Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, si jo benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa de les Piles, rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, i que justament són aquests serveis, els informatius i els tècnics, els que fem possible.
aquest programa diari aquí a la sintonia de Ràdio Mollet. Avui us acompanyem en Sergio Guardiño i Emma Balea, que és el que farem en aquesta jornada. Avui, per començar, ja sabeu, a punt informatiu que ens ha preparat la nostra companya Carla Ramos.
Després tindrem representants de l'entitat suficientment, que ens acompanyaran aquí als micròfons de Ràdio Mollet. Ens hem posat en contacte amb ells perquè hem pensat que sempre a l'entorn del 10 d'octubre en parlem de salut mental, perquè és el dia mundial de la salut mental, però...
La salut mental és una qüestió que ens afecta els 365 dies de l'any, de manera que els hem convidat per saber-ne això que és el que estan fent, com encaren aquest 2026, com va aquesta recollida d'assignatures que reclama aquesta atenció de 24 hores en salut mental a la nostra ciutat.
Després tindrem l'Espai de Cultura Viva. Avui ens presentaran els gegants de Vinarós. També tindrem el tast avui compartit amb Clàudia Martín, assessora d'imatge, que ens ve a parlar precisament...
d'aquells consells de cara a vestits per celebracions. Ara comença l'època de comunions, casaments, graduacions, i li hem demanat a la Clàudia que ens faci, si ens sentin, allò quines serien les seves orientacions perquè no ens surti tan car comprar-nos un vestit i el puguem aprofitar després, a veure què se'ns crea.
que ens explica. I després tindrem a la recta final del programa l'espai del col·leccionisme compartit amb l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca que avui, si no merro, parlarem de col·leccions de pots de farmàcia. Tot això en el dia d'avui. Comencem.
Avui anem a parlar, ni que sigui, d'un petit tast de la sessió plenària, sessió plenària llarga, que va celebrar ahir la Corporació Municipal Molletana, va fer el seguiment la nostra companya Carla Ramos. Molt bon dia, Carla. Bon dia, Emma. M'has dit això, eh? Que, doncs, d'un i do. Una sessió llarga, sí. Fins a les 10.
passades les 10 del vespre. Sí, feia mesos que no hi havia tants punts a l'ordre del dia, però vaja, que també ens donen a nosaltres més informació sobre el que és la ciutat de Molleti. Fem, de fet, uns apunts d'aquesta sessió plenària. Un dels més destacats és que es va fer el nomenament de la nova síndica personera d'aquí de la ciutat, que és un càrrec que ocupa Rosa Matas, que així ha quedat a palès, com dèiem, a la sessió plenària del consistori, corresponent al mes...
de març. La síndica agafa el relleu d'en Salvador Rovirosa, que havia estat al càrrec els darrers cinc anys i es converteix així en la primera dona a no ocupar el càrrec des que l'Ajuntament de Mollet va crear la figura a principis dels anys 2000. La nova síndica ha estat escollida pel consell assessor dels síndics, un consell en el qual ella hi està implicada des de fa tres anys, quan es va crear a la nostra ciutat. En la seva pressa de possessió del càrrec, Rosa Matas
ha agraït la confiança dipositada en la seva persona i ha afegit que espera estar a l'alçada. Primer de tot, agrair aquesta confiança que heu dipositat en la meva persona sobre... que sóc adient per desenvolupar la tasca aquesta de síndica personera. Per tant, espero estar a l'alçada. En segon lloc, agrair al consell assessor de la síndica de Mollet...
que a mi posés la confiança fa tres anys de demanar-me si volia formar part d'aquest Consell quan s'estava formant.
Rosa Matas fa anys que copsa i participa de primera mà en la feina del síndic personer a través d'aquest Consell. Assessor en la seva intervenció, la síndica ha afirmat que entén la figura com una institució independent de l'administració propera, útil i al servei del ciutadà. És un honor representar aquesta institució. Jo entenc la sindicatura, l'entenc com una institució independent,
com una institució propera, com una institució útil al servei del ciutadà, com una eina de millora del funcionament de tot el que és l'administració municipal, no com un espai de confrontació, sinó com un espai de garantia dels drets i d'equitat, perquè sense equitat no hi ha garantia dels drets, amb un espai de mediació i amb un espai de pedagogia cívica.
La síndica personera va néixer a Mollet l'any 1951 i als 14 anys va haver de deixar l'escola per treballar. En la seva vida professional va ocupar diversos llocs de treball i va ser als 18 que va reprendre els estudis i es va treure al batxillerat.
Més tard, mentre era mare de dues filles, va estudiar a la universitat i als 36 anys va començar a treballar al centre d'estudis Mollet, on també va exercir la directora fins la seva jubilació. Rosa Matas ha dedicat la seva vida professional a l'educació, però també té una participació molt activa.
en el que és la vida de Mollet. Actualment forma part del Consell Municipal de la Gent Gran. Ha participat també en les darreres jornades del Centre d'Estudis Molletans. Està vinculada amb Òmnium Cultural i ha estat membre de la creació de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre.
Molt bé dir que la Rosa Mates la tindrem demà, que ja no he posat les piles, perquè ens expliqui això, com encara aquest mandat com a síndica personera. Nosaltres també ja teníem ganes que fos una dona qui assumís aquest càrrec. Ja tocava. Més coses, Carla.
Comentem més temes del ple. Fem-me un apunt breu a que es va aprovar ahir la Constitució del que és el Consell de l'Adolescència, un consell que s'ha creat des de la Regidoria de Joventut i, de fet, que ahir es mostrava contenta la seva regidora Marina Escrivano de poder portar-ho al ple perquè era un objectiu
i un repte. Fins ara s'havia creat aquest Consell dels Infants, també més recentment hi havia aquest Consell de la gent gran i ara des de joventut també es fa aquest pas per tenir aquest Consell de l'adolescència que comprendrà aquests mulletants entre els 12 i els 17 anys. De fet, tot just...
Avui es feia aquesta primera trobada amb els instituts perquè s'escollin les persones que formaran part d'aquest òrgan de participació i, per tant, es farà aquesta elecció. Seran dues persones de cada institut de secundària de la ciutat. També els vocals de cada partit polític.
dues persones representants de Can Vila, dues de cada associació de joves i també quatre del punt jove. Bàsicament, l'objectiu d'aquest Consell és que els adolescents siguin escoltats i els mateixos tinguin aquesta participació activa en la ciutat.
Molt bé, doncs tota aquesta informació quedarà recollida a la informació Molleta al dia. Dic que, a més a més, és una sessió que crec que va tenir molt de públic perquè va haver-hi participació en investigatges de Molleta en Cuba, d'Adimo també. Vull dir que sí que entenem que s'allargués allò en el temps. Molt bé, Carla, doncs moltíssimes gràcies. A tu, Emma, que vagi bé. Que vagi bé. Anem ara a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens l'informa en Lluís Mí Pérez. Molt bon dia, Lluís Mí.
Bon dia, una situació molt tranquil·la aquest dimarts, sense pluges, i de fet els núvols que anirem veient seran poc importants i de forma local. Algunes boires aquest matí a la Catalunya Central, sobretot, també a la Vall de l'Ebre o a les Fondalades de Girona, i aquesta tarda alguns núvolots que apareixeran a les muntanyes del prelitoral, també de la Catalunya Central, pre-Pirineu...
però no tindran gaire esme aquests núvols i, per tant, no acabaran desembocant en pluges. La temperatura molt contrastada, matí que ha despertat, fred, més que ahir, i, en canvi, la tarda d'avui serà més càlida que no pas ahir. Per tant, aquesta diferència clara entre la mínima i la màxima de temperatura. Estem pendents a la xarxa.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Els núvols han tapat el cel, les meves fos volant al vent. Sé que vindran dies millors i que aniré sumant errors. Que el més valuós que tinc no es pot comprar i el que em fa feliç ho tinc a tocar. Ho tinc just al meu davant. Però avui em sento fràgil i sé que potser tot va bé però ara em costa de creure.
He de deixar que corri el temps per poder ser-hi aquí. He de passar l'hivern, he de curar les coses que m'han fet deixar-hi.
Però avui em sento fràgil i sé que potser tot va bé però ara em costa de creure
He de deixar que corri el temps per poder ser aquí.
Us hem dit que en comença que habitualment hi ha entitats que tenim molt presents per dates concretes, com és el cas de l'entitat que ens acompanya avui, que suficientment i que sempre a l'entorn del dia 10 d'octubre les tenim molt presents perquè el dia 10 d'octubre és el dia mundial de la salut mental.
Però en aquesta ocasió hem volgut jo convidar-los fora d'aquesta època de l'any perquè pensem que la salut mental és una cosa que ens ocupa els 365 dies de l'any i de fet fa escasament tres mesos que ha començat el 2026 i volem saber una miqueta com han començat ells l'any, quin balanç han fet del 2025 i si tenen noves coses per comentar que segur que sí.
S'acompanya la Maricruz Ramos. Molt bon dia, Maricruz. Buenos días. Que ha vingut acompanyada del Jacinto de Melchor, que m'ha dit, de fet, jo soc el president. Sí, sí, bon dia, soc el president. Si hem votat, soc el president. Fins a les pròximes eleccions. Ets el president? President a l'ombra? O com va? Bueno, sí, una mica a l'ombra, sí.
Una mica a l'ombra, perquè no et coneixia amb Jacinto. Sí, bueno, és que a mi a vegades passa una mica desapercegut, eh? Saps allò de dir, que sembla que siguis el que mana, però ja que mana, però sense que es noti, saps? Ah, que hàbil, eh? Molt bé, això és una gran habilitat.
No, és allò, t'has de donar compte si hi ha alguna mancança o alguna cosa. Jo sóc una mica mecenas, una mica faig... Si em dono a compte de les coses, és una associació d'ajudants uns amb els altres. Vull dir, vinde't a buscar un dia que tens que anar al metge i no pots, allà està, el president. Que necessites 20 euros, aquí està el president, ja m'ho tornaràs quan puguis. Ja està.
Doncs escolta'm, això també és generositat, està molt bé, està molt bé, és a dir, hàbil i a més a més generós, no està gens malament, eh? Sí, la veritat és que gràcies a Déu, home, no soc millonari ni molt menys, però tinc una mica de llibertat econòmica que, bueno, perquè jo també em conformo amb el que tinc, eh? Cuidado, perquè hi ha molta gent que lo millor...
Igual bé més que tu, però no sé. I dius, mare, no, no, és que a vegades has de ser feliç, no és una manera de pensar massa, però vull dir, has d'estar conforme amb el que tu tens i si aspires a més, hi ha que treballar, hi ha que guanyar-t'ho, perquè ningú et regala res.
Molt bé, Jacinto, moltíssimes gràcies per aquesta reflexió en veu alta, no està gens malament. Maricruz, em deies allò, sí que tenim allò novetats, perquè heu creat nous grups de suport, teniu un espai que també heu reubicat, anem a comentar-ho. Pues hasta ahora, hasta el 2025, teníamos dos grupos de ayuda mutua,
Uno de familiares los martes por la tarde de 6 y media a 8 de la tarde y el de pacientes los miércoles por la mañana de 10 y media a 12 que modero yo, pero los grupos de ayuda mutua se lleva entre todos. Lo que pasa que veíamos que había familiares que se nos quedaban un poco fuera por horario y
y ha habido dos personas del turno de tarde que han querido pasar a la mañana para poder crear con otras personas que lo necesitaban ese grupo tan necesario de familiares por la mañana. Es cierto que nos siguen llegando familiares, nos lo suelen derivar de los REVE, de los referentes de bienestar emocional de los CAPS,
Ellos, cuando llegan a los grupos del CAP y ven que quizás necesitan más este espacio, pues nos hacen la derivación a nosotros. Y así nos llegan las familias, hacemos una primera entrevista para ver qué es lo que necesitan realmente.
Es lo que te puede ofrecer el grupo de ayuda mutua, ver tus expectativas y poder un poco hacer ese feedback para incorporarte al grupo. También teníamos los jueves el punto de encuentro, que era un poco para ese momento del café, la soledad no deseada de algunas personas de la asociación...
Nos encontrábamos en el espacio Los Jueves por la Mañana y ahora se ha pasado a los lunes, que lo lidera un poco Belén, haciendo manualidades con las personas que llegan, el café, la charla, quieren crear un producto de la asociación para poder decir, mira, esto es lo que hacemos nosotros y poderlo vender y compartir con los demás. Y llevamos un tiempo con Rosa Mayor haciendo talleres
Y con esos talleres que hemos trabajado emociones, empoderamientos, ha utilizado mucho la escritura terapéutica. Y al utilizar la escritura terapéutica, esos escritos que se han ido creando, Rosa nos impulsó un poco a decir, bueno...
¿Por qué no creáis un libro a través de estos escritos? Se ha abierto el espacio para que pudiesen participar otras personas que no hubieran hecho el taller. Se han reunido todos y se está editando un libro que os invitaremos cuando tengamos la presentación para que podáis ver...
crecer este niño que se ha hecho entre todos y que no queremos que se quede ahí. Incluso en las reuniones con el CESMI Infanto Juvenil de aquí, de San Joan de Déu, del Hospital de Moyet, les hemos querido decir, oye, ¿y por qué los jóvenes no hacen otro libro? No queremos que se quede ahí, sino que vaya creciendo y que se vaya expandiendo. Incluso ahora que estamos con la edición de este...
Y hay gente que nos sigue enviando escritos, bueno, que ya estamos editando este, quizás para el siguiente tomo. Luego Cruz Roja también ha querido hacer su aportación con el espacio que nos té del Ayuntamiento de Talleres y ha hecho los lunes por la tarde como unos...
Unos talleres para familiares donde se trataba un poco esa sensación que tienes cuando cuidas a alguien y no comprendes lo que le pasa, ese sentimiento de culpabilidad de no saber cómo ayudar...
Y se han ido trabajando los lunes e incluso en el último lunes lo que se intentó un poco hacer también el autocuidado del cuidador. De decir, sí, está muy bien que tú cuides, que te vuelques, pero también tienes que tener tus espacios...
Y en la asociación teníamos muy claro de ayudar a cualquier persona con trastorno de salud mental, pero también a veces desde los hospitales el espacio ese para los familiares creemos desde la asociación que es muy importante y nos hemos volcado...
Maricruz, segur que hi ha persones que ens estan escoltant i que deuen que encara hi ha molt d'estigma amb trastorn de salut mental. Llavors, potser hi ha persones que diuen que això no va amb mi. Però, per contra, tenim una societat que està malalta emocionalment i hi ha moltes persones amb problemes emocionals. Sí, sí.
No sé quin tipus de persones allò finalment diuen, ah, és que jo em pensava que era una altra cosa i que bé que estic, gràcies per... Sí, la verdad que incluso recogiendo firmas para las 24 horas de urgencia de salud mental, recogiendo firmas te encuentras en la calle personas que te dicen, no, yo no firmo porque a mí esto no me toca o no va conmigo.
Y yo te puedo decir que yo soy paciente del hospital de Mollet, con el embarazo tuve una desconexión y al despertar tenía una enfermedad de salud mental. Yo había tenido dos trabajos, una situación de ser delegada de un sindicato, presidenta de una asociación y dices...
Ya, pero ahora tengo una enfermedad de salud mental. Sé que el decirlo a veces se apartan muchas personas de tu lado porque dicen, uy, esta persona tiene la etiqueta, no voy a estar al lado de esta persona. Y sí que es cierto que hay pacientes que no se quieren acercar a la asociación porque piensan, es que si estoy ahí me van a etiquetar con algo que no quiero, ¿no?
Y a veces de refilón, viendo acciones que hacemos, dices, ostras, pues no era lo que me imaginaba y puedo aportar y puedo ser muy válido y puedo hacer muchas cosas todavía a pesar de la etiqueta y a pesar del diagnóstico. Nosotros somos más que todo eso.
Sí, sí. Vosaltres, com la resta, tothom és una persona, no? I vull dir, fora etiquetes. Sí, sí. I tant que sí. Ha comentat la Maricruz el tema de la recollida d'assignatures, Jacinto. Com està el temps? Anem fent a poquet a poquet i ens queden uns quants pobles...
i esperem que per un moment possible puguem i veure'ns a veure si sona la flauta. Ja sabem des de l'associació que és complicat, perquè en molts que ens ha tocat viure estem potser en un moment que se sent que sí, tenen que haver retallades, però jo crec que t'has de donar-te a compte que de cada 10 persones, 2 o 3...
o quatre, a lo llarg de la seva vida, necessitaran aquests psicòlegs, psiquiatres, i escolta, és una pena que a vegades no s'arribi per la qüestió econòmica, perquè hi ha molt voluntariat i molta gent que vol, però a vegades l'administració potser hauria de posar una miqueta... No és una crítica, perquè nosaltres no som una associació que...
que volem ajudar a resoldre problemes, o sigui, som gent pacífica, no? Com la cançó. Però és allò de dir que ja portem uns quants anys i que no estem igual, però potser tot no avança com hauria d'avançar. Avançar amb...
amb l'època que estem, amb els problemes que ha hagut i s'han arreglat coses, altres no s'han pogut, però anem molt lents, anem molt lents. Jo aquí podria dir a l'administració que posés una miqueta més d'empeny. No estem dient ni 100.000 euros més, no, no, si a vegades potser no és qüestionar, és potser motivar els seus professionals, és...
obrir altres portes perquè s'estan trobant per exemple a l'hospital de Mollet que hi ha bons professionals i se'n van. Per què se'n van? Hauria de preguntar-se això també. No es paguen bé? No estan a gust?
De los 11 municipios que ya... Sí, que da cobertura, ¿no? Sí, que da cobertura el Hospital de Mollés, solo nos quedan tres para que aprueben en moción las 24 horas. Esos tres son Caldas, San Fiolio de Codinas y Gallifá, que esperamos que nos abran las puertas a esa moción. El resto de las poblaciones...
Se hicieron por moción mayoritaria la aprobación de las 24 horas. En Chen.org se sigue recaudando firmas y a nivel físico también. Jacinto con otros compañeros se acercaron con la plataforma sanitaria a entregar firmas.
pero en ese momento había más entidades para hacer entrega de otras cosas y no nos pudieron atender. Pero sí que te puedo decir que desde el Hospital de Mollé tiene la idea de hacer un instituto nuevo de salud mental que nos van a invitar a una reunión para explicarnos un poquito más
en qué va a consistir, en qué nos va a afectar como asociación, ver en qué se va a trabajar, en qué podemos aportar nosotros, porque nosotros desde el inicio de la creación de la asociación ahora hace cuatro años seguimos quedando cada tres meses tanto con el CESMI Infanto Juvenil, con el CESMA, con los ayuntamientos para decir, a ver, nosotros queremos aportar, no queremos poner palos en la rueda. Nosotros
Somos la voz de aquellas personas que o no se atreven o tienen miedo de poder decir oye, me pasa esto, en la programación me ha pasado lo otro. Y entonces en esas reuniones lo que intentamos es transmitir todas esas cosas para intentar mejorar y dar cobertura entre todos a todo el mundo para que nadie se nos quede fuera, que es lo que nos preocupa tanto a nosotros. És a dir, que alguna coseta es mou, no? Sí, pero potser no tan com ens agradaria.
No, al ritme que us agradaria. Aquest és el tema, que se li ha de posar una miqueta de marxa, posar la primera com a mínim. També hicimos una cosa molt bonita aquí en Mollet, que hi ha gent que es acercat al Parc de Camula i lo vivió.
Con la cultura de Mollé, con todas las entidades culturales de Mollé, se dijo, mira, el Día Mundial de la Salud Mental siempre está la taula vallesana con todos los municipios del hospital y como más referencia aquí en Mollé, el Club Social La Jun y la Asociación Suficient Men,
Pero no queríamos estar solos en un día mundial de la salud mental que parece, no solo los que lo vivimos. Lo hablamos con las entidades culturales, de una manera u otra a todos les tocaba de alguna forma.
y les encantó tanto el proyecto que se hizo en octubre del año pasado, una fiesta muy bonita con todas las entidades culturales. Este año se va a intentar volver a hacer con todos ellos algo parecido y nos gustaría siempre ir trasladando toda esta viveza y esa visualización de que puedes estar al lado de alguien con esquizofrenia bailando
No pasa nada, señores, no pasa nada, que se transmita a los 11 municipios, que nosotros abarcamos los 11 municipios del Hospital de Mollet. Y es lo que queremos, que todos los municipios del Hospital de Mollet puedan dar cobertura, no solo a esa fiesta, como tú bien has empezado el programa, en los 365 días del año poder decir, bueno...
De fet, Maricruz, crec que ara per Sant Jordi tindreu parada, podria ser que ja tinguéssim el llibre, i aquest producte element identificatiu de l'entitat, no sé si està treballant amb aquesta idea, i no sé si prèviament es farà la barbacoa solidària, alguna vegada havíeu participat també vosaltres, no sé si
I també prendreu pas. Ja Marçal se posa en contacte amb nosaltres per veure si volíem voler a col·laborar i nosaltres encantats sempre que podem de col·laborar i ho volverem a fer. Pondrem parada amb manualitats i coses per als nens.
y todo lo que se recaude que vaya para el cáncer infantil. Sí. Per la investigació del càncer infantil. Sí. I mentre vosaltres batallant per la vostra causa, escolta'm una cosa, aquelles persones familiars, persones afectades per tothom en general, perquè totes les mans són benvingudes, no? Sí.
M'imagino que també, fins i tot, abans comentaves la Rosa Mallorca, que us ha fet també si hi ha alguna persona que pot aportar, no?, i oferir-vos la realització d'alguna mena de taller. S'han d'adreçar al Centre Cívic de Camp Antiquet? De Camp Antiquet, o al mòbil que llevo jo, el 618-66-67-34, a Maricruz, i així hablamos...
de que puedes aportar, que te gustaría hacer. Nosotros abiertos siempre a todas las personas que colaboran y nos van llegando de alguna manera tan bonita de poder decir mira yo aporto esto y ver que se puede ir haciendo muchas cosas sin ningún tipo de problema.
S'ha de lluitar contra l'estigma i tant que sí. Jacinto, Maricruz, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Ens retrobarem novament davant d'aquests micròfons, sempre que vulgueu. Moltes gràcies, com sempre. Fins la propera. Adéu-siau. Gràcies.
I ara sí, com fem cada dimarts, donem pas a l'espai de Cultura Viva, que avui ens convida a conèixer els gegants i els nans de Vinaros. Programa produït per Sílvia Román, de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, per la xarxa de comunicació local. Gegants, gegantons, capgrossos i bestiots. Cultura Viva, a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant.
I marxem cap a Vinarós a conèixer tots els gegants i nans de la mà del seu cap de colla, com és el Jordi Beltrán. Hola, Jordi, què tal? Hola, bon dia. Doncs molt bé, aquí estem. Explica'ns una miqueta, truquem per conèixer els vostres gegants de Vinarós. Explica'ns el seu origen, qui són, com es diuen, com van, quan sortiu, una miqueta.
Doncs mira, a Vinaròs es coneix com nanos i gegants, com la majoria de la denominació tradicional de les colles, vull dir, sempre les poblacions més antigues, als capgròsos se li diu nanos i als gegants gegants, això no hi ha cap dubte. A Vinaròs tenim molta tradició dels nanos i gegants, vull dir,
Es té constància des del segle XVII de l'existència d'uns gegants.
recuperació dels gegants, que segurament durant el segle XVIII i XIX se devia perdre, però al principi del XX se recupera gràcies a un industrial de capellades, que munta una industria del ferro que vine a Rosc, i com al seu poble tenien gegants, ell era molt de missa, molt religiós, i decidís regalar al poble una parella de gegants, quatre o sis nanos, i
i abans de la guerra civil que vam tindre aquí, els nanos i gegants surten només d'actes religiosos. Després de la guerra civil, l'any 44, l'Ajuntament decidís recuperar la tradició dels nanos i gegants, i el 1944...
dos regidors de l'Ajuntament se'n van a Barcelona, van a Almacenes del Siglo al carrer Pelai i compren dos gegants i sis nanos que n'hi havia allà. A partir d'allí els gegants continuen a Vineròs. Els gegants antics no tenen nom, és la típica fesonomia
que trobem a moltes contrades d'Isabel i Fernando, dels Reis Catòlics, encara que Miradors sempre ens han dit els gegants. I els nanos són els típics de la construcció de la Casa Ingenio. La Casa Ingenio, el seu constructor escadaler, venia els seus nanos a diferents llocs. Miradors van comprar a Bolsera, però són molts nanos que ens trobem a molts llocs del nostre territori, a Posta, a Tortosa...
els gegants igual, els gegants són molt pareguts, els de Mora, els d'Amposta, són de la mateixa època. Surten durant molts anys, els gegants van patint, els gegants no són uns suïts que no es mouen molt, no se trenquen molt, però els caps grossos que són uns gegants que estan més a ras de terra i se mouen més, doncs es van fent malbé. Llavors, a l'estiu surten molt, se fan malbé les boques, llavors hi ha un moment que l'Ajuntament, l'any 72,
decideix comprar uns nanos nous, se desfà de la racona a la comparsa antiga dels nanos, i compra uns sis nanos nous, que justament és la família Ulisses. I això sí que és veritat, que no és una... Si és com aquests nanos antics que es van retirar, se deuen a moltes poblacions de tot l'estat espanyol,
En canvi, els nanos que es compren l'any 72 es compren a València. No he pogut haver de dir-ho mai a qui es va construir ni a on. No he tornat bots intentant buscar. És com que els primers tenen totes les factures i tot. I els segons és la família Ulisses, el TVO. I llavors continuem amb la tradició. L'any 1989 se ressauren tots. L'any 1989...
se recupera la comparsa antiga, per tant, Vinaròs compta allà amb 12 capgrossos. L'any 2000 l'Ajuntament diu vaig a fer més gegants i ens fa una parella de gegants noves, és a dir, el tio Gori i la tia Caballera, dos personatges reals que havien exercit a Vinaròs als voltants dels anys 60. Ell representa el món llaurador, tocava les castanyes, les postisses en el grup de danses de Vinaròs.
I ella venia a peix pels carrers de Mineròs en una panela al cap. I van decidir fer-ho i l'any 1999-2000 s'estrenen els dos gegants. Llavors, Mineròs, a partir de l'any 2000, ja té quatre gegants i 12 capgrossos. Posteriorment, s'ha anat augmentant la família, han fet dos gegantons més, una empresa de l'alquiler de...
de furgonetes, va voler regalar un nano i tenim un nano, representació dels nanos aquells del 1963 que es van recuperar. Després va haver un mantenidor de les festes que va proposar a un fundador de la nostra colla que per cert va faltar fer un capgròs i tenim un altre capgròs. Vam recuperar també la família Ulisses, mos falta el gosset de Treski, vam fer Treski. Llavors tenim un munt de nanos...
i capgrossos i ja t'he dit tenim un capgross específic pel dia dels nassos la tradició oral de l'home dels nassos que és una tradició només oral s'està perdent un capgross així ni se mantindrà després per tots sants per Halloween vam decidir la festa aquesta que és d'origen americà o mos adaptem o mos vinjarà aquí hem fet com també se fa amb la tortora
Fem la festa de Castanyada i Halloween. Llavors, cada any, ara ja portem tres, estrenem un capgros de temàtica de Halloween. Tenim a la Mòmia, tenim a Frankenstein, tenim a la Castanyera Zombie, i enguanyem el projecte d'estrenar un altre capgros. I som una colla que som famílies de gent, som un voltant de 60 persones, al voltant som un centenar entre col·laboradors i amics...
El nostre color de colla és generalment quan sortim fora el color roig, el color vermell. I la música que toquem és acompanyat sempre de la dolçaina i el tabal. La dolçaina és de l'èbre cap a baix, més o menys. De l'èbre cap a baix se toca la dolçaina, de l'èbre cap a amunt se toca la gràia. Nosaltres acompanyem sempre del so de la dolçaina i del tabal. És com ballen...
Els nanos de Vinerós, evidentment, que tenen una dansa pròpia, que, mirant les fotos del 1903, veiem que estan ballant, o sigui que és una dansa que és prou antiga. Els nanos, característiques especials dels nostres capgrossos, és que porten unes castanyes molt grans a les mans i les van fer sonant conforme va evolucionant el ball, això que diem xoc, xoc, xoc, xoc, i mentre van tocant les castanyes van fent...
diferents figures, el so d'una melodia molt típica dels comarques del Maestro. D'unido. Cal comentar també que en els últims anys una capella es va reformar, es va restaurar una antiga capella a l'Auditori Municipal, a l'Auditori Municipal, la Capella de Santa Victòria, que està a prop del Mercat Municipal, i per un acord de ple se va decidir que seria la casa dels nanògics i gams. Llavors, les figures que abans estaven al magatzem guardades, que no les veia ningú,
Ara tenim una exposició permanent a la Casa dels Nonos Junts de Vinaròs. És una exposició permanent de totes les figures, de tot el que has dit abans. Ho tenim tot exposat allà i tot ben explicat, en uns clafons, en uns QRs. Animo a tota la gent que vingui a Vinaròs i pugui conèixer les nostres figures de prop.
que les podrà veure a la casa dels nanos i gegants. Jordi, què t'aporta? Què t'aporta formar part d'aquesta cultura, d'aquesta colla de gegants i de nans? A mi, pues mira, jo és que porto molts anys. Jo tinc 50 i pico d'anys. Ja porto, ja des dels 14 anys, ja vaig fer-ho la primera vegada els nanos, i no sé, és una...
afició que m'agrada, vull dir, cadascú té les seves aficions, vull dir, és mantindre també la cultura popular del teu poble, és transmetre el que t'han legat per un futur transmetre-ho a generar nacions futures, perquè és veritat que el poc que tenim nostre, sí que és veritat que tenim moltes festes, però coses autènticament nostres és això, vull dir, no podem...
No sé com explicar-ho. Sí, sí, sí. Que una festa, portar un bich, fer una festa de colors, no sé, això que tenen polves de colors, o portar una... Això pots anar a Nova Zelanda i t'ho trobaràs. Però trobar una trobada de gegants o trobar uns cabrosos... No n'hi ha moltes parts del món que celebrem les festes d'aquesta manera. I a mi m'aporta això, m'aporta la satisfacció...
Satisfacció d'això, també hem de donar molts de mal de caps, perquè organitzar i moure tot això també són molts de mal de caps. Però bé, ho fem perquè bricareu totes les seves aficions. A mi, a la meva família i a la gent que ens envolta, estem molt contents. Anem a llocs que potser no aniríem mai en la vida. Hem anat dos anys a la trobada internacional de default,
de cultura catalana, vull dir, a default, treu la cultura catalana i la porta cada any a una capital europea. Vam tenir la sort, nosaltres som del País Valencià, vull dir, no entraríem dins de... Però, bueno, també estem molt a prop, vull dir, no separar-nos res del Principat. Vam presentar la sol·licitud, ens van acceptar, ja hem anat a Dalguer, hem anat a Prexou a Eslovàquia, hem anat a Andorra... L'any que ve ens han proposat una colla del País Basc
fer un intercanvi, que és la primera vegada que anava al País Basc. Hem anat a Madrid diverses vegades. De certa manera, també coneixem, ens movem, i la nostra vida també... Coneixem altres terres, altres pobles, gràcies als... A més, hi ha gent de la colla, que no se'l veiem mai a la vida al postiguet, o mai a la vida ha anat a l'Alguer i sentit com també parlen català a Itàlia.
Són experiències de la vida que te van aportant, també, gràcies als nanos i gegants. Doncs, Jordi, moltíssimes gràcies que continueu així amb aquesta mobilitat, amb aquestes ganes, amb aquesta il·lusió de mantenir aquests gegants i nans vius, que aquest és l'objectiu. Moltes gràcies, Jordi. Gràcies a vosaltres per l'interès.
Programa produït per Sílvia Román, de Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, per la xarxa de comunicació local. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
He viscut de nits a la valenta. He fet creure molts la meva pena.
he buscat aquella bona excusa per quedar-me-ho a escapar, per quedar-me-ho a escapar. D'un cop dur i desmadrat, ja se n'ha escapat del cap, que qui canta sempre encanta i li diuen l'encantador. D'un cop dur i trencador, ja se nota la intenció, que la força sempre espanta i l'encantèria se fot. He trobat històries que no em feien,
he somiat dones intermitents, he jugat a fer que ens coneixíem i que no érem diferents, i que no érem diferents. Un cop dur i desmadrat, ja se t'ha escapat del cap, que qui canta sempre encanta i li diuen l'encantador. Un cop dur i trencador, ja se nota la intenció, que la força sempre espanta i l'encanteria s'ha fot.
Avui en el tast tenim de nou, i esperem allò que al llarg de tot el que ens queda de temporada, la Clàudia Martín. Ella és assessora d'imatge i hem pensat que, escolta'm, que millor que en aquesta època de l'any estar preparats allò, bé, durant tot l'any, eh? Però ara, l'altre dia, jo, just després de participar en la primera sessió amb la Clàudia, vam dir, ens sent d'avançar, ens sent d'avançar.
perquè ara, doncs, el mes d'abril, maig, juny, tot l'estiu, venen celebracions d'aquelles com molt familiars, no? Allò, comunions, casaments, graduacions... Molt bon dia, Clàudia! Bon dia! Com estem? Molt bé! La Clàudia anava jo acotant amb el cap i com dient, sí, sí, bé, tot això, tot això...
Això ho parlarem avui. I llavors penses, clar, has d'anar mudat, un vestit allò que llueixi. Em comentava jo la Clàudia, clar, també dependrà... Molts factors, el vincle, l'època de l'any, el tipus de casament, si és una graduació, aquí... Depenen molts factors per escollir què ens posarem.
Llavors, recomanacions que així en general ens faries? Doncs mira, primer de tot, que siguin peces que li podem donar més usos. També, és a dir, potser tenim tres casaments en un mateix any. I què fem en aquest cas? I en una mateixa època, eh?
Això dius, ai, m'he de comprar tres vestits diferents d'estiu, què faig? Això és una inversió econòmica important, perquè no són econòmics aquests vestits. Per això jo també recomano que si volem cosetes més econòmiques tirem d'anar a outlets.
Els aulets són coses que potser no tenim sempre en ment i sempre són una bona opció perquè són els mateixos vestits o les mateixes peces que trobem a temporada però amb descompte i això ningú ho sap. Ningú sap si això tu has comprat i val 100 euros o tu has comprat i t'has gastat 30 i fa el mateix efecte.
Llavors, és molt important seleccionar bé, no agafar el primer que, mira, és que agafo això perquè no, no, hi ha temps. Ho estem fent també això perquè encara queda temps. Llavors, hem d'escollir amb seny i dir, mira, potser això és més econòmic, però del pego. Clar, no, a més a més, estava pensant que en els vestits de celebració potser no és tan... Allò, aquest any hi ha tendència? Potser sí, no? Però no sé si hi ha colors que dius, bé, és que això sempre es moda.
Si agafes una tonalitat, potser molt estrident, que dius, mira, és que aquest any, no ho sé, es porta el groc, i agafes un altre, però si agafes un d'aquests més bàsics, que sempre és tendència...
Sí, jo per tema de colors sí que recomano. Tema de tendència en estampats no, perquè estampats en aquest tipus d'ocasió són més complicats. Colors sí que podem seguir les tendències, això va variant cada any. Sempre recomano evitar blancs i negres, hi ha molts colors. Podem fer més beix, marró, tal que no és, blanc. Podem fer blau marí, marró més tirant a xocolata...
que no sigui negre, perquè aquests sí que no són molt recomanats per aquest tipus d'esdeveniment. També depenent, si estem parlant d'un casament, és de migdia, seran més pastels, més neutres, si és de nit, ja anem cap a colors més oscurs o...
o més un altre tipus de color i de tonalitats. Deies, potser de fugir dels estampats, millor vestits allò monocolors. Clar, jo li comentava a la Clàudia, si agafes un monocolor, doncs potser et permet jugar més allò amb complements, no? I donar-li allò al mateix vestit, donar-li un aire diferent.
Totalment, és això. Sempre recomano monocolors i després jugar amb els accessoris perquè al final li donem un toc completament diferent amb els accessoris i potser el vestit o el traje que portis li pots donar més usos i després canvies amb els accessoris i són completament diferents. La Clàudia acaba d'introduir o el traje que portis...
Perquè, clar, tenim la tendència, sobretot les dones, no? Estem parlant, jo crec que ens estem destinant allò dirigint el públic femení, perquè els homes ho tenen allò com bastant més reduït. Sí, més fàcil. Però, clar, sempre pensem allò, un esdeveniment, un vestit, no? Un vestit llarg, vestit més dur, no sé, si també això depèn de si és matí, tarda, no?
Això és molt important, també, perquè és el que parlaves, que tenim molt fica del cap. No, és que he de portar un vestit. Doncs potser no. Potser tu amb un vestit no estàs còmode o no has portat un vestit a la teva vida i et sentes com... És com si... Desfressada. Desfressada.
És això, i no has d'anar disfressada, has d'anar còmode i amb el teu estil. Llavors, si tu no et portes vestits, pots agafar un conjunt de dues peses, un pantaló i una jaqueta, un pantaló i una camisa, i vas igual d'adequada, igual de bé, i potser aniràs més còmode i també potser vas més elegant i diferent, i no és de per què seguir aquest estereotip de hem d'anar amb vestit.
De fet, si recordeu la primera sessió amb la Clàudia ens va dir, una jaqueta, una americana, és imprescindible. L'heu de tenir sempre a l'armari. De manera que, això que comentàvem, si a més a més optes per aquesta opció, perquè et sents més identificada, més còmode, segurament allò que dèiem, que després li podràs donar més usos.
Clar, això és important perquè ja que t'estàs gastant uns diners, ja siguin més o menys, t'estàs gastant uns diners, després li pots donar més usos i potser no aniràs al següent casament amb el mateix traje, però si després hi ha un altre esdeveniment que és una graduació, doncs sí que el pots aprofitar o potser l'americana la pots aprofitar de diari, és que hi ha mil opcions.
De manera que visitem aulets, que és una recomanació. Si triem, millor que sigui monocolor, allò d'un únic color que ens permetrà després posar allò, o un panjoll, un cinturó, un mocador, el bolso, jugar més.
I després el tema que ens hem de sentir sobretot còmodes, identificar-nos, ho hem dit allò perfectament, no dir, ai, és que vaig disfressada, doncs no, perquè t'ho passaràs malament. I tant. Volies fer un encís sobretot també en el tema de les sabates. Les sabates, és molt important. És també una altra cosa que tenim ficada al cap, hem d'anar amb sabates altes, el tacó més alt. No, no cal.
Hem d'anar còmodes. Potser és que hi ha moltíssimes sabates al mercat. Podem agafar un tacó més baix que aniràs molt més còmode i després ja quan arribi el moment de la festa o altre moment és que et pots canviar i agafar unes xancles i ningú et dirà res. De fet, estaràs molt més còmode i gaudiràs més sense patir d'ai, les sabates que alta són i m'estan fent mal aquí i m'estan...
També, abans d'anar a l'esdeveniment, les has de provar, caminar per casa, fer coses amb les sabates per comprovar que són còmodes. Que no les estreni el mateix dia, no? Això està prohibit. Això està prohibit. Escolta'm una cosa, deies un taló més baix, però és cert que les dones tenen tendència a comprar-les allò amb més taló perquè estilitzen?
Sí, però... Sí o no? Sí i no. Clar que sí que estilitzen, però és el que pensem. Em val la pena anar més estilitzada i menys còmode? Jo crec que no. Jo crec que també podem trobar un saló més baix, però que jugar amb el vestit o amb les peces de roba perquè això quedi compensat. Sempre parlem de compensació. Si el taló és més baix...
anem a un altre tipus de vestiment per poder compensar-ho. Perquè el tema de plataformes... També. Es poden o unes plataformes no llueixen en un esdeveniment d'aquest tipus? O dependrà del vestit allò que hagis escollit? Tot depèn.
Tot de fet. És a dir, la plataforma potser no és la primera opció, perquè no anem pensant en la plataforma, però després... Perquè això també ho volia dir, és molt important, abans de l'esdeveniment, provar-ho tot. És a dir, provar el fill complet amb el traje, el vestit, el que portis, les sabates, els complements, tot. Perquè després dius, mira, agafo aquestes sabates amb aquest vestit. Molt bé. Després com queda això junt? Perquè després et trobes a dues hores de l'esdeveniment que dius, ostres...
això no combina o això no em queda bé. Llavors, tenir una miqueta de marge de poder fer canvis que no siguin d'última hora. I Clàudia, què és millor, sabata tancada o sandàlia?
Depenent de l'època de l'any. Però la sandàlia també vesteix? Sí, sí, sí. Això no té res a veure. La meva recomanació és si és estiu, sandàlia. Si és hivern, sabata tancada. Però després també pots portar sabata tancada a l'estiu. O sigui que...
una miqueta a gustos i com sigui el conjunt. Llavors, el que has de tenir en compte també a l'hora d'escollir les sabates és això que comentes, no? El vestit, no només allò per la forma de la sabata, sinó també pel color. I tant. No et posaràs allò una sabata negra?
Jo he de dir que no soc molt partidòria de les sabates negres. Sempre crec que li podem donar un toc diferent i jo soc més partidòria de combinar les sabates amb els accessoris. Crec que li donen un toc molt guai, que jo què sé, si portes un vestit...
lila, i dius, mira, jo vull jugar, doncs les sabates i el bolso seran taronja, perquè són colors que són com contraris, per així dir-ho, i combinen. Doncs jugar d'aquesta balda i no anar, bueno, una sabata negra i tirando, no, perquè la sabata negra no li donarà, no serà espacial, quedarà com anul·lada, i no volem això. I el que no volem, la veritat és que a mi m'emprenya molt, és el tema del bolso.
Perquè mai saps què feia amb el bolso, no? I llavors representa que has de portar jo una cartera petita, però llavors no t'hi cap gaire bé, no? Això és un problema. Això és un problema, sí. Això és un problema, no. Sense resoldre. No sabria ni dir-te què fer, perquè ens hi trobem tothom. Els bolsos són petits. Sí. No li podem fer res. Llavors, què hem de fer? Doncs...
Jo el que recomano és, vols un petit, portes el mòbil, xiclets o el que portis allà,
I sempre a l'esdeveniment vas en cotxe o vas amb algú que porta una bosa i deixarà el cotxe i allà ho portes tot. Perquè allà portes les xancles i si cal una jaqueta per després, el que sigui. Però hi ha això al cotxe. Perquè això que ha sortit ara ja també els darrers anys, el tema de les bandoleres aquestes, això no llueix.
Tot i que les facin allò molt fashion, que n'hi ha de molt fashion. Sí, sí, hi ha vegades que intenta, jo crec que s'intenta innovar d'alguna manera, però és que no acaba d'encaixar. Els bolsos per lluir en aquests esdeveniments són petits, no hi ha més volta. Potser poden fer un més gran i tal, però jo no l'he acabat de trobar, l'adequat,
per a aquests tipus d'esaveniment. Ja us recomano, polso petit, el més necessari i bossa el cotxe. I, Clàudia, no ho hem comentat, però m'imagino que tot això ben acompanyat amb un bon maquillatge i amb una bona estilista, no?, allò, un bon pentinat. Clar, això també és molt important perquè el pentinat fa molt. Clar, que et mirin més a la cara que no passa als peus.
Però és molt important tenir en compte, si portes un vestit amb l'esquena a l'aire, què faràs? Posa una cua, un recollit que ha d'alluir el vestit. Si està també cap al coi, també un recollit. Si en canvi la part de dalt no crida l'atenció...
melena a l'aire llavors això també influeix també el que estàvem parlant si és un esdeveniment de migdia doncs el maquillatge serà diferent a si és per la nit perquè per la nit necessitem un maquillatge més carregat més que llueixi més i clar són moltes coses que depenen del tipus d'esdeveniment de l'hora de com serà tot
Escolteu una cosa, hem parlat a l'avançada precisament per això, perquè ha dit la Clàudia, anem en temps, no cal precipitar-se, mireu les coses tranquil·lament, penseu quines d'aquestes, si teniu comunions, casaments o graduacions o qualsevol altra festa d'aquelles importants,
a això que planifiqueu, que aneu a provar les vegades que calgui, que us en proveu tot en conjunt, que no aneu fent les coses peça per peça i penseu després també quina utilitat en traureu d'aquesta inversió que n'heu fet, perquè és veritat que es fa una inversió important, intentem reduir-la i si més no, treurem profit. Tenim profit després, i tant que sí.
A la Clàudia la podeu trobar a través de xarxes socials. Així que, ja sabeu, assessora d'imatge, Clàudia Martín. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Fins la propera. Ens veiem a l'avui. Fins la propera. Adéu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra tenen en marxa un dispositiu amb vigilància duanera de l'Agència Tributària per desarticular una organització criminal dedicada al tràfic internacional de drogues entre Catalunya i França. Hi ha més de 200 efectius policials desplegants i s'estan fent entrades i escorcolls a la zona oest de Figueres i també s'han desplegat a Salt, al Gironès, a Argentona, al Maresme i també en algunes localitats del sud de França.
I en clau polític el govern aprova avui un paquet de 400 milions d'euros en ajudes per mitigar les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà. La Generalitat destinarà els diners a una quarantena de mesures que inclouen subvencions directes, excepcions fiscals i crèdits per protegir famílies i teixit productiu.
En el camp professional s'adressaran els sectors més afectats, com són el transport, l'agricultura i la pesca, però també reforçaran el suport als ajuntaments per incrementar l'assistència en alimentació i subministraments bàsics de les famílies més vulnerables.
I el conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha convocat dijous a la tarda una ronda de trobades individuals amb els sindicats educatius, segons han explicat fons del departament. Aquesta trobada es manté, però ara s'hi afegeix la que vol fer amb els sindicats per separat a la tarda el conseller Dalmau. El portaveu del sindicat professors de secundària, Andreu Navarra, assegura que el govern no afronta la realitat d'un sector educatiu que diu està en fallida. Ho ha dit avui a la xarxa. El departament s'ha de seure amb la plantilla i amb els sindicats representatius.
I ha de començar no només a fer les mesures superficials amb els arbres de davant, sinó que ha de tractar el bosc. És el model educatiu català el que ha fet fallida. És a dir, tenim 90.000 persones, tots els treballadors de l'educació, al carrer, d'en peus, amb pancartes, dient que això no funciona. El sistema ha caigut.
El que no pot fer la conselleria és no escoltar i continuar amb un monòleg, com si aquí no passés absolutament res i tot anés bé. I s'anunciaran noves mobilitzacions immediatament. Les formacions convocants de la vaga havien citat al número 2 del govern de Salvador Illa una reunió per negociar avui dimarts a la Universitat de Barcelona. Però l'educació els havia respost amb la convocatòria d'una mesa sectorial amb tots els sindicats amb representació el dijous al matí.
I pel que fa a la mobilitat, destaquen tres incidències principals. Un accident a l'A2, a Castellbis-Valent, Centillà i de Montcarrer Tallat. També una avaria, la pesada entre Montmelo i la Roca del Vallès, amb fins a 7 quilòmetres de retencions. I també una altra avaria, en aquest cas a la C25, Arbúcies, que també afecta la circulació a Montcarrer Tallat. També hi ha cues importants a la B10 i la B20, direccionos de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58, a la C32 i la C31. I també a la 2, al Baix Llobregat i a la B23,
Això va en sèrie, una tertulia radiofònica on analitzem i repassem algunes de les sèries de televisió de més èxit.
Un programa que farà les delícies de tots els amants de la televisió i de la ficció televisiva. Això va en sèrie a Radio Mollet, el dimarts a dos quarts de 10 de la nit i radifusió diumenge a les 10 del matí.
Fins demà! Fins demà!
Hola, sóc l'Albert Puig i us he de dir que sóc un fidel oient i seguidor del programa Camps de Cotó de l'Andreu Fàbregas i us recomano que vosaltres també ho sigueu. I a l'igual que l'Albert, jo t'espero aquí a Ràdio Mollet i quan tots els dijous de 10 a 12 de la nit.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal. Tot allà que passa a Mollet, et posa't les piles.
Sons de taverna, on cada cançó té una història, amb Joan Broguers.
Igual que la garrafa en la sardina no hi pot faltar en una cantada de taverna. És d'aquelles que s'anomenen picaresques de fer broma i de gresca. Amb una tornada que es va repetint, tingueu cuidado amb la sardina, tot el que s'explica va relacionat amb aquest peix. La composició és obra del palamosí Joquim Oliveres. També podem trobar que algun que altre grup en faci variacions a la lletra.
Els pescadors de l'escala la varen incloure en el seu primer treball Cants de taverna de l'any 1976, on s'hi poden trobar temes d'aquest estil que els va fer famosos. I seran els escalencs els que ens la canten.
Jo tenia una xicota que al peix molt li agradava i ella sempre a mi la sardina em demanava. Jo, com ja sabeu vosaltres, en soc un gran pescador, li donava una sardina grossa com un varador.
La noia de la copoia, per què no feia llironada? M'agafantia sovint, que ni a mi no m'estimava. Doncs ara mireu vosaltres, i quin carn és animal. Mentre elles s'engageixaven, vaig quedar-te com un pam, sí. Tingueu cuidado amb l'escenina, perquè aquest vell té humor.
Fins demà!
L'altre dia una veïna que li agrada molt el pell, ja feia temps que notava que la panxa li té. Com que la noia soltera això molt me va estanyar, més com que a mi res m'anava la boca me va estanyar.
Però encara que el fum s'amagui, diuen que el fort s'ha crescut. Totes les coses se saben, almenys que se sigui pur. Doncs el cas de la veïna, que ballaço li ha anat. Li va fer mal la sardina, que un jove li va donar-li.
Tingueu cuidat amb les sardines, perquè aquest veig té molt mala espina. No vulgueu, noies, de cap ell menjar, perquè la penxona s'envolia inflació.
L'altre dia una minyona se'n va anar amb el seu senyor a menjar un merendero i a passar-ne un rato bo. Com que ella tenia gana, tots ho anaven passant i em menjava una sardina tan grossa que em feia un pa amb cinc.
Mentre elles se tipaven de sardines sense por, el senyoret em menjava un mostró de l'opinyó. Ha resultat d'aquell àpat que va fer amb el senyor. La noia no s'ho pensava, li va passar el pitjor, sí.
Vingueu cuinar-ho amb la servida, perquè aquest peix té molt maletides. No vulgueu, noies, d'aquest peix menjar, perquè la penjona se'n volia inflar. Perquè la penjona se'n volia inflar.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Ja us hem dit en començant el programa que avui a l'espai de col·leccionisme parlaríem d'una col·lecció, jo crec que molt xula, perquè si heu tingut allò oportunitat de veure d'aquells espais que són emblemàtics, hi ha diferents municipis que tenen la farmàcia més antiga, no? I llavors veus tot de pots de farmàcia. Parlem de la col·lecció de pots de farmàcia. És la proposta que ens va fer la Montserrat Cabarroques, que és la presidenta de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca. Benvinguda, Montse. Hola.
La veritat és que... Home, un lloc que tenim aquí a Catalunya és Llívia. Jo l'he vist i és preciosa, la farmàcia aquella està conservada totalment i hi ha uns pots meravellosos. Però sempre si anem a alguna farmàcia i ens fixem, sempre a vegades en algun racó, algun n'hi ha. Algun n'hi ha, a vegades, de posar-te allò com... M'imagino que els propis farmacèutics, no? Que hi ha alguns... Que deuen fer, evidentment. Que miren de mantenir.
Avui parlarem d'això. Jo coneixia una persona que em feia, però no he pogut contactar amb ell. No sé si és que ja no hi serà, perquè ha de tenir 90 i alguna cosa anys.
Però bé, jo més o menys el que ell em havia explicat antigament i tal... Els pots de farmàcia també se li diuen albarelos. Albarelos és el nom que tenia l'Adam Mitja, més que res. Normalment aquests pots solen ser de fusta, n'hi havien de fusta al principi, de vidre, de fang. Els de fusta i de fang són els més antics.
i després hi ha de ceràmica i vidre. Però els de ceràmica són els que més perduren. Els més coneguts són els de ceràmica que daten del segle XVI, 1.500, 1.600... I els més preuats, que són una minoria, són els pots blaus, que en diuen, que són blancs, però són pintats amb tonalitats blaves.
Els pots de l'estil del segle XVI són una clara influència francesa, evidentment. Porten un medalló pintat normalment de flors i en el centre porta el contingut del pot. Si hi cap tot el nom ho posen i si no abreviat, però ho posen.
Els pots balaus, com he dit, són els més preciats pels col·leccionismes. I per què? Per què que els blaus són...? Perquè n'hi ha molt pocs. Així com dels altres n'hi ha molts, d'aquests és molt raro trobar-ne. I a més a més, són més alts que amples. Eren estrets, diguéssim, i alts. Hi ha tres tipus de pot.
El primer, que és el més gran, era el que servia per guardar elements específics en estat natural. Suposo que herbes i coses així. El dos, que és de mida mitjana, és el que tenia compostos que contenien medicaments d'ús freqüent i de llarga conservació, com engüents, pomades, coses així.
I el 3, que és el més petit, eren de productes semielaborats, extractes o polvos de molt poc ús, diguéssim, de molt d'allò.
Llavors, les mides van entre 14 centímetres i 30 centímetres d'alt. I després van depèn de les mides. Però els blaus són els únics que són més estratègics. Dels altres solen ser més amples i n'hi ha de més alts o de més baixos. Com he dit, un dels museus que té més pots blaus és Líbia, que en té 87.
A Barcelona hi ha un museu que en té 28, al Museu del Mas Nou en té 75, i al Rosselló n'hi ha un museu que en té 40. I, de moment, tret de França, no n'hi ha de més coneguts per aquí del que són els pots blaus. Perquè els pots blaus, ja et dic, n'hi havia pocs i eren molt preuats. Bé, són molt preuats, d'acord?
I el que sí he pogut veure és que ja, sobretot a Barcelona, sí que hi ha alguna farmàcia d'aquestes que són una mica més antigues, que si més no, la part de dalt de la farmàcia en tenen un requisit de posats encara que no els facin servir, no? Vull dir, perquè avui en dia ja no ens fan servir per aquestes coses, no?
Ara estan superautomatitzades les farmàcies. Ara demanes el medicament i surt allò. Vaig parlar amb una noia que és decoradora i em va dir que ell a vegades n'ha comprat algun que ha trobat en algun mercat per decorar perquè són macos.
És que jo diria que fins i tot hi ha cases de ceràmica que fan reproduccions. Home, clar, de totes aquestes coses sempre se'n fan. Jo diria que de la lladró, no sé si n'han fet alguna cosa. Jo la lladró he vist figures precioses, això sí que és veritat, perquè...
No he vist un altre d'allò com els fa ell, però pots no ho sé. Però segurament, perquè és una cosa maca i decorativa, vull dir que d'allò. Ara, col·leccionar-los, el senyor que et deia, és que tenia un sòtanu dedicat als pots. Clar, ja m'imagino.
I a més a més, aconseguir d'aquests més antics... Ell em havia aconseguit molt... Ell votava molt pels pobles petits. I parlava amb les farmàcies i si en tenien els hi comprava. Perquè deia que no en trobava masses en els mercadets. Em havia trobat anys enrere.
de farmàcies que es buidaven i coses així. Però ara, jo fa un parell d'anys que no parlo amb ell, ja no en trobava. I ell el que feia és que voltava bastant, i sobretot des que es havia jubilat, i anava a poblets petits. I els oferia per comprar els pots que tinguessin antics.
I la veritat és que en tenia moltíssims, però tenia molt espai. Aquí es té que tingués espai i diners, perquè això no és una cosa que et trobis. Clar, que llavors, per saber-ne allò, si realment són antics i tal, segurament que a la base, a la part de sota, no? Sí, sí, porten segell. Quasi bé tots porten segell, de bones vi han fet. Perquè jo això li vaig dir, perquè li vaig dir, però no pots comprar moltes rèpliques? Diu, no.
Diu, perquè he après a conèixer els que verdaderament són valiosos i els que no. Llavors, aquí entrem en aquell punt que una vegada us explicava que els col·leccionistes, d'alguna manera, quan són col·leccionistes d'una cosa...
arriben a ser... Experts. Uns bons experts en aquelles coses, perquè estudien i miren i veuen i fan, i aquest senyor m'ho deia. Quasi bé tots en el cul portaven un segell, o si no un segell, una marca, o sigui, enfonsada en el que era la ceràmica o el que era d'allò. Jo trobava una pàgina web que parlava de Talavera, clar, Talavera de la reina també es conegu d'allò per la ceràmica. La ceràmica és molt bona. Llavors,
Clar, també allà on estigui... Clar, segurament, però que vaja, que és una cosa, ja et dic, també molt decorativa, però que no conec a ningú més què em faci de moment, a no ser...
que hi ha algun farmacèutic que sí que en té uns quants, no? Perquè sé d'algun farmacèutic que en té uns quants, però perquè ja els tenien i perquè els ha reservat i perquè els guarda. I estem parlant d'aquests de ceràmica, són molt macos, però és veritat que també hi ha aquests potets de vidre, petits, no? Sí, petits, sí. Aquests de vidre també es consideren perquè és una...
Com ho diria? Ja no els feien servir tant per guardar coses, sinó per servir-li al client el que era la pomada o d'allò. Feien servir amb potets de vidre i normalment aquests potets de vidre anaven gravats o anaven dibuixats amb el que era el contingut d'allò.
Vull dir que clar, evidentment, i clar, de fusta i de fang jo no n'he sapigut veure, però pel que vaig llegir sí que n'hi ha hagut. O sigui, sí que n'hi ha hagut. Segurament en els orígens sí, però potser no es deuen conservar. Segurament els de fusta i fang potser no s'han fet servir tant a les farmàcies.
I les han fet servir més les trementinaires, que buscaven herbes i coses d'aquestes. Potser, com que era un nivell més baix, potser feien servir aquests pots per guardar-ho, no?
Vull dir que d'alguna manera perquè elles agafaven les herbes i les coses, les assecaven i després les guardaven en puestos també. Clar, sí, sí. Devien fer-les servir potser més aquesta classe de persones que no pas els...
Els farmacèutics en sí, no? Perquè, bueno, és que farmacèutics sempre n'hi ha hagut, però farmàcies, farmàcies, farmàcies, no fa tantíssims anys que tenim farmàcies. No fa 2.000 anys que tenim farmàcies.
Vull dir, abans el mateix metge et donava el que et tenies que aprendre o el que et tenies que d'allò, vull dir... No sé, estava pensant, no sé si en alguna visita aquesta al castell de no sé què, que potser tenien també la seva pròpia farmaciola, ja... Clar, com a mínim, si més, no tenien laboratori. Tots els d'allò tenien laboratori. Qui tinguessin? Metge o el que fos?
Però el laboratori i quasi tots els castells tenien el seu laboratori. Vull dir que... Bueno, si més no, és una col·lecció maca i si mai en trobeu en algun mercadet o alguna cosa, el decoratiu és maco. Vull dir, suposo... Coses de farmàcia, sí que ja tinc una senyora que fa coses de farmàcia però no fa aquestes coses.
Fa el que són indiccions... Sí, em sembla que una vegada em vas comentar, no? Instrumental. Sí, instrumentals de farmàcia. No de metges, de coses que... Perquè abans no et posava el metge a una inducció ni un d'allò. Tenies que anar a la farmàcia que et posessin les indiccions, que et fessin les analítiques. I llavors es té aquestes coses, no? Té aparells de treure la llet de les coses que venien a la farmàcia que eren útils per persones
Bé, en tot cas, a mi m'agrada més aquesta de pots de farmàcia. Ara difícil d'aconseguir-los. Sí, que siguin autèntics, sí. Ara que hi hagi rèpliques, evidentment, n'hi deuen haver un munt. I si teniu oportunitat allò d'apropar-vos a Llívia, a tocar de Puigcerdà... A veure, ara aviat vindran festes, vull dir, teniu oportunitat. A més que és un poble preciós, la farmàcia és maquíssima. És maquíssima.
No sé si és la més antiga d'Espanya o d'Europa. Jo diria que si no ho és, poc li deu faltar, però jo diria que sí, perquè està catalogada a tot arreu i és...
És una farmàcia, la veritat... D'Europa. És de les més antigues d'Europa. És que és preciosa. Tot el que tenen amb fusta, els aparadors, les coses... És molt maca de veure. Jo he estat un parell de vegades, ja fa uns anys, però això no ho toquen perquè això està igual. I la veritat és que és molt, molt maca.
I avui us direm coses que podrem fer. La setmana vinent no tindrem allò espai perquè no hi haurà magazín, la setmana vinent. Per això, sense el dia 7 no tornarem. Doncs, bueno, a veure, dius que aquest cap de setmana tenim el divendres i el dissabte la trentena Fira del Paper Antic a les Cotxeres de Sants.
A l'endemà, el dimenje, el dia 29, tenim la 30-fira de joguines antigues, a les cotxeres de Sants. Aquesta sí que és només de joguina antiga. No s'admiteix cap joguina que tingui menys de 50 anys. Llavors tenim una cosa que...
M'agradaria anar, no sé si podré, però, bueno, m'agradaria perquè m'agrada molt. Ah, clar, és que ens ha comentat allò la Montse que s'ha assabentat que hi ha una exposició aquí a Santa Perpetua de Mogoda. Sí, el que passa és que ens hem adonat que s'acaba demà passat. Sí, el divendres 27. Sí, el dia 27. Hi ha una exposició en el Molí...
de l'Ajuntament, a Santa Perpètua, amb homenatge a la Sílvia Tortosa, perquè jo no sabia que la Sílvia Tortosa era de Santa Perpètua. Jo tampoc. Jo no ho sabia. I la veritat és que vaig veure fotos, perquè hi ha anat una persona, i la veritat és que es veu molt maca.
Si hi pugueu anar, ens queden dos dies. I fins al 6 d'abril en teniu una a Barcelona, que és una de les que us deia que m'agradaria anar-hi, que al Palau Martorell, fins al 6 d'abril es pot veure una exposició de sorollà.
A mi Sorolla m'encanta. Sí, clar. Sorolla és el Mediterrani, és a dir, les tonalitats. Hi ha quadres que han deixat Madrid, hi ha quadres que han deixat el Lubdre París, hi ha quadres de tota Europa. I molt, molt maca. Després tenim el 6 d'abril la fira del Cop d'Ull de Banyoles. Què és això del Cop d'Ull? Està molt bé aquesta, perquè és sempre el dia de la mona.
El 6 d'abril. I llavors? I què és el cop d'ull? I poden haver 500 parades. És horrendo per passar-ho. Penseu que jo la veig fer una vegada com a paradista i molta gent hi va el dia abans, ja, per agafar lloc.
Tot al voltant del llac són parades. Però parades de col·leccionista? De tot. Trobes de tot. Nou no, sol ser brocanter. Però hi ha de tot. De tot inimaginable. Hi ha un tros que el deixen per la gent d'allà
i després a partir d'allà es posen els que venim de fora i és, bueno, et fas un fart de caminar. Com a mínim l'espai és molt agradable. I fa molts anys que es fa, potser fa 40 anys que es fa. Doni-do. Vull dir que fa molt. I després teniu, si teniu...
Ganes, perquè només obren els diumenges i festius, del 27 d'abril, s'inaugurarà ara, i del 27 de març al 19 d'abril, hi ha Manresa enganxina. És una exposició de la història de la ciutat de Manresa a través de les enganxines, dels adhesius.
Que això sempre ho hem dit, que com a través de les col·leccionistes... S'han juntat dos o tres col·leccionistes d'allà i estan fent tot inclús. O sigui, comença des de coses d'en Franco, perquè hi va haver una època en què tot es fèiem enganxint. Tota la propaganda que feies era portar una llegada.
Totes les entitats, gairebé totes les entitats. Jo recordo que també a Ràdio Mollet teníem unes xines. Jo en tinc un o dues de Ràdio Mollet. Doncs s'han al casino de Manresa, l'únic que només obren els dimenges i festius a la tarda, de les 5 a les 8 de la tarda. És gratuït, però ja està.
I després dius que tornarem el 7 d'abril i parlarem una miqueta de la programació que farem el trimestre següent. I bueno, dius que si mai... I tindreu marcadet, no? Tenim marcadet el dia 5. El dia 5, teniu marcadet. Tenim marcadet i dius que... I jo, si m'ho permet la Bonse, doncs dir que ens hem assabentat també. Suposo que la gent allò a través de xarxes haurà vist que ja fa, jo crec que aquest és el setè any, que del Fort Pastisseria Prat
fan les Mores de Pasqua dedicades a una entitat. Sí. I aquest any la fan a Dels Gegants. I, de fet, el que estan fent és una col·lecció. Sí, la veritat és que sí. Perquè han fet allò de castellers, de diables, d'espialimonis, de morats, de torrats, del pintor de Balló. Vull dir que...
Jo vull veure si la vaig a veure. Diu que la presenten el diumenge al migdia. A les 11. Sí, sí. Que sapigueu això, que tenim una col·lecció de mones. El que passa és que aquesta no deu durar, no? Sí.
Li podem preguntar a la Ivet si es poden guardar o no. Deu ser difícil. Home, sí que es deu poder guardar, perquè quan es va casar la infanta Cristina aquí a Barcelona... Jo era a Barcelona, però no per la infanta Cristina, perquè vaig anar a una altra cosa.
Però vaig passar per un... del carrer Princesa, un forn que hi ha molt antic, i havien fet uns pastissets petits, en commemoració del casament, i vaig dir, mira, l'agafo. I a sobre era una xocolata amb la foto d'ells dos. I aquesta xocolata la tinc posada, tapada amb el bal i posada en una vitrina, i de moment, quan l'ha d'estar posta bé. S'aguanta. I aguita si fa anys, s'han divorciat, s'han... Bueno... S'ha fet de tot. Fa anys, i encara la tinc, vull dir, que de moment...
doncs no sé el que deu durar ara potser està malaltíssim ja vull dir que dius això que ara ja no tornarem fins al 7 d'abril i que us ho explicarem una mica què farem el trimestre següent i si durant aquests dies voleu contactar amb l'associació ja sabeu que teniu el correu electrònic
Sí, coleccionistesmollet.com o el dia 5, el diumenge 5, que estarem en el mercadet tot el dematí. A l'Avinguda Llibertat. Ho deixem en aquí, Montse. Cuideus a molt i bona setmana santa. I, de fet, amb l'espai del col·leccionisme, acomiadem també el Posa les Piles. Gràcies a tots per la vostra atenció i companyia. Tinc una feliç jornada. Adéu-siau.
Posa't les piles, un programa dels serveis informatius i tècnics de Ràdio Mollet.