Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 21 de novembre de 2025 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 186. Demà se celebra Santa Cecília, la patrona de la música i els músics, una data que es commemora des del 1584. Per aquest motiu a la secció celebrem-ho tant i preparat un espai molt especial.
Per altra banda, dimarts és 25N, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. A l'informatiu crònica de Montmeló donarem més detalls dels actes que trobarem al municipi pel 25N.
Montmeló sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanyen la Lola Robles al blog de l'entrevista i la Núria Galí a la secció com gat i gos. A l'elocució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem de Santa Cecília, la patrona de la música, amb l'ajuda dels estudiants de l'Escola Municipal de Música de Montmeló. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit, el Pablo Agudo condueix l'espai Carretera i Manta, en el que entrevistarà el grup de música Rock and Fire, que també ens tocarà un parell de temes en acústic.
A continuació, la Núria Galí de la Clínica Veterinària Petits i Peluts ens parla de la responsabilitat de regalar una mascota per Nadal a la secció Com Gat i Gós. I com ja sabeu, tot això i algunes coses més és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui, 21 de novembre de 2025.
Montmeló sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé.
Bona tarda!
Encara que és una de les santes més conegudes, la seva història està envoltada de llegenda. Diverses fonts expliquen que Cecília era una jove d'una família noble cristiana del barri de Trastever, de Roma, que va ser casada en contra de la seva voluntat.
Segons el relat més conegut, el dia del casament, Cecília estava trista per no poder consagrar la seva vida a Jesucrist i va demanar-li pau i fortalesa a Déu. La llegenda continua i explica que mentre els músics tocaven a la cerimònia, ella cantava Déu en el seu cor.
Mil anys més tard, el papa Gregori XIII la va anomenar patrona de la música per haver demostrat una atracció irresistible cap als acords melòdics dels instruments i perquè arran del seu esperit apassionat per aquest art s'havia convertit en símbol de la música. Per mi la música és com tocar el cello.
Per mi la música és molt relaxant. Per mi la música és molt bonica i espero que vosaltres també ho sigueu. Per mi la música és per aprendre. Per mi la música és tocar la guitarra. Per mi la música és tot un cor ple de notes de sinfonia i espero que a vosaltres també us agradi la música. Per mi la música és una sinfonia. Per mi la música és un amor.
Per mi la música és molt bonica i relaxant. Per mi la música em transmet molta alegrida i molta calma. Per mi la música...
És molt bonica i em transmet alegria. Per mi la música està molt bé perquè si no no hi hagués segur ritme al món. Per mi la música és vida. Per mi la música són matemàtiques.
Per mi la música se l'agria. Per mi la música és expressar els meus sentiments. Per mi la música és un altre dels grans universos que hi ha. Per mi la música és per mi. Per mi la música és una manera d'expressar els meus sentiments i, sobretot, el K-pop. Per mi la música és una manera divertida de passar el temps. Per mi la música és desconnectar i pensar en altres coses.
Per mi la música és un viatge per la imaginació. Per mi la música és divertida. Per mi la música és relaxada. Per mi la música és una manera d'expressar els meus sentiments. Per mi la música és molt xula. Per mi la música és divertida. Per mi la música és cantar. Per mi la música és tocar un instrument.
Per mi la música són emocions. Per mi la música és perquè pugui jugar. Per mi la música és dolça. Per mi la música és el millor del món. Per mi la música és el que més m'agrada. Per mi la música és felicitat. Per mi la música és alegria. Per mi la música és relaxació.
Per mi la música és el meu cor. Per mi la música és la vida. Per mi la música és un parlar bonic. Per mi la música és amor. Per mi la música és molt bonic perquè jo toco la guitarra. Per mi la música és els sentiments.
La música és un llenguatge universal. Un músic que parli portuguès s'asseurà al costat d'un japonès i podrà tocar junts sense necessitat de parlar. I és que és ben sabut que la passió per aquesta branca de l'art no necessita compartir el mateix llenguatge verbal. La música es fa entendre sense necessitat de paraules. I per vosaltres, què és la música?
Fins demà!
Making love in the afternoon With Cecilia up in my bedroom I get up to wash my face When I go back to bed, someone's taking my place Cecilia, you're breaking my heart You're shaking my confidence, David
Oh Cecilia, I'm down on my knees, I'm begging you please.
Fins demà!
Fins demà!
Si no deixes d'enviar-li missatges per saber què fa, on és i amb qui està, és violència. Qui no respecta la llibertat de l'altre es converteix en agressor. Ni agressor ni còmplice. Aturem les violències masclistes. Generalitat de Catalunya
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé. Aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc! L'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes a les 12 del migdia a la web de la ràdio.
Com cada divendres al Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica del Montmeló, que recull les notícies locals més destacades. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 21 de novembre de 2025.
L'Ajuntament inicia un procés participatiu per millorar el Consell de Poble de Montmeló. Montmeló reafirma el seu compromís contra la violència de gènere amb un variat programa d'activitats per al 25N. Dimecres 26 de novembre a les 10 del matí a la sala a la Concòrdia, Cineforum, connecta el valor, apaga el residu.
Montmeló impulsa una nova jornada de cooperació i solidaritat que tindrà lloc el proper dissabte 29 de novembre. El concurs d'aguarniment de balcons, façanes i carrers de Montmeló torna un any més amb motiu de les festes de Nadal.
L'Ajuntament de Montmeló, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha posat en marxa el procés de diagnosi i revisió del Consell de Poble, el màxim òrgan consultiu i de participació del municipi. Aquest projecte té com a objectiu repensar, consolidar i millorar el Consell de Poble perquè esdevingui un espai més representatiu, inclusiu i amb major capacitat d'incidència en les polítiques locals.
El procés s'iniciarà amb una anàlisi del funcionament actual del Consell del Poble i amb la recerca de propostes de millora respecte a la participació de la ciutadania, les entitats i els representants polítics. També es vol redefinir la seva estructura, la composició i les seves funcions i finalment s'elaborarà una proposta de nou reglament i s'establiran les línies de treball de futur.
Aquestes accions es realitzaran en diferents fases. En primer lloc es crearà un grup motor que definirà els objectius. Seguidament es farà una diagnosi compartida per recollir les necessitats i propostes de millora a través d'enquestes i entrevistes. S'exposaran els resultats per validar i prioritzar reptes i línies de treball i s'elaborarà un esborrany de nou reglament i definició de bones pràctiques per millorar la representativitat.
El procés finalitzarà amb la presentació dels resultats a la ciutadania i la proposta de renovació. El primer pas, que és la diagnosi del Consell de Poble, és una oportunitat de repensar conjuntament com volem que sigui l'espai de participació de Montmeló. Per això s'ha obert una enquesta ciutadana per recollir opinions i propostes que trobareu a la web municipal.
Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones, Momeló torna a desplegar un conjunt d'activitats per sensibilitzar, prevenir i denunciar totes les formes de violència masclista. En guany, la programació combina accions comunitàries, propostes educatives i espais de reflexió adreçats a tota la ciutadania.
La jornada començarà a les 5 de la tarda a la Sala de la Concòrdia, amb una xerrada a càrrec de la psicòloga de l'Ajuntament, dedicada a oferir eines per identificar la violència de gènere en les relacions i al voltant del nostre entorn. L'activitat pretén proporcionar recursos pràctics tant per la detecció com per la prevenció.
Paral·lelament, des de les 5 de la tarda, la plaça de la Vila acollirà diverses activitats organitzades pels infants i joves de l'Estació Jove i del Servei d'Intervenció Socioeducatiu, pensades per fomentar la participació i la conscienciació entre la població més jove i les famílies.
A les 6 del vespre tindrà lloc la lectura del Manifest Institucional del 25N a la plaça de la Vila, un moment de reivindicació i fermesa que reuneix entitats, ciutadania i representants del consistori. A continuació, infants i joves de l'Estació Jove i del Servei d'Intervenció Socieducatiu llegiran el seu propi manifest on diran prou a aquesta vulneració dels drets humans, per acabar amb un minut de silenci en memòria de totes les dones assassinades aquest any.
L'Associació de Dones de Momeló per la Igualtat durà a terme un encamisat d'arbres a la plaça de la Vila i al carrer Major, una acció que representa el suport col·lectiu a les víctimes i el rebuig compartit a la violència masclista i una activitat el dia abans en memòria de les dones assassinades durant l'any.
Des del dia 25 i durant 15 dies, la Biblioteca Municipal La Grua exposarà les darreres novetats sobre feminisme i igualtat, apropant a la ciutadania recursos per aprofundir en la temàtica i el programa Montmeló Sona de Ràdio Montmeló del 28 de novembre dedicarà l'espai de l'entrevista a la violència de gènere.
El Museu Municipal de Montmeló també s'adereix als actes del 25N a Montmeló, amb la projecció del vídeo En quin món vull créixer, creat a partir de reflexions d'infants i joves del 6. Divendres 28 a la tarda es podrà veure aquest vídeo a les 6, a dos quarts de 7 i a dos quarts de 8. I el dissabte 29 i diumenge 30 es faran 4 passis més cada dia, a partir de dos quarts de 12.
Amb aquestes activitats, Montmeló vol reafirmar que la lluita contra la violència masclista és una responsabilitat col·lectiva i quotidiana. El 25N és una jornada de visibilització, però el compromís continua viu cada dia de l'any, amb el treball conjunt de serveis, entitats i ciutadania per avançar cap a una comunitat lliure de violències.
El proper dimecres, 26 de novembre, a la Sala de la Concòrdia, tindrà en lloc la projecció del documental Reendullats, el destí invisible de la nostra tecnologia, que ens parla sobre el cicle de vida dels aparells elèctrics i electrònics quotidians, elaborat per l'Agència de Residus de Catalunya.
En acabar, convidarem les persones assistents a debatre per tal d'aprofundir en les causes, conseqüències i solucions del creixement dels residus d'aparells elèctrics i electrònics fomentant una consciència crítica i activa. Aquesta activitat està marcada en la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que se celebra del 22 al 30 de novembre.
Aquesta edició està enfocada en la importància d'afrontar el repte creixent dels residus d'aparells elèctrics i electrònics, amb l'eslògan Connecta el valor, apaga el residu. L'objectiu és conscienciar i mobilitzar a la població sobre la necessitat de reduir aquest tipus de residus.
La quantitat de residus d'aparells elèctrics i electrònics que genera cada any a la Unió Europea està augmentant ràpidament i en l'actualitat és un dels fluxos de residus que creix més de pressa. Dins d'aquesta categoria s'inclou una àmplia gama de dispositius, com ara telèfons mòbils, ordinadors, televisors, frigorífics, làmperes, així com dispositius mèdics i panells fotovoltaics.
Aquests residus contenen una barreja complexa de materials, alguns dels quals són perillosos. Si no es gestionen adequadament, els aparells rebutjats poden causar greus problemes ambientals i de salut. L'electrònica moderna també conté recursos rars i costosos, incloses matèries primeres crítiques, que es poden reciclar i reutilitzar si els residus es gestionen de manera eficaç.
L'objectiu durant l'edició del 2025 és sensibilitzar sobre els impactes negatius d'aquest tipus de residus. Pretenem destacar la importància de reutilitzar i reparar els dispositius abans de llançar-los, però sobretot de reduir la demanda de nous equips electrònics i elèctrics, fomentant patrons de consum i producció més sostenibles i menys exigents quant a recursos.
En un món cada cop més tecnològic és important ser conscient de la nostra petjada. Vine i participa de la reflexió col·lectiva sobre la vida útil dels productes d'ara i els productes d'abans.
El proper dissabte 29 de novembre, un any més, Montmeló torna a acollir la Jornada de Cooperació i Solidaritat. La col·laboració de diferents entitats del municipi i d'ONGES de Cooperació Internacional que presenten els projectes beneficiaris de les subvencions que atorga l'Ajuntament de Montmeló fa possible la celebració d'una diada que converteix el centre de la vila en un punt de trobada per la reflexió, l'activisme i la cooperació.
A les 10 del matí, la plaça de la Vila acollirà els projectes de les quatre ONGs beneficiàries de les subvencions d'enguany. L'Associació Internacional d'Enginyeria Sense Fronteres mostrarà com reduir la vulnerabilitat econòmica, social i ambiental amb visió de gènere. L'Associació Acció Internacional per la Pau i AP, Catalunya, presentarà un projecte per protegir la vida i les defensores. Acompanyament internacional per la pau a Colòmbia.
La Fundació Pau i Solidaritat ens explicarà com contribueixen a la justícia social i de gènere a Colòmbia. I l'entitat Cooperacció exposarà el seu projecte d'enfortiment a líders feministes i dones LBT del Carib. També les entitats municipals s'han involucrat en aquesta jornada i des de l'esplaiat oferiran un taller infantil, mentre que la grupa farà un taller de danses i l'associació de la gent gran de Montmeló oferiran un mos.
La penya madridista repartirà globus solidaris i Òmnium Cultural participarà diumenge amb la projecció del vídeo Foc sobre la màrmare, que parla sobre la situació a Gaza.
A les 12 del migdia començaran els contes per la Pau, de la companyia Enraig de Sol, una sessió de contes al voltant de les temàtiques de Pau, la solidaritat i el respecte. Amb l'ajuda de les narracions i la interacció amb el públic infantil, es parlarà del perquè de la violència, les guerres i les discriminacions, acompanyat d'il·lustracions en directe.
A les 6 de la tarda, la Sala Polivalent acollirà al concert solidari La Sinfonia dels Herois, amb actuació del grup d'origen i la col·laboració de molts artistes locals i de la comarca. La Sinfonia dels Herois té per objectiu sensibilitzar sobre l'impacte que tenen els tumors cerebrals en els pacients, sobre l'augment de la supervivència en els últims anys gràcies a la millora de tècniques quirúrgiques i sobre la necessitat d'invertir en recerca per frenar l'evolució dels tumors i la seva reaparició.
El preu de l'entrada és de 10 euros i els beneficis es destinaran a la investigació i la recerca envers aquesta malaltia. Encara queden algunes entrades disponibles a tickets.actura.es. Durant tot el dissabte i diumenge, el Club Futbol Montmeló Unió Esportiva organitza una jornada solidària al camp de futbol a benefici de l'Hospital de Sant Joan de Déu, amb tallers i activitats diverses.
Ja podeu participar del guarniment de balcons, façanes i carrers de Montmeló amb motiu de les festes de Nadal, impulsat pel Consell de Poble. Aquesta iniciativa té com a objectiu fomentar la participació ciutadana i contribuir a crear un ambient nadalenc als carrers del municipi. El concurs està obert a totes les persones que disposin d'un habitatge a Montmeló amb balcó, jardí o façana visibles des del carrer. També poden participar penyes, entitats o associacions en la categoria col·lectiva.
Les decoracions hauran d'estar acabades el 19 de desembre i mantenir-se com a mínim fins al 7 de gener de l'any vinent. Els membres del jurat no podran participar-hi. El concurs compta amb dues categories, la individual i la col·lectiva. A la categoria individual s'atorgaran tres premis als millors balcons, jardins o façanes guarnits. Cada premi consisteix en vals de compra per un import de 100 euros cadascun, abans canviar els comerços del municipi.
A la categoria col·lectiva, adreçada a penyes, entitats o associacions, es lliuraran dos premis, el millor balcó, jardí o façana, i el millor carrer guarnit per entitats. Cada premi estarà dotat amb vals de 300 euros. Per participar-hi caldrà presentar la sol·licitud telemàticament o presencialment a l'Ajuntament.
indicant l'adreça postal completa de l'habitatge o comerç decorat i un telèfon i correu electrònic de la persona de contacte. El termini d'inscripció estarà obert fins al dilluns 15 de desembre a les dues del migdia. A més, s'establirà un vot popular en línia obert del 22 de desembre al 2 de gener a les 12 del migdia.
Hi podran participar a les decoracions finalistes, 5 individuals i 3 col·lectives. El vot popular tindrà un pes del 20% en la valoració final, mentre que el jurat tindrà un pes del 80%. No hi haurà premi específic per al vot popular.
El jurat valorarà les propostes segons l'organització de l'espai, l'originalitat i innovació, l'ús de materials fets a mà, la composició, l'harmonia i la vistositat. El jurat estarà format per membres del plenari del Consell de Poble i un representant de la Comissió de la Festa Major.
La participació en el concurs implica l'acceptació de totes les bases i el consentiment per al tractament de les dades, així com la difusió d'imatges dels espais decorats que es poden consultar al web municipal www.montmeló.cat. Des de l'Ajuntament i el Consell de Poble us animem a participar en aquest concurs i omplim Montmeló de llum, color i esperit nadalenc. Fem brillar Montmeló aquest Nadal!
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Momeló, des d'avui divendres fins diumenge 30 de novembre. Avui divendres 21 de novembre a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal, presentació del llibre Tejedores de Relatos, a càrrec dels autors locals Bernardo González i Susana Jurado, organitza Biblioteca Municipal La Grua.
Diumenge 23 de novembre a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent es podrà gaudir de l'obra Baobab a càrrec de la companyia La Pere Llimonera. Un bolet i un esquirol emprenen una aventura per trobar un nou arbre on poder viure. Baobab és un homenatge a totes les persones a qui la violència dels conflictes armats les ha obligat a deixar a la seva terra. El preu de l'entrada per adults és de 7 euros i 4 euros per als infants i les reserves fa a través de la web d'entrapolis.com organitza Grup Xarxa Montmeló.
Dimarts 25 de novembre, Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. A les 5 de la tarda, a la Sala de la Concòrdia, xerrada sobre com identificar la violència de gènere a càrrec de la psicòloga del Servei d'Informació i atenció a les dones de Montmeló. Una hora després, lectura del manifest a càrrec de Ciutadanes del Municipi i des de les 5 de la tarda, tallers participatius a càrrec de l'Estació Jove i el Servei Socioeducatiu.
Dimecres 26 de novembre de dos quarts de deu del matí a dos quarts de dues del migdia a la G2M La meva vida en un minut. Elabora i practica la presentació del teu currículum. Coneix quin valor afegit té el teu propi currículum i crea un discurs adient i verídic. Cal inscripció prèvia a l'adreça de correu electrònic promoec arroba monvalor.cat per aquesta activitat que és gratuïta per a persones usuàries de la Xaloc.
El mateix dimecres a les 10 del matí a la Sala de la Concòrdia, projecció del documental Re-Endollats, el destí invisible de la nostra tecnologia, que ens parlarà sobre el cicle de vida dels aparells elèctrics i electrònics quotidians. A l'acabar obrirem debat per tal d'aprofundir en les causes, conseqüències i solucions del creixement dels residus d'aparells elèctrics i electrònics, fomentant una consciència crítica i activa.
A la tarda de 6 a 8 del vespre al Centre Cultural La Torreta, monogràfic de corella, pa càgin. Crea les teves pròpies i petites peces artístiques i afegeix als teus regals un toc molt artístic i personal aquest Nadal. Taller d'una sessió de dues hores amb un preu de 18 euros. Per participar-hi cal inscripció presencial al Centre Cultural La Torreta o bé enviant un correu a latorreta.com o bé trucant al telèfon 93572 1033.
Divendres 28 de novembre a 2.45 de la tarda, la Biblioteca Municipal acollirà una nova edició del Bibliolab. En aquesta ocasió es farà un taller nadalenc a càrrec d'eixos creativa. Es realitzarà un tió de Nadal amb el Jumping Clay, una argila de colors que s'asseca a l'aire. El taller està adreçat a infants de 5 a 11 anys, acompanyats d'un adult, i cada inscripció prèvia a la Biblioteca fins al 27 de novembre.
Divendres 28 de novembre al Museu Municipal. Projecció del vídeo en quin món creixer, creat pels infants i joves del Servei d'Intervenció Socieducatiu, amb motiu de les activitats del 25N. S'emetrà a les 18 hores, 18.30, 19 i 19.30. Dissabte i diumenge 29 de novembre la projecció serà a les 11.30 hores, 12 hores, 12.30 i 13 hores.
Dissabte 29 de novembre, a partir de les 10 del matí, a la plaça de la Vila, jornada de cooperació i solidaritat. Activitats i paradetes d'entitats i ONGs, una jornada solidària que serà un punt de trobada de diverses cultures i en la qual coneixerem i ajudarem a impulsar projectes solidaris i de cooperació.
També dissabte, des de les 10 del matí a la 1 del migdia, al Centre del Poble, una nova edició de la Fira de Segona Mai Col·leccionisme, on podràs trobar diferents articles que es poden reutilitzar, allargant la seva vida i contribuir a fer un consum més responsable.
Una hora després, a les 11 del matí, a la Biblioteca Municipal, l'hora menuda amb el gat Llampec i el Tió. Espectacle a càrrec de Martín Escoda. El Llampec és un gat molt juganer que un dia ens ho pega amb un tronc d'arbre molt especial. Activitat per infants de dos a tres anys acompanyats d'un adult. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca fins al 28 de novembre.
I a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent arriba la Sinfonia dels Herois, espectacle musical solidari del grup d'origen per donar suport a pacients amb tumors cerebrals. Una superproducció amb més de 50 artistes que comptarà amb la participació d'entitats de Montmeló i artistes convidats de renom. El preu de l'entrada és 10 euros i es poden adquirir a la web tickets.actura.es.
I acabem amb diumenge 30 de novembre, una a dos quarts d'una del migdia, la sala Polivalent acollirà el concert de Nadal de l'Escola de Música. Amb la participació de l'orquestra de corda, la banda, l'orquestra de guitarras, l'orquestra moderna, el grup de xelos, els combos i el cor de l'alumnat de llenguatge musical. El concert és gratuït, però cal reserva prèvia a la web entrapolis.com.
Això és tot, de moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Momoló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web momoló.cat o a l'agenda mensual.
jo que em pensava que ho sabia tot, no cal que m'expliqueu que ja sé com funciona el món, però de sobte apareixes tu, i ara resulta que escoltar-te m'és una virtut. Tu a mi m'has ensenyat, tu a mi m'has ensenyat, que estava equivocat, que estava equivocat, i que la gent canvia si té ganes de canviar, que mai és massa tard, que mai és massa tard, se'm curent tots els mans, sense diagnòstic,
Si estic al teu costat. Que l'amor no era una gàbia, i la llibertat no era estar sol. Quan et tens perdut, que ràbia. Estimarte com la terra i fer el punt i el carrer. Que tot està per fer.
Ja m'he cansat de regalar petons, ja m'he cansat que la por faci fugir al món. Ara fa temps que quan et miro els ulls, i veig el mar en calma de quan estem junts. Ara ja sé explicar, ara ja sé explicar, el que vols estimar, el que vols estimar. Veig el futur i amb la meva i veig la teva mà, que mai és massa tard, que mai és massa tard, se'm curant tots els mans.
Si estic al teu costat. La que havia de passar són les coses de la vida. Li vaig dir a tot el món que això a mi no em passaria. Que el món no era una gàbia. I la llibertat no eres tan sol. Quan et tens perdut, que ràbia. Na, na, na, na.
tot està per fer.
M'agrada el meu cos. El meu cos no necessita filtres.
El meu cos està bé tal com és. La pressió estètica és violència masclista i afecta totes les dones al llarg de la seva vida. Contra les violències masclistes no jutgem els cossos. Cossos sense filtres. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la província treballem contra la pressió estètica. 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de les Violències vers les Dones. Diputació de Barcelona.
Grups propers a nosaltres
que venen a estudiar, a parlar d'ells, i sobretot a fer la música en directe, que és el que més ens agrada a nosaltres. Avui comptem amb un grup nombrós, perquè tenim aquí sis persones de diferents edats, i un d'ells és repetidor, perquè va venir fa dos mesos, en aquest cas amb els Soul Mother Funkers. Es tracta del Quique Soler. Molt bon dia. Hola, què tal, com esteu? Doncs molt bé, encantats de donar-te a tenir per aquí.
I expliquem una mica, tenim aquí un combo que una mica el responsable que funcioni és el Quique, un combo de, ja hem dit, en total són 5 persones més i el Quique, de diferents edats.
i que formen part de la Sonic Sound Village School, és així? Sí. Sona com molt internacional, però en realitat és l'escola que tu mateix postes a terme. Sí, sí, jo faig classes particulars a casa i llavors, bueno, doncs els alumnes, són diferents alumnes, perquè tinc uns de cant que, bueno, és que tenen unes veus espectaculars, el de bateria no, perquè no l'he enganxat jo de temps.
Però sí que ve el combo per tocar en banda, a l'Aleix, ara els presento tots, eh? Guitarristes aquí, llavors, bueno, doncs jo soc multinstrumentista i jo faig classes a casa. Llavors, el que fem és juntar tots els alumnes de diferents instruments per muntar una banda.
Què ha passat amb aquesta banda, que ja porta uns anys i doncs que he estat solo, que ja estan fent concerts com a banda. Molt bé. Llavors, de passar com d'alumnes d'aprendre, ja estan fent concerts com si fos, bueno, és una banda, ja. I, bueno, tenim aquí diferents edats i tot i, bueno, el tema, al final, jo crec que l'important, a part de tocar millor o pitjor, és el tema de compartir.
És l'ideal, poder compartir bé, ajudar-se un a l'altre, indiferentment de les edats. Aquí tenim moltes edats diferents, els n'hi ha presentant i que diguin cadascú la seva edat i tal, que es presentin ells mateixos, perquè així també... Sí, sí, jo crec que sempre fem un primer torn, una primera ronda de presentació de cadascú, que expliqui una mica el seu currículum particular de com han arribat a...
Clar, aquí. Però primer de tots, dir el nom de la banda, que és Rock'n Fire, no? Rock'n Fire. Molt bé. Això el va escollir una mica. El Pau va ser qui va tenir la idea. El Pau, que és el baterista. A veure, Pau, presenta't una mica i explica una mica d'on va sortir la idea.
Bueno, jo soc el Pau, tinc 16 anys, soc el bateria de la banda, i m'ho tot va començar, que jo volia fer un combo, perquè vaig escoltar que ho feien on jo vic, i vaig dir, vinga, m'apunto, que els falta un bateria. I parlant d'un nom o alguna cosa, van dir, algú té una idea? I jo vaig dir, doncs mira, jo tinc una, saps? Rogan Fire, saps? Que jo de petit sempre havia vingut un zombi que era d'alguna banda o alguna cosa, i l'altruc que havia me la he dit amb el nom, que havia me la he dit amb els nostres amics, i vaig dir, doncs mira, fiquem aquest nom i ja està, i així va sortir tot, diguem.
És curiós perquè precisament el Pau és el més jove de tots i potser això del rock no és precisament l'estil de música de la teva edat, no? Exacte. I com se te va acudir que fos rock en falles.
A mi sempre, a part la meva mare, escoltava molt metal, rock, i a mi aquest estil em va agradar i em vaig enganxar a escoltar-lo. Jo tenia clar que jo no vull escoltar reggaeton, ni trap, ni coses així. Jo vull escoltar metal, rock, i tot aquestes coses. I com que el combo tocaven coses de rock vaig dir, mira, fiquem aquest nom i ja està. Molt bé, tenim l'Aleix, que està al seu costat. Bon dia.
Bon dia, jo soc l'Aleix i tinc 16 anys també. I em vaig unir al combo bàsicament perquè estava al Pau. Sou amics de tota la vida. Sí, sou amics de tota la vida. I ella estava al combo i jo ja tocava la guitarra. Jo havia tocat la guitarra clàssica i m'havien comprat una elèctrica. I estava aprenent per mi mateix i em va dir el Pau d'unir-me al combo i també de poder aprendre amb el kick i la guitarra.
I doncs així em vaig venir. Molt bé. I per aquí tenim el veteran, el grup. El veterano. El Juanqui. Sí, el Juanqui viene de Tarragona. Muy bien. Vale. I bueno, vine aquí con la idea de abrirme vida aquí por la zona del Valle. Vale. Y bueno, el día que vino el COVID...
el famoso COVID pues me dio por coger la guitarra porque llevábamos en el COVID sin tener ni zorra bueno, mi hermano toca la guitarra lleva muchos años tocando la guitarra entonces me dijo, hostia tío, cógete la guitarra y aprovecha el tiempo que está aquí encerrado
Y entonces cogí una guitarra amarilla, una guitarra amarilla que tengo en casa todavía, y a mí me sonaba bien, claro, cuando me grababa en el vídeo, digo, hostia, tío, esto parece que suena... ¿Qué bien clon? Sonaba algo, sonaba... ¿Vale? Entonces ya me pegó el gosanillo y digo, hostia, pues yo tengo que arrancar como sea esto ya, porque esto parece que me va, que me va. Y entonces un chaval por allí del barrio me dijo, hostia, apúntate a la Grever, en la escuela Grever, apúntate a la escuela Grever y tal. Y entonces ahí arranqué con el Quique, como profesor. Esté parlant... O sigui, tot show de llisà.
Jo soc de Santa Perpetua. Tu de Santa Perpetua. Ara li dic jo, per exemple, som de Parets. Jo soc de Canovellas. Jo he nacido en Badalona, he vivido en Parets i ara vivo en Llisada. Molt bé.
Vale, vale, no, lo dic para ubicarnos una mica, que somos tots una mica de la comarca. Bueno, pues esto es lo que pasó. Entonces arranqué con el Quique y empezamos lo tonto, lo tonto, pasándolo un poco mal, un poco ganuta de la cara al público, porque, claro, con la que tiene uno en la vista ya, jodida que la tengo también, el trabajo, y a todo lo que llevo en la espalda, pues claro, me costó un poquito. Pero bien, ya tenemos un currículum guapo, ahora sí que ya va uno más suelto, más tranquilo. Ahora ya sí.
I aquí tenim la Fanny. Què ens expliques, Fanny? Bon dia, jo sóc la Fanny, tinc 40 anys i sóc mestra de professió. I res, vaig començar a cantar, bueno, a cantar més professionalment fa cosa de 5 anys, després del confinament. A mi sempre m'ha agradat moltíssim cantar, sempre, sóc la típica, anava cantant a casa meva pertot arreu.
I després del confinament vaig assistir a un karaoke que era una mica clandestí i vaig començar a agafar un micro de veritat, no? I clar, quan vaig escoltar la veu vaig dir, ostres, això m'agrada molt, m'agrada moltíssim. Per tant, vaig començar a buscar mestres de música, sobretot de cant, i tenia una mica que era cantant, que és cantant,
I va començar a ser la meva mesta de cant. Però mira, per casualitats a la vida, casualitats no, perquè no crec que les casualitats, vaig conèixer en Quique, vaig arribar als braços del Quique, i vaig veure la llum i vaig dir, per aquí vaig. I des d'aleshores vaig descobrir la banda, perquè la banda inicialment estava al Pau, i des d'aleshores no vull fer una altra cosa, és que m'encanta el que fem, i cada vegada anem creixent més, anem fent moltes més coses, anem expandint, i ens anem superant nosaltres mateixos.
M'ha quedat així, amb l'aire, això del karaoke clandestí. Sí. De què va? A veure, explica'ns. Sí, es pot explicar, clar. Ui, tant, aquestes altades ja ha prescrit-ho.
Bé, doncs que després del Covid, en aquest moment que vam estar tres mesos a casa, que no ens deixaven sortir, te prometes, no? Alguna cosa sortia una miqueta de vez en cuando, no? I res, uns coneguts meus feien en una escola de música, doncs van fer un karaoke, i jo vaig assistir com a convidada, amb una mica de por, bé, clar, no podíem sortir, no podíem fer res, i bueno, vaig anar una mica de puntetes, i així va començar la meva experiència com a cantant. Molt bé, molt bé, molt bé.
I aquí, al costat meu, tenim a José Montioliva, tinc 52 anys, i, bé, el de Monti viene un poc, com m'agrada cantar per Elvis, si facem alguna cosa per Monti, Elvis, per aí va la cosa. Entón, jo també, tota la vida m'ha gustado cantar, des de jovencitos, des que començaron els karaokers, fa ja un montó d'años, a la que hi havia un karaokers que estava començant, me metia, i, ademà...
Soy así un poquito también showman y bueno, ya incluso en los carabocos me decían, no, no, quédate un rato más y te tomas un cubata que te invitamos, no sé qué. Y siempre me ha gustado. Lo pasa que por el trabajo y por las cosas, pues bueno, por aquello que lo vas dejando, te vas despreocupando. Y hace un par de años así, pues empecé también a través de mis dos hijas que me hicieron una encerrona. Me hicieron hacer una prueba aquí en el coro de gospel Montmeló, de aquí también.
Y se fueron a apuntar. Entonces me llevaron a mí también y bueno, era un coro que le faltaban chicos, le faltaban hombres y dijeron, va, papá, tú apúntate también, no sé qué. Digo, va, vamos a empezar. Entonces empecé ahí, a la semana siguiente se borraron ellas y me dejaron ahí te quedas. Y bueno, hasta entonces. ¿Ya estás al coro? Sí, sí, estoy con el coro de Montmeló, llevo dos años más o menos allí.
Y entonces, lo de Rock and Fire, esto culpable es Juanqui, porque él ya me había oído cantar alguna vez y me dijo, ostras, pues yo estoy aquí en una banda, en un combo, no sé qué, 21 días que cantamos aquí en Mollet, no sé tal. Y bueno, fue allí, les fui a escuchar, me presentaron a Kike y tal, y a la semana siguiente fui a...
a su casa a escucharlos ensayar en el combo y bueno canté un poquito allí y me dije que va y empiezas la semana que viene y de eso hace 7-8 meses hicimos las pruebas de a ver si era apto y bueno y parece que sí tuve que hacer el casting y oye muy bien muy contento he de decir que esto es una terapia total estás cansado del trabajo estresado con los nervios y tal
Y llega el momento del combo, llega el momento de cantar y, oye, se te olvida todo, se te quita todo. Hay días que se hace duro porque está uno muy cansado, porque, por ejemplo, aquí la hora es más pronto, pero el gospel empezamos a las nueve. O sea, tú imagínate en pleno invierno, después de levantarte a las seis de la mañana, hay días que dices... Claro, tú fas gospel a The Shows, creo. The Shows.
Jo tinc dimarts, combo. Dimarts, combo. Dimegras, professor. I dijous de... I ja no sé per on treure, perquè encara me busquen per aquí per fer més coses. Digo, no puedo més, no me faltan hores. Molt bé, molt bé. Però molt bé, molt bé. Llavors, experiències abans amb altres formacions? Algú?
O sigui, la meva afició com a música ve perquè vaig créixer escoltant amb els meus pares Radio Teletaxi, Radio Lé, no? I a més, soc de la generació, clar, vaig créixer a mitjans del 80 i soc de la generació que va començar, o que els dissabtes al matí, a part de veure els dibuixos, doncs veia els videoclips de la MTV, dels 40 príncipes d'aquestes grans cadenes, no?
I clar, aquesta passió per mi, o sigui, jo veia els videoclips i veia tota aquesta música, aquests programes musicals, i jo deia, hosta, jo vull fer això també, no? I justament tenia una cosina, la meva cosina Sandra, que també va començar a fer els seus pinitos, i em va treure un dia a l'escenari, com a extra, no diguem? No feia res més que fer un petit coro, no? I amb aquella sensació em va quedar gravada, aquella imatge de veure el públic, encara que jo estigués darrere de la meva cosina, era com...
que xulo todo esto, no? I vas pensar, jo vull fer alguna vegada alguna cosa d'aquestes i ves per on? Al final, a partir dels 35 ho vaig aconseguir i és molt guai aquesta sensació, aquest empoderament. Estem parlant, Quique, de tota l'estona de combo-combo. A veure, tu que ets el professor i ens pots instruir... El màster, sí. Ens pots instruir amb les qüestions tècniques. Quina diferència hi ha entre un combo, una banda, una...
Bé, la banda la muntes, sí. Tu, per exemple, dius, jo vull muntar una banda, doncs pots escollir quines persones entren, no? I llavors ja busques potser una gent, a part que tingui el mateix gust que tu, musical, doncs que tingui la mateixa edat, no? O vas una mica aquí...
Un combo són alumnes diferents, de diferents edats i tal, diferents, no? I que intentes muntar una banda perquè aprenguin a tocar en directe. Bé, tocar junts, conjuntament. L'aprendre a tocar en directe és una altra cosa. Sinó a tocar com una banda, no? O sigui, tots a la vegada i llavors així, doncs no només... Perquè, clar, tocar la guitarra només, doncs arriba un punt que si a tu t'agrada la música de banda, doncs...
Tocar amb una bateria i compartir el que estàvem parlant, el fet de compartir la música i jugar com en equip, crea vincles i t'ajuda, per mi és més xulo. Llavors, la idea és d'aprendre a tocar en banda.
A partir d'aquí, el combo el que fa és practicar tots junts, no? Llavors planegem unes cançons, intentem que a tothom li agradin, a vegades és complicat, i després també d'aprofitar el que tens, perquè en una banda, si a mi el que m'agrada és el rock and roll i jo començo a tocar, no sé, música clàssica amb la guitarra, doncs a mi no em sonarà, perquè jo vinc del blues i del rock, no? Llavors aquí, si tenim unes veus molt xules, doncs sí que jo els faig una mica la punyeta, perquè aprenguin a...
a cantar altres coses que no siguin lo seu, però ja ho veureu, que tenim unes veus molt xules, i si tenim una veu d'Elvis, s'ha de bo a Elvis. I clar, això està molt bé, perquè el Pau, per exemple, o l'Alès, que tenen 16 anys i tal, que ells els agrada el metal i el rock i els agraden coses més canyeres que l'Elvis, que és més rock clàssic, doncs també els altres li estem donant allà un peu d'entrada, també el rock clàssic i tot això. Llavors el tema és, la idea d'un combo és aprendre a tocar
conjuntament en banda. A partir d'aquí. Bé, aquest és un combo que hi ha bateria, que hi ha més d'idea de rock, no? A partir d'aquí jo munto unes jam sessions amb l'altra escola que treballo, que és de Polinyà. Bé, muntarà diferents jocs. Aquí pel Vallès hem anat lluitant sempre per obrir portes i escenaris perquè la idea és que aquests combos puguin aprendre a tocar en directe. Correcte.
llavors la idea d'aprendre a tocar en directe i llavors dius, això que hem posat aquí en pràctica ara ho has de fer en públic però el públic que ve moltes vegades són bandes d'alumnes, a part de bandes que ja toquen bé i llavors ja com molt bon feeling perquè ja no és clar, tu tens por a l'error jo a vegades els dic als alumnes i això m'encanta dir-ho li dic equivocat
És la manera d'aprendre. Una o dues vegades les que calgui. No li dic, escolta'm, anem a aprendre a fer un solo. I llavors li dic, però equivocat. I la gent, sobretot els adults, se'm queden trencats. Perquè és que ningú en aquest país, en aquesta vida t'ha dit, equivocat.
llavors m'encanta veure la reacció saps de dir em puc equivocar i no passa res perquè sempre és com t'has equivocat i anem a buscar i no i aquí no és equivocat que no passa res llavors la idea és poder trencar aquesta frontera que hi ha de tocar en directe davant de públic que si tu ho fas una vegada o dues vegades a l'any tu no aprens a tocar en directe que això a l'anterior entrevista ho comentava una mica llavors clar
jo per exemple un dia amb el Jose li deia el Jose porta 7 mesos quantes veces toca en directo en estos 7 meses conmigo a part de la jam o amb la banda que ja tocan i fan concerts o perquè jo faig un concert i li dic vine i cantaràs una o dues cançons potser no sé, comptava un dia llevarem 10 o 12 o 15, por lo menos jo és que ve un micrófono i me tiro de cabeza i també li agrada no obliguem
Llavors, la dinàmica d'assajos, com va? Com va? O sigui, Rock and Fire, com munta els assajos...
Quan us veieu o es veuen a classe junts, no sé, qualsevol de vosaltres ho podeu explicar.
Sí, els assajos els fem els dimarts a la casa del Quique, que té estudi i tot ben sonoritzat. I ahir el que fem és tocar les cançons que hem estat practicant. Per exemple, si hem estat practicant una de Nirvana, toquem aquella per veure com ens surt i seguim tocant fins que ens surt bé. I també anem tocant tot el repertori per mantenir-ho fresc i així toquem tots.
Molt bé, ja ens heu introduït una mica amb el que feu, que pel que estic veient és rock i pop. Qui vagi a veure alguna actuació de Rock and Fire, més o menys amb què es trobarà a l'escenari?
Doncs, si veniu a veure Rock and Fire, a l'escenari trobareu, doncs, persones molt diferents, però que anem amb un objectiu comú, que és passar-nos-ho bé. Passar-nos-ho bé i, sobretot, mostrar el nostre potencial, el que fem nosaltres, entre nosaltres. Perquè són persones molt diferents, però el saig, ja com ha dit el José, és que és una teràpia i per nosaltres és una expansió i és el trobar-nos a nosaltres mateixos i el treure aquest potencial que aquí és el que ens treu de la nostra zona de confort, no?
I veure Reconfaller és això, és veure un espectacle on riuràs, escoltaràs bona música i també veuràs una bona interpretació.
I el repertori que teniu més o menys? Ens podeu fer així cinc cèntims del que toqueu o del que teniu ara actualment? Vale, tocamos un poco de todo, rock de todos los tipos, de todos los géneros. O sea, no nos limitamos a uno solo o a dos géneros, de todo un poco. Però rock internacional, nacional... Internacional, nacional, de todo, de todo, de todo. Todo un poco en la mezcla, de todo.
Sí que és veritat que intentem també adaptar-nos a les veus, sobretot. Intentem també buscar temes cants en els quals, tant el José com jo, podem entablir bé la nostra veu. Intentar, sobretot, buscar rock nacional i rock i cançons que cantin dones, perquè això és el que ens costa molt al panorama d'avui en dia. O sigui, estem diem que n'hi ha dues veus i sempre canteu tots dos. No sempre. O individualment, o a duo, o coros...
És que fins fa poc estava jo sola com a cantant. I va venir el José. Afortunadament va venir el José perquè m'ha fet això. Eixem una mà. Eixem una mà. No sé si al cuello a vegades o no, però sí. Però ens ajudem mútuament perquè entre nosaltres fem un... O sigui, hi ha un... Una amalgama. Sí, hi ha un amalgama. Empasteu. Empasteu molt bé les veus, exactament. I clar, doncs busquem temes. Els que ja tenim intentem fer que les uves veus sonin millor del que ja sonaven.
Intentem també, sobretot, buscar nous temes en els quals els dos estem còmodes cantant i ho estem aconseguint. El pau que tenim cada dia, tu t'imaginaves el dia que vas dir vinga, comença aquí això, que al cap del temps tindries i hi hauria una formació com la que hi ha ara amb tot el que toqueu i demés?
La veritat és que no m'esperava perquè jo vaig entrar a Greber i era un combo de fer classes, jo no m'imaginava això, fins que un dia el Quique tocava en un lloc de paret i ens va dir que ens fareu de teloneros.
I vam tocar dues o tres cançons i a la gent li va agradar i nosaltres, doncs, flipant. Saps, dient, hòstia. Saps, hem tocat per primera vegada en Viu. Ens va agradar i vam començar a tocar jams, com ha dit el Quique que les organitza moltes vegades ell, i ens va agradar, va anar a unir-se gent, se'n va anar a gent també que ja no podia estar perquè treballava o coses així, i així hem quedat fins ara.
Molt bé, doncs ja coneixem una mica el naixement, com són aquest grup que tenim aquí, els Rock and Fire, i jo crec que arriba l'hora que ens mostreu les vostres armes i desplegueu tot el que teniu aquí i toqueu el primer tema. Qui ens presenta aquest primer tema? Doncs mira, el primer tema que farem serà el de Best, la Tina Turner.
Molt bé, doncs vinga, amb aquest davest de Tina Turner engeguem el Carreteria Manta d'avui i després continuem parlant amb els Rock and Fire. I tell you when I hear you, my heart's on fire You've come to me, come to me, why, why
When you come to me, give me everything I need. Give me love, love, promise and a world of dreams. Speak a language of love like you know what I mean. It got me wrong. Take my heart and make me strong.
Better than all the rest Better than anyone Anyone who ever thinks I call you home I don't ever want to say Tears apart Maybe I will really need
Your heart, I see the start on every night or every day. Your eyes, I get lost, I can't walk away. Use that song and you're here in your eyes, I could be in a better place. You simply do this.
Bona nit. Bona nit.
Oh, baby, don't get gone. Oh, oh, oh, you're the best, woo! Best of my heart, the best.
Bona nit!
Ho, ho, ho, you're the best, whoo! Band on the heart of red, band on the head.
I'll circle you home, I don't know what you say. Don't tease apart, no, no, no. Baby, I won't really. Oh, you're the best.
Contra les violències masclistes, fem xarxa. A la feina, al transport públic, al barri, fem xarxa. Amb el compromís de tothom i la feina de les associacions feministes i les institucions, podem construir pobles i ciutats lliures de violències masclistes. 25N. Dia internacional per a l'eliminació de les violències vers les dones. Diputació de Barcelona.
Molt bé, doncs aquí hem tingut el primer tema de Rock and Fire. Recordem que això és Carretera i Manta, el vostre programa de música en viu de Ràdio Montmeló, que s'encarrega una mica de posar en valor, que es diu ara, als grups de la zona.
Bé, esteu sentit, aquí hi ha sis cantants que tot val dir van des dels 17 anys, hem dit, o 16? 16. Fins als 56, o sigui que... 40 anys, del més petit al més gran. Sí, sí. I res, estem tots com una mica així al·lucinats perquè 16 anys teniu tant el Pau com l'Aleix. Vosaltres on vau començar a fer música? Sí.
Bueno, vam començar a l'Escola Municipal de Música de Parets, però era el típic que, per exemple, amb la guitarra, t'ensenyaven molt el clàssic i això amb la bateria, doncs el mateix. El més heavy que vaig tocar jo, diguem, de potent, era Black & Black de CDC. I m'agradava ja més coses com, jo què sé, Metallica, Slipknot, Mayhem, que ja és més alt, Caníbal Corps, grups així...
i ja no podia avançar, no podia avançar. I al final ja vaig dir, emborro, perquè m'estic ensenyant el mateix, el mateix, el mateix, passo, la veritat. Que no vol dir que no ensenyin bé, ensenyen bé, però si t'agrada un altre tipus de música, potser no és del teu rotllo. Clar, és tot com més clàssic, més assentat, i llavors la part més dinàmica, diguéssim, i més propera i més contemporània de la música potser no és el dia a dia de les escoles, no? Exacte.
Molt bé, doncs no sé, expliqueu-me una mica què feu en els concerts, una mica per on va el grup i a més què feu, si teniu pensat desenvolupar alguna cosa més i a més...
Sí, tenim... A veure, és que és molt complicat el panorama musical d'avui en dia, sobretot per les bates petites o combo-banda, que ens estem estant una miqueta més com a banda, perquè no hi ha espais musicals on poder desenvolupar la nostra música. Sí que potser als ajuntaments o a les festes majors sí que busquen més grups més consolidats.
En canvi, una banda que acaba de començar li costa molt començar a tocar en directe. Ens està costant molt i anem fent més de botes, bautícies i comunions, anem bars i restaurants. És el que la gent busca més. De moment estem buscant aquest tipus. I una formació com la vostra, clar, per fer...
quan va venir la formació teva, que era com més acústica i tot molt més senzill, un duet, diguéssim, és més fàcil de portar per allà, però una formació de més persones i de més... Clar, quan diem que som sis persones a l'escenari, cinc, sis, que espanta molt, no, és que no tenim espai, no, és que la civilització, no, és que hem de demanar un permís a l'Ajuntament, als veïns que diran... I clar, ens trobem sempre amb moltes limitacions.
I nosaltres només volem tocar música, volem gaudir. És que a vegades ni que ens pagui, només necessitem tocar música perquè necessitem tocar en directe per aprendre. Perquè a nosaltres ens serveix com una lliçó el tocant en directe i ens agrada moltíssim. I aquest problema penseu que és una mica genèric i general de totes les bandes i els grups que hi ha per aquí, per la zona? Almenys totes les bandes que coneguem, sí, ens comentem el mateix tema, que ens trobem moltes limitacions per poder tocar en directe.
Hi ha com una mena de xarxa o d'implicació entre les bandes de... Potser tu aquí què saps més d'això? De la zona? Per trobar locals o per trobar llocs? És el que deia una mica compartir de... Bueno, si...
si s'unissin més o encara més les bandes jo alguna vegada m'ho he dit que ens hem d'ajudar i unir per anar a cridar a portes d'ajuntaments o portes de bars i escolta que mira que hi ha bandes perquè el que passa és que alguna vegada amb un ajuntament m'he trobat jo escolta que vull muntar una jamxissió perquè jo tinc combos i clar jo tinc sis combos llavors clar i haver-me dit no és que no hi ha bandes
i dius, no, jo ja porto ja sis jo per exemple a lliçada de ball fa uns anys vaig muntar un concurs de bandes que es deia ball de bandes i es van apuntar 15 bandes llavors clar, sembla que no estiguin perquè clar, si no tenen lloc i es van tocar doncs no, llavors bueno
Està una mica més complicat perquè quan jo era més jove encara hi havia més bars, hi havia més moguda, més moguda no tan controlada i llavors avui en dia no queda, per mi queda una tercera part d'allò.
I està tot molt controlat. Llavors, clar, si tu vols fer els concerts, clar, si no toques molt bé, ja no pots tocar. Si toques amb bateria, no pots tocar perquè el lloc no està preparat. Llavors, clar, sort d'alguns ajuntaments que diuen, escolta, doncs vinga, anem a fer una jam-session allà, no?, i cedim l'espai, o, bueno, doncs, jo què sé. A mi, per exemple, en contracten, jo sonoritjo, porto la banda base, no?, a Polinyà, que el dia 22 de novembre la fem. Sí, sí, aprofita, aprofita, si vols, ja.
al centre cívic de Polinià, si alguna banda vol venir, cantant, està obert. És una llamp oberta? A qui vulgui venir, sí que posem un tope de bandes, perquè si no, una vegada vam estar 4 hores i quart. Vam venir 20 bandes, eh? 20 bandes. Però s'han d'inscriure una mica abans o avisar d'alguna manera? Si contacten amb mi...
si vols a Sonic Sound Vilas a Instagram podem contactar però fixa't en el que et deia jo és com aixecar una catifa i una vegada vaig tenir 20 bandes que jo encantadíssim però clar, també si es fa massa llarg però fixa't si n'hi ha i van venir bandes que tocaven molt bé per exemple va venir un que es diu el Lastre que tocaven punk rock i tal
que toquen molt bé, i van venir bandes com l'Hulabai, que ja fan concerts, ja són bandes una mica més pros, i escolta, quan tu, el que passa és que quan estàs ficat allò, és com si ets cuiner, i dius quan estàs ficat al miollo a la cuina, doncs mira, hi ha molts restaurants, però aquí s'ha de donar veu,
Gràcies a vosaltres esteu donant veu. Oferta de bandes n'hi ha, però l'oferta d'espais potser és més minsa que no pas la dels grups i demés. Quins espais tenim ara aquí actualment amb els quals vosaltres hàgiu tocat o us hàgiu mogut darrerament?
Doncs hem tocat, per exemple, com ja han dit abans al centre cívic de Polinyà, a Lliçà també, a Lliçà de Vall, a la silla de Can Coll, i a uns quants llocs, també en bars. A Palau, a Mollet, de Mollet també. A un centre deportiu també n'hem tocat.
A Parets, a Cal Jardiner. Algum bar. Molt bé. Aquí a Palau, a la Palmera. I tenim un concert programat. Tenim un programat al Bona Tapa de Parets i un altre al Saí Fresc de Mollet. De Mollet, de Vallès. El de Caldón. Ah, molt bé. I això, doneu dates per si la gent... Això serà el 7 de febrer, al Saí Fresc. Però així més proper cap aquí. Més proper teníem el del Bona Tapa.
Pero es lo que diré, ha de dar permís al ayuntament, que si sí, que si no, que se quejan los vecinos, pues lo que decimos, que cuesta mucho porque a veces hay muchos... Nosotros ponemos todas las facilidades.
Hasta que ponga el precio el restaurante. Y si se pone muy a tiro, oye, un bocata y tres cervezas, y lo cerramos. Que lo que queremos es pasarnoslo bien. Perquè teniu allò versió acústica i versió... No, no. Versió elèctrica, no. Som una banda elèctrica. Estem començant a preparar una mica versions acústiques arrel de venir aquí. Hem dit, ostres, els temes que toquem normalment, potser podem fer també la versió acústica per adaptar-nos una mica al context que ens demanin, no?
Y en ello estamos. Sí. Molt bé, molt bé. Doncs no sé, jo si voleu afegir alguna cosa més, jo el que estic desitjant és de tornar a sentir un altre tema, ja per acomiadar-nos, i jo encantat d'haver-los tingut aquí, de conèixer Rock and Fire i de, res, desitjant trobar-nos en algun dels escenaris.
Doncs, gràcies. I sí que dir-vos que bé, les properes dades de concerts, de bolos i d'actuacions i de llampsessius les anem publicant a les xarxes socials, que som rockandfire.music a Instagram. Doncs això, tota la gent que estigui sentint el programa, que ho tingui en compte, que us...
que us segueixi i a partir d'aquí ja sabeu, teniu un lloc més per parlar de música i sobretot per fer música per cert, ens heu de tocar un altre tema per acomiadar-nos Sí, el segundo tema que tocaremos es un tema d'Elvis que es el Blue Show Souls que es un rock clásico
A mi se me añade la complejidad del inglés, que evidentemente es complicado, estoy más cómodo cantando en castellano, pero como me gusta mucho Elvis y me gustan mucho los retos y esto, pues eso, a base de practicar, es cuando uno va consiguiendo soltarse más y bueno, tiraremos con Elvis. Pues venga, pues, res, amb aquest tema d'Elvis us acomiadem aquí al Carretera i Manta, ja sabeu, teniu les portes obertes, i moltes gràcies per haver vingut.
A vosaltres. A vosaltres. A vosaltres. Gràcies.
Fins demà!
Oh yeah! When I come in my heart, send my car, drink my liquor and I'm from Korea. Do anything that you wanna do, when I know holding light on my shoe. And don't you, step on my news, ain't you? When I can do anything, hold on my news, ain't you? When I can do anything, hold on my news, ain't you?
Fins demà!
Well, you can do anything with all my blue rays. What is the blue, blue, blue rays? Blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue, blue,
Ei, escolta, els infants també parlen. Des de Sant Jordi fins al Pau Casals, tots tenim veu. L'últim dissabte de cada mes a les 12 del migdia. Si el teu col·lega compartís contingut sexual sense consentiment i tu te'n desentens, ets còmplice.
Qui es manté neutral amb l'agressor perpetua la violència masclista. Ni agressor ni còmplice, aturem les violències masclistes. Generalitat de Catalunya
Avui al Montmeló Sona tenim la secció de veterinària, un cop més, la secció com gat i gos. I ens acompanya la Núria Galí de la Clínica Veterinària Petits i Peluts de Montornès del Vallès. Bon dia. Hola, bon dia, Rubén. Ja comencen a venir les temporades del Nadal, ja comencen els regals i precisament d'això parlarem a la secció d'avui, veritat?
Sí, avui no parlarem de veterinària pura i dura, sinó de què us demanen els vostres nens a la Carta de Reis i al Papa Noel, clar. I parlarem una mica de la responsabilitat que això porta, perquè clar... Alguna vegada has demanat tu un gat un gos? Quan era petit sí que ho havia demanat, però clar, quin nen no ha demanat una mascota per Nadal? I els teus pares que et deien.
Bueno, pues que no es podia, no sé què... Bueno, al final sí que em vaig tenir, eh? Al final sí que em vaig tenir, però va costar, va costar. Va ser una cosa que es va pensar molt. Els meus pares sempre em deien, és una responsabilitat i al final ens en cuidem nosaltres. No podem permetre'ns tenir un gat i un gos. Al final teníem, no? Però mai havia sigut un regal de Nadal. Però precisament això es diu molt, també. Però és que és veritat, és una responsabilitat i d'això venies a parlar avui, no?
Clar, i el tema és que no és un regal realment, és una responsabilitat que agafes per tota la seva vida. Llavors, ara ve una pregunta més que llenço a l'aire. Els reis i el Papa Noel poden portar animals vius?
Llavors, partint d'aquesta base, també és una excusa que ens pot servir pels nostres fills de dir que els papes noels i els reis no porten aquest tipus de regal. Però bé, en el cas que decidiu que sí que us en podeu fer càrrec, primer tingueu en compte que és una responsabilitat per tota la vida. No és una responsabilitat ni barata ni de poques hores de dedicació. Llavors, hi ha moltes preguntes aquí darrere per fer-se. Una d'elles és...
gat o gos la següent és compro o adopto i la tercera és jovenet o adult aquestes tres preguntes per mi són les més bàsiques doncs parlem de la primera pregunta i podem anar com pregunta per pregunta i desgranant una miqueta explica'ns
La primera era gato-gos. Gato-gos, a veure. Tenen necessitats diferents en principi, no? Sí. Un gos sempre et lliga bastant més perquè un gos necessita sortir a passejar, necessita...
Unes rutines diàries que t'obliguen, una, a sortir a passejar, que també és bonic perquè socialitzes amb la gent que té gos. Les altres obligacions que no són tan boniques són quan vols marxar de vacances, quan vols sortir de nit, quan vols fer un cap de setmana, que necessites d'algú que te'l pugui cuidar. Si no tens algú, t'has de plantejar que necessitaràs diners per pagar una guarderia.
Llavors un gos et lliga molt. O sigui, has de ser molt conscient del teu dia a dia amb el gos com serà. Un gat lliga menys. Un gat, sí, és més independent, com la gent diu, o no, que la gent a vegades no es coneix. Sí, perquè clar, també depèn molt de com sigui l'animal.
I un gat sí que et permet sortir un cap de setmana, el pots deixar uns dies sol, uns dies em refereixo a 24-48 hores. Després sempre és molt més fàcil que algú vagi a casa teva, que li doni un cap d'ull, que li netegi el sorral, que li posi menjar, que estigui una estoneta jugant...
que no pas un gos. Per tant, un gat es dispensa el menjar ell sol, s'administra ell sol el menjar, pots entrar, pots sortir, no l'has de treure a passejar. Són molt nets. Si no tenen cap patologia, si es troben bé, acostumen a fer les seves necessitats on toca, en el seu lloc.
I tu només ho has netejat un cap al dia i ja està. Llavors, si teniu poc temps, si voleu disfrutar més del vostre temps lliure, un gat és molt més fàcil que un gos. Si li voleu donar una responsabilitat al vostre fill, un gat és molt més fàcil que un gos. Per tant, plantegeu-vos moltes coses abans de gat o gos. Quin temps teniu, quines capacitats, qui us ajudaria de la família quan marxeu...
i quins recursos teniu. I la segona qüestió que hem de tenir en compte, quina era la segona pregunta? La següent era compro o adopto? Molt important també. Si teniu molt clar quina raça voleu i sí o sí ha de ser aquesta raça, òbviament és molt més fàcil anar a comprar que a adoptar.
Ara bé, les protectores, les associacions estan plenes d'animals i tots ells necessiten una oportunitat. Són superagraïts. Potser sí que, no us negaré que al principi donin una miqueta més de feina per l'adaptació, però després el que t'aporta un animal adoptat és una passada. Llavors...
Si teniu molt clar que voleu una raça per el tipus de condicions, de caràcter, de tal, tal, tal, aneu a comprar, busqueu un criador que sigui legal, que estigui legalitzat, han de tenir nucli zoològic i us recomano que valideu que aquest nucli zoològic no estigui llogat. A vegades lloguen el nucli zoològic per poder vendre, però no estan certificats ells.
Llavors valideu que aquest codi de nucli zoològic sigui oficial d'ells perquè us garantitzarà una sèrie de salut de l'animal, que no et ve de fora, que no hi ha trepitgeus per darrere. Si no, si dieu no, vull adoptar, vull fer responsable de treure algun animal de la protectora perquè així estic salvant dues vides.
Dos vides en refereixo al que us quedeu vosaltres perquè permetrà entrar un altre a anar dins la prota. Doncs aquí també hi ha més preguntes. Vull adoptar. Què vull adoptar? Vull adoptar un cadell, vull adoptar un gos adult, vull adoptar un gat, un gos, cadell, adult, és igual. I quin caràcter o per qui és aquest animal?
Em poso jo com a exemple. Jo fa molts anys, m'àvia volia un gos i pel perfil de m'àvia havia de ser un gos petit, tranquil, que el pogués treure a passejar a ella, que li fes companyia. Per tant, me'n vaig anar a buscar un gos adult. Un gos de tamany petit, adult, que ja estigués... sapiguéssim definir el seu caràcter. Llavors, amb molta paciència, me'n vaig anar a moltes protectores fins que vaig trobar un gos que era amb les característiques que jo volia.
Per mi mateixa, bueno, per mi mateixa vull un gos, me'n vaig una protectora i el que m'entra por los ojos me lo quedo i ja m'apabanyaré després con lo que voy a hacer. A vegades també és qüestió de si en el moment hi ha feeling, si en el moment sents que ha de ser aquest.
Sí, de vegades vas a una protectora amb una idea al cap i de cop el que se t'acosti et comença a llapar i a tocar i a buscar joc, és un animal completament diferent del que tu tenies al cap. Guiausa també molt per això, perquè aquest animal serà potser el que més s'adapta a les vostres necessitats i més fàcil serà la introducció a casa.
Llavors, deixeu-vos a guiar. Sobretot a la protectora, pregunteu pel caràcter que té, com és, si ha estat en una casa d'acollida, si ha estat a la gàbia. Hi ha molts tipus de protectores. Hi ha protectores que treballen amb gàbies, hi ha protectores que els tenen en manada. Jo, per exemple, el meu últim el vaig agafar amb una protectora que no tenien gàbies i el gos estava amb més animal suelto.
També hi ha protectores que treballen en casa d'acollida. Això ajuda molt perquè la casa d'acollida ja fa la feina de socialitzar, d'adaptar el gos a un pis, d'adaptar-lo a la sortir i entrar. Llavors, feu moltes preguntes.
Ara ja heu decidit si comprar o adoptar i heu decidit quin tipus d'animal us encaixa a la vostra vida i l'heu anat a buscar. Jo sempre soc bastant defensor, com has dit abans, d'adoptar abans de comprar per això que deies, perquè també estàs com salvant una vida i estàs fent que un pobre gos que està a la protectora pugui tenir com una família, no?
Per desgràcia, Espanya és un dels països que més abandonaments hi ha, més maltracte hi ha. Llavors, si som una mica solidaris i conscients d'aquesta situació, si podem ajudar algun animal a sortir d'aquella misèria, benvingut sigui.
I a més, des del meu punt de vista, no és tan important com que el gos sigui de raça, de pedigree i tal, no sé què, com que sigui un animal el que li puguis donar una bona vida. És que el caràcter de l'animal tampoc, que sigui dolç, que sigui simpàtic, que tingui pors, que sigui agressiu, no te'l marca. Sí que la raça té un estàndard, però també et pot sortir una mica d'aquest estàndard
Sí, en els seus gens, per exemple, ve de pares que tenen por. Pots anar amb un criador, però els pares tenen por i que et donin un animal que tindrà por. Aquesta por es pot transformar en una agressivitat. Llavors, hi ha molts dubtes aquí, no?, de què et pot aportar més. Per mi, sens dubte, m'aporta més a adoptar. Una altra persona, doncs, bueno, voldrà un canig que està ara molt de moda a la raça canig i és molt difícil trobar en adopció, llavors aquest sí que hauran d'anar a comprar.
Ojo també perquè hi ha moltes persones, més de les que ens imaginem una altra vegada, que compren i es gasten molts diners en una compra i acaben tornant aquest cadell o aquest animal en el criador o a la protectora. Llavors, penseu-vos molt bé abans de comprar o adoptar, tant una com l'altra. I el següent punt que hem de tenir en compte, quin seria?
Doncs el següent punt era si l'agafàvem jovenet o l'agafàvem adult. Quines diferències té? Per què voldries poder agafar un per sobre l'altre segons com siguis tu o què és el que tu necessitis?
Aquí cadascú té el seu argument, no? Si agafes un cadell jove, si és veritat que el recomanable és que, com a mínim, hagin estat dos mesos amb la seva mare per socialitzar, per perdre les pors, per agafar el tema de manada amb els seus germans i tal...
però si l'agafes de cadell, si és veritat que te'l pots adaptar millor a les teves costums de casa. El seu caràcter el tindrà igual, llavors tu pots acostumar-lo a les teves rutines, però si el gos és tossut, serà tossut. Ara bé, sigui aquest pro que l'agafa jove i el pots anar acostumant a les teves rutines.
Contres. Ojo que estàs agafant un cadell. El cadell es fa caca, pipi fora de lloc, plora, té unes necessitats molt, molt, molt de cadell i el cost d'un cadell és bastant més elevat perquè li has de posar totes les vacunes fins a complir la pauta de vacunació per assegurar-te que està immunitzat, que té totes les proteccions.
Les pautes de desparasitació també són més elevades perquè venen d'haver estat amb més cadells i toquen més coses. Llavors, un cadell és molt més car de mantenir els sis primers mesos que un gos adult. A part de les seves necessitats, ja dic, que es fan caca, es fan pipi. Si són cadells molt jovenets i heu de donar biberó, és donar biberó cada dues hores. O sigui, un cadell dona molta feina.
Un gos adult no et dona tanta feina, a no ser que no hagi estat acostumat a viure en un pis i algun pipí se li escapi, alguna caca, perquè no té la rutina, però normalment això ho aprenen bastant més ràpid. És molt més atractiu per un gos sortir a fora, olorar i deixar marca, que no pas estar olorant sempre el seu pipí i deixant el seu pipí dins de casa. Per tant, això serà molt més fàcil.
L'altre és que ja et venen amb les pautes de vacunacions fetes, que d'esparacitacions les tindràs més controlades. Sí, potser al principi necessites fer més perquè et ve d'un lloc una altra vegada que gasten més animals, però després és més regular. Parlo més d'adopció d'un gos adult o d'un gat adult,
perquè de criador no et sortiran adults, et surten cadells. Llavors, quan adoptes un gos adult, ja et ve castrat, gos gat, ja et ve castrat, ja et ve desparacitat, vacunat... I l'altre tema és el preu. Normalment, els cadells, sí que hi ha cadells a protectora,
No és tan habitual, però sí que en trobem. Si són de criador, el preu és el que és, pots comptar de 1.500 cap amunt, i tan gos com gat, i depèn de la raça també, però de 1.500 cap amunt, i et porten normalment obligatori xip i primera vacuna.
Tota la resta ho fas tu. Què vol dir això? Que el cost de comprar és molt elevat. Si te'n vas a una protectoria, adoptes. Si adoptes un cadell, normalment entra el xip, la vacuna, la desperacitació i l'esterilització. Si és veritat que hi ha algunes vacunes, que les hauràs de fer tu. Però si et fan un contracte d'adopció, encara hi ulls, un cadell adoptat, et surt molt més econòmic que un cadell comprat.
Un gos adult, encara més econòmic, perquè ja et ve castrar, ja no hauràs de moure't tu tant i les vacunes ja estan posades, totes, no només una. Llavors, valorar tot això, valorar si teniu temps, economia, si tothom s'implicarà de la família, si podeu tenir ajuda si algun dia marxeu de viatge o de cap de setmana. Sí, aquest punt també és bastant important i no l'he mencionat,
Tan comprat com adoptat, en algun moment potser necessiteu ajuda d'un educador per ansietat de separació, per exemple, que és molt habitual. Teniu aquests recursos per poder treballar amb un educador i poder-vos ajudar a millorar la vostra convivència amb aquest animal? Els educadors, els bons, no són barats.
I els que són barats, al final acabeu fent tantes sessions perquè no són bons, que al final et surt igual de car. Llavors, penseu-vos-ho tot molt. Un animal no és un regal, és una responsabilitat, i a partir d'aquí, doncs, valoreu si el vostre fill, el que us està demanant, li podeu donar o no, i sempre teniu l'excusa de «ai, els reis mags no porten animals».
Doncs ja sabeu, si us demanen per Reis o per Papa Noel o pel que sigui un animal, una mascota de regal, doncs ja sabeu que heu de pensar-vos-ho molt. Teniu unes quantes qüestions que heu de tenir en compte i heu de pensar en elles. I bé, doncs aquests són els consells que us dona la Núria Galí. Així que moltes gràcies per venir a la ràdio. Gràcies per convidar-me.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
No més por. No més violència. No més víctimes. Només dones lliures. Volem els carrers de pobles i ciutats lliures de violències masclistes. 25 de novembre. Dia internacional per l'eliminació de la violència envers les dones. Diputació de Barcelona.
El dia 1 de cada mes a Ràdio Montmeló.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podem trobar a la ràdio durant el que queda la setmana i durant la setmana que ve. Demà dissabte 22 a les 12 hores. L'Eli i la Rica del Departament de Promoció Econòmica ens porten un nou episodi de L'Aparador.
Dimarts 25, a les 12 hores, els usuaris del Casal de la Gent Gran ens porten una nova edició d'Obrim el Casal, en el que fan un repàs a les activitats que s'han pogut gaudir durant la Setmana de la Gent Gran. Divendres 28 podreu sentir una nova edició del Montmeló Sona i més tard, a les 17 hores, el Llorenç Ramos ens prepararà un bon àpat al programa de cuina Parem Taula.
Finalment, dissabte 29 a les 12 hores, els infants de les escoles de primària del municipi, el Pau Casals i el Sant Jordi, presenten un nou programa dels infants També Parlen. I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió mitjançant el nostre correu radiomor.com o a través del telèfon i whatsapp 637 150 702.
Molt bon cap de setmana a tothom. Per més informació, torneu amb nosaltres la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 28 de novembre de 2025 a les 12 del migdia.
has d'haver fet un altre fill et mereixes hipòcrita un mur a un altre clos la teva dictadura la teva puta vida assassí quin incendi de sang podrit butxí
Brou t'havia d'haver sobat la dura fosca dels pobles d'una ta tortura penjat d'un arbre al fons d'algun camí. Glòria de l'Unyol ha mort el dictador més bell d'Europa una abraça d'amor i alcem la copa
A la més mala delincuencia tascaia un altre amor amb violència, la ciudadans des d'aquell juliol.
Las fetas va a tirar español, sol hibernado, encarga el de la ciencia, y amtub de sang y merda, esa excremencia. Gloria va al buñón, amor del dictador, más bella Europa, una abraza de amor.
I alcem la copa, glòria del buñol. Amor del dictador més bell d'Europa, una brasa d'amor. I alcem la copa.
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitge'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.