Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Montmeló sona. El magazín informatiu de Radio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 20 de febrer de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 199. Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya el Pablo Gudo al Carretera i Manta i el Mohanat Atxap a la secció El Cap a la Ràdio.
A l'elocució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on celebrarem, no us ho podeu imaginar, el Dia del Pangolí. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit, el Pablo Gudons porta al seu espai d'entrevistes musicals Carretera i Manta, on en aquesta ocasió entrevistarà el grup Antàrtics.
A continuació, el Moanat Atxà ens porta una nova secció del CAP a la ràdio, on parlarem del document de voluntats anticipades. I com ja sabeu, tot això i alguna cosa més és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui, 20 de febrer de 2026. Montmeló Sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló.
Montmeló sona i sona així de bé. Makes you cry
Benvingudes i benvinguts de nou a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar perquè a tothom li agrada celebrar i agafant la lletra doques grasses al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem. Avui parlem d'un animal molt particular, avui volem retro-humanitzar el pangolí, l'animal que sembla de l'ego però és de veritat i parlarem d'ell perquè demà, dissabte 21 de febrer de 2026, és el dia mundial del pangolí.
Diuen que cada tercer dissabte de febrer se celebra el Dia Mundial del Pangolí i segur que molta gent s'ho mira amb cara de... Què és exactament això? Doncs no és cap postre asiàtica, ni una salsa picant, ni un instrument àfrica de percussió. És un animal real, tímid, discret i molt, molt escamós.
Un pangolí és com si la natura s'hagués aficionat a les manualitats, hagués trobat una capsa de peces i hagués dit fem un mamífer amb escates de caratina, igual que les nostres ungles. Sí, sí, exactament, el mateix material. I no només això, quan s'espanten es cargolen com si fossin una croqueta blindada.
Aquest any el Dia Mundial del Pangolí torna a sonar fort i no és cap sorpresa, estem parlant de l'animal més tràficat del món. Ho heu sentit bé, ni els tigres, ni els rinocerons, ni les figuretes d'aeroport. El Pangolí és el número 1 en tràfic il·legal i això no és cap rànquing del qual està orgullós.
Els pangolins viuen a l'Àsia i a l'Àfrica, 8 espècies en total. Alguns viuen als arbres, altres fan vida subterrània. I tots tenen un talent especial, mengen insectes a una velocitat extraordinària. Un sol pangolí pot devorar fins a 70 milions de formigues i tèrmics l'any. És com tenir un servei de plagues incorporat i molt eficient.
Amb aquesta dieta no és estrany que siguin importants per als ecosistemes. Regulen poblacions d'insectes, airegen el sol i contribueixen a mantenir l'equilibri natural. Quan els perdem, no només perdem un animal simpàtic, també perdem un autèntic jardiner del bosc.
Però aquí arriba la part trista. Les seves escates, tot i estar fetes de caratina, que repeteixo és el mateix que les nostres ungles, són objecte de desig en el tràfic il·legal. La creença que tenen propietats medicinals persisteix, encara que la ciència digui clarament que no tenen cap benefici provat.
A més, la seva carn també és considerada una delícia en alguns llocs, i això, sumat a la destrucció d'hàbitats i al fet que només tenen una cria per any, fa que els pangolins siguin especialment vulnerables. És com si la natura els hagués dissenyat amb un botó de moda difícil activat.
I per si no n'hi hagués prou, els traficants tenen la feina fàcil. Quan un pangolí s'espanta en comptes de fugir, es fa una bola. Bona idea davant un lleó, però davant un caçador amb un sac no tant. És com si el pangolí els digués, mira, ja estic empaquetat, llest per portar.
Així doncs, el Dia Mundial del Pangolí serveix per recordar-nos que aquests animals necessiten ajuda urgent. La jornada es celebra des del 2012 i s'ha estès arreu del món, impulsada per organitzacions i defensors de la vida salvatge que busquen evitar que es converteixin en un record llunyà.
Les xifres fan faradat. Es calcula que més d'un milió de pangolins van ser traficats en només 10 anys i el tràfic continua. És una escala industrial, una cadena global ben organitzada que mou escates com si fossin coure o cafè i tot plegat per una superstició.
Però no tot és desesperança. Hi ha organitzacions que treballen per rescatar pangolins, rehabilitar-los i tornar-los al bosc. També hi ha governs reforçant lleis, reduint quotes i intentant tancar el cercle del tràfic il·legal. Cada acció compta, perquè aquests animals no poden defensar-se sols.
I vosaltres pensareu, què puc fer jo, mà de sofà i manta? Doncs molt més del que sembla, difondre informació, parlar del tema, donar suport a organitzacions de conservació i, sobretot, no comprar mai cap producte relacionat amb escates o parts de pangolí. És així com comencen els canvis.
També és important recordar que protegir el pangolí ajuda a protegir-nos a nosaltres mateixos. El comerç il·legal d'animals silvestres augmenta el risc de malalties zoonòtiques i ja sabem tots què passa quan les coses es descontrolen a nivell global. Evitar el tràfic és una inversió en salut col·lectiva.
Així que sí, el pangolí pot semblar un animal discret, de caminat pausat i mirada tímida, però és molt més rellevant del que creiem. Sense ell els ecosistemes tremolen, els insectes fan festa i nosaltres perdem un dels animals més peculiars i adorables que existeixen.
I és que és difícil no agafar-li efecte. Té un nas llarg, una llengua que podria guanyar concursos d'allargada, un sistema digestiu sense dents, perquè no en té cap, i un comportament nocturn que el fa encara més misteriós. Tot això amb una capa d'escates que semblen fetes a mida.
Per això el tercer dissabte de febrer és un bon moment per recordar que hi són, que existeixen, que necessiten suport i que si no fem res podríem acabar explicant als nostres nets que un dia va existir un animal que semblava una pinya amb potes i això faria molta llàstima.
Així que celebrem el pangolí, fem-li una mica de publicitat, riem amb les seves manies i sobretot donem-li futur, perquè el món amb pangolins és, sens dubte, un món més interessant. I qui sap, potser algun dia, en comptes de dir ets un osset, direm ets un pangolí, com a sinònim de criatura entranyable.
I recordeu, si mai en veieu un, no el toqueu, no el perseguim i, sobretot, no el confongueu amb un Pokémon. És real, és viu i necessita que el deixem tranquil però protegit. I si pot ser, que continueu menjant insectes com si fos un esport olímpic. Pangolí forever! If you walk like this hunched over with your front claws dangling
Fins demà!
Digging up ants, wearing no pants Waddling all over town
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com que divendres al Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 20 de febrer de 2026.
Disfresses, ministres, carnestoltes, pecats capitals, música, dansa i tradició al Carnaval 2026 de Montmeló. Acri, l'espectacle premiat de Manel Rosés arriba a Montmeló. El programa de ràdio Montmeló Jo Vull Saber es dedicarà a parlar de residus. La gent gran de Montmeló inicia el 2026 amb noves propostes de suport emocional i formació digital. Catalunya acollirà el Gran Premi de Fórmula 1 fins al 2032.
El rei Carnestoltes es va poder presentar finalment divendres 13 de febrer a la Sala Polivalent, després d'haver hagut de suspendre la seva arribada per l'episodi de fort vent del dia 12 i per la previsió de pluja del mateix divendres. La seva entrada triomfal va donar inici a un cap de setmana de disbaixa on tot s'hi val.
Després d'una setmana marcada per les consignes esbojarrades, dissabte 14 de febrer es va celebrar la Rua de Carnestoltes, que va omplir els carrers de Montmeló de color i festa. Gairebé 700 persones, repartides en 31 comparses i grups, es van inscriure a la Rua i van participar en les exhibicions musicals del Passeig de les Corts Catalanes.
A l'acabar, la sala polivalent va acollir més de 250 persones en un sopar de germanor que va precedir el ball de Carnaval, al pavelló. La festa va comptar amb el grup de versions Fugados de Alcatraz i la sessió del DJ Marvin, que va oferir música per tots els gustos i va fer ballar a tots i totes les assistents.
Diumenge 15 de febrer va arribar el moment de jutjar el Rai Carnestoltes per poder recuperar la normalitat al municipi i acomiadar les seves idees esbojarrades fins l'any vinent. El Carnestoltes i els seus ministres van acudir al judici davant d'un públic infantil que posteriorment va gaudir de balles i danses de la mà del grup La Chachivan.
No hi ha carnaval sense gitanes. El mateix diumenge al matí, la plaça de la Vila va acollir més de 80 persones distribuïdes en 6 colles de vall de gitanes. Enguany, per primera vegada, es presentava la colla de les escoles. Una vintena d'infants de quarta primària de les dues escoles del municipi van ballar a la Jota,
en el marc del projecte Gitanes a l'escola, que la grupa ha estrenat aquest any. El moment més esperat va ser l'estrena de la nova Colla Jove, 18 joves d'entre 16 i 30 anys que van fer gaudir i picar de mans a les més de 500 persones que omplien la plaça.
I per tancar aquests intensos dies de festa el passat dimecres, la plaça de la Vila va acollir l'enterrament de la sardina amb la col·laboració de divertiment i l'escola de música municipal. Després, a la Cercavila va tenir lloc una sardinada popular a càrrec de l'Associació de Veïns del Sant Cris, que va posar punt final al Carles Doltes.
L'espectacle Acri, del conegut acròbata barceloní Manel Rosés, farà parada amb un meló el pròxim 28 de febrer a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent. Es tracta d'una oportunitat excepcional per gaudir d'una de les propostes més celebrades del circ contemporani actual, que està captivant públics de tot el país.
ACRI ha estat reconegut amb tres dels principals guardons del sector. El Premi Feten 2025 el millor espectacle, el Premi el millor espectacle de la Sala de la Mostra d'Igualada 2025 i el Premi el millor espectacle de Circ Nacional dels Premis de la Crítica 2025. Aquest triple reconeixement l'ha consolidat com una peça de referència dins del panorama escènic actual.
L'obra és un solo acrobàtic poètic i intens que explora el concepte de llindar a través de la relació entre l'artista i una cingula escala de 22 escleons que es converteix en element central i simbòlic de la peça. Amb un treball físic de gran exigència, una gestualitat depurada i una mirada profundament personal, Roser es proposa un viatge emocional que reflexiona sobre els moments de canvi, la fragilitat i la transformació.
Format al Centre de les Arts del Sir Rogelio Rivel i amb una trajectòria vinculada a companyies internacionals de prestigi, Manel Rosés ha desenvolupat un llenguatge propi que combina tècnica, sensibilitat i una dramatúrgia molt física. A CRI és probablement la seva peça més madura i personal fins al moment.
L'arribada d'aquest espectacle Montmeló suposa una ocasió única per descobrir un treball que destaca pel seu virtuosisme, per la força escènica i per la capacitat de connectar amb públics de totes les edats. Una proposta imprescindible per a les persones amants del circ contemporani i de les arts amb moviment. Les entrades estan disponibles a intrapolis.com i ofereixen diferents modalitats de preu per facilitar l'accés a tot tipus de públics. No us ho perdeu.
El Jo Vull Saber del mes de febrer, el programa de Ràdio Montmeló, on l'alcalde respon a la ciutadania es dedicarà a resoldre possibles dubtes sobre la nova taxa de residus. Serà dimecres 25 de febrer a les 6 de la tarda. Ja ens podeu enviar les vostres preguntes sobre els dubtes de la nova taxa de residus, que es traslladaran a l'alcalde durant la transmissió del programa pels canals d'Instagram de l'Ajuntament i de Ràdio Montmeló. Teniu fins a les dues del migdia del mateix dimecres.
Per fer-ho podeu enviar un correu a la ràdio o radiomor.com o veu una nota de veu o un whatsapp al telèfon 637 150 602 amb les vostres dades i la pregunta. El programa Jo vull saber es publicarà a la web en format podcast. Dijous 26 de febrer i el dia abans a les 6 de la tarda es farà el directe per canal d'Instagram on podreu també fer arribar les preguntes durant l'emissió.
Durant el mes de febrer, la gent gran de Montmeló ha continuat gaudint d'un ampli ventall d'iniciatives impulsades des de la regidoria de gent gran, amb l'objectiu de promoure el benestar emocional, la participació i l'autonomia personal. Una de les principals novetats ha estat la preparació de l'inici del grup de suport emocional i ajuda mútua, un espai pensat per compartir experiències, emocions i vivències en un entorn de confiança i escolta activa.
Aquest nou grup començarà la seva activitat el 9 de març i vol esdevenir un recurs de suport i acompanyament emocional per a les persones grans del municipi. Aquest suport és impulsat per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l'entitat del Tercer Sector Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents.
Paral·lelament, durant el mes de febrer també ha pres protagonisme el projecte Més Digitals, una aposta clara per reduir la bretxa digital i facilitar l'accés de la gent gran a les noves tecnologies. En aquest marc, el dijous 12 de febrer, va començar la formació de nivell C. Ens endinsem en el món digital, que ha tingut una molt bona acollida i un gran èxit de participació.
De cara als mesos vinents, la regidoria de Gent Gran continuarà ampliant aquesta oferta formativa amb dues noves propostes. D'una banda, el nivell D, ens protegim en el món digital, que s'iniciarà a l'abril, i de l'altra, la formació La Salut en el món digital, amb inici previst durant el mes de març.
Amb aquestes iniciatives es vol reforçar l'ús segur i responsable de les eines digitals, així com apropar els recursos digitals relacionats amb la salut i el benestar. Les persones interessades a participar en aquestes formacions poden continuar trobant informació i realitzant les inscripcions a la Consergeria del Casal de la Gent Gran cada dilluns de 16 a 18 hores i cada dimarts de 9 a 11 hores.
Amb aquestes activitats Montmeló reafirma el seu compromís amb una gent gran activa, fomentant espais de trobada, aprenentatge i suport mútu que contribueixen a una millor qualitat de vida.
El circuit de Barcelona a Catalunya, que ha acollit 35 edicions de la Fórmula 1 des de la seva inauguració l'any 1991, mantindrà el seu lloc al calendari més enllà del 2026, quan acaba l'anterior contracte. La renovació l'han signada els representants de Circuits de Catalunya S.A.L., societat participada majoritàriament per la Generalitat de Catalunya i adscrita al Departament d'Empresa i Treball, en fórmula One World Championship Limited en relació amb el Gran Premi de Barcelona a Catalunya,
com a prova del Campionat del Món de Fórmula 1 per als anys 2028, 2030, 2032, a més de la prevista per 2026. A partir d'aquest any, la cita portarà el nom de Gran Premi de Barcelona a Catalunya en lloc de l'habitual Gran Premi d'Espanya. El circuit de Barcelona a Catalunya acollirà entre el 12 i el 14 de juny de 2026 la 36a edició del Campionat del Món, la primera sota la nova denominació.
L'organització dels grans premis de Fórmula 1, així com de la resta d'activitats del circuit, recau des de l'1 de gener de 2025 en Fira Circuit, empresa propietat de Fira de Barcelona, que gestiona l'activitat del circuit de Barcelona a Catalunya, obrint una etapa destinada a impulsar les possibilitats de la infraestructura i a diversificar-ne la seva activitat.
L'aliança entre circuits de Catalunya, participada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Momeló i el RAC, com a propietari de la instal·lació i titular del contracte de Fórmula 1, en Fira de Barcelona, consolida un model de governança público-privada que garanteixi l'estabilitat, creixement i competitivitat del circuit en el llarg termini.
El govern considera la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 un esdeveniment de gran importància per al posicionament internacional de Catalunya i per posar en valor la seva capacitat d'organitzar competicions de primer nivell amb projecció global. La Fórmula 1 és una de les disciplines esportives que més creix arreu del món, amb una base de 827 milions de seguidors, xifra que continua creixent, especialment entre el públic jove i femení.
El 42% són dones i el 43% tenen menys de 35 anys. Li hem demanat a l'alcalde, Pere Rodríguez, que ens faci una valoració d'aquesta notícia. Bon dia, Pere. Hola, bon dia. És una bona notícia, aquesta renovació? Sí, sí, i tant. És una molt bona notícia perquè en aquest procés, en diverses ocasions ha estat sobre la taula, el fet que es pogués no renovar. Per tant, el fet de poder renovar i poder mantenir la Fórmula 1 amb un meló
fins al 2032 amb la possibilitat que aquest calendari pugui passar de ser bianual a ser anual fins i tot, doncs és molt bona notícia. I què significa per Montmeló precisament això, que passi a ser bianual? Doncs home, d'una banda portem 30 i escaig anys que ha estat anual i per tant estem acostumats a que cada any tenim Formula 1. Sí que és veritat que implica un canvi irrellevant perquè ara serà el 26, el 28, el 30 i el 32...
però jo crec que d'una banda tothom veu que la pròpia Fórmula 1 ha canviat que està pensada més en un format espectacle i més centrada en el que passa al voltant de la Fórmula 1 més que no passa el que passa a la pròpia Fórmula 1 i això ha fet que sigui una espectacle molt inflacionista que sigui cada cop més car i estigui menys a l'abast de molts llocs del món tenir la Fórmula 1
i d'altra banda cal posar en relleu i en valor la incorporació de Fira de Barcelona a la gestió del circuit, que jo crec que és encara més important en el moment en què els anys que no tinguem Formula 1, que aquí Fira de Barcelona ha pres bona nota del nou calendari i ja tenen propostes de fer que aquests anys on no tenim Formula 1 al circuit es pugui generar
activitat alternativa per aprofitar la infraestructura i fer-la no només rendible, sinó també atractiva per moltes altres propostes. Doncs moltes gràcies, Pere, per rebre la trucada de Ràdio Montmeló. Gràcies a vosaltres.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes amb un meló des d'avui divendres, dia 20 fins diumenge 1 de març. Divendres 20 de febrer a un quart de sis, l'hora del conte a la Biblioteca Municipal, amb la vaca que va pondre un ou i altres contes, a càrrec de Marta Esmerats de Cacauet Teatre, un conte carregat de sentit de l'humor i amor de mare, inspirat en l'àlbum d'Andy Cotville. Activitat en aforament limitat i adreçada a infants a partir de 4 anys.
Dissabte 21 de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia i de 3 de la tarda, a dos quarts de 8 del vespre, Ludus Joc, a la sala Polivalent. Vine a jugar, jocs a taula per a tota la família. Organitza Ludus Historial.
També dissabte a les 11 del matí a la Biblioteca Municipal una nova edició de l'Hora Menuda amb la Valdufa a càrrec de la companyia Llum de Lluna. Una sessió per girar i voltar on el moviment, la veu i els llibres giren plegats. Un espai per tocar, mirar i trobar l'equilibri. Per a infants menors de dos anys acompanyats d'un adult. L'entrada és gratuïta amb inscripció prèvia a la biblioteca fins al 20 febrer.
Diumenge 22 de febrer, primera marxa nòrdica de l'any amb sortida a les 9 del matí al Pavelló. Vine a caminar en grup per les roderies de Montmeló i si no tens bastons, te'ls deixem. Dimarts 24 de febrer, dos quarts de 4 de la tarda a la Sala de la Concòrdia. Sessió de cinema per a gent gran. Gaudeix d'una sobretaula amb una bona pel·li amb bona companyia.
També dimarts 24 a les 5 de la tarda a la G2M, primera sessió del taller d'autocura per a persones cuidadores. Aquest taller continuarà els dimarts 3, 10 i 17 de març i es facilitaran tècniques pràctiques per gestionar l'estrès, la càrrega emocional i la cura del cos.
Dimecres 25 de febrer a dos quarts d'onze del matí a la Sala de la Concòrdia. Xerrada a tallers sobre envelliment saludable a càrrec de Pol Faldó, fisioterapeuta col·legiat. Col·laborar a Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Aquest mateix dimecres a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Torreta taller monogràfic per crear el teu terrari etern. Coneix quins materials i plantes són les apropiades i endinsat en aquest món fascinant. Inscripcions al Centre Cultural La Torreta al mail latorreta arroba mamolo.cat o al telèfon 93 572 10 33.
Dijous 26 de febrer a les 11 del matí a la G2M, curs sobre Gmail. Dues sessions on aprendràs a fer servir el correu electrònic de Gmail per treure'n el màxim profit. Es recomana tenir creat el compte de Gmail i recordar la contrasenya. La segona sessió formativa es farà dijous 5 de març. Col·labora al centre de formació per a persones adultes de Montmeló.
El 27 de febrer a dos quarts de sis de la tarda a la Sala de la Concòrdia, l'Associació de Dones de Montmeló per la Igualtat organitza una nova projecció d'una pel·lícula de gènere dins del cicle Cinema i Dona.
També divendres a les 6 de la tarda a la Sala Polivenent, cinema familiar en català amb cine xic, que projectarà Civila i el poder de les ratlles. La Civila és una cebre adoptada per una família de cavalls. Coneix el poder de les seves ratlles, una història acompanyada de tres curs per celebrar la diversitat. Entrada gratuïta amb reserva prèvia a Entrapolis.com amb l'organització d'Òmnium Cultural i el Centre per la Normalització Lingüística de Montmeló.
I a les 8 del vespre, la Biblioteca Municipal acollirà la xerrada tertúlia del Club de Lectura amb l'escriptora Sandra Freijomil. Es comentarà la seva darrera novel·la, 10 dies amb la senyora Dalloway.
Dissabte 28 de febrer a les 6 de la tarda a la sala polivalent Acri, de Manel Rosers. Un espectacle de circ, d'un acròbata i una escala que explota el concepte del llindar. Com vivim el temps que passa entre dos moments? Barreja de disciplines, teatre, manipulació d'objectes, moviment acrobàtic i clown.
Vendre d'entrades a entrapolis.com. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda al mail salapolivalent arroba mameló.cat o al telèfon 93 572 1033. Col·labora Grup Xarxa Mameló.
I acabem amb diumenge, 1 de març, on a les 11 del matí la plaça de la Quintana acollirà la 25ena calçota de Popular i ballada de sardanes. A les 11, inici de l'activitat i venda de tíquets. A les 12, ballada de sardanes amb la cobla Ciutat de Granollers. A la 1 del migdia, grupet de rumba amb els arreplegats. I a dos quarts d'una del migdia, degustació de calçots i salsa salvitxada. Organitzant penya blaugrana de Montmeló i comissió de la pleg de la sardana de Montmeló.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmelo Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmelo.cat o a l'agenda mensual.
És veritat que vaig prometre't que aniria amb tu a l'abisme.
És veritat que vaig jurar-te fer de cor l'últim esforç per refer la nostra vida, per mirar de ser millors. I he pensat tants cops d'escriure't i enviar-te molts records, però ha plogut des de llavors.
Hi ha dies que t'enyoro, creu-me que ara encara em passa. I he provat de tornar a casa seguint les marques dels pins. Cap a les nits a la platja, cap als somnis transalpins, cap als talls de pa amb formatge regats amb els millors vins.
des de llavors i no hi ha rastre dels camins. Quants cops m'han sorprès les passes pels carrers
Quants cops he mirat enrere i he caigut en els vents trots. De jurar que t'estimava, de dir ho faig tan bé com puc, de per sempre de marcar.
Bona nit.
no el volia que estava tan encantada amb aquell plan de fi d'estiu i no em quedaven paraules per preguntar com et dius com recordo aquella estada
des de llavors i tot s'ho han portat al riu.
Benvinguts i benvingudes a la nostra edició de Carretera i Manta, el podcast musical de Ràdio Montmeló, on ens agrada recórrer el territori i descobrir i escoltar molt de prop a grups de la zona. Aquí no només venim a parlar amb músics, sinó també venir a sentir-los en directe. Així que prepareu-vos avui perquè avui tenim molt bona música. Avui ens visita un grup que jo diria que és veterà, pel que estic veient...
i és un grup de versions del rock de tota la vida. Avui està amb nosaltres els Antàrtics. Molt bon dia. Hola, bon dia. A veure, els Antàrtics sou sis persones, cinc homes i una dona. És una formació clàssica, amb dues guitarras, un teclat, una bateria, un baix i una veu femenina, en aquest cas.
I com que sou tots, a mi m'agradaria que feu vosaltres mateixos la presentació de cadascú, com us dieu i què feu amb aquest grup i com heu arribat fins aquí. Bon dia, jo soc l'Arnau, soc el teclista dels Antàrtics i bé, mira, em vaig trobar per casualitat amb aquesta gent.
Em va agradar molt els temes que feien, jo havia tocat jazz, havia tocat altres coses, feia temps que no tenia una banda de rock clàssic i em va agradar molt el repertori, són molt bons músics i em vaig afegir al carro ara fa uns mesos, uns pocs mesos.
Molt bé, o sigui que tu no ets de la formació original. Bé, ens has dit veteranos, perquè crec que ja entenc per què, però no som una formació veterana. Ah, no? Som una formació jove. Explica'ns això. Bé, jo no estic des del principi, o sigui que potser algú altre... Doncs vinga, anem tirant. Hola, bon dia, sóc el Quim. Bé, sí que jo estic des del principi d'aquest grup...
de fet, venim d'altres grups que ens hem anat evolucionant i canviant però sempre jo he estat tocant amb grups que feien versions de pop rock jo canto i toco la guitarra
hi ha cançons on la Clara té més protagonisme i altres que el tinc jo i ens ho passem força bé perquè estem evolucionant, anem millorant jo crec que cada vegada ho fem millor assegem molt sistemàticament cada setmana amb un repertori ben pensat i ben ponderat jo diria
i ens fa molta il·lusió estar aquí aquest dia amb tots vosaltres. Molt bé, llavors el següent que ens expliqui això que no sou en realitat una formació veterana, o sigui que no porteu molts anys amb la marca Antàrtics, no? Jo soc l'Àlex, un poc al baix, i sí, estic aquí del principi, el que passa és que abans ens coneixíem d'altres formacions amb el veterinari, ho hem tocat molts anys...
I bueno, la veritat és que a part de... van coincidir amb... que el pop rock... però a més va... no fer coses rares, no? Sinó temes que... si aquest tema sona així, doncs... Fer-lo així. Ser-lo com sona, no? No...
I també molt important que abans i després ens ho passem molt bé, abans i després dels bolos o dels assajos ens ho passem de conya i això és una part fonamental
del projecte. Bé, a vegades és la part principal. Bé, això sempre és un factor a tenir en compte. Si no hi ha bon feeling entre tots i no us ho passeu bé abans, després i durant, suposo. La cosa no tira cap endavant. Continuem.
Hola, bon dia. Bé, jo sóc en Jordi, sóc el baterista del grup. I aquesta formació ve ja de gent que ens coneixíem força temps tocant, el meu company Àlex, el baixista, 15 anys fent música junts. I fins que un dia jo vaig aparèixer al costat d'altres membres d'aquí, em van fer una proposta, vaig dir, ostres, això és interessant.
Més que res perquè jo sempre m'he mogut molt sobre el tema del jazz i aquestes coses, i t'hi has de fer alguna cosa en plan rock, fer estàndards de rock que la gent coneix i que veus que s'ho passen bé, que fins i tot s'arrenquen a ballar, que això és molt important.
Total, que la missió que té aquest grup, no pas una missió impossible, sinó totalment possible, és que la gent s'ho passi bé nosaltres i que nosaltres també gaudim fent el que fem. Aleshores, doncs...
Anem tirant. Com diu el programa aquest, Carretera i Manta. Exacte. Que no falti. Això és el que s'ha de fer. Ens quedan dos? Doncs vinga, em toca a mi. Jo sóc el Xavi, sóc guitarra solista i bé, junt amb el Quim, amb l'Àlex i amb el Jordi, vam començar fa un any i mig, més o menys, i la cosa petava, sonava, però dic, hosti, i si afegim un teclista? A veure què passaria. Va ser quan va entrar l'Arnau.
I ara hi ha una segona veu, i clar, tenim aquí la Clara, que amb la Clara fa 22 anys o així, més o menys, vam estar treballant junts, però fèiem música de ball de saló.
I, clar, dic, la Clara, que la tenim al costat de casa, nosaltres assajem el lliçà, ell està aquí a Montmeló, doncs venga, la fitxem, i ella encantada, nosaltres també. I, bueno, ja queda dit, no? Venim de formacions diferents. Sí, en realitat, som veterans, però cadascú per la seva banda. Moltes vegades hem coincidit i ara coincidirem ja...
per molt temps. Bueno, no, no, si dius que ja feia, fins i tot has parlat de 20 anys que us coneixíeu i de més, i això vol dir que tots, més o menys, per això jo deia veterans, però bueno, com a Antàrtics potser no, però tots sou músics o heu fet música des de fa molts anys, no? Això sí.
Personalment jo he estat 43 anys dedicat a la música, el que passa que no fèiem pop rock, fèiem música de ball, música ambiental per als hotels, i ja està. El que passa que ara ens vam adonar que agafem un programa de qualsevol poble, un programa de festa major, i hi ha la música infantil, la música de moda del no sé què, i després hi ha la música per gent gran,
amb els orquestres que coneixem tots de tota la vida. I els de la nostra edat, què passa? Ens senten cada casa o què? I penso que és un repertori que encaixa molt bé per la gent que té entre 50 i 70 anys. Bé, també és un espai que s'ha d'omplir. Ja ben que tal.
Molt bé, doncs parlem amb la Clara, que la Clara és el nexe d'unió, diguéssim, del grup que ja ha dit que, bueno, us considereu un grup de lliçada d'on, no sé si... Sí, del Vallès. Del Vallès, bueno. Però la Clara és la que porta, diguéssim, la part... Montmelonina. Montmelonina. Montmelonina. La Clara és la Clara Palazón, que tothom la coneix.
Perquè treballa en l'Ajuntament i també perquè és una de les veus solistes i de les veus del cor de gospel Montmeló. Correcte. Des del principi, també. Sí, des de fa 20 anys. Ara, precisament, van fer el 20è aniversari del cor de gospel i, bé, jo vaig començar amb els Antàrtics perquè, com ha dit el Xavi, ell m'ho va proposar i no m'ho vaig pensar gaire, la veritat, perquè quan vaig treballar amb ell...
Quan vaig treballar amb ell m'ho va passar molt bé i ell em va dir que ells s'ho passaven també molt bé als assajos, que hi havia molt bon ambient i vaig dir, doncs vinga, endavant. I porto amb ells un mes i mig, potser, des del desembre. Ara mateix hem fet un bolo junts i gairebé tots els conec dels assajos i la veritat és que, com ells diuen, m'ho passo més bé als assajos pràcticament
que el concert, perquè el concert sempre tu passes bé, però es passen més nervis. Pateixes una mica. Exacte, es pateix una mica, encara que és molt emocionant. Doncs ja us heu presentat cadascun i ara m'agradaria una mica saber, la gent que vagi a un concert de vosaltres, aneu contestant així una mica al llibre, al pedrió, com puguem, diguéssim, perquè som sis i...
Vosaltres mateixos, però m'agradaria saber una mica, hem parlat que feu estàndards del rock de tota la vida. Què es trobarà a la gent que vagi a un concert d'Antàrtics?
Bueno, doncs els temes coneguts de tota la vida, que no passen mai de moda, són temes que procurem buscar temes que no són exclusivament per una dècada, ai per una gent determinada, d'una edat determinada, sinó que han sortit en anuncis, han sortit en pel·lícules, ahir estaran de moda, demà també estaran de moda.
Procurem això, i com ha dit abans el Jordi, si a més a més aconseguim amb aquests temes que siguin alegres perquè la gent s'aixiqui a ballar, doncs millor que millor. És el que busquem. I jo crec que fins ara la gent és el que va trobant.
Una mica especifiqueu una mica els temes, així que part del repertori que es pot trobar. Mira, grans clàssics del pop i del rock. Chuck Berry, Dire Straits, Rolling Stones, els Monkeys, fins i tot Simon & Garfunkel. Beatles. Beatles, exactament. Jerry Lee Lewis. Elvis Presley.
Elvis Presley, Status Quo grans grups i mirant d'escollir cançons que la gent les reconegui i els enganxi aquest és el fet diferencial que volem del nostre repertori grans temes coneguts de grans artistes i que la gent s'enganxi de seguida i tocar-los amb la màxima dignitat possible d'acord amb les nostres possibilitats i els instruments que tenim
Quin és una mica el mètode o la manera que teniu no de fer el repertori sinó d'assajar i de portar a terme tot el que feu prèviament? El que s'acostuma a fer els companys ja proposen una sèrie de temes
Normalment el que proposa el Jordi. Els del Jordi mai han sigut aprovats. Casualment jo, bueno, de fet estem fent algun tema dels que vaig proposar que s'està afortunadament fent. I funcionen, i funcionen. No, i funcionen. Altres que potser perquè, bueno, des de la meva vessant que són temes que sempre m'han agradat i penso que també els agrairia els altres, però bueno.
no es fan. Això sí, sempre hi ha una... Ja diguéssim, hi ha una... Tots estem d'acord i ningú es baralla ni pren mal, que això és important.
Aleshores, la forma de fer, cadascú s'estudia les parts que té a fer i aleshores un cop a l'assaig allà es comença a desenvolupar el tema. I quan s'està fent el tema, el que s'ha de fer i el que fem nosaltres és, si hi ha alguna cosa que no funciona, parar i tornar al lloc aquell.
per veure allà on ha fallat, entre cometes, la cosa. Molta dedicació i moltes ganes i molta il·lusió. Jo penso que amb aquestes coses, en general, vas endavant en qualsevol faceta de la vida. És així. I amb la música podés... Sí, el que fem és així, proposem algú per posar un tema i si tot se'n record...
És tan senzill, més o menys. Sempre hi ha algú que no està d'acord però no li fem cas. Bàsicament és això, estar d'acord amb el que toquem, perquè t'has deixat el Peter Frampton...
Per cert, a tu t'agrada molt aquest tema, no? És el que més m'agrada. I feia el guau aquest de la guitarra i tot. Sí, sí. Bueno, jo quan se li va proposar, jo per mi que va plorar d'emoció. La veritat és que jo la primera vegada que el vaig sentir també em va agradar molt. No, no, també. No ho sé. Bueno, per exemple, aquest és un tema que tothom està d'acord.
i a mi m'encanta, ja ho sap jo jo tinc un tema bon rotllo dic sempre hi ha un tema que a ell no li agradarà o a ell o a ella o a mi hi ha un de Van Morrison que em té fascinat
fascinat, ironia o sigui que no ho diu però és igual és un tema que funciona naturalment i a ells els agrada jo també el faig i procuro fer-lo no, no, no perquè prefereixo fer-ne d'altres i ja està, simplement n'hi ha un altre que tampoc m'emociona gaire però reconec que té èxit i agrada molt a la gent i jo, bueno a mi se'm fa pesat
que és el, com es diu aquest? No, l'altre, el Sweet Home Alabama. Perquè el trobo igual, és igual, però el fem i no passa res. Bueno, ja que hem començat a descobrir els pros i els contres de cadascú. Podria dir el seu tema favorit, si més no, o el que no li agrada, com ha fet aquí el company.
Doncs jo un dels més favorits que tinc, per mi, que és el dels últims que han fet, és el Maixerona. Perquè és un tema on la bateria pren un protagonisme bastant potent, acompanyat del baix, i on es crea una base rítmica bastant potent, no? I està molt bé.
De totes formes, jo tinc encara l'esperança que algun dia fem un tema de Bad Company, que es diu I can and out, que per mi és fantàstic, i des d'aquí torno a demanar, sisplau, que se m'escolti, i jo penso que la Clara, Clara, hem de parlar, perquè jo penso que obro de das molt bé aquest tema, però clavat. I quan tu diguis que...
Quan tu diguis que sí, segurament que s'executarà aquest tema. Saps què passa? Que jo les conec totes, però no sé ni qui les ha cantat ni quin és el títol. Però les conec totes. Per això m'he pogut adaptar bé el repertori per aquesta primera actuació perquè les conec. Però quan comencen a dir títols i cantants, sí que els reconec els cantants, però els títols de les cançons, ara quan me l'ateraleixen, sí. Llavors dic, sí, clar, home, aquesta, clar, sí, sí.
No, però jo estic segur que quan... Si la Clara diu, hem d'anar per aquí, doncs direm, sí. Ara, quan som un de nosaltres, aleshores la cosa ja es complica més. Puc explicar un secret? Abans de l'assaig sempre ens trobem en un bar i arribàvem cadascú a l'hora que li donava la gana. Des que hi ha la Clara, tothom és puntual.
No ho crec. L'Àlex no. Sí o no? Deu ser perquè jo també soc puntual i no em volen deixar sola. La disciplina sempre, sobretot si són sis persones les que s'han de posar d'acord, sempre és important. És una cosa a tenir en compte. La traïció d'Alvaro Oliva jo la valoro molt, la veritat, perquè a mi sempre m'ha posat nerviós els grups de música, la gent sempre arriba tard, no?
i tens el local reservat a una hora, has perdut mig assaig, i aquí no, ja ho assumim, que primer hem de fer la conversa, aleshores fem la trobada, dediquem el temps a parlar de coses que no són música, però també treballem una mica, i quan decidim marxar ja ens podem treballar, i ens ho passem molt bé, però treballem molt, la veritat és que els assajos són molt productius.
De fet, que avui ho estava comentant jo amb un dels companys, en Quim, que com a grup és, bueno, és alguna cosa més que allò. Arribar, anem, toquem i adeu, no? Té que haver una vessant també de fer altres coses.
Fins i tot més lúdiques. Perquè, paral·lelament al grup Antàrtics, esteu en altres formacions? Feu més coses relacionades amb música? Sí, jo estic fent... Estic en un grup que fem jazz, o sigui, fem l'ona oposada al que és el rock, una formació de fa ja que estem 10 anys, que ens diem... Ho puc dir? I tant! Bueno...
ens diem Blue Apples i bàsicament fem estàndards de jazz ho fa molt bé gràcies i ocasionalment col·laboro també amb corals de gospel fent com a baterista sempre
El gospel sembla que és una opció que... Depèn de quin moment, sempre tots els músics agafen. De fet, amb el Jordi el conec d'una coral de gospel. Nosaltres ens vam conèixer una coral de gospel a la que dono gràcies perquè en la meva vida s'han creuat músics molt importants, entre ells l'Àlex,
I això m'ha permès també conèixer els músics que estem fent també el jazz. I que també el món és molt reduït en tot això de la música, oi, clara? Que tenim gent que no ens pensàvem que coneixíem, perquè tu també fas gols, oi? Sí, sí, sí.
I el director que us porta a vosaltres és el mateix que ens havia portat a nosaltres quan estàvem allà a Sant Quirza. Benvingut a la música, i tant. Molt bé, doncs farem un impàs, però el farem perquè volem sentir-vos. Volem que feu un tema aquí en directe a l'estudi de Ràdio Montmeló.
Re, dieu-me una mica, feu la presentació del tema i... I'm a believer, hem dit, no? Hem quedat així, dels Monkeys. Doncs vinga, una versió dels Monkeys i després continuem.
I was out to get me. That's the way it seems. Disappointed all my dreams. Then I saw her face. Now I'm a believer. Another trace. Called out of my mind.
I'm so nervous, the moral is a given thing Seems the more I give, the less I got What's he used to trying? All you get is fame When I need a sunshine, I got rain Then I saw her face
Fins demà!
Not a trace.
Molt bé, doncs després d'aquesta estupenda versió ens hem quedat a la primera part una mica inquietants i esperant que la resta dels components diguin els seus temes preferits o els seus temes més odiats del repertori que teniu.
Bueno, preferits n'hi ha molts, eh? I jo odiats no en tinc cap especialment, però un que m'agrada a mi bastant i que ha estat a punt de caure és el Don't Stop, que tocaven els estados cuo. És un tema que jo m'ho passo molt bé tocant, la veritat. I jo crec que la gent ara ens camina molt bé i la gent s'ho passa bé també.
Per aquí teniu algun tema més així a afegir? Jo un tema que m'agrada molt cantar i com sona quan la fem és el Walk of Life dels Dire Straits. És un tema fantàstic que funciona molt bé en directe sempre i que és molt brillant com a cançó. A més a més la Clara també té un pes important, és un tema rodó per mi.
M'agrada com ens queden els rock and rolls clàssics, el Johnny B. Goode, el Johnny B. Cantel, el Great Balls of Fire, tenim uns quants temes que són rock and rolls clàssics. Guitarreros. Són guitarreros o pianos, perquè el Great Balls of Fire hi ha molt piano.
I clàssic, no? I potser també va amb mi, però trobo xulo. I ens queden bé, a més. Hi ha actualment molts grups d'aversions, sobretot grups d'aquests d'atribut. Quin valor afegit teniu vosaltres, si es pot dir, en diferència de la resta de grups d'aversions que poden haver pel panorama?
Ho fan molt bé. Ho fan, diu. No, ella ho diu. Home, és que jo acabo d'arribar. No, suposo que nosaltres li donem molt de... Quan triem el repertori ho fem pensant més en la gent que ens està escoltant que no nosaltres. Hi ha molts temes que faríem, a part d'aquests de la llista.
però pensem més en el resultat, o sigui, jo m'imagino que a vegades públic va anar a una sala i troben un conjunt per casualitat, millor aquell senyor, pobret, no li agrada la música o no li agrada, llavors hem de fer alguna cosa que li entri fàcil, i ho tenim molt en compte això, i jo crec que això ens dona molt de valor, perquè els grups no ho fan, als músics els agrada tocar el que els agrada.
És veritat que els grups tribut, en general, moltes vegades són tribut d'un. D'un conjunt, o d'un grup, o d'un cantant. I ho fan molt bé, realment. Jo anava a dir millor que l'original, no, però ho fan molt bé. Nosaltres no és que no ens hi hem posat, és que no volem posar-nos. El que volem és tocar un repertori variat que pugui agradar molt a molta gent diferent. I a diferents...
actuacions o indrets on anem a tocar perquè és bàsic l'assaig ens agrada molt assajar, ens ho passem molt bé però necessitem cada X temps, no sé si és cada dos mesos o cada tres mesos, no cada setmana però cada poc temps actuar en directe
Primer, pel galdi que és. I segon, perquè ens obliga a posar-nos al dia, a no afluixar i a dir, hòstia, va, tu aquesta cançó l'hem de millorar perquè d'aquí 15 dies tenim aquella actuació. I això ens obliga i ens va molt bé com a grup.
Parlant d'actuacions, com veieu el panorama actual de sales de concerts i de més? I com ho teniu vosaltres? Perquè, clar, parles d'actuacions i de més, perquè hi han passat grups que realment estaven com desitjant tocar a qualsevol lloc i de qualsevol manera perquè deien que no hi havia espai per ells. Vosaltres com ho teniu?
de fet el problema més gran que hi ha és que falten llocs per tocar però estem parlant a tots nivells i de tot tipus de música no hi ha sales no hi ha un circuit que et puguis moure d'un lloc a l'altre clar, la finalitat d'un grup ja pot estar molt vital però com deia en Quim
La finalitat és tenir bolos per poder mostrar el treball que fas, que a banda, parlant del tema dels grups, tributs i tot això...
Penso que nosaltres les versions les fem també una mica emmullades a la nostra forma de fer i perquè jo, ara igual hi ha gent que se'n tira a sobre, però m'és absolutament igual, els grups tribut volen copiar el que fan, o sigui, és allò de fer, aproximar-se al real. Ostres, el real ja existeix, ja existeix els originals. Anem a fer alguna cosa que sí que és això, però una mica cadascú la seva forma, no?
Però el problema principal és aquest, que no hi ha un circuit de sales que ens permeti. Hi ha molta gent que està fent música molt bona i molt bons músics, però que no...
Clar, és el que deies tu abans, que les músics desitgen tocar, és això. Després aquí ja entra la part de tocar i la part que hi ha molta gent que s'aprofita, a vegades, bueno, el típic, que es deia, veniu a tocar i teniu les cerveses pecades, hòstia, això no és seriós. Això no és seriós.
Però tampoc hi ha una xarxa de músics, per exemple, de la zona, ja no dic una xarxa molt àmplia, sinó una xarxa entre vosaltres, entre les bandes que surten. Això tampoc existeix, no? No, no. Vosaltres com us moveu per donar-vos a conèixer? Hem vist que teniu Insta, però...
Clar, tot just és que som de molt, realment, de fa molt poc que estem al mercat, entre cometes, clar. De vegades pot sorgir per algú que t'escolta o et va veure, diuen, caramba, aquesta gent pita'n bé, com l'altre dia vam estar a renys.
va venir una persona em sembla que era Sant Pol que va dir, ostres aquesta gent m'interessa és una mica com allò el boca orella de tota la vida que és el que realment a vegades funciona bé tu pots tenir potser una propaganda genial a l'internet això sóc allò, sóc el més enllà
I alhora de la veritat, doncs, bueno, no. Bueno, també passa que, com que fa bastants anys que ens dediquem a això, amb diferents grups, també ens coneix la gent. És a dir, o potser un contacte meu de fa vuit anys...
que ens segueix a nosaltres, ens proposa un concert, que per cert, tant actuem en pubs com a la festa major, com en una festa privada, és a dir, ens adaptem a diferents models de concert, que això penso que també és bo de dir. Quines actuacions teniu ara, parlàveu d'una actuació d'aquí uns dies i de més, i la gent que us vulgui anar a veure, per on us pot trobar?
Ara de moment ho tenim parat perquè estem preparant el repertori per la Clara. Fa un mes i mig, com ha dit. És veritat, ara totes les cançons les cantava el Quim i el que volem és que cantin més o menys, repartir-se el repertori entre els dos. A més, les dues veus juntes els queden de conya, però això porta una preparació i de moment tenim el tema bolus. Si surt alguna cosa, naturalment que ho farem, però tampoc ho estem buscant.
I de tota manera, la formació aquesta, l'objectiu no és anar a tocar cada setmana ni cada 15 dies, perquè no és el nostre propòsit, però és veritat que necessitem tocar. Però ara per ara, de moment, ho tenim aturat fins que la Clara no tingui el seu lloc ja ben assegut. Diguéssim que ella ha arribat per fer una petita revolució.
En qualsevol cas, estem... Que serà... Penso que estarà molt bé, perquè podrem tenir dos veus que, a més, es complementen molt bé. En qualsevol cas, anava a dir, tenim el nostre Instagram, Antàrtics Versions, i allà anem posant tots els bolos que fem i totes les activitats.
Deixau-me dir una cosa, perquè és de justícia, per mi i per la Clara. De tota la vida que vaig dient, aquí fa falta més veus, no puc ser jo l'únic cantant. I no em fotia només puto cas. Perquè tenies un aparellet.
Sí, això és veritat, feia trampa, feia trampa, però no, no, no. I l'altra cosa és que quan per fi el Xavi va pensar en ella i ella va venir, esclar, jo estic disfrutant com un camell, perquè és tan diferent cantar tu sol.
que no pas amb algú que es complementa perfectament amb mi, o jo amb elles igual, que, bueno, és com una altra cosa, és un altre tipus d'actuació, és un altre tipus de gaudi, que ja em podia haver fet cas abans, cony...
De fet, permete'm un moment, la Clara també venia amb una eina amagada, que és el tema de percussió. Ah, ostres! Sí, perquè realment el fet de fer anar una pandereta, per exemple, de marcar, és molt complicat. No tothom ho pot fer, perquè pel bateria, si sent algú que l'està acompanyant i està fent alguna cosa fora de lloc...
es pateix moltíssim i en canvi jo amb ella li vaig comentar ostres, és de les persones que trobo que em trobo a gust quan ella està intervé fent alguna cosa de percursiva per sobre perquè si també abasteixo una mica més els temes amb el guiro realment es pot dir que ho rasca bé aquesta faceta no la coneixíem molt bé jo sempre, a veure, no m'agrada jo soc humil per natura llavors
Jo li vaig dir, si jo veig que no empastaré, jo paro. Perquè jo de seguida noto quan no estic seguint el ritme o quan canto amb el Quim. Noto de seguida, per sort, quan no estic afinant bé i llavors paro. Però, bueno, ells m'apoyen molt perquè... No, a veure, reconeixement, abans que tot, una persona quan està fent una cosa que ho està fent bé, s'ha de dir...
no només queixar-se o sigui que penseu que el grup en aquests moments ha donat un pas endavant ha pujat un esglaó aportant una veu femenina un pas endavant ara, ara us en recordeu? els Madnes no cantava ningú sí, és veritat, no cantava ningú ja hi posem lletra
Bé, teniu alguna cosa prevista pel futur del grup? Fer algun pas endavant com podria ser una gravació d'algun disc o fins i tot alguna peça pròpia d'això? No heu pensat encara, no? No, peces pròpies ho dubto molt. Amb tot el que hi ha per ahir fet? No, la veritat és que no en parlen mai, això. De fet, el que parlem és...
més de quins temes ens agradaria fer, quina línia a vegades aquí, amb aquesta llista que tenim de temes, han caigut molts temes i han anat, hòstia, no sé què no ens queda bé, o simplement quin rotllo vull dir que al tocar-lo moltes vegades però no bueno, ara n'estic mirant però ningú no hem parlat mai d'això i crec jo crec que no anirem per aquí anirem per anar fent un repertori més ampli
que pugui encabir amb més escenaris lúdico-festivos, no? I jo crec que amb el perfil d'edat, doncs així, un perfil d'edat, doncs...
Com el nostre, no? Joves. Joves, joves. Bumers, que es diu. Tinc música dels 70, 80, coses així. Però en realitat, a mi m'agradaria afegir que el repertori és molt 60, 70, 80, però que hi ha gent més jove...
Com jo... És el baby doll group. Aquí cadascú defensa la seva parcel·la. De fet, de moment, tenim un repertori d'uns 35 temes que penso que està bastant bé. El qual ens permet a vegades variar una mica, depèn on tenim, d'afegir-ho o treure...
segons el lloc que... Jo el que vull a favor de la formació que tenim de versions, que quan vas, com deia el Quim, quan vas a veure un grup que fa versions d'un sol grup, ja t'esperes les cançons que sentiràs. En canvi, la gent que ens ve a veure nosaltres no sap el que tocarem. De cop i volta, sents aquesta. Dius, hòstia, aquesta te'n recordes? Sempre és una sorpresa constant.
Sí, sí, això és cert perquè jo quan he anat mirant a l'Insta, quan sentia una cançó, dic, ah, ostres, aquesta cançó em sona molt, bueno, m'agrada, però quan tornava a sentir una altra, que era totalment diferent i de més, també era aquesta mateixa sensació, i era un continuo, no? Sí, sí, sí.
Jo ho dic perquè és el que m'he trobat quan em anaven dient els temes que feien, sempre de, ostres, i aquesta també la feu? Ostres, i aquesta, i aquesta, i aquesta? I així constantment. I quan ja em van dir que feien Maixarona, que jo ets he dit que és un tema que m'encanta també, ja dic, bueno, ja, aquí ja està. Aquest no és per res? O vais for the video?
No, no, ara no vull pagar el PKB, però... Podem apagar el micro. No, perquè... Generalment, sempre els bateristes ens quedem allà en un rancor. Sí, que serà, els bateristes i els baixius. Sí, oi? Sembla que no pintem res i som una columna vertebral molt potenta. Importantíssima. De la...
Sí que volia afegir amb el tema d'això del repertori que fem que amb l'anterior volum que vam tenir abans a Arenys, que va ser a la sala continental a Barcelona, una prova de foc perquè és una sala on allà hi desfila gent també molt potent. Bueno, estava la sala plana i gent d'una mitjana d'edat de què? 30 i pico d'anys? 40 anys?
I ballant els temes, contents, això és el que amb el músic li convé veure. Perquè penses, ostres, el que estem fent s'està fent bastant dignament ben fet.
Molt bé, doncs no sé si voleu afegir alguna cosa més. Nosaltres hem estat encantats de sentir-vos aquí a Ràdio Montmeló i volem acomiadar-nos amb un altre tema. No sé si voleu afegir alguna cosa més. A afegir que nosaltres no hem tocat mai a Montmeló, no? Com a Antàrtics segur que no.
Alguna cosa s'haurà de fer. Això s'ha d'arreglar. Si més no, ho intentarem. Si algú ens vol contractar, els temes els coneixeran tots i s'ho passaran bé sols. Això era Antàrtics Versions. Allà trobaran tota la info.
si podeu trobar a més a més parts dels últims concerts que heu fet i la veritat és que és una grata sorpresa sentir-los i moltes gràcies per convidar-nos encara no s'ha acabat heu de tocar un tema més per finalitzar quin tema tocareu ara?
per acomiadar-nos? Ah, el tocarem Stay. Un bon tema per acomiadar-se. Doncs moltes gràcies a tothom. Gràcies. Gràcies.
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit!
I un cop més, el Montmeló sona. Tenim la secció Al Cap a la ràdio, la secció de salut del Montmeló sona. I avui ens acompanya el Moanat Atxap, treballador social sanitari de l'EAP Montornès Montmeló de l'Institut Català de la Salut. Bon dia. Hola, bones.
Atès l'interès creixent de la ciutadania per conèixer sobre les voluntats anticipades, què són i com es poden registrar oficialment, parlarem sobre aquest tema per resoldre preguntes freqüents que es donen en les consultes dels centres d'atenció primària. Primer de tot, què són les voluntats anticipades?
Doncs aquest document de voluntat anticipada són unes instruccions que dona la persona en el seu testament vital. Llavors el que vol que es respecti a l'hora de si pateix alguna malaltia o algú greu que pugui donar aquestes instruccions de final de vida.
I quina és la raó de ser de les voluntats anticipades? Doncs en principi és mantenir respecte de les decisions de les persones de cada persona. Llavors, és augmentar també la seguretat dels professionals per saber què és el que realment desitja aquesta persona en el procés final de vida.
I qui, quan i com? O sigui, qui pot fer el document de voluntades anticipades? Quan, com, hi ha alguna manera de fer-ho? Sí, qualsevol persona major d'edat amb capacitat i de manera lliure, sense coacció, pot decidir i formalitzar aquest document. Llavors, es pot fer en qualsevol moment de la vida, no cal estar malament ni preveure un succès en concret,
I llavors, si aquesta persona també pateix alguna malaltia, com hem dit fa un moment, o discapacitada també, el metge li pot fer un seguiment i preveure i decidir per més endavant quins tractaments o cures voldria i quines no.
Quina és la vigència de les voluntats anticipades? Tenen una duració específica o no? En principi, si es registra, és il·limitat, no té caducitat, excepte que la persona ho vulgui modificar o revocar. Llavors, si passat un temps aquesta persona canvia d'opinió o diu, mira, el vull eliminar, això es pot modificar quan la persona ho decideixi.
I sobre el document de voluntats anticipades, quin seria el contingut? El que fa el contingut hi ha diferents apartats. Llavors, la persona pot decidir quines actuacions prendre, que el metge ha de prendre en l'hospital, per exemple, o a casa.
i donar aquestes instruccions dins d'aquest contingut. Com he dit, són diferents apartats i els criteris fonamentals s'han de tenir en compte conforme a la jerarquia de valors, creences i expectatives de la persona que fa aquest document.
les situacions sanitàries concretes en les quals s'han de tenir en compte aquests criteris fonamentals també, i les instruccions i els nímits concrets en relació a l'actuació mèdica davant de les decisions previstes i en funció de les possibilitats evolutives, també referent a la malaltia. Per exemple, si una persona és oncològica, dependrà del seu procés oncològic que pugui donar aquestes instruccions dins del document, no?,
I Monat, el document aquest també inclou l'eutanàsia o la donació d'òrgans o aquest tipus de conceptes? Correcte. Per exemple, l'eutanàsia és una llei orgànica de l'any 2021 i llavors es va legalitzar l'eutanàsia aquí a tot el territori espanyol.
i el que ha fet la Generalitat és adaptar un document per poder també, com hem dit fa moment, estar dins d'aquest document hi ha un apartat que parla de l'eutanàsia. També, com tu dius, que hi ha un apartat de donació d'òrgans i també parla de donar coses a la ciència o a l'investigació científica, que normalment això sí que s'hauria d'inscriure la persona en una universitat d'aquí del territori de Catalunya,
perquè així la universitat un cop ho accepti el cos, diguem-ne, llavors tindrà el vistiplau, un certificat conforme que aquesta persona està acceptada i dins del document ho posarem. En canvi, el tema de transplantaments no cal. La persona es posa com a donant d'òrgans i això també es pot fer a la meva salut i res més.
En aquest document de voluntats anticipades hi ha una figura important que és el representant. En què consisteix? Per resumir-ho una mica així, és com la persona referent. Llavors es pot posar un representant o dos, que poden ser familiars o no, i aquest representant sap les decisions d'aquesta persona i el que fa és d'interlocutor referent.
però que realment no pot influir sobre les decisions que pren aquesta persona. Per tant, si aquest representant fa un camí d'idea o de pensament, realment no pot influir sobre el testament aquest document de punt d'anticipades.
Perquè el que farà l'equip sanitari és mirar les últimes voluntats del que vol realment la persona. Llavors, normalment representar el que fa d'acompanyament i de persona referent, que és el que fa el document, escolta aquesta persona o dues persones. I aquest document com es pot formalitzar?
Aquest document es pot formalitzar normalment al CAP. És veritat que hi ha una altra via que és via notarial, però al CAP el que nosaltres fem és intentar això, explicar la situació del document, com fer-ho i que el personal sanitari tindrà en compte a l'hora de fer el document també d'acompanyar-lo a la persona.
i un cop formalitzat es registra. Sí, sí. I finalment, des del CAP, què és el que feu envers a les voluntats anticipades? Per exemple, normalment la persona demana cita a mi en treball social, jo els explico què és el document de voluntats anticipades, els diferents criteris que hi ha i la persona
ho porta a casa, ho fa tranquil·lament, torna a demanar una altra cita perquè el metge, el personal sanitari, li signi el document. També hi ha una altra via que és via per a testimonis. Hi ha tres testimonis que s'han de posar en el document
I llavors no cal que passi per la via sanitària d'un professional sanitari que hagi de signar aquest document i validar-lo, per dir-ho així. Normalment, la majoria, molta gent demana que el professional sanitari ho signi perquè així no cal aportar aquests testimonis amb els seus documents DNIs, etcètera.
Llavors nosaltres el que fem és acompanyar aquesta persona, explicar-li tot el procés, un cop que la persona sanitària ho signa, torna a demanar hora amb mi, llavors el que faig jo és fer la instància i comprovar que tot estigui en ordre per després registrar-ho i es penja a la història clínica de Catalunya. Llavors sortirà també a la meva salut, cada persona sortirà i també a tots els hospitals ho podran veure aquest document penjat.
Doncs moltes gràcies, Manat, per passar-te per la ràdio i parlar-nos del document de voluntats anticipades, que és un concepte que potser no coneixem o hi ha gent que no coneix i és interessant saber-ho. Doncs això, jo animo que tothom que sigui major d'edat a partir de 18 anys. Hi ha poca gent que ho fa tan jove, però també ho pot fer de qualsevol edat a partir de 18 anys.
i fer-ho perquè és interessant que cada persona pugui decidir sobre les seves voluntats anticipades de final de vida. Moltes gràcies. A vosaltres. Déu meu, què és tot aquest soroll? Aquest mestral m'està tornant boig. Sisplau, apaga'm el llum. No vull pas ningú.
que em vegi aquí agonitzant. Què se n'ha fet a tots els amics? Crec que sóc l'únic que aguanta viu. Tots s'han acabat pagant d'un breu massa gran per intentar ser feliç. I ara el destí truca a la porta
Nena, la mort també ha buscat. Sisplau, agafa'm ben fort. No em deixis amb elles soles.
no em sap cap greu haver-te estimat. Només em sento trist de no poder seguir vivint sempre al teu costat. I no em parleu de càstig vivit, cap pecat mereix morir-se així.
I apagant-me a poc a poc, adonant-me de tot, sentenciat en aquest llit. I ara el destí truca a la porta. Nena, la mort també a buscar. Sisplau, agafi un ben fort. No et deixis amb ella soles.
Ja se'm ara, ho noto en l'avió de llit, però per mi no hi ha primavera. Ja no em queda cap fulla que em vull.
I ara el vestit truca a la porta, nena la mort també a buscar. Sisplau agafa'm ben fort, no em deixis amb elles soles.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podem trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Dilluns 23 a les 12 hores, el grup més radiofònic del casal de la gent gran de Montmeló. Ens porta a una nova edició d'Obrim el Casal.
El mateix dilluns a les 19 hores, l'Albert Manils i el José Mena ens porten una nova edició del programa de Radiofórmula Estereogràfics. Dimecres 25 a les 18 hores. Podreu seguir en directe des dels comptes d'Instagram arroba radiomomeló i arroba ajomomeló el programa Jo vull saber, on l'alcalde Pere Rodríguez respon les preguntes de la ciutadania.
Ja podeu fer les vostres preguntes per l'alcalde per aquest especial regidús a través del nostre correu radiomo arroba montmelo.cat o al whatsapp 637 150 702. I si no has pogut seguir en directe, el programa serà disponible en format podcast dijous 24 a les 17 hores a la web de la ràdio, www.radiomomelo.cat.
Finalment, divendres 27 a les 12 hores, tindrem un nou Montmeló Sona i unes hores més tard, a les 17 hores, el xef Llorenç Ramos ens porta més receptes de temporada al programa Parem Taular.
I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant al nostre correu radiomo.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 702. Molt bon cap de setmana a tothom. Per més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 27 de febrer de 2026 a les 12 hores.
Hey, I'm smart. You dumb.
Fins demà!
Fins demà!
Montmeló sona i sona així de bé. Montmeló sona i sona així de bé.
Sintonitza'ns al web radiumontmalon.cat i a través de les xarxes d'Instagram, Facebook i Twitter.
Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.