posa't les piles.
Hola, molt un dia, si heu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Pòsat les Piles, rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és Ràdio Mollet i que és la vostra. Avui, al Pòsat les Piles, us acompanyem en Josep Casasnovas i en Mabalea, que farem en aquesta jornada. Convidarem la nostra companya Carla Ramos, que també ens faci cinc cèntims de l'actualitat, una actualitat que ve marcada, ja ho sabeu, per aquesta alerta,
per forts vents que afectaran, està previst fins a les 8 del vespre a tot Catalunya. Avui és una jornada per escoltar la ràdio, perquè una de les recomanacions és restringir la mobilitat, així que si esteu a casa una molt bona opció és escoltar Ràdio Mollet, perquè així estareu assabentats de tot allò que passa a la nostra ciutat.
Parlant d'allò que passa a la nostra ciutat, avui tenim un personatge o una persona, com vulgueu dir-li, que ens visita, que ve del segle XIX, s'estava dient, allò, doncs, sí, sí, és un personatge històric de la ciutat, i és que avui a l'espai de l'entrevista tenim el Manyó, el Manyó de Mollet, amb ell conversarem...
de com està vivint aquest Carnaval 2026. A més a més, amb aquest vent, no sabem si tenia previstes activitats en el dia d'avui, que s'han vist allò anul·lades, precisament per aquesta alerta, però demà té activitat i dissabte també, ens ha dit. Això que ho comentarem amb ell tot seguit. I després, què més tindrem?
Doncs tindrem l'espai que compartim amb les entitats veïnals. Avui serà la presidenta de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri de Lourdes, la Maria Ortega, la persona que ens acompanyarà. També tindrem l'agenda, no només del cap de setmana, sempre us ho diem. L'agenda del Posa't les Piles va de dijous a dimecres. És a dir, que tot el que succeeixi a la ciutat fins dimecres vinent quedarà recollida
A l'agenda i per acabar tindrem l'espai del Ba de Lletra. Avui ja sabeu que aquest espai del Ba de Lletra el fem des de la biblioteca Can Molà i també amb en Carles Penya. Avui toca biblioteca, així que serà la nostra companya Carla Ramos la que es trasllada fins a la biblioteca i ens ofereix aquest espai del Ba de Lletra comentant el fons de llibres.
que tenim en aquest equipament fantàstic de la nostra ciutat, que avui està tancat, eh? Avui està tancat precisament per aquesta alerta de força vents. Bé, tot això en el dia d'avui el posa les files. Comencem.
Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. Hem arribat bé? Hem arribat bé, ho comentava, que es notava que la gent s'ha quedat a casa, que hi ha menys moviments perquè hi havia molt pocs cotxes circulant aquest matí. Sí, certament aquesta recomanació que tothom que pogués teletreballar optés per aquesta possibilitat, també depèn de la tasca que desenvolupis i les empreses si et faciliten o no,
al poder agafar aquesta opció. Nosaltres hem arribat bé i intentarem informar-vos al llarg de tot el dia d'allò que passi a la ciutat com ara, les mesures que s'han emprès. Sí, definitivament des de l'Ajuntament de Mollet ahir ja ho anunciaven, que hi haurien aquestes mesures i és que s'ha activat el Pla Municipal de Protecció Civil en fase d'alerta per la previsió de fortes ratxes de vent durant les properes
Hores, període de risc, recordem, és fins a les 8 d'aquest vespre. El Comitè d'Emergència de Protecció Civil ha pres les següents mesures preventives per garantir la seguretat de tothom. Aquestes mesures són el tancament dels centres educatius, que restaran durant el dia d'avui sense activitat lectiva. També s'ha suspès tota l'activitat esportiva i s'han tancat les instal·lacions esportives municipals. D'igual forma, han quedat suspèses les activitats en parcs i espais naturals.
L'Oficina d'Atenció a la Ciutadania i els serveis socials funcionen amb serveis mínims. Les brigades de jardineria i obres resten activades per atendre incidències. S'han tancat parcs municipals i àrees de jocs infantils, la deixalleria i la biblioteca de Can Mola Jordi Soler Turà i les terrasses de bars i restaurants. Els centres cívics i culturals estan oberts però sense activitat.
Es demana a la ciutadania que extremi les precaucions, eviti desplaçaments innecessaris i segueixi les indicacions dels serveis d'emergència. Així que avui, doncs, a precaució, sobretot quan s'hagi de sortir pel carrer també. Ahir donaven, doncs, algunes pinzellades de què fer si ens quedem a casa, com doncs a baixar finestres o del que tinguem, doncs, en els balcons o terrasses que pugui sortir volant, doncs, també...
guardar-ho, si sortim pel carrer, vigilar les zones per on passem i estar sempre alerta al nostre voltant perquè no ens caigui res a sobre, bàsicament. I la recomanació que fem des d'aquests dimecres profons és que poseu la ràdio. També. A més, demà és el dia mundial de la ràdio, doncs escolta'm ja, avui, si esteu per casa o no, o simplement agafeu el cotxe, també és una manera d'estar informats.
Molt rebé, Carla, més coses. Parlem de tradició i és que avui, dijous 12 de febrer, és dijous gràs o dijous llarder, una data que marca l'inici del carnaval. Avui, per tant, la coca de llardons, la botifarra d'ou i la truita són els productes gastronòmics per excel·lència, els quals guarniran les taules. Hi ha qui segueix la tradició i hi ha qui aprofita avui dijous gràs per comprar llardons.
aquests productes típics i gaudir de la gastronomia. Com dèiem, una de les protagonistes del dijous gras és la botifarra d'ou i a la cancel·laderia Bartalot del mercat municipal de Mollet. La Marta Pasqual ens explica que ells produeixen les botifarres com ho feien els seus besavis.
Doncs sí, sí, segueix la tradició, es fa exactament igual que els meus besavis, fem la mateixa recepta de la mateixa manera i s'espera vendre bastant a botifarrador com els últims anys i sempre seguim igual.
Hi ha establiments, com el que comentàvem ara, que segueixen la tradició i d'altres que opten per innovar, com és el cas de la xarcuteria Grau Vila, també del mercat municipal de Mollet. En el seu cas, més enllà de tenir la botifarra d'ou clàssica, aposten per altres varietats, que inclouen la botifarra amb sobrassada, amb ceba caramelitzada i formatge de cabra, o bé amb calçots. Aquestes varietats les ha comentades la Margarita Caballero, propietària de la xarcuteria.
N'hi ha de moltes coses perquè les fem de calçols, de carxofes, de parmaçà, sobreassada, la normal també, amb ceba i formatge de cabra.
La botifarra, com dèiem, una de les protagonistes de Dijous Gras, però no és l'única, perquè els més gulosos també podran gaudir avui de la coca de llardons. Per tant, ja sigui comprant botifarra d'or, coca de llardons, o bé cuinant una truita. La tradició de Dijous Gras continua present en la nostra societat, sense aquest component religiós, però simplement per continuar gaudint de la gastronomia.
De fet, nosaltres hem d'agrair al nostre convidat en Manyó, que ens ha portat allò coca de llardons. Està boníssima, eh? Jo ja l'he tastada, jo no m'he pogut resistir. La Carla ha dit, jo me l'espero per després, però jo he pogut allò, no? Venia de gust, està boníssima.
Així que avui, coca de llar. Moltíssimes gràcies, Carla. Estarem amb atents a l'informatiu a partir de la 1. Ara anem a saber precisament de la previsió meteorològica. Ens han dit allò que cap a les 12 començarà a baixar aquestes ventades, tot i que es manté l'alerta fins a les 8 del vespre. Però qui entén més del temps és en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, un temps que avui estarà dominat pel vent. El més fort entre les comarques de Tarragona i Barcelona. També als cims del Pirineu, un vent que fins ben entrat aquesta tarda anirà xiulant amb ganes. Molta precaució, sobretot, a l'àrea més poblada del país, que és on aquest vent serà més insistent, més fort i també més extens. S'endurà els núvols, per altra banda. Avui serà una jornada sense pluges. A diferència d'ahir, tindrem un dia més aviat assolellat, amb alguns núvols pentinats per aquest vent i poca cosa més, i la temperatura que baixa un palet, però en qualsevol cas la tarda...
tornarà a ser molt agradable. Una altra vegada fregarem els 20 graus de màxima, per exemple a la costa o a gran part de les comarques de Tarragona. N'estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Separats tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fosc els deuners amb volants. Un camell fa l'agost a l'estació de Sants. Ex-molingues reciclats disfressats de runners, periodistes, camats que viuen de fer banners. Arriban a Ciutat Vella cantadors que ja no canten. I a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten aturats. Amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres. Jubilats que maniobren policia, un carreró ara perdut.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida
Està bé, està bé, avui en el Posa les Piles no ens visita Carna Molles, però ens visita un personatge històric de la ciutat, és Sant Manyó. Ella ens deia, bé, vint del segle XIX. Sí, sí, del segle XIX, molt bé, aquí estic molt bé, m'ha encantat d'estar aquí un altre any. És el més gamberro, eh? Sí, una miqueta. És el personatge més gamberro del Carnaval de Mollet. Tinc aquesta fama, sí, sí. Escolta'm una cosa, et farem aixecar.
Em fareu aixecar, per si no se'n veu per la ràdio. Ja, però és que portes uns picarons, que volem que sonin. Això el tècnic estarà content. Estarà content, ja.
Que fantàstic. Se sent, no? Se sent, se sent. És que porta un vestit tan xulo. Home, clar, m'he engalanat perquè és carnaval. Molt guapo. I hem d'estar ben guapos i ben guapes. Escolta'm una cosa, Mañó, ens estàveu dient, el Mañó ha vingut acompanyat al José López. Molt bon dia, José. Bon dia. És el meu secretari. Forma part de la comissió Mañó, és el community manager. Ens estava dient allò community manager de tantes coses, de tantes històries. Sí, sí, està a tot arreu.
Llavors, està Comissió Manyó, però també com és president de Geganters... Ai, és veritat, felicitats, que no t'havia felicitat. Felicitats. També el preguntarem perquè crec que hi ha un dia d'aquests, no?, el dissabte, que heu de coincidir. El dissabte ens trobem, sí, sí, i tant. Heu de coincidir. Bé, ens trobem, si ens deixa el temps, perquè tal com està la cosa, potser ens emporta el vent o potser ens plou, estarem atents, mirarem el cel a veure què passa. Escolta'm una cosa, avui tenies activitat...
No, avui no. Avui no. Avui jo tenia previst quedar-me a casa i menjar amb botifarrada o truita de patates i coca de llardons fins que em quedés inconscient. Però, bueno, em veu convidar a la ràdio i dic, doncs vinc a la ràdio primer i després ja menjaré fins quedar-me inconscient. Bueno, ens has portat coca de llardons. Sí, home, clar. Està boníssima. Del forn de pa i pastisseria a Prat.
Boníssima, boníssima. Boníssima, molt rebé. Escolta'm una cosa, vas arribar, allò, junta amb en Carnestoltes, i vas participar del Barraló 2026, allò que deia amb allò la festa més gamberra del Carnaval, amb uns barsots...
Sí, amb un pregó alternatiu, perquè el pregó que fa el carnestoltes està molt bé, però ja ens el sabem i és el mateix de cada any. Llavors, des de la Comissió Banyó vam dir, escolta, per què no fem un pregó nosaltres i expliquem les coses que nosaltres volem explicar i ens queixem de les coses que ens hem de queixar i critiquem a qui s'ha de criticar, que també és una part del carnestoltes, la crítica i la sàtira que a nosaltres sempre ens agrada fer-ne. Llavors vam empescar això del pregó alternatiu...
la Constitució de la Rauxa, que són aquests manaments de Carnaval, també una mica reivindicatius, i sí, allà vam estar, al Parc de Cap Molar, molt divertits, amb les Bart i amb la gent de Torrats. I escolta'm una cosa, aquests personatges que també t'acompanyen, el vell i la vella, els diablots, què?
Van allò costat, sí? Sí, la majoria del temps. De vegades també van a la seva i els hem d'anar replegant. Però sí, sí, home, fa molts anys que ens coneixem. Pensa que ells ja formaven part del Vall de Gitanes, allò que dèiem del segle XIX, ells ja hi eren també amb mi.
Anem a explicar jo aquesta història. Qui era en Manyó? O qui és ara? No sé, també ara s'ha evolucionat amb el temps, no? Home, sí, una mica sí. La primera referència escrita que tenim del Manyó és l'any 1884, i en Vicenç Plantada, que era un historial,
explica que a la ballada del Vall de Gitanes de Carnaval d'aquí de Mollet hi havia els Diablots i els Vells, que són uns personatges del Vall de Gitanes, que n'hi ha a tots els pobles del Vallès on hi ha Vall de Gitanes, pràcticament, però aquí a Mollet concretament teníem el Manyó, que era en Joan Puig del Puigdomena, que era un pagès i veí del poble, que es vestia d'arlequí de color groc i vermell i anava saltant i obrint la comitiva del Vall de Gitanes i que era molt celebrat pels versots i per les sàtires que deia i que s'inventava.
I aleshores, l'any 2017, la gent de les Bardensaire i una colla de gent festera i una mica inconscient van decidir recuperar aquest personatge del Manyó perquè tornés a formar part del Carnaval de Mollet i a portar una mica aquesta part més crítica i més gamberra.
De fet, l'any vinent fareu 10 anys. Sí, l'any vinent fem 10 anys. És veritat, és veritat. Fareu alguna festa grossa, eh? No sé si el comunit i manager ja deu estar pensant alguna... Ja estem preparant diverses idees per l'any vinent. El que passa és que sempre ens passa el mateix, que ens diem, ah, no, queda molt per carnaval, ja farem a vi després, arriba i ja no tenim temps de fer res perquè se'ns ha fet tard. Aquest any farem una mica més de previsió, si de cas.
Va ser-hi al Parc de Cap Molar i demà hi seràs al Mercat Vell. Sí, demà participem en l'acte de Torrats. Sí, que està molt bé també pel públic infantil. Nosaltres també ens agrada adreçar-nos a tots els públics, eh? Pel públic infantil, però també ens adrecem molt al públic a d'Uli Jove. Però bueno, sí, aquest acte és infantil. I després, a la tarda...
després de l'acte de torrats, allò com qui no vol la cosa, pot ser que passi alguna altra cosa. Pot ser. Pot ser. Potser a les 7 de la tarda. Això havia passat alguna vegada. Potser als 4 bancs. Pot ser que passi alguna cosa. Jo no puc dir res més, perquè tampoc ho sé, però potser passa alguna cosa.
Estigueu atents a les xarxes perquè potser arriben més informacions i ja està, fins aquí podré llegir. Molt bé, doncs estarem amb atents. El dissabte deia que us trobàveu amb gegants, anireu al mercat, deia el Manyó. Tot depèn del temps. Avui diuen... No, bueno, diuen, no, ho notem. Hi ha alerta per vent.
Demà sembla ser que haurà de ploure. Diuen que arriba aquesta borrasca Nils i que plourà, que portarà aigua. I dissabte torna a fer vent. Jo no sé, clar, quan ho hem dit, en José López, nou president de gegantés, nou president... Quina il·lusió que fa, eh? Se'ns ha fet gran. No sé si deu estar patint per portar els gegants al mercat o com anirà tot això.
Bueno, una miqueta sí, perquè al final ja vam patir per Sant Vicenç, que no vam poder gaudir com volíem. I aleshores, doncs, ara aquesta de Carnaval, que també és una trobada especial per nosaltres, és una sortida especial, perquè també els gegants surten vestits de barraló. Ai, guapíssims. Suntem guapíssims, a mi m'encanta.
A més això, acompanyem el Carnestoltes, acompanyem la Comissió Manyó, i aleshores és un dia molt maco on també els nostres músics jueixen molt i també volem acabar amb això, amb els gegants ballant pels carrers fins a aquesta escudella del Casal, i aleshores esperem que el temps s'acompanyi i puguem acompanyar el Manyó, el Carnestoltes, el vei a la vella i amb els músics.
Perquè si no és amb els gegants, amb gegantons, sortiríeu igual. Ho dic jo perquè m'imagino que és diferent, no? Allò, els gegantons deuen tenir més equilibri que no aquestes figures tan gegantines. Bé, és una opció que es podria mirar. És una opció que es podria mirar. Sí que això, eh? O sigui, sigui com sigui, esperem... O sigui, jo crec que sí que sortirem. O sigui, els nostres músics ja estan preparats per posar música en el mercat municipal i fer guesca i disbauxa allà amb els paradistes. Tant.
En Manllón s'ha dit que avui s'havia reservat per menjar botifarrador, per menjar feb truita i totes aquestes coses, però clar, el dissabte, a dos quarts d'onze, i serà al mercat municipal, jo no sé si aprofitaràs també per passar per aquestes parades, tastar una miqueta i després l'escudella del casal anar-la també a tastar.
Clar, el recapte, hem de fer el recapte. Els vell i la vella i jo mateix anem a fer el recapte per l'escudella. Anem parada per parada perquè ens donin alguna coseta per engreixar l'olla. I després fer un bon dinar, que és el que toca. Per carnaval, menjar molt i fer molta festa. Molt rebé. Escolta'm una cosa, i més enllà de ser-hi demà al Mercat Vell i el dissabte al Mercat Municipal, aquí...
La comissió Manyó s'acomiadarà ja per l'any vinent o com va, tot plegat? Deies que el vell i la vella encara aniran a plorar. Sí, ells sempre van a l'enterro de la sardina perquè ells són molt sentits i ells això... Bueno, són grans, llavors aquestes coses com que els agrada també anar d'enterro, tal, així mira, no surten i fan alguna cosa. Però sí, és que saps què passa? Que jo crec que el dissabte farem tanta festa a la nit que ja estarem de ressaca fins l'any vinent i llavors jo crec que ja no em llevaré.
Ja fins l'any que ve. Però hauràs de pensar aquest renaixement com el faràs, no?, tenint en compte aquest desè aniversari. I tant, i tant. De la teva tornada a la vida. A veure què fem, ens haurem d'inventar alguna cosa, no? Alguna cosa grossa, així. Fa temps que no la liem gaire, eh? I tant. Últimament estem poc punquis.
Havíem fet diversos actes, havíem fet el barraló de nit, havíem fet el dijous clandestí. I tant. Aleshores, doncs, estem pensant a veure de recuperar algun acte antic o d'inventar-nos un de nou. Sí, a veure, alguna cosa fareu. Alguna cosa grossa ja veurem. Perquè, clar, en aquest pas del temps, allò quan es recupera el manyó, no sé...
Es recupera perquè s'havia fet... Abans ho estaven comentant, no? Des del Centre d'Estudis Molletans es va fer un número especial dedicat al Carnaval. Sí, monogràfic. Un monogràfic que va ser allò com un esclat també d'orgull de ciutat, allò de dir, tenim allò un Carnaval com cal i potser no li donem allò el valor que té. No sé si el Manyó ara també participa, evidentment, del Vall del Barraló, no?,
Sí. Del que no participem és de l'exposició aquesta que han fet a Portugal. No ens hi han convidat? No s'han convidat, eh? No, no sé. Bé, es va perdre pel correu la invitació, però no ens va arribar res. Bé, no passa res. Quan arribi l'exposició aquí el 2027 o així, ja passarem a veure-la. Però ja ens hi colarem d'alguna manera, però... Home, pensàvem... No ens van dir res, em va saber greu. Bé, mira, coses que passen, coses que passen. Doncs sí, sap greu. Suposo que és una de les queixes dels barçots, no? Sí, i tant, i tant.
L'Enriqueta estava molt disgustada a ella perquè a ella li feia il·lusió anar a Portugal. Pobreta, el més lluny que ha anat és a Martorell, li feia il·lusió a visita a Portugal. Però, bueno, una altra ocasió serà, el que hi farem. El Manyoa, ara que comentes això que no havíeu rebut des de la comissió Manyoa aquesta invitació, la relació amb l'equip de govern, amb la regidoria de cultura, és a dir, us tenen en compte a l'hora de programar?
Home, és que jo penso que aquesta setmana la regidoria de cultura ben poc cada dia. Aquesta setmana van al carnestoltes, no? Doncs nosaltres fem el que ens dóna la gana. Clar, nosaltres no som una entitat, com podria ser la Colla Gegantera o com podria ser Murat. Nosaltres som una cosa que ens ajuntem només per carnaval. Som una gent que ens estimem molt la festa i que ho fem d'una manera voluntària i dintre del que podem. Però no tenim tampoc una estructura. No hi ha ni un president, ni una junta, ni una assemblea. Anem fent...
una mica com podem, sobre la marxa, com ens dóna la gana. Tenim entitats i associacions que ens ajuden, com l'Esbard en Saire, en el seu moment la Tremolla, la Colla Gagantera també es dona bastant de suport, i així anem fent, però som un comando, gairebé, som un escamot.
Escolta'm una cosa, el que hem de dir és que el vestit és molt guapo. Gràcies. Tu també vas molt guapa, Emma. No, però de veritat, eh? Estàs? I aquesta màscara? Doncs no sé qui l'ha pintada i tal, però també. T'afavoreix molt, eh? T'afavoreix molt. Gràcies. La meva màscara és una màscara d'art l'aquí.
L'Arlequí és un personatge de la Comedia dell'arte italiana, és un tipus tradicional, i és una màscara que durant molts segles havia estat inclús perseguida i censurada perquè també tenia la llengua molt llarga i deia molt les veritats. Per tant, jo crec que em queda bastant bé per això, perquè jo a mi també m'agrada de vegades xerrar més del compte. Tenim una figura de l'Arlequí. Sí, i tant. Ens agraden els arlequins aquí amb ullets. Clar, i tenim una altra també dintre de la casa museu, del Museu de Balló, hi ha un altre arlequí.
I el nostre carnestoltes, a la seva manera, també és una espècie d'erlec. És que teniu allò... aneu molt conjuntats. Sí, som cosinets germans, no? Sí, no sé si aneu allò al mateix sastre. Però jo vaig ser primer, eh? Perquè ja, en Vicenç Plantada, ja quan parlava de mi, ja deia que anava vestit d'erlec i de groc i vermell. Però no entrarem aquí en qui va copiar aquí. El vestit del senyor carnestoltes és d'en Fabià Puigcerve i és preciós, és una meravella i ens l'estimem moltíssim. Però sí, jo vaig ser abans. Però, escoltem, no et fa ombra, eh?
No et fa ombra. A veure, no em fa ombra. Ell és el rei, òbviament. Ell és el protagonista de la festa. Però crec que també intentem adreçar-nos a públics diferents. Saps que m'adonava l'altre dia, que sempre diem el rei
I sempre es diu que en Carnestoltes a Mollet no té gènere. És veritat. No? I sempre diem el rei. Sí. I per què no li diem la reina? Ah, doncs li podem dir la reina, eh? No. T'agrada més la reina? Clar. Doncs li diem la reina. La reina. Ja està, la reina Carnestoltes. La reina Carnestoltes. Clar que sí. Clar, no? Sí, sí. Sí o no? És que l'altre dia ho pensava, dic, i per què diem si no té gènere?
Clar, jo fins on jo sé, a sota del vestit del carnestot, s'hi han ficat tant homes com dones, eh? Ahà. O sigui, de fet, gent de tota mena, i de totes les edats, i de totes les procedències, vull dir que...
Del Manyó, no, no. Del Manyó, no ho sé, no ho sé. Hauria de mirar l'històric, eh? Sí, crec que alguna noia s'ha posat la meva màscara en algun moment, eh? Els vells i la vella i els diablots sí que hem fet de tot, eh? Aquest any el Manyó el tenim verbut, eh? Sí, aquest any verbut. És que fa molt de fred, llavors així m'abrigo. Molt bé. Escolta'm una cosa, des de la comissió Manyó, què diem allò a la ciutadania en un dia com avui, dijous, gràs?
Bé, primer que vigili amb el vent perquè fa molt d'aire, i després que disfrutin de la festa, que avui és un dia gran, que avui és un dia de celebrar, que si no podem anar als pinatons a fer el berenar de la truita el fem a casa, però que ens ho passem bé, que és carnaval, que hem de fer festa, i el que jo sempre dic, preneu el carnaval, feu-vos vostre la festa, no sigueu només espectadors i participeu, que és molt més divertit.
I una cosa, el Manyó, no sé si el veureu a la rua, però podem jugar allò a... D'on està Wally? Doncs a veure si trobeu el Manyó. Busqueu-me, a veure si em trobeu. Si no, allò ja sabeu, cites obligades demà al Mercat Vell i serà. I el dissabte al matí al Mercat Municipal i també a l'Escudella del Casal Cultural. Farà vent, diuen, però ja miraran la manera de ser-hi. De no sortir volants. Exacte.
Doncs podreu veure el Manyó, el vell, la vella i els diablots. I tant. Que vagi molt bé. Manyó, gràcies per la visita, gràcies per la coca i a gaudir del carnaval. A gaudir del carnaval. I la disbauxa. Vinga. Adéu-siau. Adéu.
Now all at once it's you, it's you forevermore I have never been in love before I thought my heart was saved
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Benvingudes i benvinguts en aquest espai en què donem veu a les diferents associacions de veïnes i veïns de Mollet. El dia d'avui és l'associació de veïnes i veïns del barri de Lourdes la que ens acompanya, en concret, la presidenta de l'entitat, que és la Maria, la Maria Ortega. Benvinguda, Maria, com estem?
Pues bien, de momento estoy bastante bien, a ver si podemos solucionar cosillas que tenemos, pero bueno, pero voy bien. Tú estás B y la asociación también está B, Viento en Popa. Sí, por unas cosas sí y por otras cosas no, porque ya estamos preparando lo de la fiesta y unas cosas y otras, y bueno, eso siempre tenemos algún problemilla, pero bueno, esperemos que lo podamos solucionar.
La fiesta, la que hacía Par Sant Joan, que son cuatro días de fiesta habitualmente, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y qué problemilla tenéis? Bueno, pues alguna cosilla que tenemos pendiente, bueno, con el ayuntamiento y con otros papeles y cosas, pero bueno, esperemos que todo se solucione. Yo lo que quiero principalmente es que, a ver si el ayuntamiento me hace caso y me arregla un poco el centro, que...
que tenemos unas cortinas y unas cosas que dan pena, pero bueno. Que vosotros... Es en el centro cívico de Lourdes, ¿no? Sí, sí, sí, sí. Pero bueno, ahora hay bastantes actividades, hay pintura al óleo, hay zumba, hay yoga, hay bastante sevillana. María, si no recuerdo mal, la última vez habías comentado que se habían incorporado personas así, más jóvenes, con ganas de hacer... ¿No? ¿No?
Sí, sí, sí. Pero claro, estas personas, sí más jóvenes y eso, tienen ganas de hacer cosas, pero que no están preparadas para... Bueno, no están o no quieren, porque yo eso tampoco no lo puedo decir, pero que...
Que no, que si, como algunas veces no me mandan conserje, es por poner un ejemplo. No me mandan conserje, pues voy yo, voy a alguna de mis compañeras, ¿no? De la Tere o la Carmen. Pero los demás no, dicen que no, que no pueden estar allí toda la tarde sin hacer nada o cogiendo el teléfono y esas cosas. Y bueno, y cositas así que no están...
O no quieren, mejor dicho, no están para hacer según qué cosa. O cuando me piden para que haga alguna entrevista o alguna cosa, tampoco no pueden venir. Porque ha venido el Juan algunas veces, pero ahora tiene faena por otro lado, aunque esté jubilado, pero no puede venir. Pero hay otras personas que no, que dicen sí, sí, sí, sí, a la hora de la veda, pues no.
María, cuando hablamos del barrio de Lourdes tenemos como dos temas. El tema de la Riera, que nos gustaría saber cómo está, y el tema del aparcamén. Sí, sí, sí, sí. Eso es prioritario, pero bueno, es que ya estamos tan cansados, tan cansados de decirlo, tan cansados, que ya no sabemos cómo hacerlo ni cómo decirlo.
Porque no nos hacen ni puñetero caso. Los aparcamientos es una odisea. Y más cuando están así los mozos de escuadra. Y yo también comprendo que si tienen un piso alquilado tienen derecho a aparcar en la calle. Y yo eso lo comprendo. Pero lo que no entiendo es que si tienen los aparcamientos de ahí de los mozos...
El aparcamiento ese tan grande que tiene, lo tienen vacío y aparcan aquí, porque si vienen por el lunes o el domingo por la tarde y ya no se van hasta el viernes, pues todos esos días podían tener coche allí. Digo yo, ¿eh? Bueno, yo y todos mis compañeros, pero bueno. Pero claro, lo dejan aquí toda la santa semana, pues estamos todas las santa semanas sin tener para aparcar en ningún sitio.
Sí, claro. Una cosita, María. Dime, dime. La riera ya es una odisea de todo este tiempo que ha llovido y hasta muchas veces arran, arran, que casi se desborda, pero bueno, hacemos fotos, lo mandamos al ayuntamiento, lo mandamos, pero bueno. Y yo eso es lo que más miedo me da, la riera.
María, una cosita. ¿Ha mejorado la movilidad en el barrio con la puesta en marcha de la línea 2 del autobús que ahora tiene siempre para en el barrio de Lourdes? Pues sí, la gente está más contenta. En ese aspecto sí, la verdad. En ese aspecto está la gente más contenta de que hay más autobuses y principalmente de aquí casi directamente a los puestos. Eso sí.
Yo solo lo he cogido una vez, pero las personas que tienen más costumbre de cogerlo, pues la verdad que dicen que va muy bien, que están más contentos. Eso sí. Pero mira, la riera cuando la ves tan atascada de basura y de cosas, y que no la limpien con lo que está lloviendo, pues la verdad que algunas veces yo, bueno, nos ponemos muy nerviosos, porque personas que viven allí tan cerca de la riera...
Pues la verdad que es un peligro, es un peligro. Y María, el tema de los contenedores inteligentes, ¿qué tal? Eso parece que se va armentando y la gente, pero eso es que ahora tienen más los horarios que ponen que están de verdad abiertos. Pero hubo una semana o siguiente que no...
De que no iban bien, no iban bien porque querías ir y decías que ya no era la hora de abrirlo y cosas así. Ahora parece que va bien, también. Yo cuando, otra vez cuando me llamaste esa, dije, digo, es que no van bien porque es que según a qué hora va, me dice que está cerrado. Pero ahora sí, ahora no se ve tanta basura en la calle. ¿La gente se comporta? Sí. Sí.
Sí, al principio la verdad que quemaron contenedores y todo eso, pero ahora llevamos unos meses de que no, de que todo está más normalizado y que eso va bien. Se ve menos basura en la calle, digamos, fuera de los contenedores, aunque hay algunos que todavía lo dejan fuera, la verdad.
El que recicla, reciclaba antes y recicla ahora. Y el que es follonero, que quiere tener basura en la calle, lo deja en la calle. Y no sé si tienen tarjeta o no tienen, pero yo lo que sé es que dejan la basura en la calle.
Pero claro, en lugar de haber tres bolsas y una, pues bueno, algo hemos ganado. Y una cosita más, ¿cómo está el grupo de playback de aquí del barrio de Lourdes? ¿La década de los sesenta?
Pues bueno, todo se ha normalizado un poco y todo está bastante bien. Ya estamos ensayando para mayo. Para el programa del Parmol Sainz. Sí, y ya vamos bastante bien. Ya tenemos la canción escogida y ya estamos ensayando bastante en serio. Y supongo que todo...
Va bien. El año pasado estaba la cosa un poco rarilla. ¿Estaba revuelta? Sí. ¿Y eso? Pero este año ya, digamos, las tres personas que entraron nuevas parece que están más normalizadas y todo va bastante bien, la verdad. Así que bueno. Bueno, y tenéis que celebrar asamblea, ya la habéis celebrado, no sé si tenéis que renovar la junta...
Pues tenemos que hacer otras cosas, que es de lo que yo te venía a decir antes, tenemos que hacer otras cosas antes de renovar la junta, porque hemos tenido unos problemillas con eso, pero bueno, ya estamos en ello y todo normalmente nos ha dicho el del ayuntamiento que todo se arreglará. Así que estamos esperando para que a ver si todo se arregla y eso, porque antes de hacer nueva junta, pero bueno...
Hemos hecho no hace mucho y la gente no está preparada. Bueno, que no quiere. Pero María, cuando dices esos problemillas algo se arreglará, ¿te refieres a eso que nos comentabas del centro, que las cortinas o a qué te refieres? No, no, no. Aparte de eso hay otras cosas. Pero bueno.
Como estamos en ello, para arreglarlo no quiero comentar nada porque hasta que no esté todo solucionado no voy a decir nada, pero que todo va bastante bien, sí. Y que las cortinas y todo eso y la luz, que hay muchos fallos últimamente y cosas así. Bueno, por lo que comentas, comunicación con el ayuntamiento sí que hay.
Y a lo mejor no se arregla al ritmo que os gustaría, pero que por ahora os vais entendiendo. Sí, por ahora, bueno, no hacen caso y están en ello y están mirando a ver todo lo que se puede arreglar y todo lo que se puede solucionar. Así que bueno...
El parque está bien. No se puede comentar hasta que todo esté arreglado o desarreglado, una de dos. Digo, el parque está bien, el parque de Rafael Alberti, que a veces habíais tenido quejas de que había mucha basura allí acumulada...
Sí, ahora está todo limpio, la verdad. Ahora lo han limpiado todo, está todo bastante limpio. En ese tema, la verdad que no podemos decir nada. Hay personas que para ellos nunca está limpio, pero bueno, también hay que comprender que la temporada esta de noviembre y diciembre, que caían tantísimas hojas y eso, lo limpiaba y al cabo de media hora ya estaba otra vez todo igual.
Pero bueno, que ahora sí está bastante limpio. Ayer mismo pasaron los camiones. Es el que va limpiando las calles con el camión ese y con la aspiradora. Y bueno, la verdad que todo está bastante limpio.
Bueno, María, pues dejamos aquí esta conversación. A ver si la próxima vez que nos encontremos en estos micrófonos nos puedes ya concretar cómo será la fiesta del barrio. Recordamos que siempre es para San Juan y que ya estáis trabajando en ello. Sí, sí, sí. A ver qué podemos ir solucionando. Muy bien. Todo tiene mucha feina y a lo que digo, a ver si alguno quiere ayudarnos en lo que pueda, pero bueno, ya veremos.
Bueno, hacemos un llamamiento desde los micrófonos de Radio Moyet que la gente del barrio se una con la asociación y que echen una mano y que la María ya tiene ganas también de dejar la presidencia.
Sí, sí, pero como... Como no hay sustituta ni sustituto... No hay manera, hija, no hay manera. Y la gente todo va por la tremenda, que hay que hacer esto, hay que hacer manifestaciones, y eso no se puede hacer así. Hay que hacer las cosas más razonablemente y mejor pacíficamente que no por las malas.
A mi manera de ver. Así que, pero bueno, a ver, somos todos vecinos, la mayoría todos nos llevamos bien y todo, pero hay algunos que, bueno, como en todos sitios, vamos a decirlo, como todos sitios. Muy bien, María. Así que, bueno, a ver qué podemos arreglar. Muchísimas gracias, como siempre. Un abrazo. Vale. Gracias a ti. Adiós. Hasta luego.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Piensa en qué vas a gastar, todo ese dinero que vas a ganar. No sabes cuánto te admiro, te aplaudo, te miro y te escucho también. Nunca olvides quién te ayudó, quién más tuvo contigo, quién te enseñó.
No dejes que nadie al pasar te mire a los ojos, tú debes mandar. Eres la reina del pop, una vida sin nombre, un montón de ilusión. Eres alturas y alcohol, una foto rosa, una flor sin dolor. Eres la reina del pop, una vida sin nombre.
I ara sí, pareu atenció a tot allò que us anem a explicar perquè podeu prendre nota o senzillament, si no us en recordeu, després recupereu el podcast que trobareu a la pàgina web per radimollet.com. Allò, cliqueu, posa't les piles i després l'apartat de l'agenda d'avui dijous i refresqueu memòria perquè anem a comentar tots els actes que tenim a la ciutat des d'avui i fins dimecres de la setmana vinent. L'agenda...
L'ha produïda el nostre company Josep Casas Noves. La narració de la mateixa va a càrrec del nostre company en Sergio Guardenyo. Endavant, bon dia. Bon dia. Una setmana més us portem un repàs de les activitats que hi ha a la nostra ciutat des d'avui i fins dimecres 18 de febrer.
Comencem l'agenda amb l'exposició Tenir alguna cosa per cuidar, a càrrec de Mònica Porta, artista visual. Els objectes exposats estan realitzats en processos artesanals molt lents, com un tapís d'altllis i ceràmica, i estan marcats per reflexions i desitjos. Es pot visitar fins al 28 de febrer al Centre Cultural La Marineta i organitzar l'Ajuntament de Mollet. I know that I will have you in the hands
També podreu trobar a l'aparador del museu la segona intervenció d'Ignasi Prat, tot un fons documental que pren com a motiu principal els retrats de governants de les sales de plens dels ajuntaments de Catalunya. Es pot visitar fins al 13 de març el Museu Avelló i organitzar l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb l'exposició Trajectòria de Manel Dobles. Amb aquesta mostra es presentarà una selecció de peces del pintor Manel Dobles, fortament arraigat amb Mollet del Vallès i amb en Joan Avelló. La mostra ens permetrà conèixer el detallisme dels seus paisatges i un projecte realitzat durant la pandèmia de la Covid-19. Es pot visitar fins al 15 de març al Museu Avelló i organitzar l'Ajuntament de Mollet.
Seguim amb l'exposició de Cesc Bas, tota una mostra commemorativa de Francesc Bas Orodea, més conegut com a Cesc Bas, un dels artistes que ha deixat una empremta més important a Mollet del Vallès. Es pot visitar fins al 18 de maig al Museu de Bavalló i organitza l'Ajuntament de Mollet.
També cal destacar l'exposició Diversitat de gent migrant, una exposició que es podrà visitar fins al 28 de febrer al Centre Cultural La Marineta i que organitza AMA.
També tenim l'exposició del 31è concurs de fotografia de Sant Vicenç 2026, una exposició de fotografies guanyadores d'aquesta edició del premi del concurs dedicat al llenguatge fotogràfic que s'articula al voltant d'un eix comú, Mollet. Es pot visitar fins al 21 de febrer al Centre Cultural La Marineta i organitza l'Ajuntament de Mollet.
Exposició als personatges del Carnaval de Mollet i els regals de les escoles al senyor Carnestoltes. Fins el 18 de febrer al Centre Cultural La Marineta i organitza l'Ajuntament de Mollet.
Carnavalla Torrats Kids, vinidisco familiar amb Digi Sandruski. Una activitat amb edat recomanada entre 0 i 12 anys. Serà divendres 13 de febrer a dos quarts de 6 de la tarda al Mercat Vell i organitza la colla dels torrats amb el clan de les absentes.
També destaquem la 45a Festa de la Ràdio, lliurament dels premis Notícia i Micròfon de l'any. Durant la festa comptarem amb l'actuació de Marta Xanti. Serà aquest divendres 13 de febrer a les 6 de la tarda al Centre Cívic de Can Borrell. Organitza Ràdio Mollet.
També per divendres 13 de febrer tenim Resonàncies femenines, actuació de la Letícia Sales i l'Artur Canadell. La Silva i l'Artur ens presenten el seu treball més íntim amb un repertori eclèctic format per estils com el jazz, la música brasilera i el folk.
Serà a les 7 de la tarda al Lledoner i per reservar l'entrada cal trucar al 93 579 09 66 o enviar un correu electrònic a alledoner arroba molletvellès.cat Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Tarda de karaoke. Vine a cantar les teves cançons preferides amb un servei de barra amb preus populars. Serà divendres 13 de febrer a dos quarts de vuit del vespre al Centre Cívic de Camp Antiquet i organitza Amam.
Seguim amb dissabte 14 i ho fem amb el Mercadillo de Segona Mà de 9 a 2 del migdia a la Rambla de la Unió. Organitza l'Associació Social del Rastrillo de Parados de Mollet.
En Carnestoltes visita el Mercat Municipal. Acompanya't dels grellers i tabalers de la colla gegantera de Mollet, els gegants nous i la gegantona Mariona. Dissabte 14 a 2.15 del matí al Mercat Municipal i organitza l'Ajuntament de Mollet.
També per dissabte 14 tenim la sortida cultural a la Fundació Miró de Barcelona. Aquesta nova exposició de la Fundació Miró és un diàleg intergeneracional entre Joan Miró i altres artistes i que mostra com les seves pràctiques creatives es van enriquir mútuament i van contribuir al desenvolupament de l'art del segle XX.
Sortida a dos quarts de quatre de la tarda des del Museu Avelló. Les entrades amb el carnet d'amics del museu tenen un cost de 33 euros. El públic en general és de 39 euros i inclou entrades, visita guiada i autocar des de Mollet. Organitza el Museu Avelló.
Seguim amb dissabte 14 i la festa dels esplais amb activitats per als més menuts. Serà a un quart de cinc de la tarda al Mercat Vell i organitza l'esplai Chibarri i l'esplai Tuarec.
Corre Manteca i Botifarrada. També disponible l'opció vegana. Animació musical amb tirant l'ubant i aforament limitat per a majors de 18 anys. Venda anticipada al Mercat Vell divendres 13 de febrer de 6 a 9 de la nit. Serà dissabte 14 a 2.45 de la tarda amb inici al Pitapas. Organitza la Colla Morada i la Colla dels Torrats.
Seguim amb dissabte 14 la Festa Jove de Carnaval i el concurs de disfresses amb DJ GNM i DJ Tofu. L'aforament és limitat i és una activitat per a majors de 16 anys que serà a les 10 de la nit al Mercat Vell. Organitza la colla morada i la colla dels torrats.
Anem cap a diumenge 15 de febrer i la festa infantil a Rabombori amb Roger Canals Quintet. En cas de pluja, l'activitat es farà al Mercat Vell i serà a les 12 del migdia al Parc de les Proneres. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Roar de Carnaval i, a continuació, el judici d'en Carnestoltes, a càrrec de la companyia Carnamolles i del Vall de Diables, amb l'espectacle que serà accessible també en lleugua de signes. L'inici serà a les 5 de la tarda a l'Avinguda Gaudí i seguirà per l'Avinguda Jaume I, al carrer Burgos i la plaça de Pau Casals. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
També hi haurà ball de la gent gran aquest diumenge 15 de febrer a dos quarts de set de la tarda a l'Espai Sant Jordi i organitza l'associació de gent gran de l'Espai Sant Jordi.
Tampoc et perdis la projecció del film al 47. Manolo Vidal va ser un conductor d'autobús que l'any 1978 es va apropiar de l'autobús que conduïa al 47 per desmuntar l'argument que feia servir l'Ajuntament de Barcelona quan deia que els autobusos no podien pujar al districte de Torre Baró. Un acte de rebel·lia veïnal que va transformar Barcelona i la imatge dels suburbis.
Serà diumenge 15 a les 6 de la tarda al Lledoner. Per reservar l'entrada cal trucar al 93 579 09 66 o enviar un correu electrònic a alledoner arroba molletvellès.cat. Organitza l'Ajuntament de Mollet.
Ja per dimecres 18 tenim la processó i l'enterrament de la sardina, un recorregut de la processó que serà pels carrers del centre fins a la plaça de l'Artesania, amb la participació del conjunt instrumental de l'Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès i la companyia Carnamolles. Es convida tothom al sapeli, vestits de dol i amb ganes de plorar. Inici a les 6 de la tarda des de la Marineta i organitza l'Ajuntament de Mollet.
I fins aquí les propostes que us oferim per aquesta setmana a l'agenda. Ens hi tornem a retrobar la setmana vinent.
I don't mean in the dreams that I live.
for so long believe in me sometimes the weak become the strong believe in me this life's not always what it seems believe in me cause I was made for chasing dreams
Bona nit.
El dia en què va néixer aquesta cançó vam obrir la primera botiga veig. 40 anys més tard, ningú no ha pogut canviar-nos.
Aconsegueix fins a un 60% de descompte durant els últims dies de rebaixes amb atalassos, bases i coixins de les millors marques. Vine a la teva botiga Bets de Mollet del Vallès al carrer de Berenguer Tercer. Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Seguim pendents de l'evolució del vent. De moment, les ratxes més destacades s'estan registrant al Montseny, amb 167 quilòmetres per hora, també al Ripollès amb 114, al Port de Barcelona amb 105 i, finalment, a Mataró amb 104. Recordem que queda suspesa l'activitat escolar, universitària, esportiva i també la sanitària no urgent i es recomana fer teletreball.
Per saber com està afectant tot plegat el territori, anem fins ara a Sant Vicenç dels Horts. Són les incidències més destacades. Han estat caigudes d'arbres, també de branques i de senyals de trànsit. Connectem ara amb la nostra companya, l'Eva Garcia. Quina és la situació? Bon dia. Bon dia. Doncs aquí la ràfaga de vent més alta registrada ha estat de gairebé 81 km per hora.
Els danys registrats fins ara a Sant Vicenç dels Horts són materials. Per exemple, caigut la xarxa del camp de futbol de la Guàrdia que hi ha darrere una de les porteries. S'ha tallat el carrer Nord davant el perill de caiguda d'un pal de telefonia. El vent també ha trencat el vidre d'una parada d'autobús a la plaça Narcís Lunes, al centre del municipi. Tot plegat ho està seguint des de primera hora del matí el Comitè Municipal d'Emergències amb l'alcalde al capdavant i es tornarà a reunir
a les 12 del migdia. El cementiri de Sant Vicenç és un dels equipaments que tanca tot el dia de manera preventiva. Continuen oberts en l'horari habitual l'Ajuntament i els principals edificis municipals. També obre la biblioteca, malgrat que s'han anul·lat totes les activitats que hi havia programades. I des de serveis socials s'inspeccionen els carrers per garantir que les persones sense llar es posin a cobert. L'Ajuntament demana a la ciutadania que s'allunyi dels arbres. Gràcies, Eva. Estarem pendents. Bon dia.
Bon dia. I fins ara els bombers han atès 622 avisos, 255 dels quals s'han concentrat només en aquesta darrera hora entre les 8 i les 9 per regions. La que acumula més alertes és la regió metropolitana nord, seguida de la sud i també de Girona. D'altra banda, el telèfon d'emergències 112 ha rebut 1.766 trucades que han generat 1.500 incidents.
I a banda, segons ha informat la consellera, hi ha almenys sis persones que han resultat ferides per aquestes ventades. Entre aquestes hi ha un ferit greu per la caiguda d'un arbre a Sant Boi de Llobregat. També a Sant Boi han resultat ferits tres operaris que treballaven en tasques de retirada d'arbres de la via, on ells ha estat traslladat en estat menys greu a l'Hospital de Bebitge i dos lleus al de Sant Boi. En banda, també hi ha un ferit a Vilassà de Mar per la caiguda d'un mur i també s'ha sapigut ara que una dona ha resultat ferida lleu a l'Hospitalet de Llobregat.
I pel que fa a l'afectació a la mobilitat a l'aeroport del Prat, s'han cancel·lat almenys 44 vols. A Rodalies també hi ha tancades les estacions de Premia de Marí i de Malgrat de Mar. També hi ha afectacions en trams de Terrassa a Manresa, de l'R4 i també de Blanes-Massanet de l'R1.
Ràdio Mollet celebra el seu 45è aniversari aquest divendres, 13 de febrer, en coincidència amb el Dia Mundial de la Ràdio. Serà al Centre Cívic de Can Borrell a partir de les 6 de la tarda. Farem entrega de diferents premis, entre ells la notícia i el micròfon de l'any. I comptarem amb l'actuació musical de Marta Xanti.
Fem salut, un programa fet amb la col·laboració dels professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut.
Fem salut els set dijous a dos quarts d'una a deu mig dia. Repetició diumenge a la mateixa hora. Fem salut. Esteu escoltant Ràdio Mollet, emissora municipal.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Iniciem la tercera i també la darrera part del magazín Posa't les piles i ho fem en aquest espai del va de lletra amb el qual intentem fomentar la lectura perquè hi creiem, perquè pensem que és una manera d'enriquir-se personalment i també que ens permet somiar i conèixer altres mons i altres maneres de fer i de viure.
El cas és que aquest espai el compartim amb en Carles Penya, llibreter, propietari de la llibreria Lilla, i també, com no, amb aquest equipament fantàstic que tenim a la ciutat, la biblioteca de Can Mola, que per cert avui, per avís d'avents molt forts, dir-vos que està tancada.
de manera que avui ens traslladem, ens hem traslladat a Mantelació, no en aquests moments, ho ha fet la nostra companya Carla Ramos, i anem a sentir, doncs, precisament aquesta conversa que ens parla d'una part del fons bibliogràfic que té l'equipament. Així que, endavant, bon dia, Carla.
Molt bon dia a tots i totes. Com cada 15 dies ens hem desplaçat fins aquí a la biblioteca de Can Mola Jordi Soletura per oferir-vos tot un seguit de recomanacions que podreu trobar aquí a la mateixa biblioteca. Avui ens acompanya la tècnica de la biblioteca, la Susana Rincón, a qui saludem. Molt bon dia, Susana. Bon dia. Com sempre, tots els llibres preparats. De què parlem avui?
Doncs preparem llibres avui sobre novel·les on la música és molt important, perquè és un tema que moltes vegades ha sortit, de com els diferents mitjans es van retroalimentant els uns als altres, el cinema, de la literatura, dels videojocs, de la música. Avui veurem una mica un exemple de novel·les on la música seria un dels fills conductors.
Per tant, parlem de doble art, de música, dintre de llibres, potser són llibres molt tècnics o són més aviat novel·les. Avui el que he preparat són novel·les. Són novel·les de ficció, totes són de ficció, però ja us dic, la música és una part important de la narració, potser no l'única, però sí que molt important en el conjunt de la narració.
Doncs vinga, som-hi, endinsem-nos en aquesta musicalitat que porta Susana. Quina és la primera recomanació? Doncs ens anem a un clàssic de la literatura i és que la primera de les lectures que portem avui és Thomas Mann amb el doctor Faustus. Mann el que fa és una revisió del clàssic de Goethe, de Faust, aquest home que...
Aquest home que ven l'ànima, el diable, no? En aquest cas, el Thomas Mann crea un personatge que moltes vegades durant la novel·la pots pensar que és real, però és un personatge de ficció que Mann construeix al voltant de la figura de Nietzsche i de la figura de Schomberg, el músic, tots dos amics d'ell, i és la història explicada per un amic
d'un compositor alemany que decideix vendre la seva ànima al diable, al dimoni, per aconseguir el geni, l'èxit a la música.
Dins de tot això, el que ja és una crítica de Mann a la situació social alemanya, estem parlant que estem en plena Següena Guerra Mundial, i el que es planteja Thomas Mann és com la gent, com els seus compatriotes alemanys s'han deixat convèncer pel mal
i vendre la seva ànima, en aquest cas, seguir els preceptes del Tercer Reich, de Hitler, i això, acabar com van acabar. És un símil, deixa de ser una metàfora. Estem parlant, per tant, d'una novel·la molt completa, perquè parla d'història, també té potser aquest component més fantàstic, amb aquest àmbit del dimoni que comentaves.
És una novel·la molt densa, és una novel·la difícil, diríem que una de les novel·les més rodones del Thomas Mann, però no és una literatura per tots els públics, és una literatura que necessita un temps i necessita país, són aquestes lectures que necessites donar-li un temps perquè han de fer xup-xup, no?
No és una lectura d'un cap de setmana, és una novel·la llarga, és una novel·la intensa, on planteja moltes qüestions existencials, filosòfiques, polítiques. Sí, que necessites temps per pair la informació. Efectivament. També necessites temps perquè el llibre és molt gruixut, per tant... Molt.
Necessites uns quants dies per poder interioritzar tots aquests conceptes i gaudir de la novel·la. Susana, què més tenim per avui? Un clàssic de la literatura gòtica és el fantasma de l'òpera, del Gaston Leroux.
Suposo que tothom té a la ment aquesta història d'amor en una atmosfera gòtica, en una atmosfera misteriosa, d'un home que és un pària, és un home que està fora de la societat i es dedica a amagar-se de la resta de la gent perquè no vol patir les carn, no vol patir aquesta situació d'estar al límit
però que coneixerà l'amor, però com sempre en la majoria d'històries gòtiques és un amor terrible, és un amor cruel i és un amor que no va a bon port.
Tothom té a la ment el musical, tothom té a la ment potser les pel·lícules que se n'han fet, però jo recomano molt la lectura del llibre, perquè el que fa l'eru és una descripció molt acurada de tots aquests ambients de la literatura gòtica.
De moment, aquestes dues propostes que ens portes són fantàstiques i també una mica dramàtiques, eh, Susana? No sé si totes segueixen el mateix estil. La veritat és que hi ha una època on la música clàssica està molt abasada a parlar de temes molt dramàtics, no? Sí que hi ha compositors que són molt més alegres, no? Però tots podem recordar, per exemple, les òperes de Wagner, no? Doncs que tenen aquest component fantàstic
però a la vegada terrible i a vegades cruel. També és cert que la música ja desperta. Potser també escriure sobre aquesta part més fosca, més mística, que també ens atrau més en general. La veritat és que la música és un gran mitjà per parlar de totes aquestes emocions i sobretot d'aquestes emocions més fosques, més al límit. Totalment. Susana, què més tenim per avui?
Doncs no marxem dels clàssics perquè toca Tolstoi, també un dels grans de la literatura, i el llibre es diu La sonata Kreutzer, i que La sonata Kreutzer no deixa de ser una peça de Beethoven.
En aquest cas és un llibre que parla sobre la gelosia i Tolstoi el que fa aquí és una crítica molt incisiva del matrimoni, de com el matrimoni el que fa és d'alguna manera empresonar els desitjos de les persones i no deixar que siguin sexualment lliures.
I al final, igual que amb la peça de Beethoven, no deixa de ser una batalla, en aquest cas de Beethoven, entre un piano i un violí, en la novel·la entra un marit i una esposa i una muller.
per a aquesta metàfora de la peça musical i del que és el matrimoni en el segle XVIII. Em sembla molt curiós també com es creen aquestes sinergies escrites, perquè estem parlant de música, que la percebem a través de la oïda, que està plasmada al paper, per tant entenc que...
També ha de ser difícil escriure aquestes novel·les i sobretot que tinguin aquest component més acústic, diríem. Gent com Tolstoi, que al final era gent que estava molt cultivada en moltes arts, com pot ser en aquest cas la literatura, la música... Era gent tan sumament culta que podia fer aquests exercicis de metaliteratura.
Perquè al final no deixa de ser això, la música com li dona una altra capa a la literatura. Exactament. Què més tenim, Susana? Doncs...
Anirem a l'antic imperi austro-húngar i en aquest cas parlarem d'Stefanes Weich. Hi ha moltíssima gent que som fans de l'Stefanes Weich, novel·les molt curtes, novel·les molt petites, on el llenguatge és molt important...
Totes les paraules estan escrites perquè tenen un motiu per estar. No és palla, no és una lectura vacua, sinó que Zweig tria molt bé el que vol dir. I en aquest cas, el llibre que us porto és un llibre petit, petit, petit, molt petit, que el podeu llegir en una tarda.
I en una tarda de la lectura teniu La mort d'Èrica Evald, que és la història d'una noia que estudia piano, és pianista. Té una existència trista, una existència, la veritat, que és sense cap emoció. Fins que coneix un altre noi que també estudia de música, en aquest cas de violí, i començaran a tenir una relació...
Però, clar, d'alguna manera veurem que el que vol la noia no és el mateix que vol el noi i aquí també entrarem en un joc de diferents tempos, del que vol l'un, del que vol l'altre, amb diferents velocitats i també és un llibre molt poètic i molt musical perquè està escrit com si fos una partitura.
Veiem que els problemes, les crítiques socials es van repetint en aquesta tipologia de llibres. Clar, estem parlant d'una època d'aquelles on passaven moltes, moltes coses molt importants, molt...
que deixaven a les persones amb aquesta necessitat de reflexionar pel que estava passant. Estem parlant de segle XVIII, segle XIX o estem parlant de mitjans de segle XX. És veritat que a través de les diferents arts era un mitjà per intentar saber què estava passant i quin seria el futur, no?
Perquè el present no era gaire optimista. És a dir, que amb aquests llibres coneixem la història del moment, també, no? Totalment, totalment. Sí, la veritat és que no deixa de ser també un reflex d'aquella societat i d'aquell temps.
Doncs Susana, continuem perquè tenim altres recomanacions sobre la taula. De què parlem ara? Doncs aquest ens n'anirem fins al segle XVII. És Tots els matins del món, del Pascal Cugnar. S'ha fet la pel·lícula. És un noi que vol aprendre a tocar la viola de gamba.
Hi ha un professor que és el millor, però és que està retirat i no vol ensenyar a ningú perquè per ell la música és una cosa molt personal. La música s'ha tornat en una cosa molt impersonal i molt íntima des que va morir la seva mare. Llavors, ell només toca la viola a casa amb la intimitat i només davant de les seves dues filles.
La música és molt important perquè la música s'acaba convertint en una obsessió, una obsessió del pesat. I el que està molt bé de la pel·lícula, de la versió cinematogràfica, és que la música és de Jordi Saball, el gran...
gent que tenim sobre això de la viola de gamba, que és un instrument que toca molt poqueta gent al món. Un llibre per tothom, aquest, Susana? Sí, és un llibre molt agradable, és molt agraït. És molt fàcil de llegir. Igual que el doctor Faustus del Man s'ha de fer un exercici de voler...
fer una inversió en això, en una lectura feixuga, doncs aquesta no, és una lectura molt agradable. La següent recomanació és agradable o li hem de prestar més atenció? Bé, doncs marxem a Barcelona, perquè és el Carlos Zanon, el Carlos Zanon és de Barcelona, diríem que és una literatura molt urbana,
I aquest llibre es diu Love Song, Cançó d'Amor.
I aquí ens presenta músics que estan sempre a la carretera, que van amunt i avall fent concerts a les diferents ciutats. I què passa quan ja no ets jove? I què passa quan ja et fas gran, estàs malalt, no? Doncs ja no tens aquesta energia de la joventut, no? És a dir, o d'ell els diuen els viejos rockeros nunca mueren...
És veritat, això. Vull dir, hi ha un moment on s'han de plantejar que ja no poden portar la vida que portaven de nòmades anant tocant de ciutat en ciutat.
Com dèiem, no sé si també aquesta que ens apropa més a la societat actual, no? Sí, la veritat és que aquí ens movem entre els anys 80, potser anys 90, però sobretot els 80, i ens parlarà d'una societat, d'unes cançons, d'uns grups que ja ens sonen, que potser ja estan en l'imaginari de moltes de nosaltres. Però sí, és una cosa que...
Que tothom ens plantegem, no?, de si la joventut al final és l'època per fer segons què i llavors després amb l'edat madura ja no pots fer tot això, no?, perquè ja no tens edat, no? Doncs bé, una mica és el plantejament d'aquesta novel·la.
cada vegada ens anem apropant més a la societat actual no sé si continuem amb aquesta tendència la veritat és que més o menys he fet això una mica d'una línia temporal des dels més clàssics fins potser arribarem no a l'època actual sinó al futur
Perquè el penúltim llibre que tenim preparat és de Kazuo Ishiguro, Los Inconsolables. Ishiguro és el rei d'aquest realisme màgic, no?, perquè no sabem si el que ens explica és veritat, si el que ens explica és una fantasia...
I en aquest cas és una ciutat totalment desanimada, han perdut l'esma, han perdut les ganes, però els encanta la música i esperen amb candeletes que arribi un pianista amb la idea que els acabi obrint la porta a una altra fase d'optimisme i al final l'esperen com si fos un messias, que han de canviar les coses.
És un llibre que parla sobretot de la incomunicació de les persones. És un llibre, per mi, molt espectacular. A mi m'agrada molt i siguro perquè sap fer com ningú aquesta barreja entre la realitat i la fantasia. Però és un llibre que al final té moltes capes. Moltes capes.
Potser pots pensar que és un llibre lent, però està fet amb tota la intenció. I Shiguro acaba construint una mena de malson del qual costa molt de sortir-se'n i aquesta narració tan lenta el que fa és experimentar aquest malson.
Ara parlem d'aquest futur, no sé si continuem amb el futur amb l'última recomanació d'avui. Doncs l'última recomanació d'avui va sobre com és important la música per a tothom. Jo crec que poca gent pot dir que no li agrada la música, perquè la música d'alguna manera està present des que naixem fins que morim, no?
I en aquest cas us porto una novel·la que en principi podeu pensar, oi, això què té a veure amb la música? I és el seu llegenda de Richard Matheson, un clàssic de la literatura del terror. Hi ha hagut un virus, un virus que ha convertit la gran majoria de la humanitat en vampirs i sembla ser que només queda un ésser humà viu. I aquest ésser humà està acompanyat d'un gos i d'un tocadiscos.
I al final acaba poder passar aquesta vida tan angoixosa gràcies a la música i als discos que s'han pogut salvar. Veiem que continua aquesta temàtica de fantasia.
Bé, al final és el que diem. Els artistes, com han d'imaginar, doncs... és el que ens fa crear. La imaginació és el motor que mou el món. Sense imaginació no seríem res. I els músics, al final, doncs...
Són això, els grans imaginadors. Totalment. Doncs amb aquestes recomanacions deixem per avui aquí aquest espai d'alba de lletres. Ja sabeu que si a alguna de les persones que està escoltant li interessa alguna d'aquestes propostes, totes d'elles vinculades amb la música, doncs aquí a la biblioteca podrà trobar tots aquests llibres juntament amb molts d'altres. Susana, ens acomiadem, però ens trobem ben aviat. Que vagi molt bé i gràcies. Gràcies a vosaltres.
It's alright.
Any night in Georgia Lord, I believe it's raining all over the world I feel like it's raining all over the world Neon signs are flashing Taxi cabs and buses passing through the night
A distant moan of a train Seem to play a sad refrain To the night A rainy night in Georgia A rainy night in Georgia Lord, I believe it's raining
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Com sempre, gràcies per la vostra atenció i companyia. Dir-vos que demà és el dia mundial de la ràdio i que Ràdio Mollet el que farà és apressament donar veu també a altres companys i companyes d'altres emissores locals. Així que, si demà ens escolteu, us les saludarem, això sí, us donarem la benvinguda, però escoltarem
companys de Cardedeu, de Tarragona, perquè ens expliquin les seves experiències. És una iniciativa de la xarxa de comunicació local i la Federació d'Emissores Locals de Catalunya, la qual s'adreix Ràdio Mollet en la franja de l'emissió del magazín Posa't les Piles. Així que us hi esperem demà per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. També us esperem a partir de les 6 de la tarda, si així ho desitgeu,
al Centre Cívic de Can Borrell, quan Ràdio Mollet farà la seva festa aniversari, 45 anys, que no vam poder celebrar el dia 22 de gener, però que ho farem en coincidència amb aquesta jornada, 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio. Visca la ràdio. Fins demà. Adéu-siau.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Dos quarts, notícies.
Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos. La regidoria d'habitatge de l'Ajuntament de Mollet ha posat en funcionament aquest dimecres un servei de suport jurídic adreçat a la ciutadania que tingui dubtes o vulgui fer consultes en matèria d'habitatge. Es tracta d'un canal gratuït de consultes jurídiques adreçat a propietaris i llogaters amb atenció presencial i telemàtica. La regidora d'habitatge en Mollet, Marina Escribano, ha destacat la importància d'aquest servei.
Creiem que era molt important poder atendre més enllà del que ja estem fent des de l'oficina local de la