Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Montmeló sona. El magazín informatiu de Radio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 6 de febrer de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 197. El multimilionari Pavel Duró, propietari de Telegram, envia un missatge massiu a tots els usuaris de la seva xarxa social carregant en contra del govern d'Espanya.
El missatge respon a l'anunci de Pedro Sánchez de prohibir el contingut perjudicial que promogui l'odi i la polarització a les xarxes socials, demanar responsabilitat penal als executius de les plataformes per contingut il·legal i prohibir l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys.
Doró va assenyalar aquestes mesures com un senyal d'alarma que atenta en contra de la privacitat i la llibertat, al mateix temps que ell, gràcies al seu capital i poder, fa arribar un missatge polític al número personal de tots els usuaris sense consentiment. Veurem com acaba tot, però esperem que en algun moment puguem gaudir d'un entorn saludable a les xarxes socials.
Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Enric Liébana a la secció Salut i Muntanya. A l'elocució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb l'espai Celebrem-ho, on avui celebrarem els 90 anys de l'estrena de Temps Moderns, de Charles Chaplin. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, l'Olora Robles entrevista la Clàudia Ticó, psicòloga de l'Associació contra el Càncer de Granollers. Acabem amb l'Enric Llévena, que, juntament amb el Pablo Agudo, avui ens porta una nova ruta a la secció Salut i Muntanya. I com ja sabeu, tot això, algunes coses més, és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui 6 de febrer de 2026.
Montmeló Sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé.
Benvingudes i benvinguts de nou a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar, perquè a tothom li agrada celebrar i agafant la lletra d'oques grasses al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem. Avui parlem de Temps Moderns, un llarg metratge de 1936, dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin, una pel·lícula que aquest 5 de febrer compleix 90 anys de la seva estrena i que continua sent un referent universal.
Fa 90 anys, el 5 de febrer de 1936, el públic d'arreu descobria per primer cop temps moderns. Tot i que sembli llunyà, aquell dia va marcar un abans i un després en la història del cinema. Chaplin hi presentava una crítica directa a la deshumanització provocada per la industrialització, però ho feia amb humor, amb tendresa i amb una sensibilitat que encara avui ens emociona.
Celebrem aquests 90 anys perquè la pel·lícula no només és un clàssic, sinó que ha esdevingut una mena de mirall del món modern, un món que, en molts aspectes, s'assembla sorprenentment al que Chaplin retratava. El film ens presenta el famós Rodamont Charlotte, treballant en una gran fàbrica. La seva tasca és repetitiva, mecànica i absurda, apretar cargols una vegada i una altra. El ritme és tan frenètic que acaba patint una crisi nerviosa, víctima d'una producció que avança massa ràpid per ser humana.
A partir d'aquí, la pel·lícula segueix les aventures de Charlotte, sempre perseguint una mica de pau, una mica de feina i sobretot una mica de dignitat. Pel camí coneix una jove sense recursos, interpretada per Paulette Goddard, amb qui forma un aparell entranyable i plena d'esperança.
Els dos lluiten junts per trobar el seu lloc en una societat que no sembla feta per a persones vulnerables. Tot passa amb humor físic brillant, però sempre amb un renafons crític i profund. Temps Moderns ocupa un lloc especial en la trajectòria de Charles Chaplin. És la seva última pel·lícula en què apareix el personatge de Charlotte de manera plena, aquell vagabund tendre i rebel que l'havia fet famós a tot el món.
A més, és un film de transició, és un moment en què el cinema sonor ja era la norma. Chaplin va resistir-s'hi, fidel al llenguatge universal del cinema mut. Tot i això, va introduir sons i músiques sincronitzats, i fins i tot hi apareix una escena memorable on Charlotte canta, però sense utilitzar cap idioma real, només sons inventats. Una manera molt chapliniana de fer una crítica subtil al pas cap al cinema sonor.
En temps modern, Chaplin demostrava que l'humor podia ser un instrument potent per denunciar injustícia sense deixar de fer riure. No és només una comèdia, és una obra política i social disfressada de gag.
Quan es va estrenar a temps moderns va generar debat. Alguns espectadors reien sense parar, d'altres veien una crítica massa atrevida a les grans indústries i al capitalisme. Eren temps difícils. La gran depressió havia deixat milions de persones sense feina i el món s'enfrontava a desigualtats enormes. Chaplin posava al centre del debat qüestions que ningú volia mirar de cara. La precarietat laboral, la maquinització exagerada, la deshumanització de les feines i la pobresa crònica.
Tot això, però, ho feia amb una mirada humanista. Al final, el missatge és clar. Malgrat les dificultats, cal continuar caminant. El darrer pla, amb Charlotte i la noia marxant per la carretera, ens diu exactament això, una invitació a seguir endavant.
Chaplin és una de les figures més destacades de la història del cinema. Nascut a Londres el 1889, va créixer en un ambient molt pobre. Aquesta infantesa dura va marcar profundament la seva visió del món. Quan va arribar al cinema, als Estats Units va convertir les seves experiències en humor, però sempre amb una mirada crítica i compassiva, amb els més desfavorits.
Era un creador complet, actor, director, guionista, compositor i productor. Controlava tots els aspectes de les seves pel·lícules, per això les seves obres tenen un estil tan propi i reconeixible. El seu humor, basat en el gest i el ritme, té una precisió gairebé matemàtica, però sempre amb una gran càrrega emotiva. En temps moderns, Chaplin reafirmava el seu compromís amb la defensa de la dignitat humana. No era només fer riure, era fer pensar.
Malgrat els 90 anys, la pel·lícula continua sorprenent per la seva actualitat. La pressió laboral, els ritmes accelerats i la sensació de no arribar a tot són temes molt presents al nostre dia a dia. De vegades, com xarló, anem tan ràpid que sembla que ens convertim en una peça més d'una màquina enorme.
La crítica de Chaplin continua viva perquè apunta directament al cor, la necessitat de posar les persones al centre, de recordar que darrere cada feina, cada pantalla i cada procés automàtic hi ha éssers humans amb emocions, límits i aspiracions.
I és curiós com en plena era digital alguns moments de la pel·lícula tornen a tenir un sentit especial. Les màquines que controlen el ritme, les rutines repetitives, el control constant... Tot això avui té noves formes, però la reflexió és la mateixa. Chaplin ens convida a mirar el món amb humor, però també amb ulls crítics. Ens recorda que la modernitat no ho és tot i que el progrés només té valor si millora la vida de les persones.
Temps moderns és una obra que combina riure i consciència, que ens fa pensar sense moralismes, que connecta generacions perquè el seu llenguatge és universal. Celebrar-ne els 90 anys és celebrar el poder del cinema per explicar històries que perduren, és celebrar la sensibilitat d'un artista irrepetible i és, alhora, una oportunitat per mirar-nos com a societat i preguntar-nos si hem avançat tant com creiem.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
L'espinage en la bouchon, si grinte compte bello, si rakispakleto, si le tout l'a, tu l'a toit.
Senyora Pilassina, voleu volar teximit? Les unes sur la cita. Tula, tula, tula, waaah. Samantia silamora, la sondia s'occrevora.
La zonche, comme ça, j'ai la peau satilatoire. J'ai notre sol de mine, j'ai notre sol cancine. Je laisse trop s'habiter.
Fui la tassa, vil a toit. Ces motres són les onteres, tu vas ser l'autre onteres. Les uns chassis qu'à tonteres.
Com que a divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 6 de febrer de 2026.
Demà dissabte 7 de febrer, jornada contra el càncer a Montmeló. Sobre el període de preinscripció escolar per al curs 2026-2027. La rua de Carnestoltes de Montmeló canvia de recorregut. El darrer ple va aprovar una moció que posa en valor el paper dels ajuntaments en les polítiques europees.
La regidoria d'envelliment actiu organitza una sortida al Cantagran per a persones majors de 60 anys. Fins el 28 de febrer està obert el termini per presentar la sol·licitud de bonificació de la taxa de residus urbans.
L'associació contra el càncer a Montmeló arriba amb força i amb moltes ganes de treballar. Per això, després de la seva presentació pública el passat dilluns, la primera activitat arriba demà dissabte 7 de febrer amb l'organització d'una jornada solidària contra el càncer a la plaça de la Quintana, que s'omplirà d'actuacions a diferents entitats locals, de jocs i de paradetes de venda de productes solidaris de 10 del matí a 2 del migdia.
El mateix dissabte 7, de 9 del matí a 4 de la tarda, el Club Pàdel Montmeló organitza un torneig de pàdel sota el lema «Juguem tots contra el càncer», vint a jugar per una bona causa, amb l'objectiu de recollir fons que aniran destinats a la lluita contra aquesta malaltia.
La nova seu local contra el càncer de Montmeló té com a objectiu difondre els serveis de l'Associació contra el Càncer al municipi, informant del suport a les persones amb càncer i a les seves famílies, impulsant accions de prevenció i promoció de la salut, fomentant la mobilització ciutadana per fer front al càncer, així com la participació del voluntariat a la comunitat.
A més, contribueix a la captació de fons a través d'activitats i iniciatives solidàries, implicant el teixit associatiu i establint vincles amb empreses i comerços del municipi. L'acta de presentació, que es va fer a la Sala de la Concòrdia, va comptar amb la presència del regidor Antoni Gil i de la presidenta de la seu local, Mercedes Ballesteros.
Els assistents també van tenir l'oportunitat d'escoltar una xerrada impartida per la psicòloga Clàudia Ticó sobre la importància del benestar integral per als pacients de càncer i les seves famílies. Aquesta iniciativa va generar un espai de trobada i sensibilització obert a tota la ciutadania, reforçant la idea que la lluita contra el càncer és una causa col·lectiva que implica tot el municipi.
El Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya regula el procés de preinscripció per al curs 2026-2027 dels ensenyaments obligatoris. Els centres educatius del nostre poble posen a la vostra disposició el calendari de les jornades de portes obertes, així com les dates de preinscripció pel proper curs escolar.
L'Institut de Montmoló farà dues jornades de portes obertes i una d'orientació a l'alumnat. La jornada de portes obertes per a l'alumnat d'ESO tindrà lloc el dimecres 18 de febrer a les 6 de la tarda. La segona, la dirigida a l'alumnat de batxillerat, serà dimecres 11 de març a les 7 de la tarda. I la jornada d'orientació a l'alumnat de quart d'ESO es farà dimecres 11 de març a les 6 de la tarda.
Les dues escoles de primària també tenen data per les seves respectives jornades de portes obertes a les famílies que hi estiguin interessades. En el cas de l'Escola Sant Jordi, es farà divendres 27 de febrer de dos quarts de quatre de la tarda a dos quarts de set. Per la seva part, l'Escola Pou Casals obrirà el dissabte 28 de febrer, d'11 del matí o una del migdia. Aquest centre també ha programat una xerrada per a les noves famílies, que tindrà lloc el mateix dissabte 28 de febrer a les 10 del matí.
Les preinscripcions per al nou curs a l'educació infantil i primària es realitzaran del 4 al 18 de març, a l'ESO del 6 al 18 de març i al batxillerat del 9 al 16 d'abril.
Ja s'han obert les inscripcions per a la rua de Carnestoltes i està tot gairebé a punt per viure una nova edició del Carnestoltes Montmaloní. Donada la bona rebuda i l'augment de les inscripcions de comparses i grups que participaran i faran possible a la rua, s'ha produït un canvi de recorregut.
La gran desfilada tindrà lloc el dissabte 14 de febrer a partir de les 6 de la tarda i omplirà els carrers de música, colors, disfressa i molta gresca. El recorregut s'iniciarà a l'Avinguda de Milenari i continuarà pel carrer de Luis Chamizo, el carrer de Sant Cris de la Grua, el carrer Major, el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de la Diputació, fins a arribar al Passeig de les Corts Catalanes, on finalitzarà la rua.
Un cop acabada la rua de Carnestoltes, la festa continuarà amb la gran exhibició de comparses al mateix passeig a les Corts Catalanes, davant de sa majestat el re Carnestoltes i els seus ministres, que presidirà en aquest moment tan esperat amb il·lusió. Recordar que enguany el ball de Carnestoltes, que se celebrarà al pavelló d'esports el dissabte 14 de febrer, té com a novetat que és necessària i imprescindible l'adquisició prèvia d'entrada. Les entrades són gratuïtes, tant per a persones disfressades com per a no disfressades.
Ja es poden recollir al Centre Cultural La Torreta fins al 13 de febrer o fins a exaurir-les. L'horari d'entrega serà de 9 a 14 hores i de 16 a 20 hores, de dilluns a dijous. El divendres, únicament de 9 a 14 hores.
Hi ha dues entrades diferenciades per a majors i menors de 16 anys. En el cas dels darrers, serà obligatori emplenar l'autorització que es facilitarà al mateix moment de l'adquisició d'entrades i que també es podrà descarregar a la web municipal i presentar-la a l'entrada d'accés del pavelló. Els menors de 16 anys han d'entrar més acompanyats d'un adult responsable.
No hi ha límit d'adquisició d'entrades per persona, però es demana a la ciutadania que sigui responsable i no adquireixi més entrades de les que necessitarà i farà servir. L'aforament del Vall de Carnestoltes és limitat i des de l'Ajuntament de Bombaló es treballa per millorar les cues d'accés i la seguretat, fet pel qual s'implementa aquest any l'adquisició prèvia d'entrades.
Amb tots, espera que la nit del 14 de febrer l'orquestra Fugados del Catraz i el DJ Marvin facin ballar a tots i a totes els momalonins i momalonines portant la festa i la disbeuixa carnavalera al municipi. Tenim amb nosaltres l'Imanol Martín, regidor de Festes i Tradicions. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Imanol, quines novetats presenta el Carnaval d'enguany? Novetats com a tal hem posat una
que és que per poder accedir al baï de nit de Carnaval s'havia de demanar entrada anticipada a la torreta. Sobretot per un tema de complir amb l'aforament, que és de mil persones, que és el que marca el pla d'autoprotecció de l'equipament, i també perquè ens havien arribat queixes fa anys que a la festa venia molta gent de fora de Montmeló i no podia accedir tota la gent de Montmeló,
Per això vam decidir fer el canvi i fer la repartició de les entrades de forma presencial a la Torreta. I per la resta, a nivell de novetats, no n'hi ha gaires, perquè ja és una festa que funciona, on la gent hi participa molt. L'any passat hi vam tindre 41 comparses, aquest any ja anem per 27 apuntades a dia d'avui, o sigui que és una festa que la gent se sent seva.
i on la gent hi participa molt. La línia és continuista perquè ja és una línia que funciona. I com valores l'impacte cultural i social d'aquesta festivitat al nostre municipi? Doncs és una d'aquelles fites clau en la programació cultural i festiva de Montmaló, al final.
la festa de Carnaval és molt transversal i general, o sigui que hi pot participar des d'un infant fins a una persona adulta amb total llibertat i al final és una d'aquelles fites on més gent s'ha plegat al carrer. Per això l'impacte és important. Penseu que comencen les activitats el dijous amb l'arribada del Carnestoltes, el divendres les roes escolars,
Després el dissabte tenim la Gran Rua, on l'any passat hi van participar 3.000 persones, que és significatiu. Després el Vall de Nit i diumenge amb el Judici i amb la crema del Carnaval i per acabar dimecres de la setmana següent amb l'enterro a la Sardina. Així que són un munt d'activitats on totes sempre pleguen molta gent al carrer i per tant des de la regidoria creiem que és una de les fites de les més importants de l'any.
Doncs moltes gràcies, Immanuel, per rebre la trucada de Ràdio Montmeló. Gràcies a vosaltres. L'Ajuntament anima els Montmelonins i Montmelonines a sortir al carrer, gaudir de l'espectacle i deixar-se portar per l'esperit més esbojarrat i festiu de l'any.
L'Ajuntament de Montmeló va aprovar una moció amb motiu del 40 aniversari de l'entrada de Catalunya a l'actual Unió Europea, en què posa en valor la contribució del municipalisme català al projecte europeu i reaferma el compromís del consistori amb la Unió i els seus valors fonamentals, com la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, la solidaritat, la justícia i el respecte als drets humans.
El text reivindica el paper clau dels governs locals en la implementació de les polítiques europees, com a administracions més properes a la ciutadania i amb un coneixement directe de les necessitats del territori. La moció també expressa el suport a una governança europea basada en principi de subsidiaritat que garanteixi una participació adequada dels municipis en la definició i execució de les polítiques europees amb impacte local.
En aquesta línia s'insta a les institucions europees i als governs dels estats membres a reconèixer i tenir en compte el paper i les necessitats dels governs locals en el debat del futur marc financer plurianual 2028-2034, evitant la recentralització dels fons en mans dels estats i promovent una gestió eficaç, transparent i proper al territori.
Alhora, es reitera la importància que els municipis disposin de recursos i capacitats adequades per contribuir als objectius europeus en cohesió social, sostenibilitat, desenvolupament territorial, competitivitat i defensa dels valors democràtics, i es preveu traslladar els acords a diversos organismes europeus i catalans vinculats al projecte europeu.
La regidoria d'envelliment actiu de Montmeló organitza una sortida amb autocar per a les persones majors de 60 anys empadronades al municipi que vulguin assistir com a públic al concert Canta Gran 2026. Aquest concert compta amb la participació de corals de tot Catalunya formades per persones grans i forma part d'una iniciativa de la Diputació de Barcelona que promou la participació activa i la visibilitat de la gent gran a la societat.
El concert se celebrarà el dilluns 2 de març a 18.30 a 19.30 a l'Auditori de Barcelona. La sortida de l'autocar està prevista a les 17.15 des de la plaça Ernest Lluc, amb tornada aproximada a les 20.30. Les entrades tenen un cost de 5 euros i les persones interessades a participar de la sortida han de formalitzar l'inscripció i el pagament a la Consejeria del Casal abans del 15 de febrer.
Aquesta iniciativa ofereix una oportunitat única per gaudir d'un concert de qualitat i participar en un projecte que fomenta el rol actiu de la gent gran i la transmissió del seu valor a altres generacions.
Les ordenances fiscals de l'Ajuntament de Montmeló preveuen bonificacions a la taxa de residus urbans en funció del nivell de renda personal de les unitats familiars. La bonificació es calcula a partir de la renda personal de la unitat familiar, entesa com el conjunt de persones que conviuen en un mateix domicili.
Aquesta renda s'obté dividint els ingressos totals de la unitat familiar entre el nombre de membres i es compara amb el salari mínim interprofessional. En funció dels resultats, s'aplica un percentatge de bonificació que pot anar del 0% fins al 90% i que pot arribar excepcionalment al 100% en casos de vulnerabilitat social valorats pels serveis socials municipals.
Per sol·licitar la bonificació, cal emplenar el formulari corresponent i autoritzar l'Ajuntament a consultar les dades personals i fiscals necessàries. En cas de no autoritzar aquesta consulta, s'haurà d'aportar la documentació acreditativa dels ingressos de tots els membres de la unitat familiar.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui, divendres dia 6 fins diumenge 15 de febrer. Demà dissabte, 7 de febrer, Jornada Solidària contra el Càncer. Durant el matí a la plaça de la Quintana hi ha actuacions d'entitats, jocs i venda de productes a càrrec d'entitats del municipi. Organitza l'Associació contra el Càncer a Montmeló.
El mateix dissabte de 9 del matí a 4 a la tarda a les pistes de pàdel juguem tots contra el càncer. Vine a jugar per una bona causa. Els fons recaptats aniran destinats a la lluita contra aquesta malaltia. Organitza Club Pàdel Montmeló.
També demà dissabte, 7 de febrer, a les 10 del matí, al llarg de la Llosa, Fira de Segona Ma i Col·leccionisme. Ven el que ja no faci servir i dona-li una segona vida. Compra articles de Segona Ma i Col·leccionisme per reutilitzar de forma sostenible i econòmica.
Dimecres 11 de febrer a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Torreta, introducció a la maquetació. Nou taller monogràfic on t'ensenyarem la tècnica per començar a fer les teves maquetes. El preu és de 20 euros amb material inclòs. Inscripcions al Centre Cultural La Torreta al mail latorreta.com o al telèfon 935 721 033.
Dijous 12 de febrer a les 11 del matí al Centre de Formació G2M, curs de Google Drive. Dues sessions on aprendràs a aprofitar al màxim aquesta eina gratuïta. Serà el teu arxivador al Núvol. Es recomana tenir creat el compte de Gmail i recordar la contrassenya d'accés. Aquest curs continuarà el 19 de febrer. Col·laborar al Centre de Formació per a Persones Adultes de Montmeló.
També dijous, 12 de febrer, a les 5 de la tarda, el Casal de la Gent Gran. Inici del curs gratuït de competències digitals per a majors de 60 anys. El curs continuarà el dijous, 19 i 26 de febrer, i 5, 12, 19 i 26 de març. Col·labora Generalitat de Catalunya.
I el mateix dijous a les 7 de la tarda a la plaça de la Vila, inici de la festa de Carnaval. Un any més, el rei Carnestoltes i els seus ministres aterren amb un meló per capgirar-ho tot i portar els colors, la festa i l'alegria al municipi.
Divendres 13 de febrer a partir de les 3 de la tarda arriben les rues escolars de Carnestoltes als carrers de Momeló. L'escola de Sant Jordi sortirà a les 3 i 10 de la tarda i farà un recorregut pels carrers Pelai, Lluís Companys, Major, Plaça de la Vila, Timbaler del Bruc, Àngel Guimarà, Plaça Europa, Montserrat Roig, Francesc Macià i Pintor Fortuny.
A tres quarts de quatre serà el torn de l'escola Pau Casals que passarà pels carrers Prat de la Riba, Cervantes, Nou i Vilar de Bo, organitzant escoles Sant Jordi i Pau Casals. L'endemà dissabte, a partir de les sis de la tarda, rua de Carnestoltes i exhibició de disfresses, on participants, grups i comparses seran protagonistes d'una tarda de gresca. La rua sortirà de l'avinguda mil·lenària amb arribada al passeig a les Corts Catalanes.
I a la nit, a partir de dos quarts de dotze al pavelló municipal, ball de carnestoltes amb los fugados de Alcatraz i DJ Marvin, ball de desfreses amb música en directe i sessió de DJ, música i festa per tothom i tots els gustos. Recordem que és necessari adquirir l'entrada gratuïta prèviament al Centre Cultural La Torreta, en horari de dilluns a dijous de 9 del matí a 2 del migdia, i de 4 de la tarda a 8 del vespre, divendres de 9 del matí a 2 del migdia.
Entrega d'entrades fins al 13 de febrer o fins a exaurir-les. L'aforament és limitat. Diumenge 15 de febrer, 11 del matí, a dues del migdia, visita Lliure a Mons Observants. Vine a descobrir un dels jaciments més importants de la península ibèrica. Organitza Mons Observants.
També diumenge, 15 de febrer, a les 11 del matí, a la plaça de la Vila, ballada de gitanes de Carnestoltes. Trobada de ball de gitanes amb música en directe a càrrec de la Cachutxa, amb la participació de totes les colles de la grupa. Organitza la grupa.
I acabem l'agenda amb més festa de Carnaval, ja que diumenge a dos quarts de sis de la tarda la Polivalent acollirà el judici per dictaminar el futur del rei Carles Toltes i tot seguit el ball infantil de Disfresses amb la Xaxi Band, que farà ballar a tothom.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Momelo Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web momelo.cat o a l'agenda mensual.
Thought I found a way Thought I found a way up But you never go away So I guess I gotta stay now Oh, I hope someday I'll make it Oh, no, fail me
But I can't find one. It wouldn't feel alive outside. I can't find my fear. Isn't it lovely, all alone? Heart made a glass, my mind of stone. Turn me to pieces, skin a bone.
Welcome home Walking out of town Looking for a better place Something's on my mind Always in my space But I know sometimes
I can't find my fear Isn't it lovely?
Hola, hola.
Hola, welcome home.
Bon dia. Durant aquest mes de febrer, l'espai de l'entrevista del Montmelossona està centrat en parlar sobre el càncer des de diferents vessants. Aquesta malaltia no és només física, sinó que té un gran impacte emocional, psicològic i social, i per això és tan important comptar amb un acompanyament adequat durant tot el procés.
Per parlar-ne avui sobre aquest aspecte ens acompanya Clàudia Ticó, psicòloga de l'Associació contra el Càncer de Granollers, amb qui conversarem sobre com cuidar la salut emocional, la importància del suport psicològic i el paper clau de les famílies i les persones cuidadores. Bon dia, moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres. Hola, bon dia.
Per començar, Clàudia, per què és tan important abordar el càncer no només des del punt de vista mèdic, sinó també psicològic i emocional? Doncs perquè el càncer no afecta només el cos, sinó que és una experiència vital de l'impacte emocional que s'accege a la persona diagnosticada, també a les famílies i en totes les esferes.
Quan parlem de benestar integral amb persones amb càncer, a què ens referim exactament? Ens referim a cuidar la persona amb totes les seves dimensions, com la física, emocional i social, amb l'objectiu de viure el procés de la malaltia amb la màxima qualitat de vida possible.
Quines són les reaccions emocionals més habituals quan una persona rep un diagnòstic de càncer? M'imagino que una d'elles deu ser la por, no? Exacte, és molt freqüent sentir por, angoixa, tristesa, ràbia o fins i tot confusió. Això no m'estava passant a mi. Són reaccions normals davant d'una situació altament impactant.
I aquest impacte emocional pot anar canviant al llarg del procés? Sí, molt. Resumint diferents etapes, hi ha l'etapa d'abans del diagnòstic, quan s'inicien les proves, hi ha alguna sospita i comencem a buscar, en el diagnòstic, el tractament i després tot el que ve després del tractament. Cada una presenta diferents reptes emocionals.
Com pot afectar l'estat emocional d'un pacient en l'evolució del tractament o en la seva qualitat de vida? L'estat emocional sol influir en com la persona fa front als tractaments que rep, en l'adherència mèdica, en la percepció inclús del dolor que rep i del cansament. Cuidar de la salut emocional millora clarament la qualitat de vida dels pacients.
no existeix una única manera de conviure amb la malaltia. Dependrà molt de com la persona l'afronta i de factors diversos, oi? Exacte. Cada persona afronta el càncer a la seva manera, segons la seva personalitat, la seva història, el suport social que pugui tindre i el moment vital en què es troba. No hi ha una forma correcta de viure-ho.
Parlem del paper de la família i els cuidadors. Com els afecta a nivell emocional i psicològic? La malaltia clarament altera el sistema familiar. També tenen el seu procés, el seu patiment, solen viure també amb por, cansament emocional i molta incertesa. El que passa aquí és que sovint intenten ser molt forts i això pot generar un desgast emocional important.
És habitual que els familiars s'oblidin del seu propi benestar. Quines conseqüències pot tenir això? Sí, molt habitual. Quan no es cuiden poden acabar esgotats amb molta ansietat, amb sentiments de culpa, cosa que dificulta també l'acompanyament en el pacient oncològic.
Per tant, com poden les famílies acompanyar millor una persona amb càncer sense deixar-se de cuidar-se elles mateixes? És molt important en aquesta situació demanar ajuda en el cas de necessitar-ho, compartir les emocions amb aquells que ens envolten i que puguin estar a prop, respectar també els propis límits i entendre que cuidar-se no és egoisme, sinó una necessitat. Si un no es cuida, no pot cuidar.
Quins mites o idees errònies sobre el càncer i la salut emocional creu que encara cal trencar? Doncs cal trencar mites com la idea de cal ser fort sempre, que expressar el dolor emocional és una forma de rendir-se o que demana ajudes psicològiques d'un signe d'habilitat.
Aquestes creences encara estan molt arrelades i poden portar les persones a reprimir unes emocions necessàries per poder afrontar la malaltia i adaptar-se a ella. Reconeixer la vulnerabilitat i parlar del que fa mal no debilita, sinó forma part d'un procés d'adaptació saludable. Com es pot treballar l'esperança i la resiliència fins i tot en moments difícils del procés?
Ajudant la persona a centrar-se en el present, en aquelles petites coses que sí que pot controlar, donant espai a totes les emocions. L'esperança no sempre és curar-se, a vegades és intentar viure millor. Quan és recomanable que un pacient o familiar busqui ajuda psicològica?
L'objectiu és que quan el patiment emocional interfereixi en el dia a dia, quan la persona es sent desbordada o simplement quan necessita un espai de seguretat per parlar, no cal esperar a estar en un extrem de no poder més. I concretament, quin tipus de suport psicològic ofereix l'Associació contra el Càncer de Granollers a la qual pertany? Oferim atenció psicològica especialitzada tant a nivell individual com a nivell grupal per pacients i cuidadors.
adaptada a cada moment del procés oncològic i d'una forma totalment gratuïta. Finalment, quin missatge li agradaria transmetre a les persones que en aquest moment estan passant per un procés oncològic i a les seves famílies? El missatge més important és que no esteu sols, que demanar ajuda és un acte de valentia i cuidar la salut emocional és tan important com cuidar la salut física.
que hi ha recursos i professionals preparats per acompanyar-vos. I que recordar que al Vallès Oriental ens podeu trobar al Passeig de la Muntanya 68, a Granollers, o trucar al 93 119 00 74. I també, per altra banda, tenir en compte el telèfon d'InfoCàncer, que és el nostre servei d'atenció telefònica a nivell nacional, que és el 900 100 036.
Avui hem pogut entendre millor que tenir curada el benestar emocional i psicològic, que és una part essencial del procés oncològic, tant per a les persones que conviuen amb la malaltia com per a les seves famílies. Volem agrair molt sincerament a Clàudia Ticó que hagi compartit el seu coneixement, la seva experiència i aquest missatge d'acompanyament i esperança, així com la gran tasca que fa l'Associació contra el Càncer de Granollers. Moltes gràcies a vosaltres per comptar.
A totes les persones que ens escolten recordar-los que demanar ajuda també és una forma de cuidar-se i que no cal passar per aquests processos en solitud. Gràcies per escoltar-nos i fins al proper programa. Com has fet per saber-ne
Ningú no hi t'hauràs de morir.
Esperar que arbre't sortirà, que esperem quan això s'acabi. Esperem que hi hagi demà, qui em dirà cap a on posar-me. Una oi t'hauràs de mullar, quan sabré que estic on em toqui, sabrà si ets feliç allà.
Molt bon dia a tothom i especialment a la gent que li agrada caminar, que li agrada anar en bici, que li agrada la natura i que li agrada, sobretot, compartir instants, moments, dies, hores, envoltats de natura, envoltats d'espai verds. I, sobretot, molt bon dia al nostre guia de capçalera, que és l'Enric Líbana. Bon dia, Pablo.
Comencem un nou capítol de Salut i Muntanya i avui ho fem amb una sortida amb bicicleta, ja que el mes passat vam anar a caminar, avui ho fem amb bici. Una sortida que parlàvem aquí a Microtancat, que potser no és una sortida per fer en aquests moments de tan fred, perquè hi ha el risc de trobar-te camins tallats, amb gel, amb neu...
Però que sí que és una sortida molt adient per fer en primavera i a partir del mes potser ja inclús de març, ja per suposat a l'abril, també és un bon temps per fer aquesta sortida. És una sortida circular, com sempre fem, situada entre Set Casas i Camprodona, o sigui que parlem pràcticament ja quasi de Pirineu, perquè comencem a mil metres d'alçada, o sigui que...
No us espanteu. I és una sortida de 53 quilòmetres. I arribem a 2.056 metres d'altura.
Sí, realment ja sabeu que tots aquests tracks els teniu aquí a Ràdio Montmeló al link del programa el track concret del mateix Enric de Wikiloc i veureu tant el perfil com el track per fer i per seguir
I també les fotografies que en el seu moment, quan ell va penjar, va publicar aquest track, i les fotografies ja ho diuen una mica, tot això que estem parlant, que és una sortida d'alçada, perquè ja pràcticament comença sense àrbres, pràcticament. O sigui que estem a una alçada considerable...
però jo crec que val molt la pena perquè el lloc arribem fins a Ribes pràcticament és bonic, és molt bonic el lloc
Molt bé, doncs explica'ns una mica el que sempre fem, fer les quatre indicacions per qui recomanes aquesta sortida, com s'ha de fer, quan es triga... Bé, d'entrada diré que aquesta sortida jo la tinc catalogada de difícil.
Però no difícil perquè tingui penya assegat, sinó difícil perquè és un desnivell de 1.660 metres perquè arribem a 2.056 metres d'altura i, aunque siguin pistes, no deixa de ser una altura i no deixa de ser Pirineu. Per això dic que és difícil. Les cames han de funcionar.
comencen via Vilayonga d'Ater, Vilayonga d'Ater està en la carretera que va de Montmeló a Ripoll i a Vallteri a Set Cases, que passa per Camp Rodon. Quan ja estàs a Camp Rodon i te'n vas a Set Cases o a Vallter, doncs passes pel mig del poble de Vilayonga d'Ater. Són 112 quilòmetres les de Montmeló, per tant, a pocs tants quilòmetres, vull dir que en una hora i mitja arribes perfectament allà, no?
Té la particularitat que passes pel poble de Perdines i allí hi ha un bar que tenen bocates guapos, que està molt bé. Pot ser, no tens ganes quan arribes allí, però ja t'has portat al picnic, però sí, per exemple, quan arribes a Tregorà, doncs perfectament...
dinant als dos restaurants que són molt bons, els restaurants, perquè després els pocs quilòmetres que te queden fins a Vilallonga de Ter són de baixada, per tant. Has dit el poble de Tregorà? Tregorà de dalt. Tregorà de dalt.
Aleshores, on comença? Comença en el poble de Vilallonga de Ter. Normalment jo el cotxe l'aparco en un carrer, que al final del carrer està la piscina de la piscina del poble. Sempre trobo jo per aparcar-hi allà i allà comença la sortida. Faig uns primers quilòmetres per la carretera normal, de la carretera asfaltada, que va a Setcases i a Vallter, però són pors quilòmetres, pel cap de...
A 3 o 4 quilòmetres veiem que hi ha la Cruïlla, que cap a l'esquerra arriba el poble de Tregorà de baix i a dalt que està Tregorà de dalt. De fet, són. És el mateix poble, el que passa que hi ha unes cases a baix i unes cases a dalt. Per això es denomina de baix i de dalt. No són els de l'anunci de detergente, però... Fins a arribar-hi a Tregorà, la carretera continua sent asfaltada.
I aquí ja, com acabes de deixar el cotxe, que acabes de pujar en la bicicleta, que són 3 quilòmetres quan arribes a la Cruïlla, i de com a minuto comences a pujar, dius, hòstia, no és que no m'ha donat temps ni per escalfar. O sigui que tota aquesta pujada és de carretera. No, no, fins a Tregorà. Fins a Tregorà s'ha faltat. S'ha faltat. És el poble, no?
i ja està, si hem de sumar són 3 quilòmetres més 3 més que ara o pot salir 4 quilòmetres els primers 7 quilòmetres són asfaltats i d'aquests 7 quilòmetres 3 i mig o 4 són de pujada fins a Ribera i Tregorà i és d'orilla és una pujada l'asfalt està molt bé te procura lliscar molt bé la bicicleta però és una pujada més o menys els dos primers quilòmetres dos i alguna cosa
Fins pujar i després ja comences la baixada. Sí. És que, de fet, fins arribar-hi al punt màxim, que són 2.156 metres d'altura, tot és pujada, eh? Sí, sí, sí. T'acostarà més o menys, però tot és pujada, eh? No, no, al començament és per recordar, sí. La tinc a taigua de difícil, no pas per la dificultat tècnica, que no en té, sinó pel quilometratge, que són 53 quilòmetres, els nivells d'acumula són 1.660,
He arribat a 2.056 metres d'altura i des de Vilallonga de Ter, que són 1.046 metres d'altura, fins a arribar a la cota 2.056, és una tirada de 15 quilòmetres del que 7 quilòmetres són per carretera.
Bé, aleshores, un cop estem ja a Tregorà de Dalt, si ens identifiquem, mirem ja el camí, la pista forestal, és una pista forestal que si la continues, hi ha diverses cruïlles, arribaries a Ribes de Frecer, amb aquesta pista forestal, que no és el cas nostre, no arribarem a Ribes de Frecer, però seria una pista forestal que arriba a Ribes de Frecer. Bé, sortir del poble de Tregorà de Dalt,
I anem per una pista molt ample, molt ample, passem al costat d'un càmping, que és el càmping de la Conca del Ter, comencem pujant, pujant, pujant, hi ha les siga-sagues, siga-sagues, i aleshores passem per una font, que és la font de Sant Julià, que aquesta font sí que reja aigua, sí que reja aigua,
Continuem pujant, pujant, pujant, tot xinoxano. Aquí ja no hi ha boscos. Aquí tot el que veiem és prat d'alta muntanya. Aquí hi ha roques, herba baixa i ja està tot. I si fa sol, tu en passes tot el sol sencer. Arribem a un lloc que és el Mirador de la Fusta,
I seguim, seguim, seguim, i de cop i volta, en una de les pujades d'aquesta, arribarem a un lloc que és el Collet de la Graia. I és un pàrquing. Ah, sí, aquí està indicat com a pàrquing. Exacte, sí. Estem parlant que estem en el parc natural del Ter, eh? Vull dir, tota aquesta zona és un paratge natural. Que, a més, està protegit i que, a més, és fàcil veure els rurals amunt i avall, eh?
És una zona... No, no, dura, dura. I com jo sé que a tu t'agrada molt el gravel, t'hi diré que aquest dia em vaig trobar amb sis ciclistes gravels en tot el recorregut. Per tant, vol dir que sí o sí es pot fer. No, no. A veure, el que tenen els gravels, per qui no sigui habitual al món de la bicicleta, és una modalitat que s'ha posat ara molt de moda,
que és com retornar a la bicicleta de muntanya antiga sense suspensió. És a dir, és gairebé anar amb una bicicleta de ciclocross o amb una bicicleta de carretera de tota la vida, però amb rodes de muntanya. La curiositat dels que ens agrada el gravel és que ens fiquem per tot arreu, però que de vegades et trobes en llocs
que dius que això no és per gravar el que passa que ja que estàs allà ho has d'acabar de fer però sí que és cert que jo crec que les zones sobretot del Pirineu i Prepirineu
Jo no sé si les faria en gravel, per una simple qüestió, i és que hi ha pujades molt llargues, encara que la pista sigui ample i que no tingui molta dificultat, aquestes pujades tan llarges són baixades molt llargues i acaben sent baixades tècniques que et canses molt
sobretot de braços, perquè has d'anar frenant i has d'anar fent tècnica de braços. Això amb una bona suspensió no pateixes ni la meitat. Sí, clar. Llavors, depèn de quines baixades, baixar-les en gravel, en muntanya i més en Pirineu,
Té la seva dificultat. Sí, sí. Sempre és més aconsellable portar una bici de muntanya. És que depèn. Jo aquest dia em vaig trobar sis gràves. Cadascú va una banda diferent. O sigui, no anaven junts, eh? Sí, sí, sí. En tot el recórrer... Oi, aquestes coses... Quan arriba a partir hem trobat també molts ciclistes de carretera, però perquè venien per la carretera. Ja...
Bé, és com és. Fent un incís d'aquesta ruta, tinc que dir-te que ara, en el mes de juny, vam acabar de fer, amb uns companys d'aquí de Montmeló, precisament, vam acabar de fer la ruta de Montmeló-Esteridania, que la vam fer en quatre etapes. Es pot fer en gravi? Jo diria que sí. Ara, tinc que dir-te que quan estàvem al Coll d'Erol a sobre de les pistes d'Espot, baixant,
vam començar a sentir olor de cremat i els discos dels frens de les bicis de muntanya s'estaven cremant. Bici de muntanya. Bici de muntanya. Per això dic que... Però bueno, oi... No, no, per això dic...
És que clar, això seria una discussió que no l'acabaríem. Mentre que la pista sigui ampla, tu pots anar amb gravel. Però hi ha itineraris que no estan fets per gravel perquè precisament són només de muntanya. I quan ens trobem amb Pirineu i Prepirineu, allò és pura muntanya. Llavors jo el que aconsello és que vagis amb bicicleta de muntanya. Però bueno...
Què més tenim per aquí? Arribem aquí al pàrquing aquest, que he comentat el pàrquing del Collet de la Graia. Per què és tan famós aquest pàrquing? Hem dit que estem en un paretge natural, que són les capçaleres del ferxell del ter. Per tant, és un paretge natural i, aunque sigui natural, té que tenir molt de compte, però la mateixa compta hem de tenir aquí a qualsevol llot de muntanya o zones agrícoles.
Bé, per què és famós aquest Collis de la Graia? Perquè aquí comença la pujada del Balandrau. Tota la gent quan tu s'ha sentit, anem al Balandrau i tal, gairebé tots comencen des d'aquí. El Balandrau no es té que pujar des d'aquí. Es pot pujar des de Valltec, Coll de la Marrana, pel Cim de les Borregues, es pot pujar des de Núria, però aquest és el més tradicional. Aquesta seria la més tradicional. La que puges amb els gossos i amb els nens i amb tot això, no? Vull dir, en aquesta banda...
I tu estàs en el pàrquing, que no és un pàrquing, és un forat que hi ha a la carretera, no?, perquè... Sí, és un espai on es pot aparcar. Exacte, i a la dreta comença ja el... Encara és una pista fins a arribar-hi a la colla de Fontlletera, que Fontlletera també és un cim que hi ha... I quan arribes a la Fontlletera...
ja se converteix en camí. Allí s'acaba la pista i ja es camí. Entonces, passes també la collada del castell dels moros, que ni és castell ni hi ha moros, però no diuen així. És curiós, són aquelles coses curioses que n'hi ha. Per què dir que això és complicat de fer-lo a l'hivern?
Primer perquè és una zona que segur que si neva no la neteixen, perquè és una pista forestal. I si tens que anar a Ribes de Fresen no aniràs per aquí, aniràs per la carretera. I ramats ja no n'hi ha. Per tant, no netejar una pista si no hi ha ramats. Per tant, si neva, allí t'hi trobaràs. Per què és complicat? Perquè entre la font de la Font Lletera, el torrent de la Font Lletera, i el refugi de Tregorà,
que li diuen refugi de Tregorà, però que de fet no és un refugi, és una cabana ben parida, ben feta, tot, però que no és el típic refugi de muntanya que trobaràs algú allà. No, no, és un refugi que és una cabana de pastor que està oberta, que està a la pista forestal, i és molt gran i tal. En aquesta àrea tan petita que va des del refugi de Tregorà fins al torrent de la Fontlletera, que una mica més cap a l'esquerra estaria al centre del Val d'Entrau,
Ahir va ser on, fa 25 anys, va haver-hi la famosa tragèdia del Balandrau, en un torn, el dia 30 de desembre de fa 25 anys. Tot plegat, en aquell indret, van morir 10 persones i eren alpinistes. Era gent que anaven ben equipats, que anaven amb els sistemes d'anti-allauts, que estaven fent esquí de muntanya...
que sabien perfectament estar al refugi de coma de vaca, o sigui, sabien perfectament. Imagina't el torb que hi havia tan important en aquest petit indret que la pista forestal la tens aquí i ells van morir 50 metres més amunt.
Per tant, això te demostra primer que el lloc és complicat i després que la muntanya és la que és. I se li ha de tenir sempre el respecte que se li ha de tenir. Molt de respecte. I si la Métio t'està dient que hi ha un 30 o un 40% de mal temps, no hi vagis. És que no val la pena. Perquè al final, al final, te jugues la vida tu i te jugues la vida de la gent que va a buscar-te.
al final, no? Vull dir, i la muntanya està allà, vull dir, la muntanya la podràs fer demà i demà passat, vull dir, ja no es mou, no? I per això dic que aquesta ruta no és pel perill que tinguis que te passi alguna cosa, sinó que és que si neva, és que no anirà ningú a netejar la pista aquesta, vull dir, i és un tram, és un tram, pot ser 10, 11, 12 quilòmetres, no més, però... Però és un tram... Però és un tram difícil i que se li ha de tenir respecte. Sí, sí.
Bé, aleshores, un cop passat aquí el refugi de Tregorà, continuem amb una pista ample. Jo aquesta pista l'he fet diverses vegades amb bicicleta i quan tenia tot terreny també l'havia fet amb el tot terreny que tenia. I avui en dia amb els cotxes tipus sub es pot fer aquestes pistes sense cap problema.
I bueno, doncs vas gaudint del paisatge i... Aquí ja vas baixant. Sí, sí, vas... Bueno, vas baixant...
No ben bé, vull dir, aviam, és que hi ha pujades i baixades, vull dir, és que al final no tot és, sí, però la part més alta dels 2.056 metres d'altura no te'l trobes, te'l trobes quasi en aquest refugi.
Sí, una mica abans, sí. Sí, una mica abans, no? Sí, segons indica el tract. Seria la part més alta, no? Però, bueno, com és una pista forestal, doncs, bueno, us vas tirant. El problema és que d'aquestes pistes forestals és que hi ha molt de pedra i molta de l'energia que apliques a la bicicleta la guanyes en l'equilibri, no en traccionar, sinó en l'equilibri. Però, bueno, xinotxa no es pot fer, no?
I bueno, i vas baixant, vas baixant, vas baixant, i amb drets, les panoràmiques realment són fantàstiques, tens sensació que estàs en alta muntanya, perquè realment ho estàs en alta muntanya, i hi ha diversos llocs on es poden fer fotos, passes per un mirador que està indicat, que és el mirador de Ribes Altes, això seria en el mirador aquest de Ribes Altes,
està també la pista forestal i no sé, jo te diria que està com...
A veure si sóc capaç d'arribar-te al quilòmetre 34. El quilòmetre 34 aproximadament. Més enllà de la meitat del recorregut. Sí, sí, està allà pràcticament arribant a Pardines. Exactament. Aleshores, ja arribes a Pardines i aquí, escolta, et descanses una mica. Ara, des de Pardines fins avall, hi ha un tram que és la...
com es diu, la collada verda, que li diuen, que és bastant... s'enfila bastant. L'última vegada que vaig estar passant per allà l'estaven arreglant al principi. Arreglant vull dir que l'estaven traient arrels, branques que hi ha a dins de la...
del camí, arrenjant una mica algun forat que hi havia, més o menys. De fet, hi havia un rètol que t'he deia porvit passar, obres, i jo vaig dir, bueno, sí, ja sé el que esteu fent, passo i ja està. Sí, sí, però sí que és cert que encara que no està a l'alçada del punt més alt que hi han passat,
Però sí que és cert que és una pujada de Pardines considerable. Sí, sí. Aquella collada verda...
que jo diria, pels mapes que he pogut consultar en el seu moment crec que és l'antic camí RAL que havia des de Ribes de Freser a Caperdon i durant l'aproximada 4 quilòmetres aquesta pista puja i puja i puja i són fortes rampes i moltes pedres que dificultaven la tradició, si més no quan jo vaig estar aquesta última vegada i al final jo que porto una bicicleta elèctrica
Doncs al final vaig dir, no, tio, baixa de la bicicleta i vaig estar un quilòmetre aproximadament la bicicleta al costat. Perquè no tracionava. Per arribar a la collada verda. Sí, però perquè no tracionava. La bicicleta regiscava, regiscava, regiscava. Sí, sí, ja es veu en el perfil que té una part vertical última força pronunciada, sí, sí. Clar, i aleshores vaig dir, bueno, doncs, baixa de la bicicleta, vull dir, no és una pena que estiguis aquí perquè al final te caures i te faràs mal. I ja està, no?
Però bé, és l'única dificultat. Igual passes ara i està arranjada, perquè t'he dit que aquesta vegada hi havia el rector que l'estaven arranjant, no? Pràcticament és la darrera dificultat, diguéssim, de la ruta, i després ja comença la baixada. Tot, baixada, aquesta... Fins arribaria a l'església de Sant Esteve, que això ja seria a prop del poble d'Avella, em sembla que és. No, Cullada Verda seria el quilòmetre 44. Sí, el quilòmetre 44.
Jo per aquí tinc també una església que es diu Santa Llúcia, que està justament a Vella. Sí, el poble de Vella. El poble és un poble amb el petit quatre cases. I està en una roca. Hi ha una roca i està el poble de Vella. Després ja està tot baixada, la collada verda, fins a arribar a la font de Cortades, que ja són al quilòmetre 47. I després ja, quan estàs en el poble de la Vella, ja fins a arribar al cotxe,
Si estem parlant de 41 quilòmetres... Ah, no, espera, la colla de veritat és 44, i això són 53. Doncs sí, el que els últims 7 quilòmetres és de carretera asfaltada. Però tot és baixada i no hi ha cap dificultat. Aquesta és una sortida de les que la gent que s'agrada l'avís de la muntanya i que som muntanyens, estàs guapa.
Sí, sí, a més a més estic veient, clar, és que tots els voltants, totes les panoràmiques que tens, facis la pujada que facis o facis el track que facis, les panoràmiques són increïbles. Són espectaculars. I suposo que anant inclús a la primavera,
et trobes sempre al paisatge nevat de Pirineus i més aquest any que hem tingut un hivern tan guapo és un espectacle realment és un espectacle penseu, mira, aquesta ruta que la vaig fer si me'n recordo quan la vaig fer, estava aquí el 6 d'agost de l'any passat va ser l'última vegada que vaig fer aquesta ruta
Doncs en la descripció ja dic, el 6 d'agost, eh? Jo vaig començar la bicicleta amb 17 graus.
Vaig acabar amb 35 o 36, però 17 graus, el dia 16. Quan aquí a Momoló no podíem dormir de la calor que feia, allà hi ha una massa màniga llarga i amb guants, quasi. És alta muntanya. Ara, què passa? Que van passant les hores del dia, clar, estàs a 2.000 metres d'altura, però el sol escalfa. Si a 0 metres el sol escalfa, m'ha anat a 2.000, no?
Però bé, que hi ha que anar molt en compte, eh? Vull dir que hi ha que anar molt en compte en aquests indrets, no? Molt bé, Enric, doncs no sé si vols afegir alguna coseta més a aquesta passejada, per dir-ho d'alguna manera, a aquesta ruta que hem fet. No, que aquesta ruta, si m'atineu, tindríeu la sort de beure i sars i marmotes, que en aquesta època les marmotes s'estan alimentant per passar el proper iver. I els i sars, que també són d'aquella zona...
Sí, perquè passen d'una capçalera a l'altra per menjar el julibert d'Issar, que li duen a Esi, per beure. I van passar en tots els colls, estan ple d'Issars. Però a partir de les deu i mitja, onze del matí, ja no veus Issars, perquè en aquesta època de l'any hi ha molts muntanyencs i senderistes que van a fer el balandrau. Per tant, hi ha molta gent, molts cotxes...
I els Cissars ja no s'hi deixen veure. Vull dir, si vols... Sembla les zones més verdes. Sí. És possible que també, potser, trobis cavalls de muntanya? Sí, clar. Sí, sí, sí. Mira, quan jo vaig fer el balandrau caminant...
A final del mes de l'any passat, al final del mes d'agost, i la vaig fer amb una colla, amb una colla de gent. I quan estàvem a Vilanova del Ter, vam veure un ramat de cavalls, que anàvem per la cartera. Quan nosaltres tornavem del Balandrau, que vam fer també el Finestrelles i tot això, quan tornaven...
vam veure un bon senyor que un va dir, ostres, aquest senyor és el que hem vist aquest matí, serà un altre, no, no, no, i va anar a preguntar-li, escolti, vostè aquest matí venia aquest ramat des de Vilanova, diu, sí, sí, sí, el tio ja sortia amb els cabells de Vilanova i els portava a la muntanya,
Per deixar-los i són cavalls de menjar. Per pasturar, per allà. I són cavalls de menjar, no per córrer en un circuit. Sí, sí. A més, a més, hi ha molts d'aquests ramats de cavalls que estan acostumats a les persones i s'apropen per que els donguis menjar. Sí, sí. Són molt llestos. Sí, perquè veuen a les persones, identifiquen la sal que els fa falta
Ah, correcte. Amb el senyor que va ja portar-hi la sal, no? I quan veu en persona, sempre van així. A les vaces hi ha que tira molt en compte, molt de cuidados, sobretot si hi ha cabells petits, no? Però amb els cavalls no, i se deixa anar a manyagar i són... És molt curiós. Sí, sí.
Doncs vinga, tenim una ruta més feta i res, t'esperem el mes vinent per fer una altra ruta i sobretot, com sempre diem, salut i muntanya. Salut i muntanya i alerta a la muntanya sempre. We go down to the river And into the river we die Oh, down to the river
Bona nit.
Fins demà!
She don't care But I remember a sliding in my brother's car Her body tan and wet down at the reservoir At night on them banks I'd lie awake And pull her close just to feel each breath she'd take Now those memories come back to haunt me They haunt me like a curse
Is a dream alive that don't come true? Or is it something worse that sends me down to the wind? Oh, I know the river is dry That sends me down to the river tonight
Fins demà!
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. El programa Estereogràfics, que s'hauria de demetre dilluns 9 a les 19 hores, finalment s'ajornarà el dilluns 16 de febrer. Dimecres 11 a les 20 hores, la Míriam Garcia ens porta una nova meditació per connectar amb nosaltres mateixos. A Medita i Connecta.
Divendres 13 podreu sentir una nova edició del Montmeló Sona, el programa que esteu sentint ara mateix. Finalment, diumenge 15, tornarà a la ràdio el programa de la Biblioteca La Grua de Montmeló, 15 Són 15, amb la participació de la Bego, l'Anna i la Fina.
I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomo arroba montmelo.cat o a través del telefon i whatsapp 637 150 602. Molt bon cap de setmana a tothom. Per més notícies, torneu amb nosaltres la setmana vinent, perquè Montmelo tornarà a sonar divendres 13 de febrer de 2026 a les 12 hores.
Jo porto una farsa i un maledir, encara ets intento de ser el teu camí. Fes un esforç, demana socors, no toquis els ors, soprovo del tros, es cal para boira i em porto el teu port. Estalvaràs els meus records, no és la guerra, la nostra història no és cap jo.
Va bé per la ment, i full de tontatge si et posa calent. No et fa vergonya ofegar tanta gent. Por si polígons ets un unicorn. Ah, per cremar-te'l al front. Deixa el favor aquest poble i es fuma en cabró.
defensa la terra collons Montmeló sona el maggin informatiu de Ràdio Montmeló
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter.
Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.