Posa't les piles. Hola, molt bon dia. Segueu benvingudes i benvinguts al magazín matinal de Ràdio Mollet, al Posa't les piles. Rebeu una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, i que som els encarregats d'acompanyar-vos cada matí
en aquesta hora i dos quarts que té de durada el Posa't les Piles. Dic que en el dia d'avui us tornem a acompanyar en Sergio Guardenyo i en Mabalea i que és el que farem en aquesta jornada. Com sempre, l'apunt informatiu que en aquesta ocasió ens l'acompanyarà, ens l'aproparà, volem dir, al nostre company, en Joel Gascón. Després tindrem l'entrevista d'actualitat. Avui tindrem amb nosaltres la persona responsable de la regidoria de LGTBI,
que és el regidor Ferran Sagarra. També ens acompanyarà la tècnica responsable d'aquesta regidoria i és que volem parlar del pla local per la diversitat efectiva. De fet, a principis de desembre l'Ajuntament anunciava jo un procés participatiu per l'elaboració d'aquest pla i volem saber una miqueta quina resposta ha tingut aquesta crida a la participació. També quin plantejament es té de la regidoria de cara a aquest 2025. En parlarem.
Després estem a l'espera, diem a l'espera, perquè avui volíem estrenar i compartir amb vosaltres un nou espai radiofònic. Els responsables, el nostre company, l'Ivan Núñez, també li encanten els videojocs i es va comprometre a fer-nos un espai que es titula el racó dels 128 bytes o bits.
El cas és que ens volia posar les piles a nivell de videojocs, però no sabem si disposarem o no d'aquest espai. Estem allò intentant contactar amb l'Ivan perquè ens comenti allò de quina manera podem compartir amb vosaltres aquest primer espai.
Després també tindrem el tast. El tast sí que el tenim i parlarem de cinema el dia d'avui. Ho farem amb el filmmaker Felipe de la Cruz, que ens farà la segona part de com es construeixen els personatges. La veritat és que Felipe ens fa fixar-nos en coses que habitualment nosaltres no parem atenció.
Paga la pena de seguir aquesta conversa. Tindrem a l'espai de l'univers infinit i també tindrem a l'espai del col·leccionisme. Avui ens acompanyarà la presidenta, com és habitual, de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca, la Montserrat Cabarroques, que ens ve a explicar fil per randa
El primer trimestre, la programació que tenen prevista per aquest primer trimestre d'any, han fet el calendari de l'associació i, a banda d'assenyalar les diferents activitats que faran, farem especialment, per no embafar-nos amb tota la programació, únicament farem esment a les activitats del primer trimestre. Fet l'abans del que us oferim el dia d'avui, ara sí, arrenquem.
Bon dia, Joel. Bon dia. Anem a comentar, no?, alguna de les qüestions d'actualitat a la nostra ciutat. Com ara? Doncs comentem que la ciutat de Mollet ha presentat un pla d'acció integrada per l'equitat digital. Es tracta d'un pla conformat per una vintena d'accions, concretament 24, que s'han d'implementar a la nostra ciutat per acabar amb la bretxa digital i assegurar que tota la ciutadania
comptin amb les mateixes oportunitats per aconseguir-ho. Des del curs d'història aposten per la formació de la ciutadania digitalment, exclosen competències digitals bàsiques o la creació d'una xarxa de voluntaris digitals. Altres accions que queden recollides en el pla d'acció són projectes com la creació d'un diploma Mollet Digital, Mollet Connected o Mollet del Vallès Ciutat Digital. Val a dir que també hi haurà ciutadanes que participaran en aquest projecte, com dèiem, de manera voluntària, perquè moltes vegades...
Quan es parla de la bretxa digital es posa el focus en la gent gran, però totes les generacions poden compartir el mateix problema. Per exemple, ara també és molt existent la bretxa digital burocràtica dels joves i potser això també és una tipologia de bretxes que existeixen. En aquest sentit, en Carna Ortiz, regidora de projectes europeus a Mollet, ha detallat que la bretxa d'accés no és un problema real perquè el 95% dels molletans i molletanes tenen connexió a internet i a altres dispositius.
No tenim un problema real sobre aquesta bretxa d'accés,
La majoria de gent, al voltant del 95% de la població de Mollet, té aquesta bretxa resolta, té connexió a internet i té dispositius intel·ligents, dispositius digitals intel·ligents. Aquesta bretxa realment no és una de les bretxes que tenen a veure més amb el problema d'exclusió digital de la nostra ciutadania.
D'altra banda, també comentem que es va presentar un dels exemples més clars per mostrar aquesta bretxa digital existent amb l'aplicació de la meva salut. La Carme Saperes, directora del CAP de Plenellador, explicava que una de les principals preocupacions del sector de la salut és si els ciutadans tenen accés a l'aplicació i saben fer-la servir a través d'una enquesta per determinar que les persones de més avança d'edat i més vulnerables
en feien menys ús i la major part dels encastats afirmaven que no sabien com utilitzar-la perquè era massa difícil. Tot plegat, Emma, en aquest cas perquè l'Ajuntament de Mollet ha liderat el programa projecte europeu DigiInclusion que arran de la pandèmia el Consisteri va detectar que hi havia moltes famílies que no tenien accés digital, s'han fet moltes reunions amb ciutats europees i ara ja s'han presentat tots aquests resultats però també les accions per dur a terme.
De fet, sabem que hi haurà una campanya informativa de comunicació ara amb persones que explicaran el seu testimoni i estarem amatents a aquestes accions perquè la gent pugui apuntar-se en aquestes formacions que es realitzaran. Alguna coseta més?
Doncs parlem del ball de Diables de Mollet, que amb la celebració de la festa major d'hivern, que té lloc aquest cap de setmana, previ uns dies al patró de Sant Vicenç, el dia 22, fan el seu tradicional correfoc.
Abans, això serà dissabte, cap a les 8 del vespre, els espiadimonis engegaran una miqueta la festa, després hi haurà el que és el protagonisme per l'espectacle de foc, que també fan amb altres entitats de la ciutat. Hi ha dos Cors de Déu del Vespre, tot culminarà amb un gran correfoc final, amb inici a la mateixa plaça Prat de la Riba i final també, amb la participació de les colles convidades del Ball de Diables de Martorelles i Diables de les Franqueses.
Enguany, la celebració marca una fita important. La presidenta del Vall de Diables, Caral Molins, ha destacat que aquesta edició comptarà amb 150 participants, una xifra rècord. Doncs l'espectacle, que és conjunt, és el mateix espectacle que portem fent ja uns 3 anys o 4 anys conjunt amb la resta d'entitats, en el qual participem com una entitat més. I després, al Correfoc, recuperem el 8 de foc,
I res, comença a les 9 i mitja, tenim dues colles convidades, que són la colla de Mart Orelles i la colla de les Franqueses del Vallès. I en total, doncs, estàvem mirant, justament ho estàvem mirant avui, i sembla ser que som uns 150 participants.
Des de l'organització conviden a tota la ciutadania a sortir al carrer i a participar activament del correfoc, sobretot també amb aquesta roba taxana, sobretot i ben tapats, i si més no, una miqueta més apartats per no tenir cap ansur. Tot això recordem aquest dissabte, al vespre, a la plaça Pat de la Riba i també pels carrers colindants on es farà aquest correfoc.
Com deia la Carol, és la participació també de gegantes, de castellers, és a dir, tot una mica aquest dissabte hi ha cultura popular al carrer a Mollet del Vallès. Que no ho hem dit, però començaran els actes al matí a les 11 amb una cercavila d'entitats que sortiran des de la Rambla Balmes fins a arribar també a la plaça Prat de la Riba.
Molt bé, Joel. Gràcies per aquests apunts informatius. Més a partir de la 1, l'informatiu Mollet al dia. Que vagi bé. Igualment. Ara anem a saber de la previsió meteorològica per aquesta jornada. Ens l'informa en Luismi Pérez. Molt bon dia, Luismi.
Bon dia, una jornada amb alguns núvols més que no pas ahir, però aquest dimarts tampoc esperem que hi plogui. Els núvols més gruixuts els tindrem, sobretot aquest matí i migdia, entre les comarques de Tarragona i de Barcelona, amb alguna boira, fins i tot, que s'ha format cap a la Catalunya central. Més vent, sobretot a l'alt Pirineu, un vent de sud bastant insistent,
a l'igual que a gran part de les comarques de Girona amb el Garbín. Això farà que hi hagi una mica de mala mar. Són vents de sud, per tant, temperatures que pujaran. L'ambient d'aquesta tarda fins i tot encara més agradable que no pas ahir. Estem pendents a la xarxa. Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui us dèiem en començar que tindríem els responsables de la regidoria LGTBIQ+, de la nostra ciutat, per comentar precisament el Pla Local de Diversitat Afectiva Sexual i de Gènere que es voltiran de bandes del consistori Molletà. De fet, a principis de desembre es feia una crida a la participació d'una enquesta per recollir dades i començar aquest procés per l'elaboració d'aquest pla. I ja en aquell moment vam pensar que seria una bona ocasió
principis d'any, per comentar amb el regidor responsable, en Ferran Sagarra. Molt bon dia, com estem? Bon dia. El veiem aquí consultant les dades, molt bé, molt bé. S'ha d'estar preparat. S'ha d'estar preparat. A més a més, ahir el vam veure en aquesta roda de premsa, fa un moment, que ens comentava en Joel el tema del DigiInclusion. Un pla d'acció interès.
Exacte, i llavors en Ferran Serra també ens deia, no, no, és que tot el tema de la tecnologia, no?, que m'imagino que per l'elaboració d'aquest pla que parlarem, de fet l'enquesta ja vam fer servir. Correcte, sí, l'enquesta es feia per via telemàtica, sí, sí, correcte. És a dir, que, doncs, trencant allò, temes de bretxa digital. I també tenim la Marc Quintana, que és la tècnica responsable d'aquesta regidoria, entre d'altres...
Molt bon dia, Mar. Bon dia. Hem començat bé l'any, sí, amb feina. Amb feina sempre. Amb feina sempre. Dèiem això que al desembre s'iniciava, doncs això, es feia aquesta crida, no? Es posava allò en línia una enquesta perquè la gent participés i la primera pregunta és quina resposta hi ha hagut, si ha estat prou allò participativa.
Sí que és veritat que ara ja finalitzat aquest període perquè la gent fes l'enquesta, ja estan analitzant les dades, sí que hi ha hagut més d'un centenar de persones que han donat la seva visió de com estan les coses aquí al nostre municipi. També és cert que les dates no eren les idònies pel tema de vacances, el pont del desembre, però nosaltres estem satisfets i a partir d'aquí continuem aquest procés de recollida d'informació.
que ja va començar fa uns mesos amb aquesta part prèvia de revisió documental de tots els documents, procediments, tota la informació que ja estem fent aquí a l'Ajuntament. Hem continuat amb aquesta enquesta ciutadana i a partir d'aquí sí que també venen ara un seguit d'entrevistes ja personals a determinades persones i hi ha un grup focal per acabar de fer aquest recull i en base a tot això començar ja a treballar pròpiament amb el pla.
Per què es fa aquest pla? Quin és l'objectiu? Aquí, al final, i des d'aquí també agrair el suport de la Diputació de Barcelona, tot aquest pla sorgeix d'un servei que ho fa la Diputació de Barcelona, el qual nosaltres vam demanar
poder-ho desenvolupar, i al final d'alguna manera és, i sent conscients de la situació en la que ens trobem, mirem estadístiques, és cert que encara no he vist les de 2025, però sí que mirant les últimes dades, en el que portem d'any ja n'hi ha hagut 8 agressions LGTB-fòbiques a Catalunya.
No arriba a dues setmanes encara, no? Llavors, al final, veient aquesta tendència, hi ha aquesta tendència a l'alça d'agressions, aquest discurs d'odi, i moltes vegades en ves el col·lectiu LGTBI, tot això ens fa veure que aquí hi ha un problema i que hem de fer alguna cosa, no ens podem resignar a ser espectadors, no? I en aquest sentit, des de l'Ajuntament, ja quan es va crear aquesta regidoria específica que es va separar, també per donar-li més pes i més impuls,
I per posar també en valor tota la bona feina que ja venim fent i d'alguna manera plasmar-ho en un document, en un pla estratègic, de dir tot això ho estem fent, però no és només això el que cal. I hem de buscar aquelles coses on podem encara créixer i amb aquesta idea fem aquest pla, una mica per continuar millorant i treballant pels drets també de les persones del col·lectiu.
De fet, començàvem fent referència a la presentació en el dia d'ahir del DigiInclusion i que es marcaven 24 accions que es tiraran endavant. No sé si a la finalitat del pla també nosaltres que hem estat afanejant l'enquesta.
I hem vist que, per exemple, una de les preguntes que es feia o una de les propostes és en quins àmbits penseu que s'ha d'incidir per trencar amb aquesta fòbia contra el col·lectiu. I hi havia això en l'àmbit del treball, de l'educació, de la sanitat, per exemple.
També es pregunta per l'Ajuntament, si la gent està satisfeta o no de la feina que està. En general, la resposta és bona. La majoria de les persones ho veuen com que s'estan fent coses.
i això és bo, no?, al final també és veure que la gent veu aquestes tasques que s'estan fent de l'esforçament, i com comentaves, no?, el que és el pla, la proposta que ens fan és estructurar en 8 àmbits d'actuació, evidentment després en base a tota aquesta revisió que es fan, doncs veurem si ataquem els 8, perquè hi ha moltes actuacions que poden ser compartides entre diferents àmbits, no?, una miqueta, però aquesta és una mica la idea, no?, treballar primer aquesta part prèvia de...
de veure com de diagnosi i a partir d'aquí veure quines accions són les que necessitem i també deixar constància de les que ja s'estan fent. De fet, comentava, es crearà un grup, no sé, grup motor, crec que al final de l'enquesta es posava vols formar part del grup de discussió?
Aquesta és la idea del grup focal. Sí, que és una miqueta aquest grup en què es plantejaran qüestions més concretes. Aquí la idea és fer una reunió conjunta amb diferents persones del col·lectiu, una miqueta per... Aquesta més en comú, d'una banda, el que comentava, hi ha aquesta part d'entrevistes personals, i després aquesta que és com en grup, una miqueta per veure la visió que tenen, una miqueta captar la seva...
del que ells coneixen, no?, i veure per on també podem créixer, veure quines coses s'estan fent bé, quines coses s'han de millorar, també, no? De fet, en Ferran Sarra deia, no, estem ja allò intentant consolidar la feina que se n'ha fet, de fet, va ser en aquest mandat, no, l'anterior, crec, o en aquest, que es va crear una regidoria exclusiva, en aquest, no?, per reforçar precisament la feina del consistori.
Quin balanç es fa ara? Segur que s'ha fet revisió del 2025, no sé si la Marc també porta dades, o el propi regidor, per comentar una miqueta com ha anat a data d'avui. Bé, aquí, al final, i ara si la Marc també vol afegir algun apunt, però des que la porto jo, que va començar a l'octubre del 24, diria. Llavors, per part meva, des dels finals del 24, que més o menys allà estava tot ja...
gestionat, per dir-ho d'alguna manera. El 25, jo crec que el balanç que faig és bo. Al final, el meu objectiu com a primer any dins d'aquesta regidoria era consolidar el que s'estava fent. Al final, no ens podem tornar ara també bojos i intentar fer de tot, perquè al final...
Ja que està dit, que aquí mucho abarca, no? Poco aprieta. Llavors, clar, aquí d'alguna manera el meu objectiu primer era aquest, el que s'estava fent bé, continuem-ho fent bé i llavors a poc a poc anar creixent, no? Llavors amb aquesta idea vam planificar el 2025 i ara per aquest 2026 una miqueta amb aquesta mateixa línia, mirant per quina banda podem anar ampliant cosetes, no? Doncs al final també demanant més recursos, no? Perquè al final, bueno, i amb aquesta idea treballem.
De vegades és veritat que hi ha serveis que la gent desconeix. No sé si és el cas. Jo li pregunto ara a la Mar directa perquè crec que ella està al capdavant d'aquest servei d'atenció integral que tenim el Joan Abarcala, que és un servei que ja té un recorregut. I a l'enquesta es preguntava si la gent era coneixedora dels serveis que n'hi ha. I no sé si...
Quina és la resposta, si realment les persones són conscients que a la ciutat disposen d'aquest recurs? Doncs mira, curiosament, crec que és una de les respostes que menys ens agrada. El SAI certament té un recorregut ja, es va obrir com a tal el març del 2021, llavors ja són cinc anyets, quasi bé.
És veritat que nosaltres quan anem a les escoles recordem que aquest servei existeix. Quan es fan tallers de coeducació als instituts, a secundària principalment, també recorda que hi ha aquest servei. Però sí que és veritat que...
Tots aquests serveis, si no estàs molt ficat en el món, el SAI, al final et pot sonar una mica estrany. Llavors sí que penso que una de les accions que podem plantejar en el pla d'acció d'aquest pla és una bona campanya de comunicació i de difusió del que és el servei i de què s'ofereix.
Fent recurs allò de les dites que dèiem abans, no? Allò mal de muchos con solo de tontos, no sé si és allò del tema del CIAT també va costar en el seu moment, que la gent ara jo crec que sí, que en l'àmbit de les dones sí que és un servei prou conegut, però de fet, que estem elaborant també el quart pla d'igualtat,
Una de les respostes que també ens va sobtar era que hi havia molta gent que deia que no sabia què era el CIAT. Però jo crec que és una mica la confusió d'aquestes sigles, que nosaltres les controlem molt i que si tu li dius a la gent on s'atreçaria una dona si pateix violència masclista, crec que tindrien claríssim on han d'anar.
Però sí que és veritat que en aquest sentit costa una mica. En tot cas, jo en relació amb el que dèieu de la regidoria pròpia LGTB...
A nosaltres, en el tercer pla d'igualtat, ja s'incloïen moltes accions, es treballava, però sí que hi ha hagut un canvi substancial des que es va crear la regidoria pròpia. Les accions són més concretes. El fet de tenir un regidor o una regidora, en el cas de l'inici de la regidoria, provoca aquest compromís polític i un compromís
un seguiment tècnic que, si no fos així, segurament no... No seria, evidentment. Si no fos d'aquesta manera, no seria. Estava pensant que el mateix que passa amb els serveis, que potser es desconeixen, també costa d'arrelar les entitats. Aquí a Mollet vam tenir la tentativa que va funcionar un temps, el sense filtres. Ara tenim l'Stonewall, però que també està una miqueta en hores baixes, que costa.
Bueno, hem de parlar amb ells, a veure què ens diuen. Sí, al final és veritat, el tema associació és voluntariat al final, llavors costa, costa, però jo crec que és una coseta de poc a poc anar creixent, però al final, i encantats amb la feina que fan des de Stonewall, però no només Stonewall, aquí al final Mollet, si una cosa tenim és un teixit associatiu molt viu, amb moltes entitats, molta gent en aquestes entitats,
I per tant, al final, des de la regidoria no ens enfoquem només en l'entitat pròpiament del col·lectiu, perquè fem feina amb totes, amb AMAM treballem molt, amb la resta d'entitats també, ja vam fer uns tallers amb ells el 2025, en el marc dels dies contra la LGTBifòbia, si no recordo malament.
I la nostra idea és poder continuar fent coses conjuntament amb ells, de la nostra banda, oferir tallers, xerrades, cursos que els puguin servir i ells també que puguin fer aquesta difusió, aquesta visibilitat dins de la pròpia entitat que mou a molta gent, hi ha molta gent jove, que és també on hem de fer focus perquè...
Doncs perquè aquests joves creixin amb aquestes idees de respecte d'aquests valors que són els que volem a la nostra ciutat. Totalment d'acord, perquè si no anem posant allò calaixos i els calaixos s'han d'intercomunicar. Correcte.
Dèiem 2025, parlem d'aquest 2026. Nosaltres hem assenyalat com tres dates que fins ara la regidoria ha promogut i d'un i d'un la feina que se n'ha fet. Una és el dia de la LGTBI-fòbia a l'Esport, que és el 19 de febrer.
un altre el 17 de maig, que és el dia contra la LGTB-fòbia, i el dia 28 de juny, que és el dia de l'orgull, que Dunidó a Mollet tenia una festa a l'entorn d'aquesta data, quan normalment, ho veiem allò per mitjans de comunicació, en grans ciutats europees, i que Mollet hagi estat capaç de promoure Dunidó.
Com ho tenim per aquest 2026? Com deia, la nostra idea és consolidar. La idea és aquests tres mantenir, estudiar si hi ha possibilitat de poder créixer amb algun, però sí que, i així com a data més immediata, la que comentaves del 19 de febrer, contra l'ITBF de l'Esport, ja l'any passat vam fer un petit acte al camp de futbol del Germán Gonzalvo. La idea d'aquest any és també fer una actuació amb el marc d'aquelles dates, segurament cap de setmana del...
20, 21, 22. Encara s'està acabant de tancar el dia. Suposo que d'aquí no gaire ja anunciarem més detalls del que es farà en si. I pels altres dos dies, evidentment, el 17 de maig també estem treballant amb alguna coseta i també treballant ja amb el proper Urbull perquè al final són d'aquestes coses que has de començar a treballar allà amb temps. Si vols poder muntar...
Evidentment, no ens podem enganyar, no podem competir contra aquestes grans ciutats, no podrem fer un orgull com Barcelona o Madrid, segurament, però molt satisfets de poder donar visibilitat en aquest dia i, al final, d'alguna manera, ser pioners dins del Vallès i animar també la resta de municipis a que facin també la seva, cadascú, o el seu orgull, al final, d'alguna manera, és donar visibilitat aquell dia a totes aquestes persones.
De fet, si no em falla la memòria, abans que parlàvem allò de les entitats, l'any passat es va fer un cercavila fins a arribar al parc de Camp Molal, en què van participar les entitats de Mollet. Correcte. Això és molt important involucrar-los també. L'esport serà també futbol? No. Aquest any canviem.
S'ha de donar oportunitat a tots els esports. La nostra idea es passa per tots els esports. I llavors, no podem apuntar res més? De moment, no. No? De moment, no. Hi estem treballant. Llavors, no ens agradaria generar expectatives i que llavors no diguis blat i que estigui al sac. I ben lligat. Avui van a dites. De dites populars, escolta'm.
Molt bé, és a dir, que aquestes tres dates sí, per aquest 2026, l'objectiu és allò consolidar i ja veurem si es creix o no. No sé si del pla hi haurà alguna presentació després d'aquesta enquesta, no sé per quan tenen allò, l'empresa que ha realitzat aquesta enquesta, quan tenen previst de fer el buidat i presentar...
Clar, com que l'enquesta i el grup focal, tota la informació que es reculli ha d'anar lligada amb la diagnosi de tota la documentació que nosaltres hem facilitat a l'empresa i llavors s'ha de fer com una comparació, un contrast del que s'està fent i tot allò que la ciutadania creu que fem o no fem. Llavors és quan a partir de la diagnosi es crea un pla d'acció.
Això és un procés bastant més llarg. Jo crec que si es pot fer una presentació del pla serà ja de cara a mat, juny... Abans del dia 28 de juny.
Estarem allà, estarem allà. Són justos, però la idea és que arribar cap a aquestes dates ja amb com a mínim un esborrany del pla. És que li hem dit al regidor i a la tècnica quan ha arribat, hem dit, escolta'm, és que el primer semestre d'any és el semestre fort de la regidoria, no? S'ha de començar... No sé si volen presentar els resultats ja de cara a la tarda o per així tenir alguna altra activitat...
Mira, no és mala idea. No és mala idea. Així guanyem temps, no? Me l'apunto. Molt rebé. En tot cas, allò s'està treballant amb aquest objectiu, no? I anirem sabent cosetes, no? D'aquí no res. Tindrem allò l'activitat exacta amb motiu del dia 29 de febrer. Segur, sí. No queda gaire, ja. Ferran Serra, Marquintana, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Que vagi molt bé. Gràcies. Que la propera. Adéu-siau. Adéu.
Tot allà que passa a Ullet, a Posa't les Piles.
Bona nit.
Smellin' like a bonfire Lost in the haste If you're drunk on life, babe I think it's great But while in this world I think I'll take my whiskey leak My coffee back in my bed at three You're too sweet for me You're too sweet for me
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Tot allà que passa a Ullet, a Posa't les Piles.
Bé, avui volíem compartir amb vosaltres, tal qual us hem dit en començar, un nou espai a càrrec del nostre company, l'Ivan Núñez, però sembla ser que no tindrem aquest espai. Ens acaba de confirmar que no és possible, així que no us podem oferir allò que havíem anunciat i que teníem previst de fer-ho.
al llarg d'aquesta temporada. Fins ara teníem el podcast de Parterres Gregues, ja us vàrem dir que el desembre finalitzava aquest podcast i ara teníem aquesta opció, però que no serà efectiva. Així que, malauradament, hem de posar una miqueta de música, és el recurs que tenim allò a la ràdio per cobrir aquests directes quan falla alguna cosa.
Així que posarem una petita selecció musical i tot seguit estem esperant que arribi en Felipe de la Cruz, amb qui parlarem, com és habitual, de cinema, i que ens ha promès que faríem com una segona part d'explicar-nos com es construeixen els personatges en el cinema.
Fins demà!
Fins demà!
Sabeu que no hi ha millor manera de començar l'any amb el tast parlant de cinema, doncs això és el que passa en el dia d'avui, que hem tornat allò d'aquesta aturada que hem fet en coincidència amb les festes de Nadal i arrenquem de nou i estrenem el tast novament aquest 2026 de la mà d'en Felipe de la Cruz. Benvingut Felipe, com estem? Bé, molt bé, amb forces renovades, aquest 2026 que hem començat recentment.
Doncs véns amb energia. Véns amb energia i ben descansat en aquestes vacances que he tingut. Vols regals o què? Bueno, sí. A veure, jo soc sempre molt bona persona. No, no, però... Llavors, el que passa és que de vegades no hi ha un equilibri. Ja, però ja saps que, com és allò, val més caure en gràcia que ser graciós. Això sí, sí, sí. O sigui, val més aparentar ser bona persona que ser bona persona.
Això s'aprem molt al cinema també. I al teatre. Perquè a vegades, i al teatre també. Bé, és que el teatre em costa. A mi el teatre m'agrada molt. A mi em costa entrar. Ara, quan has fet aquesta comparativa, m'ha vingut al cap una obra de teatre que també es va fer pel·lícula, allò que a l'hora de triar una persona per un lloc de treball, doncs ha d'aparentar ser un xai, tot i que amagui un llop.
Ah, Arden. Quina obra de teatre és? Sí, ara no me'n recordo. La pel·lícula és catalana?
sortant allò personatges catalans, l'obra la interpretava... El método Granholm. Ah, això. Sí, aquesta la vaig anar a veure. La del Jordi Boixaderes. Sí, i ves la pel·lícula tan bé. Sí, estàvem bé, totes dues adaptacions. De fet, quan veus els currículums, a vegades dius... Bueno, un clàssic és nivell d'inglès, alto. I intentes parlar, diguem-ne en ingles. My Taylor is rich.
Espera que ara et poso al Google Traditor i ja està. Amb això no cal ni dir-ho. A més, amb la traducció automàtica de la IA, que és A però no és I, encara que li diem IA, com això dels contenidors intel·ligents. A tu t'han portat molt cinema, com a mínim? Molt cinema? Sí, molt cinema sempre.
Sí? Escolta'm una cosa. El que sí que t'ha portat el 2026 són deures. Perquè ens vam acomiadar parlant de personatges i vam dir als oients, escolteu, quan tornem seguirem parlant de personatges. Sí, perquè és que el tema d'ara per molt i només vam poder veure dos personatges que, recordant, jo en capítols anteriores vam veure el Marlon Brando interpretant el Pito Corleone i el Tom Hanks interpretant el Forrest Gump. D'acord? Que és un dels meus personatges favorits.
I amb la pinta, no ho vam dir, però hi ha també aquests personatges que només veien com va vestit, diuen, aquest tio té de tot més normal, perquè anàvem amb un vestit així clar i després anàvem amb una camisa quadrata. A mi em sembla un crac, allò de dir, mira, vesteixo com en dona la gana. No, no és tant per això, però és un personatge molt innocent.
Llavors, i és amb molt bon cor, i la pel·lícula, és a dir, hi ha pel·lícules on has de ser molt dolent per ser bo, diguem-ho així, que és el cas de Michael Corleone, que al final s'has passada frenada i... Ara estava pensant que en la conversa que vam tenir, dèiem el Vito Corleone, que sempre va amb traje, allò ben vestit...
I clar, i vas triar el Forest Gump que, doncs, d'un vestiment de casual, fins i tot allò una mica infantil, podries dir, per a una persona adulta. És que és això, és un personatge molt infantil, molt, que deia abans, molt... Ai, que no té malícia, molt bona persona, no? I sí, la veritat és que són totalment antagònics, no? I clar, un...
En el cas del padrino, he de donar-nos el missatge que és una persona dura en els negocis i no fiar-te, ja no dic dels teus enemics, sinó també del teu entorn, i en canvi el Forrest Gump és una persona que sempre va amb la bondat pel davant, i sempre, gràcies a això també li surt tot bé, i sí que hi ha gent a la que no cau bé inicialment, com era el teniente dan, teniente dan, teniente dan, no?,
que després acaba sent soci seu, el major del barco i el buba, i de fet el Teniente Dan, que està fatal. Bé, pels que no ha vist la pel·lícula, hi ha un personatge que diu Teniente Dan, que sí que està emprenyat, i a més resulta que perd les cames a la guerra del Vietnam, però gràcies a l'abonomia i al recolzament del Forrest Gump,
el Teniente Dan acaba trobant la pau espiritual i el seu lloc al món, no? I una dona, també és cas. Cosa que el pobre Forrest Gump, veus, això no ho aconsegueix, l'amor. Sí que l'estima tothom molt, però no aconsegueix aquella parella que ell també busca, no? I bé, i avui, doncs, continuant amb el tema... És que trobar parella no és fàcil, eh, Felipe?
Bueno, a veure, si paries n'hi ha moltes, hi ha molta gent disposada a casar-se. La pregunta és si és la que tu vols, o la que... Perquè clar, dius, no, no, jo avui, no sé, no m'ha dit la Sharon Stone, però potser ja no sap ni qui és. No, digue'm una d'aquestes d'ara, la Nicole Kidman, que està molt més coneguda ara. I fa moltes pel·lícules també, clar, però clar, la Nicole Kidman...
Igual no és com tu et penses, no? O valores unes coses que després... I a més a més estàs allò posant personatges de la pantalla a la vida real, segur que no tenen res a veure. No, això també és veritat. No? De fet, el tema actors és una cosa que... No, té una mica, no sé com dir-ho...
no sabria dir la paraula, però, per exemple, primer fan personatges, però després quan els entrevisten o quan els veus així més a la vida, en definitiva, fora de la pantalla, dius, ostres, però si aquest personatge, aquest actriu o aquest actor són super...
El que sigui, elegants, guapos o tal, no? I després et trobes que, seductors i tal, que dius, però si és que parla, no sé si els passa alguna cosa. I són tímids o tenen alguna neura o resulta que, clar, la pantalla estan maquillats i tal, i després a la vida real dius, tampoc és tan guapo, tan guapo, no? O no és tan alt o no és tan...
No sé, jo me'n recordo aquesta pel·lícula, com es diu ara, la de 9 de setmanes i media, que sortia el Mickey Rour, que en el seu dia, no ho sé. Va ser allò, sí. Sí, però la protagonista, com es diu ara, se m'ho ha dit el nom. Ah, la Kim Basinger. La Kim Basinger es queixava que era un guarro, que no rentava, que no sé què. Després va acabar molt malament. I va acabar fatal. No malament, malament. És una forma de dir-vos. Va acabar fatal el programa. Bueno, de fet, està super...
superinflat, super... bueno, demacrat, llena de cicatrius, ha continuat fent pel·lícules, i algunes bones, però, clar, la que pensava de, oh, Miqui Rour, mira que guapo, mira aquells morritos, mira aquella mirada, no? Mira... No, però el tema de les addiccions... T'hauries quedat amb un bon cromo, no? Sí, sí, o sigui que... Fan molt mal, les addiccions. I després també hi ha actrius, actors, que quan els sents parlar, ostres, jo t'ho dic, no és l'habitual, almenys per mi, clar, també depèn del que busquis o el nivell o el que t'interessa, no?
Però penses, ostres, que interessant deu ser aquesta persona. Jo no sóc gens mitoman, llavors, a vegades he vist actors bacterius o, bueno, i en famós en general, i jo no sé, jo sóc incapaç de dir-los un d'unes... Mi m'agrada molt el Jeremy Irons. El Jeremy Irons. Sí, alguns també, per exemple. Sense ser guapo, guapo, trobar interessant. Exacte.
Hi ha actors també, bueno, o actrius sexà que tenen personalitat. Home, la Kate Winslet, que sempre Thomas Ficka, aquesta cor, primer, és una excel·lent actriu, segon, em trobo que és una dona molt interessant, i és una dona que penso que ha lluitat molt en un món en què si no ets, no compleixes uns estàndards físics, ho tens perdut. Bueno, és com la Beth Davis. La Beth Davis, ho tenia de tot, menys guapa. Però és una de les grans, grans actrius que hi ha hagut a la història del cinema, de tot el temps. I la Kate Winslet, bueno, potser no està a l'alçada de la...
de la Beth Davis, però, ostres, és un tros d'actriu i penso que has de tenir molt caràcter i està molt centrada també per poder batallar en un entorn com aquest. I no oblidem que la Kate Winsley deu tenir ara al voltant de 50 anys. I encara roda, que sempre hi ha aquest estigma de les dones, sobretot, que la que passa és una edat, ja no pots continuar fent pel·lícules perquè no et criden, no?
Perquè no fan personatges adequats a aquesta edat. Per una qüestió estètica, purament, moltes vegades. Perquè, a veure, jo una cosa que no acabo d'entendre del cinema, una crítica que va al cinema, és que tinguis 70 anys, vagis repartint galetes per tot arreu i tinguis una filla d'udolescent. Jo vull ser com aquest home.
i parlo de Harrison Ford i del Liam Neeson jo me l'alegro per ells però home, si tens una filla d'adolescent espero que tinguis, no sé, 50 anys com a molt i si vas repartint galetes a Artòria Dret jo crec que a partir dels 50 i per experiència pròpia no estàs per aquestes històries per aquestes històries perquè ja diuen que al cinema, igual que a la ràdio, venem una miqueta de màgia i això és la... Això més que màgia, això és com es diu allò universos alternatius, em sembla a mi
Felipe, anem a posar un dels personatges que n'has triat? Sí, sí. Continuàvem, sí, ja que hem fet l'altre, les opcions anteriors, etcètera, i estic una mica això dels actors, que són els senyors que interpreten els personatges, però si algú no ho sabia, anem a sentir el següent audio. Llamo... Daesu. ¿Por qué se mete con la novia de otro? Espera un segundo.
¿Qué te pasa? Señor Odaesu. ¿Me estoy metiendo contigo? No molestes. Vale, vale, vale. Muy bien, muy bien. Que estés tranquilo. Odaesu, siéntese, por favor. Dejadme en paz. No puede hacer eso. Tendrá que aguantarte. Tengo mis derechos. ¿Pero con quién cojones me he metido? Señor Odaesu, no puede comportarse. Siéntese ahora mismo.
Me la sienta mucho. Joder, me está mirando. ¿A qué es guapa? Sí, sí, siéntese, por favor. Hoy es el cumpleaños de mi hija. Le he comprado un regalo porque es su cumpleaños. Mi nombre, Odaesu, es especial. Porque significa que se lleva bien con la gente. Por eso me llamo Odaesu. Mierda, porque hoy no me llevo bien con nadie. ¡Dejenme marchar!
Quien és el d'Eso? És una marca d'aire condicionat. Una marca d'aire condicionat d'Eso. No, d'Eso és un personatge que surt d'una pel·lícula que es diu Old Boy, que és de 2003 i dirigida per Park Chang-wook. És una pel·lícula coreana, molt bona, molt interessant. Hi ha un remake també americà, però no li arriba... No, has de veure l'original. És molt divertida, també és molt dura, molt dura en el sentit emocional, per les viències que té aquest personatge d'Eso, que com ell diu, el seu nom significa que es porta bé amb la gent. Però veient que aquell no és el seu dia.
Per què? Doncs perquè la persona està borratxo, o sigui, és un tio que és, bueno, és un cachondo, i bueno, es cau simpàtic, o sigui, la seqüència, clar, no l'hem vista aquí, però fa una sèrie de coses i tal que dius, el senyor, no està bé, però cau bé, perquè no té malícia tampoc, vas, que clar, va borratxo i el tio quan veu, doncs se li va una mica al cap. I és un personatge que, ja dic, clar, ja veiem com per on va, no? És a dir, és una persona que cau bé, és una persona una mica pesada, és una mica, bueno, és...
És molt infantil, té una filla, també ho dia. Estava pensant allò, ens havíem quedat allò amb Forrés Camp i ara ens portes aquest personatge que també té unes similituds, no? Allò de la innocència... Sí, és bastant, sí. Però, debut a això, això li provocarà bastants problemes.
i serà, bé, aquesta és l'inici de la pel·lícula, i el personatge patirà un arc, que es diu, un arc en què es convertirà en una altra cosa. És a dir, serà una cosa totalment diferent, no? I pagarà pel que ha fet, perquè dins de la seva... Clar, així com al Forrest Gump tot el que fa és el bé, anem a dir així, aquest és molt inconscient, molt infantil, i les coses tenen conseqüències. Podem discutir si aquestes conseqüències són massa per ell pel que ha fet, o hagi pogut fer...
però és veritat que tu no pots anar per la vida trencant gerros, perquè hi ha gent que també li pots fer mal, encara que ho facis de forma innocent i sense cap intenció. Està bé, està bé. I per l'últim, i segona i última d'aquest capítol que he enganxat amb l'alterior, he deixat una música. De fet, jo les músiques també acompanyen molt.
Què? Tu què diries d'aquest personatge?
Que té ritme, que té molt de ritme. Clar, m'ha despistat una mica aquesta música. Primer pensava que era una cosa, després una altra... No sé, això veig com... No sabria... Aquesta música apareix al principi d'una pel·lícula de City Lights, que era la sèrie de lluces de la ciutat, que va ser dirigida per Charles Chaplin, l'any 2000... Aquí t'he hagut el 2003, perquè he fet un cop i... No podria ser... Era el 1928, si no recordo. Que ja existia el sort.
Chaplin estava molt en contra que les pel·lícules fossin parlades, però no exactament del so, de fet l'utilitza. I aquesta pel·lícula, tota la banda sonora que sentim, és original de la pel·lícula, no és allò que aquells que quan fan el vídeo fiquen una música de piano, no, no, no, és l'original. I evidentment va sincronitzada amb la imatge. I aquesta és la fanera que té de presentar, a través de la música, perquè ningú parla,
El xarlot. I jo convido la gent que si pot busqui aquesta pel·lícula en alguna plataforma o inclús a la biblioteca i que la miri i sobretot que miri també aquesta seqüència perquè així com vaig dir la setmana passada que la del padrino l'utilitzo per explicar com és el padrino aquesta l'utilitzo per explicar per mostrar com és el xarlot tu imagina que no el coneixes i jo et dic no coneixes el xarlot? Mira't això i només en aquella seqüència ja saps com és el xarlot el personatge de xarlot
Veient la seqüència i escoltant aquesta música que també... Però ja veus que el personatge aquest és una mica així com cachondo, dinàmic, no? Sí, sí, que no para, que no para. I el Charlotte és així. El Charlotte és així, sí, sí. Molt ben definit. I ja està. I ja hem arribat a la fi. Tot en Felipe, ens trobem d'aquí. Durant molt poc aquests programes, eh? Això que ara la temporada vinent ho haurem de replantejar. Sí, sí. Ja em va dient allà el Felipe. Un dia a la setmana farem un posat les piles només de cinema. De cinema.
Vinga. Aquest és el desig de tot just, allò comença el 2026, doncs a veure què passa la temporada 26-27. Exacte. Molt bé. Vinga, Felipe, que vagi molt bé. Igualment. Ens veiem d'aquí uns dies. Adéu-siau. Tot allà que passa a Bullet, a Posa't les Piles.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Els pagesos posen fi a 5 dies de protesta i aixequen tots els talls a les carreteres en protesta per l'acord de Mercosur. Així ho han decidit en les diferents assemblees, celebrades els punts de concentració de la PSAT a l'Emporda i la C16 al Berguedà, on ara mateix s'estan netejant per garantir-ne la seguretat abans d'obrir-les del tot el trànsit. Nosaltres per ara connectem amb el Manel Medina de Televisió del Berguedà, que ens dona l'última hora. Bon dia, Manel.
Bon dia. Des del passat dijous, la via, just en el tram de la sortida de Gironella en direcció nord, s'han pogut veure els concentrats cremant pneumàtics, plàstics, fustes i fins i tot van arribar a tallar algun arbre pròxim a la zona. Aquestes accions han deixat el ferm de la carretera C16 amb molt mal vesc i ahir al vespre, una vegada van decidir desconvocar la protesta, els pagesos i els seus tractors van abandonar la via, escortats per diferents patrulles dels Mossos d'Esquadra,
i aquests van poder comprovar sobre el terreny que no es podria obrir amb seguretat, especialment la via que va en direcció nord. Les tasques d'adequació ja es porten a terme aquest matí i encara no hi ha una previsió per tornar-la a obrir. Per tant, el pas alternatiu es continua fent per l'antic tram de la comarcal 1411 que passa per l'antiga colònia de Cal Rosal. Gràcies, Manel. Seguirem pendents. Bon dia. Bon dia.
I el govern nomenarà aquest matí els seus 5 membres del Consell d'Administració de la nova empresa que gestionarà Rodalies Catalunya. Començarà a funcionar l'any que ve amb un capital inicial de 2 milions d'euros i la possibilitat que el govern de la Generalitat pugui ampliar la seva participació que ara és del 49,9%. Com a conseller delegat es designa a Òscar Pleià, provinent de TMB.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia un reial decret llei que preveu bonificar el 100% de l'IRPF als propietaris que no pugin el lloguer dels seus habitatges. Tot plegat, mentre aquest any s'espera l'actualització de més d'un milió i mig d'arrendaments de pisos.
I la Generalitat comprarà per 135 en 25 milions d'euros els terrenys de la Universitat de Barcelona on s'ubicarà el futur campus de salut clínic, a l'entrada de la Diagonal. Així ho estableix un protocol signat per la Generalitat i la Universitat que fixa que la compra-venta s'ha de formalitzar abans del 31 de desembre.
Aquest futur campus es construirà a l'espai de 300.000 metres quadrats que ocupen ara les pistes esportives de la UB i es preveu que el nou clínic sigui una realitat el 2035 amb un cost de 1.700 milions d'euros. I pel que fa a la temperatura, avui els valors més alts arribaran al migdia a 17 graus a Ponent i amb 18 o 19 graus a l'Empordà, Selva o Gironès. Notícies en xarxa
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet. L'actualitat de Mollet, l'opinió dels grups municipals, cada dia a Ràdio Mollet. Portaveus municipals de dilluns a divendres a dos quarts de dues del migdia i en redifusió a dos quarts de nou del vespre.
Valors de l'Alça. Reflexionen sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors. Dimecres a les 9 de la nit, aquí a Ràdio Mollet. La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Mollet, emissora municipal.
Tot allà que passa bullet, posa't les piles. L'univers infinit.
Albert Morral, agrupació astronòmica de Sabadell. L'any.
Un any és la unitat de temps que la Terra tarda a complar d'una volta al voltant del Sol. Aquest moviment orbital és fonamental per entendre el cicle de les estacions, la mesura del temps i la concepció dels calendaris. Ara bé, l'any no és una cosa fixa, no és una unitat fixa i universal, ja que hi ha diversos tipus d'anys. Només us els anomenaré. Hi ha l'any tròpic, l'any sideri, l'any anomalístic, l'any dracònic i l'any galàctic.
Per nosaltres, l'any més normal és l'any tròpic, que és l'any que està relacionat amb els cicles de les estacions i del calendari. Es defineix com el temps que triga el Sol a tornar a la mateixa posició relativa respecte de l'equinoxi de primavera, des que comença la primavera fins que torna a començar. La seva durada és de 365 dies com a 24-22. Tenim molta precisió.
Cosa que explica la necessitat d'anys de traspàs, perquè són 365 dies i quart, o sigui que cada 4 anys hem d'afegir un dia al calendari. Si no, el calendari se'ns aniria desfasant de dies. Els diferents tipus d'anys existeixen perquè la Terra no es mou d'una manera senzilla, sinó que la seva òrbita és una mica complicada i està influenciada per diferents factors. Pels altres planetes és una òrbita elíptica, etcètera.
Així doncs, tot i que pot semblar que l'any és una unitat de temps fixa i senzilla d'estudiar i d'entendre, té diferents definicions segons el context astronòmic. Aquestes variacions reflecteixen la complexitat dels moviments celestes i el profund coneixement dels astrònoms al llarg de la història que han après a interpretar i utilitzar aquestes diferències per ajustar els calendaris i comprendre el nostre lloc en l'univers.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, hem canviat d'any però hi ha coses que les mantenim perquè ens agraden i aquesta és una d'elles, és l'espai del col·leccionisme que ja fa molts anys que tenim en el Posa de les Piles gràcies a la col·laboració i participació de l'Associació de Col·leccionistes de Mollet i Comarca i especialment de la presidenta de l'entitat que la tenim aquí cada dimarts allò de forma puntual per no mancar en aquesta cita setmanal que tenim amb els micròfons de Ràdio Mollet. És la Montserrat Cabarroques, molt bon dia Montse. Bon dia i
Bon any a tothom. Bon any. Hem començat amb un peu, sí? Sí. Amb el dret, amb l'esquerra... No m'he fixat. No val la pena fixar-s'hi. Sí que és veritat que fa molts anys, l'altre dia em vaig quedar sorpresa perquè, com saps, tu m'ho apunto tot en una llibreta i tinc la primera anotació del 10 d'octubre del 2010.
Sí, sí, sí, és quan va començar el Posa't les Piles, la temporada de 2010. És de 15 anys, eh? És de 15 anys. Vam començar, vaig veure perquè tinc apuntat qui venia, jo i l'Enric, després l'Enric ja es va començar a anar-ho deixant perquè no es trobava bé i venia jo i la Dolors, després el venia la Carme i al final he quedat jo sola.
Aquí al pal de paller, la Montse, molt rebé. Doncs sí, sí, ja són 15 anys. Sí, sí, jo em vaig quedar, dic ui. Ui, que ràpid ha passat el temps. O sembla que fos ahir, sí, sí, sí. Bé, això passa com amb la gent, eh? Que veus a vegades gent que fa molt temps que no l'has vista i penses, ui, com s'ha envellit, però coi, mira't tu, que tu també...
s'ha envellit i no te'n dones compte. I diu, home, jo com que em veig cada dia a mirall, no m'ha donat compte. És veritat, però passen els anys, mare de Déu. La nostra associació a l'abril d'aquest any en farà 33.
Poca broma. Sí. I nosaltres, Ràdio Mollet, aquest gener, d'aquí quatre dies, el dia 22, 45. Mare de Déu. Imagina't. Ja, per això que, Mare de Déu. Sí, sí. Sembla que no, però sí, sí, sí. Ja comencem a ser de les entitats veteranes. I per Ràdio Mollet hi ha posat gent que després s'ha fet una mica famoseta, eh? Sí. Hi ha passat bastanta gent, perquè quan hi va ser el meu fill que col·laborava una mica i així...
Em sembla que era quan hi havia el Pellicer, o no sé qui. No, el Pellicer no, el Frank. El Frank Blanco. Sí, sí. Vull dir que ha passat gent que després ha prosperat, o què dic jo? Molt bé, bones collites. Escolta'm una cosa, Montse, en el dia d'avui aprofitarem allò per comentar una miqueta, doncs, allò, els propòsits del 2026, de l'associació. I jo no sé si és que esperen tenir allò un any de cinema, però en el calendari...
Heu triat a la Shirley Temple. Sí, mira, és una col·lecció de cromos que tinc jo i no sabíem què posar i vaig agafar aquesta, em va fer molta gràcia, i dic, mira, aquesta hi posem al calendari. Si algú el vol, quan passi pel mercadet que el demani, que mentre en tinguem els anem donant. I aquí posen les coses que farem. Hi pot haver alguna que potser per imperi es té que tocar...
Com ens ha passat alguna vegada que hi ha hagut eleccions, hi ha hagut alguna cosa i hem hagut de trucar a alguna cosa i com que estem tan inciertament, que no sabem si tindrem o no tindrem, però de moment aquestes són les que s'ha aprovat a l'Ajuntament i les que tenim sol·licitades. Escolta'm una cosa, això vol dir, imagineu, la feina que fan les entitats o com a mínim l'associació de col·leccionistes, que ja a principis d'any ja té tot el calendari d'any.
A partir del setembre li hem de demanar els permisos a l'Ajuntament per poder-ho fer. Però el tema de festa major no és la primera vegada que ho poseu al calendari? No, ja l'havíeu posat. Sempre ho posem. El que passa és que a vegades varia, perquè l'any passat mateix col·laborem amb el tapa-xutxa i no va ser aquell dia, va ser l'endemà. Però són coses de festa major que ja venen en el programa també.
Vull dir que els morats els hi dongui per canviar el dia de la lluita, que nosaltres donem el vermut. Nosaltres posem els dies que solen ser. Una altra cosa és que després no canvin alguna cosa. És orientatiu. De fet, la entitat el que intenta s'acomplir aquest calendari. Aquestes són les tres coses...
Són les coses que no tenim sol·licitades, perquè aquesta surt allà a l'abril, surt un paper especial de festa major, que és quan ho tenim que sol·licitar. I després nosaltres sol·licitem... Sí, sí, sí, nosaltres també, com a ràdio, allò, com estem al carrer, també de fem...
la petició... Després ja demanem-lo de les disfresses i els barrets de paper i ja ens posem d'acord amb els morats per quins dies col·laborarem amb ells. Llavors ja ho sabem més segur, no? Molt rebé. Però sí que sempre ho hem posat orientació perquè ho tinguin més o menys, els socis ho tinguin més o menys en compte, no?
Doncs anem a comentar aquest programa d'activitats pel 2026. Com ha comentat la Montse, si us apropieu alguna de les activitats i n'hi ha de calendaris, doncs és una manera de tenir el calendari de 2026. I a l'altra banda, doncs més enllà de la Shirley Temple, doncs tindreu les activitats que farà l'associació. Sí, sí, venen marcades en el que són els números i venen a darrere explicant què és cada...
També us posen allò, doncs, el correu electrònic, per si voleu informació, i el telèfon de la Montse, perquè també... Aquest any hem fet alguns canvis, per exemple, la fila del destorn no es farà al març, es farà a l'abril, la de l'euro que es feia al juny s'ha passat al setembre... Sí, és veritat. A veure, anem a explicar per què hi ha aquests canvis. A veure, primer, la del març,
Perquè ens ho van sol·licitar els paradistes perquè moltes vegades el tercer diumenge coincidia amb una molt important que hi ha en un barri de Barcelona. I molta gent volia venir i no podia. I vam dir, bueno, doncs la passarem passat setmana santa.
I després la de l'euro sí, perquè el juny és que portem dos junys que passem una calor, que és horrendo, és horrendo, igual que la del disc. La del disc es feia al juliol i l'hem passat a l'octubre, perquè han tingut molts problemes els dos anys que s'ha fet anar a la Rambla al juliol, perquè per molt que tinguin les carpes, amb la calor els discos de vinil es dobleguen.
Doncs ja veieu, els efectes del canvi climàtic. L'associació de col·leccionistes modifica el calendari d'activitats a causa del canvi climàtic. Ja tenim el titular, Montse. Doncs sí, perquè ja et dic, la del juny d'aquest any va ser horrendo a partir de les 12 del migdia, és que no hi havia ningú al carrer.
Però és que estàvem a una temperatura que és que no s'aguantava. Jo, com que no tinc parada que només vaig vigilant, com que és dissabte, anava entrant en el mercat municipal i anava sortint perquè en el mercat s'estava molt bé. Però hasta en el mercat m'ho deien, diu, no hi ha gent, no veus, a partir de segons quina hora ja no surten. És que era horrendo la calor que feia.
Bé, doncs hem fet aquestes pincellades, però anem a comentar l'entitat. Primer comentarem una mica el primer trimestre. Anem fent per trimestres, perquè cada trimestre hi haurà coses. Aquest diumenge passat, el dia 4, vam tenir el mercader de cada primer diumenge de mes,
Com a novetat, aquest any no es fa el sorteig que es feia, primer perquè el segaler s'ha jubilat i sí que és veritat que ho ha traspassat i que estan d'allò per obrir-ho, però no hem parlat amb la gent nova.
I al Prat els hi vam dir que els deixaríem descansar també una mica, portàvem molts anys i tal. Llavors el Prat col·laborarà amb nosaltres en coses molt puntuals, per exemple si fem un sorteig per la Fira del Destorp o alguna cosa així, sí. Llavors el pròxim mercadet és a l'1 de febrer i a l'1 de març.
Vull dir que ho tingueu en compte. Que són allò primers diumenges de mes. Sí, són 30 parades que hi ha des d'una mica d'artesania, perquè últimament deixem entrar alguns artesans i llavors esbrocanters i col·leccionisme, i bueno, hi podeu trobar una mica de tot. I Montse, aquestes parades s'acostumen a estar allà fixes? Sí. O també teniu com una llista d'espera? No, tenim dos o tres que ens fan suplències.
Però quan ells poden, també. Clar, aquesta passada vam tenir cinc faltes. Però per què? Perquè encara teníem gent, com ens va passar amb la de Nadal, que fan aquestes de Barcelona que acaben el dia abans de Reis, que estan a Gran Via, estan a Sagrada Família...
Les dues, dos, estaven a sala de família. Una estava a la Gran Via i l'altra, no sé, que ens en van falta quatre. Però ja ho sabíem i ens avisen. Però quan un no pot venir perquè es troba malament i ens avisen temps o alguna cosa, sempre en tenim tres o quatre que els truquem a veure si poden venir fent a suplència. El que passa és que, clar, ens trobem que el mercadet del primer diumenge de mes està molt...
Molt legal. El nostre mercat ja fa anys que està molt legal. O sigui, tot el que ve té un seguro de responsabilitat civil de mercats ambulants de 600.000 euros.
i que li abarca el que s'hi fa mal amb la parada, el muntar, el desmuntar, allò que sé que ve una ventada i se'n va la carpa i fa mal a algú, no amb ell, el no paradista, ni robos ni coses d'aquestes, però això ja fa potser 15 anys que ja ho vam obligar a fer, ho vam parlar amb l'Ajuntament i ens semblava que era molt adient perquè jo havia viscut una experiència en un mercat que em va fer por,
l'associació no té mèdits per pagar si passa una cosa molt gran. A veure... No, no, si està molt bé, això que ha dit allò, la Montse, són molt legals, dic, home, això està bé, això és com hauria de ser a tot arreu, no? Sí que no obliguem que siguin autònoms, encara que us diré que la gran majoria ho són, d'acord?
No obliguem que siguin autònoms, perquè potser algun dels que ve ja està jubilat o està així, i l'únic que fa és venir aquí a Mollet, vull dir que tampoc és que faci grans coses, però sí que volem aquest seguro. Després tenen que portar carpa i tenen que portar roba vermella, perquè volem una unitat, no volem coses a terra, volem que sigui un mercat una mica maco, ja que està al centre i que està bé, no?
També vagilem el que es ven. Els brocanters que venen coses, que són de segona mà, que tinguin una certa presència. En aquest mercadet no volem roba de segona mà, ni sabates, ni bolsos, coses d'aquestes, no. Volem coses que tinguin una presència una mica més maca. Vull dir, es vagila.
Llavors, en aquest primer trimestre trobem... Ara ens queda el febrer i el març, el dia 1. I llavors tenim el 28 de febrer, el dissabte, que ens tocarà el dissabte i l'endemà ens tocarà Mercadet, farem la 17a fira del Joguet i Còmic Antic i de Col·lecció.
Què vol dir? Molta gent em pregunta. Joguet antic i còmic antic? Bé, llegiu la col·letilla. I de col·lecció? Per què? Ho vam posar perquè ens trobem que si volem que vinguin només parades amb còmic antic i amb joguet molt antic, seran parades on tinguin un producte molt car. Perquè serà una cosa molt difícil de trobar.
Llavors, també què vam calcular? Vam calcular que hi ha molt joguet i hi ha molt còmic, que tot i sense ser excessivament antic, que potser té 10, 15, 20 anys, és col·leccionable. Com tot la manga, com tot això és molt col·leccionable. Llavors, com les Nancy's, les Nancy's cada any en surt una de col·lecció, les Barbies. Tot això, sense ser excessivament de les antigues, antigues que també n'hi ha...
N'hi ha de més modernes que són col·leccionables i que van buscats. Els Playmobil, les coses aquestes han continuat sortint i continua sent col·leccionables. Llavors és per això que li vam posar la col·letilla de col·lecció. Perquè hi pugui entrar, o sigui, que les parades puguin tenir gènere antic, que n'hi ha moltes,
Però, evidentment, potser tu veus en una parada una nina i et val 300 o 400 euros i, en canvi, n'hi ha una altra que també és col·leccionable però és més moderna, que la compres per 30 euros o la compres per 20 euros. De nines n'heu tingut, allò, parades molt xules. Molt maques, sí.
I sobretot venia una senyora que és molt gran i està vivent, no se'ns ha mort, però vull dir, és molt gran, que va ser, els tres primers anys va venir, que venia de Sant Hilari. Sí, crec que eren unes nines, allò que se'n parlava. Del Rei Buc, del Rei Buc. Era la primera que havíem vist nosaltres i tenia una parada que era una preciositat. Ah.
Era una prosità, perquè aquests ninos la veritat és que fan aquesta cosa, perquè semblen ben bé de veritat. I sí que és veritat que a l'Esperada sempre n'hi ha alguna que em porta un o dos, però no com aquella senyora que es dedicava exclusivament a això. Teníem aquesta, teníem un senyor que aquest sí que ja s'ha mort, que venia de la roca, que era tot de trencs, que no hem trobat ningú més que es dediqui al trenc, però trencs d'aquells de metall, d'aquells antics,
I teníem una noia que va tenir un hitus i no ha quedat massa bé. I aquesta noia venia de Girona. Perdó. I portava tot de cases de nines. I tot el que era per posar dintre de les cases de nines. I aquestes tres ens ha sapigut molt greu. I a més a més que no hem trobat gent que...
que faci això per venir, per venir a posar... Bonser, saps què ens està dient? Que acabem ja, que ens talla el coll. És a dir, que anàvem a fer un repàs del 2025, però ens hem quedat allò amb el primer trimestre. Bé, és igual, el primer trimestre. S'acaba amb allò dels joguets i l'endemà l'últim mercadet. Escolteu una cosa, la 17a Fira del Joguet Còmic Antic i de Col·lecció es fa al Mercat Vell.
Es fa dintre del Mercat Vell. Es faci el dia que faci, està dintre del Mercat Vell. De manera que... Hi ha normalment unes 20 parades. Si les omplim totes, encara en queden per omplir unes 3. En tenim ara 17 apuntats. Molt bé. I normalment s'omplen, eh? Vull dir...
Durant tot el dia, eh? De 10 del matí a 8 del vespre. Sí, sí, sí, no tanquem al migdia. No es tanquem al migdia, ja sabeu, marcat bé, dia 28, ja podeu marcar allò en el calendari. I si voleu informació, voleu el calendari, passeu pel mercadet allà on els posem nosaltres, que us el donarem. Ja sabeu, 1 de febrer i 1 de març tenim mercadet, el dia 28, doncs, la Fira del Juvent.
I si volen que ens informem a través d'internet, col·leccionistasmolleta arroba hotmail.com que els hi contestarem molt gustosament. Per aquest cap de setmana tens alguna activitat d'agenda? No. No. Ara els col·leccionistes s'estan posant allò... Saps què passa? A veure, per aquest cap de setmana, si voleu anar, hi ha el dia 18, és diumenge? Sí. Hi ha la gran trobada que fa el troc en el mercat de Sant Antoni, sota el sòtanú.
Hi ha de tot. Hi haurà els Reis del Tortell. Jo aquest any només n'he agafat dos, eh? Com no me'n comencin a portar, no me n'ha donat dintre cap. A veure si hi penso. Hi haurà calendaris, hi haurà xapes de cava, hi haurà de tot. Ho feia Nadal, però l'any passat ja ho vam fer, els hi van deixar en sota, no us veu que hi ha un espai, jo no hi he anat...
molt gran, i els hi deixen allò i es posa així, perquè a més a més estan al voltant de les festes de Sant Antoni i tot, que el barri està molt maco. Molt bé. Doncs queda dit, ho deixem anar aquí, Montserrat ens la trobem la setmana vinent. Fins la setmana que ve, que parlarem de col·leccions de paipai. Perfecte. Doncs mira, adeu-siau. Adeu, cuideu-se.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet. There's a place where we break the line.
Bona nit.
Fins demà!
D'aquesta manera hem arribat a la fe del programa pel dia d'avui, però demà tornem i demà la intenció és parlar-vos de la festa major d'hivern amb motiu del patró de la ciutat Sant Vicenç. És el dia 22, però ja a partir d'aquest vendres arrenquen les activitats i les volem compartir amb tots vosaltres. Això serà demà. Aprofiteu el dia d'avui. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Fins demà!
Dos quarts, notícies.
S'apropa la festivitat de Sant Vicenç i aquesta setmana comencen les activitats per celebrar el patró de la ciutat. Divendres al Mercat Vell acull un concert de jazz de la mà del Memi Silla Group, un grup musical integrat per la mateixa Memi Silla, veu i trompetista que actuarà de la mà.
del baterià Iñaki Rodríguez, el contrabaix Álvaro Taborada, Eduard Fernández al piano i Pol Prats amb el saxo, tot en una actuació que combina l'essència del jazz i la música jamaicana, creant una fusió única. M'emissil ha explicat a Ràdio Mollet com va sorgir aquesta combinació de músiques. Jo vaig començar a estudiar jazz i música moderna, però a la vegada vaig començar a fer concert