'avui i fins dimecres 11 de març.
Comencem l'agenda amb l'exposició 8 de març, temps de cireres, a càrrec de les artistes CREA. L'expressió temps de cireres neix del seu sentit més literal, aquella breu temporada en què els cirerers ofereixen els seus fruits madurs, dolços i efímers. L'exposició es pot visitar fins al 27 de març al Centre Cultural La Marineta. Organitza Artistes CREA.
Si encara no heu visitat l'exposició Trajectòria de Manel Dobles, encara ho podeu fer fins al 15 de març al Museu Avelló. Amb aquesta mostra es presentarà una selecció de peces del pintor Manel Dobles. Fortament ha regat a Mollet del Vallès i al mestre Joan Avelló. La mostra ens permetrà conèixer el detallisme dels seus paisatges i un projecte realitzat durant la pandèmia de la Covid-19. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
També tenim l'aparador al museu, segona intervenció, Nasi Prat, fons documental que pren com a motiu principal els retrats dels governants de les sales de plens dels ajuntaments de Catalunya. Es pot visitar fins al 13 de març el Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb l'exposició de mostra commemorativa de Francesc Bas Orodea, més conegut com a Cesbas, un dels artistes que ha deixat una empremta més important a Mollet del Vallès. Es pot visitar fins al 18 de maig al Museu Avelló. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Entrem ja en el que són els actes i activitats per aquests dies. Divendres 6 de març, policia municipal als barris. S'instal·larà una carpa de color blau distintiva de la policia municipal al barri de Riera Seca, davant del pavelló, on dos agents de policia i un agent cívic faran atenció personalitzada. L'horari serà d'11 del matí fins a la 1 del migdia, ja per la tarda, de 5 a 7 de la tarda. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Vine a donar sang al Mercat Vell. Cada dia es necessiten mil donacions a Catalunya per atendre tots els pacients que les necessiten. Divendres 6, al Mercat Vell, de dos quarts de deu del matí a dues del migdia i per la tarda de 4 a 9 de la nit. Organitza banc de sang i teixits.
Programa especial Posa't les Piles, magacent matinal radiofònic especial del 8 de març. Segueix la programació a Ràdio Mollet al 96.3 de l'AFM o al web radiomollet.com. Organitza Ràdio Mollet i l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb la lectura del manifest institucional amb motiu del 8 de març. Divendres 6, a les 12 del migdia, a la plaça Major, davant de l'Ajuntament. Organitza l'Ajuntament de Mollets.
També divendres 6 tenim Directal Cívic, edició especial del 8 de març amb les bandes a Dos Passos i Round Out, formades íntegrament per dones. Serà a dos quarts de deu de la nit el centre cívic de Camp Antiquet. Organitza Amam.
Anem cap a dissabte 7 de març amb el mercadillo de segona mà de 9 a 2 del migdia a la Rambla de la Unió. Organitza l'Associació Social del Rastrillo de Parados de Mollet. Concentració i lectura del manifest del 8 de març organitzada per l'Associació de Dones Àgora. Dissabte 7 a les 12 del matí a l'entrada al mercat municipal organitza l'Associació de Dones Àgora.
Seguim amb dissabte 7 de març, 30 anys, un acte poètic de resistència. 30 anys, un acte poètic de resistència, és un recordatori, un referent de la nostra història europea del segle XX, que ens parla també de la memòria del que som.
del que volem ser, dels oblits, les crueltats i l'esperança malgrat tot. Serà a les 8 de la tarda al Teatre Municipal de Can Gomà. Venda d'entrades en línia al web molletballers.covin.com i presencialment al Centre Cultural La Marineta.
Ara anem cap a diumenge 8. Petjades de dones que han fet història. Un recorregut per recuperar la memòria femenina de Mollet. Benvinguda a la plaça Prat de la Riba amb l'actuació d'espiadimonis i castellers de Mollet. Passejada guiada a càrrec del centre d'estudis Molletans. Coenda a la sala de plens de l'Ajuntament a càrrec de l'alcaldessa Mireia Dionísio. Serà a dos quarts d'onze del matí a la plaça Prat de la Riba.
Vall de la Gent Gran, diumenge 8 de març, a dos quarts de sis de la tarda, a l'Espai Sant Jordi. Organitza l'Associació de Gent Gran de l'Espai Sant Jordi. Mollet Femme, concert. Joves artistes femenines d'escoles musicals de la ciutat pujaran dalt de l'escenari per mostrar i compartir el seu talent. Diumenge 8, a les sis de la tarda, al Mercat Vell. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Xerrada. El futur del català a Mollet. Cap a on avança la llengua? En aquesta sessió exposarem la situació de la llengua pròpia de Catalunya a Mollet i les vies per aconseguir impulsar-la entre la població. Dijuns 9 de març a les 6 de la tarda a l'Ateneu Gran. Espai de formació per a la gent gran. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
També, dilluns 9, tenim la xerrada Dones i maternitats. Dones de mullets ens parlaran de la decisió de tenir o no fills i ens explicaran les diferents opcions que han pres i els seus motius. Hi participen Maria Victoria, Baroja, Marta Gémez, Laia Montsardà i Montse Velasco. La conversa serà conduïda per Rosa Maria Securum. Serà a dos quarts de set de la tarda al Casal Cultural.
També tenim el punt lila quotidià, punt de sensibilització i informació sobre la prevenció de violències masclistes, difusió de recursos del municipi i altres materials. Dimarts 10, de 9 a 1 del migdia, a l'entrada del mercat municipal, organitza l'Ajuntament de Mollet.
Per acabar l'agenda tenim el col·loqui taller, el cos, primer territori de pau, a càrrec de la col·lectiva de mujeres refugiades, exiliades i migrades. Dimecres 11, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca Cap Molà, Jordi Soler Tura. Organitza l'Ajuntament de Moller. I fins aquí les propostes que us oferem per aquesta setmana a l'agenda.
Fins demà!
Al verte en la puerta. Nunca me di cuenta de que siempre tuviste un pie fuera. Nunca me le hiciste nada, Fadi. Y así fue.
¿Cómo me, por mi frágil? Ah, ah, ¿me estás haciendo aquí? No volverás a por mí, me quedé atrás. No sé hasta que te fuiste, eso no es lo más triste.
Bona nit
Com m'en volviar.
Hola, sóc en Pelé Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música dels anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en revisió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès.
Us convidem a fer un veure al Bar Tiqui de Ràdio Mollet, un espai on podeu sentir el millor rock. Sou el Rhythm & Blues, on parlem de la música i de les històries que l'envolten. Els divendres a les 7 del vespre i els diumenges en radifusió a les 9 de la nit.
Fem salut. Un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut els 7 dijous a dos quarts d'una del migdia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut. El racó dels animals. Un programa de rei solidària pro-animal. Posem veu a qui no la té.
Els dijous a dos quarts de sis de la tarda i els dissabtes a dos quarts de dotze del migdia. Recó Animal, a Ràdio Mollet.
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I'm saying this.
Avui, com cada dijous, en el Posa de les Files tenim l'espai del Ba de Lletra, aquest espai que compartim amb la biblioteca i amb la llibreria Lilla. De fet, que va anar a acompanyar a la llibreria, la persona que ho fa és el seu propietari, en Carles Penya, que avui el tenim via telefònica. Benvingut, Carles, com estem?
Hola, bon dia, molt bé. Bon dia. Últimament ja m'estic mal acostumant. Sí, la veritat és que sí. I no vinc a l'estudi, eh? Ja, jo ho trobo a faltar, eh? Sí, no, jo també. Perquè m'agrada tocar els llibres, olorar-los... És diferent veure't en persona? Sí, no, no, és diferent, és diferent. I jo també, i per mi també, però no hi ha... A veure si ara que passem a la primavera, doncs això...
Amb la primavera, doncs, escolta'm una cosa, mira, ja que estem allò comentant, a mi m'agradaria començar l'espai, com sé que el Carles em dirà, tria tu, doncs crec que ens has fet arribar la imatge d'un llibre il·lustrat, que és La conspiració contra rellotge.
Sí. No és un llibre il·lustrat, eh? És una novel·la. És novel·la. Tot i que la portada és així molt cridanera i un disseny així com que crida molt l'atenció. Sí.
Però no, no, es tracta d'una novel·la juvenil. Ah, doncs mira, a mi m'ha cridat l'atenció allò de dir, ai, doncs si és il·lustrada potser, bueno, encara que sigui juvenil, també està bé, no? També està bé, eh? Sí, seria per, mira, això seria per joves a partir de 12 anys, més o menys, i és una novel·la que detalla així d'aventura clàssica,
i amb un punt d'intriga. És una barreja d'aventures i intriga.
Veus, aquesta podia ser una bona recomanació, ara, i penso que just en el dia d'ahir, a l'espai que compartim amb els centres d'educació de secundària de la nostra ciutat, ens va venir a parlar alumnat de l'Escola Sant Gervasi, i parlaven d'aquesta prohibició a les xarxes socials, i hi havia un dels alumnes que comentava, jo és que estic molt enganxat, però clar, és que si no miro les xarxes, tampoc sé què fer. Doncs mira, aquesta és una bona opció.
Però, clar, això és molt... Aquesta afirmació de dir, si no miro les xarxes no sé què fer, és que això dona molt que pensar. Bé, també hi havia una altra noia que, per contra, no tenia cap xarxa social, ni tan sols tenia mòbil. Si no miro les xarxes no sé què fer. Això ens hauria de fer... Pensar. Pensar molt, perquè...
Clar, la seva manera... Perquè, clar, no és que sàpiga què fer, és que, clar, la seva manera de relacionar-se amb la gent i amb el món deu ser a través de les xarxes, també. Home, vam fer una enquesta entre companys sobre què pensaven sobre aquesta prohibició de l'accés a les xarxes als menors de 16 anys i hi havia un que deia és que, a veure, a les xarxes està la nostra vida, la nostra ànima.
Ja, ja, ja. Posa't les piles, Carles. Sí, sí. Doncs mira, aquí estem. Per combatre això, clar, el que podem fer nosaltres és una aportació misèrrima, però per tots aquells joves que vulguin fer alguna cosa fora de les xarxes socials, doncs sempre hi ha
llibres, hi ha lectures que et poden ajudar, et poden transportar i que pots gaudir molt que no està tot el sant dia mirant valls de TikTok i coses que van a mirar tot el seu moment, eh? Tampoc cal demonitzar les xarxes, eh? Però mira, jo aquest matí mateix anava pel carrer i era a l'hora que...
que d'entrada als instituts. Anava per la vorera i venien com dues o tres noies totes mirant el mòbil i una exactament que anava en el mateix sentit que jo en la mateixa direcció però en un sentit contrari i jo ja veia...
Que hi hauria una... És que no aixecava la vista del mòbil. I dic, arribarà, que estarem a mig metre i ens fotrem un cop. I hem estat a punt. Perquè tu no t'has apartat. Has dit, jo no m'aparto. La deu haver avisat que hi havia alguna cosa que s'aproximava que era jo.
i llavors ha aixecat el cap i s'ha... i això. S'ha mogut. Sí, sí. Molt bé. Escolta'm, la conspiració contra rellotge, després de... No, doncs mira, és la conspiració contra rellotge d'un autor que es diu Sam Sedman,
I el protagonista és l'Isaac... Bé, de fet, dins d'una cega es diu Isaac Turner investiga. És a dir, que és una nissaga, no? L'Isaac deu ser allà un investigador. Sí. Sí, molt bé.
Llavors, l'Isaac Tarnes és un investigador, és un inventor, és el protagonista de la novel·la Està editat per Bambú. És una novel·la, ja et dic, recomanada a partir de 12 anys, que té més de 300 pàgines, però veureu que no us espanti, perquè inclou alguna il·lustració, els marges són grans, hi ha molt diàleg...
i enganxa molt de seguida perquè té aquest punt de misteri que farà que no pugui esperar. Doncs això, el protagonista l'Isaac Turner, que és un noi jove, un adolescent, que viu amb el seu pare i el seu pare és el responsable, és el rellutger responsable del Big Ben de Londres. Sí, sí.
i una nit els rellotges s'aturen i el seu pare desapareix del campanar i no deixa cap rastre. Només deixa, l'únic rastre que troben és el seu rellotge de butxaca que està trencat a terra
i un missatge una mica misteriós, que dius, no deixa cap resta, Déu n'hi do el rastre que deixa. I llavors l'Isaac, a partir d'aquí, comença la seva carrera i aventura
per trobar el seu pare. Llavors, a més a més, té l'afegit que va seguint unes pistes que el porten pels llocs així més coneguts i més emblemàtics de la ciutat, de Londres, que això també és un valor afegit de la novel·la perquè molts d'aquests llocs són llocs que ja coneixem o per fotografies o perquè ja hem estat o pel que sigui.
de fet jo ja us deia que la portada era allò com molt impactant veig que l'Isà que està penjat del Big Ben del rellotge porta un penjoll que és un rellotge també no sé si deu ser aquest rellotge del seu pare que s'ha trobat porta un rellotge penjant i la traducció David Nelo del David Nelo que és un escriptor però conegut també de sobretot de novel·la infantil
Passem a altres propostes. Si vas perdre el cap amb Maria Antonieta, espera llegir Maria Estuart. Sí. Mira, és la biografia que va fer l'Stefan Zweig de la Maria Estuart. És un llibre que en castellà ja fa molts anys que estava traduït per l'Acantilado.
però que la versió catalana no hi era. I el públic a la segona perifèria, que ja fa un parell d'anys va fer una aposta per traduir el Maria Antonieta, també de l'Stefan Svaykel català, i que va ser, doncs, un gran èxit. I, doncs, bueno, repeteixen èxit, segur. De fet, ja és un que s'està movent amb la...
amb la biografia de la Maria Estuart, que com recordem va ser reina d'Escòcia, això cap a mitjans del segle XVI, i que va tenir sempre aquella rivalitat amb la reina Elisabet, Isabel I d'Anglaterra, que era, penseu, un rival durant...
Durant temps, perquè a més a més la Maria Estuart era catòlica i la Isabel I era el cap de l'església amblicana, que recordem que és una sissió de l'església catòlica que es va produir durant la reforma al Regne Unit. La traducció és de Joan Ferrarons? De Joan Ferrarons, sí, que és un gran traductor de...
de l'alemanya al català, perquè recorda que l'Estefani Zweig era un autor austríac de llengua alemanya. Escolta'm una cosa, Carles, que vas veure els Goya.
Sí. Sí, perquè una de les propostes és introducció de novícies i com una de les pel·lícules guanyadoras amb més golla, els domingos. Els domingos, no? Sí, sí. Doncs no sé si hi ha hagut una influència. Ara estem en una època de reivindicació d'un cert misticisme, tant amb la guanyadora com Sirat, perquè també l'Oliver Laschet també...
també reivindica una certa espiritualitat no tan ortodoxa com la de los domingos. Com la de los domingos, però sí, sí. Bueno, Sirat, jo crec que s'ha de veure, però és angoixant, eh?
Home, més que res perquè fot una... No, mitja... No, no, no explicarem. Bé, mitja no, gairebé al final, però la música... És veritat, no? Fot una ensurca, no te'l treus de sobre. Ja, ja, ja.
No direm què, però... No direm el què. No, no, perquè clar, ja es pot dir el total de la pel·li. Bueno, i Introducción de novicias. Sí, Instrucción de novicias. Instrucción, això, sí. Sí, és una... està editat per Blackie Books i les autores són l'Anna Garriga i la Carmen Òrbita, que elles tenen un podcast que es diu Les hijas de Felipe,
en el qual fan referència a vides de monges o a la vida de convents bàsicament a l'època barroca dels segles XVI i XVII. Elles de fet estan fent
fent un postdoctorat també sobre l'època, crec que en una universitat d'Estats Units, i des d'allà fan el podcast aquest, que és un podcast molt interessant, i alhora també és divertit. I aquí, Instruccions de Novícies ens mostren vides d'algunes monges d'això, d'aquesta època, del segle XVI i XVII,
i ens mostren també unes vides que estan lluny del que podíem pensar del convent com a lloc d'enclaustrament i de repressió, perquè no sempre era així, perquè...
Moltes d'aquestes monges, algunes no, que eren de família bé i les ficaven al convent, perquè eren noies descarriades, segons els cànols de l'època, però n'hi havia d'altres que entraven voluntàriament, perquè el convent era un lloc on no hi havia, bueno, excepte masculinitats, no?,
i on moltes d'elles podien dur a terme les inquietuds que tenien artístiques o intel·lectuals. O també moltes tenien unes inclinacions sexuals que dins del convent les podien dur a terme sense massa problemes. No sempre, perquè llavors també havia la Inquisició que s'encarregava de...
d'adreçar-les, però que fora del convent tenien més dificultats, també. I llavors tot això està recollit aquí, bé, vull dir, veient diferents tipus de dones que, bé, hi ha també sort la Teresa de Jesús i altres més conegudes. Està bé, està bé. Interessant. Sí, està bé. Bé, i almenys...
Sí, hi ha un cert interès pel tema, de fet, tant a través del que deies del cinema, també a través de la música, però la Rosalia també fa una reivindicació amb el seu darrer treball. I sempre hi ha un cert interès. Aquí també ho notem a nivell de...
Vendes de segons quins llibres. Ah, clar, no, no, no, sí, sí, tot són tendències. Sí. Igual també a través de les xarxes que criticàvem abans també influeixen. Sí, també, sí, no, home, clar, és que aviam, parlem dels joves, però tots estem influeix per les xarxes, vull dir, jo també no m'excloc perquè tenim les xarxes d'aquí de la llibreria i
I, clar, i per persona de temps, perquè, clar, ja estan fetes també perquè t'enganxin. Has vist com ho has dit? Persona de temps, pers. Clar, és que és temps totalment perdut. Hi ha gent que et diria guanyat. No, no. Perdut. Aviam, jo crec que en alguns aspectes és interessant, perquè, clar, també t'assabentes de coses, perquè, clar,
Ells ja saben a qui s'adrecen i segons el que tu vagis mirant, doncs clar, ja et van donant continguts que a tu t'interessen, no? Però clar, és que és droga dura perquè... Doncs anem per la darrera proposta que ens has fet. No sé si és droga dura també. És d'una periodista, la Leila Guerriero, no? Guerriero. Guerriero, sí. Que parla de los suicides del fin del mundo. Del fin del mundo, sí.
L'Aleira Guerriero és una periodista argentina que és molt coneguda aquí al nostre país perquè ha aplicat molts llibres, a més a més, també ella és col·laboradora de diferents mitjans, escriu amb
habitualment periòdicament al país, llavors també col·laborar a la SER, fa una crònica setmanal, i bé, també és una dona que ve molt per aquí, no? Sí. Aquest és dels primers llibres que ella va publicar, i ara Anagrama l'hi redita, perquè aquest llibre el va escriure, va ser publicat l'any 2005.
I ella sempre fa, és periodista, però fa un tipus de... Els llibres que fa sempre tenen un trasfons, bueno, parteix d'un trasfons periodístic, però literàriament estan molt ben treballats. O sigui, no són cròniques...
pures i dures d'aconteixements o de fets puntuals, sinó que ell els fa com un periodisme molt literari. Llavors, aquí, el llibre aquest, entre els anys 90... És un cas real d'una població argentina, del sud d'Argentina, que es deia Les Heres,
que estava en plena al desert de la Patagònia i allà va arribar el ferrocarril i l'Estat va començar a fer explotació de petroli. Però això no va durar gaire i en el moment que aquesta...
prosperitat es va acabar perquè van privatitzar la petroliera i perquè allò va començar a perdre interès. Els habitants es van acabar que no tenien manera de...
Tots els seus ingressos econòmics van caure en picat perquè vivien sobretot a l'explotació petrolera i allò es va acabar. I llavors va passar que això que entre l'any 97 i el 99 hi va haver 12 joves molt coneguts que es van suïcidar.
I llavors ella es va assabentar d'això i va anar fins allà i va anar fent entrevistes a gent per veure quin va ser el motiu pel qual es van produir tots aquests suïcidis de gent jove. I va entrevistar a família, mares, germanes, amics...
a gent del poble, professors, per fer una mica de reconstrucció de la vida d'aquests joves i per què els va portar aquest final tan dolorós. Carles, has vist? Se'ns ha passat el temps.
Bueno, aquestes són les propostes que ens ha fet en Carles Penya. Evidentment, si us heu quedat amb les ganes de saber-ne més, de tafanejar, d'olorar, de tocar, passeu-vos per la llibreria Lilla, l'Avinguda Llibertat, i pregunteu per aquests llibres o per d'altres que trobareu. Si esteu cansats de xarxes i allò de perdre el temps amb la xarxa, doncs sempre ho podeu guanyar llegint un bon llibre.
I tant. Carles, com sempre, moltíssimes gràcies. A veure si recuperem els bons costums i ens veiem aviat allà pels estudis. Sí, jo també ho espero. Que vagi molt bé. Gràcies. Un abraçada. Adéu-siau.
You lost me, you wasted, you caused me. I don't want you here messing with my mind. Spitzing in my eyes and I still see. Try to keep me down, I'm breaking free. I don't want a part in your next phase. Someone needs to tell you this is it.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Dir que demà el Posa't les Files serà dedicat al Dia Mundial Internacional de les Dones del 8M. De fet, demà us parlarem d'equitat. Serà un programa especial que fem amb col·laboració de la Regidoria de Feminisme de l'Ajuntament de Mollet i, com dèiem, us parlarem d'equitat i tindrem persones que ens explicaran la seva experiència en el dia a dia.
Tot això serà demà. Tingueu una feliç jornada. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!