Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 24 d'octubre de 2025 i comencem una nova edició del Montmeló Sona. Programa número 182.
Aquest dilluns, el president del govern, Pedro Sánchez, va plantejar al Consell d'Energia de l'Unió Europea acabar amb el canvi d'horari, argumentant que totes les enquestes, tant espanyols com europeus, es mostren majoritàriament en contra d'aquest canvi. A més, els estudis científics determinen que ja no suposa un estalvi energètic i que només serveix per trastocar els ritmes biològics dos vegades l'any.
Aquesta discussió ve de lluny, però encara que aquests dies aquesta notícia hagi estat en boca de tothom, hem de tenir en compte que el canvi d'horari encara segueix vigent. Entre la nit de dissabte i la matinada de diumenge a les 3 seran les dues. Tindrem una hora més per dormir o per sortir de festa. I no us despisteu, no sigui que dilluns entreu a la feina una hora abans.
Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanyen la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Oriol Contreras a la secció L'Homic a la Ràdio. A l'elocució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem de la Neus Català. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, la Lola Robles entrevista la Maria Antonia Carrasco i el Josep Humbert, membres del Centre d'Estudis de Montmeló, per parlar de la ruta de dissabte al matí sobre cementiris de Montmeló. A continuació, l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor ens parla d'un parell de conceptes que els consumidors hem de tenir en compte a la secció L'Umic a la Ràdio. I com ja sabeu, tot això d'algunes coses més és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui 24 d'octubre de 2025.
Montmeló sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé.
Benvinguts i benvingudes a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar. Perquè a tothom li agrada celebrar i agafant la lletra d'oques grasses, al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem. El d'avui està dedicat a Neus Català, una dona que va convertir el dolor en força i la memòria en una forma de resistència. Aquest relat està acompanyat de fragments extrets en la magnífica entrevista que la periodista Montserrat Roig li va fer l'any 1978.
Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 a Els Guiamets, un petit poble del Priorat. Des de jove va mostrar un fort esperit solidari. Va estudiar a infermeria, va treballar com a infermera atenent soldats republicans ferits al front de guerra. Però el 1939, amb la victòria franquista, va haver d'emprendre el camí de l'exili cap a França, com tants altres republicans. Jo volia ser infermera.
perquè els pobles petits a les zones són com a barra que tenien menjatis de transport, altos per sortir. És a dir, que estàvem confinats dins d'un poble petit, era molt petit, i no hi havia horitzons per una dona després que es casava. Una dona es casava i quedava ja a la llar, tenia els fills, treballava molt, i és tot el que tenia. I jo tenia altres aspiracions de viure una vida més...
menys conformista que les dones del meu país. I, a més, també m'hi estava impulsada per un desig d'ajudar sempre els més desvolguts, és a dir, els pobres, els captaires, els petits, els malalts i els vells. Fugint de les forces d'ocupació franquistes, la primera setmana del febrer del 1939, la Neus va travessar la frontera amb 180 nens al seu càrrec.
A l'altra banda dels Pirineus, de seguida va entrar en contacte amb la resistència francesa. Jo vaig treballar una mica amb franc tirador, que diuen. És a dir, que no teníem contacte amb ningú, però jo sempre, com que jo era catalana, entre el català i quatre paraules de francès, m'entenia amb els pagesos de la Dordunya, que parlen la llengua d'oi, que si parlen poc a poc, doncs s'assembla molt bé amb el català.
Aleshores jo sempre buscava tindre, amb gent que tenia en ràdio, enterar-me de tot el que passava, explicar la política de Peten i de Laval, perquè la gent, la gent als primers moments hi va caure, molta gent hi va caure. Llavors jo, pobre, ignorant-me,
Sent de l'estranger, anava al mercat cada dissabte i explicava a la gent que no havien de tindre confiança i que s'havien de preparar, que la lluita seria molt dura. I que els alemanys no eren el nom, perquè encara estàvem en zona lliure que veien, encara no els havien vist ben bé amb tota la seva...
potència amb la seva cara dels SS no l'havien conegut, però els diria que això només era un parèntesis que ho coneixerien i que veurien que la França estaria assolada i la robarien i patirien tots els francesos i que s'havien de preparar i que no havien de creure això, que havien de evitar que es tractava de la llibertat de França.
Tenia només 28 anys quan va ser detinguda el 1943. Va estar condemnada a cadena perpètua i deportada al camp de concentració de Ravensbrück, un dels camps de concentració més terribles per dones. Nosaltres vam arribar a les 3 del matí amb un fred de 22 graus baix 0.
Ens vam treure a cobles de bastó, havíem d'acompanyar els que estàvem malaltes perquè això no els haurien matat de cops, amb els gossos que ens lladraven, amb els SSS que cridaven com a bojos. I ens vam fer passar a la porta del camp, amb dos fills d'SSS homes i dones,
i ens vam portar pel carrer, per un dels carrers del camp, era de la nit, naturalment gelaga, però era tot blanc, era negre i blanc, perquè el camp era negre, però es veia blanc del gel, de neu de gel. I passant al costat d'unes barraques vam veure unes dones que, com que mil dones feien soroll, naturalment, vam veure unes dones amb unes finestres i vam pensar que eren mortes que sortien d'una tomba. Exactament.
No tenien cara de dones vives, més tenien els ulls de viu, de més en cara de cadàver. O la vida al cap era horrible. És a dir, nosaltres encara ens deien que la quarantena era la vida de Chateau, com diu el sencer, la vida de Castell, perquè no sortíem més que fer el recompte, l'apel que diem allà davant de la barraca. I ja estàvem una hora i ens quedàvem gelats. Naturalment feia un fred terrible.
Però després estàvem tot el dia a dintre, ofegant-nos, perquè érem el doble de dones que havíem d'estar dins d'una barraca. I de cada barraca podia contenir 200 dones i n'érem 500. Aleshores, allò era un aire viciat, era una... A més, no podíem estar més que... A la nit no podíem entrar més que al lloc de dormir. En el dia ens havíem d'estar totes amb un menjador. Ens assentàvem a cadascú al seu torn. Ens estaven assentats a l'altre de peu per poder anar descansant.
I, francament, jo tenia una moral bastant, no tinc vergonya de dir-ho, que vaig tenir un moment de depressió nerviosa, que jo em veia que allà m'anava a morir de seguida, perquè tot i no fent el treball, doncs jo em veia que allò era una cosa espantosa. Tot negre, tot verd-negre, els corps, diuen Ravensbrück, vol dir pont dels corps, i n'hi havia per mils de corps que cantaven, estaven atrets per l'olor de la carn,
cremada humana per l'olor de cadaverina que hi havia sempre constantment. Era una cosa que t'agafava la gola així que arribaves al camp. És una cosa indescriptible el que feia aquella ximenea, aquell fum de nit i dia, aquella flama tan gran que sortia dels cossos que estaven cremant-se. Jo voldria parlar d'una visió del camp de Rebensluc. Vaig veure una dona electrocutada.
i després, mentre no estàvem en un comando qualsevol de treball, malgrat tot ens feien treballar, a la sorra, a l'arena, a posar un munt d'arena i tornar a posar la capa, per a cansar-nos durant tot el dia, o anar des d'aigua fins a mitja cama, gelada. Però si no ens posaven en cap comando de treball, teníem una por molt grossa perquè ens podien escollir per anar a penjar detingudes.
I llavors el meu pensament que va vindre a mi vaig dir, si mai em toca una cosa així, jo m'escaparé i em tiraré les fills ferrades perquè jo no puc penjar una altra companya meva. No puc ser el butxí d'una altra companya meva. Allà va patir la gana, les malalties, les humiliacions i els experiments mèdics. Però fins i tot en aquell infern va continuar resistint. Va participar en petits actes de sabotatge dins la fàbrica on treballava obligada. I va cuidar altres presoneres. Això és una deportada.
Va significar, jo penso que igual que els homes, però en una condició que les dones eren doblement explotades, és a dir, oprimides en tant que dones. Si els alemanys o els nazis acceptaven malament els oposants i els resistents, encara tenien molta més ràbia que ho fossin les dones. Ella mateixa deia que el seu objectiu era sobreviure per poder-ho explicar.
La nostra moral era voler tornar. Voler tornar, però poder contar molt el que podia arribar a ser un home educat amb una ideologia tan... tan salvatge com el nazisme, com el feixisme. Com un home agafant un petit es pot transformar en una fiera. És a dir, que nosaltres volíem viure
perquè teníem ganes de viure, perquè volíem lluitar, perquè continuàvem lluitant al mateix temps dins del camp, entre les mans de les fieres aquestes. I aleshores, doncs, una paraula de ficció, un bulo de vegades, dient que la guerra anava millor del que no anava, que s'aproximava a la fi, o que havíem fet un somni, que havíem somniat sabates, doncs volíem dir que ens n'anàvem, i ens ho creiem tot, ens ho fèiem veure que ens ho creiem, però això ens donava moral.
En tornar, Neus Català va dedicar tota la seva vida a mantenir viva la memòria de les deportades i dels combatents antifeixistes. Ho va fer amb llibres, xerrades i, sobretot, amb una presència constant a les escoles, als actes de memòria i als espais de record. No va deixar mai de repetir que recordar és un deure, no una opció. Jo penso que nosaltres tenim l'obligació
A vegades tenim l'empressió que ens fem pesats i hi ha certa gent que quan ens escolten sembla que siguem la consciència de la seva mala consciència i ens parem de parlar. Però nosaltres som uns testimonis perquè no volem que això torni a passar en cap lloc. I desgraciadament està passant.
El seu testimoni la va convertir en una veu essencial de la memòria democràtica catalana i europea. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2015, coincidint amb el seu centenari, va ser anomenada Catalana de l'Any, sempre amb humilitat. Repetia que els veritables herois eren els que no van tornar.
Neus Català va morir el 2019, als 103 anys, al seu poble natal, però la seva memòria continua viva. La nova residència de gent gran de Montmeló porta el seu nom, Residència Neus Català, perquè portar el seu nom és una manera de fer present el seu esperit.
En aquest espai, el nom de Neus Català recorda els valors pels quals va lluitar, la dignitat, la solidaritat i la llibertat. Avui, quan hi passem pel davant, veiem un compromís, un record viu d'una dona que, des del silenci i la força, ens diu encara «no oblideu, no deixeu que el feixisme torni mai més».
Unsere beiden Schatten sahen wie ein Haus,
D'aixem-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi-hi.
Alle abend brennt sie, doch mich vergass sie lang. Und sollte mir ein Leid geschehen, wer wird bei der Laterne stehen? Mit dir, Lili Marlen. Mit dir, Lili Marlen.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Lili Mali.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. Les persianes pujant, el sol escalfant de la cara... Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera. Surta a gaudir-ne. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé. Aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc! L'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes, a les 12 del migdia, a la web de la ràdio.
Com que divendres al Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 24 d'octubre de 2025.
La Generalitat confirma l'ampliació de places públiques a la residència Neus Català. L'Ajuntament sol·licita un ajut dins el programa de Pla de Barris i Viles de la Generalitat. El dia 1 de novembre Montmeló mostrarà la cultura popular al Cabró Roc. Montmeló presenta les seves candidates als Premis Dones d'Esport de la Diputació. El cementiri municipal preparat per la festivitat de Tots Sants.
La Generalitat i l'Ajuntament de Montmeló han signat un acord per ampliar les places públiques a la residència i centre de dia Neus Català, que permetrà assolir el ple funcionament de la residència a finals d'any. Aquesta ampliació suposa 20 noves places públiques de residència i 18 de centre de dia que s'assumen ja a les existents.
Amb aquest increment, la residència disposa de 33 places públiques d'un total de 36, mentre que el centre de dia arriba a 37 places públiques. Les tres places restants de residència quedaran reservades per emergències o per a ús privat. A partir d'ara, la incorporació a la residència de les persones que es troben en llista d'espera s'anirà fent de manera progressiva.
Segons la normativa establerta pel Departament de Drets Socials de la Generalitat, aquesta incorporació va acompanyada de la contractació del personal necessari per garantir un servei de qualitat. Dilluns es van incorporar dues persones a l'equip gerocultor. A principis de novembre ho faran dues més, i al gener la darrera.
La llista d'espera és una eina adreçada a les persones en dependència o als seus familiars, que permet consultar la posició en les llistes d'accés a les residències i centres de dia en què s'hagi sol·licitat una plaça amb finançament públic i depèn del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.
Accedir a una plaça pública en una residència per a persones grans requereix seguir un procediment específic que garanteixi el compliment dels requisits establers. Aquest procés inclou diversos passos, des de la sol·licitud inicial fins a l'ingrés en una residència, i està pensat per valorar la situació de dependència de la persona interessada i oferir la millor resposta possible a les seves necessitats.
Els passos a seguir per tenir dret d'accés a una plaça pública residencial són demanar cita a un centre de serveis socials bàsics, sol·licitar valoració de grau de dependència, esperar la trucada per a la visita al vostre domicili sobre la valoració de dependència, presentar la carta de reconeixement o de resolució i sol·licitar la plaça pública en un centre residencial.
Amb aquest increment de places, l'Ajuntament de Montmeló culmina un projecte iniciat l'any 2020 que ha apostat per uns serveis públics de qualitat, integrals, personalitzats i adaptats a les necessitats reals de les persones.
L'Ajuntament s'ha presentat en el programa Pla de Barris i Viles de la Generalitat, una nova aliança entre el govern de la Generalitat i els ajuntaments per a la transformació del país dels seus barris i viles. Destinarà uns 1.600 milions d'euros entre els anys 2025 i 2029, dels quals 1.000 els aportarà el govern i la resta als ajuntaments.
El programa Pla de Barris i Viles pretén reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l'accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, empoderar les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida.
L'Ajuntament concorre amb el sector de la Casa Gran de Montmeló, que engloba una superfície total de 25.370,69 metres quadrats. La tria d'aquest sector ha vingut condicionada per la futura urbanització de la segona fase de la integració del soterrament de les vies del tren, que comportarà, entre d'altres, el projecte de reforma de la plaça Gran.
La proposta del consistori presenta un total de 26 actuacions i la creació de l'oficina de Pla de Barris, que s'ubicaria dins aquest sector per poder fer el seguiment i la implantació del programa i s'estructura en tres grans àmbits. Transformacions físiques, millora l'espai públic, habitatge, urbanisme, eficiència energètica i hídrica. Transició ecològica, accions davant de l'emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
Acció sociocomunitària, iniciatives per reduir desigualtats socials, fomentar l'equitat de gènere, millorar l'accés a la salut, l'educació i l'ocupació. El programa Pla de Barris i Viles aposta per fer front als dèficits urbanístics, mitjançant una planificació que incorpori criteris de sostenibilitat, accessibilitat i equitat.
Però també entén que la transformació urbana ha d'anar acompanyada d'un treball conjunt amb les persones que habiten el territori, motiu pel qual s'estableixen accions d'atenció comunitària i millora de la qualitat de vida que posin al centre les necessitats socials, culturals i econòmiques del veïnat, amb especial d'atenció als col·lectius més vulnerables i tradicionalment invisibilitzats, promovent la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.
Un dels pilars fonamentals del programa és el desenvolupament participatiu, promovent espais reals i efectius d'espai a participació ciutadana, no només com a mecanismes de consulta, sinó com a instruments per reforçar el capital social, apropar les institucions i fomentar l'autonomia col·lectiva.
Es tracta de construir un projecte de transformació compartida, on la població té un paper central i actiu en la definició, implementació i seguiment del programa amb la mirada posada en un desenvolupament socialment inclusiu.
Gegants i gitanes de Montmeló participaran en la primera edició del Cabró Roc Castanyada, que se celebrarà a Can Guitet els dies 31 d'octubre i 1 de novembre. Aquest festival vol donar suport a la cultura catalana amb les entitats locals. Per això, gaudirà de les actuacions de la colla de geganters i gitanes de Montmeló, dissabte 1 de novembre, a més d'altres entitats de la comarca.
La castanyada Cabró Rock Festival de Música aprofita el cartell de Festival d'Estiu Cabró Rock, un dels principals festivals de música de Catalunya, i porta a Montmeló el més interessant del moment musical català, amb formacions ja consolidades i amb les més noves emergents.
Aquesta serà la primera edició en format castanyada i es podran veure un total de 14 grups amb clara presència femenina i referents catalans de diverses generacions. Entre molts altres, figaflaues, detallets, julieta, els pets, buos, al·lèrgiques al polen i oques grasses. Aquests últims acabaran la seva gira amb un meló.
La castanyada Cabró Roc també té en compte el vessant social i vol fer d'aquest festival la gran diada de la cultura catalana i vol aportar el seu granet de sorra perquè tradicions tan arrelades al territori com la de la castanyada puguin ser més conegudes entre el públic jove.
Des del Consell de l'Esport de Montmeló s'han proposat 5 candidatures als Premis Dones d'Esport, que representen una part de l'esport femení a Montmeló. Les candidatures presentades són les següents. Premi a l'esportista de l'any a Mireia Oliver, nedadora artística màster al Club Natació Les Franqueses. Va començar als 8 anys i ha tornat amb força després d'una pausa, competint en campionats de Catalunya, Open's i Mundials. Destaca per la seva constància, passió i compromís amb l'esport.
Premi a l'equip de l'any al sènior Envol, equip d'envol femení de nova creació que ha aconseguit tres ascensos consecutius. Ha inspirat la formació d'un segon equip, també amb èxit. Representa l'esperit de superació i el creixement esportiu local.
Premi al rendiment esportiu jove a Verònica Medina Salvador, portera del Real Club Deportiu Espanyol des dels 10 anys. Va començar al Club Futbol Montmeló amb 4 anys. Al futbol li ha aportat valors com la disciplina, la resiliència i el treball en equip i ha estat clau en el seu creixement personal.
Premi a la trajectòria esportiva a Erika Lain-Felipo, 23 anys jugant a bàsquet al mateix club. Ha demostrat un compromís exemplar amb l'esport col·lectiu, treballant valors com la constància, la passió i el joc en equip. I premi a l'entitat esportiva La Penya Blaugrana, entitat amb 8 equips femenins, amb bol i futbol sala, i 96 esportistes. Fa una tasca destacada en la promoció de l'esport femení, creant espais inclusius i formatius per a nenes i dones de totes les edats.
La primera edició dels Premis Dones d'Esport és una iniciativa de la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de fomentar la igualtat de gènere en l'àmbit esportiu, reconeixent les aportacions femenines i incentivant la participació de les dones en totes les disciplines i nivells.
La convocatòria contempla sis categories amb dotació econòmica i un reconeixement especial amb una dotació global de 25.000 euros. Des del Consell de l'Esport de Montmeló es vol agrair la implicació de totes les persones i entitats que fan possible aquests reconeixements.
Tal com es fa cada any i amb motiu de la celebració del Dia de Difunts, en les darreres setmanes s'han fet les tasques de manteniment i millora del cementiri municipal per rebre l'afluència de visitants del Dia de Tots Sants. L'horari de visita del cementiri s'amplia obrint de forma ininterrompuda des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. També es facilitarà l'accés amb cotxe fins al mateix cementiri, però no més enllà.
Pel que fa a les cerimònies litúrgiques, divendres dia 1 a les 12 del migdia s'oficiarà la missa solemne de tots sants en el cementiri nou. Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres fins diumenge 2 de novembre.
Divendres 24 d'octubre, un quart de sis de la tarda, a la Biblioteca Municipal, l'Hora del Comte, amb la Castanyada de la Maixa. Espectacle de contes amb narració i titelles, on l'avi Batibull, la Maixa i algun dels seus amics ens explicaran la Festa de la Castanyada i com celebrar-la. Aquesta sessió de l'Hora del Comte està recomanada per a infants a partir de quatre anys i és una activitat organitzada per a la Biblioteca Municipal La Grua.
Dissabte 25 d'octubre a tres quarts d'onze del matí amb sortida des de la plaça de l'Església als cementiris de Montmeló, recorregut comentat per tots aquells llocs en els quals al llarg del temps s'han fet enterraments al municipi, al cementiri de la Sagrera Parroquial i al municipal. Es disposarà d'un servei de transport gratuït per desplaçar-se des de l'Església fins al cementiri municipal. L'activitat està organitzada pel Centre d'Estudis de Montmeló.
També dissabte 25 a les 6 de la tarda a la sala polivalent es podrà veure ImproShow Senior, a càrrec de la companyia Planeta Impro, un espectacle on jugarem a trencar els estereotips i reivindicarem el valor de la generació senior. A partir de les frases i suggeriments dels espectadors improvisarem situacions quotidianes mitjançant l'humor.
Aquest espectacle forma part de les activitats organitzades dins la Setmana de la Gent Gran de Montmeló i és gratuïta per a les persones majors de 60 anys amb reserva prèvia. La venda i reserva d'entrades es pot fer a través de la plataforma a intrapolis.com.
Divendres 31 d'octubre vine a celebrar la castanyada a la Llosa. A partir de les 5 de la tarda les monitores i monitors de l'esplaiat couren castanyes i començaran a preparar els pinxos i botifarres perquè pugueu gaudir d'un sopar popular familiar a partir de 3 quarts de 9 del vespre.
Durant la tarda hi haurà tallers de creativitat de tardor. A un quart de set, l'escola de dansa Ford & Center té preparada una sorpresa ben terrorífica que no us podeu perdre. Un quart d'hora després, a dos quarts de set del vespre, espectacle d'animació infantil amb Pep Callau i els Pepsi-Collen i a les vuit, nova edició de la nit de les petites bruixes de la colla de diables de Montmeló. Fusió de tradició celta i cultura catalana amb la crema de l'estació jove.
I per finalitzar l'agenda d'actes, divendres i dissabte arriba la primera edició de la castanyada Cabró Roc Tardó, la gran diada de la cultura catalana a Can Guitet. A més d'un gran cartell de grups catalans, el dissabte 1 de novembre actuaran els geganters i les gitanes de Montmeló.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Momeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure sentir i llegir a les xarxes municipals, al web momeló.cat o a l'agenda mensual.
T'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, l'únic que vull és estar amb tu. T'ho juro jo, t'ho juro jo, que des d'aquí no ens veurem.
Que no saps què, si els meus ulls sobresteus o la meva mirada. Trenca-te l'aire que hi ha entre els dos i m'abraces.
Comptem, mama, si ets un o un tots els vidres de pluja que passen Els vols recollir i envoltar-los allí, regalar-me'ls Trossets al meu cor, què dius que és demanar-me? Tu xuri xo, tu xuri xo Tell me I'm your wife, you know I'm up for you Tu xuri xo, tu xuri xo
Ets dels que escolta tot tipus de música? Explora tota una gama de gèneres estereogràfics. Un podcast monogràfic en el que cada programa és un estil musical. Presentat per l'Albert Manils i el José Mena. El segon dilluns de cada mes a les 19 hores. A Ràdio Montmeló.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu accés. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per vingui, jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Bon dia. Aquest dissabte 25 d'octubre, el Centre d'Estudis de Montmeló organitza una ruta molt especial per conèixer la història dels dos cementiris que ha tingut el poble. El primer, al voltant de l'Església de Santa Maria i l'actual cementiri municipal.
Una proposta diferent per descobrir com han canviat els espais d'enterrament al llarg dels segles i, sobretot, per entendre millor el passat de Montmeló. Per parlar-ne avui ens acompanya Maria Antonia Carrasco i Josep Umber, membres del Centre d'Estudis Montmeló. Benvingut i benvinguda. Hola, què tal? Bon dia.
Aquest dissabte organitzeu una ruta molt especial. Com va sorgir la idea de fer aquest recorregut pels cementiris de Montmeló? I com l'heu treballat? Això ja fa temps que ho teníem pensat, sobretot va ser idea del Josep, que fa molt temps que ja ho va proposar al centre d'estudis. Què passa? Que sempre tenim mil coses a fer i ho hem anat deixant i al final aquest any vam dir, vinga, es fa. Vull que sí, Josep? Sí, sí, sí.
Bé, recordeu que vam fer un altre recorregut ja fa molt més de temps, que era el recorregut que feia la Mina Vella, i sempre ens hem plantejat que podríem fer algun recorregut perquè la gent coneixi una mica, a més a fons, les coses que tenim en Montmeló, els cementiris de les coses que segur que no coneixem gaire. Hi ha gent que no hi ha anat potser quasi mai, i per tant era bo parlar dels cementiris, dels enterraments en Montmeló,
I que sàpiga la gent que hi ha hagut almenys, com a mínim, dos emplaçaments importants. El que seria el cementiri municipal, això segon, primer el cementiri parroquial i després el municipal. I el parroquial que ha tingut diferents fases i diferents maneres d'enterraments. I parlar de tot això.
I jo crec que també està bé, estem a prop ja de tots sants, una mica una setmana abans, crec que és, no? Doncs sí, la setmana següent, i no sé, també... La data és molt apropiada. La data és molt apropiada, i a més també això que deia el Josep, crec que hi ha gent que no és de Montmeló, potser no hi ha anat, perquè potser ara no hi ha tant costum com d'anar-hi, no?
Jo recordo que quan era petita hi havia molt costum, i per tot sant sempre, i anem i tal, i jo amb la meva àvia sempre anàvem a passejar pel cementiri. No ho sé, igual ara la cosa, el tema mort i tal, està com més, no ho sé, ho deixem com més a part i potser, a veure, que nosaltres no entrem en el tema mort i tan transcendental, però sí que...
El cementiri com a lloc, com a indret, doncs mira, també és un lloc a tenir en compte, no? Com heu organitzat la ruta? O sigui, la trobada serà davant de l'església? Mira, ens trobem a tres quart d'onze del matí davant de l'església, que és per fer les primeres explicacions del lloc.
Allà això durarà una estona, potser pot durar mitja horeta o així. Després tenim un autocar que no molt gran perquè el problema és l'accés al cementiri que no es pot girar allà, hi ha obres a més a més.
però per la gent que ho necessiti podrà pujar a l'autocar, això és una activitat gratuïta, evidentment. I després, quan siguem al cementiri municipal, explicarem l'evolució del cementiri municipal perquè realment ha tingut moltes fases des que es va crear.
I llavors, amb aquest autocar, tornarem a la gent al lloc, perquè és important que la gent sàpiga que no ha d'anar a peu de l'església fins al cementiri municipal, ni tornar. Parlem d'aquest primer cementiri, el que hi havia al voltant de l'església de Santa Maria, conegut com la Sagrera, no?
Què en sabem d'aquest espai? Un agut com la Sagrera perquè estava a la Sagrera, que la Sagrera és aquell espai que envoltava l'església, que era com espai sagrat, crec que eren 30 passes al voltant de l'església, i això ho delimitaven els bisbes quan consagraven l'edifici pròpiament, delimitaven les 30 passes i era com un lloc de...
Com diguéssim, que no podia haver-hi actes de violència en aquest espai, era com de protecció, no? I a més a més, si hi havia actes de violència o alguna cosa així, estaven com castigats amb l'excomunió.
O sigui, crec que és important saber que els cementiris aquests... Que estaven dintre la sagrera. Exacte. O sigui, la sagrera estava composada per diverses parts. La pròpia església, la rectoria, normalment, després el cementiri que estava...
a tocar de l'església, i a vegades hi havia alguns edificis al costat, o algun nord del rector, un espai gran, sempre al voltant de l'església, hi deien 30 passes, perquè la pau i treba de Déu, em sembla, al segle XI, es va considerar que aquelles àrees eren unes àrees protegides, sobretot
l'àrea i també l'anar a aquella àrea alguns dies de la setmana. Alguns dies de la setmana, si anaves a la Sagrada de tal lloc, podies quedar escomunicat si hi havia violència sobre la gent que anava cap a l'església.
Perdona una cosa només que, tornant al que has dit abans, que m'he deixat de dir, que quan fem, a part de dir això que anirem amb autocar i farem aquests dos llocs, també hem preparat com un llibret que fa un resum del que explicarem amb una mica més de detall, i ho entregarem també gratuïtament a cada un de nosaltres, i de passada, com que hi ha coses que no podem veure, per exemple els enterraments en fosa que es van trobar,
Hem preparat unes fotografies de tamany relativament gran que les passarem per la gent que hi hagi allà perquè se les pugui mirar i tenir una mica més idea de què significava el que es va trobar a prop de l'Església. Durant les obres del 2019 es van trobar restes molt interessants. Podeu explicar què es va descobrir i què ens revela sobre el passat del municipi?
Doncs mira, a la carrer Pompeu Fabra, quan està tocant de la rectoria, sí, la rectoria, ho dic bé, el 2019... De fet, ara no sé si és municipal, però en aquest moment era la B, B baixa 5003, em sembla, i llavors, abans de fer l'adequació d'aquell carrer...
es van fer unes excavacions que es diuen excavacions arqueològiques prèvies per veure si hi havia alguna cosa interessant perquè estaven tocant a l'església i al fer això va haver-hi una empresa que es dedica a aquest tipus de coses i va mirar què hi havia i van trobar 13 sitges que són de diferents èpoques 13 sitges perquè contenien el gra això quedava dintre la sagrera i per tant quedava relativament protegit
i després van trobar, em sembla que eren 17 tombes, també de diferent època, i també, per exemple, algunes tombes estaven excavades a terra com una, haurien de ser les més antigues, i algun enterrament a damunt, amb caixa, diguéssim. Llavors, tot això, en total, era 17, diguéssim, escalets que es van trobar,
i que es van estudiar, es van netejar i... I no sé si crec recordar, perquè m'estic així, crec que anaven com del segle XII fins al XVII o així, hi havia com una cronologia molt àmplia, no? Més o menys? Bé, això jo crec que com que no tenim un document que ens expliqui l'estudi que es va fer posterior...
Però quan es va publicar per part de l'Ajuntament la notícia, va dir que n'hi havia des del segle XI fins al segle XIX els enterraments. Enterraments a terra, diguéssim, que no tenen a veure amb el cementiri municipal que estava enganxat a l'església, a la paret de l'església. Això és una altra qüestió que ara en vull. O sigui, aquestes excavacions van ser...
Com davant de la plaça de l'Església. Davant de la plaça. El carrer Santa Maria, la plaça, em sembla que es diu, el carrer Santa Maria i la plaça que hi ha davant, tot allò, abans d'arreglar-lo, ho van aixecar tot i van trobar tots aquests escalets i tombes, diguéssim, i llavors durien tapar-ho, vull dir, no sé com durien anar i ja està, i ho van adequar. Però això no té res a veure amb el cementiri
també parroquial, però que estava enganxat ja al segle, diguem-ne, segle XIX-XX, principis del XX, arran de la paret de la tocada, enganxada amb l'església.
Quan i per què es va traslladar el cementiri a la seva ubicació actual? Bé, això... Ho pots explicar tu, si vols, com vulguis. No, tu t'ho saps millor, eh? Però és una mica perquè és arrel d'un real decret, d'una cèdula... A veure, molt...
Estem parlant d'aquests canvis en Momoló que van ser fets al segle XX, a principis del XX. Però a finals del XVIII hi va haver-hi tota una colla d'enfermetats, sobretot a la villa de Passajes, que va haver-hi una epidèmia immensa i es van posar les piles dient que no pot ser que la gent tingui les esglésies perruquials tan a prop d'on viu la gent.
I els cementiris, més que les esglésies. Els cementiris a prou. I per evitar totes aquestes epidèmies i mortaldats que hi havia, doncs es va dictar un real decret que deia que els cementiris parroquials havien de passar a ser posats a l'exterior del poble en un lloc alt i ventilat.
de manera que ja no poguessin estar tan a prop de la gent. Això va comportar molts problemes, perquè l'Església, com a tal, cobrava dret d'enterrament i a partir d'aquell moment, si era un cementiri municipal, deixava de cobrar. I això va portar com 6 o 7 anys que la llei, el real decret es va fer, però no es va aplicar.
I llavors, què van començar? Perquè Momolò no va ser fins al principi del segle XX, doncs van començar les grans ciutats que és les que tenien més problemes. I amb aquest exemple podem posar un exemple que hi ha una ciutat que amb això ja es va posar les piles una mica abans, no gaire, 5 o 6 anys abans, que és Barcelona, que va crear el cementiri que es diu del Poble Nou,
que abans estava a fora de Barcelona, hi havia una pista que hi portava, i això ja era a 1775. Aquests ja es van posar les piles ràpidament, però els pobles no, els cementiris no es feien, o sigui, no hi havia gaire gent
encara sí que havia en el cementiri, per dir-ho així, però va arribar un moment que la població va augmentar molt i els cementirs perruquials es van fer petits. A part dels problemes que hi podia haver de pandèmia, es van fer petits. I llavors Montmeló
va rebre l'Ajuntament un comunicat que li dic que també s'havia d'arreglar el tema. I què va fer? Això va ser, si no recordo, 1911. I llavors va començar... Van dir que no pot ser, que has de fer un altre cementiri. I van començar a buscar. No és una cosa que es faci i ja està. És que, de fet, les gestions comencen el 1911...
I el cementiri municipal s'inaugura el 1914. Per tant, tenim uns anys així de gestions i d'informes i de visites i de tot el que s'ha de fer i de buscar un lloc adient...
I també és molt curiós perquè jo ho enllaço ja amb la resta d'història de Montmeló, de l'11 al 14. El 14 fan aquestes gestions, tenen diners per comprar, tal i qual. Això ho explicarem amb més detall el dia de l'excursió, de la sortida. Però el 14 sort que compren tot això i fan el cementiri, perquè el 14 justament també compren els terrenys per fer el nou ajuntament.
I llavors el nou ajuntament es queden sense diners, sort que ja havien comprat per fer el cementiri, i el nou ajuntament estaran fins al 1927 que no l'inauguren perquè no tenen diners i, en fi, una sèrie de problemes. Però, mira, ho vam fer, trobo, en un moment adient que l'ajuntament pot, compra el terreny i fa el nou cementiri, no? Però també aquestes coses són lentes, quatre anys en fer-ho, en...
en contractar persones que ho facin, en fer una junta que ho portaven, i és com tot. I a més a més també crec que abans de 1927 i de tenir l'Ajuntament nou,
Venien aquí molts inspectors de sanitat a mirar l'Ajuntament vell i miraven també l'Ajuntament, les escoles, el cementiri i l'escorxador. Tot amb fatals condicions higièniques, arquitectòniques, etcètera, de construcció.
I a partir d'aquí es posen les piles, comencen a buscar un lloc nou, fan el cementiri, després l'Ajuntament nou i l'escorxador, que finalment serà de mans privades fins que el 31, que no es fa al municipal. Les coses també s'han de posar en context i també s'entenen com més, després, el perquè de tot. Hi ha un moment que conviuen el cementiri civil i el parroquial?
Bé, jo crec que serien del 1911 al 1914, perquè la construcció es va fent. Em sembla que el 1914 es diu que hi ha algun lloc... Sí, allò de l'elenc. Sí, però hi ha un altre lloc que diu que el 1914 es deixa d'enterrar en el cementiri parroquial.
Sí, l'Ajuntament mateix en una sessió. No sé si pot haver-hi hagut algun moment que es convivien les enterraments. Jo crec que no, perquè si la gent ja sabia que el cementiri seria un altre, inclús es van traslladar ossos, diguéssim, del parroquial al municipal, perquè, evidentment, si anaven a tirar terra, ho havien de fer.
Un cop es fa el cementiri municipal, comença també uns anys i una època d'ampliacions del cementiri. Jo crec que és constant perquè comencen, crec que just quan el 1914 comencen és perquè
comencen pels murs que l'envolten, pel perímetre i per la porta. I després comencen a fer nínxols. Però primer fan el recinte, tanquen el recinte i després comencen a fer els nínxols. Llavors sí, comencen per uns quants...
que com deia amb el Josep, ara ell ho ha estat estudiant més i ha anat a Itàlia, ha vist que els primers són els de part de dalt, a mida jo crec que van necessitant, van construint. Van construint nínxols i després es fan ampliacions. Tota la història del cementiri és d'anar construint, a mida que van necessitant.
Això passa ara, ens hi aneu a la part nova, per dir-ho així, del cementiri municipal, la part que està a l'altra banda del camí o carrer que puja, veureu que hi ha una àrea en què hi ha nitxos que estan totalment buits, o sigui, s'estan construint ara mateix. Jo m'imagino que en aquella època hauríem veure que els nitxos s'anaven ocupant i hauríem dit, doncs ara en fem tants més, però no vam fer un cementiri ple de nitxos.
A més a més, hi ha una altra cosa important que un pensa, dius, hi ha d'haver més enterraments davant de l'església, però a veure, el 1700, no sé què, Momoló tenia 150, 160 habitants. A veure, tampoc no, molts enterraments tampoc no hi durien haver l'any. Ja, sí. Però vull dir que són aquelles coses, dius, com és que no hi ha més enterraments? Bueno, segurament hi eren, però no tants com ens podíem pensar, perquè no és un Momoló d'ara. Ja.
A 1.700, no sé, ara vull dir que en memòria, a 1.700, 60 o 70, no sé, eren 170 habitants. Tampoc no podrien, no hi veien tants enterraments, tot i que la gent moria més jove, n'hi havia més mortandat, sobretot infantil, en aquella època.
El 41 és quan és trasllada a les restes del museu Josep Maria Esteve cap al cementiri municipal? Sí. La història del Josep Martí Esteve
La gent d'aquí el coneixia mossèn Josep. O sigui, tu es dius... Clar, es deia Josep Martí i Esteve, i Martí esteva de cognoms, però la gent el coneixia com mossèn Josep. I mossèn Josep, doncs, bueno, té una història. Bé, ell era rector l'any 1936...
s'amaga amb una masia de Montmeló, després del juliol, a Can Buscarons concretament, a Can Buscarons de dalt, diguem-ne, no del Pla, i llavors resulta que al primer temps el que feia durant el dia no estava a la masia, sinó que s'amagava al bosc i a la nit anava a dormir, sembla ser que anava a dormir a la masia.
Però és clar, de mica en mica ja no és juliol, setembre, octubre, comença a fer fresca, més volataires, més gent que es mou pel bosc i decideix que per no complicar la vida en els de la masia se'n va a Barcelona. I a l'anar a Barcelona va anar a parar en un pis de Barcelona que convivia amb un altre mossèn i amb alguna major d'home que hi hauria bé.
Llavors resulta que un dia, seguint la majordoma, no sé si de l'altre mossèn, els van agafar. Els van agafar i van matar. Bueno, van afusellar. Sembla ser que els van afusellar
Bé, això, aquesta història ara la dic així una mica entre cometes perquè aquí hi ha més d'una versió. Però sembla ser que potser van afusellar el cementiri de Montcada però va estar enterrat el cementiri de les Corts. O sigui, on va estar enterrat és el cementiri de les Corts.
I gràcies a que més endavant la gent, bé, gràcies a que la gent de Can Buscarons li havia cosit una espècie de creueta petita en el pantaló, a dintre del pantaló, que ell podia tocar, resulta que van saber que aquella persona difunta era mossèn Josep.
El van identificar d'aquest manera. I llavors, sabent això, l'Ajuntament de Montmeló i no sé qui d'hauria de ser, a l'any 40 van traslladar les restes d'ell del cementiri de les Corts al cementiri de Montmeló i ara és de les poques tombes a terra.
perquè pràcticament tots són aquí, o són nichos, o són llocs, diguéssim com es diu això, que es guarden amb les cendres, que també hi ha una àrea, i després hi ha la zona aquesta perinatal, però vull dir, bàsicament no hi ha tombes a terra, només hi ha dues o tres.
com panteons com panteons, sí i això que dèiem de mossèn Josep Martí Esteve mossèn Josep Martí Esteve és també està bé dir que es va aconseguir es va fer per subscripció popular segons l'acte de l'Ajuntament
us la llegeixo així molt ràpid, del maig de 1941, diu que l'Ajuntament es planteja, siendo de ser unànime de la població entera, el que se trasladen a esta los restos del que fue nuestro celoso pàrroco reverendo José Martí Esteba, caído por Dios y por España, se conceda gratuitamente a perpetuidad el terreno necesario para la construcción de un panteón en el cementerio municipal, de acuerdo con el plano, tal, tal, tal, tal.
por resolución firme de que sí se haga por la población, la cual, por suscripción popular, paga la construcción del Panteón y los gastos oficiales del traslado de los restos.
Això també està bé, saber que la gent se'l deuria estimar molt a aquesta persona, pel que fos, no? I va ser per la iniciativa popular, per dir-ho d'una forma. A part de mossèn Martí, hi ha alguna altra persona destacada que estigui enterrada al cementiri municipal? La més representativa per les seves circumstàncies de la mort és de mossèn Josep. Jo crec que dintre d'aquestes.
Després hi ha, pots trobar, parlant de mossens, mossèn Eduard, que és el que havíem conegut nosaltres de petits, també està enterrat a Montmeló. Però pensem que molts mossens no estan enterrats a Montmeló perquè no morien aquí. El mossèn anava canviant de parròquia i potser no moria. Havia passat per Montmeló però no va morir aquí o no es va voler enterrar aquí.
En el cementiri municipal el que jo recordi és que hi ha el mossèn Josep per una banda i després el mossèn Eduard, Eduard Font.
I l'altre, aquell que va tenir molta relació amb Montmeló, l'Amadeu Pont... Ah, sí, bé, hi ha una tomba que no diu que estigui enterat ell, bé, no, no, un nitxo, però posa els dos cognoms de família, i ell es deia amb aquests cognoms, i llavors és possible, perquè diu la família, tal, llavors és possible que ell també estigui enterat allà, però que els pares vivien aquí, i llavors ell estava amb els pares, i és possible que ell també fos enterat aquí, però això...
No ho tenim clar, perquè no posa el... Bé, hauríem de consultar, demanant permís per saber qui està enterrat allà, si ell hi està enterrat, però la família, segur. O sigui, es deia Andreu Posa. Posa, Andreu Posa. Que és el que està aquí cap als anys 20, no sé fins quan, però bueno, no ho sabem ara, però al dia de l'excursió ja ho direm.
Em sembla que posa exactament... Després, parlant d'altres persones, tenim personatges també significatius, com els de la família de la Peles Mestres, els nebots, en aquest cas. Sobretot el Josep Oriol, més conegut per els seus moviments després de la guerra, i després no sé si... Altissià també hi és, els nebots, i la neboda, que té una tomba a part, amb el seu marit. Sí, sí.
Bé, tot això ho anirem descobrint allà i anirem parlant de cada un d'aquests personatges, no?, davant del nínxol que hem trobat, que hi són. Sí, ara posats a fer a dir-ne un més, és la primera persona de la família Fages que va venir, que va instal·lar uns talers en un meló, no a farmàcia encara, això a farmàcia va ser el seu fill.
que van estar als primers talers, un dels primers talers al carrer Major, doncs també està enterrada, també té un nicho que es pot anar a veure, i podem dir quin és, si a algú li fa gràcia veure-ho. També el que es veu, no?, amb la construcció, no?, de les tombes, l'estatus social, no?, de la persona que està allà enterrada, no?, això dona molta informació. Sí, i això és molt curiós, potser aquí en un moment no tant, perquè, com deia en Josep abans, hi ha només tres tipus panteons, no?,
però, per exemple, a nivells de les grans ciutats, el que fa el cementiri és reflectir, sobretot també, el tema urbanístic i constructiu, que passem dels pisos, que serien els nínxols, a les cases individuals i aïllades, que serien els panteons. Però Quimomaló potser, amb algun panteó sí que ho reflecteix, això,
però potser en els nínxols la manera de posar la placa del davant o no, també ens reflecteixen a vegades els estatus. A vegades no necessàriament ha de comportar-ho, però sí, també és xulo veure-ho, no tan sols només el contingut, bé, sí, saber qui està allà enterrat i tal, però també és xulo veure algun d'aquests nínxols més antics com han estat tractats, per exemple, els de la família Peró, que era un treballador de la Cucurni i el nínxol està fet amb, sembla, tot...
Material de la Cucurni, segurament. Material de la Cucurni. O, jo què sé, no sé, els més antics que tenen com un caire més modernista entre cometes, amb les seves lletres o els seus ornaments. I també es veu una mica de la moda, no dic moda, però quasi, el fet de, per exemple, totes les plaques que hi havia en els nichos de fa més anys eren de marbre blanc.
I ara ja no està tan clar que sigui el marbre blanc, quasi és més marbre negre, en molts casos. No dic tots, també ja ho veig, però els nitxos que es creen nous, no els que ja hi eren, perquè en un nitxo s'aprofita per enterrar altres familiars i la placa no s'elimina, però a les noves moltes ja no són tan blanques, moltes són negres, amb lletres...
metàl·liques brillants. Això suposo que va una mica moda. Una altra cosa que també és interessant veure és que hi ha gent que posa les plaques laterals a les persones que hi han nascut i l'any que van néixer i sobretot l'any que van morir. Hi ha gent que només posa l'any que van morir i així.
Sí, o sigui que et dona informació de qui està enterrat allà. I en canvi hi ha altres que només diu família tal, i aquella família pot ser que la coneixis o no, però en canvi, si a més de dir la família a la lateral et diu les persones enterrades, hi ha gent que li pot fer gràcia mirar-ho. Què espereu que la gent s'emporti d'aquesta experiència? Que els amantins existeixen.
que els cementiris existeixen i que és un lloc que s'hi pot anar tranquil·lament i que no sé que val la pena tenir-ho en compte perquè veiem moltes coses però no hem anat mai al cementiri d'aquí sí, sí
I si tu mires amb un meló quants edificis té interessants, edificis o construccions, si podem veure, doncs et trobaràs l'església, trobaràs el, no sé... Ho acabes ràpid, eh? L'escroixador, pots anar a la grua amb alguna masia que quedi i els mentiri. I és de les poques coses que pots anar a veure i, en principi,
que és un bé interessant i un bé que en principi perdurarà, se suposa. Teniu previst fer alguna ruta més? Havíem parlat alguna, jo en diré una, però no sé, no tenim preparat res, per tant, jo et dic que a vegades ha sortit, quan va sortir la llista dels cementiris, també va sortir fer un recorregut cap a la grua,
i anar a l'hostal de la grua on hi havia el pou de la grua a la capella de la grua i tot el que seria aquell nucli
que abans de la guerra estava molt apartat del centre i que ara està unit, però que podríem, inclús amb això es pot afegir per parlar del suposat miracle de Sant Vicenç Ferrer 1401, em sembla que era o així, i bé, a manir-ho una mica i que la gent coneixi que hi ha una capella
que hi ha algú que se'n cuida, més o menys, i que hi ha un tros de la façana de l'hostal de la grua, que hi van passar coses molt interessants fa anys,
Bé, doncs això podríem... Sí, jo crec que tenim moltes... podem tenir moltes idees. I també, per exemple, ja havíem parlat quan vam fer aquell bolletí com a monogràfic gairebé de les Tres Creus, també havíem parlat d'un dia fer una... Però clar, és més complicat, eh? Pujar a les Tres Creus i explicar una mica des d'allà
tot, i fins i tot la història i tal, vull dir que també com a lloc emblemàtic i representatiu. Jo crec que l'Estreus Queu seria molt interessant, però té el problema que hi ha gent, l'accés, com que no és fàcil i pot ser que li sigui dificultós pujar, doncs a no ser que aconseguíssim per la banda de Montornès que sí que hi ha una pista i ens traguessin la cadena que permetria pujar, almenys fer un bon tros. Això es podria fer. Però si no...
El tenim en la llista. És possible, el que passa és que jo limitaríem la gent que hi pugui anar. Sí, però en principi faríem aquesta llista de prioritats, seria la de la grua, que és més fàcil.
A banda de l'activitat de dissabte, el 14 de novembre presenteu el número 15 de la vostra revista. Quin tipus d'articles o temes ens trobarem? Hi ha alguna descoberta o reportatge destacat en aquest número? No sé destacar, no sé. Jo et diré els temes, com que sempre el butlletí
Si alguna particularitat té és que cadascú ha escrit del tema que més li agradava i a vegades hi ha gent que té una cosa a dir i alguna altra vegada que no. Llavors, depèn cada vegada. El que sí que hem tingut sempre bastanta sort és que hi sempre hi ha 8 o 10 articles cada vegada. Això ens omple el, diguéssim, el bulletí tal com el tenim concebut de grandària. Jo el que puc dir és els temes que tractem i que veuràs que són molt variats. Per exemple,
Els diré per ordre en què apareixen. Mira, un que diu Isidre i Projecta Forns i Nou. Projecta és un nom de persona. Isidre i Projecta Forns i Nou, que són dues visions de dues persones, de familiars, que a més a més són molt diferents. I un no sé si va estar en el Hausen, em sembla. Va estar en un camp de concentració, però no sé, d'extermini, hauria de dir més que de concentració.
És aquest tema, aquest Jaume Pérez Massós el que ho escriu. Després hi ha un altre article que parla sobre el Josep Mestres Casanova, una denúncia que va fer aquest senyor contra 27 veïns de Montmeló després de la Guerra Civil. Això forma part, diguéssim, de la documentació dels judicis homeríssims que va haver-hi després de la guerra. Això ho tracta Josep Alarcón.
Després, el Pere Casas ens fa un article que ens acosta a l'Associació d'Alcohòlics Anònims de Montmeló, que ara ha fet el 30è aniversari.
i ens l'explica què són i la seva visió sobre aquesta associació. Després el Marcos Parra ens parla de l'arqueologia Montmelonina, fins que anem a temes ben variats. Després la Maria Antònia ens parla de l'obertura del carrer de darrere del carrer de Vic.
o sigui el que seria ara o com es diu? Federico García Lorca però que és molt interessant com es va obrir amb unes dimensions de totes les cases semblant això ja ho veureu no farem espòilers sinó que llegeixi la gent després l'Àngels Martí ens parla d'una cosa que ens pot passar amb un meló això té alguna cosa a veure amb les rieres i la gent que s'ho llegeixi
I el Marcel Comas ens parla de l'escola Sant Jordi, que diu, quan l'escola Sant Jordi s'anomenà Carrero Blanco. O sigui, quan es va fundar l'escola, va haver-hi un primer intent o de posar-se Carrero Blanco, que m'imagino que llavors hauria d'haver mort feia poc.
I finalment el Josep Umbert fa un treball sobre, que es diu Abans i Ara, que és la comparació de 24 fotos antigues que tenen al voltant de 100 anys a la mateixa foto feta des del mateix lloc
Ara, o sigui, comparar fa cent anys com era aquella foto antiga de Montmeló, moltes eren postals, perquè en aquella època sobretot es feien postals, i com és ara, aquella foto normalment és en blanc i negre, la d'ara és en color. El que passa és que té dificultats. Ara no pots posar al mateix lloc, o perquè hi ha una casa...
Perquè hi ha molts arbres, perquè, per exemple, hi ha la Llosa, abans la fotografia en el que seria l'estació de ferrocarril, la van fer des de baix les vies, i es veia l'estació antiga, l'estació que ara és antiga.
Però ara no la pots fer. Si et poses a baix, veuràs un túnel. I si en canvi et poses dalt, ja no ho veus. O sigui, la perspectiva no és exacta, mai es pot fer exacta, però hem intentat que sigui el més exacte possible. I això és la comparació. I no només es compara, sinó que s'explica una mica.
com hem fet a vegades amb algun dels llibres de les imatges. És veure la manera també de com ha canviat la cosa. Doncs ja està, aquest és el contingut. Les persones que formeu part del Centre d'Estudis Montmeló ens apropeu als veïns i veïnes de Montmeló la història local. Per què creieu que és important saber d'on venim i preservar aquesta memòria col·lectiva?
Home, no important, no, superimportant per mi i crec que per tothom. Vaja, tots hem de saber d'on venim, no? Perquè tots tenim una història, vulguis o no saber-ho, la tenim. Llavors, nosaltres l'estudiem, l'escrivim...
I a qui l'interessi, fantàstic. Si a ningú l'interessa, si a un altre no l'interessa, doncs que no ho llegeixi, no? Però almenys ho deixem fet i, a veure, no sé, i a més a més a tots els que formem part dels centres d'estudis ens agrada fer-ho i amb l'objectiu aquest, no?, que pugui servir de cara al futur i que quedi escrit i en quedi constància, no?
Penso. Sí, sí, està molt bé. El que passa és una cosa, quan tens 20 anys no penses en el passat gaire, ni que la teva família t'expliqui d'on ve, què va passar, què li va passar a l'avi, què li va passar... I et vas fent gran i te n'adones, dius, llàstima que no ho vaig preguntar, ara ja no ho puc preguntar, ara aquell avi ja no hi és...
I ara resulta que volia saber coses que no me les poden explicar. I això és un problema, jo crec, de quasi tots. Ara que ets més gran, t'agradaria haver pogut parlar més amb els teus avis perquè t'expliquessin coses que queda un interrogant per sempre. Bueno, tampoc no passa res, però estaria bé haver-ho pogut parlar. I per això el centre d'estudi es fa una mica de cerca
perquè si algú d'aquí a un temps es vol mirar com era Montmeló o el que pensava la gent de Montmeló o com feia les coses, doncs mira, si conserva algun butlletí o algun dels llibres, doncs... No, i a més a més també crec que és important dir que, a veure, no ens inventem les coses, no? Ens agrada, sobretot, intentem ser rigorosos quan a buscar la...
la informació i després escriure-ho a veure que evidentment et pot passar que potser un dia assegures una cosa és així i després al cap del temps veus que et surt un altre document i no era així però sempre ho pots explicar o potser firmes una cosa rotundament i d'aquí 20 anys algú surt i diu
doncs no anava equivocada. Però, bueno, jo què sé, vull dir que la història és així i intentem que tothom busqui les fonts i una mica és la filosofia dels centres d'estudis com hauria de ser qualsevol persona que escriu, no? Els periodistes i tothom hauria de comprovar les fonts. De fet, on hi ha més inexactituds del que nosaltres posem
no és tant quan escrius perquè has trobat un document, perquè tu dius aquest document diu això, no dius cap mentida. Aquell document diu allò, sigui veritat o no sigui tan veritat, perquè el guanyador és el que escriu la història, el perdedor no té papers i no ho sap. O sigui, per tant, nosaltres procurem que si mires qualsevol llibre hi ha moltes notes. Inclús aquest llibret que donem, el que donarem,
Aquesta pàgina 2 té més notes quasi que... perquè dius, ho hem tret d'aquí. El problema és que hi ha moltes inacceptituds quan el que fas és una conversa amb una altra persona i et refies de la memòria d'aquella persona. No dic que ho hagi fet expressament, sinó que llavors sí que hi ha inacceptituds. Perquè et trobes que algú diu això que poseu allà no va anar així. Esclar, a mi m'ho va explicar aquella persona i jo dic que m'ho ha explicat aquella persona. No que sigui veritat, el que segur que m'ho ha explicat.
Però llavors les inexactituds és fàcil que hi apareixin. Quan el que dius és que hi ha un paper que diu això, no fas cap inexactitud. Aquell paper ho diu. Doncs moltes gràcies, Mari, Antonia i Josep, per ser aquí amb nosaltres i compartir aquesta feina tan interessant per ajudar-nos a redescobrir la història de Montmeló.
I a vosaltres, oients, ja ho sabeu, aquest dissabte, 25 d'octubre, a les 10.45 del matí, teniu una cita davant de l'Església per començar aquesta ruta històrica pels antics espais d'enterrament del municipi. I recordeu també que el 14 de novembre, a les 7 de la tarda, es presentarà el número 15 de la revista del Centre d'Estudis, plena d'articles i recerques sobre la història local.
Molt bé, doncs us esperem. Vinga. Adéu. Música
Rascaiu, cuando mueras, ¿qué harás tú? Tú serás un cadáver, nada más. Rascaiu, cuando mueras, ¿qué harás tú? ¿Qué harás tú? Hizo amistad con muchos esqueletos
Salían bailando una sardana Mezclando sus voces de ultratumba Con el croar de alguna rana Los pobrecitos iban mal vestidos Con sábanas que allí habían robado Y el guardián se decía con brecelo Estos muertos se me han revolucionado Rascallo, cuando mueras que eras tú
Rascaiu, cuando mueras que hagas tú. Tú serás un calaver nada más. Rascaiu, cuando mueras que hagas tú.
Bona nit.
T'imagines un lloc on descobrir, on explorar? Un lloc on llegir, aprendre i compartir? Tot això i molt més a la teva biblioteca. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments posem al teu servei 228 biblioteques i 10 bibliobusos per apropar-te a la cultura i el coneixement. bibliotecavirtual.diva.cat Diputació de Barcelona Gran gent gran El magazín del col·lectiu de pensionistes
El dia 1 de cada mes a Ràdio Montmeló.
Avui al Montmeló Sona parlem amb l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor a la secció L'Omic a la Ràdio. Bon dia, Oriol. Molt bon dia a tothom. Avui parlarem de dos temes diferenciats. Què és el que ens portes aquesta setmana?
Aquesta setmana porto dos temes, com dius tu, relacionats més aviat amb la informació, amb l'assessorament, amb allò que diem sempre, que no només cal reclamar, sinó també informar des de l'oficina del consumidor. I, doncs, no per innovar, sinó per canviar una miqueta la tònica, doncs, aquesta vegada portem informació sobre dos temes que, a més a més, són del dia a dia i que, a més a més, són, penso, interessants com a drets dels propis consumidors, de les persones consumidores.
Sí, que potser hi ha consumidors que no tenen en compte o no saben tot això i, clar, és un problema. Per exemple, és un problema el primer cas. El primer cas és sobre la distinció entre la caducitat i el consum preferent dels aliments. Per què pot ser un problema? Doncs, segons la Unió Europea, menys el que he llegit jo, un 10% dels aliments que es tiren és a Europa per desconeixement entre el que és la caducitat o el consum preferent, perquè ens pensem que allò no es pot menjar,
i ho llancem, quan potser estem davant d'un consum preferent. La diferència és molt clara. La data de caducitat que posen els productes, que acostumen a ser els frescos, carn, peix, fruita, làctics, és una data en la qual diu que a partir d'aquella data el producte
Pot ser perjudicial per nosaltres. Gent segur. Gent segur. I això és el que garantitza l'empresa. Proveïdora d'aquest aliment. És cert, almenys jo ho he fet, iogurts que dos, tres dies després de la data dels menys estan ben. Està bé, eh? Aquí entra una mica el sentit comú de la persona. Tu obres el paquet i si no fa pudor, si no fa mala olor, si no està amb un color...
però el proveïdor diu jo aquesta data i et dic que el producte pot estar malament i això és la caducitat
En canvi, el consum preferent, el que ens està dient és que aquell producte, a partir d'aquella data, perd les propietats o algunes de les propietats que té aquell producte. Jo què sé. Si et diuen, ha de tenir aquest gust, aquesta olor, aquest sabor... Potser la textura, també. La textura. La propietat que té un producte bio, un producte que... Perd aquelles propietats que garantitza el proveïdor, però no vol dir que aquell aliment no ens el puguem menjar, que va recet amb una altra...
o d'alguna altra manera el puguem consumir. I per tant és important que el consumidor, les persones consumidores, sàpiguen aquesta distinció per no tenir mal baratament, per no llançar productes que potser és consum preferent i es podrien menjar igualment, o per saber realment la distinció i que quan estem parlant d'una caducitat
doncs per algun motiu ens estan dient i hem de tenir molta més cura que en el primer cas. Sí, perquè pot ser perjudicial per la nostra salut. Pot portar un problema de salut i, clar, a pocs llocs pot reclamar si tu has ingerit un producte caducat. Doncs aquesta és una miqueta una distinció que segurament moltes persones consumidores coneixen, però que sempre està bé, no? Va bé refrescar la memòria. Correcte. I de quin altre tema ens volies parlar?
I una altra qüestió que fa referència als nostres drets, al coneixement dels nostres drets, que no té per què ser una reclamació, simplement saber conèixer els nostres drets té relació amb la fotocòpia, còpia o escaneig del nostre DNI.
quan fem, per exemple, una reserva o un check-in amb un hotel o un establiment hoteler o un càmping o apartament o també altres serveis doncs vas a contractar un crèdit
o vas a comprar un servei, contractar un servei de telefonia... Aquest és el dubte. Quan m'ho estaves explicant fora de micro, el dubte que tenia era, és només en sentit de complexos hotelers o s'aplica a tots els casos? S'aplica pràcticament a tots els sectors. Alguns hi ha excepcions, com pot ser la banca, la banca en concret no un servei financer tipus CTLM, però una banca,
a l'administració pública, alguns sectors molt, molt regulats poden tenir còpia del teu DNI perquè tenen un sistema o garantitzen legalment un sistema de protecció. Però jo en un hotel no tinc per què deixar que es fotocopiïn el meu DNI.
La repercussió que es fotocopiïn o escaneixin la foto sencera del DNI, de la tarjeta de plàstic, és que després no té per què, però pot passar, se'n faci un mal ús. I avui dia, sempre dic jo que és pitjor, quasi quan reben la cartera, la pèrdua del DNI que la tarjeta de crèdit, perquè la tarjeta de crèdit primer té unes assegurances...
avises a l'entitat i te la poden cancel·lar és a dir, tens més marge de maniobra a vegades ens treuen alguns diners però no és res comparable amb el dany que ens poden fer quan ens prenen el DNI original i amb aquest DNI avui en dia es poden fer moltes coses des de contractacions falses altes inconsentides tenen més marge de maniobra per fer mal els dolents, les persones dolentes amb el DNI quasi que amb una targeta de crèdit
Per això és important que no ens la escanegin, ni es quedi una foto, ni una fotocòpia, ni res a veure que es quedin amb la targeta de plàstic copiada. Sí que és cert, també et comentava jo ara fa una estona, que vaig estar en un establiment hoteler i que segurament...
perquè no estic en aquest sector, ho fan més establiments hotelers, m'agradaria saber, pensar que són tots, però segurament no, fins a quin punt ho fan tots, però el que és que està clar és que tenen un software, que quan t'escaneixen, fins i tot t'escaneixen el DNI, no estan escaneixent la foto sencera del plàstic, sinó que estan extreient, sostreient una sèrie de dades per passar-les amb una base de dades, que sabem que els hotels tenen l'obligació davant de la policia de tenir aquestes dades. Hi ha com dos drets, dues obligacions, no?
Però una cosa és treure les dades, nom, cognom, DNI, data de naixement, etc. I l'altra és tota la foto del DNI sencer. Aquest és el problema. I això és el que nosaltres ens podem oposar. Me'n recordo, però clar, parlo molts anys, quan jo era jove, rossant a petit, i llogaves esquís, o llogaves una altra cosa, però jo en aquest cas recordo la imatge de llogar esquí i deixar de penyor era un DNI.
En aquest cas del meu pare, per exemple, deixava de penyor el DNI i tu no saps qui hi ha i quan tornaves, tornaves als esquís i tornaven al DNI. I si no tornaves als esquís, es quedaven al DNI. Però clar, eren altres èpoques, perquè tampoc amb els DNIs potser no es feien totes les maldats que es fan avui en dia, però arribar a aquest punt, des del 2006...
que va sortir un reial de carit, que és el que evita que tinguem que deixar, ja no dic deixar el DNI, que això evidentment és personal intransferible, això ho diu la llei de la policia, personal intransferible, no el podem deixar, però també des del 2006 tampoc es podria escanejar.
Doncs molt bé, ens has refrescat conceptes i ens has deixat clars quins són alguns drets que potser no tenien en compte. No sé si hi ha alguna cosa més que vulguis... No, com sempre, recordar que estem tots els dimarts tarda i dimecres al dematí a l'Ajuntament, que s'ha de demanar cita prèvia, perquè és cert que l'administració pública ara no té per què obligar una cita prèvia, però per l'ordre,
I per la complexitat de les consultes que ens podem estar... Avui n'he estat quasi tres quarts d'hora. Si la gent vingui sense hores, per mi seria una mala feina i pel ciutadà una espera engurrosa. Per tant, malgrat que l'administració no pot exigir aquesta cita prèvia, és recomanable. Doncs moltes gràcies, Oriol, per passar-te per la ràdio. A vosaltres.
They studied rules of mercy and ladies They ruled their eyes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rebobina els teus cassets i prepara els vinils. Fes un viatge a l'escena musical dels 60 als 80 acompanyats del Manel Solanas i el Manel Santos. Descobreix les anècdotes darrere dels artistes més influents al programa M&M Sound. Primer dimecres de més a les 7 de la tarda a Ràdio Montmeló. Celebrem amb orgull. Jo celebro que sóc la Marta. I jo l'Àlex. I jo l'Enny. Jo celebro que sóc el Quim.
Celebrem que som com som. La Diputació de Barcelona treballa al costat dels ajuntaments per erradicar l'EGTBI-fòbia i construir pobles i ciutats orgullosos de la seva diversitat sexual i de gènere. Diputació de Barcelona
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podeu trobar a la ràdio durant el que queda la setmana i la setmana que ve.
Demà dissabte 25 a les 12 hores la Maria Costa Freda entrevista un nou comerç local, en aquest cas l'Aurora Alcaraz de la parroqueria Caps, i parla amb l'Èrica i l'Eli del Departament de Promoció Econòmica. Dilluns 27 a les 19 hores el José Mena i l'Albert Manils ens porten una nova edició del programa musical Estereogràfics. De quin gènere musical ens parlaran?
Dimarts 28 a les 17 hores, l'Àlex Atanes i el Bruno Cáceres ens porten un nou programa de filparranda per parlar de l'ús del català entre els joves, acompanyats de la regidora d'educació Maria Jesús Prieto. Divendres 31 a les 12 hores podreu sentir una nova edició del programa que esteu escoltant ara mateix al Montmeló Sona. I a les 17 hores estrenarem un nou programa de cuina catalana de la maga del xef Montmeloní, Llorenç Ramos, que en aquest primer programa ens parlarà de la cuina de tardor.
I finalment, diumenge 1 de novembre, passa per la ràdio el col·lectiu de pensionistes de Montmeló amb una nova edició de Gran Gent Gran a les 10 del matí.
I amb tot això margem però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió. Mitjançant el nostre correu o a través del telefon i whatsapp 637 150 702. Molt bon cap de setmana a tothom i recordeu el canvi d'hora. Per més informació torneu amb nosaltres la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 31 d'octubre de 2025 a les 12 del migdia.
Look and you all See the love There that's sleeping While my guitar Gently weak Look at the floor And I see In each sweet pit Still my guitar Gently weak
Bona nit.
I don't know why you were inverted. No one alerted you. Look at you all, see the love there that's sleeping.
My guitar can't be real Look at you all Still my guitar can't be real
Gràcies.
Fins demà!
Montmeló sona i sona així de bé Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter.