Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 5 de desembre de 2025 i comencem una nova edició del Montmeló Sona.
Programa número 188. Dimecres 3 es va celebrar el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, que en guany porta el lema Això sí que és per mi. Aquest dia reivindica el dret a la participació de les persones amb discapacitat intel·lectual a la nostra societat, tal com fa la resta de la ciutadania.
Per aquest motiu, en aquests moments, l'equip de Ràdio Montmeló es troba en una paradeta al mercat municipal donant visibilitat a aquesta reivindicació. Graven una edició especial del programa Rompiendo Moldes amb la participació del Trencadís i Grup Dem. Aquest programa especial el podreu sentir el proper dimarts 9 a les 17 hores a la nostra web www.radiomomeló.cat
Montmeló Sol és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanyen la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Enric Liebana a la secció Salut i Muntanya. A la locució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on celebrarem la figura del músic Frank Zappa. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit parlem de cooperació al bloc de l'entrevista.
On la Lola Robles parla amb en Jesús Antonio Quintero Salazar i Olga Lucia Quintero Sierra, fundadors de Samcat. La Tatiana Rojas, periodista colombiana enfocada en drets humans, i a la Laia Martínez, responsable del projecte Raïces. A continuació, el Pablo Agudo parla amb l'Enric Llévan en una nova edició de Salut i Muntanya. I com ja sabeu, tot això, algunes coses més, és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui 5 de desembre de 2025.
Montmeló Sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé.
Benvinguts i benvingudes a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar, perquè a tothom li agrada celebrar i agafant la lletra d'oques gràcies al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem.
Avui, igual que ja vam fer al setembre amb Bruce Springsteen, parlarem d'un músic contemporani de relleu. Podem dir-ho sense equivocar-nos que es tracta d'un geni de la música rock, que molta gent coneix pel seu nom però que poca gent ha sentit la seva obra musical, ja que és un músic dels anomenats de culte. Parlem de Frank Zappa, perquè aquest 4 de desembre fa 32 anys de l'amor d'aquest músic, i també en aquest mes de desembre faria 85 anys del seu naixement.
Comencem per les seves dades biogràfiques. Frank Vincent Zappa va néixer a Baltimore el 21 de desembre del 1940. Tenia ascendència siciliana, grega, àrab, francesa, irlandesa i alemanya. Amb 15 anys ja havia passat per 6 escoles diferents de la zona de Los Ángeles.
Va iniciar-se la música de manera autodidàctica tocant la bateria i sentint la música d'Edgar Bares, un músic clàssic precursor de la música concreta, que es considera el precursor de l'electrònica. La seva generalitat va fer que comencés a compondre partitures aplicant simplement les matemàtiques. Això i la influència dels estils musicals de principis dels anys 60 a la costa californiana, com el rhythm and blues o el bebop, van ser la base de les seves primeres composicions.
La seva música, des dels inicis, va ser una mescla de molts estils difícils de catalogar, no apta per tots els públics. Potser és el músic més inaudit i sorprenent i polifacètic que ha existit. Cap altre artista de la història del rock ha manejat tants elements musicals, ni ha produït una música tan original i agosarada. Per tot això, la seva obra va ser lloada per la crítica, però mai va obtenir un èxit rotund.
La seva discografia compta amb més de 80 àlbums en vida i des de la seva mort han sortit al mercat uns 50 àlbums més de diferents concerts i gravacions privades. Això és sens dubte una demostració que Zappa era un músic prolífic i incansable.
La seva primera gran formació va ser el grup Mothers of Invention. D'aquesta època cal destacar el disc Freak Out, entrant a l'època dels 70, va treure 14 àlbums de gran factura. És la dècada prodigiosa de Sapa, encara que va començar amb el peu mai millor dit. En un concert de l'any 71 el van empènyer de l'escenari i es va trencar una cama i el coll. Quan es va recuperar va iniciar una gira europea on es va cremar el local on tocaven.
D'aquest incident va sortir el conegut tema de Deep Park per a l'Smog on the water. A partir d'aquell moment, Zappa va fer una sèrie d'obres magistrals amb diferents formacions, sempre envoltat de músics prodigiosos. Per qui tingui realment ganes de descobrir la música de Zappa, que ho faci a poc a poc, perquè és barroc pur, és densa, de vegades inintel·ligible, però en molts moments única.
Cal destacar uns quants discos inaudibles al gènere de Baltimore d'aquesta època. El primer seria Hot Rats, ple de jazz progressiu i sintonies plenes de força, amb la inestimable col·laboració del violinista Genluc Ponti. Després hi ha tres obres magnes que compon en un interval de dos anys, Apòstrofi, Overnight Sensation i One Size Feet All. Són tres àlbums on, a més, destaca com a guitarrista amb grans solos que posteriorment altres músics van copiar.
En arribar als 80 va entrar a la seva faceta més experimental. Per entendre el Sapa dels 80 cal parlar del Sing Clavier, que era un sistema que permetia fer síntesi de so. És a dir, això era una versió anticipada d'un sintetitzador digital, cosa que li permetia s'amplejar i estructurar la música. D'aquesta dècada destacar Shake Your Booty, Just Get Age i Just From Hell, amb el que va aconseguir un Grammy el millor àlbum de jazz progressiu, l'únic reconeixement en vida que va tenir.
L'any 1990 li diagnostiquen un càncer molt avançat. Decideix recluir-se al seu estudi i compondre música clàssica sense parar, perquè era la seva gran ambició i sabia que el temps s'acabava per ell. També va treure sis àlbums dobles amb una selecció dels seus millors concerts en directe. La seva gran darrera obra va ser Yellow Shark, música clàssica amb peces dodecafòniques amb l'ensemble de Praga,
La seva darrera aparició en públic va ser dirigint aquesta ensamble en Berlín, amb el gran tema Gispo Tornado. Zappa era un músic carismàtic, extravagant, visionari, tremendament versàtil i amb una claparadora seguretat de si mateix. Odiava el poder asfixiant del somni americà, per això va estar a punt de presentar-se a unes eleccions. Si un idiota com Ronald Reagan és president, gairebé tothom pot aspirar a ser-ho, va dir en més d'una ocasió.
Malgrat que les lletres dels seus temes les considerava secundàries, va ser víctima de la censura del seu país, especialment per part de la dreta més conservadora. Durant els últims anys de la seva vida va viatjar molt per Europa, ja que l'unia una gran amistat amb Aklav Havel, president de la República Txeca, que el va proclamar l'artista representant de la cultura del país.
un nomenament que va ser revocat amb rapidesa per la Casa Blanca. El seu influx continua ressonant al festival Zapanail, que s'està celebrant des de 1990 a Bad Doberan, l'antiga Alemanya Oriental, de manera bianual.
Com hem dit al principi d'aquest Celebremo, Sapa és el músic contemporani més venerat per la seva genialitat, però més desconegut per tothom, o com deia el gran Wyoming, Sapa és com la becrem, que el deixes caure i genera 100 menús musicals diferents. Tanquem aquest Celebremo amb un tema que resumeix en 5 minuts aquesta força, barroquisme i genialitat d'aquest gran músic. Es tracta del tema Zombie Woof. Si heu arribat fins aquí, pareu l'orella de principi a fi.
Three hundred years ago I thought I might get some sleep I stretched myself out on a antique bed And my spirit did a midnight creed
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Don't you hold it down and don't hold it on me.
Fins demà!
Bona nit!
Creu el que no es por nosotros. Pero aquí estén participando. Y demostrando.
Que no només tenim drets, sinó que volem formar part perquè això sí que és per a mi. Medita i connecta. Míriam García t'ho farà fer l'11 de cada mes a Ràdio Montmeló. Relaxa't amb nosaltres.
Com cada divendres al Montmeló sona donant pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 5 de desembre de 2025. Mig miler d'alcaldesses i alcaldes reafirmen a Montserrat el municipalisme.
Gran implicació del casal de la gent gran en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Restricció al medi natural per la pesta porcina africana a Catalunya. El trencadís, grup d'EM i Ràdio Momeló amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El circuit planta 200 arbres per pal·liar l'efecte illa tèrmica i fomentar la biodiversitat.
Uns 500 alcaldes i alcaldesses catalans van reivindicar el passat divendres 28 de novembre el municipalisme català com a pilar fonamental de la societat, participant en l'acte institucional organitzat per l'Associació Catalana de Municipis per commemorar el mil·lenari de la Fundació del Monestir de Montserrat.
Sota el lema Pilar de Fortalesa, reconeixement del món local a Montserrat, el món local va fer una ofrena col·lectiva d'una llàntia votiva, creada especialment per l'ocasió, que simbolitza els valors de servei als altres, dignitat humana, fraternitat i catalanitat.
La jornada va començar a les 10.30 hores amb l'arribada dels alcaldes i alcaldesses a la plaça de Santa Maria, on es va realitzar l'ofrena municipalista amb quatre pilars de grans dimensions que presidien l'acte. Cada alcalde i alcaldessa va dipositar un petit pilar amb el nom del seu municipi a l'interior de la llàntia votiva, instal·lada a la plaça del Museu de Montserrat.
D'aquesta manera, la llàntia vol representar tot el municipalisme català i els 947 municipis per posar en valor el compromís del món local amb el progrés del país i la construcció d'una societat més justa i cohesionada. A les 12 del migdia, els participants van accedir a la Basílica de Montserrat per assistir a la benedicció de la llàntia per part del pare Abad. A continuació, un pilar de quatre protagonitzat pels minyons de Terrassa que simbòlicament van portar la flama per encendre la llàntia votiva beneïda.
L'acte va culminar amb l'interpretació del virulai i una fotografia del grup a la plaça del museu. Durant la celebració es va fer la lectura d'un manifest municipalista posant en valor la força i la unitat del món local català. Aquest manifest referma el compromís del municipalisme amb la vocació de servei com a fonament d'una societat justa i pròspera i posa en valor el compromís amb la ciutadania, treballant des de la proximitat per una societat inclusiva i escoltant les necessitats dels veïns i veïnes.
Al mateix temps, també destaca el paper i la feina dels servidors públics, actuant amb humilitat, integritat, honestedat i transparència, i reivindica que els municipis són capdals per vertebrar el país des de la proximitat i la diversitat, per crear una societat oberta, cohesionada i orgullosa de la seva identitat. L'Associació Catalana de Municipis reafirma així el seu compromís amb els valors que uneixen al municipalisme català i Montserrat, en una jornada que va esdevenir símbol d'unitat i fortalesa col·lectiva.
Més d'una vintena de persones usuàries del casal de la gent gran van participar de manera molt activa en la projecció d'un documental elaborat per l'Agència de Residus de Catalunya, que explica el cicle de vida dels aparells elèctrics i electrònics quotidians, el passat 26 de novembre a la Sala de la Concòrdia. Aquesta activitat s'emmarcava dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.
L'audiovisual va servir com a punt de partida per reflexionar sobre l'augment constant dels residus d'aparells elèctrics i electrònics, un dels fluxos de residus que creix més ràpidament a la Unió Europea. Actualment, cada any es posen al mercat més de 14,4 milions de tones d'aquests aparells, mentre que només se'n recullen 5 milions com a residus, xifra que equivale a 11,2 quilos per habitants. Aquest desfasament posa de manifest la necessitat urgent de millorar la prevenció i la gestió d'aquests materials.
Durant el col·loqui posterior, les persones assistents van compartir records i vivències sobre com, antigament, els objectes es feien durar molt més temps i no es generaven tants residus com en l'actualitat. Aquest contrast va obrir un debat molt enriquidor sobre l'obsolucència programada, els canvis en els hàbits de consum i l'impacte que té la producció massiva de tecnologia en el medi ambient i en la salut de les persones.
Les aportacions del grup van ser diverses i molt valuoses, reflectint una consciència ambiental creixent i ganes de continuar aprenent i implicant-se en la sostenibilitat. L'activitat va finalitzar amb satisfacció per part de les persones participants, que van destacar la necessitat de continuar generant espais de debat i sensibilització.
Iniciatives com aquesta reforcen el compromís col·lectiu envers una gestió més responsable dels residus i un consum més conscient, tot contribuint a preservar recursos naturals i garantir un futur més sostenible per tothom.
Montmolo és un dels 76 municipis catalans on la Generalitat ha decretat limitacions preventives relacionades amb la trobada de ports anglasmos per la Vesta Porcina Africana. Per això s'ha tancat l'accés a la zona de pícnic del Viena i a les Tres Creus fins al nou avís.
També es recomana a la ciutadania i als municipis extremar la neteja de papereres i contenidors, situar les menjadores de gats en llocs elevats i exteriors, no alimentar els senglars i, en cas de trobar un senglar mort, no manipular-lo i trucar al 112. La pesta porcina africana no afecta les persones, però representa un risc greu pel sector porcí. Es demana col·laboració de tota la ciutadania per minimitzar els riscos.
Avui divendres, Ràdio Montmeló s'ha instal·lat al Mercat Municipal per gravar un programa de ràdio, un podcast especial amb la participació del Centre Ocupacional al Trencadís i al Grup DEM, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat que es va celebrar el passat dimecres 3 de desembre.
El programa que s'emetrà el proper dimarts 9 de desembre a les 5 de la tarda té com a protagonistes usuaris i usuàries del Centre Ocupacional del Trencadís, treballadors del Centre Especial del Treball del Grup DEM i professionals en dos centres amb l'objectiu de donar a conèixer la seva tasca diària, les seves experiències, la importància de la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat i el seu dret de participació activa en la comunitat.
El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat té com a objectiu sensibilitzar l'opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.
Aquest 2025, sota el lema Això sí que és per mi, es reivindica el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a formar part de la comunitat, a ser escoltades i tingudes en compte i a ser reconegudes i valorades pel que són i no per les percepcions o prejudicis existents sobre elles.
Les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament tenen dret a participar de manera activa i en les mateixes condicions que la resta de la ciutadania en tots els àmbits de la societat, d'acord amb els seus desitjos i preferències. Així ho estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, i així s'ha de garantir.
Aquest programa especial de ràdio és d'haver així una eina de divulgació i alhora un homenatge a totes les persones que dia rere dia treballen per construir una societat més inclusiva.
El circuit de Montmeló va presentar el passat divendres 28 de novembre els treballs de reforestació que s'han dut a terme a la instal·lació i al parc de Can Cabanyers de Montmeló durant el mes de novembre i que han permès plantar 200 arbres a les zones més concorregudes pel públic durant els seus esdeveniments.
Les espècies triades han sigut pins-pinyers, lladoners, alzines i roures, totes elles autòctones, amb un baix consum hídric i adoptades a les condicions dels boscos mediterranis. De les 80 hectàrees que ocupa la pista catalana, aproximadament una tercera part d'aquestes 25 hectàrees són zones verdes, pols de biodiversitat que actuen com a refugis climàtics naturals durant les principals competicions.
També és destacable la capacitat que tenen els arbres per capturar CO2 i mitigar així el canvi climàtic. Amb aquesta plantació es podran retenir fins a 200 tones de CO2 durant els propers 30 anys, l'equivalent a la combustió de 90.000 litres de gasolina, calcul elaborat segons el model USDA Forest Service per boscos i arbre aturbà.
Des de 2019 es treballa per millorar la biodiversitat creant un ecosistema autòcton, autònom, més atractiu i ambientalment responsable, i afegir-li un valor educacional i ludic gràcies als suports descriptius de les accions en el mateix bosc. El millor exemple d'aquest treball el trobem a l'anomenat Bosc del Cràter, espai educatiu amb una gestió forestal sostenible situat entre l'escola del RAC i la zona d'abonats.
Aquest any, el circuit de Barcelona-Catalunya va obtenir la primera posició al Sustainable Circuit Index, que analitza aspectes mediambientals, socials i de governança de 117 circuits permanents i temporals de tot el món.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes amb un meló des d'avui divendres fins diumenge 14 de desembre. Dimarts 9 de desembre a les 5 de la tarda a la Sala de la Concòrdia. Nomenament dels infants que seran consellers i conselleres del Consell d'Infants i constitució d'aquest òrgan de Participació Ciutadana.
De 9 al 15 de desembre, de dos quarts de 10 del matí a dos quarts d'una del migdia a la G2M, el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament et dona eines per millorar habilitats imprescindibles al mercat laboral. Es treballaran les relacions interpersonals, comunicació, planificació i pensament crític a l'hora de cercar feina o mantenir un lloc de treball. L'activitat s'adreça a persones usuàries de la Xaloc i cal reservar plaça.
Dimecres de desembre a les 11 del matí al Casal de la Gent Gran, concert de Nadal a càrrec dels infants a primera primària de l'Escola Sant Jordi. A la tarda de 4 a 7 a la G2M, curs de manipulació d'aliments per treballar en sectors d'hostaleria i indústria alimentària i menjadors. Per aquest curs, que està subvencionat parcialment a les persones usuaràries de la xaló, cal inscripció prèvia.
També dimecres 10 de desembre a dos quarts de 6 de la tarda al Centre Cultural La Torreta, taller d'art floral. Dissenya i crea una corona de flors nadalenca que us endureu a casa per decorar la porta o bé per penjar el menjador. El preu del taller és de 24 euros amb material inclòs i per assistir-hi cal fer l'inscripció de forma presencial al Centre Cultural La Torreta o bé enviar un correu a la torreta arroba montmelo.cat
Dijous 11 de desembre, de 10 del matí a 12 del migdia al Casal de la Gent Gran, tastet de pintura amb aquarel·les a càrrec de Bea Chavez. No és necessari tenir experiència. Activitat gratuïta amb el carnet del Casal de la Gent Gran de Montmeló, però cal inscripció prèvia a la Consejeria del Casal. Teniu temps fins al dia 10 de desembre.
I a dos quarts de quatre de la tarda a la sala de la Concòrdia, cinema de Nadal en la projecció d'una pel·lícula típica d'aquestes dates. Activitat oberta a tota la ciutadania i organitzada pel casal de la gent gran de Montmeló. Divendres 12 de desembre de 9 del matí a dos quarts de dues del migdia participa amb l'Institut de Montmeló en el Mercat Solidari que s'instal·larà al Mercat Setmanal. Recaptació per la campanya per Nadal Cap Infant Sense Regal.
Per la tarda, un quart de sis, la Biblioteca Municipal acollirà l'hora del conte, MUF, MUF, MUF, a càrrec de Montmas. Històries d'un Nadal al revés. El tio té calor, el fred no vol despertar i l'any no sap com acabar. Activitat gratuïta i organitzada per la Biblioteca i adreçada a infants a partir de tres anys.
Arribem el dissabte 13 de desembre, que ve ben carregat d'activitats nadalenques. Durant tot el dia al centre de la Vilà tindrem la Fira de Nadal. Gaudeix del comerç local i de l'artesania de la zona, amb activitats i espectacles d'animació, tas de productes artesans d'arreu de Catalunya i parades de regals artesans i nadalencs.
La Fira de Nadal estarà amenitzada durant tot el dia per les actuacions musicals i de dansa que oferirà diverses entitats del municipi. Col·laboren l'Associació de la Gent Gran, Casal de la Gent Gran, Zika Esplaiat, Eli García, Esbardansaira i Ford Dance Center. A les 10 del matí a la Sala de la Concòrdia acollirà en Patufet, una audició de l'alumnat del conjunt instrumental Primer Contacte de l'Escola Municipal de Música.
De 10 del matí a 8 del vespre al centre de la Vila, l'Institut de Montmeló organitza una segona jornada Mercat Solidari. Recaptació per la campanya per Nadal Cap Infant Sense Regal. A les 12 del migdia la plaça de la Vila fes cagar el tió amb bona música. El duet Ramon Roma escalfarà la plaça amb música, espectacle i animació per donar la benvinguda al tió.
Mitja hora més tard, a dos quarts d'una del migdia, a la Sala de la Concòrdia. Matina d'artística de la gent gran amb actuacions de la coral i el grup de teatre del casal de la gent gran de Montmeló. I acabem les activitats programades pel dissabte 13 de desembre, on a dos quarts de sis de la tarda a la plaça de la Vila tindrà lloc el Tutilimundi. Espectacle familiar itinerant a càrrec de la companyia Triciclan. Teatre de contes, música, màgia i humor.
Diumenge, 14 de desembre, a les 11 del matí, la grupa amb la Marató, Bingo i Vermut Solidari. La recaptació es destinarà a la Marató 3CAT. Participa i ajuda a fer créixer el marcador de la Marató.
I acabem l'agenda d'avui recordant-vos que la botiga Emocionat està instal·lada al carrer Major fins al 5 de gener. Vine i podràs fer-te una foto al fotocall nadalenc, embolicar gratuïtament els teus regals de Nadal i recollir les teves botlletes de participació dels sortejos Emocionat i els més petits podreu gaudir de la ludoteca en llibres, jocs i molt més.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual. Tu ets més de Burger King. Jo me'n vaig de consultar amb els millors amics que tinc. Tu ets de San Valentí.
Jo celebro diferent cada 23 d'abril I saps que tinc el corazón partidor per tu Però és que jo sóc molt més del boig per tu Que jo he crescut en polseres i plats bruts Deixa'm dir-te que Has buscat catalanet per poder anar de concert Que no vulgui anar a la disco i m'acompanyi al canet Has buscat catalaneta per poder anar a la platgeta Quan arribi la calor
Has buscat catalanet per poder anar del concert, que no vulguin anar a disco amb la companyia del canet. Has buscat catalaneta per poder anar a la platgeta, quan arribi la calor d'aquí, la costa catalanesa.
Saps que quan veig un bon castell ja m'emociona, i que no paro de sortir quan arriba el juliol, que jo mantinc el català per Barcelona, encara que a vegades em senti una mica sol. Que cancún i maldives està bé per uns dies, jo aquí a l'Empordà m'hi quedo tonta la vida, està bé bizarrat, però jo sóc més de so, passau els pèls i els lacs.
I saps que tinc el corazón partidor per tu, però és que jo sóc molt més del boig per tu, que jo he crescut amb polseres i plats bruts, deixa'm dir-te que... Has buscat catalanet per poder anar de concert, que no vulgui anar a la disco i m'acompanyi el calent. Has buscat catalaneta per poder anar a la planxeta quan arribi de calor, aquí, la costa catalana és la millora.
Jo vull saber el programa on Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, respondrà als teus dubtes. Participa en directe a Instagram un dia abans del llançament o envia les teves preguntes fins dos dies abans a radiomó arroba montmeló.cat o amb una nota de veu al 637 150 702.
Jo vull saber l'últim dijous de cada mes a les 5 de la tarda. T'imagines un lloc on descobrir, on explorar? Un lloc on llegir, aprendre i compartir? Tot això i molt més a la teva biblioteca. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments posem al teu servei 228 biblioteques i 10 bibliobusos per apropar-te a la cultura i el coneixement. bibliotecavirtual.diva.cat Diputació de Barcelona
Bon dia. Avui, 5 de desembre, celebrem el Dia Internacional del Voluntariat. Al Montmeló Sona s'afegeix aquesta commemoració i a l'espai de l'entrevista d'avui i de divendres vinent us oferirem quatre entrevistes amb representants de les associacions de cooperació que l'any passat van guanyar la subvenció que la Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament destina per tirar endavant els seus projectes. Comencem!
El Catatumbo es un territorio al noroeste de Colombia donde la vida transcurre entre la riqueza de su tierra, el abandono histórico del Estado y los impactos persistentes del conflicto armado. Desde enero de 2025 una nueva escalada del conflicto entre grupos armados ha provocado una crisis humanitaria sin precedentes, reconocida por la Defensoría del Pueblo de Colombia como la más grave en 30 años.
En medio de este escenario complejo, las comunidades campesinas mantienen viva una lucha colectiva por la dignidad, la permanencia y la defensa de sus derechos. Hombres y mujeres han asumido un papel fundamental en esta resistencia, sosteniendo procesos de organización, cuidado de su gente y fortaleciendo la identidad campesina.
La Asociación Campesina del Catatumbo, ASCAMCAT, se ha convertido en una voz imprescindible para entender el territorio. Un espacio donde los líderes trabajan para construir alternativas económicas, exigir presencia social del Estado y afrontar de manera colectiva las consecuencias del conflicto y la violencia que atraviesa este conflicto en la región. Una asociación que defiende el derecho a la vida digna y a la paz.
Para acercarnos a sus experiencias, visiones y esperanzas, hoy contamos con Jesús Antonio Quintero Salazar y Olga Lucía Quintero Sierra, fundadores de Ascancap, y también con Tatiana Rojas, responsable de comunicación de la Asociación Acción Internacional por la Paz, IAP, y periodista colombiana enfocada en derechos humanos europeos.
que están desarrollando sobre el terreno el proyecto Protegiendo la vida y las defensoras, Acompañamiento Internacional por la Paz en Colombia. Buenos días, bienvenido y bienvenidas. Muchas gracias, muy amable por el espacio.
Para empezar, ¿qué es exactamente la Asociación Internacional por la Paz y cuál es su misión principal, Tatiana? Gracias, Lola. Bueno, muchas gracias a todas las personas que nos escuchan hoy. Estamos muy contentas por el espacio. IAP, International Action for Peace, es una organización que trabaja por la defensa de los derechos humanos y por la cultura de una construcción de paz en Colombia y en Filipinas.
En Colombia llevamos, vamos a cumplir el próximo año 15 años en terreno y en Filipinas llevamos un proceso más o menos de cuatro años en trabajo. Nosotros acompañamos procesos de organizaciones campesinas, organizaciones de mujeres, defensoras, personas defensoras de los derechos humanos y también firmantes de paz. Firmantes de paz es el concepto que se usa a las personas que estuvieron en armas y
Fins demà!
Nosotros trabajamos con organizaciones, instituciones, universidades y diásporas de Colombia y Filipinas acá en el estado español y en Cataluña. Y lo que hacemos también en nuestros diferentes proyectos, uno de los que tú nombrabas, es hacer incidencia y sensibilización, ¿no? Por eso hoy nos acompaña Olga y su papá, don Antonio.
Bona nit.
Esta tiene como visibilidad poner justamente a Catatumbo en el ojo de la mirada internacional, de la solidaridad internacional, a raíz de la crisis humanitaria que vive desde enero de este presente año. Y lo que hacemos es que incidimos y sensibilizamos por diferentes tipos de acciones. Ellos han hecho una gira...
que ha comenzado acá en Barcelona, donde hicimos en Petit Comité el lanzamiento del documental La Casa del Trueno, que es un documental que recoge la historia de la familia Quintero Sierra y la lucha que han hecho a raíz de la organización ASCAMCAT.
Y a su par siguieron en diferentes espacios y escenarios con organizaciones internacionales, conjuntanza con diáspora colombiana en Madrid y en Ginebra. Y mañana tienen el cierre en un concierto de solidaridad por el Catatumbo con Edson Belandia y Adriana Liscano, dos artistas también muy conocidos en Colombia, que se unen a esta campaña.
Entonces la gente, además de escucharlos a ellos, también pueden apoyar. Tenemos pues una cuenta bancaria para hacer alguna donación, que más adelante pues lo podemos también comentar, pero también pueden seguir nuestras redes, iap-actionpeace. Y a su par, como que la gente se pueda preguntar qué puede hacer, ¿no? Yo acá desde una persona que está escuchando la radio, justo también en estos momentos tenemos la campaña de acompañamiento internacional abierta. Es una campaña
Es una convocatoria para que las personas que tienen conocimiento en defensa de derechos humanos o que quieren conocer la realidad, aproximarse a las realidades que se viven en un país como Colombia, un país que ha pasado un proceso de paz, uno de los países más peligrosos para ser defensor de los derechos humanos.
Fins demà!
Fins demà!
¿Exactamente en qué consiste vuestro proyecto de acompañamiento internacional por la paz en Colombia? ¿Cómo se desarrolla eso sobre el terreno?
Nuestras líneas de trabajo, además del acompañamiento internacional, son protección a personas defensoras, género y juventudes, justicia económica, social, ambiental y construcción de paz. El acompañamiento en sí es una herramienta de acompañamiento internacional. Trabajamos con un equipo permanente en Colombia desde hace 15 años.
Y a través de la presencia física, lo que hacemos es incidencia política, difusión y sensibilización aquí en Cataluña y en el Estado español. Entonces, lo que hace el equipo en Colombia es, a petición de las organizaciones como ASCAMCAT, acompañan las diferentes actividades...
Por ejemplo, juntas de acción comunal, si hacen una misión en el marco de la crisis humanitaria, el equipo de IAP en Colombia acompaña estas diferentes actividades, ¿vale? Es una herramienta de protección, pero no la única, una de las más que ya en sí tienen las comunidades campesinas, las comunidades en Colombia. Entonces consiste más en la presencia física que acompaña estos procesos, ¿no?
Y también en el marco de esta incidencia de sensibilización para que la gente también conozca lo que se hace y lo que pasa allí. Gracias Tatiana por esta introducción y damos paso a Jesús Antonio Quintero y a Olga Lucía Quintero que pueden explicarnos cómo se refleja todo esto en su día a día. ¿Cómo describirían la situación actual del Catatumbo en términos de seguridad y convivencia comunitaria?
Bueno, primero que todo comentarle que nosotros en el Catatumbo llevamos 25 años y la Asociación Catatumbo Azcancá se funda hace 20 años ahora el 19 de diciembre vamos a cumplir los 20 años vivimos una época muy difícil que fue la época del paramilitarismo que eso se prolongó hasta el 2004-2005
Después seguimos con los demás grupos armados como el ELN, el EPL y las FARC. En el 2016 ya se da el acuerdo de paz. Tenemos más o menos un año, 16 meses de paz. Fueron muy tranquilos. Y ya se conforman nuevamente otros grupos llamados disidentes de las FARC.
Estos grupos empiezan a tener influencia dentro de la región y ya en el 2024 empezamos a sentir vientos de guerra. Sí, como por ir resumiendo...
Y fue algo, una alerta temprana que se hizo ante el gobierno, ante las organizaciones como la Defensoría del Pueblo. Bueno, pero no fue mucho lo que se avanzó. Y para el 16 de enero fue donde estalla ya la guerra entre ellos. Porque la guerra no es con el Estado, es entre ellos. Ellos empezaron...
El día 16 de enero a las 8 de la mañana fue un golpe simultáneo en muchas partes de la región. La región del Catatumbo la componen 11 municipios, llamada la provincia de Ocaña.
Y en esta región es donde se está presentando el conflicto, por cierto, muy sanguinario, que no ha parado con desplazamientos, violación a los derechos humanos, violación a las mujeres, reclutamiento de niños, desapariciones forzadas, desplazamiento forzado, desplazamiento interno dentro de la misma región, ¿sí?,
Todo esto ha tenido una incidencia tan grande de que según la estadística se ha llegado a 80 mil los desplazados desde mediados de enero hasta esta parte, hasta la fecha. Y aparte de eso tenemos el fenómeno que es...
El desplazamiento interno sea la confinación de la gente dentro de su propio territorio o es decir te quedas aquí en el municipio o en la vereda o en el corregimiento pero de aquí no vas a salir y si vas a salir a comprar tus víveres tienes que pedir permiso
y vuelves y retornas nuevamente, porque si te vas, vas a perder muchas cosas, vas a perder tus bienes, bueno, en fin. Aparte de eso, las personas que se han tenido que desplazar han perdido sus fincas, sus ganados, sus casas, sus negocios, pero lo que más preocupa, todo es preocupante, pero una de las cosas que más ha afectado
...a esta región... ...y que fue algo muy nuevo en la guerra... ...los drones... ...el asedio que están... ...haciendo con los drones... ...y es cual... ...que adaptan un drone... ...no tripulado... ...con una bomba... ...la elevan... ...y como no hay un manejo adecuado... ...porque son... ...son personas que no están capacitadas... ...para eso...
Entonces descargan ese dron y muchas veces no caen en el objetivo que ellos quieren, sino en la casa del campesino o en el potrero donde apastan los ganados o donde está la cochera con los cerdos o el patio de gallinas, las aves de corral y han matado ya varias personas, otros han quedado mutilados, otros han quedado sin ojos, muchas personas heridas y muertas debido a esto...
a esta cuestión de los drones que lo están manejando indiscriminadamente hay un territorio delimitado de un punto llamado filo gringo hacia la parte de arriba
manda un grupo. Y de Filogringo hacia la parte de abajo, manda otro grupo. Entonces, esa región está en disputa. Tú entras, por decir, del municipio Caña hacia abajo y aparentemente todo se ve muy bien, ¿cierto? Pero tú encuentras retenes de un grupo armado, pero dentro de los caceríos, corregimientos, veredas,
Está la gente confinada que no puede decir absolutamente nada sobre esto. No puede comentar que yo estoy confinado porque eso le costa la vida. Entre otras cosas, pues como no puede salir a la calle, pues no puede comentar nada, ni tiene derecho al uso del celular ni nada. Entonces, nuestra asociación en el 2004 lideró con otras organizaciones y la Defensoría del Pueblo
lideró una caravana el 4 de febrero a un municipio llamado El Tarra. Pudimos evidenciar que no fue mucha la gente que se nos unió a la caravana por miedo. Los niños muy pequeños se paraban en las puertas con un cartel donde decía «Queremos la paz».
Los padres de pronto no se dejaban ver mucho por miedo a represalias. Sin embargo, a esta caravana la acompañó miembros del Senado de la República, expresidentes de la República. Bueno, tuvimos un acompañante muy nutrido, pero llegó hasta ahí. Ya el mandato de Petro, nuestro presidente actual,
Define llegar a un estado de conmoción interior por tres meses, da unos decretos,
Estos decretos pues nos animan nuevamente a que vamos a tener desarrollo, a que la violencia va a parar, a que van a haber nuevas vías, a muchas cosas en favor del campesino, pero resulta que la Corte Constitucional en su mayoría le tumba todos esos decretos y volvemos a quedar otra vez en la misma. Y la guerra pues sigue. Hace más o menos ocho días nuestra asociación...
Decide liderar nuevamente, romper el cerco y entrar, pero ya entrar por el municipio de Tibú. Entonces vuelve nuevamente, integra a otras organizaciones, integra a la Defensoría del Pueblo y a los defensores de Derecho Humano y toda esta gente y entran 110 personas
Y ya de Tibú hacia allá se le unen unos 600, 800 personas. Llegan hasta el punto más difícil que es Versalles y después pasan al otro punto que es donde está concentrada la guerra que es un corregimiento llamado Filo Gringo. Y ya la gente empieza a salir poco a poco pero con mucho miedo de denunciar
Entonces lo que dicen es no denunciamos aquí en público porque aquí hay personas infiltradas que están esperando que denunciamos para después proceder contra nosotros. Entonces denme el número de teléfono, yo lo llamo y denuncio más bien por otro medio. Y efectivamente se recogen 200 denuncias. Dentro de estas 200 denuncias
Se habla de que los niños este año no pudieron volver a estudiar en ningún momento. Muchas escuelas han sido baleadas, otras han sido, les ha caído drones encima con los explosivos. Los profesores, alrededor de unos 500 profesores fueron desplazados por amenazas, o sea que no hay profesores en la región.
Estoy hablando de la región que está en el conflicto en este momento. Y lo más tedioso de todo es que los niños cuando escuchan el ruido del dron se hacen en la ropita. ¿Qué quiere decir eso? Que se orina, se hacen popó. Del miedo, del pánico tan horrible que esto les causa. Esto la verdad es para uno llorar.
Lo otro es el reclutamiento de menores que se ha venido dando.
y hay muchos niños preadolescentes y adolescentes que se han ido unos a la fuerza otros por voluntad pero están engrosando esos grupos cada día más tenemos un estimativo así así por encimita de 150 muertos entre población campesina y combatientes de los dos grupos
También tenemos un análisis de unos 110 muertes, de 110 personas desaparecidas. Los secuestros han incrementado mucho, sobre todo en la zona de Ocaña, entre límites con el departamento del Cesar, ha habido muchos secuestros.
despojo de carros blindados de esquemas de seguridad bueno, todas estas cosas ya lo decía anteriormente el reclutamiento forzado hace unos 6 días cuando salió la caravana de verificación al otro día se presentó dos jóvenes mujeres que se transportaban entre el municipio de El Tarra y Tibú
Fueron desaparecidas, no sabemos a la fecha nada de ellas. La familia bloqueó carretera, bloqueó partes del municipio de Tibú exigiendo la liberación de estas chicas y nadie da razón de ellas. Eso como el contexto pues de lo que está pasando realmente en el Catatumbo y pues nosotros creemos de que todo fue a causa de no...
Fins demà!
Y más de 140.000 personas desplazadas. Hablábamos de 600 personas desaparecidas, pero anoche, precisamente viendo un informe de la UBPD, decía que son 3.321 personas reportadas desaparecidas en el Catatumbo.
Es decir que esto dejó una profunda crisis y rompimiento del tejido social. Entonces nuestro primer objetivo como Azcanca desde hace 20 años ha sido la reconstrucción del tejido social. Ahora, ¿cuál es nuestra función en este momento? Antes de cualquier cosa es preservar la vida.
Porque si no tenemos vida no podemos luchar por el territorio, por la permanencia en la tierra, por la transformación estructural de nuestra región. Y en ese momento estamos con la función de implementar unos mínimos humanitarios y unos alivios humanitarios que permitan la sobrevivencia de las comunidades y de nosotros también como organizaciones sociales que tenemos presencia en el territorio.
Esto debido a que, ya lo decía mi padre, la cantidad de muertos, más de 80 mil personas desplazadas, el confinamiento, que estamos hablando más o menos de 16 mil personas confinadas que están prácticamente aisladas en el territorio.
Frente a esto, le hemos lanzado unos mínimos humanitarios al territorio y especialmente a los grupos alzados en armas, diciéndole que hay que hacer distinción entre población combatiente y no combatiente porque ese conflicto ha trasgredido todas las fronteras y lo que han hecho es asesinar a población civil en medio de la confrontación.
Segundo, el no reclutamiento de niñas, niños, menores y adolescentes. Desafortunadamente, esta ha sido una situación que se ha denunciado. Lo dicen las cancas, lo dicen las mismas comunidades sobre el reclutamiento que se viene presentando en nuestro territorio de estos menores que terminan siendo prácticamente carne y cañón.
El otro elemento tiene que ver con la no implementación de minas antipersonales que es muy grave. Ahorita en esa última comisión de verificación que se llevó hace una semana a cabo y que por cierto contó con el acompañamiento de IAP y de PBI que juegan un papel muy importante desde hace 15 años pero en esa crisis humanitaria hemos contado con ese acompañamiento y se puede evidenciar precisamente que
Las comunidades están denunciando que para poder ir a sus cultivos deben de acudir muchas veces a los grupos para decirles mire tenemos que ir al cultivo y pues no sabemos si el terreno está minado o no está minado. Por favor díganos por dónde podemos pasar o hacer el levantamiento de las mismas para que las comunidades puedan pasar.
Y la utilización de drones improvisados para transportar bombas, las cuales desafortunadamente muchas de estas han caído encima de casas de población civil, ya generando víctimas mortales.
Entonces decimos ese tema de las minas. Es muy importante que los grupos puedan tenerlo en cuenta. El tema de la distinción entre población combatiente y no combatiente. El tema del reclutamiento, o sea, que no se reclute. El tema del respeto a las misiones humanitarias. También se han transgredido de alguna manera las misiones humanitarias y los organismos internacionales que tienen presencia en el territorio.
Algunos tienen prohibido entrar como el CICR, han concedido un poco al ACNUR, a la segunda misión de verificación de la ONU, también han tenido dificultades para entrar al territorio.
Pero, pues, Azcanka, ¿qué hemos hecho? Hemos entrado conjuntamente en la organización social, en compañía del pueblo barí, a veces con la presencia de otras organizaciones que están en el territorio y en compañía de la comunidad internacional, el Ministerio Público, en este sentido, Defensoría del Pueblo, Personerías, Ministerio del Interior, para poder evidenciar la situación. Entonces, nuestra función en este instante
Más que la reconstrucción del tejido social, que fue nuestro principal objetivo, es ayudar a generar unos mínimos humanitarios para que estos grupos los respeten y se pueda preservar la vida, la integridad y la seguridad de las comunidades y la población civil.
Vosotros sois líderes sociales. Sí. ¿Qué riesgos concretos os amenazan a los líderes sociales? Los riesgos concretos, bueno, en Colombia una bala no se le niega a nadie, desafortunadamente, no se le niega a nadie. En estos 20 años de liderazgo,
Hemos sido objeto, y no solo como Olga, no solo como Antonio, sino como organización social, hemos tenido más de 100 hechos victimizantes donde se han hecho atentados a nuestra sede, se nos han hecho atentados directos algunos de nosotros, se nos ha amenazado a través de redes sociales, nos han llegado amenazas directas por los diversos grupos. Aquí no se puede decir que solo...
Llegan amenazas por parte de la derecha, llegan amenazas por parte de los grupos guerrilleros, porque también ha sido así. Se nos han ingresado a la casa a hacer allanamientos, personas desconocidas y se han robado la información. O sea, de manera generalizada. Y ya lo decía Tatiana en su presentación. Una de las profesiones o labores más peligrosas que tenemos...
En América Latina, pero especialmente en Colombia, es ser líderes y lideresas y defensores de derechos humanos. De hecho, desde que se firma el acuerdo final de paz en el 2016 a la fecha, han sido asesinados 1.700 líderes sociales, 481 firmantes del acuerdo de paz y muy seguramente, y con dolor lo digo, y también con...
Profunda preocupación esta cifra que además de ser una cifra alarmante, estamos hablando de personas, estamos hablando de una persona. Si matan a un líder o una lideresa, pues se afecta directamente a la persona, pero también a su familia, también a su comunidad, también a su proceso organizativo y también pues al país, porque son personas que están proponiendo precisamente salidas alternativas para...
cerrar les bretches estructurales, però també per la construcció de la paz en el nostre territori. Qüestions d'espai fan que no puguem emetre l'entrevista sencera dins del Montmeló Sona. Podeu escoltar l'entrevista íntegra a la nostra web, radiomomeló.cat.
Donem pas ara a parlar del projecte Raïces Fortalecimiento para Líderes Feministas y Mujeres LGBT del Caribe, una iniciativa impulsada per Cooperacció, una associació feminista que treballa per enfortir i donar eines a activistes lesbianes, bisexuals i trans en una regió marcada pel postconflict armat i per múltiples vulneracions de drets.
Per conèixer millor què s'està fent, quin impacte està tenint i quins reptes afronten aquestes dones, ens acompanya Laia Martínez, responsable del projecte i tècnica de l'àrea de cooperació internacional de cooperació. Benvinguda i gràcies per ser avui amb nosaltres, Laia. Moltes gràcies, Lola, per l'espai i per la invitació. Un plaer.
Laia, com definiries l'essència de la vostra organització i la seva missió feminista en l'àmbit de la cooperació internacional?
Doncs Cooperacció és una organització feminista, com dius, de cooperació internacional, que des de fa més de 30 anys treballa a Colòmbia, a altres països també, a El Salvador, a Mali, acompanyant moviments de dones, moviments LBT, processos socials, locals, nacionals... La nostra essència, sobretot, crec que es pot...
sintetitzant en la importància de teixir aliances polítiques, generar capacitats col·lectives, enfortir lideratges feministes que ja existeixen en el territori. La nostra missió té una mirada interseccional
Això és molt important perquè per reconèixer com el patriarcat, el racisme, com les desigualtats econòmiques afecten a regions o territoris concrets. I des d'aquesta perspectiva nosaltres treballem molt mà a mà amb organitzacions de base
per impulsar processos col·lectius que posin al centre la vida, la protecció col·lectiva, l'autonomia, la defensa dels drets humans, etc. Llavors, crec que ens caracteritzem molt per construir conjuntament metodologies, diagnòstics, estratègies que responguin a les necessitats d'aquests territoris i ens entenem com més aliades que acompanyen
que faciliten connexions des d'un respecte i des d'un reconeixement dels sabers locals. Com resumiries la finalitat del projecte Raïces i quina necessitat concreta vau identificar al Carib colúmbià?
Doncs la finalitat del projecte Raïces és enfortir els lideratges de dones i persones de l'EBT, lesbianes, bisexuals i trans del carib colombià, especialment en un context de, diria millor, reconfiguració del conflicte armat i de persistència de violències, vegades en gènere i de diversitat sexual. Llavors, el projecte el que busca una mica és que aquestes activistes...
puguin exercir el seu rol d'una manera més segura, més sostenible, col·lectiva, que s'integrin pràctiques d'autocura, de protecció, d'anàlisi de riscos, que s'adaptin, òbviament, a les diferents realitats territorials. Llavors, és al final una aposta per consolidar processos de base que permetin sostenir una participació política i una incidència en espais tant locals com nacionals.
Llavors, la necessitat que es va identificar una mica en el Carit Columbia és la manca d'aquests espais de formació i d'articulació de lideratges LBT, perquè és una regió en què a vegades les activistes treballen de manera aïllada o no tenen
en recursos, també es va identificar una absència de mecanismes de protecció que s'adapti, òbviament, a les seves identitats, en els seus contextos, que hi havia una sobrecàrrega emocional també derivada de les tasques de cura col·lectiva que assumien. Llavors, una mica amb el projecte el que es fa és teixir xarxes
generar espais de trobada, crear capacitats que permetin a l'organització com rara, a les organitzacions més petites, incidir en les polítiques públiques, locals i nacionals. Al final, RAICES el que vol dir és que són lideratges que estan arrelats al territori però que estan projectats a espais més amplis.
Com descriuries la situació actual de les dones i activistes LBT, especialment pel que fa a drets, violències i participació política? Quins riscos o vulneracions pateixen de manera específica?
Doncs mira, la situació de les dones i de les activistes LBT al Carib colombià, així com en altres regions del país, està molt marcada per desigualtats territorials històriques, per banca d'accés real a drets fonamentals. Sí que és cert que hi ha marcs legals nacionals, però que moltes vegades no es tradueixen en una política pública efectiva en el territori, sigui en matèria de salut, de protecció...
També hi ha bretxes socials, bretxes econòmiques, que estan, a més, accentuades en algunes regions del país més que en d'altres, que a més afecten també d'una manera desproporcionada, diferencial, a dones i al col·lectiu LBT.
I aquestes violències són múltiples i, clar, poden adoptar formes molt específiques, des de la violència sexual, la violència familiar, la violència comunitària, la violència institucional. A més, aquestes activistes, pel seu exercici polític, també enfronten, i per la seva visibilitat, enfronten altres violències que poden ser com amenaces, estigmatització, revictimització, quan busquen protecció...
Això és una mica el panorama, però aquestes activistes, aquestes dones i persones de l'EBT del Carib estan protagonitzant processos molt potents de resistència i d'organització col·lectiva. Les Rares és un exemple molt, molt clar. Són iniciatives que estan impulsades per organitzacions de base que permeten ampliar espais de formació, de participació i d'articulació comunitària.
I tenen apostes per lideratges que són horitzontals, que posen l'autocura també al centre i la protecció col·lectiva. Llavors, això enforteix no només als moviments locals, sinó també a les lluites a nivell nacional. Com afecta el context de postconflict armat als lideratges feministes i LBT? Quins reptes afegeixen?
Doncs la primera cosa que diria és que actualment, com deia, no hi ha una situació de postconflict a Colòmbia perquè això implicaria que hem superat el conflicte armat. Parlo en plural perquè jo soc catalana i soc colombiana.
I no és així. El que està passant és que hi ha una reconfiguració del conflicte armat que, evidentment, afecta de manera profunda els lideratges feministes, els lideratges LBT, però no només, també afecta comunitats indígenes,
afrodescendents, camparoles, especialment en territoris on les dinàmiques de la violència s'estan transformant, però no han desaparegut. És a dir, hi ha zones del país que estan en una emergència humanitària, com el Casatumbo, hi ha altres zones molt calentes, amb presència d'actors armats, hi ha disputes pel control territorial, com el Cauca, i diguem que aquestes formes de violència s'han mantingut o s'estan adaptant o estan en transformació. És un context molt inestable
on aquests lideratges feministes o LBT estan vistos com a veus que estan desafiant un ordre, un ordre que és patriarcal, que també és racista, que és...
que és comunitari, llavors aquesta visibilitat també incrementa la seva exposició al risc. I diguem que el repte principal davant d'aquest escenari no és un escenari estàtic, és un escenari que està en disputa i que la seva evolució...
determinarà també com poden continuar el treball tots aquests lideratges en el Caribe, les llades d'igualtats estructurals, hi ha violència a vegades en la identitat de gènere, en l'orientació sexual, hi ha una manca de presència institucional també. Llavors,
Aquests lideratges feministes i LBT han de combinar una defensa dels seus drets amb unes estratègies d'autoprotecció col·lectiva, com deien, i de construcció de xarxes. Per què és especialment rellevant treballar la protecció, l'autocura i la sostenibilitat del lideratge en aquesta regió? Doncs això ho comentava amb una companya de les rares, no?
també per veure com elles ho veien. I és important perquè la regió del Carib és de l'estat, estat preferitzada històricament. Aleshores, per les rares, prioritzar la regió del Carib com un territori d'acció, però també com un territori d'identitat, és necessari perquè no s'ha fet. O si s'ha fet, s'ha fet no des d'apostes territorials,
sinó d'altres maneres, i llavors fer-ho des d'aquí és una aposta que les Rades veuen com a política i històrica. Perquè la seva identitat no només respon a una identitat de país, la Colòmbia, sinó que respon a una identitat que consideren transfronterera, que és el Gran Carib. Què us han transmès les participants sobre el valor que troben en espais de formació, suport i comunitat com el vostre?
Sobre el valor que han trobat en aquests espais de formació, de suport i de comunitat, això ho parlava també amb una companya de les Rares, i és que va haver-hi dos tipus de formació. Una formació d'abast regional, i que quan es parla d'abast regional és regió càrib, i una altra d'abast més urbà i metropolità, d'escala de ciutat i de l'àrea metropolitana de Barranquilla. I en cadascun d'aquests espais...
Les participants van sentir molt connectades amb la importància d'aquestes formacions. El que es va procurar és que no fos una formació tan teòrica en drets humans perquè, de fet, aquest tipus de discursos polítics les activistes ja el tenen i ja el tenen perquè, a més, els viuen, viuen aquest tipus de discriminacions.
o vulneracions, ho coneixen de primera mà. Per tant, no és una informació, és la informació que es donaria en formacions més típiques d'aquest tipus, però no és la que elles necessitaven i el que es va centrar sobretot les formacions és en la protecció del lideratge, en qüestions operatives o administratives de la protecció.
molt pertinent i a més també ho van poder gaudir en la trobada es va poder veure com convergeixen diferents línies de treball de les organitzacions de les que van ser part d'aquestes formacions i també com
com tot el que han anat aprenent aquests mesos enfortirà una anàlisi situacional de risc i de seguretat, que a més també es treballarà properament ara en una trobada internacional que està dins d'aquest projecte i que inicia la setmana vinent a Barranquilla. Llavors, al final, el més rellevant és que s'ha tingut l'oportunitat de generar trobades
que elles es trobin, que deixeixin juntes, perquè també moltes viuen en municipis diferents i el tema del transport no sempre és fàcil. Llavors, clarament ha estat un espai d'enfortiment que ha reforçat totes aquestes xarxes.
Quins reptes trobeu quan dialogueu amb institucions locals i nacionals a Colòmbia? Esteu observant compromisos concrets per part de les autoritats respecte a les demandes d'aquestes dones?
Doncs mira, el principal repte, i jo també ho parlo amb la companya de les Rares, que sobretot parlen amb molt coneixement de causa, és la participació ciutadana en la construcció de polítiques públiques.
Les rares han pogut participar en alguna formulació, però en espais molt, molt mínims. És a dir, no hi ha una pedagogia que de veritat obri la porta a entendre com es construeix una política pública, sinó que el que més aviat es fa són generar espais on hi ha una extracció d'informació.
de les persones que participen i després això es transforma d'una altra manera, de la manera que es considera tampoc hi ha un retorn és a dir, hem fet aquesta política pública, això com ho veieu això no passa, és a dir, que no hi ha unes pedagogies desenvolupades a diferents escales per garantir la participació de les poblacions en formulació de polítiques públiques i aquest és un camí
que s'ha de garantir que hi hagi una creació conjunta també perquè respongui a les necessitats de les persones que es deuen afectades. Llavors, sí que Rares ha observat un compromís per part de les autoritats d'algunes demandes plantejades, però...
No d'una manera sistèmica, és a dir, hi ha certes persones que tenen certes intencionalitats que estan en aquests espais de presa de decisions, els governs locals, però no és un fet estructural, no té un abast ampli, sinó que parlem de persones funcionàries que estan compromeses, que poden marcar aquesta diferència, que s'impliquen en les demandes, però això no es tradueix en que tota l'estructura estigui feta per respondre.
Sí, que el terreny a la pràctica no es posa en marxa. Si es posa en marxa és per això que comentava, perquè hi ha persones funcionàries implicades que tiren endavant algunes propostes, però no podem parlar que sigui una pedagogia o que sigui una manera de treballar estructural, doncs no, encara no.
A nivell més personal, què has après tu personalment en acompanyar aquests lideratges en contextos tan complexos? Doncs això novament ho parlàvem, l'acompanyament de cooperació que està aquí a Terreny, a Colòmbia, llavors parlaria en plural per això, però què aprenem a acompanyar aquests lideratges? Doncs, bé, diverses coses. La primera és sobre els temps i els ritmes.
perquè moltes organitzacions LBT treballen des de dinàmiques d'activisme i acompanyar també és entendre aquestes dinàmiques que no necessàriament són les mateixes o van al ritme de les exigències de la cooperació.
Llavors, parlem d'entendre ritmes de les organitzacions, dels seus temps, les seves possibilitats. No estem parlant de persones que siguin funcionàries. O sigui, hi ha una lògica molt diferent aquí també. El segon aprenentatge és en relació al que sempre es diu dels processos i les comunitats i és que els projectes han d'estar en funció d'aquests processos i no els processos en funció dels projectes. Aquest és un altre aprenentatge. És a dir,
Sí, d'acord, s'ha de poder complir amb uns indicadors, seguir un marc lògic, però també és important que això no sigui el centre del procés. I una cosa fonamental en aquest projecte és que s'ha construït amb elles, des de zero. I això fa que les activitats tinguin tot el sentit, que no se senti com una cosa imposada des de fora, des de nosaltres, inclús, o des d'una altra agenda diferent.
I també que aquest acompanyament té a veure amb com els processos que desenvolupem permeten a les organitzacions de base comunitàries com rares enfortir a altres organitzacions més petites, que encara estan en un procés inicial. Llavors, és veure com les organitzacions dins dels seus contextos
es poden reconèixer, es potencien aquests lideratges, exercicis de lideratge que ja tenen i com això els permet, així xarxes, enfortir una articulació d'organitzacions LTE al territori. Això seria una mica els aprenentatges.
Quines serien les principals prioritats o necessitats per consolidar els aprenetatges i continuar aquest treball més enllà del 2025?
Les principals prioritats serien consolidar aquest treball en xarxa que ja s'està donant a nivell local, és a dir, recolzar i enfortir-lo amb rares del territori i amb altres col·lectives també.
connectar-les amb projectes més grans en termes de recursos per poder garantir una sostenibilitat. Les prioritats també tenen a veure amb que Rara es pugui posicionar la seva feina i la seva manera de fer com a organització, a més amb una mirada molt particular que és una mirada territorial caribenya.
i també posicionar la seva experiència en temes de salut mental, en temes d'autocura, de protecció col·lectiva, que és una mica el que articula tot aquest projecte. I la veritat és que nosaltres ens quedem molt admirades amb la seva solidesa organitzativa, la seva capacitat de treball, ens sentim molt contentes
d'acompanyar la feina que fan perquè és molt compromesa, hi ha una plena confiança. És una organització que a més té un equip molt sòlid, cosa que no és tan fàcil en una organització comunitària perquè a vegades les coses es centralitzen en una persona o en unes poques persones i elles en aquest projecte aconsegueixen una cosa molt important.
que és consolidar lideratges col·lectius i, a més, des de la voluntat de descentralitzar una coordinació organitzacional. És a dir, que hi ha una aposta horitzontal que compartim, a més, com a cooperació. Hi ha uns lideratges compartits, hi ha l'experiència de cada una, amb què els agrada fer, les seves habilitats, els seus talents. Això és...
Això és molt potent i creiem que és una aposta molt valuosa de ressaltar. I per acabar, quina importància té que ajuntaments com el de Montmeló hagi apostat per aquest projecte?
Penso que té tota la importància per tot el que s'ha dit i perquè en un context global, on els discursos antidrets, els moviments fonamentalistes, estan guanyant cada vegada més força, que s'estan imposant narratives que busquen restringir els drets sexuals i els drets reproductius,
que neguen l'existència de les identitats del col·lectiu LGTBI, com és, que deslegitimen els feminismes. Tot això tenen impactes diferenciats als territoris del sud global, com aquí també, a Europa.
Davant d'aquest panorama, el compromís d'ajuntaments petits, com el de Montmeló, és un acte polític també que pot ajudar a contrarrestar aquestes ofensives i fer un exercici de solidaritat i de defensa en l'àmbit dels drets humans des d'una perspectiva
i també es ressalta la importància d'una cooperació feminista que en el cas d'aquest projecte respon a unes necessitats concretes del carib colombià, d'organitzacions i de col·lectives de base i comunitàries que desenvolupen feines molt importants de resistència i de resiliència davant d'aquestes narratives que el que busquen és retrocedir dècades de lluita.
I també és important que Montmeló aposti per projectes com aquest perquè crec que és una manera de trencar amb mirades eurocèntriques de la cooperació, amb mirades dinàmiques eurocèntriques, i assumir un compromís amb una cooperació que vol ser, que intenta ser feminista, antiracista, interseccional...
Doncs moltes gràcies, Laia, per compartir la teva experiència amb nosaltres i el treball que esteu impulsant sobre el terreny. Moltes gràcies a vosaltres de nou per l'espai i per l'interès. I fins aquí les entrevistes d'avui. El proper divendres parlarem amb enginyeria sense fronteres i pau i solidaritat. Bon cap de setmana.
Tenía mi alberca, tenía talento pa' la cantata Tenía diez años y dos hermanos Tenía mis padres y una casita Pero una noche llegó la tropa Mató a los cuatro y quedé solita Comandante con diez reclutas Fue el que a mi gente la asesinó Porque esta tierra era de la patria Y el presidente la reclamó De pura vaina no me mataron Porque no vieron que me escondí Y a la mañana me fui pa'l monte Y en la guerrilla me suscribí
Yo me volví guerrillera, fue a la madrugada, cuando quedé a la deriva y me fui para el monte, porque el que solo a sembrar y a regar aprendiera, cuando la guerra lo agarra, donde más va y se esconde.
La escribí con un lápiz chiquito Pa' que no digan que nunca les canto esta historia Que ojalá pa' que se acabe faltara poquito Que ojalá pa' que se acabe faltara poquito
Yo vivía en el campo, tenía una perra, sembraba mora y andaba pata Tenía mi pinta, tenía mi alberca, tenía talento pa' la cantata Tenía diez años y dos hermanos, tenía mis padres y una casita Pero una noche llegó la tropa, mató a los cuatro y quedé solita Un comandante con diez reclutas fue el que a mi gente la asesinó Porque esta tierra era de la patria y el presidente la reclamó
Fue pura vaina, no me mataron porque no vieron que me escondí y a la mañana me fui pa'l monte y en la guerrilla me suscribí. Yo me volví guerrillera, fue a la madrugada cuando quedé a la deriva y me fui para el monte porque el que solo a sembrar y a regar aprendiera cuando la guerra lo agarra donde más va y se esconde.
Ahora madrugo a las cuatro escribirme era rima, y esta canción la escribí con un lápiz chiquito, pa' que no digan que nunca les canto esta historia, que ojalá pa' que se acabe faltará poquito, que ojalá pa' que se acabe faltará poquito.
L'esport per mi ja és una forma de viure. Jo no em plantejo viure sense fer qualsevol tipus d'esport. Desconnexió. Deixar de banda tot el que hagi passat al llarg del dia i poder-me centrar en alguna cosa que al final em fa feliç. Molta. L'esport ensenya a superar-te, a afrontar reptes i a aconseguir els teus objectius.
Tinc tot el dret de poder patinar. Jo quan era petita no tenia referents femenins. Ara tinc a dones amb qui fixar-me i dir, buà, jo vull ser com ella.
Activa't. Realment hi ha coses més importants que fer esport. És una part molt important de la nostra vida. Viu. No ho deixis perquè algun dia podries ser tu referent per altres nenes petites. Fes esport. El que més t'agradi i sobretot no ho deixis. És superimportant en totes les etapes de la nostra vida. Corre. Mou-te. Activa't. I viu. La Diputació de Barcelona amb l'esport femení.
Ets dels que escolta tot tipus de música? Explora tota una gama de gèneres estereogràfics. Un podcast monogràfic en el que cada programa és un estil musical. Presentat per l'Albert Manils i el José Mena. El segon dilluns de cada mes a les 19 hores. A Ràdio Montmeló.
Molt bon dia! Tornem a caminar en aquest mes de desembre.
amb l'Enric Llevan, el nostre guia particular de Salut i Muntanya. Bon dia, Salut i Muntanya, Pablo. Com estem? Doncs bé, ara aviam aquesta ruta de bicicleta de muntanya facilita, molt a prop de casa, i que espero que us agradi a tots. A prop de casa, però, bueno, relativament, s'ha d'anar amb cotxe fins al lloc, que és Sant Joan de Vilatorrada. Sí, bé.
Sí, és a Manresa, tampoc.
nivell fàcil és el que veig i res, explica'ns una mica què ens espera amb aquesta ruta i per qui està recomanada el desnivell plegat són de 529 que 529 de desnivell en 41 quilòmetres gairebé no és res
Ara, sí, sí que he visitat que hi ha algunes rampes, que jo li dic rampes de pàrquing, que són fortes. Que te les trobes de cop? Hòstia, sí. Però que, bueno, que es pot fer una ruta... Aquesta ruta nosaltres la vaig fer amb els companys del Camí.cat. No sé, potser eren 11 o 12 persones i eren les 3 noies i la resta eren els nois. Que bé, vull dir...
i està aquí a prop de casa, no tens que desplaçar-te molt, i passes per un indret que és diferent. Dic, com sempre, que anem amb bicicleta, cosa que quan anem a caminar no ho dic, però amb bicicleta sí, aquí esmorzar i dinar al restaurant. Ah, molt bé.
Quan fas aquestes recomanacions és perquè tens algun lloc concret que val la pena. En aquest cas, a les Murcia i al Dinal van fer la cafeteria del complex esportiu del Congost, que és a Manresa. I a més és recomanable. O sigui, la mateixa ciutat de Manresa. Sí. No a Sant Joan i la Torrada. No, no. Van...
En aquest cas, com anava molta gent i tenim un company que té furgoneta, les bicis van anar dins de la furgoneta i els altres van anar amb cotxe. Però bé, es pot anar amb la bicicleta dins del cotxe sense cap problema.
Molt bé, ja hem esmorzat, això d'entrada. Una vegada ja hem esmorzat, no torneu cap a casa, que també seria una altra opció, sinó que anem fins a Sant Joan de Vilatorrada i des d'allà comencem. Sí, ja és a prop d'on deixem els cotxes en un polígon, en un polígon sempre hi ha espai per aparcar, sobretot si vas en dia, en cap de setmana.
i allí, bueno, aprofites per deixar els cotxes, muntar les bicicletes, i quan tornes, tornes al mateix lloc, i, bueno, si portes robes per canviar-te, doncs hi pots canviar, vull dir, bueno, està bé. Un polígon que, per més referència, bueno, es troba al costat del pavelló esportiu de Sant Joan? No gaire, bueno, sí, de fet, és a l'altre banda de la carretera, sí, perdona, sí. Es veu, no és al mateix lloc, però es veu, ho dic, per agafar una mica de referència. Sí, sí, sí, sí.
I d'allà es comença la ruta.
Sí, bueno, anem als primers dos quilòmetres, me sembla que són, vas per la C-155 per la carretera, vull dir, té un voral maco, vull dir, no hi ha cap problema, i res, al cap de dos quilòmetres ja te'n començas a ficar per el que seria la pista forestal. I, bueno, tots són camps de conreu, gairebé tota la zona en si són camps de conreu, molts massos també, tot està jaurat, vull dir, està molt ben cuidat.
I perquè us podeu fer una idea, nosaltres partim de 186 metres d'altura i la cota màxima són 525. Tampoc veureu que no significa gaire problema. No hi ha dificultat. No hi ha molta dificultat. Estem parlant que són...
En 22, en 23 quilòmetres, el quilòmetre número 23 és quan arribes al màxim de 519 metres, per tant, és fàcil de fer. Ara bé, t'hi trobes alguna rampa de pàrquing i aquestes rampes, bueno, si tens cames les puges, si no, doncs baixes a la bicicleta i ja està. Però tot són pistes, eh? Vull dir, aquí no hi ha camins ni caminets, eh?
O sigui, no hem de considerar que sigui una ruta de muntanya tancada, ni res d'això, ni molt menys. No, no. Passant per camins, potser alguna zona més de bosc... Sí, però bé, vull dir, són zones humanitzades, vull dir, hi ha cases per tot arreu, passant per Sant Pedó, passant per Vilatorrada, vull dir, que no hi ha problemes. Sant Fritós, el Vall, les tens allà a prop també, vull dir, no... Seient també el tens a prop...
No és una zona d'alta muntanya. Molt bé, doncs, què ens anem trobant així d'interessant que puguem destacar en aquesta ruta? Bueno, el més interessant de tots...
és que passem per un lloc que se li coneix com la Sèquia de Manresa, però la gent de Manresa la coneix com la Sèquia, simplement. La Sèquia és una Sèquia, precisament. És una Sèquia que, a més, és curiosa perquè un cop a l'any fan la travessa de la Sèquia caminant, van des de Manresa fins a... no recordo ara el nom, Balsarell, em sembla que és Balsarell,
I són 22 quilòmetres, no? I aleshores es pot fer 22 quilòmetres i tornar en l'autobús que t'hi posa l'organització, o 22 quilòmetres caminant i 22 quilòmetres caminant, no? Però tot és pla, perquè el desnivell màxim de la seque són 10 metres. Per tant... És un camí totalment planer. I nosaltres l'atravessem un parell de vegades...
I inclús anem al costat, per on la gent va caminant, i passem també pel parc de la Sèquia, que és a Manresa, que està fet al parc precisament perquè la Sèquia acabava allà. És la part més interessant.
El demà són pobles, si passes per Sant Pedó, doncs bueno, però sí que són pobles, si passes pels camps de Conreu de Sant Pedó i de Manresa, són camps de Conreu com a tot arreu, vull dir, no hi ha res tampoc molt especial. Vas passant ermites i esglésies. Sí, però l'especial d'aquesta ruta és que està prou de Montmeló, que és fàcil de fer, que passes per la sequia de Manresa,
i que basen amb gent i que esmorzaràs i dinaràs en un restaurant, que és el més important. La Sèquia és una Sèquia que, si no recordo mal, l'any de construcció va ser l'any 1339 i va acabar de construir-se en 1383 i té un recorregut de 26,7 quilòmetres.
el Teixen Vellet és un Teixen Vell de Déu i va ser autoritzada pel famós rei Pere III això sí que va dir aquí hi ha que portar aigua del Llobregat que aquí hi ha molts camps de Conreu quins llocs així més o menys entre Manresa a Sant Pedó abans de Sant Pedó arribem a l'ermita de Sant Francesc que també és interessant és interessant de veure-la
Nosaltres sempre que fem sortides d'aquestes, allà on trobem quelcom, ens aturem. Igual t'acabes d'aturar fa cinc minuts, però és igual, ens aturem. I si al cap de cinc minuts hi ha una altra església o hi ha un pont, ens aturem.
Per veure'l, simplement per fer-te una idea del que estàs veient. O sigui, no és això que dius, és que agafo la bicicleta i me foto els 45 quilòmetres i no, vull dir, atura't. A més, tal com dius, com que vas d'un poble a l'altre,
Són rutes que estan molt ben marcades. Qualsevol indret que tingui interès històric, turístic o de qualsevol mena d'interès, està marcat. O sigui que són llocs on t'has d'aturar, encara que siguin dos minuts per veure-ho i continuar. Sí, sí, sí.
Doncs vinga, anem continuant per aquests llocs d'interès. Veig que el perfil, bueno, el perfil de la ruta fa com una mena de dos cercles que s'ajunten, diguéssim, a Sampadó. Sampadó és la zona del mig, arribes a Sampadó i fas com un llaç. Sí, és com un buit raro. Sí, sí, sí.
I sí, sí, bueno, ja t'he dit, passes per aquesta arribita i després passes per dins del poble, dins del poble, i continues una mica ja la sortida del poble, el camí nosaltres prenem un camí a l'esquerra, i aquest camí de l'esquerra passem al costat de la font de Bruguerole, si no recordo mal què es diu, és una font que, si no recordo mal, l'última vegada per aquí no reixava aigua,
I bueno, doncs és anar fent xino-xano. Miraré ara el perfil perquè... Aquí, després de la fona aquesta que tu indiques de brogueroles, t'endinses amb la part, diguéssim, com més enrabassada de camins pel que es veu aquí en el track. Sí.
I una zona que... Així... Molt seca. Sí. És bastant seca, però és particular. Però és curiosa. És curiosa perquè si la mires des del trac, veuràs que és de color marrón, és de la sorra que n'hi ha allà, i és curiosa, és una cosa curiosa. Perquè, a més a més, és el que anava a comentar, precisament està la zona com més ombrívola, al mig, però de cop i volta surt aquesta zona seca. Sí.
que és molt curiosa. Sí, sí, la veritat és que és molt curiosa.
I nadament tot això no és ni puja ni baixa, va recte i de cop i volta comences a baixar. I la pista, la ruta comença a baixar. I arriba un moment que la gent el veus a la teva masquerra, a la llunyania. Tot és pista forestal, però pista forestal façada, que passen cotxes. I aleshores no té dificultat.
L'única dificultat són aquestes rampes de pàrquing que t'hi pots arribar a trobar. Per allà a la vora hi ha, segons indica el mapa, un poblat ibèric del Cogulló. El Cogulló, sí. Té algun interès, ho dic perquè déu-n'hi-do la resta que hi ha aquí. Sí, són les restes del poblat ibèric. Sí que estan museitzades.
I, bé, doncs com totes les restes prehistòrices, té la seva... A seu interès? Sí, sí, sí. Ho dic per...
Poder fer també una mica d'alternativa a la ruta que marca pròpiament el tract, sempre està bé tenir llocs alternatius. I bé, hi ha diversos miradors, hi ha el mirador de la Costa Gran, hi ha alguna font que hi trobes també pel camí, la font de Sant Antoni...
Bé, i a més és un camí que te permet poder anar-hi en bicicleta en paral·lel, vull dir que per tant pots anar xerrant, no és la típica sortida de bicicleta a la ruta que tens d'anar un darrere de l'altre, que no, aquí vas en paral·lel i pots anar xerrant, és divertit, és una ruta molt... Molt amena. Sí, molt amena, sí.
Molt bé, doncs no sé si hi ha algun punt més d'interès, si tu destacaries... No, bé, que arribes al poble de Sant Padó, que és un poble normal i corrents, com ho puguis ser el de Montmeló, pot ser més gran, però ja està. El que sí que passen després, hi ha un moment, que passen per un lloc...
que se li diu el busquet del coll de l'Hom, que és un busquet petit, que no saps per què, diu, està tot lleurat, i de cop i volta aquí hi ha un busquet, que igual, el busquet és a 50 metres, però dius, bueno, no ho sé, si és que aquests agricultors... Si s'han descuidat, o què? Sí, sí, que dius, bueno, no ho sé, és curiós, li diu el busquet del coll de l'Hom, no ho sé, no... I aquí a l'altura del busquet del coll de l'Hom, depèn del dia que hi vagis...
Igual veus a paracaigudistes que es tiren des d'una avioneta. Hi ha un espai, hi ha un petit aeròdrom que es fa servir per això, per fer paracaigisme. Igual passes per allà i mires i... I veus que hi ha un paracaiguda. Normalment ha de ser en cap de setmana, que és quan és més temps, no?
Però tampoc té res especial. Després arribem, continuem, continuem, insisteixo que són pistes, i arribem a Sanigla del Vall. És que què té Sanis Calabre? Perquè té una altra iglesia romànica, que és la iglesia Sanigla. Bé, doncs tot el que sigui... Totes aquestes poblacions tenen les seves iglèsies, amb el seu interès, les iglèsies o ermites, si més no.
I aquí no tens problemes de, oh, és que me quedo sense aigua, és que tinc ganes, és que tinc... Bueno, és igual, passes per pobles, en qualsevol lloc pots aturar-te i comprar aigua, o cervesa, o vi, o el que vulguis. Vull dir, són zones molt humanitzades i no hi ha cap problema.
Molt bé, és una ruta ideal també per fer amb aquest temps, perquè cal tenir en compte que amb l'hivern, depèn de quines pistes o depèn de quines rutes agafis, has d'anar més en compte, però aquí pràcticament, ja ho hem dit, estem a prop de Montmeló...
tot és estar a prop de pobles que per qualsevol cosa pots anar ràpidament i sobretot pel temps de fred no cal que hagis d'anar carregat de motxilla, moltes més coses, sinó que anant ben abrigadet
Ja fas la ruta i la pots fer en unes horretes. Sí, sí. Aquesta ruta en quatre hores la fas parant-te a fer fotos i mirant i xerrant i tot. En quatre hores la fas. Per tant, tens temps suficient per poder esmorzar i tens temps suficient per arribar-hi a l'hora de dinar si has fet la reserva en el bar. Per tant, està bé.
Parlem de ciclisme ja una mica per tancar, de ciclisme i hivern. Què és el que tu recomanes així com a imprescindible quan vas amb bicicleta a l'hivern?
Bé, sobretot portar el color llarg, no? El color llarg. I portar els guants que siguin llargs, que no siguin els típics guants de ciclista, no? Bé, que siguin de ciclista però siguin llargs. I després, no gaire més coses, vull dir, el que hem de procurar, a part dels recanvis que puguis portar la bicicleta, una càmera o que puguis portar quatre eines,
i a més de l'aigua, el buf, sempre, sempre, perquè el buf te pot servir part a part a tot el cap, te pot servir part a part fins al nas, te pot servir simplement part a part al coll, això sempre, i després portar-hi a les botiques aquestes, inclús aquí en el Decathlon, per 9 euros, te compres unes samarretes que són... Tèrmiques.
tèrmiques i que expulsa ràpidament la suor. Són molt primes i s'emboliquen. Fas una bola amb això. I després t'hi poses el jersei de ciclista. Jo no soc dels que porten maillot de ciclista. Jo porto un jersei.
En el cas meu és que jo utilitzo la roba de muntanya per la roba de la bicicleta, la roba de la bicicleta per la roba de muntanya. Per tant, no tinc una roba específica per anar amb bicicleta. Sí que tinc el culot, però fora del culot, no. Jo si tinc una jaqueta de Gore-Tex, és la que m'hi porto a la motxilla per anar-hi a ciclista. A caminar també. Clar, perquè compraré una altra. Aquesta és polivalent, serveix per tot, no?
el jersei, doncs ja procuro comprar-me algun jersei, encara que sigui en cremallera, però bé, doncs que per exemple, jo tinc forros polars, bé, doncs me'n vaig amb un forro polat, no tinc per què anar a un mallot de ciclista i bé, doncs mira, tot això que m'està al viu de... La qüestió és anar a portar capes i sobretot la de sota que sigui tèrmica.
És important, és important. I la de sobre, si és Gore-Tex, sempre si plou, si hi ha molta humitat i, a més, sempre farà el seu gust. Però jo normalment vaig amb aquesta tèrmica que et dic que és molt fina, una alta samarreta que sol ser tècnica però ja no és tan fina,
I després el forro polac. I si fa molt de fred, bueno, ja porto la motxilla, la jaqueta de Gore-Tex. Vull dir que no... A mi, si vas pel carrer, a mi no em veuràs disfressat de ciclista. Solament portaré els mellots. A mi em passa una mica el contrari. Vaig disfressat de ciclista encara que camini. No porto el culot per caminar, per posar-te, porto pantalons de muntanya, però sí que és cert que la part de l'edat, com que tinc més coses de ciclisme...
Té la comoditat que té butxacas a l'esquena. Sí, sí. A la roba de ciclista. Amb la qual cosa, moltes vegades et pots fins i tot estalviar la motxilleta.
Bueno, sí, jo el que porto, ves, una de les coses que porto quan vaig en bicicleta fora del que seria l'alta muntanya. Jo tinc una mena de ronyonera que li diuen que és una motxilla de salt, que li diuen que aquí m'hi caben, doncs mira, m'hi caben... No és la típica ronyonera...
d'anar per la ciutat. No, no, és una motxilla, és una motxilla de la Montblanc i que és tèrmica també, ho dius, i que, bueno, no sé, potser tindrà 5 o 6 litres de capacitat, no? Suficient per dur.
La jaqueta cortés, que això l'emboliques, és suficient per dur guants curts per si fa molta calor, doncs mira, ja te'ls canvies, un bocata i dues ampolles d'aigua. Vull dir, bueno, doncs ja està, la tens lligada aquí, per tant, no sues si vas en la bicicleta. I clar, doncs són coses de la muntanya que jo les utilitzo per fer la bicicleta, no?
Sí, com sigui, s'ha d'anar amb una mica mínim de preparació per afrontar bé tot el tema dels canvis de temperatura, sobretot. Sí, no costa res portar-te, quan vas, abans de començar la bicicleta, portes també la bosseta de recanvis del cotxe, pinta allà vist que és de cacau pel fred, així fa sol, portes, aunque siga a l'hivern, crema solar per la cara...
Coses així, no? Però has d'anar lleuller, perquè si no, així com a caminant, si vas una mica envoltat de roba, no passa res, la bicicleta és incòmode, perquè a vegades tens que fer moviments i necessites una mica d'agilitat, no? Però, bueno, avui en dia la roba que puguis comprar en aquestes empreses de material esportiu està molt bé de preu, però bé, bé de preu, i a més bona qualitat, no?
Molt bé, doncs amb aquests consells, no sé si vols afegir alguna cosa més d'aquesta ruta que hem fet, d'aquesta ruta ciclista, però si no, amb aquests consells arribarem ja a les dates de Nadal i ens veurem el proper any. Sí, sí, sí, sí. Doncs vinga, moltes gràcies i sobretot, salut i muntanya. Gràcies, salut i muntanya, plau. Fins a la propera.
Fins demà!
Ordre del dia. Programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per vinc i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant la setmana que ve. Avui mateix, d'11 a 13 h, hem estat presents amb una paradeta al mercat municipal fent ràdio al carrer, gravant una edició especial del programa Rompiendo Moldes amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El programa serà disponible en format podcast a la nostra web www.radiomomelo.cat dimarts 9 a les 17 hores.
Dijous 11 a les 20 hores, la Miriam García ens porta a una nova meditació guiada, en aquesta ocasió per connectar amb el nostre infant interior en una nova edició de Medita i Connecta. Finalment, divendres 12 a les 12 hores, tindrem un nou Montmeló Sona en el que, com avui, seguirem parlant de cooperació. No us el perdeu!
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora. Si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomo.com o a través del telèfon i whatsapp 637 150 602. Molt bon cap de setmana a tothom i pareu atenció al proper programa de Rompi en Domoldes. Per més informació torneu amb nosaltres la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 12 de desembre de 2025 a les 12 del migdia.
Música Música Música Música
A new-born king to see, pa-rum-pum-pum-pum. Our finest gifts we bring, pa-rum-pum-pum-pum. To lay before the king, pa-rum-pum-pum-pum, pa-rum-pum-pum-pum-pum.
And so to honor him When we come When we come When we come When we come When we come When we come When we come When we come When we come When we come When we come
هنشم كانت من ملاك الراه ولد المسيح بارم بابا بام بام سبيحوهم يا جميع الناس هالليلو هالليلو
Sula strada, pa-ra-pa-pam-pam, un tamburi nova, pa-ra-pa-pam-pam, al ritmo del seu cuor, pa-ra-pa-pam-pam.
Zanyando el coso va para pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa
Gujar l'alem bifrach'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a'a
Aixar l'alambi
Flaç l'alem d'hòs-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u-n-u.
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitzen's al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.