Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Montmeló sona. El magazín informatiu de Radio Montmeló.
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 13 de febrer de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 198. Avui mateix, divendres 13 i Dia Mundial de la Ràdio, també arriba Montmeló al rei Carnestoltes. A les 7 de la tarda arribarà a la sala polivalent juntament amb els seus ministres per posar cap per ball al nostre municipi.
Així que ja sabeu, aquest cap de setmana seran dies de Feste Dios Bausche. Poseu-vos les vostres millors disfresses i gauriu del Carnaval 2026.
Montmeló sona és el magasin informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Lola Robles al blog de l'entrevista i l'Oriol Contreras a la secció L'Omic a la Ràdio. A l'elocució del programa tenim la Mercè Bolard i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on precisament celebrarem el Carnaval. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit, la Lola Robles continua amb el cicle d'entrevistes sobre la lluita contra el càncer. Avui conversa amb l'Antonio Agudo, oncòleg i epidemiòleg de l'Institut Català d'Oncologia sobre l'impacte de l'exercici físic en aquesta malaltia.
A continuació, l'Oriol Contreras ens porta a una nova secció de L'OMIC a la ràdio, on parlarem de noves maneres de comprar i vendre per internet. I com ja sabeu, tot això i alguna cosa més és el que trobarem al Montmoló Sona d'avui, 13 de febrer de 2026.
Montmeló Sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé. Montmeló Sona
Benvingudes i benvinguts de nou a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar perquè a tothom li agrada celebrar i agafant la lletra d'oques grasses al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem. Avui parlem de la festa de Carnaval però no farem una desserció històrica o una oda a les virtuts del Carnaval. Avui volem parlar del Carnaval i de tot el que comporta que és molt moltíssim.
D'entrada direm que el Carnaval és aquella època de l'any en què tothom té una opinió molt forta, massa forta diria, perquè hi ha gent que el viu amb una passió, una passió com si fos l'últim Carnaval de la història. Gent que es prepara mesos abans més que per la declaració de la renda.
I després hi ha els altres, els de jo disfressar-me ni boja. Els que cada any diuen no penso participar, però finalment surten a la rua amb un nas de pallasso, unes ulleres vintage i un barret magicà. Perquè sempre hi ha barrets magicants a les rues, encara que posi record de Barcelona. També està el carnaval dels pares i mares. Ai, els pares, els autèntics herois del carnaval. Sobretot quan reben el comunicat de l'escola dient que enguany toca disfressa temàtica.
I a sobre toca fer la mà, perquè enguany es disfressaran d'ametlla torrada, o de peixet tropical, o encara pitjor, de flam o de cable USB, o de molècula. I ja veus els pares a Google a les 11 de la nit com fer disfressa de molècula amb cartró i cinta de carrocero.
El millor de tot és que finalment ho aconsegueixen. Bé, uns més que d'altres, tot sigui dit, però sincerament els hauríem de donar un premi a totes aquestes famílies. El cas dels infants és totalment diferent. Els petits sí que ho viuen intensament. Ells són els reis del carnaval. Els únics que poden anar disfressats de vampir, pirata i spiderman, tot alhora. I és absolutament correcte. A tothom li fa gràcia.
I després arriba el carnaval dels joves, dels adolescents, els reis de la indecisió, els que passen tres setmanes dient, no ho sé, potser sí, potser no, ja veurem, no sé si vindré.
I el dia abans encara estan enviant missatges al grup. Ei, bro, ens disfressem? No ens disfressem? Ho fem en grup? Cadascú a la seva? I sempre n'hi ha un que diu, jo només vinc si anem tots igual. La resposta és, obvio, bro. Total, que al final acaben anant tots i totes, però cadascun disfressats diferents i amb aquella desgana com si no volguessin. Al cap i a la fi, el jove sempre va disfressat. El més important és l'actitud d'això més igual, eh? Si els hi preguntes sempre diuen, és una disfressa minimalista, encara que en realitat és un pijama amb orelles d'abatar.
A Montmeló en guany sembla que els joves han tingut problemilles amb l'adquisició de les entrades per la festa del dissabte. Quan van sortir a la venda es van esgotar en qüestió de minuts. Per això diuen que a Montmeló ha arribat la síndrome d'Ocasgrasses. Canviem de tema, perquè no ens volem oblidar de les disfresses de les comparses, que això ja és nivell olímpic. Grups que fa setmanes que es reuneixen, assajant una coreografia impossible que dura 30 segons, però que costa més que aprendre una coreografia de Beyoncé.
I sempre hi ha aquell del grup que no sap el pas, però ho fa amb tantes ganes que al final li queda bé i tothom diu és el millor de la comparsa. Aquesta figura normalment coincideix amb el perfil d'home, boomer i estructura òsia tipus Chiquito de la Cazada.
Després hi ha el personatge de les disfresses cutres, que és un gènere a part. Normalment es fa la disfressa a última hora, agafa una bossa d'escombraries i improvisa. I fins que no se l'emprova no sap ben bé de què va disfressat o disfressada. També hi ha el carnaval del místic. Va, jo vaig de núvol. I és una cartolina blanca, mal tallada, penjada amb dos fils i quan li pregunten de què va sempre es respon fes volar la imaginació, com si no tingués jo res més a fer.
Hi ha la variant del filosòfic. Ai, sí, aquest m'encanta. Aquell que diu, jo vaig de crisi existencial i va vestit normal. I aquesta és la gràcia, encara que sigui difícil de trobar-la. Ah, no ens oblidem del carnaval tèrmic. És el motivat o motivada que s'oblida que és febrer i decideix anar de hawaiana, de sirena o de Rambo sense mànigues. I al final de la rua el veus de color blau però somrient.
I després hi ha el que es prenen al Carnaval com una competició. Aquest any guanyo jo i apareixen amb un vestit que té més logística que un concert de Coldplay. Ulls que s'encenen, motor, fum... I quan els preguntes quan han tornat de fer-ho, res, quatre retocs.
Sí, quatre retocs i tres mesos de feina, però hi ha una cosa que tothom comparteix. Quan passa la rua i sona la música, tothom, però tothom, acaba ballant una mica. Encara que no ho admeti, encara que digui, jo Carnaval, buf. Quan sona una batucada, el peu es mou sol, és inevitable. Això és perquè el Carnaval té aquesta cosa màgica que per un dia podem ser lliures, ser absurds, ser creatius. Podem ser qui vulguem, un heroi, un animal, una fruita exòtica, una molècula, si cal.
I sobretot el carnaval és per riure, molt que ja ens convé. Així que visca el carnaval, millor dit, els diferents carnavals, el de comparsa, el cúter, el filosòfic, el dels infants, el dels joves, el dels pares desesperats, el dels que ballen sense voler i fins i tot el dels que diuen que no els agrada, que al final també s'ho passen bé.
Fins aquí el nostre viatge per aquest món meravellós que és el Carnaval, on tot és possible i res és seriós, on tothom, d'alguna manera o altra, hi acaba participant. Celebreu, rieu i sortiu a la rua que un any passa de pressa, i el Carnaval encara més. Feliç Carnaval, Montmeló!
Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu,
El sol brillar, anem a ballar, tots som colors, movem el cos. Carnaval, carnaval, carnestor de sideral, la batucada ens fa vibrar. Carnaval, carnaval, deixa els planys a banda, aquest dia és per celebrar.
Aixó a escala.
Com cada divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 13 de febrer de 2026.
El risc extrem d'avantades a Catalunya va limitar la mobilitat i va suspendre l'activitat educativa i assistencial. Montmeló impulsa el pla de transició energètica amb 57 actuacions per reduir emissions. L'alcalde participa al viatge d'estudis organitzat per l'Associació Catalana de Municipis a Itàlia. Mort Càndido Manxa, regidor de Montmeló durant els anys 1979-1983. L'Ajuntament commemora el 8M amb un dinar de dones per fomentar la xarxa i la complicitat femenina al municipi.
Diumenge 22 de febrer, primera marxa nòrdica d'aquest any. El Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament va oferir uns tallers de pintura rupestre i ceràmica prehistòrica als centres educatius.
La forta ventada d'ahir dijous 12 de febrer va afectar fortament la vida quotidiana. La Generalitat va suspendre tota l'activitat educativa, universitària i esportiva, com també la sanitària, que no fos urgent, i va demanar d'evitar desplaçaments innecessaris i de facilitar el teletreball. La tarda de dimecres, des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, es va enviar un és alert a la població informant del fenomen meteorològic i indicant les limitacions entre les 12 i les 8 de la tarda.
A Montmeló es van prendre un seguit de mesures seguint la resolució adoptada pel Departament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat i es van suspendre les activitats esportives del camp de futbol, el pàdel i el pavelló espolisportiu, els tallers del Casal de la Gent Gran i del Centre Cultural La Torreta.
El centre de formació per a persones adultes i l'escola de música van estar tancades durant tota la jornada. La biblioteca i l'estació jove no van prestar el servei. Es va oferir la possibilitat del servei d'àpats a domicili i es va suspendre el diner amb companyia i el centre de dia per evitar que les persones s'haguessin de desplaçar.
En plena celebració dels actes de carnaval també es va canviar de data l'arribada del rei Carnestoltes prevista per ahir dijous i que es farà aquesta tarda a la mateixa hora, a les 7 de la tarda i a la sala polivalent. L'episodi de fort vent també va tenir efectes en la mobilitat. A l'aeroport de Barcelona hi ha hagut moltes cancel·lacions de vols i els trens van circular amb limitacions de velocitat o es van haver d'interrompre per la caiguda d'objectes a la via.
Al llarg de la jornada d'ahir es van registrar ràfegues de vent molt fortes. 166,7 km hora a Puig-Sasolles, Vallès Oriental, a 1.668 metres d'altitud. 114,5 km hora a Molló, Ripollès. 107,7 km hora a Portbou, Alta Empordà. 105,1 km hora al Port de Barcelona.
A partir de primera hora de la tarda, el temporal va anar remetent, però encara va mantenir en l'alerta el personal d'emergències i seguretat.
El temporal ha provocat greus incidències amb una víctima mortal i diversos ferits. Hi ha hagut centenars d'arbres caiguts per les ratxes de vent que han superat els 100 km h a molts llocs i han fet caure part d'alguna façana i motos als carrers. A les 8 de la tarda es van aixecar totes les restriccions després de la pitjor ventada en una dècada.
Amb l'episodi de ben ja tancat, els bombers informen que han atès 3.495 avisos fins a les 10 de la nit de dijous i el telèfon d'emergència 112 ha rebut 5.939 trucades en el mateix termini. Són xifres destacades d'un episodi que Protecció Civil defineix com històric. Avui toca revisar perills i posar-ho tot a lloc. Per conèixer l'abast del temporal amb un malum, convidat el cap de la policia local, Juan Antonio Capell, per que ens expliqui com es va viure l'episodi d'ahir.
Quin balanç feu de l'episodi de fort vent d'ahir dijous? Mira, ahir per sort a Montmeló no va bufar gaire el vent i va caure un pi a Vilar de Bo, que tampoc va caure a via pública sense donar cap cotxe ni va caure sobre a vivenda. I després també un altre a la Quintana, és l'única cosa...
i potser jo crec que no està relacionada a una cornissa d'una finca, però una cosa molt petita. Senyals de trànsit que van caure i ja està, poca cosa. Llavors el balanç és... Bé, positiu perquè no va bufar bé. Quan va caure el pi va ser al migdia més o menys i era quan bufava. Llavors, bé, vam tenir sort. Quines mesures es van prendre?
Quan va sortir per TV3 el comunicat que es prenen aquestes mesures per part de la Generalitat, van gestionar amb el Departament d'Interior per a veure si s'havia de fer, perquè encara no s'havia arribat a no ser-les al comunicat. Van dir que treurien una resolució, que després la van treure, en totes les mesures que prenen per tota Catalunya.
A partir d'aquí es va activar també el TECOPAD municipal. I nosaltres, a part de les mesures que va prendre la Generalitat, vam prendre unes mesures com el dinar de la companyia, de no anar, la suspensió dels tallers del Centre Cultural de la Torreta, el tancament de la biblioteca...
la suspensió del taller del casal de la gent gran, la suspensió del trencadís, el casal de la gent gran va estar obert en consejeria per comunicar a la gent, la suspensió del centre de dia i serveis minis presencials obligatoris per part de l'internet i del teletreball. També suspensió de l'activitat escola esportiva, suspensió de l'activitat irides al pavelló, futbol, pàdel... Es va anul·lar l'arribada del rei Can Astoltes, que havia d'arribar,
Suspenso activitat d'estació jove i no treballes en alçada, tancament de pas, zones buscoses. També es va comunicar des del servei de territori a les empreses que tenien vestides perquè no treballessin en alçada i és tot el que van fer. Però sempre la decisió i comunicació de tots els departaments i els responsables polítics. Creieu que el govern va ser excessivament alarmista amb les mesures que es van adoptar?
jo crec que no, que va estar bé han de garantir la seguretat de les persones i de fet no sé si vaig dir que hi havia dos crítics molt greus que li va caure un arbre i no ferits llavors a partir d'aquí jo crec que no, perquè són dies puntuals tema de mobilitat la gent, segons el servei català va ser un 37% que va disminuir la mobilitat
i crec que va estar molt encertat perquè aquí no va bufar però per exemple a Mataró 104 quilòmetres a Barcelona 105 quilòmetres i bueno si bufa així és molt difícil controlar el vent Doncs moltes gràcies per acceptar la nostra invitació aquí a Ràdio Montmeló Moltes gràcies a vosaltres
El ple municipal del passat 27 de gener va aprovar el Pla de Transició Energètica, un document estratègic que fixa el full de ruta de Montmeló per afrontar els reptes climàtics de les properes dècades. El pla, aprovat amb els vots favorables del PSC i FEM Montmeló, inclou accions tan diverses com la substitució progressiva de l'enllumenat públic per tecnologia LED, l'optimització del consum energètic durant les festes nadalenques o la millora de la recollida selectiva de residus.
Per garantir-ne el seguiment, el consistori crearà properament una comissió integrada pels portaveus dels diferents grups polítics. Amb 8 vots a favor i 4 abstencions, el document es converteix en una de les principals eines del municipi per assolir els objectius climàtics europeus.
El Pla d'Acció inclou un total de 57 mesures orientades a reduir en un 55% les emissions d'efecte hivernacle l'any 2030, així com generar un 35% d'energia renovable sobre el consum primari total. El conjunt d'actuacions està valorat en 4 milions d'euros, de les quals 20 ja s'han executat i 20 més estan en procés. Entre les 17 mesures encara pendents hi ha, per exemple, la promoció de parcs solars fotovoltaics o el foment de comptadors intel·ligents d'energia.
Pel que fa als grups municipals, fer Montmeló considera el pla un instrument necessari i adaptat al context d'emergència climàtica actual. Junts per Montmeló, tot i coincidir amb el sentit general del document, es va abstenir elegant que cal concretar millor algunes accions.
En la mateixa línia, Canvia Montmeló també va optar per l'abstenció, defensant una transició energètica que tingui en compte la renda de la ciutadania i una distribució equitativa dels recursos. Des de l'equip de govern es destaca que el pla és un document viu, que es desplegarà de manera progressiva i que permetrà concretar i ajustar les mesures en funció de les necessitats reals del municipi. En aquest sentit, la nova comissió de seguiment tindrà un paper clau per garantir-ne l'eficàcia i la transparència.
En conjunt, el Pla preveu una reducció total de 30.542 tones de CO2, l'equivalent al 74% de les emissions generades l'any 2005, marc de referència del Pacte dels Alcaldes. L'estalvi previst de les accions executades i en curs és de 5.741 tones de CO2 anuals. Actualment, un 36% de les mesures estan iniciades i el grau global d'execució se situa en el 53%.
Amb aquesta acció, el municipi avança cap a un model energètic més sostenible amb el compromís de reduir fins a un 74% les emissions de gasos d'efecte hivernacle abans del 2030 i progressar cap a la neutralitat climàtica el 2050.
Una delegació de l'Associació Catalana de Municipis, diversos vicepresidents a l'entitat i alcaldes, entre els quals el de Montmeló, acompanyats pel delegat del govern a Itàlia, ha realitzat, de l'1 al 4 de febrer, un viatge d'estudi a les regions italianes de la Toscana i l'Emilia-Romanya.
Aquest viatge s'emmarca en l'estratègia de l'Associació Catalana de Municipis de donar suport als governs locals en la seva transició cap a models més sostenibles, innovadors i eficients. La gestió de residus, la reutilització de materials i la circularitat són àmbits clau en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible i del Pacte Verde Europeu, on els municipis tenen un paper determinant.
La legislació europea estableix des del 2025 l'obligatorietat de fer la recollida selectiva i el reciclatge del tèxtil, implementant sistemes de responsabilitat ampliada dels productors. Aquests dies, la delegació de l'Associació Catalana de Municipis ha pogut conèixer equipaments de referència. A l'UCA van poder conèixer el funcionament del sistema Ambiente, l'empresa municipal encarregada de la gestió integral dels residus, i van visitar el centre municipal de recollida abans de mantenir una trobada institucional amb l'alcalde Mario Pardini.
També van desplaçar-se fins a Prato, un dels principals referents europeus en circularitat aplicada al sector tèxtil, on van ser rebuts al Palau Municipal i van poder conèixer de primera mà el Textil Hub, un espai d'innovació, recerca i producció que ha esdevingut un model en la reutilització i reciclabilitat de materials,
Durant la visita al Museu de Tèxtil, diferents agents econòmics i institucionals van presentar el model pretès i la seva evolució cap a un sistema industrial basat en la sostenibilitat. Dimarts 2 de febrer, les visites es van concentrar a Reggio Emília, on a primera hora es va fer una recepció institucional amb l'alcalde Marco Massari. Hi havia previstes diferents trobades entre responsables de sostenibilitat i innovació urbana.
La delegació va visitar el Centre d'Innovació Cafar i Remida, un espai dedicat a l'educació de qualitat, la solidaritat, la sostenibilitat social, l'invental i l'aprenentatge creatiu. També van visitar el Centre Internacional Loris Malaguzi, un consorci sense ànim de lucre vinculat a la recerca i servei als productors del sector primari per afavorir la implantació de models d'agricultura ambientalment sostenibles.
A la tarda a Boloña, l'alcalde Mateo Lepore va rebre la delegació per compartir estratègies municipals en gestió ambiental i transició verda. Així van poder visitar el Reius, un espai que acull establiments i comerços al voltant del reciclatge, i la segona vida dels productes. Els beneficis els dona a gent necessitava.
El darrer dia del viatge, la delegació es va reunir al Palazzo Vecchio de Florencia amb la vicealcaldessa i responsables de Medi Ambient, abans de visitar la plataforma tecnològica Dalia Servizi Ambientale, un centre avançat de control i monitoratge de la gestió de residus urbans que integra processos intel·ligents per millorar l'eficiència del servei.
L'objectiu del viatge ha estat conèixer de primera mà experiències de referència internacional en economia circular, especialment en l'àmbit del sector tèxtil i la gestió del residu tèxtil, per traslladar models d'èxit al món local català.
L'Ajuntament de Montmeló expressa el seu condol per la mort de Càndido Manxa Pérez, qui va ser regidor del nostre municipi durant la primera legislatura democràtica, entre els anys 1979 i 1983. Nascut a Cristina, a Badajoz, l'any 1928, Càndido Manxa va arribar a Montmeló durant la dècada dels 60s.
en plena onada migratòria que va transformar profundament la realitat social del municipi i de tot el país. Integrat plenament a la vida local, es va implicar activament en el teixit comunitari i polític del poble.
Elegit a les eleccions municipals el 3 d'abril de 1979, formar part del primer consistori sorgit de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Representant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, va exercir com a regidor de treball, contribuint en un moment clau a la modernització institucional i a la defensa dels drets laborals i socials en un període de fortes transformacions.
La seva tasca s'inscriu en un moment fundacional en què Montmeló posava els fonaments de l'administració moderna i de l'atenció propera i transparent a la ciutadania. La seva participació en aquest primer ajuntament democràtic forma part de la memòria col·lectiva del poble i del testimoni d'una generació que va treballar amb convicció, compromís i vocació de servei.
Després de la seva etapa al consistori, Càndido Manxa van prendre nous camins personals i professionals fora del municipi. Ha mort als 97 anys deixant un record que vincula la seva trajectòria personal amb un període decisiu de la història democràtica de Montmeló.
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Ajuntament organitza un programa d'activitats per reivindicar la igualtat de drets, oportunitats i condicions entre dones i homes i per visibilitzar el paper fonamental de les dones en tots els àmbits de la societat.
Dins aquest marc, una de les activitats centrals serà el dinar de dones 8M, una proposta pensada com a espai de trobada, convivència i enfortiment de vincles entre les dones al municipi. Més enllà de la celebració, l'objectiu és afavorir la creació de xarxes de relació, suport i complicitat generant espais on compartir experiències, realitats i inquietuds en un ambient proper i festiu.
El dinar tindrà lloc el diumenge 8 de març, a tres quarts de dues, a la sala polivalent, i continuarà amb l'actuació de la DJ Jolie, que posarà música a la part més festiva de la trobada amb cançons protagonitzades per dones. Es convida a les assistents a venir vestides de lila, color simbòlic del moviment feminista.
El preu del dinar és de 15,50 euros. L'aforament és limitat i les entrades es troben disponibles a través de la web d'Antràpolis. O bé es poden adquirir de forma presencial al Centre Cultural La Torreta, de dilluns a divendres, en horari de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. La inscripció romandrà oberta fins al 4 de març o bé fins a exaurir les places.
Amb aquesta proposta, l'Ajuntament reafirma el seu compromís amb la creació d'espais comunitaris que reforcin el paper de les dones com a agents actius de cohesió social al municipi.
Ja us podeu apuntar a la marxa nòrdica d'aquest any, que serà diumenge 22 de febrer a les 9 del matí amb sortida i arribada al pavelló municipal. L'Ajuntament de Montmeló organitza una nova caminada popular amb la tècnica de la marxa nòrdica. Per participar i gaudir dels beneficis de salut que t'aporta aquesta pràctica esportiva, cal inscripció prèvia, abans de les 12 del migdia del dia 18 de febrer. Ho podeu fer a través del formulari que trobareu a la web municipal enviant un correu a marxanòrdica.com o bé presencialment a la consergeria del pavelló.
La inscripció és obligatòria per tenir dret a l'assegurança. Cal portar a Cantimplora per poder reomplir l'aigua dels dispensadors. Després de la cancel·lació de l'anterior edició per culpa del mal temps, aquesta vegada no us ho podeu perdre. El Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Montmeló va oferir recentment uns tallers educatius a l'alumnat de segon de primària de l'Escola Sant Jordi, amb l'objectiu d'apropar la prehistòria d'una manera vivencial, participativa i inclusiva.
Les activitats es van centrar en dues grans manifestacions culturals del passat, la pintura rupestre, paleolítica i epipaleolítica, i la ceràmica neolítica. Els tallers es van estructurar en dues parts complementàries, pensades per facilitar una millor comprensió dels continguts i fomentar un aprenentatge significatiu.
En una primera part teòrica es va explicar a les nenes i als nens el context històric en què vivien les comunitats prehistòriques, així com les tècniques que utilitzaven per elaborar pintures murals i peces de ceràmica. A través d'un llenguatge proper i adaptat a la seva edat, l'alumnat va conèixer com homes i dones participaven en aquestes activitats quotidianes i culturals.
La segona part dels tallers va ser empírica i experimental. L'alumnat va poder posar en pràctica els coneixements adquirits experimentant directament amb els materials i les tècniques explicades. Aquesta experiència directa els va permetre elaborar les seves pròpies creacions i entendre millor els processos utilitzats a la prehistòria.
Aquests tallers són un exemple de com el patrimoni cultural pot convertir-se en una eina educativa potent, inclusiva i transformadora, que connecta el passat amb el present i situa l'alumnat com a protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. A més, aquest tipus d'aprenentatge fomenta la curiositat, el pensament crític i la participació activa de totes les persones, respectant la diversitat de ritmes i formes d'aprendre.
Quan l'alumnat aprèn a través de l'acció, la manipulació i la creativitat, la comprensió és més profunda i duradora. El Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Montmeló manté una col·laboració habitual i continuada amb els diferents equipaments educatius del municipi. A més de l'Escola Sant Jordi, el Departament treballa de manera coordinada amb l'Escola Poques Alts i l'Institut de Montmeló, desenvolupant activitats educatives i projectes adaptats a les diferents etapes formatives.
Aquesta tasca conjunta reforça el vincle entre el patrimoni cultural local i la comunitat educativa i garanteix que l'alumnat de totes les edats tingui accés a propostes inclusives que fomenten el coneixement, l'experimentació i el respecte pel patrimoni local.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes amb un meló des d'avui divendres dia 13 fins a diumenge 22 de febrer.
Avui divendres 13 de febrer, a partir de les 3 de la tarda, arriben les rues escolars a Carnestoltes als carrers de Montmeló. La de l'escola Sant Jordi sortirà a les 3 i 10 de la tarda i farà un recorregut pels carrers Palai, Lluís Companys, Major, Plaça de la Vila, Timbaler del Bruc, Àngel Guimarà, Plaça Europa, Montserrat Roig, Francesc Macià i Pintor Fortuny. A tres quarts de quatre serà el torn de l'escola Pau Casals, que passarà pels carrers Prat de la Riba, Cervantes, Nou i Vilar de Bo.
També avui a les 7 de la tarda a la Sala Polivalent pregó del rei Carnestoltes. Un any més, la majestat Carnestoltes i els seus ministres aterren a Montmeló per capgirar-ho tot i portar els colors, la festa i l'alegria al municipi. L'endemà dissabte a partir de les 6 de la tarda, Rua de Carnestoltes i exhibició de Disfresses, on participants, grups i comparses seran protagonistes d'una tarda de Gresca. La Rua sortirà de l'Avinguda Milenari.
I a la nit, a partir de dos quarts de dotze, al pavelló municipal, ball de carnestoltes amb los fugados de Alcatraz i Digi Marvin. Ball de disfresses amb música en directe i sessió de DJ. Música i festa per a tothom i tots els gustos. Diumenge 15 de febrer, 11 del matí, a dues del migdia, visita El Lliure a Mons Observants. Vine a descobrir un dels jaciments més importants de la península ibèrica.
També diumenge 15 de febrer, a partir de les 11 del matí, a la plaça de la Vila, ballada de gitanes, trobada de ball de gitanes amb música en directe a càrrec de la caixutxa i la participació de totes les colles de la grupa. Aquest any la ballada ve plena de novetats i estrenes.
Dimarts 17 de febrer a dos quarts de set del vespre al Centre Cultural La Torreta, taller d'introducció a la maquetació. L'activitat està pensada per totes aquelles persones que vulguin familiaritzar-se amb els principis bàsics de la maquetació i aprendre a crear les seves pròpies peces de manera pràctica. El preu de taller és de 20 euros amb material inclòs i cal inscripció al Centre Cultural La Torreta per correu electrònic a latorreta.com o bé per telèfon al 93 572 1033.
Dimecres 18 de febrer a les 10 del matí al Centre de Formació G2M, al Mercat Laboral, xerrada sobre tipus de contractes, nòmines, redencions, dies de permisos, drets i deures, etc. Acessió oberta a tota la ciutadania i prioritàriament a les persones del Servei Local d'Ocupació de Montmeló.
El mateix dimecres, a les 5 de la tarda, enterrament de la sardina amb recorregut des de la plaça de la Quintana fins a la plaça de la Vila. Un seguici acompanyant la sardina per fer el seu enterrament, dir adeu a la disbauxa i donar pas a la quaresma amb una sardinada popular. Petits i grans, no oblideu dur la vostra sardina de paper.
Dijous 19 de febrer de 6 de la tarda a 8 del vespre al Centre Cultural La Torreta Taller Reposat. Taller monogràfic on crearem diferents ornaments en relleu utilitzant la tècnica del reposat en or i plata i un acabat en aquarela que farà que us emporteu una peça única i personalitzada.
El preu d'aquest taller és de 18 euros amb el material inclòs. També cal inscripció al Centre Cultural La Torreta, al correu latorreta.com o al telèfon 93 572 1033.
Divendres 20 de febrer a un quart de sis, l'hora del conte a la Biblioteca Municipal, amb La Vaca que va pondre un ou i altres contes, a càrrec de Marta Esmerats, de Cacahuet Teatre, un conte carregat de sentit de l'humor i amor de mare, inspirat en l'àlbum d'Andy Cotville. Activitat amb afonament limitat i adreçada a infants a partir dels quatre anys.
Dissabte 21 de 10 del matí a dos quarts de dues del migdia i de 3 de la tarda a dos quarts de vuit del vespre, Ludus Joc. A la sala polivalent, vine a jugar. Jocs de taula per tota la família.
També dissabte a les 11 del matí a la Biblioteca Municipal una nova edició de l'Hora Menuda, amb la Valdufa, a càrrec de la companyia Llum de Lluna. Una sessió per girar i voltar, on el moviment, la veu i els llibres giren plegats. Un espai per tocar, mirar i trobar l'equilibri. Activitat per a infants menors de dos anys acompanyats d'un adult. L'entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia a la Biblioteca fins al dia 20 de febrer.
I arribem a diumenge 22 de febrer on tindrà lloc la primera marxa nòrdica de l'any amb sortida a les 9 del matí del pavelló. Vine a caminar en grup per les rodalies de Montmeló. Si no tens bastons, te'ls deixem. Cal inscripció prèvia a marxanòrdica.com, el formulari que trobareu al web municipal o al pavelló fins al 18 de febrer a les 12 del migdia.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja ho sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
El vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del mor. La vida ens dona penes i el naixer és un gran flor. La vida pot ser i ser flor,
Però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, el suís al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, busquen la llum,
Buscan la pau. Buscan Tadeu al ben del món. Buscan Tadeu al ben del món.
Continuem amb la nostra sèrie d'entrevistes dedicades al càncer, on durant aquest mes estem abordant la malaltia des de diferents mirades, coincidint amb les activitats en torn del Dia Mundial contra el Càncer. Avui posarem el focus en un aspecte que cada vegada té més pes científic, l'exercici físic que s'ha convertit en un tema central en la investigació oncològica actual.
Per aprofundir-hi, avui ens acompanya el veí de Montmeló, referent internacional en investigació del càncer i factors de risc associats al doctor Antonio Agudó, oncòleg i epidemiòleg de l'Institut Català d'Oncologia. Bon dia, Antonio. Bon dia. Per què l'exercici físic està adquirint tanta rellevància en l'àmbit de l'oncologia?
De fet, està adquirint molta rellevància últimament cap al públic i cap als pacients, però la gent que ens dediquem fa un temps a això ja se sap que l'exercici físic té alguna relació amb el càncer des de fa temps.
El que passa és que fins ara, el que havíem vist més, diguéssim, que durant els últims 20 anys, i fins a fa 5, 6, 10, és que hi havia alguns tipus de tumors, però una llista relativament petita, que les persones que eren més actives, més físicament actives, les persones sanes, que eren més físicament actives, tenien menys risc de desenvolupar aquests tumors, que concretament eren el càncer de còlon, el de mama i el d'endometri.
Ara es pensa que també potser els tumors de la bufeta urinària, del estómac i esòfag i del ronyó potser també. Però això es pensava que simplement era un element preventiu. I ja està. A partir d'un cert moment ens vam començar a preocupar o a pensar, a la gent que ens hi dediquem, a dir si realment l'activitat física, l'exercici, pot tenir algun efecte de prevenció en les persones sanes
Podria ser que també tingués algun efecte en disminuir la progressió. És a dir, en la gent que hi ha tingut un tumor, l'exercici físic ajuda d'alguna manera en que el càncer avenci una mica més lentament i per tant hi hagi menys recaigudes, menys mortalitat o pot ajudar en altres aspectes. Això és més recent.
I és més recent i, per tant, com que sempre sigui un temps entre que les coses es van fent de manera més o menys organitzada i de manera regular als hospitals, en l'àmbit clínic, fins que això es coneix, passa un temps. Però ara ja estem en aquest temps. I això s'ha notat molt, jo que em dedico més a aquesta part, que, per exemple, les agències com el Ministeri de Sanitat o la Unió Europea o l'Institut Nacional de Càncer dels Estats Units que financien estudis de...
de recerca amb això. Abans això era un tema una mica secundari i ara està en primera línia. Ara una part dels projectes que es financien i amb els quals alguns d'ells estem, estan dedicats a veure quin efecte pot tenir l'exercici físic en millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer. Està de moda perquè s'ha anat imposant.
Per tant, des de quan s'investiga en la incorporació de l'exercici físic en el tractament oncològic i quin ha estat el recorregut? Dues coses a precisar. Nosaltres encara mantenim que per una persona que li diagnostiquen un càncer, el seu tractament, la manera d'aturar la progressió d'aquell càncer, de curar eventualment, perquè molts es curen,
és el tractament oncològic estàndard, que diem. Depèn del tipus de càncer i de l'estadiatge amb el que estigui, la cirurgia, sempre que es pot, perfecte, perquè és el que realment treu el tumor, la quimioteràpia, la radioteràpia sical, i els tractaments que hi ha ara complementaris d'això, com la immunoterapia, l'hormonoterapia, això és el que s'ha de fer. L'exercici físic és complementari amb això, no curarem el càncer amb exercici, però el millorarem molt.
Des de quan? Perquè estem a la ràdio, si estiguéssim a la tele i poguéssim ensenyar una imatge, tenim una gràfica molt maca que indica com han anat incrementant-se el nombre d'estudis. Els primers van sortir cap a l'any 2000-2001, però només des del 2019, perdó, 2009, per tant fa uns poc més de 15 anys, alguna de les societats científiques que treballa amb això, la Societat Americana d'Oncologia o la Societat Americana d'Exercici Físic i Esports,
o la societat australiana o americana d'oncologia mèdica, totes aquestes van recollir amb els seus informes que recomanaven començar a fer exercici. I a partir d'aquí la recerca s'ha centrat en diversos aspectes. Per exemple, un dels més discutits era i quan han de fer exercici, perquè a una persona li diagnostiquen un càncer i el comencen a tractar. Tots ho sabem si han tingut algun familiar o si algun és un pacient de càncer que durant el tractament no es passa gens bé.
Hi ha molts problemes per toxicitat dels tractaments, hi havia com una espècie de tabú, que esperem que el pacient s'hagi recuperat, s'hagi acabat el tractament, s'hagi acabat els no sé quants mesos de cicles de químio, tal, tal, tal, s'hagi operat, s'hagi recuperat, i llavors comencem a pensar a fer una mica d'un exercici, ara ja no estem en aquesta fase, ara se sap...
que per combatre o prevenir molts dels efectes dels tractaments o alguns efectes que provoca la malaltia o els tractaments, s'ha de començar, si és possible, sempre ha d'haver una supervisió mèdica, però si l'oncòleg o l'oncòloga hi està d'acord, es pot començar a fer exercici físic en qualsevol moment, inclús durant el tractament, inclús abans de posar el tractament perquè potser el millorarà.
Aquí hem de parlar de quina intensitat, en quina modalitat, en quina freqüència, quin tipus d'exercici, supervisat o no, en tots els tumors va igual, en totes les edats. Llavors hem de personalitzar, però que això ara ja està establert claríssim.
I quins beneficis concrets, quina millora aporta l'activitat física durant el tractament? Això com que ja us he dit que es va començar a estudiar, a abordar d'una manera seriosa, com un programa de recerca, no com un estudi que surt allà. Fa relativament poc, des del punt de vista històric fa relativament poc, encara hi ha molta cosa que ens queda per estudiar i que ho hem de... Però...
Depèn de què veiem, què volem mirar, és a dir, quins beneficis aporta. El principal benefici que pot aportar qualsevol abordatge amb els pacients ecològics és frenar la progressió de la malaltia, curar-la. I això que frena la progressió de manera clara, clara, clara, només ho tenim segur per al càncer de colon i recta. Amb això sabem que
A banda dels tractaments, insisteixo, la química, la ràdio, el que sigui, només el fet de fer exercici físic de manera regular i continuada, pot disminuir fins a un 25 i un 30% la probabilitat de durant els propers 5 anys tenir una recidiva. És gairebé com si fos un tractament més. Però això, de manera segura, ho sabem per còlon i recta. El càncer de mama, que és l'altre gran beneficiat,
El que sabem segur, perquè hi ha molts estudis que ho demostren, és que les dones que han tingut un càncer de mama i que han estat intervingudes o no, perquè han sigut el seu tractament tal, la pràctica regular d'exercici físic millora substancialment la seva qualitat de vida. I és quelcom. Només mirem disminuir les residives i viure més temps és el primer que busques. Tots els tractaments de càncer busquen això.
viure més temps, els pacients que han estat tractats, i que no recaiguin. Si, a més, aquest temps ho pots fer amb millor qualitat de vida, millor que millor. I ara, a partir d'aquí, comencem a tenir conèixement una mica més dispers, que no són tant per curar el càncer, però és que hi ha coses molt importants. Per exemple...
El que diré no és nou, sobretot per als pacients. Un dels principals sintomatologies que experimenten les persones que tenen un tumor, que han estat diagnosticats un tumor, estiguin en un tractament. Però si estan al tractament, tant per l'efecte de la malaltia com per efecte dels tractaments, és la fatiga, el cansament.
I és una fatiga que no és la típica que demà nosaltres anem a passejar per la muntanya i ens passem de temps i passegem més del compte i estem cansats. No, no, és una fatiga específica associada al tumor i associada als tractaments. Aquest tipus de fatiga, l'exercici el millora molt i això és millorar la qualitat de vida.
però de manera substancial. Això contradiu una mica aquelles, no sé com dir-ho, idees establertes que teníem. Abans, quan una persona estava malalta, el primer que es feia és... Repòs. Repòs total al llit i, sobretot, el típic l'umbalge, el mal d'esquena, repòs absoluto.
Bé, no. La millor manera de combatre les dificultats de mobilitat, sempre que es pugui. A veure, posem-hi una mica de sentit comú. Si tens una fractura, aquell membre o aquella... Ho has de deixar immobilitzat perquè es recuperi i sincatritzi la fractura. Però, en general, la fatiga, millor manera de combatre? Exercicis. Aquí és molt important quin exercici es prescriu, de quina manera, com s'ha de fer...
físic és un dels millors tractaments de la fatiga. Un dels principals problemes que tenen tots els tractaments, sobretot en càncer de mama, però també amb altres tumors, sobretot en càncer de mama, la majoria de medicaments quimioteràpics són cardiotòxics. No tots, però molts d'ells afecten el cor. Per tant, tenir un cor entrenat i més capacitat
l'exercici físic ho millora substància amb mel.
Només estic posant exemples, però un dels efectes que té la malaltia al tumor quan creix, però també alguns tractaments, és que són molt debilitants, consumeixen molt a la persona. De vegades ho veiem en persones que tenen un tumor com es van debilitant. Perden massa muscular i capacitat d'utilitzar la musculatura força. Per tant, un exercici físic que entreni la musculatura, que provoqui força, fa segregar una sèrie de substàncies que milloren. Però això són exemples.
Tots aquests et curaran el càncer? No. Però si tens un tumor que el que et curarà és el tractament que t'estan aplicant, tot això millorarà substancialment la qualitat de vida. Millorarà la resposta als tractaments. Tot això són efectes. Després, per què això passa? Com ho podem explicar des del punt de vista biològic, fisiològic? Perquè són mecanismes una mica més difícils d'entendre. Miraré de sintetitzar-los si vols, però ja és més difícil d'explicar.
I sobretot, nosaltres estem acostumats a utilitzar, em costa més d'explicar, quan fas una presentació que fas diapositiva, si tots aquests esquemes els posen en una pantalla, però n'hi ha, n'hi ha raons. Sí, sí, una miqueta. Aquesta és la pregunta que anava a dir ara. Quins mecanismes biològics hi ha darrere?
N'hi ha bastants. Entre altres coses, perquè també en contra del que pensàvem abans, que el càncer era una malaltia que bàsicament consistia en que una cèl·lula tenia una mutació, es tornava, per diguéssim així, fora del control i començava a créixer i a multiplicar-se i això es devenia un tumor. Això és un esquema molt simple. Ara ja no funciona així. Sabem que ja...
Un munt de mecanismes de l'organisme que fan que aquella cèl·lula que inicialment, per dir-ho així, sortir de l'esquema, del que havia de fer, progressi, inveeixi... Tot això necessiten molts mecanismes. I alguns d'aquests mecanismes ara els coneixem. Per exemple...
El tumor creix dintre de l'organisme, però l'organisme intenta defensar-se. Com ens defensem? Igual com a les infeccions. Pel sistema immune. El tumor crea mecanismes per evadir-lo, però un sistema immune...
que estigui molt més entrenat i molt més enfortit, es defensarà millor. L'exercici físic segrega una sèrie de substàncies, tècnicament en diem citoquines, però això és igual, perquè després els noms de cada una d'elles, que són milers, són molt complexes. Genera una sèrie de substàncies que milloren el sistema immunitari,
Les mioquines, que són les substàncies aquestes que generen la musculatura mentre estem fent exercici, també tenen part d'aquesta funció. Totes aquestes substàncies diminueixen l'estrès oxidatiu. Totes aquestes substàncies milloren una cosa que es diu la resistència a la insulina. La resistència a la insulina...
és un mecanisme per al qual les cèl·lules modifiquen la seva manera d'alimentar-se les cèl·lules canceroses necessiten molt més aliment que les normals perquè s'estan contínuament replicant i multiplicant tot això aniveix la activitat física no cal que ho diguem però no només pel càncer millora la funcionalitat muscular però també millora la capacitat de portar oxigen a les cèl·lules
I finalment, tots ho sabem també, que l'activitat física per si sola, però no, però en gran part, ajuda a controlar el pes. I sabem que actualment l'accés de pes, l'obesitat, és un factor de risc de càncer. Per tant, tots aquests mecanismes poden ajudar.
No hi ha ningú d'aquells que ho expliqui sol, però tots ells expliquen per què l'activitat física o l'exercici, jo ho estic utilitzant de manera indistinta, tot i que no són del tot el mateix, però tots ells expliquen per què l'exercici físic regular pot contribuir a millorar el pronòstic de càncer en persones que ja han tingut un tumor.
Per tant, això també trenca el que hem dit abans, el mite aquest, que al pacient se l'ha de cuidar i ha d'estar totalment en repòs, no fer cap tipus d'activitat... L'exercici físic és possible fer-lo de manera segura en qualsevol fase del tractament. I llavors, com sempre, s'ha de fer la salvetat de...
Aquesta persona quina edat té, quines altres patologies té, perquè tenir un tumor, per desgràcia, no us hi ha més, que aquesta persona prèviament pot tenir una malaltia cardíaca, pot ser diabètic, pot haver patit qualsevol altra cosa. Llavors, sempre hem de tractar la persona, no la malaltia. Però l'exercici físic, sempre que la persona en què se li prescriu estigui en condicions de poder-ho fer,
i ho faci de la manera regulada que se li pugui recomanar, que això sí que ha de ser una persona entesa en el tema, però l'oncòleg ho pot fer, un fisioterapeuta també ho pot fer. Actualment pensem que les persones que surten licenciades d'INEF i que fan l'especialitat d'aplicació de l'exercici i l'activitat física en salut també ho poden fer-ho.
Et diran el tipus d'exercici que cal fer. Tenim unes normes generals, una mica d'exercicis que serveixen per a tot, però a cada persona en concret se li hauria de prescriure l'exercici que li cal fer.
Jo ara et diré, ostres, vols dir que aquesta persona pot fer? A lo millor aquesta persona ara, en aquest moment, durant una setmana, no pot fer res. I ha d'estar en repòs, realment. Perquè és que no pot. Però així que pugui començar. No cal esperar estar curat per començar un altre cop. Insisteixo, era un tabú que teníem abans. Totalment no és així. Com més impedit estiguis de la mobilitat, més et beneficiaràs de començar-te a moure.
Les investigacions s'apunten a un exercici aeròbic, no? Aquesta és molt bona pregunta, perquè de fet és una de les coses que ara s'estan investigant. Insisteixo que abans la investigació era realment l'exercici físic fa alguna cosa, ara ja sabem què fa. Ara les investigacions s'adrecen més aviat a precisar en quin tipus de tumor, en quin estadiatge del tumor...
Però també quina modalitat d'exercici. Hi ha moltes modalitats, però les més bàsiques són els d'exercici anaeròbic o exercici de força. L'exercici aeròbic, malament he dit anaeròbic, és l'exercici aeròbic.
Tota forma d'exercici consumeix oxigen, això ho sabem, però l'exercici aeròbic és aquell que es pot fer de manera que amb la captació d'oxigen normal que fem, és a dir, respirant, ja la podem compensar. Haurem de respirar amb més freqüència, més profundament, el cor s'accelera una mica, però si ens posem, per exemple, a córrer d'una manera regular,
No estem ara fent una competició, córrer, anar amb bicicleta. Aquests esports més o menys més coneguts és un exercici aeròbic. Vol dir que estem utilitzant l'oxigen que nosaltres mateixos podem captar. Aquest és un dels exercicis més recomanats, però cada vegada també se sap més que la funció muscular és extremament important.
molt important pels malalts amb càncer, perquè si no desenvolupen sarcopeni. La sarcopeni és aquella debilitat i pèrdua de massa muscular que et deixa molt malament. Per tant, exercicis de força, de resistència, acostumen a ser també importants. Ara, quina quantitat d'un, quina quantitat de l'altre...
L'avantatge de l'aeròbic, de l'exercici aeròbic, és que és molt més fàcil de prescriure, perquè bàsicament és que la gent camini, faci una mica de footing o jogging, o com li vulguin dir ara, córrer, facis una mica de bicicleta, a quin ritme, el que t'ho permet, i això és fàcil de prescriure. Els exercicis de resistència i força, home, tothom pot agafar unes peses i començar...
Però estaria bé que algú que hi entengui una mica, si més una mica, t'indiqui fins a quin pes pots fer, en quantes repeticions, en quin ritme, quan has de descansar, en quina freqüència. Però és molt important. Els dos tipus d'exercici són importants.
I més enllà del cos, a nivell psicològic, també té una importància, no? Molt bona pregunta, també. Cada vegada hi ha més estudis que indiquen que... Però això és més difícil de valorar, perquè la fatiga es pot mesurar.
Hi ha moltes coses que hi ha un biomarcador, poden fer un analític, això és més difícil perquè les persones t'ho han de dir, però és que t'ho diuen i ho transmeten. Cada vegada se sap més que la pràctica d'exercici físic també millora les condicions psicosocials.
i algunes patologies o condicions que es poden mesurar mitjançant qüestionaris estandaritzats. Es poden també preguntar directament. Es veuen que milloren les puntuacions amb aquests qüestionaris. Per exemple, hi ha qüestionaris específicament dissenyats per avaluar el grau d'ansietat que disminueixen radicalment. Inclús alguns apunten que la depressió. Una depressió major és una cosa important i no és fàcil de modificar. Però que la millora sembla que sí.
I en aquest també hi ha una altra qüestió a avaluar. Això, nosaltres, quan hem estat fent exercicis, investigacions amb el nostre hospital, ho hem comprovat perquè ens ho han dit directament ells i les pacients. L'exercici et permet fer una cosa. Tu pots fer exercici tranquil·lament a casa, si tens on fer-ho. De vegades no requereix cap instal·lació. Pots anar a un llibnàs.
pot sortir sol, però la pràctica d'exercici de forma grupal és excel·lent, perquè no només és l'exercici físic, és el contacte que fas amb altres persones, i això quan hem programat amb els hospitals és molt important, perquè no només es troben amb altres persones, es troben amb altres persones en les seves mateixes característiques, que han estat recentment diagnosticades d'un càncer. Per tant, de vegades la gent...
És mentida, però és així. Se senten més còmodes compartint i parlant amb aquesta gent que no amb gent més propera. Amb la família, amb els pares, amb els germans, inclús amb la parella. Perquè pensen que jo explico el que a mi em passa i no em entendran. Perquè aquesta gent, els meus amics, el meu marit, la meva dona, el meu fill, estan sants.
tenen una relació afectiva amb mi i t'han de comprendre'n, però no, podran. En canvi, aquesta persona que no conec de res, però que avui ens han posat en el mateix grup, jo sé que li estaré explicant el que sento, el que em passa, i segurament ho entendrà. Això complementat a l'aspecte físic és excel·lent. Sí, aquest nivell d'empatia, no? Totalment. Perquè tots compartim la mateixa experiència. En algun dels programes que vam posar en marxa per estudiar, quan vam començar a estudiar això, jo fa uns 10 anys que vam començar amb això, però de manera més...
més dedicada durant els últims 5 anys. Fèiem estudis, els primers estudis pilots eren en dones amb càncer de mama perquè era el que pensaven que tenia més afecte i el programa durava 3 mesos. Les fem venir 2 dies per setmana a l'hospital amb un monitor, amb una monitora perfectament entrenat per fer allò.
Amb un altre grup no es feia res. Però amb el grup que es feia, per poder després comparar, clar, quan van passar els tres mesos, la primera cosa que ens van dir les dones quan els vam dir que avaluessin què tal els havia semblat, és el primer que ens van dir és, ah, però això ja s'acaba. Ja no podem venir més perquè nosaltres voldríem continuar.
Aquí la gràcia està que després la majoria d'elles, sobretot les que vivien a Europa, continuen fent-ho pel seu compte. Però l'experiència de fer una activitat física de manera socialitzant, grupal, complementa perfectament els efectes de l'activitat física. És increïble. I no sé, també hem dit, bueno, ho podem fer a casa, ho podem fer al gimnàs, però possiblement si ho podem fer a la natura. Ah, bueno, excel·lent, perfecte. El que volia dir, he posat malament l'exemple, perquè volia dir és...
ho podem fer depenent de nosaltres mateixos, també.
i per tant ho podem fer de manera individualitzada. A mi el metge, un oncòleg o el fisioterapeuta de l'hospital m'ha dit hauries de fer això, i ho hauries de fer tantes vegades per setmana i així i així, i un cop m'ho ha explicat, m'ho ha explicat molt bé, jo puc fer-ho. Però és perfecte, cap problema. Però si a més et connectes o et connecten amb un programa en què això ho estan fent altres persones que estan en una situació semblant la teva, insisteixo,
Els efectes purament fisiològics potser són els mateixos, però els efectes a nivell psicològic es multipliquen. Això ho hem comprovat. Des de la perspectiva de l'epidemiologia, cap a on creu que evolucionarà la recerca oncològica a Catalunya en els pròxims anys? Home, si tingués molt clara la resposta a aquesta pregunta, estaríem en una molt bona situació, perquè vol dir que com que ens dediquem a la recerca
això sempre ho dic perquè no sé si tothom ho té tan clar a nosaltres, a l'hospital on jo treballo, a mi em paga el sou però no em paga la recerca per fer projectes de recerca jo haig de treure diners d'algún lloc els haig de demanar i ens ensenyen com fer-ho també però si jo sapigués cap a on estan pensant les agències finançadores que ha d'anar a la recerca jo recercaria sobre això però està clar que hi ha ara unes línies unes línies importants
en els tractaments ara s'estan desenvolupant molts tractaments d'allò que es diu immunoterapia perquè se sap que està tenint uns resultats excel·lents però en quant a la prevenció i a les intervencions de la prevenció tot el que fa referència a personalitzar el més possible i avançar amb el coneixement de com afecta l'exercici i la dieta estan també molt
molt prioritzades. Després també s'ha de fer molta inversió en recerca perquè és molt important en com actualment es poden obtenir a partir d'una mostra de sant, d'una biòpsia, d'una imatge, hi ha quantitat d'informació que a nosaltres ens costa temps processar.
amb els supercomputadors que tenim actualment i més implementats amb intel·ligència artificial, no dic que ho facin millor. No poden fer millor que el que els hem ensenyat, però fan infinitament més de pressa. I processen tot de manera... Llavors, tota la recerca que es basa en com utilitzar el que diem a la perspectiva òmica. Ara ja no partim dels gens, sinó de la genòmica. Estudiem tots els gens conjuntament. No estudiem...
un metabolit, una substància, si no diem metabolòmica, perquè s'agafa una mostra d'orina o una mostra de sang i s'estudien simultàniament
milers o centenars de milers de metabolits. No estudiem una proteïna, sinó que s'agafa, insisteix una mostra de sang, una biopsi, el que sigui, i amb un sol passatge per laboratori et surten resultats de 10.000 proteïnes. Clar, processar tot això ho fan bé els ordinadors. Llavors, això és una línia de recerca que està actualment superdisparada.
Amb tractaments farmacològics no és tant la meva àrea. No sabria dir-te en quins estan progressant més o hi ha més línies, però en quant a les perspectives de l'utilització, les tècniques d'imatge, la mateixa. Interpretar una radiografia o un TAC, qualsevol expert, el metge, ho fa i ho fa bé. Però hi ha tantes cosetes petites que se'n poden passar que els algoritmes actualment això ho faciliteren molt.
Però algú ha d'elaborar i fer aquells algoritmes. Vull dir, la intel·ligència artificial, la màquina per si sola, no ho farà. I a darrere hi ha un equip d'investigació. Jo crec que això és una línia que estarà disparada en els propers anys. El principal problema de la recerca mèdica és el finançament.
diguem que el problema no és finançament, perquè Rodalies també el té, aquest problema, saps? Sí, en tots, clar, sí, és un problema. Com veu el futur de la recerca internacional en un context on alguns països
amb governs d'ultra dreta estan reduint el suport a la ciència o qüestionant polítiques de salut pública? Siguem clars, no cal que fem eufemismes. El govern nord-americà actualment, el senyor Trump, està fent una destrossa bestial en moltes coses. En la recerca científica també. A mi una de les coses que...
que em porta el fet d'estar en equips de recerca des de fa molt de temps, és que sovint, o de tant en tant, em toca fer reunions a Ginebra, a la seu de l'Organització Mundial de la Salut,
en reunions d'experts amb el tema en què treballem. De tant en tant em toca. Tots aquests programes que té l'Organització Mundial de la Salut per a avaluació d'experts, avaluació de contaminants, avaluació de riscos, estan baixant perquè una bona part d'ells... També és cert que com a potència mundial, que sempre han dit que ho són,
com un, no sé si estarem al cert, però com un 25% de tot el finançament de l'OMS venia dels Estats Units. Des que va pujar Donald Trump no ho paguen. No vol dir que van disminuir els financers, simplement no ho estan pagant. Actualment l'OMS està retallant personal, està convidant gent perquè no el poden pagar.
I no només això, sinó que si tu ets un investigador dels Estats Units i treballes en una entitat privada, vull dir que no depèn del govern, estàs a la universitat de Harvard o no sé on, i la teva universitat et diu que sí i vas. Però si treballes en una agència federal, tenen prohibit anar a les reunions. O sigui que la recerca a nivell internacional està malament perquè un dels principals finançadors ha tret els fondos, simplement.
Què podem fer? Home, Estats Units no és l'única país ni l'única potència mundial, encara que almenys fins ara en fos la primera pel que fa a progrés i a recerca, militarment segur que també, però això no és el que ens interessa. Per tant, s'haurà de compensar aportant més fondos la Unió Europea i altres països.
És el que hi ha. Evidentment, si la cosa reverteix i Estats Units torna a fer el paper que havia tingut fins ara de líder en la recerca, doncs molt millor. Però actualment està repercutint molt. Les polítiques que està engegant el Trump estan fent molt mal. A molts nivells, no cal que ho diguem perquè tots veiem la tele, però a nivell de la recerca evidentment s'està ressentint.
Vaja, és que molts de nosaltres, els que ens dediquem a això, si fa 5 anys hagués dit que et donen una ajuda, una beca per poder passar un any fent recerca i aprenent coses noves a qualsevol lloc dels Estats Units, dius on s'ha de firmar? A mi ara m'ho diuen i dic espera't.
Espera't que aquest home la biologia faci el seu curs, si no la fa algú altre, perquè els Estats Units tenen una llarga tradicció. Bé, no em ficaré en aquest.
Molt bé, Antonio, vols afegir alguna cosa més? Creus que, no sé, hi ha alguna cosa important que potser ens hem deixat? No, no, jo crec que tot el que m'he anat preguntant ha portat el fil cap al que volíem. En tot cas, recordar, perquè de vegades ens posem a explicar coses complexes, recordar allò més bàsic, que al final...
tant per les persones que tenen un tumor com per les que no i volen prevenir, fer exercici físic sa i força segur. Una cosa que sí que m'agrada distingir, fer exercici o activitat física no és exactament el mateix que fer esport, el
El que practico un esport, perdona, molt bé, encantat, però no és necessari. No és necessari fer un exercici físic de forma competitiva, ni estar federat, i el que ho faci molt bé, però no és estrictament necessari. Si sortim tots a caminar una miqueta de pressa, no només passejar mitja hora durant cinc dies a la setmana, ja tenim els mínims. I a partir d'aquí, el que sigui.
Doncs ens quedem amb aquesta idea tan potent que sempre adaptat a cada situació, el moviment és un aliat important també en el procés oncològic, tant per al cos com per al benestar emocional. Moltes gràcies per compartir aquest espai amb nosaltres. Moltes gràcies. They sat together in the park As the evening sky grew dark She looked at him and he felt a spark
T'was then he felt alone And wished that he'd gone straight And watched out for a simple twist of fate They walked along by the old canal A little confused, I remember well
And stopped into a strange hotel with a neon burning bright. He felt the heat of the night hit him like a freight train moving with a simple twist of fate.
A saxophone someplace far off play As she was walking on by the arcade As the light burst through a beat up shade Where he was waking up She dropped her coin into the cup Above a blind man at the gates And forgot about his simple twist of fate
He woke up, the room was bare He didn't see her anywhere He told himself he didn't care Pushed the window open wide Felt that emptiness inside To which he just could not relate Brought on by a simple twist of fate
People tell me
It's a sin to know and feel too much within. I still believe she was my twin, but I lost the reign. She was born in spring, but I was born too late. Blame it on this simple twist of fate.
Fins demà!
Avui al Montmeló Sona ens acompanya l'Oriol Contreras a la secció L'Omic a la ràdio, l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Bon dia. Molt bon dia a tothom. Avui ens parlaràs de noves formes de comprar i vendre. En què consisteix això?
A veure, no és que descobrim la sopa d'all avui, perquè segurament molta gent ja ho fa servir, però ho fa de manera com automàtica i realment no parem a vegades a pensar que això són sistemes nous de compra, sortint del tradicional botiga i que va venir després la compra a través d'internet, però que ha anat evolucionant a sistemes nous que han estat pensant els comerciants i els empresaris que penso que és interessant posar sobre la taula.
Quines noves maneres hi ha? La més coneguda és la que em diuen click and collect, tot està en anglès. Totes aquestes coses venen dels Estats Units. Al final click and collect és això, és tu des de casa teva, amb la comoditat d'estar assentat a casa davant del teu ordinador,
En una web de compra-venta, bé, de compra-venta no, de venda, més que de compra-venta, en aquest cas seria de venda, doncs tu allà pots escollir tots els productes que vols, que això seria el clic, no?, és la primera part, l'aparador el tens a la web, tot és, ja et dic, més còmode, pots comprar, no tens que comprar en 5 minuts, pots estar les hores que vulguis, i el collect seria, la segona part, és tu et desplaces, en comptes que t'ho vinguin a portar,
et desplaces tu a recollir-ho. Hi ha l'altra opció, i és que t'ho vinguin a portar, que això només passa habitualment, per exemple, en supermercats d'alimentació, però que també es dona a l'Amazon. Hi ha altres variables que ara explicaré. És a dir, una opció és comprar, fer clic i anar a recollir, que fins i tot hi ha dintre d'aquesta submanera de recollir, que és que t'ho vinguin a portar en el vehicle,
I això s'havia donat fer un temps al Carrefour i jo ja veig que ho han deixat de fer, potser perquè és més difícil coordinar i, evidentment, necessites un personal.
I simplement, si no, la primera, que és la més habitual, és comprar, fer el clic i anar tu amb el vehicle, a la botiga, a l'establiment on sigui, i anar allà a recollir-ho. Un exemple, en Mediamark, tenen un apartat on diu recogida de comandes. Aquesta opció, algun cop l'he vist com opció més ecològica. Vantatges, l'ecologia. Evites una furgoneta o un camió desplaçant-se en un avall i tu se suposa que aprofites alguna altra...
gestió per recollir aquest producte, que no cal despassar-se en vehicles si també ho pots recollir en els propis comerços. Si és un punt proper. Correcte. Hi ha una opció avui en dia que veiem en molts comerços, que pot ser comerços tan variats com de roba, d'electrodomèstics, on és un punt de recollida o un punt de lliurement.
No sé, allà en un municipi on visc jo, tu pots anar al tècnic d'antenes, l'antenista, i allà reculls productes que tu has comprat per internet o fins i tot lliures productes. És a dir, que fan, a més a més, com de delegació de transportista. Imagina la quantitat de maneres noves...
com s'hi deien les maneres noves de fer el comerç. Té aquestes avantatges. Altres tipus de manera de comprar i recollir un producte són els lockers, també en anglès, la paraula, que són aquestes caixes que ens trobem normalment a benzineres, però que també a vegades en supermercats ens trobem, o a correus, on simula l'antic apartat de correus.
Tu compraves un producte i te'l tenien que portar fins a casa teva, sinó l'estafeta de Correus, l'oficina de Correus. Evitava que tot, que també un altre cop, la furgoneta s'anés desplaçant pels carrers lliurant productes i tu no vas a recollir-ho a Correus, a l'apartat. Però clar, això ho havies de pagar. En canvi, els lockers aquests que fan servir, per exemple, Amazon, i jo personalment quan faig alguna compra ho faig servir, tu no estàs pagant un lloguer per aquell...
per aquella caixa. Aquella caixa l'està pagant Amazon. L'espai que ocupa dintre la benzinera l'està pagant Amazon. Tu carregarà o no en el producte? Això és una altra cosa. Però tu directament no estàs pagant l'ús d'aquells caixers molt segurs, que tens tres dies normalment per recollir el producte, i que ara fins i tot també...
serveixen per tu lliurar productes. És el cas d'aquestes plataformes de compra-venta, ara aquí sí, compra-venta de roba de segona mà, on tu lliures els productes, no? I els pots lliurar en una botiga
que no té res a veure amb aquesta empresa, però que recull productes, o aquests lockers que també informàticament estan adaptats a que tu puguis lliurar el producte allà i després se'n va el comprador de segona mà. Imagina't la de variables que s'han arribat a crear. Hi ha alguna variable més en termes de compra-venda?
En tens algunes que són l'opció de portar-te a casa el mateix dia. Aquesta és, per exemple, la de l'alimentació, per la tipologia del producte, i aquesta segueixen clàssica, aquesta te la segueixen portant a casa. Són les més habituals, les que t'he comentat. Després suposo que aniran apareixent algunes, però analitzem-nos i parem-nos a pensar...
el que estem donant per vàlid i automàtic i habitual, que no té tant de temps. I per tant també té les seves repercussions en quan no sabem quines poden ser les problemàtiques que ens podem trobar. Això t'anava a preguntar, que quines coses hem de tenir en compte amb aquestes tipologies diferents?
La primera, per exemple, que tu t'has de desplaçar la botiga en comptes que tu vinguin a portar, d'acord. Això, en el sumum de la comoditat, no és el més còmode. Però, en canvi, no tens que estar pendent d'un horari. Els lockers, jo quan compro per Amazon tinc tres dies per recollir un producte, el dia que passo amb el cotxe per aquella benzinera, que evidentment està a prop de casa, aquell dia el recullo. És aquesta la facilitat. No tinc que estar pendent de casa, no tinc que estar pendent que el producte li deixin a una veïna o a un veí
O que truquen, escolti, que no està... I després, això, junt amb la confusió, amb les estafes que hi ha avui en dia, que tenim un producte per a vostè, no, no, i si és que jo sempre ho deixaré en el locker. Per tant, a mi no m'ha de trucar ningú per portar-me res, no? Aquesta és l'avantatge, la desvantatge és que m'he de desplaçar, això sí. Jo veig més avantatges que desvantatges. Mhm.
Doncs no sé si hi ha alguna cosa més que hem de tenir en compte. Bé, simplement com que la primera part de tots aquests sistemes de compra-venta i de lliurament de producte, la primera part sempre és comprar, i la primera part sempre és comprar a la web, el que és important és controlar aquestes webs on comprem, saber la domiciliació fiscal de les webs, com sempre dic, que estigui en el territori espanyol, etcètera, etcètera,
I molt clars les condicions. Perquè, és clar, els nous sistemes de venda també comporten noves condicions de venda, de transport, d'amagar metge de matge, de lliurament... Per tant, si anem molt ràpid a l'hora de comprar, una controlada és quan tens l'experiència de la mateixa web sempre, però si anem molt ràpid a l'hora de comprar i no ens fixem en totes aquestes condicions de venda, doncs també podem tenir algun ensurt, lògicament, com tot, no?
Doncs bé, moltes gràcies, Oriol, per passar-te per la ràdio i parlar-nos d'aquestes maneres alternatives de comprar i vendre, sobretot comprar, per internet. D'acord a vosaltres. Parla pel WhatsApp, revisa el Tinder.
L'acabes de comprar amb la Visa Santander. Amb el seu iPhone busca Google, treu un bit i camel, de la motxilla arribo tot seguit. Un xiclet Orbit desnudrit, un nen demana caritat, no porta calderilla, porta Mastercard. Puja el Renault, gasolina rep sol, s'intonitza ràdio flashback, compra el coste anglès, després AliExpress. Estar no té cobertura amb Movistar. Amb les amigues miren en TV, unes gotes de romba.
Fins demà!
Segueix igual. Meeting patrocina casament amb el Prisa Blau. No creuen la sort, tampoc en els apps. Només en un sis de desigual. Puntual. Catering bagat.
Per Ribera, localització immillorable, per la natural Ikea, natura salvatge, pel gran engranatge, endessa i domina el paisatge. La tieta costó, viuteja indignada, que el casori no està a l'alçada. Spring and Light grava el moment, casada pels segles del Rolex, amén, amén. Amb les amigues miranem, tiri, unes coses de rombar.
Planeixen vacances a Zerbi Envi Menja en KFC Burger King Amb les amigues miren MTV Unes gotes de romba Cardi Planeixen vacances a Zerbi Envi Menja en KFC Burger King Turex, primera empresa a l'Ibex Li diu que no pot tenir fills Dóna'm un Kleenex Però dubtarà per Amazon A l'altra punta del món I Disney patrocinarà su educación Editorials de youtubers són deures
ha d'elaborar 16 hores dint. Gorge, quin caliu, el món s'ha tornant boig. Negatiu, és propietat de Joan Roig. Compra amb bitcoin, ven l'ànima i vei, en càpsules hoi-poi. Jo soy un cosplay boy, com ho foi, ell és el seu propi heroi.
Amb les amigues mirant MTV, unes gotes de romba Cardi, planejant vacances Airbnb, mengem KFC Burger King. Amb les amigues mirant MTV, unes gotes de romba Cardi, planejant vacances Airbnb, mengem KFC Burger King.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve.
Aquest cap de setmana serà molt lector perquè estrenem programa literari demà dissabte 14 a les 5 de la tarda, Llibri Addictes, un programa presentat per l'autora Núria Vendrell i l'editor Daniel Boil. En aquest primer programa ens acompanyarà com a convidada la Dolors Almedo de la llibreria La Gralla de Granollers. I diumenge seguim amb la mateixa línia perquè tornen a Ràdio Montmeló la Fina, l'Anna i la Bego de la Biblioteca Municipal La Grua amb una nova edició de 15 Som 15, en el que farem especial èmfasi en el manga que podeu trobar a la biblioteca.
Dilluns 16 a les 19 hores, l'Albert Manils i el José Men ens porten més música estereogràfics, un programa musical monogràfic en el que cada episodi se centra en un estil de música diferent. Dimarts 17 a les 20 hores podreu seguir el programa d'opinió política Ordre del dia, amb la participació del Didac Sant Esteban de Junts, el Pep Benach de FEM, el Marcel Comas de Canviem i l'Imanol Martín del PSC.
Finalment, dimecres i vuit a les cinc de la tarda, es podreu informar de l'actualitat internacional amb el programa El món meló, presentat per Lai Casas, la Nora Taronger, la Inoa Llepes i el Diego Fernández. I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomó arroba momeló.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 602.
Molt bon cap de setmana a tothom i gaudiu del carnaval i de les gitanes. Per a més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 20 de febril de 2026 a les 12 del migdia.
Fins demà!
Montmeló Sona, el magasí informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitzen's al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.