Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt un dia, seu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa les Piles, rebé una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. Avui us acompanyen en Sergio Ardenyo i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Primer de tot comentarem l'actualitat de la nostra ciutat, un petit apunt amb un parell d'informacions.
Després, avui ens acompanya el síndic personer de Mollet, en Salvador Ruirosa. Sí, sí, aquest dilluns assistíem tots al ple de comiat, però encara estan funcions, així que l'hem convidat perquè volem compartir amb ell aquesta estona de ràdio, comentar una miqueta això que ell va parlar també en aquesta sessió plenària, aquests cinc anys de mandat com a síndic personer, que ell qualificava que l'oficina del síndic era una escola d'aprenentatge.
Després tindrem l'apartat dels instituts, dels centres educatius de secundària a la nostra ciutat, el Piles, i ens acompanyarà l'alumnat de l'Escola Sant Gervasi, que venen a parlar d'una cosa que als adolescents els ha impactat, com és el tema de la prohibició de les xarxes socials. I a la recta final del programa tindrem l'espai de psicologia amb la Teresa Prades i parlarem de com afrontar la jubilació. Això potser, doncs,
li hauríem de dir al síndic que s'ho escolti. Bé, tot això era el dia d'avui, el posat les piles, comencem.
I volem començar parlant de temes de caire educatiu i és que avui i demà té lloc la quarta edició del Mollet Orienta, una fira que ofereix orientació formativa i professional al jovent i a les famílies per ajudar en la tria de les diferents opcions de futur.
Així, Mollet Orienta és una iniciativa que busca acompanyar, com dèiem, la tria dels estudis postobligatoris, com en la millora de la carrera professional als i les joves, no tan sols al municipi, sinó en l'àmbit de la comarca. En total hi ha 13 expositors en demostracions pràctiques i activitats interactives al Mercat Vell,
I es poden gaudir de tallers per a joves xerrades per a famílies i trobades amb agents socioeducatius al Mollet Hub i al Centre Cultural La Marineta. Paral·lelament a aquests dos dies de la fira, els joves i les famílies
Es poden adreçar al Servei d'Orientació d'Àmbit Comunitari, que ofereix un servei personalitzat que complementa i acompanya en les transicions i canvis d'etapa. I dic apressament, avui comença la preinscripció a infantil i primària. Divendres iniciarà l'educació secundària obligatòria
I en dos casos aquest procés finalitzarà el pròxim 18 de març. A mitjans d'abril es publicarà la llista de sol·licituds amb la puntuació provisional. Des de l'Oficina Municipal d'Escolarització s'ofereix durant tot el procés de preinscripció i matriculació informació i atenció personalitzada a aquelles famílies que ho necessitin. Per fer-ho han de concertar cita prèvia trucant al telèfon 93 566
I dir també que la comunitat islàmica al-Huda de Mollet ha organitzat per aquest dissabte un iftar popular. Des del passat dia 18 de febrer que la comunitat musulmana està celebrant el mes del Ramadà, un mes sagrat que marca l'inici d'un temps d'introspecció, dejuni i convivència.
Amb la posta de sol arriba el moment més esperat, l'iftar, l'àpat amb el que es trenca el dejuni. I des del Huda han organitzat una jornada per donar a conèixer el Ramadà i reunir-se precisament per trencar el dejun. Així ho ha explicat a Ràdio Mollet el Mohamed Amine, membre de la comunitat islàmica de Mollet. És un liftar popular perquè tota la gent que pugui venir pot venir a...
principalment a conèixer el tema del mes del ramadan, fer el que fem, parlar, estar més comunicats entre nosaltres sobre aquest mes.
També perquè molta gent s'hi fa curiositat, no? Conèixer per què es fa el ramadà, el motiu, què es menja també el ramadà i tot això. I res, està més proper a la gent.
L'IFTAR Popular tindrà lloc, com dèiem, aquest dissabte, a partir de dos quarts de set de la tarda, al local del Huda, situat a l'Avinguda Badalona, número 31. I ara sí, anem de saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens n'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, un dimecres de força núvols, escampats per moltes comarques. També pulsim en suspensió, aquesta calitza que fa que hi hagi molt mala visibilitat. Un ambient tèrbol, un ambient marronós, marcià. Tenim aquest pulsim del Sàhara, que a més a més es combina amb alguns moments de pluja i per tant tindrem aigua acompanyada de fang.
No serà gaire pluja la que caurà i a més a més serà de forma molt local, però sobretot aquest matí cap al Pirineu i aquesta tarda a les Terres de l'Ebre seran els llocs on hi plourà un palet, sempre amb vent d'agregal molt tossut, que sobretot a la costa d'Aurada, la costa barcelonina i també al voltant de la Catalunya central serà molt més insistent. N'estem pendents a la xarxa?
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Dèiem que volíem tenir una darrera conversa com a síndic personer. Això no vol dir que tinguem en altres ocasions en Salvador Rovirosa en aquests micròfons perquè ens agradaria que fos d'aquesta manera, però com a síndic personer ell aquest dilluns deia plego, ja m'acomiado...
Ja he fet el meu mandat i ara el tenim en funcions fins que el dia 23, que és el ple ordinari que celebrarà la corporació, i l'alcaldessa ja va anunciar que un dels primers punts serà donar el nomenament de la nova síndica. Tindrem síndica. Benvingut, Salvador, com estem?
Bon dia, molt bé, gràcies. Molt bon dia. Tindrem síndica, eh, finalment. Sí, tindrem síndica, és una de les coses que jo, quan em van anomenar síndic i tenia cinc anys per endavant, ja vaig pensar que la propera, aquí a Mollet, hem sigut quatre síndics, doncs ja tocava que hi hagués una síndica. Tot i així, al fòrum hi ha més síndiques que síndics, però aquí a Mollet érem síndics, doncs dic, si pot ser, si pot ser, doncs trobar una síndica crec que seria...
Oportú. Com l'han enredat. O s'ha deixat enredar. Bé, no, és que ja coneix una mica l'ofici de tot el que és tota la part del síndic i com que li ha agradat i he vist que ho podia fer, doncs endavant.
Vostè va dir que l'oficina del síndic és una escola de gran aprenentatge. I tant, i tant. Si el que aprens allà, esclar, si no ho fas, no ho aprens. Però com que et trobes amb tants problemes i amb tantes coses i has d'anar a buscar informació aquí, allà i més enllà, doncs tot això és gràcia. Aquesta informació que vas rebent et va calant i ho vas aprofitant pel teu coneixement, per ampliar el coneixement d'un.
De fet, l'informe d'aquest 2025 va quedar una mica diluït en tot el que va ser el comiat, també les paraules de la resta de grups municipals que van reconèixer i agrair la feina feta per en Salvador Rovirosa. Crec que amb tots ha tingut una bona sintonia, no?
Sí, gràcies a Déu. Tots els partits polítics he tingut bona relació amb l'administració també, amb la gent que ha hagut de treballar, i és d'agrair que reconeguin la feina feta. I aquí m'agradaria dir una cosa que l'altre dia no ho vaig dir perquè no me'n vaig recordar, se'm va passar.
però que aquestes paraules d'agraïment i de bon funcionament del síndic i de l'oficina del síndic es deu, sobretot, al síndic per descomptat, perquè hi posa la seva part, però de tots els tècnics, que de tècnics n'he tingut cinc aquest any, la Magda...
El Toni, la Míriam, la Covadonga i la Lorena, i que sense aquestes persones realment la feina del síndic no s'hagués pogut fer. Ells són el pilar del recolzament al síndic. Per tant, aquelles paraules que em van dedicar tota la corporació van per ells també.
Sí que els va anomenar i en el fons en Salvador Ruirosa i també des d'ara Molleta Esquerra li van llançar un cable dient calen més recursos per l'oficina del síndic perquè vostè deia són molt valuoses aquestes persones però clar els canvis fa que una persona s'hagi de posar novament és com un aprenentatge inicial fins que per molt vàlids que siguin i ho agafin molt ràpid exacte
De seguida passa un mes que has d'estar ensenyant i agafant i aprenent, com totes les coses, ningú surt, n'heix ensenyat. De manera que deien a veure si era possible que hi hagués com una estabilitat, si més no, en el tècnic, tècnica, la persona que acompanya a l'oficina dels síndics.
Seria molt interessant això, perquè quan agafes el ritme, doncs d'aquesta manera pots treballar molt millor. Jo he tingut la desgràcia de tenir cinc tècnics i han durat, potser la que més, la covadonga que ha durat un any i mig. Clar, què passa? Que a vegades surten oportunitats de millorar, ja que són tècnics de l'Ajuntament i llavors fan un...
fan en oposicions o si surt una plaça i canvien. No és perquè l'Ajuntament els canviï, sinó a vegades també és perquè un vol millorar i vol tirar endavant. Vol promocionar-se. La promoció interna.
Però sí que s'hauria de buscar un sistema que el tècnic que ajuda el síndic fos una persona molt més estable i que s'hi pogués durar. Jo ho veig amb altres ajuntaments. Els altres ajuntaments hi ha tècnics que duren anys i anys i van amb el síndic. El síndic també aquí mullat perquè no es pot renovar el càrrec. Són 5 anys i prou pel ROM. Però...
hi ha llocs que el síndic repeteix i el tècnic continua. Va comentar que, de fet, quan li van proposar assumir el paper de síndic personer de la ciutat, va comentar en acabar el ple, que una mica li venia ja de família, va anomenar el seu pare, que havia estat jutge de pau.
Correcte. Sí, sí, això fa uns 50 anys. Segurament que hi ha algú, hi ha bastanta gent aquí mullet, que té el llibre de família signat pel meu pare. Doncs sí, això és una cosa que quan m'ho van proposar vaig pensar, home, el pare ha sigut juditja de pau. Ser síndic no és el mateix, però bé, té un paral·lelisme.
i vaig pensar, si el pare ho ha sigut, potser és una mica també d'homenatge a ell, perquè com que va morir amb 64 anys, va morir l'any 85, doncs, dic, mira, va ser una de les coses que em va convèncer per tirar endavant el sindic, quan el mes d'octubre-novembre m'ho va proposar l'alcalde Josep Monràs.
I diverses coses que jo devia a la ciutat, perquè la ciutat m'ha donat molt, he pogut jugar a bàsquet, he pogut fer teatre, he pogut fer moltes coses, doncs potser també val la pena retornar una de les coses que ja que em demanen, doncs retornar a la ciutat el que pugui.
Aquesta vocació de servei, que també es comentava en aquesta sessió especial dedicada a la presentació de l'informe del síndic, però que, com dèiem, el que és l'informe en si va quedar més diluït perquè era també la marxa al comiat.
Deia-me jo quan ha arribat en Salvador Rovirosa, comentava, dic, poques persones ja se'n recordaven, ell sí que ho tenia molt present, que va assumir el càrrec justament en plena pandèmia i que es va fer amb una sessió plenària de forma telemàtica, no? Totalment, estava...
Estava sol amb un micròfon a la sala de plens i jo sol, i el discurs que vaig fer, que me'n recordo força, una de les coses que vaig dir és que m'agradaria ser un homollgent entre la ciutadania i l'Ajuntament. I l'homollgent és la substància on logra que s'ajunti l'oli i l'aigua.
doncs jo pensava que podia ser aquest amulgent, unir la ciutadania amb l'Ajuntament per tots aquests casos que s'han anat sortint i que hem tingut i que al més menys els han pogut anar solucionant. No tots, perquè no tot es pot arreglar, perquè a vegades la gent ve amb unes perspectives que no poden ser, però sí que hi ha coses que l'Ajuntament veu que no s'han fet bé i que es corregeixen.
De fet, si mirem allò al 2025, són dades molt similars en aquests cinc anys, no? Tante actuacions, de nombre de consultes i queixes, no hi ha una xifra que ha d'estar aquí per sobre, no? No, més o menys es va complint cada any més o menys el mateix nombre d'activitats.
Però bé, tot això porta temps i t'ho passes bé. De totes maneres, disfrutes i disfrutes perquè t'agrada i perquè aprens. De fet, deia, marxo amb un sentiment allò gra dolç, no? Dolç perquè ha ajudat a persones que s'han adreçat a l'oficina del síndic.
I encara que deia que no som solucionadors, però escoltem i intentem facilitar la tramitació perquè arribi a bon port, aquella queixa o aquella consulta. Però ha agradat perquè no ha pogut a totes les exigències o a les propostes que arriben al síndic a través del fòrum de síndics.
Exacte, aquesta part és segur la que jo he hagut de deixar més a banda. Però sí que és veritat que el síndic, almenys jo, parlava molt poc. Allà escoltàvem molt, fèiem les preguntes que creiem que havíem de fer sobre el que ens explicaven...
però deixàvem que la gent s'expliqués. Després, esclar, si és una queixa, l'has de contrastar, perquè a vegades no et diuen tot el que és o no t'ho expliquen tirant l'aigua al seu molí. I després te'n vas a l'Ajuntament, demanes per el departament que sigui i que t'expliquen l'altra banda. Llavors, bueno, arribes a la conclusió que allò és solucionable o no solucionable, o se'ls contesta...
Però sí. I després, les recomanacions. Les recomanacions que fem, doncs, coses que vas veient al llarg del dia, a la ciutat, que vas mirant, i vas veient les coses que creus que podries millorar. Va mirant allò, els cables, a les façanes, eh? És un dels temes, una de les recomanacions que ha deixat a sobre la taula.
és que l'última empresa que ha passat per aquí a Mollet, realment ha fet desastres. Si un aixeca la vista i va mirant els cablejats, és que n'hi ha per llogari que s'ha de regular. No pot ser que cada empresa que vingui tiri els cables a la seva manera i ho posi. Hi ha un lloc concret aquí a Mollet que una senyora no pot obrir el balcó perquè li han posat una caixa.
Això és inadmissible, o sigui, no pot ser no pot ser que aquí hi ha un forat aquí mi cap, doncs això i la finestra la porta del balcó no es pot obrir
Comentaven que ha millorat molt el que és la comunicació entre l'oficina del síndic i l'administració local, l'Ajuntament, que les respostes arriben, si més no, en aquest darrer any amb molta més rapidesa. Sí, quan l'any 2023 hi va haver eleccions municipals i l'alcaldessa Mireia Dionísio
Va agafar el càrrec i va dir que una de les coses que volia era que les respostes fossin molt més ràpides de cara al síndic. I, esclar, tot això té un engranantatge. No es pot fer d'avui per demà. Però sí que és veritat que aquest últim any i mig les respostes s'ho van posar en sèrio, que fossin més ràpides, i, efectivament, això s'ha notat. Hi ha vegades que tot no pot ser ràpid, sobretot si són coses d'obres, les llicències...
Però tot i així, sí, hem notat una gran millora en la resposta. I n'hi havia que realment el mateix dia o l'endemà ja teníem la persona per allà per poder millorar, per poder discutir aquella queixa que ens havia entrat. Per tant, nosaltres sortíem de l'oficina amb els deures fets i l'endemà o el proper dia ja teníem resposta.
Un dels temes que es va destacar en aquest ple de comiat i que es van felicitar les forces polítiques i no sé si també en Salvador Rovira ho considera un gran èxit de la seva gestió és que en les properes eleccions municipals aquelles persones amb una deficiència visual tindran paperetes braille per poder ejercer el seu dret a vot.
Correcte. Això va ser arrel de les eleccions municipals anteriors, que escoltant la ràdio vaig sentir que hi havia quatre municipis a Catalunya que podien fer aquest servei a la gent de visibilitat reduïda.
Doncs llavors vaig pensar, ostres, si hi ha quatre municipis, per què no podem, Mollet no pot ser el cinquè? I ens vam posar a treballar i un dels municipis és l'Ajuntament de Ripollet. I clar, hi havia bon contacte amb Ripollet, doncs el van preguntar, ens el van venir a explicar i a més a més té un cost irrisori, és molt barat.
i ens van dir, diu això a les eleccions municipals, a les eleccions generals i autonòmiques aquest sistema ja funciona per tothom, però a les municipals no. Llavors vam fer aquesta proposta, l'Ajuntament ho va veure amb bons ulls i ha tirat endavant. A més, hem de pensar que tant l'Ajuntament i sobretot el síndic sempre hem de procurar per ajudar la gent, els minoritaris, la gent més desvolguda...
més vulnerable. Hem d'estar sempre al seu costat, intentar millorar. És encara la fiura del síndic, però coneguda, que no sé si ja continua sent allò un tema recurrent o... Perquè la veritat és que difusió de l'oficina del síndic i de la fiura del síndic se'n fa, no? Amb la qual cosa, no sé si ja és com una cosa recurrent o realment és que la gent...
Jo crec que en aquests anys s'ha fet molta publicitat i s'ha donat a conèixer, tant aquí a la ràdio com a la televisió s'han fet molts programes i hem sortit, però no ho sé, no acaba d'arribar. I a les escoles. I a les escoles. No, que els nens imaginem allò que després deuen comentar-ho a casa.
En aquests 5 anys hem passat 2.600 alumnes, per tant, es dona a conèixer. Jo suposo que, en mica en mica, aquest any que acabem de començar, des de mitjans de gener fins ara, ja tenim 12 queixes, potser. És que sí que ja es va notant que ho coneixen, però tot i així és un tema que jo crec que la gent no coneix prou o es pensa que potser per què queixar-se si no solucionaran res.
Potser a la resta de municipis, no sé si ho han preguntat això o no, en els fòrums, si passa també una miqueta igual, com si demanéssim allò, potser hi ha gent que tampoc sap que hi ha un representant a nivell de Catalunya també, o a nivell de l'Estat. Potser són figures que...
Potser a nivell de l'estat, allò del defensor del poble, sí, jo crec que ho coneixen més, però un síndic a Catalunya, la síndica de Greuges, dubto que molta gent ho conegui, també. O sigui, és una figura que fa molta feina, però potser és poc coneguda.
en Salvador Rovirosa estem acabant però en Salvador Rovirosa va començar el seu discurs la seva ponència fent referència al context que l'ha acompanyat durant aquests 5 anys durant el seu mandat doni-do el que li deixa a la síndica que vingui
Perquè vostè va fer referència al contest internacional, no? Va començar la pandèmia, els conflictes bèl·lics, Ucraïna, Palestina, el Donald Trump... En tenim molt més. No sé quina recomanació li fa.
doncs paciència, i que ja l'ajudarem, que ja l'ajudarem amb tot el que puguem, però és veritat, és que aquest últim, que s'ajunta als altres que ja, que per desgràcia, ja porten 4 anys i 3 anys, a mi em preocupa dues coses.
Primer que tornarà a ser una Ucraïna amb el sistema d'inflació i que s'apujaran les coses d'una manera bàrbara, perquè el moment que s'apugi l'energia com és el gas i la gasolina, tot amunt. I després la quantitat, ja veiem en quatre dies, la quantitat de morts que hi ha, gent civil, és que no tenim respecte per la vida. I això jo crec que és el més preocupant de tot.
que per obtenir un objectiu la vida de la gent no té cap valor. I això jo crec que no es pot admetre.
en Salvador Rubirosa deixarà de ser síndic el proper dia 23, perquè hi haurà anomenament, però entenem que no es desvincularà de l'oficina del síndic, perquè justament en el seu mandat es va crear aquest Consell Assessor, que està integrat per les persones que han estat síndiques, en Paco Amalla, en Lluís Martínez, en Vicenç Vilà, ara en Salvador Rubirosa, i també tenim una dona, la Rosa Mates, que també forma part d'aquest Consell Assessor.
Correcte, sí. Quan es va integrar la Rosa? Fa dos anys i mig. Li van proposar? Sí, l'any 23 es va constituir el fòrum i després al cap de poc, de mig any o així, li van proposar.
i ha anat molt bé, perquè també és una persona crítica, és una persona que coneix Mollet, és una persona que ha treballat a l'escola, per tant... Ha estat directora donant molts anys del centre d'estudis Mollet. Exacte, per tant, coneix Mollet i coneix la gent, una cosa que jo crec que és molt interessant. I respecte
Que vostè ara també formarà part d'aquest consell assessor, que no es desvincularà? No, perquè ja que m'han ajudat tant durant aquests tres anys, és de rebut que jo em quedi i pugui ajudar la propera síndica.
Algun agraïment en especial abans d'acomiadar-se com a síndic en aquests micròfons? Com a agraïment? Primer, a l'Ajuntament, per haver-me proposat ser síndic, la qual cosa, quan la vaig agafar, em va fer molt de respecte, però, bueno, de mica en mica vas coneixent l'entringulis i m'ha agradat. Per tant, gràcies per haver-me dit per fer aquesta... Ha estat tota una experiència, entenem.
Exacte, i després agrair tots els ex-síndics i les resamates per allò que m'han ajudat i agrair per descomptat el que he dit abans amb els cinc tècnics perquè m'han ajudat molt. Sense ells la sindicatura no funcionaria. Ells són els que coneixen l'intringulis de l'Ajuntament i on s'ha d'anar a parar cada queixa.
Doncs, escolti'm, hi haurà a l'entorn de més de 500 persones que deuen estar agraïdes, aquestes persones que han fet consultes i queixes a través de l'oficina del síndic, i de vegades allò, ser escoltats ja és molt important.
Perquè anem allò una miqueta amb les uïdes tapades, només ens escoltem a nosaltres mateixos i trobar una persona que t'escolti i a sobre després et doni un cop de mà, segur que també hi ha moltes persones agraïdes. Moltíssimes gràcies, Salvador. De res. Que gaudeixi vostè. Avui parlarem de jubilació, doncs si vol escoltar després la Teresa Prada, psicòloga, per com ha d'afrontar aquesta etapa, com a mínim de jubilat de la sindicatura.
A mitges. A mitges. Que vagi molt bé. Molt bé, moltes gràcies. Fins una propera. Gràcies, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i la ser siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui per què ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i la ser siguin al far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi sigui per què ha de passar.
Salta lluny i perdre el cap. Juga a submergir-me per un pas ser estrellat.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobi, estigui per cada passat.
que sigui parqueada a passar.
Avui en aquest espai que compartim amb els centres educatius de la ciutat és alumnat de l'Escola Sant Gervasi. L'alumnat que ens acompanya són de tercer d'ESO i són la Berta. Molt bon dia, Berta. Hola, bon dia. Bon dia. La Laura, molt bon dia. Bon dia. Bon dia. I també l'Oriol. Hola, bon dia. I ens venen a parlar, que ens ho expliquin ells, de què ens veniu a parlar, Oriol.
Bàsicament ens venia a parlar que a l'escola hem fet unes enquestes sobre com afecta a dia d'avui això de les xarxes socials i hem fet algunes preguntes i ens ha resultat molt interessant els resultats que hem tingut.
Com afecten, m'imagino, Laura, us afectaran, no? Suposo que heu preguntat sobre el tema d'aquesta prohibició que s'ha anunciat als menors de 16 anys de poder accedir. Sí, ja que les xarxes ara mateix s'utilitzen molt, els joves ara mateix les utilitzen per tot i ara mateix amb el mòbil no podrien viure sense ell, ja ens ho han dit diverses persones, encara que hi ha diferents opinions.
però nosaltres també tenim una pròpia i per això hem pensat que aquest tema era molt important i ho volíem compartir. Això és el que després els preguntarem, la seva opinió, perquè diu la Laura, hi ha diferents opinions, però és que ells són joves també, amb la qual cosa també voldrem saber que n'opinen l'Oriol, la Laura i la Berta sobre aquesta prohibició. Deia la Laura Berta que feu molt d'ús de les xarxes socials als joves.
Sí, en general els joves utilitzem bastant les xarxes socials, tant per entreteniment com per comunicar-nos amb les persones. I per informar-vos? Sí, també. O desinformar-vos? Què en penses?
Depèn de la notícia o del contingut que tu segueixis a les xarxes socials. Hi ha també moltes notícies falses i tot això que els joves ho han de saber, de buscar aquesta informació. Perquè després vosaltres, en el teu cas, intentes contrastar allò de dir, ai, he vist això, però... Jo, personalment, no tinc xarxes socials. Soc de les úniques del meu curs que no té i és una sensació bastant estranya. Sí, això t'anava a dir, dic, ui, un regagabis. Sí...
Molt bé, sí. I és estrany perquè tu veus totes les teves amiques amb les xarxes socials i tu estàs allà, clar, mirant, i se't fa estrany. I com ho fas per comunicar-te amb els teus amics? Per mail, moltes vegades ja ni el miren, però jo ho intento, si és alguna cosa molt urgent, doncs ja els aviso abans. I des del mòbil dels meus pares tinc algun contacte d'aquesta gent amb la que em porto més, i si és alguna cosa urgent, doncs sí que parlo més des del WhatsApp.
Molt bé. I és una decisió personal teva, això de les xarxes socials, o també és un tema que a casa... Sí, a casa, ni el meu germà ni jo tenim les xarxes socials, ni telèfon mòbil no tenim. Sí que és decisió dels pares, però per part meva també estic d'acord amb aquesta decisió.
És a dir, que és un tema que m'imagino que n'heu parlat, l'estem bombardejant per això, perquè hem dit allò és un rara avis, no? És una situació que segurament tu mateixa haver-te's dit, clar, és... Sí, és estrany. Sí, m'imagino allò que, no sé si hi ha més companys o companyes... No, del meu curs no, és bastant incòmode també estar en un espai així amb gent que està totalment amb el mòbil, allà no parla amb ningú.
i et sents apartada, una mica diferent dels altres. Potser després ara ho valoren, allò en positiu, i diuen, mira, a casa de la Berta van ser uns avançats. Anem a escoltar, no?, aquestes entrevistes que heu fet, us sembla? Sí. Doncs donem pas a aquest petit reportatge d'aquests reporters que tenim el dia d'avui.
Benvinguts i benvingudes. Avui parlarem de les xarxes socials, aquestes plataformes que formen part del dia a dia dels joves i que van molt més enllà de compartir fotos o missatges. Les xarxes socials ens ajuden a comunicar-nos, expressar-nos i estar connectats. Infleixen en moltes facetes de la nostra vida, des de les amistats fins a la manera com ens informen i participen en la societat.
Per entendre com els adolescents viuen aquests canvis i què en pensen sobre la possible retirada de les xarxes per a menors de 17 anys, hem realitzat diverses entrevistes recollint les seves opinions i experiències que ara compartirem amb vosaltres.
Tens xarxes socials? Si és així, quines són i per què utilitzes cadascuna? Sí que tinc xarxes socials. Tinc Instagram, TikTok, Snapchat i WhatsApp. El Snapchat l'utilitzo per parlar amb els amics de fora. TikTok per entretenir-me i Instagram per parlar amb amics i veure coses que pensen famosos. I WhatsApp per parlar amb la família.
Jo, com a xarxes socials, tinc Instagram i WhatsApp. Utilitzo les dues xarxes socials per comunicar-me amb amics i familiars, tot i que també quan estic molt avorrida utilitzo Instagram com a font d'entreteniment. Utilitzes el mòbil diàriament. Creus que utilitzes massa? Consideres que és una addicció i, si és així, la podries controlar? Entre setmana, entre una hora i dues hores i al cap de setmana no l'utilitzo gaire perquè utilitzo una tablet que em va millor.
Jo crec que sí que l'utilitzo bastant, però hi ha molta gent que conec que l'utilitza molt més que jo, o sigui que crec que estic a la mitja. Entre setmana utilitzo el mòbil unes dues hores, crec que no és massa, però es podria reduir, i considero que no és una addicció, ja que ho podria parar i reduir aquestes hores mòbil. En canvi, els caps de setmana puja les hores que utilitzo el mòbil diàriament, que són unes cinc o sis hores diàriament.
Què et sembla que d'aquí a poc no puguis fer servir les xarxes socials? Semblen just perquè hi ha moltes persones que tenen la seva vida i les seves ànimes en TikTok, Instagram i les xarxes socials en general i que és una mesura deliberada per poques persones que les utilitzen de forma incorrecta.
Em sembla una mica malament perquè molts dels jugadors utilitzem el telèfon per poder comunicar-nos i a vegades també és com un moment per no pensar en res, només estar les teves coses i a vegades bé bé això de veure vídeo, relaxar-te, el que sigui. I de vegades va malament perquè ja, com per exemple, si he de fer un treball en grup, com ho puc comunicar amb els companys?
Què et sembla que et puguin esborrar els teus comptes o continguts? No em sembla de tot bé perquè hi ha coses que no m'hauria de perdre i crec que no és de tot correcte. D'acord, ja que són vídeos que hem gravat i tenen un record, llavors que ens esborrin aquests records, doncs dona una mica també de pena.
Molts pensadors i professors universitaris creuen que la nostra generació està perduda i que estem molt malament per culpa de les xarxes socials i dels telèfons. Què en penses al respecte? Jo crec que tenen raó, però no del tot, perquè hi ha gent que es pot controlar i no tothom passa tant de temps al mòbil. Personalment crec que la nostra generació no està perduda, tot i que la gent més o menys d'uns 40-50 anys o més ho poden pensar, ja que hi ha una gran diferència entre la nostra generació i la seva.
Nostra generació no està perduda per les xarxes socials, sinó per les persones que la utilitzen de forma incorrecta. Creus que podries viure sense el mòbil? Jo crec que sí, però el trobaria de faltar bastant. Però ara per ara tenim eines que es pot substituir el mòbil i poden fer la mateixa utilitat.
Jo crec que sí que podria veure sense el mòbil perquè és una eina que es pot posar en molts altres dispositius. L'únic problema seria que els altres dispositius no són portàtils a diferència del dispositiu mòbil.
No, no podria viure sense el mòbil perquè crec que és també una cosa molt important, com he dit abans, tota l'estona per comunicar-me, sobretot per, per exemple, l'ubicació, segons l'hora de passar com els pares poden veure d'on estic, com es truco, hi ha gent que no té el telèfon fix, avui en dia ningú l'utilitza, així que també per poder parlar amb persones d'altres països també, o sigui que no, no puc viure sense el mòbil.
Amb totes aquestes dades que hem recollit, podem finalment arribar a la conclusió que a dia d'avui, quasi totes les joves depenen del telèfon mòbil, i si això no es controla, podria arribar a ser un gran problema per a la societat moderna. Mare meva, Bruyol, quin final més tràgic. Sí, és que...
Vam revisar una mica totes les dades que vam recollir i, clar, encara que hi ha moltes persones que són bastant optimistes en aquest tema, des del meu punt de vista jo crec que arriba a ser un problema una mica sèrie a dia d'avui. Jo l'únic que trobava ara al final és que hi havia com una confusió, perquè una cosa és la prohibició d'accedir a xarxes socials i una altra de tenir-ne mòbil. Clar, clar.
Perquè, per exemple, jo no sé si esteu seguint la informació del mobile, però jo l'altre dia sentia que una de les novetats d'aquesta edició és que s'ha presentat un telèfon que només serveix per trucar. Ah, sí, sí. És a dir, que fora allò, doncs, aplicatius, aplicacions diferents, sinó senzillament allò, un telèfon per trucar.
Ja, com has d'abans. Clar, ho dic allò, que el tema de la comunicació, no sé, a la Berta què li semblaria? Allò de dir, ah, doncs escolta'm, si és només per trucar? No, a mi em sembla perfecte, si realment els telèfons mòbils són per trucar. El que tenen avui tots els joves...
és un ordinador, en realitat és un ordinador portàtil, pots fer de tot. Clar, és que hi havia un company que deia, bé, és que potser no faig servir tant el mòbil perquè el cap de setmana faig servir la tablet, que no deixa de ser com un mòbil molt més gran, no? O potser doncs m'hi poso a l'ordinador però també accedeixes a les xarxes socials a través de l'ordinador. Per això deia que hi havia com aquesta confusió, no?
Ah, clar. Sí, sí. Vosaltres què trobeu? Que sou més dependents de l'aparell o de les xarxes? Laura. Jo penso que, sobretot, de l'aparell, també perquè té moltes funcions, ja que pots buscar o pots parlar. També les xarxes són una part molt important perquè penso que molta gent les utilitza.
I encara que hi ha informació que no és correcta, també hi ha informació que és correcta. Llavors, per una part, són dolentes perquè penso que hem enganxat molt, perquè hi ha coses que a sobre tampoc t'importen molt o no van bé. De fet, hi havia algun company que deia, les miro per entreteniment. Sí, per això. I potser passes moltes hores amb les xarxes, també amb el mòbil, que també no és bo per la vista i tot això,
Però sí que és veritat que el mòbil també té altres funcions com fer fotos o buscar qualsevol informació a altres xarxes com Google. Això també són coses bones i penso que per això la gent també és més addicta o li agrada més el mòbil que les xarxes. Però llavors tu, per exemple, imagina't que un d'aquests mòbils ara que s'ha presentat que només servís per trucar. Llavors seria...
Us estaríeu tan enganxats a l'aparell? No, no crec, perquè les trucades... Sí, jo crec que llavors agafaríem una altra cosa, com potser l'ordinador o tal, però el mòbil ja no, perquè no s'ho diré per res, no et serviria per entreteniment ni parlar amb ningú, només amb trucar, però la gent ja no truca tant, perquè la gent ja parla més o per xats o...
no l'utilitaria tant i ja seria una cosa més. També seria molt bo perquè ara la gent que està molt enganxada també li trauria tot això i faria que la gent fessin altres coses com llegir, per exemple, o coses més del dia a dia. En el teu cas, Laura, quines xarxes fas servir? Jo faig servir Instagram, TikTok i WhatsApp, que l'utilitzo per parlar amb els meus pares, sobretot,
I sí que és veritat que sempre hi ha molta gent que cada xarxa la distingueix per una cosa. Jo, per exemple, també l'Insta l'utilitzo per parlar amb els amics i el TikTok per sempre entreteniment. I per això, potser, també crec que s'haurien de prohibir o reduir algunes xarxes i no totes. Per exemple, el WhatsApp penso que tampoc és una xarxa que s'hauria de reduir molt perquè només s'utilitza per parlar amb la gent. En el teu cas, Oriol...
Doncs mira, en el meu cas la veritat és que tinc bastantes xarxes socials com les normals, per exemple, Instagram, TikTok, Whatsapp, Snapchat i aquestes. I doncs clar, jo quan abans has dit que si som dependents del mòbil o de les xarxes, jo personalment diria que soc dependent de les xarxes, no del mòbil.
Perquè, clar, el mòbil en si, doncs, és una eina que la utilitzem, doncs, per fer diverses coses, no només això d'entretenir-nos, sinó que també, doncs, buscar informació, doncs, no sé, també escoltar música, moltes persones escolten música, i, doncs, sí, segons la meva opinió, jo crec que estic més adicta a les xarxes socials. I hi havia companys que dèiem, estic a la mitjana, unes dues hores diàries, tu, Oriol, superes la mitjana...
Però de molt, de molt. De molt? Sí, sí. Sí? Jo sincerament considero que, clar, tinc un problema, però no aconsegueixo superar, eh? No? No, no. Questa conciliar la son o què? No, sí. Ets dels que te'n vas adormir allò amb el mòbil i mirant xarxes i tal? No, no, de fet, jo més que sacrificar les hores de son, sacrifico les hores d'estudi.
I això ho heu parlat a casa? Sí, sí, amb els meus pares molt, sí. De fet, algunes vegades es queixen que estic molt amb el mòbil i que els agradaria veure'm estudiar, i jo els dic, no, però si jo només anar a l'escola ja m'entero. Però, bueno, sí, perquè les hores són, la veritat és que normal, sempre deu, deu i mitja... Però tu ets conscient que ets depenent de les xarxes, llavors, no sé, i...
I creus que estaria bé que posessis remei? No sé. Clar, òbviament, he de buscar un remei perquè això podria arribar a ser un gran problema, però... És que no aconsegueixo trobar aquesta motivació a deixar-la, perquè no tinc res que em distregui a part de les xarxes. Llavors, sempre que intento distreure'n d'una altra manera, doncs...
jugant a bàsquet o llegir un llibre, sempre dic, ostres, però potser m'ha escrit el meu amic, vaig a revisar-ho. Quin contrast té entre la Berta i l'Oriol. Tu ara, Berta, escoltant a l'Oriol, clar, tu deies, no, et sents com una mica aïllat, però igual tu quan te'ls mires a companys, companyes, com ara l'Oriol, que diu, no, no, és que jo estic enganxadíssim,
És una sort no tenir mòbil. Per tot això hi podria invertir temps en altres coses. Perquè molta gent em pregunta què fas quan t'avorreixes? Jo em quedo mirant-los en plan jo llegeixo, jo jugo a bàsquet, faig altres coses. Hi ha moltes més coses que no estan enganxades a les xarxes socials. Llavors sí, això ho agraeixo, no tenir-les.
A més a més, pots parlar directament amb la persona, no cal allò, no?, a fer-ho a través d'una pantalla. A més, amb els riscos que de vegades comporta el tema que comentava, no?, que suposo que heu assistit a xerrades allò de les fotos, no?, que, bueno, segons quina mena de fotografies comparteixes has de tenir molt en compte que després això pot circular.
Clar, clar, sí, sí. També les xarxes socials i tot això, el mòbil, comporta molts perill, òbviament. I tu ets conscient, eh? Sí, sí, sí. Això sí que ho controles. O has tingut alguna mala experiència? No, no, no tinc ninguna mala experiència. La veritat que és que, sí, el problema, això del temps que utilitzo el mòbil, és veritat que és un problema, però el que és l'utilitat del mòbil, quan el fas servir, el fas servir d'una manera bastant responsable.
Vosaltres esteu a favor d'aquesta mesura de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys per acabar a veure la Laura? Jo crec que, encara que no m'agradi molt la idea, penso que està molt bé perquè tota aquesta gent farà altres coses i començarà a llegir, a veure pel·lis, sèries...
I això penso que és molt bo per aquestes persones i per mi també, perquè també miro molt les xarxes i em quedo també molt l'estona. I llavors penso que també està bé aquesta prohibició, que no haurien de, per exemple, esborrar, els haurien de, per exemple, doncs,
Tancar, però no esborrar del tot perquè totes aquestes persones que tenen aquests records, com han dit també alguns companys nostres, o coses que hem vídeos i fotos que hem fet, doncs tampoc estaria molt bé que els esborristin. Les haureu de descarregar, totes. Ja, això estaria.
Llavors, doncs això, jo penso que està molt bé per aquest tema, però que hauríem d'agafar algunes restriccions que pensin també a nosaltres una mica. Tu, Orion? Doncs la veritat és que jo, per meva part, no estic molt a favor d'aquesta llei, perquè potser 16 ja és que és una edat que ja s'apropa a l'edat adulta. Crec que potser baixar una mica el límit
Perquè llavors, és que és una opinió de 50-50. Perquè tu, Oriol, quan et vas iniciar en el tema de les xarxes? És a dir, quan vas tenir el mòbil, el primer mòbil? El meu primer mòbil va ser el primer de l'ESO. Sí, sí.
Clar, perquè jo, la meva opinió és 50-50, perquè és veritat que faria falta, perquè hi ha molts nens, ja no de la meva edat, sinó nens més petits, que els afecta moltíssim. I clar, aquests, és veritat que, si aquests d'aquí són els que ens pagaran les pensions, doncs no sé jo, eh? És a dir que està bé que l'Oriol pensi allò en la pensió, allò amb l'edat que té, que...
Ja veurem, sí. En tot cas, sí que és veritat que potser vosaltres dieu, bé, potser ara ho veig d'una manera, però si penseu en els menors, potser sí que és un benefici per ells, que ja s'aduquen d'aquesta manera. Tu, Berta, ho veus allò...
Més que adequat. Doncs sí, la veritat, passaria molt més temps amb les meves amigues. Ho passaria millor, la veritat. Però sí que és veritat que els entenc i que està bé que restringessin aquest consum de xarxes socials a menors de 16, però que el contingut hi tingui la compta, que ja es quedi creada, que després puguin tornar a iniciar aquesta sessió
i recuperessin tot aquest contingut que han fet al llarg de dos d'aquests anys que les han tingut, perquè, si no, és veritat una mica injust. Esperem també allò que les autoritats us escoltin, perquè això potser és una demanda que té una lògica, no? És a dir, atura'm al poder accedir, però no m'esborris tot el meu historial, perquè hi havia un company que m'ha fet gràcia i diu que tenen les seves vides i les seves ànimes.
He pensat, mare meva. Bé, doncs, moltíssimes gràcies per portar-nos aquest tema d'actualitat que afecta el jovent especialment, però totes les famílies i, a més a més, allò a punts de vista tan diferents. Així que, Oriol, Laura i Berta, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu, Inga. I que ens retrobem.
Sí. Qualsevol altre dia, davant d'aquests micròfons, i llavors potser l'Oriol diu, mira, m'he desenganxat totalment. Esperem que arribi a caire. I la Berta, doncs jo ara estic enganxadíssima. Que vagi molt bé. Fins un altre moment. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu.
Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les files.
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat la fi de la guerra a l'Orient Mitjà. En una declaració institucional, Sánchez s'ha solidaritzat amb els països atacats per Iran i ha condemnat el règim dels Oiatolàs, però ha afegit que la il·legalitat no es pot combatre també amb una altra il·legalitat. El president del govern ha recordat que la guerra de l'Iraq del 2003 va portar més inseguretat al món.
La posición del gobierno de España se resume en cuatro palabras, no a la guerra.
El mundo, Europa y España ya han estado aquí antes. Hace 23 años otra administración estadounidense nos arrastró a una guerra en Oriente Medio. Una guerra que en teoría, se dijo entonces, se hacía para eliminar las armas de destrucción masiva de Saddam Hussein, llevar la democracia y garantizar la seguridad global. Pero que en realidad, visto en perspectiva...
Sánchez ha advertit que cal estar preparat per un conflicte llarg amb afectacions econòmiques i ha assegurat que el govern treballa per impulsar mesures per mitigar l'impacte econòmic del conflicte sobre els ciutadans. El president també ha afegit que Espanya treballarà amb els països que defensin la pau i el dret internacional.
I la prescripció per a infantil i primària del curs 2026-2027 comença avui i es podrà fer fins al 18 de març. Per a l'ESO s'obrirà en aquest cas el divendres i també fins a la mateixa data. La llista provisional es publicarà el 15 d'abril, el sorteig de desempat serà el dia 28 i l'assignació final de places el 10 de juny.
I també en Educació el Consell de la Presidència, Albert Dalmau, ha expressat la confiança que el Departament d'Educació acabarà assolint un acord amb els docents i ha defensat que el pressupost del govern dona resposta a les seves demandes. En la Comissió d'Educació del Parlament de Catalunya, Dalmau ha assegurat que hi treballen per un acord de país històric que abordi mesures educatives, desburocratització, millores retributives i escola inclusiva.
I pel que fa a la mobilitat matí complicat avui a les carreteres, les cues més importants són a la B10, amb fins a 10 quilòmetres en sentit Nus de Llobregat i 4 més en sentit nord. A la B20 també 9 quilòmetres de cues en sentit Nus de Llobregat. A la B20 també hi ha 7 quilòmetres de retencions entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Joan d'Espins en sentit Barcelona.
i es manté un carrer tallat per la varia a Castellolí. També hi ha congestió a la C32, volíem dir, entre l'Hospitalet i Esprugues per un accident, a la B23 entre Sant Feliu i Molins, i a la PESA també al Vallès en sentit Tarragona i retencions finalment a la C58, tant d'entrada com de sortida de Barcelona. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. Quina és la millor cançó de la història?
Descobreixo a Rock and Classics. A Rock and Classics podràs fer un autèntic viatge en el temps i redescobrir els grans èxits de cada dècada. Tots els estils més punxats s'uneixen a Rock and Classics. T'espero el dimecres a les 10 de la nit a Ràdio Mollet. Rock and Classics amb Esteve Alló.
Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors. Dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet. A fons, entrevista amb profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet. Tots els dijous a les 5 de la tarda. Redifusió el diumenge a les 4. Escolta el podcast a radiomollet.com
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, posa't les files.
Fins demà!
Us donem la benvinguda a l'espai de psicologia que tenim en el Posat les Files, que compartim tots els dimecres amb Teresa Prades. Ella és psicòloga, de fet, és una de les professionals que trobeu al centre de psicologia Psico3 de la nostra ciutat, al carrer Francesc Cambó, número 19. Repetim, carrer Francesc Cambó, número 19. Número de telèfon, 93 570 45 18. També el repetirem, 93 570 45 18.
I si teniu dubtes, si voleu allò consultar els serveis que ofereixen, doncs podeu entrar a la pàgina web psicotres.net. Aquest 3 amb número també són presents a diferents xarxes socials. Avui, com us hem anunciat, en començar el programa parlarem de com afrontar la jubilació. Tenim aquí la Teresa. Molt bon dia, Teresa. Bon dia.
Jo ara, la gent que conec allò que es va jubilant, tothom la veig molt feliç, la gran majoria, tot i que anys enrere era pitjor, era com més traumàtic. Sí, perquè la gent no tenia... La feina era tot, i tota la vida passava per allà, i llavors la gent no tenia dantes aficions com té ara. I ara portem uns anys, però és que la gent...
S'ha adonat que no tot és feina, que fora de la feina també hi ha un món, que un dia la feina s'acabarà i llavors tindràs aquest buit de tantes hores d'aquesta rutina que durant 40 anys o 50 has estat portant i llavors què fas? Llavors es consciencia més i es cuida més la gent. Llavors sí que hi ha casos que dius ara què faig? Però la gran majoria tenen moltes coses a fer.
De fet, Teresa, m'imagino que la jubilació, com deies, un dia o altre arriba, és una nova etapa, i potser també està bé que un vagi establint rutines. Funcionem una miqueta així al llarg de tota la vida, primer vas a l'escola, després la feina, i clar, el que no pots, m'imagino, és trencar i dir...
Ja m'ho trobaré, no? Perquè si ja t'ho trobaràs i comences allò que en llevo més tard, per què surti de casa? Igual causa jo una depressió fàcilment. Bé, això dependrà si tens inquietuds o no. Clar, si no tens, durant tota la teva vida no has tingut cap inquietud, no tens una afició, sinó que tot passa a través de la feina, llavors et trobes que no tens res, què faig, no?
Jo crec que també s'ha pres una mica de consciència que la feina és un medi perquè guanyes diners i et permet fer coses per llavors tu mateix cuidar-te. Llavors aquesta mentalitat jo crec que ha canviat. És important preparar-ho, igual que et prepares l'entrada a la feina també has de preparar-te-la, entrar en el món laboral, has de conscienciar els menors, els adolescents i tal, i ho fas progressivament.
Aquí també és una mica com el carril d'acceleració de l'autopista, no? T'has de preparar i que aquest mecanisme també funciona quan agafem vacances, no? Que els primers dies, passar de treballar vuit hores de cop i volta, buf, ja tinc vacances, també t'ho has d'anar preparant, doncs això és el mateix, no? De dir, bueno, durant uns anys, a veure com m'agradaria que fos aquesta jubilació, què m'agradaria fer, i una mica també anar-ho treballant.
Sí que és veritat que també ha canviat el fet que sempre trobaves jubilats que, ostres, tenen la vida més ocupada que no pas quan treballaven, no? I això jo veig que també ha canviat, que ja no s'omplen. A vegades abans tenies, ostres, dilluns això, dimarts tal, tal, tal, i cada dia ho tenien com programat, no? Una mica, suposo, per...
Tapar aquest buit de dir, i ara què faig, no?, sense tenir aquesta rutina. I jo crec que això també ha anat canviant. Que sí, que fan activitats, però, bueno, veus que també s'agafen dies de dir, doncs, no foto res, no? I això també és important, perquè a vegades també omplir-se de moltes coses, dius, bueno, a veure, no estàs treballant, però tampoc disfrutes. Mira, jo fa un parell de setmanes parlant amb una metgessa jubilada, però que estava exercint.
Sí, n'hi ha molts, eh? I em deia, diu, clar, jo em vaig jubilar, però em van venir a buscar. I clar, jo no em veia anar-hi allò amb un casal a fer macramé, em va dir. I diu, clar, a mi sempre m'ha agradat molt la meva professió. I llavors, doncs, bé, amb un altre ritme,
però continua fent. És una opció? Sí, cada vegada trobo que n'hi ha més. Vas a la mútua i penses, aquest home... Que la seva edat, no? Sí, sí, i veus que són casos així, no? Puc decidir l'horari que faig, no? Perquè el problema de la feina és que tens l'horari i no el pots decidir.
exceptuant, no?, excepcions, però normalment tens aquell horari i aquell horari és el que és, no?, en canvi així, doncs, vale, tinc jubilat, vull fer unes hores, doncs ho faig, per què no?, no?, inclús professors que a vegades van a fer d'apollo a les classes, no?, doncs per què no?,
El que passa és que tu decideixes el teu horari i ho fas, que en qualsevol moment pots dir, doncs no, plego, no em ve de gust. Llavors, la llibertat aquesta jo crec que marca la diferència. No és el mateix que quan has de treballar, que has de treballar sí o sí.
De fet, deies Teresa, està bé anar preparant el camí. És a dir, que si ja pots anar incorporant aquestes aficions, aquests hòbits, quan estàs desenvolupant una activitat professional, potser aniràs una miqueta més ofegat, però si pots anar incorporant per després, perquè no sigui tan brusc, allò de dir, és que no he fet res i ara m'hi apunto a tot. Sí, sí.
Però quan t'apuntes a tot és per omplir precisament aquest buit que deixa el fet de no tenir aquesta rutina, de dir, durant tota la meva vida laboral he tingut l'horari marcat, doncs ara, ostres, què faig? Però també està bé, jo crec, deixar uns dies de dir, bueno, deixo passar el temps, un temps, no? A veure, ja miraré, sempre em puc apuntar coses, però durant un temps disfrutar de dir...
Doncs em llevo a les 6 del matí perquè jo vull i, bueno, puc fer el que vull, no tinc horari, sí que disfruta d'això, no? Apren a disfrutar també, que una mica és el que fem al cap de setmana o les vacances, no? Tot i que a vegades les vacances les omplim de fer viatges perquè s'ha de viatjar sí o sí.
Però el fet d'estar de vacances i no tinc pressa, puc esmorzar tranquil·lament, doncs això s'ha d'educar també. Perquè si no et trobaràs cada cop i volta, i ara què faig? Evidentment, dèiem allò que la societat està canviant, comentaven d'aquests... Ens cuidem més. Sí.
Tot i que també encara hi ha persones que evidentment s'hi han abocat moltes hores, més enllà de les hores de treball, tota la seva vida ha estat dedicada a la feina. Aquí ho passen més malament. Sí, perquè el seu objectiu a la vida ja no hi és. I llavors, ara quin objectiu tens? I llavors què és? Esperar la mort?
Alguna... Bé, la jubilació és esperar... Bé, de fet, esperar la mort l'esperem des que naixem. Vull dir que això no és... Sí, l'únic que no ets tan conscient, no? No, perquè estàs ocupat creant la teva vida, no? Però al final és dir, bueno, disfruto d'aquesta etapa, que és una etapa diferent. Llavors, clar, si tu has centrat tota la teva vida en la feina...
Això vol dir que tindràs molta més carència o tindràs molta més dificultat per adaptar-te a la vida de jubilat, no? També depèn molt de la situació familiar, no? Jo a vegades he parlat amb parelles que, bueno, jo no vull que es jubili, però esclar, el tindré tot el dia a casa.
Sí, aquest és un comentari bastant. I penses, ostres, sí, a veure, el que es jubila tindrà que fer un esforç per dir a veure com m'organitzo, però clar, el que potser la dona en aquest cas, que s'ha quedat a casa sempre, no ha fet la mestressa de casa, tindrà una persona allà que durant aquelles hores no l'hi tenia, i també li canvia la rutina, amb la qual cosa això pot crear bastanta crisi, i a vegades han vingut parelles d'aquestes edats,
I expliquen això, no? És que clar, jo estava sola, tenia la meva rutina, clar, ara està ell, el tinc per allà al mig... Llavors, què han de fer? Jo crec que també, si tu tens la teva rutina, l'hauries de continuar i que sigui l'altra persona la que es creï, no? I si coincidiu en alguna... Clar, has de tenir en compte que sí, que la teva rutina la tens, però, clar, el que no pots fer és que aquesta persona fes-lo fora tot el dia, no? I que continuï fent l'horari laboral. És una mica...
fer activitats per adaptar-se, no? Llavors començar a pensar, bueno, quines activitats podem fer nosaltres junts? Clar, tot això depèn molt de la jubilació que t'hagi quedat i de la... I de la relació de parella que tinguis. De la relació de parella i de l'economia, no? Llavors, clar, hi ha persones que al final s'acaben separant perquè, bueno, perquè el fet que ell marxés unes hores...
I ara no, doncs ha d'evidenciar problemes com quan anem de vacances, no? Moltes parelles que anem de vacances i se separen, perquè el fet d'estar 24 hores junts, doncs descobreix mancances que abans no es veien o problemes que abans no es veien, no?
És cert el que comenta la Teresa, que de vegades allò et sorprèn, que dius, però aquestes alçades us separeu? I sí. Bé, perquè clar, si tu tens una rutina i no us veiem, només us veieu a la nit, doncs clar, els conflictes, pocs conflictes hi ha, no? En quan et veus tot el dia perquè te'n vas de vacances o perquè l'altra persona no treballa o tots dos no deixen de treballar, doncs clar, tot això és una adaptació
Que s'ha d'anar fent, no? Llavors vas descobrint coses de tu mateix i de l'altra persona que potser amb 30 o 40 anys no havies descobert, no? Perquè tampoc s'havia donat la circumstància, perquè les vacances també són finites. Sempre. En canvi, a la jubilació ja no tornes a treballar. Si no vols, no? Com el cas que deies abans. Llavors, clar, és tota una adaptació per part de les dues persones, no? Si tens nets, doncs, bueno, queda una mica diluït perquè, clar, et centres en els nets,
Però, clar, si no hi ha nets a qui cuidar, llavors ja costa més. Teresa, també, no sé si la gent ho pensa, segurament sí, no? És allò, la jubilació, deixes de tenir aquesta activitat professional que has tingut al llarg de 30, 40 anys, 50, hi ha persones que han desenvolupat aquesta activitat professional, però també coincideix amb que és la teva etapa final de vida.
És el que et deia abans, estem esperant la mort. Llavors, bé, també pot venir aquesta angoixa, no? D'una banda veus gent que està molt activa perquè dius, és que se m'acaba, no? I d'altra, doncs que ho pot viure molt malament, com dient, bé, també en aquest trajecte final van desapareixent allò companys, companyes, no?
Bé, això es troba més també en edats molt més avançades, no? Per exemple, de gent de 80-90 anys que, ostres, sobretot si vius en un barri i coneixes la gent del barri i vas veient que aquest folanito, tal, el folanito, tal, no? Llavors, és una mica acceptar que la mort forma part també de la vida i que, evidentment, és irremediable.
Però pensar que mentre estem aquí hem de disfrutar que estem aquí, no?, i buscar-li una mica el sentit, buscar feines o coses a fer que una mica t'omplin aquest espai, no? Jo crec que quan arribes a certa edat també estàs... O sigui, esclar, també depèn que aquestes edats també van lligats a malalties, no? Llavors arribo a un punt que dius, uff, quan s'acaba, no?, ja, això...
Vull dir, ja necessito descansar, no? I el que passa és que ho comporta de tenir molta, molta edat. De fet, a jo també hi ha un desgast. A tu et sembla que vas molt ràpid i vas lent.
Clar, també ho veiem des del nostre punt de vista, que nosaltres no estem en aquest espai de temps, no? A la nostra edat, doncs, potser tu penses, ostres, veure que tothom es mor i tal, però, clar, tu no tens 90 anys, no estàs en la ment d'aquella persona i suposo que també fas aquesta reflexió, no? Tens temps d'anar pensant i dir, bueno, doncs...
He tingut una vida i la mort forma part d'aquesta vida i acceptar, no? I és un camí que portes, que al final ho has de portar tu, no hi ha més. I ho porta a l'edat, no? A vegades parlo amb nanos, és que jo no vull ser vella. I jo no vull tenir arrugues, em deia una altra i una nana.
Però és que quan t'arribi l'edat de les arrugues, tu ja no pensaràs com una nena de 14 anys. Ja hauràs portat una vida, ja hauràs assumit que t'estàs fent gran, que el cos va canviant i ho vas assumint. Clar, si ets una persona que viu molt de l'estètica, les arrugues ho viuràs fatal. Però la vida ja et va portant aquest canvi de pensament, les vivències que tu vas tenint.
La Teresa, que sempre ens fa arribar uns apunts sobre el tema que en parlarem, hi ha un que diu la pèrdua d'identitat. I és veritat que hi ha moltes persones que quan es presenten, es presenten parlant de la seva professió. Diuen, hola, sóc el doctor, sóc la... Però quan et jubiles no deixes de ser doctor. Vull dir, els estudis no els perds. Si tu has sigut doctor durant 40 anys... I si has estat carnissera, també. Però clar, ningú...
Però un carnisser no diu mai, sóc el carnisser. No sé que sigui allò de... És veritat, però això és perquè es lliga la identitat a la feina. I la identitat és molt més que una feina. Tu ets doctor, però també ets persona, no? Llavors ja no t'has de presentar com a doctor, a no ser que sigui en un medi professional, no? Però fora del medi professional t'has de presentar, sóc en Papet, no sóc el doctor Papet.
Llavors jo crec que això és una cosa que la gent ha d'anar lidiant. La feina no és el que et defineix. El que et defineix és com ets com a persona. La feina és una cosa que tu fas. Jo soc psicòleg. No, jo treballo de psicòleg. Però quan surto ja no soc psicòleg, soc persona.
Això també és un tema que hem d'anar treballant. Estava pensant també una companya que es va jubilar, que deia, bé, jubilació ve de la paraula llatina jubilar, i que és felicitat de disfrutar, no? Potser haurien d'aplicar això. Exacte, pensar que, bueno, ostres, la jubilació et permetrà fer coses que, mentre estàs treballant, doncs no pots fer, no? Encara que sigui, doncs llevar-te tard, o no fer res, no? Mirar per la finestra quan plou. Quantes vegades quan plou dius, uff, he d'anar a treballar, socorro.
Llavors també ja, no sé si té alguna síndrome o alguna cosa d'aquestes que poseu als psicòlegs, aquella persona que es jubila i que diu, no, és que estic molt ocupada perquè tothom en diu, ai, tu que no fas res? Exacte. Tu que no fas res? I clar...
L'expressió és incorrecta. L'expressió hauria de ser tu que no treballes i potser tens temps o que passa que, clar, tu vas veient que no treballen però s'han apuntat a 50.000 coses. Amb la qual cosa, home, més temps del que treballes sí que tenen.
Com a mínim, el seu temps el gestionen. El que treballa no gestiona el seu temps. Hi ha un temps que està obligat a estar treballant. Amb la qual cosa, aquest impediment, els que estan jubilats no el tenen. Se suposa que disposen de més temps. També és veritat allò que els ritmes canvien. Evidentment, no? Quan et fas gran, és el que deies abans. Tu et sembla que vas caminant molt de pressa, però no et mous. I llavors...
A més a més, també forma part de créixer, de dir, acceptar, ostres, abans era molt activa, doncs ara vull ser igual d'activa, però clar, l'edat és l'edat i el cos. La ment potser ser activa, però el cos t'està dient, ei, no, eh?
El que hem de fer és treballar, ara que parles de la ment, doncs, evidentment, també treballar-la, no únicament allò sortir a caminar, que està molt bé, sinó també, doncs, si tens inquietuds, no? Jo crec que la gent és molt conscient, eh? Molts, molts jubilats treballen, s'apunten a coses que tenen a veure a informàtica, estudien alguna cosa...
Perquè jo crec que la gent comença a ser més conscient que, a veure, el cos s'ha de cultivar, però les inquietuds intel·lectuals també, no? Cursos d'història. He vist molta gent gran, no? Que fins i tot s'apunta allò a la universitat de gent gran, allò d'assistir a xerrades... Jo ho havia pensat quan et jubili, però ara ja ho he d'assistir, ja no... He canviat d'idea. Ah, sí? Sí, sí, passo d'estudiar història.
Potser et torna. No creo, no creo. Vam per uns altres trets. Molt bé. És a dir, de treballar també les manualitats també és important, no? Tot va lligat a que ens fem grans i el cos, el que tu dius, el cos no va tan ràpid, no? I el cos s'atròfia i l'ament s'atròfia. Llavors, totes les feines que tu puguis fer, totes les coses que tu puguis fer per alimentar aquesta ment i per treballar el cos, ni que sigui la motricitat fina,
doncs, clar, ho necessitaràs, perquè el cos degenera, això segur. Jo no sé si la Teresa ha escollit aquest tema per parlar-ne, perquè a Mollet ja s'ha creat el Consell Municipal de la Gent Gran i, entre altres coses, tenen previst allò de lluitar contra l'edatisme, això de, per ser gran, tot sembla que tingui explicació i no. Doncs tindran feina, eh?
I també perquè estem en una societat que tendeix a envellir-se i que és tot un repte, no? Però jo crec que ha canviat molt. Els jubilats de fa 30 anys no són els d'ara, ara són molt més actius, perquè també som més conscients que, a veure, el fet de jubilar-se, el fet de fer-me gran, no significa que s'acaba tot. Clar, també et tornes més exigent, també es dient més formada.
Exacte, sí, sí. Més formada i informada. I llavors la gent ha canviat molt, no?, i de fet veus en tots els moviments socials que, bueno, els que estan davant de tothom, qui són? Doncs els que no treballen, però això és de lògica, no?
Total, Teresa, que ens hem de preparar. Sí. Que no espereu allò... Que la feina no ho és tot. Que la feina és un medi per tenir diners i que et permeti la part lliure que tens cultivar-la i disfrutar de la vida.
Doncs ja sabeu, tingueu l'edat que tingueu, si trobeu allò, heu de mirar de trobar un foradet per dedicar-lo a vosaltres mateixos. Igual que t'has preparat per anar a treballar, t'has creat uns estudis i tal, t'has de preparar per deixar aquesta feina.
Teresa, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, per donar-nos allò eines, per anar-nos preparant. A mi em queda menys que a tu, és a dir que prenc nota. Bueno, m'hi queden sis anys, només. Doncs així, si fa o no fa. Ja ens anem preparant totes dues. Que vagi bé, Teresa, fins la setmana vinent. Adéu.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. Sabies que...
La primera comèdia de situació multicàmera reconeguda és I Love Lucy, estrenada el 15 d'octubre de 1951 als Estats Units. Aquesta sèrie, protagonitzada per Lucille Ball i Desi Arnaz, va marcar un abans i un després a la televisió. La tècnica multicàmera, que utilitza diverses càmeres per capturar diferents angles simultàniament, va ser innovadora per a l'època i va permetre gravar davant d'un públic en directe, creant una experiència teatral. Aquesta metodologia no només donava autenticitat a les actuacions,
sinó que també capturava les reaccions genuïnes del públic, afegint energia a l'humor. I Love Lucy va establir estàndards per a les sitcoms modernes, com a l'ús de decorats fixos i la producció eficient en un estudi. A més, també va ser pionera en gravar en pel·lícula de 35 mil·límetres, cosa que va permetre la seva sindicació, reemissió i remasterització anys després,
Un fet revolucionari. La sèrie abordava temes quotidians amb humor, com els malentesos matrimonials i les ambicions de Lucy, connectant amb una audiència massiva. El seu èxit va consolidar el format multicàmera, influint en sèries com Friends, Sinfield o Willie Grace. Encara, a dia d'avui, I Love Lucy és un referent cultural i televisiu.
I don't care if it's wrong or if it's right. Roxanne.
Gràcies.
D'aquesta manera hem arribat a la fi del programa pel dia d'avui. Demà tindrem més propostes que esperem siguin del vostre interès i que, per tant, ens acompanyeu aquí a la sintonia de Rall Mollet. Que tingueu una molt bona jornada. Adéu-siau. You don't have to put up a red light.
Fins demà!
Dos quarts, notícies.